Skip to main content

Full text of "Gualteri Burlaei Liber de vita et moribus philosophorum"

See other formats


Google 



This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scanncd by Googlc as part of a projcct 

to make the world's books discoverablc onlinc. 

It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to cntcr thc public domain. A public domain book is one that was never subjcct 

to copyright or whose legal copyright term has expircd. Whcthcr a book is in thc public domain may vary country to country. Public domain books 

are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discovcr. 

Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc 

publishcr to a library and fmally to you. 

Usage guidelines 

Googlc is proud to partncr with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc 
public and wc arc mcrcly thcir custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we liave taken stcps to 
prcvcnt abusc by commcrcial partics, including placing tcchnical rcstrictions on automatcd qucrying. 
Wc also ask that you: 

+ Make non-commercial use ofthefiles Wc dcsigncd Googlc Book Scarch for usc by individuals, and wc rcqucst that you usc thcsc filcs for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfivm automated querying Do nol send aulomatcd qucrics of any sort to Googlc's systcm: If you arc conducting rcscarch on machinc 
translation, optical character recognition or other areas where access to a laigc amount of tcxt is hclpful, plcasc contact us. Wc cncouragc thc 
use of public domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct andhclping thcm lind 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it legal Whatcvcr your usc, rcmember that you are lesponsible for ensuring that what you arc doing is lcgal. Do not assumc that just 
bccausc wc bclicvc a book is in thc public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other 
countrics. Whcthcr a book is still in copyright varies from country to country, and wc can'l offcr guidancc on whclhcr any speciflc usc of 
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearancc in Googlc Book Scarch mcans it can bc uscd in any manncr 
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite seveie. 

About Google Book Search 

Googlc's mission is to organizc thc world's information and to makc it univcrsally acccssiblc and uscful. Googlc Book Scarch hclps rcadcrs 
discovcr thc world's books whilc hclping authors and publishcrs rcach ncw audicnccs. You can scarch through thc full icxi of ihis book on thc wcb 

at |http : //books . qooqle . com/| 



W-iin Lib. 




■I 

f 



6I61I0THM 



DES 



LITTERARISCHlEN VEREINS 



m STUTTGART. 



CLXXVIL 




TOBINGEN 

QBDRUCKT AUF K08TEN DS8 LITTBBABISCHEH ▼ERBIMS 

1886. 



PROTECTOR 

DES LITTERARISCHEN VEREINS IN STUTTGART: 

SEINE MAJESTlT DER KONIG. 



VERWALTUNG : 

Pr9«sident: 
Dr W. L. Holland, professor an der k. umyersitS.t in Ttlbingen. 

Eassier: 
Eanzleirath Roller, uniYersit§,t8-actuar in Tubingen. 



GESELLSCHAPTSAUSSCHUSS : 

Professor dr Barack, oberbibliothekar der kais. universit&tB- und 

landesbibliothek in Strafiburg. 
Geheimerath dr Bartsch, ordentlicher professor an der g. uniyersitS^t 

in Heidelberg. 
DrBechstein, ordentlicher professor an der g. uniyersit9it in Rostock. 
Professor dr .B6hmer in Lichtenthal bei Baden. 
E. Cotta freiherr y. Cottendorf in Stuttgart. 
Dr He rtz, professor an der k. technischen hochschule in Mtinchen. 
Bibliothekar dr Eliipfel in Tiibingen. 
Director dr 0. y. Elumpp in Stuttgart. 

Dr E. y. M a u r e r, ordentlicher professor an der k. uniyersit&t in Miinchen. 
Dr Sieyers, ordentlicher professor an der k. uniyersit9.t in Tiibingen. 
Dr Wattenbach, ordentlicher professor an der k. uniyersit&t in 

Berlin. 

« 

Geheimer hofrath dr Zarncke, ordentlicher professor an der k. uni^ 
yersitS^t in Leipzig. 



GUALTERI BURLAEI LIBER 



DE 



VITA ET MORIBUS PHILOSOPHORTJM 



HIT EINEB ALTSPANISOHEN UBEBSETZUNG DEB ESKUBIALBIfiLIOTHEK 



HEEAUSGEGEBEN 



VON 



HERMANN KNUST 



OEDRUCKT FtJR DEN LITTERARISCHEN VEREIN IN STUTTGART 

NAGH BBSGHLU88 DBB AU88CHU88ES TOM OCTOBEB UND NOVBMBBB 1883 

TDBINGEN 1886. 



331/0 



ALLfi ftfiOHTti! VORBEfiALTBN 



DRUCK VON H. LAUPP IN TCBINGEN. 



p 



^ OF THF N 

or 



Liber de Yita et moribus philosophorum poeta4:i\!5r 
rumque yeterum ex multis libris tractus nec non^' "' 
breyiter et compendiose per yenerabilem yirum 
magistrum Walterum Burley compilatus incipit 

feliciter \ 

^ La Yida y las costunbres de los yiejos filosofos. ^w^iV' 

1 Incipit libellus de vita et, moribiis philosophorum et poetarum 
CELNADGB. 



Bnzley 



I /vs-ie 



l 
De [vita et moribus] ^ philosophorum * veterum tracta- 
turus multa que ab antiquis autoribus in diversis libris de 
ipsorum gestis' sparsim scripta repperi in unum coUigere labo- 
ravi plurimaque eorum responsa notabilia et dicta elegancia 
huic libro inserui, que ad legencium consolacionem et morum 
informacionem conferre valebunt. 



Cap. I. Thales. 

Thales, philosophus , asianus , ut ait Laercius in libro de 
vita philosophorum, patre Examio, matre Cleobulina ^ ex (The- 
lidis) *, qui sunt fenices nobilissimi, Athenis claruit*. 

Hic [primus] ^ sapiens appellatus est secundum quem et 

septem sapientes^ vocati sunt. Fuit autem conscriptus civis 

Mileti*, ideo Thales milesius appellatus est. Hic post poli- 

ticam naturalis philosophie factus est speculator, et inventor 

fuisse urse maioris et navalis astrologie dicitur^. Scripsit 

autem de conversione et equinoccio, et primus inter philosophos 

dicitur de astrologia tractasse, necnon et solares ecclipses^ et 

eversiones predixit^ Similiter et inter philosophos primus 

* 

1 CRLNADGB; moribus et vita H. 3 philosopliorum et poeta- 

rum H. 4 CleoboliDa ADGB. 5 §x xwv BYjXtScSv Diog. Laert.; edi- 
libnsH; civibus CRLNADGB. 6 CRLNADGB; Tipwxog Diog. Laert. 

a Diog. Laert. I, 22, vgL Herodot I, 170. b Nur Thales, Solon, 
Pittacus und Bias werden immer unter den sieben weisen aufgefiihrt; 
die drei andern aber sind nicht mit gleicher gewisheit anzugeben, 
s. Diog. Laert. 1, 41, auch 30; Clemens Alexandr. Stromata lib. I, c. XIV, 
Migne, PatroL curs. complet. Paris, Ser. graeca, bd. 8 (1857), sp. 758 B. 



La vida y las costunbres de los viejos filosofos queriendo 
tractar trabaje por rrecolegir muehas cosas de aquellas que 
io falle escritas de los antiguos autores ' y en libros di- 
versos esparsidas. E en este pequenno libro enxeri las rres- 
puestas notables y dichos elegantes de aquellos filosofos , las 
quales podran aprovechar a consolacion de los leyentes y in- 
formacion de las costunbres. 

« 

Cap. I. Tales millesio. 

Tales, filosofo, asiano, segunt dise Laercio en el libro de 
la vida de los filosofos , su padre fue llamado Jamio y su 
madre Cleobol(i)na. Este clarescio en Atenas. 

Este fue Uamado el primer sabio segunt el qual son 
Uamados los siete sabios. Y fue cibdadano conscrito, e porende 
fue dicho del: Tales, millesio, sennbr es. Aqueste despues de 
la politica y de la natural filosofia fue fecho especulador de 
la astrologia que se rrequiere al arte del navegar, y fue yn- 
ventor de la osa^ mayor, y escrivio de la conversion y del 
equinoceio, y disese que aqueste fue el primero de los filosofos 
que ovo tratado de la astrologia^ y que aqueste ovo fallado 
la grandesa del sol y la luna. E aqueste antedixo los eclipsis 

del sol *. Y algunos disen que este fue el primero entre los 

* 
1 actores h. 2 cosa h. ' 3 filosofia h. 4 In h steht dieser 
satz erst nach dem ihm hier folgenden. 

* 
c Dio^. Laert. a. a. o. d Diog. Laert. I, 23; aber x^g dcpxTou T^g 

(jnxpa^. (Corsini), Rosaio, cap. IX, Studium nobile, B, s. 24: e fu el primo 
che 'nsegnasse astrologia: ciob di conoscere el corso del sole e della 
luna, e Herodot. I, 74, vgl. s. 8 z. 10. f Diog. Laert. I, 23. 

1* 



•bi.i6bdicitur* a quibusdam posuisse animas immortales* et solis et 
lune magnitudinem invenisse. Primus de natura disputavit 
et inanimatis animas tradidit, coniciens ex lapide magnete 
et electro. Ab egipciis ^ geometriam didicit **. In politicis vero 
optime est consiKatus^. Aiunt autem, eum coniuge caruisse, 
et interrogatus curnon duceret, ^ ait: »0b filiorum amorem«*. 
Hic principium omnium aquam posuit ' mundumque animatum 
dixit et demonibus plenum*. Tempora quoque anni fertur 
invenisse et (eum) in CCCLXV dies divisisse^. Scripsit autem 
de astronomia multa que in duobus carminibus comprehendit *. 
Cum quidam ^ a piscatoribus iactum emisset , extracta magni 
ponderis aurea tabula ^, orta est controversia, illis se capturam 
piscium vendidisse affirmantibus , hoc fortune ductum* [se]*^ 
emisse dicente. Qua contradiccione ^ propter novitatem rei 
et magnitudinem pecunie ad universum civitatis populum de- 
lata, placuit Apollinem delphiciim consuli, cui aurea mensa 
adiudicari deberet. ApoUo respondit : illi esse dandam qui sa- 
piencia ceteros preemineret ^. Hiis auditis, huic Thaleti, philo- 
sopho, uni de septera sapientibus, data est. Ille cessit eam 
Bianti philosopho, Bias Pitacho, is protinus alii. Que deinceps 
per omnium septem sapientum orbem ad ultimum ad Solonem 
pervenit, qui et titulum ampHssime prudencie et eciam premium 

•bi.ieaipsum, scil. mensam auream,* ad ipsum Apollinem transtulit^. 

1 duceret uxorem CRLNADGB. 2 Dum autem tempore quodam 
CRLNADGB; A piscatoribus in milesia regione vferriculum trahentibus, 
quidamiactum emerat Yal. Max. Spec. hist.; Val. narrat, quod piscatores 
vendiderant iactum suum cum reti Joh. Vall. 3 mensa delphica Val. 
Max. Spec. hist. Joh. Vall. 4 fortunam iactus VaL Max. Spec. hist., 
ohne iactus Joh. VaU. 5 Val. Max. Spec. hist , Joh. ValL ; sic dixit 
se CRLNADGB. 6 ebenso Spec. hist.; conditione VaL Max.; Et tunc 
Joh. ValL ; Unde .... delata est sentencia. Deinde ad Apollinem del- 
phicum delata est ut iudicaret cui m. a. d. CRLN [deberetur ADGB]. 
7 praestaret VaL Max., Spec. hist., Joh. ValL; precelleret et virtute 
CRLNADGB. 

a (Corsini), Rosaio a. a. o. Dasselbe von Pythagoras berichtet, 
bL 32b, und von Pherecides in Cic. TuscuL Quaest. I, XVI, 38: Pherecydes 
Syrius primnm dixit animos hominum esse sempiternos. b S. J. G. Wil- 
kinson, the Manners and Customs of the ancient Egyptians, 2 Ed. by 
S. Birch, London 1878, bd. II, s. 314 bis 318. c Diog. Laert. I, 24. d Diog. 
Laert. I, 25. e Diog. Laert. I, 26. Boc. de Oro, s. 376, g: E dixeron 



filosofos qae puso que las animas eran ynmortales. Pue el 
primero que disputo de la natura y dixo que avia animas en las 
cosas (in)animadas. Y aprendio geumetria de los 'egipcianos. 
Y muy bien consejo en las pulicias. Disen que carescio de muger, 
j preguntado que por que non la tenia rrespondio que por que 
era muy estrecho el amor de los fijos. Este puso que el agua 
era principio* de todas cosas. E dixo que el mundo tenia anima •bi. ib 
y que estava lleno de demonios. Y disese aver fallado los 
quatro tienpos del anno y aver departito el anno en tresientos 
y sesenta y cinco dias. Escrivio muchas cosas del astronomia - 
las quales conprehendio en dosientos versos. Y como de unos 
pescadores mercase un lance de los quo fasian con sus rredes 
sacaron en ellas una tabla de oro la ^ qual avia un grant peso, 
sobre lo qual nascio entre ellos question, ca los pescadores 
afirmavan que ellos non avian vendido synon los peces que 
tomasen. Tales desia que avia conprado lo que la fortuna 
traxiese. La qual question fue venida ante el pueblo por la 
novedad de la cosa y la grandesa del valor. Y plugo al pueblo 
que demandasen al ydolo de Apolo Delficon consejo, a quien 
seria adjudicada la mesa de oro. Apolo rrespondio que se 
devia dar a aquel que a todos los otros sobrepujava en sapiencia. 
Oyda aquella rrespuesta, la mesa fue dada a este Tales, filo- 
sofo, uno de los siete sabios. Tales rrenunciola a Bias, Bias 
diola a Pitaco y este Pitaco diola luego a otro, y dende andovo 
por todos los sabios, a la fin vino la mesa a Solon el qual 

tenia titulo de muy grande prudencia, y Solon traspaso la mesa 

• 
1 en la qual h. 

• 

a otro. Vgl. Plutarch, Solon, c. VI, Vitae, bd. I, s. 97; Paley, Greek 
Wit, bd. IT, 8. 76. f Vgl. s. 8 z. 10. (Corsini), Bosaio, a. a. o. ' g Diog. 
Laert. I, 27. h Diog. Laert. a. a. o. (Corsini), Rosaio, a. a. 0. Wil- 
Mnson, a. a. o., bd. III, s. 103 bis 107. i Diog. Laert. I, 23. k Vinc. 
Bell., Spechist. III, 120: Val.fMax.), IV, (I, Ext. 7). Joh. Vall. Bl. 115°, 
Comp 111, 1, 1 : Val. IV, 1. Scala celi, Clericus, bl. L*. Bromyard, Summa 
predicantium, Civitas C IIII, Art. I, XIII, u. Sapientia S III, Art. IIII, Xil : 
Val. Gesta Romanor. nr. 208, s. 618; parallelstell. s. 744. Cyrill. Alexandr. 
adv. Julianum, lib. I, Migne, P. c. c. ser. gr, bd. 76 (1859), sp. 544 D: 
nopcp6pioc §v x^ npcdxq) ptpX((p xfjg (fUoodqpou Eoxopiag. Plutarch, Solon, c. IV, 
Vitae bd. I, s. 96. Diog. Laert. I, 28 erwahnt den vorfall nur kurz. 
Pauli, Bchimpf etc. nr. 638. 



Hic Thales pauper erat, vacans enim philosophie studiis ac- 
quisicioni pecunie intendere non valebat. Cumque a quibus- 
dam exprobaretur illi paupertas et quod sua philosophia esset 
inanis tali usus est ingenio, ut confunderet exprobrantes. 
Consideravit enim per astrologiam, cuius erat peritus, quod 
futuro tunc anno ubertas magna preter consuetudinem fieret 
olivarum quarum precedenti anno copia fuerat , ut plurimum 
enim olive post ubertatem deficiunt. Cum igitur hieme adhuc 
esset abundancia olivarum cultoribus in duabus civitatibus, 
scil. Mileto et Chio, paucas pecunias pro arra fructuum futuri 
anni, qui parum credebantur excrescere, tradidit. Et cum, ut 
ipse previderat, facta esset copia olivarum, multis quer^ntibus 
emere olivas, precium taxavit ut voluit, et sic multas coUegit 
pecunias. Quo facto ostendit exprobrantibus non esse philo- 
sophiam inanem, quoniam facile philosophis ditari esset, sed 
philosophie et pecunie studia non sibi invicem convenire* di- 
cebat. Idcirco ignobiliori studio pretermisso, digniori studio, 
scil. philosophie, vacare preelegit^. Ferturque> de ipso quod, 
cum * nocte duceretur extra domum a vetula ut astra consi- 
deraret, incidit in foveam, eoque lugente, dixit vetula: »Tu 
quidem, o Thales, que ante pedes sunt videre nequis, quo modo 
bi.iebque in celis sunt posses^ agnoscere?*''* Hic Thales fertur 

1 dum statt quod cum CRLN. 2 potes CRLN. 

* 

a) Vgl. Krates bl. 33i>, Theophrast bl. 83», Cicero bl. 91». b Ari- 
stol. Polit. I, IV, 5; Paley, GreekWit, bd. II, s. 59. Fulgosius, Factor. 
et Dictor. memorab. libri TX, bl. 291*: De Thalete Milesio. Kurz er- 
wahnt in Diog. Laert. I, 26, Cic. de Divin. I, 49, Brusonius, Facetiar. 
exemplor. libri VII, lib. V, de philosophia, bl. 171», Erasm. Apophth. 
lib. VII, Thales, 19. c Diog. Laert. I, 34; Paley, a. a. o. s. 36; Stob. 
Floril. LXXVIII, 5, bd. III, s. 104: 'Ex twv Sepijvou d7io|jLVY)|jLavei)|jLdx<!)v. 
St. Maxim. Loci comm. XXI, sp. 853 A. Anton. Mellissa, Loci comm. II, 76 
(al. 37), sp. 1 192 B. AIocotiou p.i)0-ot, EvextYjat 1644, poi^, nr. 45 : 'AoxpoXoYOg, 
(ebendas. 1846, nr. 139). AIocdtcoi) [luO-ot elg tyjv xa^op.iXoujievyjv YXwooav bno 
A. ElpyjvtSov. 'Ex xou xuTioypac^etou 'Epjjiou (Athen 1862), s. 76 : 'Aoxpov6jjiog 
moa)v elg JCYjYddtov. J. N. Neveletus, Mytholog. aesop. Francof. 1610, Ae- 
sopi fabul. s. 226, nr. 169: Astrologus; Gabriae Tetrasticha, s. 366, nr. 22, 
De Stellarum speculatore et Viatore. Tertull. ad nation, Migne, P. c. c. 
bd. I (1844), sp. 592 A. Aesopi Phrygis Fabulae, Venetiis 1520, Fab. XIII: 
De Astrologo et viatore. C. Barthii, Fabular. aesop. libri V, Francof. 1623, 



i 



al mesmo Apolo. Este Tales era pobre y ocupandose en los 

estudios de la filosofia non podia entender en buscar bienes 

deste mundo. E commo de algunos fuese rretrayda su pobresa 

y le dixesen que la su filosofia fuese vana uso de tal yngenio 

por confonder a los que lo rretrayan. Consydero por el astro- 

logia en la qual era muy ensennado, que en el anno siguiente 

avia de aver grande abundancia en el fruto de las olivas allende 

del fruto acostunbrado, y avia seydo el anno pasado grant copia 

de fruto en las olivas, y comunmente las olivas despues de un 

anno abondoso desfallesce(n) el siguiente. Y como aun fuese 

*ynvierno en el abundancia del fruto del anno presente dio*^'»» 

sennal en dos cibdades a dos sennores de muchas olivas por 

todo el fruto que avia de venir el anno venidero , los quales 

se llamavan Mileto y Chio, y rrescibiwon de buena mente la 

sennal de los dineros, ca bien entendian que poco fruto avria 

el anno venidero. Y como el ya lo oviese previsto fue fecha 

grant copia de fruto de olivas en aquel anno siguiente. E muchos 

que querian conprar olivas tasoles el precio segunt quiso , y 

asy rrescibio muchos dineros. El qual fecho mostro a los que 

lo rretratavan que non era vana la filosofia, antes que muy ligera 

cosa era al filosofo faserse rrico, mas desia que los dineros y 

los estudios de la filosofia non convenian en uno y porende 

que escogera en se ocupar en el mas noble oficio y estudio. 

Disese deste Tales que, como fuese una noche llevado fuera de 

su casa por una vieja para que consyderase alguna cosa en 

las estrellas, que cayo en una foya, y el estando doliendose y 

llorando dixole la vieja: »0 Tales! Tu que non puedes ver las 

cosas que estan ante tus pies, ^como piensas de conoscer aquellas 

cosas que son en el cielo?« Disese que aqueste Tales ovo 

* 
lib. IV, fab. XIII, s. 49: Thales. Fulgos., bl. 247*: De quadam anu. Bruson. 
lib. II, De deorum cultu, bl. 52^ (Gualteruzzi), Le cento Novelle antiche 
(Milario 1825), nr. 38, s. 58 : D' uno strologo ch' ebbe nome Melisus, che fu 
ripreso da una donna. Ces. Pavesi, 11 Targa, Imprese. terza, Venetia 1575, 
8. 119: L'astrologo. Guicciardini, Detti et Fatti, bl. 27^ L'horo, bl. 67^: 
I professori del futuro ignorar' quasi sempre il pre.sente Jul. de Me- 
drano, La silva curiosa, s. 232: Muchos astrologos, judiciarios profes- 
sores del futuro ignoran las mas vezes lo presente, (Sbarbi, Refran. ge- 
neral, bd. X, s. 166). Fables d'Esope en Quatrains dont il y en a une 
Fartie au Labyrinth de ^ersailles (Par J. de Benserade), Paris 1678, 



/ 



8 

dixisse: »Hormn trium causa gracias ago fortune: primo qui- 

dem quod homo factus sum, et non bestia, deinde quod mas- 

culus, et non femina', tercio quod grecus, et non barbarusc **. 

De hoc Thalete ait Augustinus VIII. de civit. Dei: duo phi- 

losophorum genera traduntur, unum itaKcum, alterum ionicum ; 

et^ ionici generis fuit princeps Thales milesius. Hic ut suc- 

cessores ^ propagaret rerum naturas scrutatus est. Qui suas 

disputaciones litteris mandans providus emicuit maximeque 

ammirabilis extitit quod, astrologie numeris comprehensis, 

defectus solis et lune eciam predicere potuit °. Aquam putavit 

tamen rerum principium esse et hinc elementa omnia mundi 

ipsumque mundum et que in eo gignuntur existere ^. Isidorus 

quoque secundo libro ethimologiarum sic dicit: Philosophiam 

apud grecos primus scrutatus est Thales, milesius, unus de 

septem sapientibus illis. Hic enim ante alios celi causas atque 

omnium^ rerum naturalium completa racione suspexit*. 

Huius hec dicta feruntur, ut ait Laercius in libro de vita 

philosophorum : Antiquissimum encium est deus, ingenitum 

enim. Optimum encium est mundus, nam opus dei'. Maxi- 

* 

1 et ita ionici HGBLNADGB; ionici vero Aug. Spec.doctr.; ionioi 
generis Spec. hist. 2 so Spec. hist. u. doctr. ; successores etiam Aug- 
Joh. ValL; suos successores HCRLNADGB. 3 vim CRLN Isidor., 

wahrscheinlich aus dem unrichtig gelesenen olm entstanden. 

* 

F. 145 : L*astrologue tombaift dans un foss^. Nouveau Recueil des Fables 
d'Esope avec le Sens Moral en quatre vers, Paris 1731, s. 267, F. 134: 
L'a8trologue , vgl. dazu s. 335, F. 168: L^astrologue vold. Lafontaine, 
Fables II, XIII: L'astrologue qui se laisse tomber dans un puits. Shake- 
speare Jest Books. Reprints ed. by W. C. Hazlitt, London 1864, vol. I: 
Mery Tales and Quicke Answeres, s. 38 : Of Thales the astronomer that 
fell in a dich, vgl. dazu s. 39: Of the astronomer that tbeves robbed. 
L^Estrange , Fables of Aesop , s. 88 : An Astrologer and a Traveller. 
Old Friends in a New Dress by Marmaduke Park, Philadelphia 1852, 
8. 265 bis 268: The astrologer who fell into a Well. Three hundred 
Ae8op's Fables by G. F. Townsend, London 1867, s. 62: The Astrono- 
mer. Fables of Aesop and Babrius by J. B. Rose, Dover (1875), s. 51 : 
Astronomer (7 verse). Abraham a. Sta Clara, Etwas fur alle, Wiirtz- 
burg, bd. III (1733), s. 819 fg. Vgl. Alciati Emblemata, s. 114: Qui 
alta contemplantur cadere. a Wie einst Thales so danken noch 

heute die Juden und Mohammedaner, welche dem m&nnlichen geschlechte 



/ „ 



9 

diclio : »Destas tres cosas fago gracias a la fortuna, la primera : 
que so fecho onbre y non bestia, y que so fecho varon y non 
fenbra, lo tercero: quej nasci griego y non barbaro«. De aqueste 
Tales dise sant Agostin en el libro de civitate Dei : Los generos 
de los filosofos de dos descienden, uno ytalico y otro griego, 
y de los del greciano genero principe fue Tales. Aqueste por 
faiser gracia a los subcesores todas las sus disputaciones y lo 
que fallo de la natura de las cosas fiso poner en letras. Y 
rresplandecio y fue muy maravilloso, ca por cuentos y numeros 
conpreliendidos de la astrologia los defectos del sol y de la luna 
pudo antedesir. Puso que el agua era principio de las cosas. 
Esidro en el segundo* libro de las ethimologias, asy dise: EI»bi.ab 
primero que escudrinno la fisica acerca de los griegos fue Tales, 
millesio, por donde fue uno de los syete sabios. Aqueste ante 
los otros acato por evidentes rrasones las causas del cielo y ^ 
de (todas) las cosas naturales. 

Los dichos de aqueste son los que se syguen segunt dise 
Laercio en la vida de los filosofos : EI muy antiguo de los entes 
es Dios non engendrado. EI muy bueno de los entes: el mundo, 

1 y la fuer^a h. 

» 

angeh($ren, in ihren gebeten Gott, dass er sie nicht als weiber hat ge- 
boren werden lassen. b Diog. Laert. I, 33. Etwas ver&ndert dem 
Plato beigelegt in Platarchs Marius c. 46, Vitae, bd. I, s. 516, u. Lactant. 
divin. instit. lib. III, c. 19, Migne, P. c. c. bd. 6 (1844), sp. 412 fg. 
Bruson. lib. III, de literis, bl. 108^ filhrt den ausspruch des Thales und 
des Plato zugleich an. Guicdardini , Detti et Fatti bl. 118^, L*hore 
bl. 33 1^ : Platone morendo , dicono che ringratib Dio di quattro cose : 
prima che egli era nato huomo, & non donna, seconda che egli era nato 
greco, & non barbaro, terza che egli era viyuto a tempo di Socrate, 
quarta che egli morisse con intendimento. Beato lui se poteva arrogere 
la quinta, d*esser nato christiano c Joh. Sarisberiens. Polycrat. VII, 5> 
bd. IV, s. 93. d Vinc. Bell. Spec hist. Ill, 119, u. doctr. II, 10. 

August. de dv. dei, lib. VIII, (cap. II, Migne, PatroL curs. compl., Paris, 
bd. 41 (1845), sp. 126). Joh. Vall. comp. III, 1, 1, bl. 115*: Aug. de c. 
d. VIII, II. flieron. Chron., Migne, Ser.gr. bd. 19 (1857), sp. 464. 
Hippocratis de Humorib. liber et Galeni in eum commentar. I, c. I, 
Galeni opera, bd. XVI, s. 37. Vgl. s. 2, z. 17. e Isidor. Etymol. II, 
(XXIV, 4, Migne, bd. 82 (1850), sp. 1 41 B). f Meurier , Bouquet de 

PhiIoi«. bl. 71^: Qui est la chose qui merite la palme de toute beaulte ? 
Le monde. 



10 

mum encium lociis, nam omnia capit. Velocissimum encium 
intellectus , passim enim currit. Validissimum encium neces- 
sitas, dominatur enim cunctis'. Prudentissimum encium tem- 
pus, adinvenit enim omnia^ 

Responsa Thaletis; Interrogavit eum quidam, si lateret 
bi.i7» [deos] ' homo iniuste agens,* »Sed nec cogitans*^, inquit^ 
Interrogatus si iuraret se nunquam mechatum fuisse, ait: 
»Peius enim est adulterio periurinm« ^. Interrogatus quid sit 
difficile*, ait: »Se ipsum cognoscere« ^. Interrogatus : >Quid 
[est]^ du]cissimum?« ait: [»Acquirere«l**. Interrogatus quid 
sit [numen] ^, ait : »Quod [nec] * principium habet nec finem« ^, 
Interrogatus quid gravissimum vidisset, ait : »Senem tyrannum«V. 
Interrogatus qualiter quis infortunium pati possit, ait: »Si 
inimicos pati videat« ''. Interrogatus qualiter quis iuste vivere 

possit, ait: »Si que iubet aliis ipse facit« ^ Interrogatus quis 

♦ 

1 CRLNADGB, Spec. doctr., Val. Max. ; deum H; ^ob^ Diog. Laert. 
2 hominum facta . . , nec cogitata VaL Max. , Spec. doctr. 3 CRLN 
ADGB. 4 CRLN; acquiescere HADGB; t6 Stotuyx*^^^^ ^^ios* Laert. 

5 CRLNADGB; matrimonium H; t6 0-etov Diog. Laert. 6 CRLNADGB. 

» 

a Galeni de histor. philos. lib. spurius, c. X, Opera, bd. XIX, s. 261. 
Bruson. lib. IV, de necessitate, bl. 145% mit einigen parallelen. b Diog. 
Laert. I, 35. Erasm. lib. VII, Thales 3. Guiccardini, Detti et Fatti, 
bl. 4» fg., L'hore, bl. 9^. Hans Sachs, das erst buch, der vierdt theil 
bl. 381«: die zwolfffrag Thaletis. c Diog. Laert. 1,36. Clemens Ale- 
xandr. Stromat. lib. V, c. XIV, Migne, a. a. o., bd. 9 (1857), sp. 144 A. 
Vinc. Bl^II. Spec. doctr. VI, 35: Val. (Max.), VII, (II, Kxt. 8) Bruson. 
lib. II, decogitandi ratione, bl. 44»; lib. V, de peccator. ratione, bl. 164^. 
Erasm. lib. Vll, Thales, 6 St. Maxim. Loci communes V, sp. 753 C: 
Zyjvwv. Muir, Translat. s. 7; AII sins known to the gods, Mahabharata. 
d Diog. Laert. a. a. o. Bruson. lib. I, de adulterio, bl. 12». Erasm. 
lib. VII, Thales, 7. e Vgl. Chilon, bl. 20^ Bias bl. 23». f Diog. 
Laert. a. a. o. u. 40. St. Maxim. LVF, sp. 969 C. Bruson. lib. II Difficile 
quid esset, bl. iA^. Erasm. a. a. o., 8. Guicciard., Detti, bl. 4^, L'hore, 
bl. lO^ H. Sachs, a a. o. die secbst frag. Hondorff, Prompt. Exempl. 
W. 59^ Bent, Short Sayings, 8.138. Dem Chilo bei^elegt: Sosiadis VII 
sap. consil. in Stob. I, s. 90, z. 16, Sermo III, nr. 80; Paley, Greek Wit, 
bd. II, s. 100; Plin. hist. nat. VH, XXXII, 1; St. Maxim. LVl, sp. 972 A; 
Hieron. Epist. LVII, 12; Migne, bd. 22, sp. 579 A. Fulgos., bl. 246 a: 
de Chilone philosopho ; Bruson. lib. III, de litibus, bL 103»; Alciati 
Emblemata s. 200; Guicciardini, Detti, bl. 128^. Dem Diogenes beige- 



11 

ca es obra de Dios. El mayor de los entes : el lugar, ca toma 
todas las cosas. El muy ligero de los entes : el entendimiento, 
que corre de vagar. El muy fuerte de los entes : la necesidad, 
ca se ensennorea de todas las cosas. 

Preguntole uno que sy el onbre que fase cosas ynjustas, 
sy se escondia a los dioses. Rrespomdio: »Ni aun el que las 
piensa«. Fue preguntado sy juraria non aver fomicado. Rre- 
spondio: »(iNon es peor ende el perjur(i)o que el adulterio?« 
Preguntado que cosa fuese difficil , rrespondio : »Conoscer el 
onbre a sy mesmo«. Preguntado: »^Que cosa es numen?«^ 
rrespondio: »Cosa que non tiene principio nin fin«. Pregun- 
tado que cosa era la que veye mas grave, dixo que el tirano 
viejo. Preguntado (en) qual (manera el) ynfortunio podia 
cada uno sofrir, dixo: »Sy vee padecer los enemigos«. Pre- 
guntado en que manera podria vevyr cada uno justa mente, 
rrespondio: »Sy el fase lo que a los otros manda que fagan«. 

1 numero h. 

* 

legt: St. Maxim. LXIX, sp. 1013 A, u. Anton. Melissa II, 75 (al. 81), 
sp. 1188 B. Boc. de Oro, s. 355: Galieno. Cic. Tuscul. Quaest. I, XXII, 
52 : praeceptum Apollinis quo monet ut se quisque noscat. Juven. Satir. 
XI, 27. Larousse, Fleurs latines, s. 286. J. Balde Lyricorum libri IV 
et Epodon lib. I, Edit. sec, Coloniae Ubior. 1646, Od. I, IX ad Leon- 
tium Crinallum : Nosce te ipsum, s. 12 fg. (Burton), Anatomy of Melan- 
choly, bd. II, s. 82: know thyself. A Collection of Poems in six Vol. 
bj several Hands, London J. Dodsley, 1782, bd. I, s. 192 bis 198 : yvtSO-t 
asauTov by J. Arbuthnot. Riickert, Weisheit des Brahm. s. 521, nr. 66. 
Eyering, Proverb. copia, bd. II, s. 388. Caro y Cejudo, s. 246: No es 
poco conocerse. Larousse, Fleurs histor. s. 149: Connais toi toi-m^me. 
g Diog. Laert. 1, 36. Erasm. a. a. o. 10. Demetr. Phal. VII Sap. Apophth. : 
"Hdtaxov zb iiit^i>|Jidag xoxetv, in Stob. Sermo III, nr. 79 d, bd. I, s. 88. 
H. Sachs, a. a. o., bl. 382»: die Vlll. frag. h Diog. Laert. a. a. o. 
Clem. Alexandr. Sfcrom. lib. V, c. XIV, Migne a. a. o., bd. IX, sp. 144 A. 
i Diog. Laert a. a. o. Bruson. lib. VI, de tyrannide, bl. 93^ Jani 
Anysii sentent. 48 in Orellis Publ. Syri Sentent., s. 123. k Diog. 

Laert. a. a. o; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 37. St. Maxim. XVIII, sp. 836 B. 
Bruson. lib. III, de invidia, bl. 79^ Erasm. lib. VII, Thales, 11. H. 
Sachs a. a' o., die IX. frag. Guicciardini, Detti, bl. 28^, L'hore, bl. 70^. 
1 Diog. Laert. a. a. o.; ictv & fiXXotg kniv.[i&[i^w a^xol jiy) 8p(ojisv; Paley 
a. a. 0. Demetr. Phaler. a. a. o. Sermo III, nr. 79 e, bd. I, s. 88; 6aa 
vs^so(^g, xq) TtXTQotov, auTog \i^ 7T:o(et. Bruson. lib. III, de iusticia, bl. 81^. 
Erasm. lib. VII, Thales, 12 H. Sachs a. a. o., die X. frag. Cato, lib. I, 



12 

felix [sit] \ ait: »Qui sanus est corpore, animo copiosus^, 
natura docilis«*. Dicebat^ autem amicorum presencium et 
absencium eque recordari *". Nec faciem ornare, sed cogitacio- 
nibus bonum esse*'. Dicebat eciam: cave ne diteris nequiter*. 
Et que bona obtuleris parentibus, eadem a filiis suscipe*. 

Huius Thaletis audttor fuit Anaximander philosophus^ 
Obiit autem Thales anno etatis sue LXXVIII*. 

Claruit vero Achaz regis Judee* temporibus **. 

Cap. II. Solon. 

Solon, philosophus, unus de septem sapientibus Grecie, 
nacione atheniensis, Athenis claruit. 

Hic atheniensibus leges optimas condidit quas postmodum 
romani ab atheniensibus acceperunt** multaque beneficia eis 
contulit et multo tempore eos sua prudencia a servitute et ty- 
bH7b rannide* Jiberavit et tandem, fortuna mutata, profugus in Egyp- 
tum se transtulit. Deinde Creso lidorum regi adhesit. Indeque 
promotus ivit in Siciliam ubi sub nomine suo condidit civita- 
tem. Demum in Cipro senectutem egit *. Hic dum senex esset, 
ut refert Tullius in libro de senectute, Phisistrato, tyranno, 

« 

1 CRLNADGB. 2 anima mundus CRLN; Schneider, Wolfs Analekt. 
bd. III, s. 242, 9 vermuthett der text des Diogenes Laertius, dessen sich 
Burley bediente, habe wahrscheinlich die lesart : cl^Oxvjv eOnopog geboten 
statt der heutigen t6x>]v srjnopo^, eine annahme, welche die in dieser 
ausgabe unter den parallelen aufgefuhtten stellen des St. Maxiraus und 
Antonius Melissa zur gewisheit erheben. 3 docebat CRLNADGB. 

4 Die ausgaben immer »Jude«. 5 CRLNADGB setzen hinzu: Et no- 
tandum quando Egyptus per Moysen et Aaron tot plagis punita fuit 
per quinquennium quidam timentes Egyptum perituram egressi snnt, 
sicut Tyrops (Qecrops G) qui ingressus Greciam Athenas condidit, Epi- 
thaurum, Corinthum. 

* 
D. 80: Que culpare soles, ea tu ne feceris ipsel 

Turpe est doctori, cum culpa redarguat ipsum. 
Verinus, Disticha de moribus, bl. 2V*: 

Quum fueris censor, primum te crimine purges, 

Ne tua te damnent facta nefanda reuml 

Jani Anysii sentent. 430 in Orellis Publ. Syri Sentent. s. 134. VgL 

Sokrates bl. 93^. a Diog. Laert. I, 87 ; Paley a. a. o. Bruson. lib. 11, 

de foelidtate, bl. 58^ Erasm. lib. VII, Thales, 18. H. Sachs a. a. o.. 



13 

Preguntado: i^jQuien es bien aventurado?* dixo: »E1 que es 
sano de cuerpo y copioso del anima y docile por natura«. 
Tales ensennava que se rrecordasen de los amigos absentes y 
presentes. Y amonestando desia y defendia que se guardasen 
de ser enrriquecidos mala mente. Y desia: los dones que ofre- 
cieres a los padres, esos toma de los fijos. 

El auditor deste Tales fue Anaximander, filosofo. Murio 
Tales setenta y ocho annos de la su hedad. 

Y rresplandecio en los tienpos de Acas, rrey de Juda. 

Cap. n. Solon. 

*Solon, filosofo, uno de los siete sabios de Grecia, de la*M.8» 
nacion fue de Atenas yen Atenas rresplandecio. 

Este dio leyes muy buenas a los ateneses, las quales des- 
pues tomaron los rromanos de los ateneses. Y mucho tienpo 
los libro con la su prudencia de tirania y servidunbre. Des- 
pues mudada la fortuna, fuydiso fue de Atenas y pasose en 
Egipto y allegose a Creso, rrey de los lidios, y promovido dende 
fue en Cecilia, donde fiso una cibdad de su nonbre. . 



die XI. frag. Hondorff, bl. 207*: Diog. Laert. wort des Hiero in St. 

Mazim. XVIII, sp. 836 B, u. Anton. Melissa I, 70 (al. 148), sp. 984 G. 

b Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a.o. 14. Demetr. Phal., a. a. o. 79 d, wort 

des Pittacus. Vgl. Isokrates bl. 37^. c Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 

15. Demetr. Phal. a. a. o. d Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 16. 

Demetr. Phal. a. a. o. e Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 18. 

Costo, Foggilozio, s. 548: Ben disse adunque Talete Filosofo: Di qual 

premio recompensarai e' tuoi genitori, tale aspettate da'^tuoi figliuoli. 

Demetr. Phal. a. a. o. Espinosa, Dialogo, bl. 34*: Hijo fuiste, y si padre 

seras, qual hiziste tal havras, (Sbarbi, Befran* gener. bd. II, s. 96). Vgl. 

Isokrates bl. 37*. Diesen ausspruch erl&utemde anekdoten in Aristot. 

Ethica Nicom. VII, 6, und (Vihc. Bell.) Spec. mor. III, X, 25 (Parall. zu 

der letzteren stelle in Paulis schimpf s. 523, nr. 436). f Diog. Laert. 

Prooemium 13. August. de civ. Dei, VIII, II, Migne a. a. o., bd. 41. 

sp. 226. Polycrat. VII, 5, bd. IV, s. 93. g Diog. Lacrt. I, 38. h Hieron. 

Chronic; Migne, Ser. gr. bd. 19, sp. 477: Romani per legatos ab Athe- 

niensibus iura petierunt ex quibus duodedm tabulae perscriptae. Livius 

111, 31 u. 33. i Mit einziger ausnahme der bemerkung ilber die an- 

nahme der solonischen gesetze von seiten der Rdmer finden sich alle 

bis hierher in diesem kapitel erw&hnten thatsachen in Diog. Laert. I, 

45, 49 bis 52 u. 62 angegeben. 



14 

Athenas occupare volenti, toto conatu restitit, multis ex civi- 
bus consencientibus Phisistrato. Interrogatus autem qua ^e 
fretus tam audacter resisteret^, ait: »Senectute« *. Hic eciam 
cum ^ videret Athenas Phisistrato subici , ceteris se tyranno 
offerentibus, recessit et apud naciones alias habitavit. Inter- 
rogatus cur sub illo manere nollet qui multum ei honoris con- 
ferre paratus erat, quippe qui multos minoris virtutis homines 
honoraret , respondit ^ : »Magni et virtuosi apud tyrannos si- 
miles sunt calculis racionum quorum unusquisque quandoque 
plura, quandoque pauciora signat, ac sic in conspectu tyranni 
quandoque quidem magni dicuntur et clari, quandoque vero 
honore carentes* ^. Interrogatus semel a Creso rege lidorum 
quis ei felix esse videretur, ait: »[Tellus] * atheniensis et [Cleo- 
bis] ^ et Bito«, ignoti homines et hii quorum fama [latet] ®. 
Ornans vero se Cresus omnimode regisque fastu sedens in solio 
interrogavit eum si quid miri melioris vidisset. Respondit: 
>Gallos, phasanos et pavones, naturali enim flore ^ decorati sunt 

et millesies meliori« *". 

• 
1 Ebenso Spec. hist.; dagegen obsisteret in Cic. und Joh. Vall. 
2 dnm CRLNADGB. 3 Schneider, Wolfs analekten, bd. III, s. 242, 10 
bemerkt mit recht, der hier gegebene bericht uber die veranlassung zu 
diesem ausspruche sei der bei Diogenes Laertius so »nackten vergleich- 
ung ohne einleitupg oder erw§.hnung« eines anlasses dazu vorzuziehen. 
4 TdXXog Diog. Laert. ; Trielanus H ; Trihalanus CRLNADGB. 5 CRLN ; 
Cleobulus HADGB u. Mer des Hist. 6 CRLN ADGB ; lateret H, Schnei- 
der, Wolfs analekten bd. III, s. 248 m{)chte »lucet< lesen, da seine 
handschrift diese lesart bietet und sie dem ^puXo6{isva des Diog. Laert. 
I, 50 besser entspricht. 7 colore et flore H; da Diog. Laert. nur 

fiv^et, CRLNADGB nur »flore« setzen, habe ich das »colore et« im texte 
'weggelassen. Diese beiden wOrter, so scheint mir, kamen nur in dem 
Hdruck, weil in der ihm zu grunde liegenden handschrift das »et< hier 

* 
a Vinc. bell. Spec. hist. III, 120 : Tullius ip libro de senect. (XX, 72). 
Joh. Vall., Comp. III, II, 2, bL 116*: TuU. de sen. Erasm. lib. VII, 
Solon, 1. Bromyard, Civitas C niJ, Art. I, XIIIl: Valer. lib. VI. c. II 
recitat de quodam qui minanti quod habuit gladios multos respondit: 
»Et ego annos multosc, quasi diceret: ideo te non timeo. Val. Max. 
erwahnt den vorfall nicht b Diog. Laert. I, 59. Erasm. lib. VII, 

Solon, G. c Diog. Laert. 1, 50; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 37. He- 
rodot I, 29 bis 33. Erasm. a. a. o., 3. Democritus ridens s. 84. Vgl. Matth. 
VI, 28 fg., Luc. XII, 27. 



15 

*Scripsit Soloni, ut ait Laercius, Periander philosophus qui •w.isi 
apud Corinthum principatum tenebat, sciscitans an adversantes 
sibi cives ^ essent fugandi. Cui quidem Periandro Solon in hec 
verba respondit : Nuncias michi nonnuUos adversarios tibi. Tu 
autem si deberes^ omnes fugare non attinges, adversabitur 
autem et aliquis non suspectorum. Ille quidem timens de se 
tacet, alius vero non timet criminans te. Nam aliquis nichil 
timens saltem civitati graciam conferret ^ nisi suspectus fuerit *. 
Sacius ergo abstinendum ut alieneris ^ a causa quam pensan- 
dum tyrannidem agere, ut alienam vim plus habeas ea vi que 
estin civitate. Si hoc cogitas, nemp tibi [postea] * malus neque 
tu repelles^ aliquem '. 

Huic Soloni mortuum filium lugenti, non esse flendum ait qui- 
dam, eo quod flere nichil prodesset. Cui Solon : »Eo magis ploro 
quo dampnum meum irremediabile video*^. Interrogatus an vellet 
quod sui de morte eius lugerent, ait : » Ad hoc multis conatibus la- 
boravi ut in morte mea dolore et lamentis noncaream amicorumc". 

nicht in seiner bedeutung als korrekturzeichen erkannt, d. h. als zeichen 
dafur aufgefasst wurde, dass das ihm vorhergehende, unrichtig nieder- 
geschriebene wort durch das ihm folgende ersetzt werden sollte. Ahn- 
lichefalle anm. 5, bl. 19», 22% 24^,27^ 28^ 51% 63% 64% Q6^ 84% 95% 
u. m\ 1 cives nicht in CRLNADGB. 2 debes CRLN; sl ji^v 

jidXXeig Sx7io8d)v &TiavTag TiotTJasa^at Diog. Laert. 3 conferet ADGB; 

confert CRLN. 4 ubi suspectus fueris CRLNADGB; §TitgouXe6asts 8'fiv 
Ttg xal x(5v dcvoTtoiiTfiiv 6 |ifev deStoDg nepi a6T<ji, 6 dk aoQ xaxaYvoag, oOx 
so^' 6xt odx dppmdoOvxog * x&v Tg icdXst X^P^^ xaxdt^ovxo i^supcbv iljv [i^ 
Gthotixo^ slriZj Diog. Laert. 5 abstineris et alieneris H , s. anm. 7 ; 

igtoxov lifev o5v di.niy(Bod'Ot,i y Eva x^g alxCag dnaXXaY-gg, el dfe Tcdvxog xupav- 
vTJxsov, 9povx6^stv diwog xtjv dXXodaifJjv duvajitv [isi^ova ggstg xcBv Sv x^ 
TCoXst, Diog. Laert. 6 CRLNADGB; propterea H; xal ouSslg Ixt xot 
8stv6g Diog. Laert. 

a Diog. Laert. I, 64 theilt gleichfalls den brief mit, aber ohne an- 
gabe der veranlassung zu demselben. b Diog. Laert. I, 63; Paley, 

a. a. o, bd. II, s. 22. Boc. de Oro, s. 120 d. Bruson. lib. IV, demorte, 
bl. 133*. Bent, Short Sayings, s. 27. c Plutarch, Solonis et Poplicol. 
compar. 5: "Ext xotvfjv & xotg Tnspl MCjivepiJiov dvxetTCODv uspl xp^^vou ^(ofjg 
iTct7iep(6vYjxe • Mvjdi ^iot dxXauoxog O-dvaxog ^idXot, dXXd ^LXoioi 

Tcot7^aat(xt ^avtov dXyea xal axovaxdg, 
sOSaC^iova x6v IIoTcXtxdxav itovel, Vitae, bd. I, s. 131. In den TuscuL I, 
49 u. de senect. XX, 73 vergleicht Cicero diesen wunsch des Solon mit 
dem entgegengesetzten des Ennius. 



16 

Hic Solon cum quendam ex amicis graviter merentem yideret, 
ut ait Valerius, eum perduxit ad arcem civitatis hortatusque 
est ut per omnes edificiorum civitatis partes oculos circumferret. 
Quofacto, ait: »Gogita tecum quam multi luctus sub hiistectis* 
•bi.i8b et olim* fuerint hodieque versentur et in sequacibus seculis sint 
futuri et ideo obmitte mortalium incommoda tanquam propria 
deflere« ^. Idem, ut ait Yalerius, ad amicum dicentem se intolera- 
bilem penitus amaritudinem perpeti, dixit : »Si in locum unum 
cuncti mala sua contulissent futurum est ut quisque ' propria 
deportare domum quam ex communi miseriarum acervo porcio- 
nem suam ferre malletc, hoc est mallet homo suam amaritudinem 
habere quam porcionem que eum contingeret si cunctorum 
angustie, in unum acervum posite, per singulos dividi pro rata 
deberent. Noh dicat ergo quis ceteris quibuscunque se in- 
tolerabiliores amaritudines sustinere^ 

Inter ceteras autem leges eius invente sunt hee, ut ait 
Laercius: Si quis parentes indigentes non alat ingloriosus est^. 
Filii eorum qui pro republica obiere de * republica nutriantur 
et doceantur*. Item statuit tutorem cum orphanorum matre 
non habitare, nec tutoris officium exercere in quem orphano- 
rum defunctorum substancia [esset perventura] ' '. Nec sculptori 
anuli licere tenere signum anuli venditi*. Et si unum oculum 
habentem quis illo privaverit vice versa geminis careat**. Et 
quod princeps, si ebriosus fuerit, dampnetur nece*. 

Huius Solonis leguntur hee fuisse sentencie : Saturitas ab 

opibus generatur, contumelia a saturitate ^. Que non posuisti, 

* 

1 quisque nicht in CRLN, Spec. liist. u. doctr. , Val. Max., aber 
dann mallent statt mallet. 2 publice CRLN; d7]|jioaCqp Diog. Laert. 

3 Ambros.; proveniet HADGB; proyenit CRLN. 

• 

a In S.hnlicher weise deckt der teufel in Luis Velez de Guevara, El 
Diablo cojuelo, cap. I (Bibliot. de Autor. espafi., bd. 88 (1854), s. 22; Le 
Sage, Le Diable boiteux, chap. ITI), die d&cher yon Madrid ab, um einem 
studenten die verschiedensten scenen »en esta Babilonia espafiola* zu 
zeigen, und Andersen l&sst im »bilderbuch ohne bilder« den mond in 
aller art stuben scheinen, um die dort anwesenden zu belauschen. 
b Val. Max. VII, II, Ext. 2. Polycrat. VIII, U, bd. IV, s. 297. Bruson. 
lib. II, de consolandi ratione bl. 44^. Joh. Vall., Comp. III, III, 12, bl. 
120«; Val. VII, I, von Sokrates gesagt, weil Joh. Vall. das erste mit 



17 

Aqueste Solon como viese a uno de sus amigos Uorar 
grave mente Uevolo y subiolo en una torre de la cibdad y 
amonestole que truxese los ojos por todas las partes y oficios 
de la cibdad y, aquesto fecho, dixole: »Piensa contigo, quan 
muchos lloros fondon de quantas casas vees, y han seydo y 
son agora y aun han de ser en los siglos que son por venir. 
E pues asy es, dexa los incomodos de los mortales, es a saber : 
los lloros que non traen provecho.« Este mesmo Solon, segunt- 
dise Valerio, dixo a un su amigo que sele quexava que estava 
apasionado de amargura grave ^ de conportar : »Sy todos los 
apasionados oviesen de poner en un logar sus males y despues 
de alli rrepartirlos por todos mas querria cada uno Uevar sus 
propios males a su casa que non tomar la parte que le viniese 
del monton de las comunes miserias. 

E entre las otras leyes que fiso son falladas las ^ que se 
siguen, segunt dise Laercio^: qualquier que a su padre y a 
su madre, seyendo menesterosos, non mantiene non es digno 
de gloria. Los fijos de aquellos que son fallados morir por la 
rrepublica de las despensas publicas sean criados y ensennados. 
Defendido sea al que esculpiere o fisiere ^ital!e\en algunt -Jf 
anillo dexar la sennal consigo del anillo venaSRT; Sy alguno 
privare del ojo al que non toviere synon uno , el que gelo 
quebrare caresca de entramos * los suyos. El principe enbriago •w.sa 
por muerte sea dannado. 

Las sentencias que del se fallan son aquestas : La fartura 

de las rriquesas se engendra, y de la fartura el menosprecio. 

* 
1 grande h. 2 falladas que fiso las h. 3 Valerio h. 

* 

dem 2. kapitel des 7. bachs des Val. Max. verwechselte. Stob. Sermo CVI, 
nr. 72, bd. IV, s. 44 : XefXcDv, XuiTO|xdvoa Tivig StcI toTc lauxoa xaxolg, eTicsv • 
»sl xdt Ttdvxcdv xaxavoTgootig ^xov inl xolg oeauxoO ^uo^opi^oeic*. c Val. Max. 
VII, II, Ext. 2. Vinc. Bell. Spec. hist. III, 120 sehr kurz gefasst ; Spec. 
doctr. V, 79; VI, 124: Val. VII. Bruson. lib. IV: Mala sibi apportans, 
bl. 119*. Wort des Sokrates in Plutarch, Consol. ad Apollon. IX, Opera 
moral., bd. I, s. 126. Erasm. lib. III, Socrat. 91. (Burton), Anatomy of 
Melancholy, bd. II, s. 5. Bent, Short Sayings, s. 506. d Diog. Laert. 
I, 55. e Diog. Laert. a. a. o. f Diog. Laert. I, 56. g Diog. 

Laert. I, 57. h Diog. Laert. a. a. o. i Diog. Laerfc. a. a. o. 

k Diog. Laert. I, 59. 

Bnrley 2 



18 

hon tollaSa. iTe menciaris*'. Probitatem iure iurando cerciorem 
bi.i9»habe% *cuius enim dictum iusiurandi pondus non habet, eius 
quoque iusiurandum vile est ^. Amicos ne cito possideas, quos 
autem possederis ne reprobes'. Principari noli, nisi prius 
edoctus subeas principi'. Consule non dulciora, sed optima*. 
Intellectum fac ducem^. Ne mala loquaris^ Deos honora*' 
et parentes reverere \ Sermonis blandicia et servientis et im- 
perantis debet esse communis ". Neminem, quamdiu vivit, dicas 
esse felicem eo quod usque ad ultimum vite diem possit for- 

tuna mutari". Felicitatis enim iudex dies est ultimus**. Re- 

« 
a) Diog. Laert. I, 57 mit dem beisatze: el bk (x>^, d-dcvaxo^ ^ I^Tj^Ca. 

Aelian. Var. Histor. III, 46: Lex. Stagiritar. Eyering, Proverb. cop., 

bd. III, s. 411. Apophth. Patram, de abbate Agathone, nr. 11: na)^ o5v 

^dXstg Xafstv 8 oOx l^irjxac; nr. 12: 8 o5x 1^%olz Tcfflg eUyjcpac; Migne, 

P. c. c, Ser. gr. bd. 65 (1858). sp. 112 fg. b Diog. Laerfc. I, 60. 

Demetr. Phal. in Stob. Sermo III, nr. 79 p, bd. I, s. 87: (i^ cpe68ou, dXX' 

dcXYj^sue. c Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. In St. 

Max. XXXIII, sp. 893 A. u. Anton. Melissa, II, 63 (al. 85), sp. 1156 D, 

wort des Sokrates; ohne namensangabe in Anton. Melissa, II, 63 (al. 

85), sp. 1167 A. Hondorff, bl. 81 b, Solon mit berufung auf Ant.Mel. 

d Caec. Balb., s.. 32, XXX VIII, 4; Friedr. 45: cui quod dictum est non 

juratum est, juranti non creditur. e Diog. Laert. a. a. o. Demetr. 

Phaler. a. a. o. Verinus, Disticha de moribus, bl. 17 b: 

Nil temere admittas, nisi fidum noris amicum, 

Sed semel admissus semper habendus erit. 

Shakesp.'s Hamlet, act I, sc. III, Polonius. Vgl. Isokrates bl. 37 b. f Diog. 

Laert. a. a. o. : "Apxe TcpwTov noc^wv fipxeaO-at. Demetr. Phaler.a. a. o. : "Ap- 

Xea^at ti.a^(i)v apxstv STCtary^oTj. Diese beiden ausspriiche verbunden in Stob. 

bd. II, s. 216, Sermo XLIV, nr. 22; St. Maxim. IX, sp. 780 C; u. Anton. Me- 

lissa II, 1 (al. 103), sp. 1008 A; St. Maxim. sp. 180 B (Democrit.): Aet x6v 

iTdpcov tidXXovia fipgstv aui6v lauTou Tcpdxepov dtpxetv ; sp. 780 A : xdtxtaxov SXs- 

yev (laoxpdxYjs) otpxovxa elvat xdv 5pxstv lauxou |xi] 8uvdii.evov, Anton. Melissa 

II, I (al. 103), sp. 1008 B. St. Maxim. XLVI, sp. 938 C: 'Iwai^nTCou 'ApxotoX. : 

ndvTsg ol dpxeo^at xaXwg tiena^Yjxdisg xal fipxetv elaovxat napeX^dvTeg etg 

igouoiav; Anton. Melissa I, 61 (al. 111), sp. 968 A. Endlich "ApxeaO-at \i^ 

jia^cDv dpxetv jiyj eixtxsipst in Anton. Melissa II, 1 (al. 103), sp. 1005 C, ohne 

angabe des autors. Boc. de Oro, s. 119, a: Solon: Non puede mandar 

a muchos el que non puede mandar a si que es uno. Muir, Translat. 

.s. 140, nr. 231: Self-Conquest must precede other conquests, Mahabha- 

rata. Vgl., Sokrates, bl. 43 b. g Diog. Laert. a. a. o. St. Maxim. 

II, sp. 734 C. Demetr. Phal. a. a. o. u. Stob. bd. I, s. 261,'Sermo XIII, 

nr. 20. Sosiad. sept. sap. consil. in Stob. ed. 1559, Sermo II, s. 47, 

z. 43: pouXsuou xP^i^J^iia, aber ed. Meineke, bd. I, s. 91, z. 16: pouXsOou 



19 

Nnnca tires lo qtie non posiste. Non poseas de ligero los 
amigos^ nin rreprueves los que ya poseyeres. Non quieras prin- 
cipar, nin te entremetas en ensennar antes de ser ensennado. 
Non consejes al principe las cosas mas dulces, mas las mejores. 
Non fables con los malos. Onrra a los dioses. A los padres 
cata rreverencia. La blandura de la palabra comun ha de ser 
al servidor y al sennor. Non Uames a ninguno bienaventurado 
en tanto que viviere, porque la fortuna puede ser mudada fasta 
el postrimero dia de su vida. El postrimero dia de la vida es 
jues de la bienaventuran^a. Los comien^os son devidos a la for- 

« 

Xpivq). Vgl. Cleobul, 8. 42, z. 7. h Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. 
a. a. 0. i My) xaxotg d^iiXei in Diog. Laert. a. a. o. u. Demetr. PhaL 
a. a. o. k Diog. Laert. a. a. o.: Oeou^ T((xa. Demetr. PhaL a. a. o. 
Xptb xotc ^eolg. Sosiad. VIL Sap. consil. in Stob. I, s. 90, z. 14, Sermo 
III, nr. 80: "Etcou ^£(j) u. Osooc aipou; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 100. 
1 Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o , Sosias a. a. o; Paley a. 
a. 0. Cato, nr. 2 : Parentes ama. Demetr. Phal. a. a. o. s. 86, nr. 79 a, 
Cleobul : Ilaiipa Ssl alSsta^at. Mureti Instit. puer. 3 fg. in Orellis Publ. 
Syr. Sent. s. 155. Exodus XX, 12; Deuteron. VI, 16; Ephes. VI, 2, 3; 
Levit. XIX, 3; Eccles. 111, 3, 5 bis 12; VII, 29; Matth. XV, 4; Luc. XVIII, 
20; Col. III, 20. Marq. de Santillana, Proverb. XCII, Obras. s. 65. 
Meurier, Bouq. de Philos. bl. 54 b. Eyering, Proverb. Cop., bd. I, s. 406 fg. 
Der teutsche "Solon, Frankfurt a. M., 1729, s. 383. Vgl. St. Maxim. 
XXIII, sp. 857 fg. u. Anton. Melissa II, 10 (al. 127), sp. 1045 fg. m Cae- 
cil. Balb. s. 32, XXXIX, 3; Friedr. 32. n Val. Max. VII, II Ext. 2. 
Plutarch, Solon XXVII, 8, Vitae, bd. I, s. 112. Arriani Expedit. VII, 
16, 7. Auson. Ludus, Ludius 5, Solon, v. 15 ff. ; Sapient. Sentent., Solon, 
V. 1. Stob. bd. IV, s. 18, Sermo CIII, nr. 2: AtovuoCou Tupdvvoo &x Ai^dac; 
nr. 3: 2o«poxX^oug TuvSaploDg ; s. 19, nr.9: Stna)vf8oo ^pYJvcDV ; 8.20, nr. 14: 
E6pi7tt8oi> sx 'AvSpoiidx^]^ (v. 100); s. 21, nr. 21: SoqpoxXfjg TKjpel; s. 22, 
nr. 26: E6pt«t5ou Kp-j^ooatc (Heracl. 865); s. 24, nr. 38: 2oqpoxXioi>€ Tpa- 
XtvCaig, (in). Bruson. lib. II, Exitusbl. 55b u. 58b. Guicciardini, ■ L'hore 
bl. 385 b : Non si poter chiamar un' huom felice insino a che non muor' 
felicemente. Amirando qualcuno appresso d' Agesilao la felicita di 
Creso Ke di Lidia che si giovane si truovava in tanta prosperitk disse : 
>E anche il re Priamo di quella etk non era infelice». Vergl. Th. Vischer, 
Lyrische gange, Stuttgart u. Leipzig 1882, Odipus, s. 290: 

Darum der erdensGhne keinen 

Ruhme du gliicklich, eh' er von schwerem 

Wetterschlage des schicksals frei 

Zum letzten ziele gelangt ist! 
Vinc. Bell. Spec. hist. III, 120: legitur. Polycrat. VIII, 14, bd. IV, 

2* 



20 ' 

rum inicia debentur fortune, felicitatem solus finis consecrat*. 
Nichil est autem homini metuendum, nisi ne felicitatem finis 
excludat ^. 

Responsa Solonis ad quedam quesita sunthee: »Quid est 
verbum?« »Imago operum«^ »Quo firmatur verbum ?« »Si- 
lencio.« >Quo firmatur silencium?« »Tempore.« >Quid est 
rex?« »Fortis potestas.« * »Quid est lex?« lAranee tela, 
quia, si in eam inciderit quod debile est, retinetur, grave vero 
pertransit tela recisa**. Cum in loco quodam, multis loquen- 
tibus, Solon non loqueretut interrogatus est a Periandro, utrum 
propter verborum inopiam aut^, quia stultus esset, taceret. 
Cui ait.: »Nemo stultus tacere potest« '. Interrogatus a quo- 
dam divite cur ipse pauper esset an thesauros haberet, ait 
diviti : »Tu et ego thesauros habemus, sed inter meum et tuum 
• bi.i9bhoc interest, quoniam de meo nullus, * me invito, quicquam 
contingere potest, et si aliis distribuero diminucionem noh 
patitur, tuus autem amissionis quotidie patitur discrimen, 
eciam te invito, et si alteri vel modice tribuis semper minui- 
tur«*^. Interrogatus qualis debeat esse populi rector, ait: 
»Populi rector prius se quam populum rectificare debet, alio- 
quin erit sicut is, qui umbram curvam rectificare conatur, prius- 
quam virga curva, umbram faciens, recta fiat« **. Interrogatus 
quid acucius gladio, ait: »Pravi hominis lingua«\ Interro- 

1 ebenso Caec. Balb. ; an CRLNADG6; ntrum hoc faceret ex inopia 
(verborum) an ex stulticia Spec. mor. 

* 

s. 297. Galeni Adhort. a.i artes addisc. c. VIII, Opera bd. I, s. 16. 
Ovidii Metam. III, 135 ff. Hondorff, bl. 454 b. 

a Vinc. Bell. Spec.liist.'a. a. o. b Vgl. Sokrates bl.44 a. c Diog. Laert. 
I, 58 : "EXsY© tk t6v h^v Xdyov st8(DXov stvat xcov IpYWv. St, Maxim. XV, 
sp. 816 A. Guicciardini, Detti, bl. 77 a, L'hore, bL 193 b. Diog. Laert. IX, 
37: Democritus: Adyo^ Spxou axtTJ; Plutarch, de educat. pueror. XIV; Opera 
moral. bd. I, s. 11 . Erasm. lib. VII Democritus, 2. Costo, Fuggilozio, p. 84 : 
Democrito secondo Plutarco dicea: II parlare e un^ ombra e un segno 
delle nostre azzioni. Vgl. Sokrates, bl. 45 a, Secundus, b1. 109 a. d Diog. 
Laert. a. a. o. : paaiXdoc bh t6v laxupoxaxov vq $uvap,8i. e Diog. Laert. 
I, 58; Paley, Greek. Wit., bd. II. s. 38. Erasm. lib. VII, Solon 5. 
Bent, Short Sayings, s. 508. Pero Diaz de Toledo, Glosa XXIV: en el 
septimo libro de las fazanas de los iilosofos : uno de los siete sabios de 
Atenas. Ausspruch des Anacharsis: Joh. Saresb. Enthet.,1523: Quod 



tuna , pero solo el fin consagra la felicidad \ Non ay otra 
cosa que el onbre deva temer salvo que el su fin non deseche 
la felicidad ^. 

Preguntado Solon: »(iQue cosa es palabra« ? »Ymagen de 
las obras por que es formada'.«* ^^jQue cosa es rrey?« »Po- 
derio fuerte.« »(}Que cosa es ley?« »Tela de aranna, que, . 
sy en ella cae alguna cosa flaca, rretienela, pero la fuerte 
pasa por ella, rrasgando la tela.« Como Solon non fablase 
en un logar do muchos estavan fablando fue preguntado de 
Periandre, sy callava por mengua de palabras o porque fuese 
loco. Rrespondio Solon: »Ningunt loco non puede callar.« 
Solon cOmo fuese pobre preguntole un jues rrico, sy tenia the- 
soros. Respondiole: »Tu y yo thesoros tenemos, mas ejjitre 
tu thesoro y el mio ay esta diferencia que ninguno non puede 
tomarme del mi thesoro contra mi voluntad ninguna cosa y 
sy del destribuyo por los otros el non desmengua nin paresce 
diminucion , del tu thesoro paresce mengua de lo que con- 
tinua* mente se pierde e, sy alguna cosa dello dieres a otro*w.4( 
o telo tomaren contra tu voluntad, sienpre rrescibe mengua.« 
Preguntaronle : ^(SQue tal deve ser el rregidor del pueblo?« 
Dixo: >Antes ha de rregir a sy que al pueblo.« Pregun- ^ 
tado : »(}Que cosa es mas aguda que el cuchillo?« dixo: »La 

lengua del mal onbre.« Preguntado quien era onbre liberal 

« 
1 filosofia h. 

* 

leges civiles comparantur aranearum telis; bd. V, s. 287; Vinc. Bell. 
Spec. doctr. V, 40: Val. (Max.), VII, (II, Ext. 14); Joh. ValL, Brevil. 
I, 3, bl. 152 c: Val. VI; Cessol. De ludo scach. bl. 17 a; Bruson. lib. 
III de legibus, bl. lll b; Erasm. lib. VII, Anachars. 22^; Guicciardini, 
Detti, bl. 93 b, L'hore, bl. 237 b; des Zaleukus: St. Maxim. LVIII, sp. 
977 A; Anton. Melissa I, 67 (aL 101), sp. 977 A. Meurier, Bouq. de 
Philos., bl; 13 a. f Caec. Balb. s. 15, § 11, u. s. 28, XXVI, 4. Brom- 
yard, Locutio, LV, Art. VII, XIII, angeblich aus Val. Max. lib. VII. 
Stob. Sermo XXXIV, nr. 15, bd. II, s. 35. Bruson. lib. II, de lingue 
ratione, bl. 102 a. Guicciard., Detti, bl. 8 a ; L'hore, bl. 20 a. Plutarch 
Apophth. lacon., Demarat. 4, Opera moral. bd. I, s. 269 ; Paley, Greek. 
Wit. I, s. 10 (Vinc. Bell.), Spec. mor. III, 1, IV: Socrates. Albertanus 
de arte loquendi, bl. 2 a: quidam sapiens. Sebast. Franck, sprichw., bd. II, 
bl. 167 a. g Boc. de Oro s. 119, e. h a. a< o. s. 121, d. i a. a. o. 
s. 119, d. 



. 22 

gatus quis esset liberalis'', ait : »Qui sua bona libenter aliis 
impartitur et aliarum rerum cupiditate caretc **. Interrogatus 
qualiter civitas bene regi possit, ait : »Si principes et maiores 
secundum leges vixerint« *. Interrogatus quomodo fieri posset 
quod homines se non in ^ tantum ofifenderent , ait : »Si ep 
modo non passi iniuriam gravarentur ut passi*. 

Scripsit autem ukilia multa Solon in .V. milibus carminum *. 
Narrat eciam de ipso Valerius libro .VIII. , quod ipse adeo 
toto tempore vite sue studiosus fuit ut eciam ad senilem 
etatem perductus, sicut quotidie senescebat sic quotidie ali- 
quid (addisceret) *. Cumque octogenarius iam moriturus in 
lecto decumberet et, assistentibus amicis circa illum de quo- 
dam^ sermone inter se conferentibus , satis iam pressum caput 
erexit, interrogatusque quapropter hoc fecisset respondit : »XJt, 
bi.2oacum illud quicquid est de quo disputatis* percepero, moriar'.« 
Mortuus est autem in Cipro'. 

Et claruit tempore Ezecliie, regis Judee**. 

Cap. in. Chilon. 

Chilon, philosophus, lacedemonius , Athenis claruit, unus 
de septem sapientibus Grecie. Hic, ut dicitur in Policrato 
libro primo, iungende causa societatis missus fuit Corinthum, 
ubi duces et seniores populi ludentes invenit in alea , propter 
quod, infecto negocio, reversus est, dicens, se noUe gloriam 
spartanorum quorum virtus, constructo Bisancio, clarescebat 
hac maculare infamia ut dicerentur^ cum aleatoribus con- 
traxisse societatem'. Hunc, ut ait Laercius, interrogavit 

1 »inc ausgelassen von CBLNADGB. 2 discebat H; addiscebat 
CRLNADGB; addiscentem senescere Spec. hist. u. doctr. Bromyard, 

Joh. Vall. Val. Max. 2 Polycr. Joh. Vall.; diceretur HCRLNADGB. 

• 
a Vgl. Hermes, bl, 77 b, anm. b Boc.de Oro s. 119, e. c Stob. 
bd. II, 8. 98, Sermo XLI, nr. 89. In St. Maxim. LVIII, sp. 977 A, u. 
Anton. Melissa I, 67 (al. 101), sp. 977 4» etwas verandert. d Diog. 
Laerfc.I, 59. Erasm. lib. VII, Thales 8. Plutarch, Solon, XVIII, 7, Vi- 
tae, bd. I, s. 105. Stob. bd. II, s, 96, Sermo XLIII, nr. 77; Paley, Greek 
Wit, bd. I, s. 37. Bruson. lib. III: de injuriis, bl. 94a: Solon rogatus 
quae optime civitas habitaretur, »llla«, inquit, >in qua nulla affecti 
■ injuria non minus quam injuria provocati prae se ferunt injuriam et 
eorum qui intulerunt ulciscuntur. Bent, Short Sayings, s. 507. e Diog. 



-23 

dixo : »E1 que parte de buena mente con otros lo suyo y ca- 
resce de cobdicia de las cosas agenas.« Preguntado en que 
manera se podia bien rregir la cibdad , dixo : »Sy el prin- 
cipe y los mayores vivieren segunt las leyes.« 

Escrivio Solon muchas cosas provecbosas en cinco mill 
versos. Cuenta Valerio que en tanto grado fue Solon estudio^o 
todo el tienpo de su vida que, venido a la hedad de la vejes, 
cada dia aprendia algo de nuevo. E como oviese ya ochenta 
annos y estoviese en la cama en el articulo de la muerte y 
sus amigos enderredor del estoviesen y fablasen entre sy de 
una quistion, Solon que ya tenia la cabe^a inclinada levan- 
tola; y preguntaronle que porque lo avia fecho, rrespondio: 
»Porque entendiendo aquesto que disputays muera.« Fue 
muerto en Chipre. 

Y florescio en los tienpos de Esechias, rrey de Juda. 

Cap. m. Chilon^ 

Chilon * , filosofo , de Lacedemonia , en Atenas florecio. 

Este fue ano de los siete sabio? de Grecia. Aqueste, segunt 

dise del Policrato en el libro primero, fue enbiado a Corintio 

por rrason de ayuntar conpannia y confederacioji con ellos, 

donde fallo a los duques y a los mas viejos de la cibdad ju- 

gando a las tablas, por lo qual se bolvio syn acabar el ne- 

gocio, disiendo el non querer macular con aquesta ynfamia la 

gloria de los espartanos por la virtud de los quales la cibdad 

de Bisancia avia seydo hedificada, y que fuese dicho que con 

los que estavan en los tableros avian* travado conpannia. •w.^b 

A este, segunt dise Laercio, pregunto Esopo, poeta, que era 

» 
1 Filon h, ebenso weiter unten. 

♦ 
Laert. I, 61. f Val. Max. VIII, VII, Ext. 14. Vinc. Bell. Spec. hist. 
III, 120; (vgl. Spec. doctr. VI, 46). Joh. Vall., Comp. III, I, 2, bl. 116 a 
u. Brevil. II, 2, bl. 155 d: Val. VIII, VII. Bromyard, Scientia, S IIII, ^ 
Art. V, XI: Val. Bruson. lib. V, de philosophia, bl. 171 a. (Corsini), 
iU)8aio, cap. IV, Sdentia B, Val. Massimo, s. 20. g Diog. Laert. I, 62. 
h Di^ses kapitel iibersetzt im Mer des Hist.^ Quart aage, chap. XLV, de 
Solon, bd. I, bL 180 b f., indem hinzugefugt wii d : Et escripsit cinq mille 
dictiers. i Polycrat. I, V, bd. III, s. 35. Joh. Vall., Comm. I, X, 7, 
bl 43 b: Policr. 1. 



24 

Ysopus ^ poeta, quid ageret Jupiter. Respondit Chilon : »Alta 

humiliat, humilia vero exaltat *.« Interrogatus : »In quo dif- 

ferunt dociles ab indoctis?« ait: »Bona spe**.« Interrogatus : 

»Quid difficile°?« respondit: ^lneflFabilia tacere*, diligepciam 

bene disponere et iniuriam passim * posse pacienter pati •«. 

Interrogatus : >Quid est fortuna?« respondit: »Ignarus me- 

dicus, multos enim excecat'.« Docebat autem hic dominari 

lingue*, et presertim in convivio^. Non esse maledicendum 

proximis, alioquin audire oporteret ea quibus quis tristabitur*. 

Item non esse minandum cuiquam, quoniam hoc muliebre est ''. 

Cicius ad calamitatem amicorum quam ad prosperitatem ire \ 

Humiles nupcias facere". Non esse maledicendum mortub*'. 

•bi.2ob Seniiun honorare**. Cavere sibi ipsi^. Dampnum* malle quam 

malum lucrnm, illud enim semel contristabit, hoc usquequaque'^. 

* 

1 Esopus CRLNADGB. 2 xal &di)co6p«vov (duvaod-ai) (fdpeiv Diog. 
Laert. 

» 

a Diog. Laert. I, 69. Bruson. lib. YI de superbia, bl. 183 a. Erasm. 
lib. II, Chilo 2. Hondorff bl. 71 n.. Guicciflrdini, Detti, bl. 84a, L'hore, 
bl. 211b. Costo, Fuggilozio, s. 363. Bent, Short Sayings, s. 138. Ev. 
Luc. I, 52: Deposuit potentes de sede et ezaltavit humiles. b Diog. 
Laert. a. a. o. Erasm. lib. II, Chilo 3. Ygl. Aristipp, bl. 47 a, u. Ari- 
stoteles, bl. 71 a. c Ygl. Thales, s. 10, z. 9; Bias, s. 40, z. 1. d Erasm. 
lib. II, Chilo 11. St. Maxim. XX, sp. 848 A Ausspruch des Aristoteles. 
e Diog. Laert. I, 69; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 22 fg. Bruson. lib. II 
Difficile quid esset, bl. 44 b. Costo, Fuggilozio s. 123. f Caec. Balb. 
Friedr. 71: Fortuna ut medicus caecat multos inscius. g Demetr. 

Phal. in Stob. bd. I, s. 86, Sermo III, nr. 79 a : KXsdpouXog Scpig : yXthvzri^ 
xpaxeTv, bd. II, s 31, Sermo XXXIII, nr. 4: Xdprjfzo^: rX(x)oo7jc ixdXiora 
Tcavxaxoa neipq^ xpaxetv (St. Max. XX, sp 848 B, Anton. Meh'ssa 1, 73 
(al. 93), sp. 992 D); derselbe vers in Menandri Sententiae, v. 80 s. Ari- 
stoph. Comoed., Menandri et Philem. Fragm., Paris 1838, s. 91. Jambli- 
chi Adhortatio ad Philosophiam ed. W. Th. Kiessling, Lipsiae 1813, 
s. 312, cap. XXI, Z' rX(6ooYjc ^pi ttSv fiXXcov xpdxet O-eotg feiKSjievog. So- 
. siad. YII Sap. Consil. in Stob. bd. I, s. 91 , z. 8, Sermo III, nr. 80: 
YX(6ooav toxe, z. 13: yX(bvz}j^ dipy(6. Ygl. bl. 26, z. 3; Cleobul, s. 42, z. 7, u. 
Anacharsis, s. 53, z. 27. (h Diog. Laert. a. a. o. Erasm. lib. II, Chilo 12. 
Cato nr. 51: Pauca in convivio loqnere. Jani Anysii Sentent. 76 in 
X Orellis Publ. Syri Sent s. 124. Demetr. Phaler. a. a. o. s. 87, nr. 19 y: 
TtivcDv |j,Y] 7coXX& XdXei, &|iapxi!ioet6 ydp, i Diog. Laert. a. a. o. Erasm. 
a. a. 0. 7. k Diog. Laert. I, 70. Erasm. a. a. o. 13. Sosiadis YII 



25 

lo que facia Jupiter. Rrespondiole Chilon : »Humilla las co- 
sas altas y ensal^a las cosas humilldes.« Preguntaronle que 
diferencia avia de los onbres' ensennados a los non ensennados. 
Rrespondio que los unos tienen buefia esperan^a, y los otros 
non. Preguntado: »(iQual es la cosa dificil?« rrespondio: 
»Callar lo que non se deve fablar, diligencia en buena dispo- 
-sicion y el que ha padescido el ynjuria poder la padescer con 
paciencia.« Ensennava este que se ensennoreasen de la len- 
gua, mayor mente en el conbite ^. Y que non fuesen mal- 
disientes de los proxiinos, sy*non, que en otra manera con- 
vernia oyr cosas de las quales los maldisientes se ensannarian. 
Iten que non era de amenasar a ninguno, ca desia que era 
fecho mugeril. Yr mas ayna a las cuytas de los amigos que 
a sus prosperidades. Faser las bodas humilldes. Non desir 
mal del muerto. Onnrar a la vejes. Querer cada uno antes 
danno para sy que ganancia mal ganada, aquella dara tris- 



1 



mayor mente etc. steht in h nach »prozimos< des folgenden satzes. 



Sap. consilia in Stob. bd. I, s. 90, z. 21, Sermo III, nr. 80: ^iye |iY]5iva. 
Demetr. Phal. a. a. o. : Myj &7is(Xet xoTs iXeD^ipot.^ ' ou yd^p xaX6v. l Diog. 
Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 14. Demetr. Phal. a. a. o. : 'EtcI xdb SsXtv^ol 
t(Bv qpiXcDv ppaSdcoc uopsuou, St^I 8fe xdcg dTux^ag xaxiwg. Vgl. Periander, 
8. 44, z. 16, Isokrates, bl. 37b, Theophrast> bl. 82 a; m Diog. 

Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 15. Demetr. Phal. a. a. o. Caecil. 
Balb. s. 27, XX; Friedr. 72. n Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 
16. Bent^ Short Sajings, s. 138. Sosiad. a. a. o., s. 91, z. 31: ^dtpii- 
v<5uc [17] ddCxet, Stob. bd. IV, s. 137, Sermo CXXIII, nr. 3 bis 5 u. a. 
m. in dems. capitel. VerS,ndert von Demetr. Phal. a. a. o. in T6v ts- 
TeXeuxT^xoTa {xaxdpi{^6. o Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 17. 

Demetr. Phal. a. a. o. Sosiad. a. a. o..8. 91, z. 25. Eyering, Pro- 
verb. Cop. bd. I, s. 255. W. EUiot Griffis, The kikado's fimpire, 
New York 1876, s. 505: Eegard an old man as thj father! J. L. Bird, 
Untrodden Tracks in Japan, Lonjlon 1880, bd. I, s. 368. Vgl. Bias, s. 36, 
z. 2. p Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 27. H. Sachs, das ander 
buch, das ander theil, bl. XCI c: drey artlich lehr Chilonis philosophi, 
mit berufung auf Plutarchus. q Diog. Laert. a. a. o.; Paley, Greek, 
Wit, bd. II, s. 112. Demetr. Phal. a. a. o. s. 88. St. Maxim., XII, sp. 
802 C. Anton. Melissa I, 31 (al. 141), sp. 885 A. Erasm. a. a. o. 8. 
Ahnlich: T& Tcovyjpdt xdpdTj T&g jifev ■^fiovAg Ix®^ lAtxpdls, x&s 8fe XuTia^ 
IJbaxpdlc, Anton. Melissa I, 35 (al. 41), sp. 900 D. 



26 

Non irridere infelicem*. Dominatorem * esse mansuetum ut 
proximi^ eum magis revereantur quam timeant*. Discere 
[bene] ' preesse proprie domui ''. Linguam non prevenire 
intellectum ^. Ire dominari*. Non cupere impossibilia'. Non 
festinare in via*^. Loquentem non movere manum, (in)sa- 
niim* enim est^. Legibus obedire'. Uti solitudine*\ In 
hiis que dicuntur de aliquo ad propriam mentem recurrere ; 
in lapideis enim cotibus aurum examinafur, virorum vero bo- 
norum et malorum intellectus dedit examen*. In iudiciis 
inimicum iudicare secundum le^es ut saltem conservetur lex, 
amico vero persuadere ut uterque conservetur, lex scilicet et 
amicus ". Dicebat autem tristia cuncta exsuperari posse animo 
vel ® amico". Item has duas affecciones, scil. amorem et odium, 
licet ferocissimas , sic dicebat esse coercendas ut amicum dili- 
gat quis tanquam forte aliquando odio habiturus'' et inimicos 
odiat^ tanquam postea amaturus^. 

1 fortem et domiDatorem H ; loxup6v Svxa Tcp&ov sTvai bnm^ o£ uXi^otov 
alSfiivcat |j,aXXov 9i ^o^&yzoli Diog. Laert. Da dem iibersetzer das »for- 
tem*, durcli welches wort er im ersten augenblicke das lox^p^v wieder- 
gegeben, nicht hinreichend klar zu sein schien, deutete er durch »et« 
an, es solle dafiir »dominatorem« gelesen werden. Siehe s. 14, anm. 7. 
2 decet ut subditi CRLNADGB. 3 CRLNADGB; xaXc&s Tcpooxaxstv 

Diog. Laert. 4 iiavtxdv Diog. Laert. 5 solicitudine HCRLNADGB; 
Y)p£p.{qc xp^<7^KL Diog. Laert. 6 ebenso Schneiders handschr. ; >et« CR 
LNADGB und Schneiders drucke, s. Wolfs Analekt. bd. 111,8. 345 ; aut ani- 
mo aut amico Auson. 7 LADGB; oderit H; odit CRN; oderis Joh. ValL 

* 
a Diog. Laert. a. a. o. Demetr. PhaL a. a. o.; in Stob. lY, s. 63, 
Sermo CXII, nr, 11 mit dem zusatze: xotvTj y&p i^ xOxtj. Isocrat. ad 
Demonic. nr. 43 in Orelli, Opuscula, bd. II, s. 30. Vinc Bell. Spec. 
hist. VI, 108; Spec. doctr. V, 172: Catho in libro de moribus: Miserum 
noli irridere; (nr. 52). Publ. Syr. 301: In calamitoso risus etiam iniuria 
est ; Publil. Syr. 256. Hondorff, bl. 456 a : Stob. Vgl. Pitachus s. 30, z. 12. 
b Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. ^. a. o. Erasm. lib. II, Chilo 19. 
c Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 20. Demetr. Phal. a. a. o. : xfjg 
ISiag olxCa^ TrpooxdtTTsi. Vgl« Sokrates bL 43 b. d Diog. Laert. a. a. o. 
Demetr. Phal. a. a. o. Boc. de Oro, s. 97 b: Ermes. Vgl. z. 24, z. 7 u. 
CleobuL z. 42, z. 7. e Diog. Laert. a. a.'o. Erasm. a. a. o. 21. De- 
metr. PhaL a. aT. o. Sosiad. a. a. o. s. 90, z. 18; Paley, Greek Wit, 
bd. II, 8. 101. Alciati Emblemata s. 200. Guicciardini, Detti, bl. 103"b, 
L'hore, bl. 261 b, mit hinweis auf eine stelle in Petrarca u. Ariost. 



27 

tesa una ves, esto otro syenpre. Non faser escarnio del desa- 

venturado. El ensennoreador ^ sea manso , porque de los 

proximos sea mas amado que temido. No antevenir la len- 

gua al entendimiento. Ensennorearse de la yra. Non cob- 

diciar cosas ynposibles. Non aqaexarse en el camino. Obe- 

descer a las leyes. Usar de la soledad . En los juysios 

judgar a los enemigos segunt las leyes, al menos porque las 

leyes sean guardadas, al amigo amonestarle por guardar lo 

uno y lo otro, es a saber la ley y el amigo. Ensennava este 

que todos los casos de tristesa podian ser sobrados o por 

cora^on o por amigo. Iten ensennava aqueste como avian de 

ser quebrantadas estas dos aficiones, es a saber: aficion y 

enepiistad, * aunque eran muy feroces. E desia que cada^wfi» 

uno amase asy a los amigos como sy por ventura en algunt 

tienpo los oviese de aborrescer , y que asy aborresciese' a los 

enemigos como sy en algant tienpo los oviese de amar. 

« 
1 fuerte y ensennoreador h. 

« 
H. Sachs a. a. o. bl. XGI a. Boc. de Oro, s. 97, z. 8 : Ermes. f Diog. 

Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 10. Demetr. Phal. a. a. o. Boc. de Oro, 

8. 335, b : Leogenin. Sosiad. a. a. o. s. 90, z. 30 : EQj^oo ^Dvaxdt. Vgl.. 

Quintilian, bl. 103 b; Bias, z. 36, z. 6. g Diog. Laert. a. a. o. Erasm. 

a. a. o. 23. Demetr. Phal. a. a. o. h Diog. Laert. a. a. o. Erasm. 

a. a. 0. 24. Demetr. Phal. a. a, o. i Diog. Laert. a. a. o. Erasm. 

a. a. o. 25. Demetr. Phal. a. a. o. Sosiad. a. a. o. s. 90, z. 14. k Diog. 

Laert. a. a. o. 1 Diog. Laert. I, 71, von »in lapideisc an. H. Sachs 

a. a. 0., bi. XCd. m Diog. Laert. a. a. o. n Auson. VII Sapient. 

Sentent. , Ghilo 3. Erasm. a. a. o. 29. Guiccardini, Detti, bl. 105 b, 

L*hore, bl. 266 b. o (Burton) Anatomy of Melancholy, bd. II, s. 83 : 

Ama tanquam osurus ! Hondorff, bl. 297 b : Ghilon : Sic habendum ami- 

cum ut cogites illum posse fieri inimicum. p Gellius I, III, 30. Joh. 

ValL Gomp. IV, 15, bl. 134 a. Bruson. lib. I de amicitia, bl. 11 a. 

Erasm. a. a. o. 6. St. Mazim. VI, sp. 762 B, Mevdvdpou: 

Eal (fiXetv det (bg xal ixicnfjadvxa^ 

xal [xiadsiv (i)^ xal cpiXi^aovTac. 
Garo y Gejudo, s. 23 : Ama como si hubieses de aborrecer > y aborrece 
como si hubieses de amar ; s. 64 : Gomo para siempre , ni aborrece , ni 
quiere. Napoleon in Exile by B. E. 0' Meara, London (1882), bd. I, 
8. 214, Napoleon: Talleyrand treats his enemies, as if they were one 
day to become his friends; and his friends, as if they were to become 
his enemies; 12.Nov. 1816. Vgl. Bias s. 36, z. 12; Theophrast bl. 82 a; 
Periander s. 44, z. 16 u. Isokrates bl. 37 b. Tsopo, Enveres 1546, bl. 209 a. 



28 

Fait autem Cliilon breviloquus, unde et Aristagoras hunc 
loquendi modum chilonculum vocat. 

Vixit autem annis .LYI. et mortuus est. Et iUxta se- 
pulchrum eius statna ei erecta est*. Scripsit autem notabilia 
multa in ducentis carminibus eleganter ^ ^. 

Et claruit tempore Zedechie, regis Judee*. 

•»»'•"• Cap. IV. Pitachus*. 

Pitachus, asianus, mitilensis^, philosophus iUustris, unus 

de septem sapientibus Grecie et in re militari strenuus, cum 

bellum inter athenienses et mitilenses ' instaret, quia ipse mi- 

tilenensis exercitus ductor erat, pugnare statuit cum Phri- 

none *, atheniensium duce , in singulari certamine et rethe 

habens sub scuto furtim circumvolvit Phrinonem et, occidens 

eum, ^ salvavit terram.. Mitilenses • autem ei principatum ob- 

tulerunt quem ipse decennio tenuit et, ad optimum ordinem 

civitate adducta , deposuit principatum ac decem annis aliis 

supervixit et cam predives esse potuisset ' sprevit divicias '. 

Fertur quoque, ut ait Laercius, quod quidam operarius eius 

filium ^ securim ingerens , interfecit. Civibus autem ligatum 

homicidam mittentibus ad eum, ipsum absolvit dicens indul- 

genciam esse supplicio pociorem '. Alcheus vero poeta, ante- 

quam Pitachus mitilensium ® principatum obtineret , amari- 

tudine odii et ingenii viribus* pertinacissimam in eum per- 

secucionem ingessit. Tandem Pitachus, principatum adeptus, 

Alcheum parentem et tremulentum accersivit et dixit : »Michi 

« 

1 In CRLNADGB folgt bier : ut ait Laerdus. 2 mitelenus CBN; 
mitilenus L; myteleneus ADGB. 3 mijjilenos CRLN; myteleneos AD 
GB. 4 ADGB; Fernone H; Firmone CBLN; $p()V(ov Diog. Laert. 

5 mitilenenses ADGB. 6 posset CRLN. 7 CRLNADGB; fiUo H. 

8 mytilenensium ADGB; die gleiche lesart weiter unten. 

» 

a Diog. Laert. I, 72. Doch fehlt in Diog. Laert. der letzte satz, 
da nach xaXet (vocat) sich eine liicke findet. Erganzen wir sie, wozu 
wir gewis ein recht haben , mit einem satze, welcher demjenigen Bur- 
leys entspricht, so sehen wir, das auf die liicke folgende BpdYXo^ ^^ 
elvat Sg t6 £6p6v Ixxtoe t6 Sv BpoL-^y^itoLK; kniipfte an eine stelle an, welche 
Branchus als den kunstler bezeichnete, welcher Chilons grabmal oder 
statue oder beides zugleich verfertigte. b Diog. Laert. I, 68. c Dieses 



29 

Pue Chilon breviloquio , es a saber : breve en su fabla, 
de donde vino que Astriagoras a esta manera de breve fablar 
chilonculo * le Uama como cosa que nos vino de Chilon^ 

Vivio cinquenta y seys annos y fue muerto. Y cerca 
del su sepulcro fue criada la su estatua. Escrivio muchas 
cosas notables en dosientos versos elegantes, segunt dise 
Laercio. 

Y florecio en tienpo de Esechias, rrey de Juda. 

Cap. IV. Pitaco: 

Pitaco, asiano, mitelleno, yllustre filosofo, uno ftie de los 

siete sabios y fue valiente en el fecho de la cavalleria. E 

como el fuese capitan de la hueste de los mitelleneses y esto- 

viese guerra entre los mitelleneses y ateneses acordo de pelear 

y aver batalla syngular con Frino(n), duque de los ateneses. 

Quando fueron en el canpo Ilevo una rred furtada mente 

fondon del escudo, y quando se Ilegaron a pelear echo la 

rred a Frinon y enbolviole en ella y matolo asy y salvo la 

tierra. Y los mitillineses dieronle el principado y tuvolo ^ 

dies annos. E despues que ovo traydo la cibdad a muy buena 

ordenan^a dexo el principado y bivio otros dies annos des- 

pues. Y como podiese ser rrico menosprecio las rriquesas. 

Disese , segunt dise Laercio , que un su obrero , que con una 

segura mato a su fijo. Los cibdadanos al omicida atado le 

enbiaron , e Pitaco absolviolo disiendo : »Mayor sea la yndul- 

gencia que el tormento.c Alceo, poeta, antes que Pitaco to- 

viese el principado de los mitilleneses, metio tddas las fuer^as 

de su yngenio y el amargura de su malquerencia en faser 

muy pertinas persecucion* contra Pitaco. E despues que^wsb 

Pitaco ovo avido el principado dixo a Alceo que estava te- 

meroso y lleno de pavor: »6aste a mi por vengan^a y a ti 

• * 
1 chirucalo h. 2 bivio otros h. 

« 
kapitel ubersetzt im Mer des Hist., Quart aage, cap. XLVIII, de Philo, 

bd. T, bl. 182 a. d Hieron. Chron. Olymp. 1410, Migne, Patrol. Curs. 
compl. Ser. graeca, bd. 19 (1857), sp. 459. e Diog. Laert. T, 74 f. 

f Diog. Laert. I, 76. Stob. bd. I, s. 302, Sermo XIX, nr. 14. Anton. 
Melissa I, 27 (al. 57), sp. 872 D. Fulgos., bl. 123a: de Pittaco Mytileno. 
g Val. Max. IV, I, Ext. 6. Vinc. Bell. Spec. hist. IIT, 120: Val. IV. 



30 

pro vindicta, tibi pro pena sufficiat quod, auxilii vel fuge de- 
ficiente presidio , posses nunc iniuriarum premia reportare. 
Parcentem ergo tibi iniuste persequi desine quem iuste pati 
bi.22b valeres ultorem**.«* Hic Pitachus, videns multum vinum 
in insula mitilensium * crescere , volens ebrietati hominum 
precavere, lege publica statuit ut peccans ebrius dupliciter 
puniretur^. Dicebat autem vinum malum et bonum esse, 
malum quidem ex crapula, bonum ex natura. 

Eius hee leguntijr sentencie fuisse. Dicebat eas optimas 
esse victorias que sine sanguine fiunt". Dicebat eciam pru- 
dentum virorum esse, priusquam fiant difficilia, premeditari ', 
forcium vero facta beue disponere^. Item dicebat infortunia 
non esse vituperanda" nec verentem crimen vituperandum 
esse * ^ Non obiurgandum esse amicum , sed nec eciam ini- 
micum*. Depositum recipientem reddere**. Pietatem*, (scil.) 
eusebiam, exercere*. Castitatem amare. Veritatem habere'". 
Tidem, experienciam, aptitudinem, amiciciam et solerciam imi- 
tari®^ Et dicebat: »Quod facturus es, ne predicas, deficiens 
enim irrideberis".« Huius Pitachi fuit ista sententia, ab aliis 

postmodum recitata: Principatum virum ostendit". Interro- 

* 

1 Zu dieser darstelluiig, welclie diejenige des Diogenes Laertius an 
ausfiihrlichkeit tibertrifft, lieferte nach Schneider, Wolfs Analekten, 
bd. III, s. 246 f., Valerius Maximus das >amaritudine odii et ingenii 
viribus« und »adeptus«. Diese worte kOnnten jedoch auch, da die sie 
enthaltende stelle sich im Specul. histor. findet, aus diesem entlebnt 
sein. tJbrigens aber, meint Schneider, beruhe die ubersetzung Burleys 
auf einem vollstandigeren texte des Diogenes Laertius als derjenige sei, 
welcher uns vorliege. Dies anzunehmen, sei^n wir um so mehr berechtigt 
als in dem letzteren sich hier die abkiirzung eines grammatikers er- 
kennen lasse. 2 S. die vorletzte anm. 3 Nach premiditari (wpo- 

vofjaa'.) fehlt, worauf schon Schneider a. a. o. s. 248 aufmerksam ge- 
macht, die ubersetzung der worte: Stccdc |iyj YivTjxai. 4 Ober Burleya 
iibersetzung dieses satzes vgl. Schneider a. a. o. 5 pietatem nicht 

in CRLN. 6 Imitari halt Schneider, Wolfs Analekten, bd. III, s. 248, 
fiir >verderbt, wenigstens passt es nicht so gut als: custodi« in der 
ubersetzung des Ambrosius. 



» 



a Diog. Laert. a. a. o., aber kurzer. Vinc. Bell., Spec. doctr. V, 93. 
Bruson. lib. III de inimicitiis, bl. 95 b. b Diog. Laert. a. a. o. Erasm. 
lib. VII, Pittacus 3. Aristol. Polit. II, IX, 9, Opera, bd. I, s. 520; Paley, 
GreekWit, bd. II, s. 61. c Diog. Laert. I, 77. Erasm. a. a. o. 5. 



dl 

p6r petia qu6, desfalleciendote el anparO del socorro nin de 
la foyda, podrias agora rrescebir de mi los gualardones de las 
ynjurias que me fesiste. Pues dexa de perseguir ynjusta mente 
al que te perdona, al qual ya justa mente podrias padescer 
por vengador.« Este Pitaco, veyendo mucho vino acrecentarse 
en la isla mitellena y queriendo escusar la enbria gues de los 
onbres , estatuyo por ley publica que el enbriago que pecase 
por doble pena fuese punido. 

Estas son las sentencias que del se leen. Ensennava Pi- 
taco ser muy buenas las vitorias que son syn sangre. Desia 
que de los prudentes varones era: pensar ante las cosas difi- 
ciles que se fisiesen, porque non se fisiesen, disponer bien los 
iechos, de los fuertes. Desia que los ynfortunios non devian 
ser vituperados, nin el (de su) crimen vergon^oso. Nin quis- 
tionar con el amigo, nin tanpoco con el enemigo. Tornar 
el deposito a quien lo depusiere. Amar la castidat. Tener 
la verdad. Iten desia: lo que tienes de faser, non lo ante- 
digas, escarnecible es aquel a quien desfallece. De aqueste 
Pitaco fue aquella sentencia que despues de otros fue rresada, 
es a saber: que el sennorio demuestra el varon. Preguntado 

d Diog. Laert. I, 78. Stob.. bd. IV, 44, Sermo CVI, nr. 73. Vincent. 
Bell., Spec. doctr. V, 26: TuIHqs in libro de offic. I, (XXV, 80 fg.) Sokratea 
bl. 44 b. e Auson., VII Sap. Sent. , Pittacus v. 4: Demens dolorem 
ridet infelicium. Vgl. Chilon, s. 26, z. 1. f Diog. Laert. I, 76: dxux^av 
jxY] dvstSCSstv, vdjjLSotv alSoOjisvov. Demetr. Phal. in Stob. bd. I, s. 88, 
Sermo lll, 79 s, ^aX^g* xaxoTtpaYoOvxa |iY] dvsiSflJs* &nl Y&p xoOxotg vs- 
lisotg ^swv xd^Tfjxat. g Diog. Laert. I, 78. h Diog. Laert. a. a. o.: 
TcapaxaxaO^xTjv Xdpovxa dtiioSoOvat. Demetr. Phal. a. ^. o. : Ilapaxaxa^y^xag 
dtTCoSog. Sosiad. VII Sap. Consil. a. a. o. s. 90, z. 31: Aagcov &n6bo<;. 
Stob. bd. I, 8. 193, Sermo IX, nr. 34, Pittacus: napaxaxa^i^xYjv Xagtbv 
dtxaCo)^ dtTcido^. i Diog. Laert. I, 78. Demetr. Phal. a. a. o. s. 86, 

nr. 79 a Cleobul., s. 89, nr. 79 s Thales. k Diog. Laert. a. a. o. De- 
metr. PhaL a. a. o. s. 89, nr. 79 e Thales. 1 Diog. Laert. a. a. o. 

Demetr. Phal. a. a. o.: Thales. m Diog. Laert. a. a. o. St. Maxim. 
XX, sp. 848 B. Demetr. Phal. a. a. o. s. 88: Thales. Ohne namen in 
Anton. Melissa I, 73 (al. 93), sp. 992 D. n Diog. Laert. I, 77. Boc. 
de Oro s. 264, c: Aristotiles. Fiore di Virtu, s. 123: Aristotele dice, 
Vuo' tu conoscere la persona? Dagli signoria, imperocchb '1 cattivo 
s^insuperbisce e'l buono diventa umile. Meurier, Bouq. de Philos. bl. 52-a. 
Eyering, Proverb. Cop., bd. I, s. 268; bd. IIT, s. 140. Democritus ridens, 



32 

gatus: »Quid optimumPc ait: »Ad presens benefacere*.« 
Interrogatus : »Quid gratum?« ait: »Amicus*\« >Quid oc- 
cultum?« »Futurum?« »Quid fidele?« ait: »Terra.« »Quid 
infidele?« »Mare'.« 

Scripsit autem de moribus et policia multa^ metrice et 
prosaice. Vixit autem annis .LXX*. 

Et claruit tempore Joachim, regis Judee". 

•w.2«a - *Cap. V. Bias. 

Bias, primensis, philosophus, asianus, unus de septem sa- 

pientibus Grecie, fuit iii primensium urbe princeps. Cum autem, 

ut ait Laercius, inter primenses et messanenses Grecie bellum in- 

staret et primenses milites virgines multas messanensium capti- 

vas duxissent confestim Bias, hiis visis, doluit et, captivatas ^ 

puellas liberans, tanquam proprias filias custodivit. Induens 

eas vestibus novis et singulis dotes tribuens sub fida custodia 

remisit ad parentes, inimicis exhibens pietatem et detestans 

hoc impietatis genere crudelissimos hostes esse * ledendos *. 

Cumque hoc fuisset in messanensium concione narratum missi 

sunt cum muneribus nuncii ad Biantem , pacem placatis 

animis postulantes '. Alio quoque "tempore , ut ait Laercius, 

dum Aliatus, princeps primensium, civitatem obsideret, sperans 

primenses fame deficere , Bias tali arte defectum intraneum ® 

* 
1 »Ainicus« stimmt, wie Schneider, Wolfs Analekt., bd. III, s. 249 

mit recht bemerkt, besser als das XP^^^C ^^^ jetzigen Diog. Laert. 
2 versus sexcentos, multa eciam prosaice scripsit GRLNADGB; inoirps 
bk xal SXsYsta Inri §gaxooCa xal Siisp v6|i(ov xaxaXoYdl87]v xoTg «oXCxatg 
Diog. Laert. 3 eaptivas CRLNADGB. 4 non fuisse CRLNADGB. 
5 puniendos et ledendos H; s. s. 14, anm. 7. 6 intraneum et victua- 

lium H. 

« 

8. 174: Quemadmodum aurum Lydio lapide, ita homines officiis et 
muneribus probari Alphonsus rex dicere solebat. Cui simile est illud 
vulgatnm: Magistratus virum ostendit. Caro y Cejudo s. 337: Si al- 
guno probar quereis, dadle oficio, vereis quien, es; vgL 249. 

a Diog. Laert. a. a. o. b Diog. Laert. a. a. o. Bruson. lib. IV : de na- 
vigatione, bl. 144a: tempus. S. die sprachliche anm. c Fiir diese und 
die beiden vorhergehenden fragen u. antworten: Diog. Laert. a. a. o.; 
Bruson. lib. IV de navigatione, bl. 144 a ; Demetr. Phal. a. a. o. s. 89 : 
Thales. d Diog.Laert. I, 79. e Dieses kapitel abersetzt im Mer 
des Hist., Quart aage, chap. XLVII, de Pitachus, bd. I, bh 181 b; doch 



33 

Pitaco: ^iQae cosa es may buena?€ (rrespondio :) »Faser bien 
al presente.< Preguntado: ^iQue cosa es oculta?< rrespon- 
dio: »La por venir.« »<;Que cosa es infieP?« rrespondio: 
»E1 niar.< 

Escrivio Pitaco de las costunbres y de la politica seys- 
cientos versos y muchas cosas escrivio prosaycas. Bivio se- 
tenta annos. 

Y florescio en tienpo de Joachin, rrey de Juda. 

Cap. V. Biante. 

Biante, primensis, filosofo, asiano, uno de los siete sabios 
de Grecia, principe fae en la cibdad de los yprimenses.^-bi.ea 
E dise Laercio que, como en Grecia estoviese guerra entre 
los yprimenses y mesanenses * , y los cavalleros de los ypri- 
menses troxiesen mucbas virgenes cativas de los mesanenses, 
Biante como vio aquesto ovo mucho dolor y libro luego a las 
cativas mo^as y asy como a propias fijas las guardo y vistio- 
las y doto ' a cada una dellas y enbiolas a los padres con 
muy fieles guardas, mostrando piedad a los enemigos y denos- 
tando todo linaje de crueldad y disiendo que aun los mas 
crueles enemigos non devian ser con tal inpiadad dannados. 
E como aquesto fuese rrecontado en el consejo de los mesa- 
nenses * fueron enbiados mensajeros por ellos con dones a 
Biante, demandandole pas con mansos cora^ones. En otro 
tienpo, segunt cuenta ese mesmo Laercio, como uno que se 
Uamava Aliato, toviese sitiada la cibdat de Tprimen y espe- 
rase que los yprimenses avian de fallescer por fanbre, Biante 

con tal arte encubrio el defecto que los de la cibdad padescian. 

« 

1 la difficil h. 2 megarenses li ; meg. und mengarenses, Marques 

de Santill. 3 docto h. 

* 

fehlt die tlbersetzung des: Interrogatus quid gratum sit: Amicus und 

statt des >multa metrice et prosaice* ist genauer gesagt : six cens vers 

et plusieurs choses en prose, in ilbereinstimmung mit dem in CRLNA 

DGB abgedruckten texte. f WS.hrend der hier sich kurz fassende 

Diog. Laert. (I, 82) nicht erw&hnt, bei welcher gelegenheit die Messe- 

nierinnen gefangen wurden, spricht Diod. Siculus (IX, 13) von Bias als 

einem XoTp(ood|isvoc icapd( X^aT(5v, keiner yon heiden also spielt, wie Bur- 

leys original, auf einen krieg an, Schneider, a. a. o. III, s. 249 fg. 

Bvrle^ 3 



34 

palliayit, daas enim mulas, serio impingaatas, de civitate di- 

misit ut quasi fortuitu ^ ab hostibus raperentur. Quas cum 

Aliatus cemeret putavit illos yictualibus copiosos ^ misitque 

ad Biantem ut egrederetur ad eum de concordia tractaturus. 

Bespondit Bias: »Si exirem forsitan primenses cepas ederent. 

bi.MbUnde tu magis intromitte legatum.c Timuit enim* ne ab 

hostibus captus flere faceret primenses. Cumque legatus 

Aliati ingrederetur urbem Bias acervum arene spergens et 

diffundens desuper triticum ostendit legato*. Quod audiens 

AJiatus , reconcilacione facta , recessit , et sic fuit civitas per 

Biantis prudenciam liberata'**. Alio vero tempore, ut Vale- 

rius notat ^ , cum terram eius , fortuna mutata , hostes inva- 

derent et qui evadere hostes potuerunt, preciosarum rerum 

suarum pondere onusti fagerent, nichil ipse de hiis deferens 

fugit. Interrogatus autem cur nichil de bonis suis secum 

ferret ait : »Omnia bona mea mecum po^to^ , pectore enim 

illa portabat non visenda oculis, sed ^mino) estimanda que 

domicilio mentis inclusa erant°. n?\Tn\D 

* 
1 CRLNADGB; furtive H. 2 CBLNADGB; copiosis abundare H. 
3 Wie sehr hier der Diog. Laert. Burleys dem jetzigen vorzuziehen sei, 
zeigt Schneider a. a. o. s. 250 f. 4 narrat CBLNADGB Joh. Vall., 

bl. 163 b. 

* 

a Histoire des Comtes de Carcassonne par G. Besse, Beziers 1645, 
8. 53: Une Dame Sarrasime qu*on appelle Dame Carcas, non pas que 
ce fut vrajsemblabement son nom, mais pource qu*elle fat reput^ comme 
la Dame et la Reyne de Carcassonne, et peut-estre estoit-ce la femme 
de Balaach, voyant ce prince mort, s^introdnit d*elle mesme h la def- 
fence de la place, devant laquelle S. Charlemagne demeura cinq ans, 
et k raison duquel siege la famine s^y mit, et dit-on qu*elle y perdit 

tous ses Soldats, et se trouva seule la deffenceresse de la Ville 

Se voyant apres tout cela reduite k Textremit^ par le deffaut des vivres, 
elle fit manger k un pourceau toute une eymine de bled qui luy re- 
stoit, et k rinstant le predpita en bas des murs, en sorte qu'il se creva 
et fit croire par Ik aux Fran^ois qu*il falloit bien que la Ville fut abon- 
damment pourveue de bled, puisqa^on en donnoit h, manger jusqnes aux 
pourceaux. b Diog. Laert. I, 83; s. die sprachl. Anm. Bruson. lib. II 
de callidit. et prudent. bl. 37 a. Erasm. lib. VII, Bias 1. c Val. Max. 
VII, II, Ext. 3. Vinc. Bell., Spec. hist. III, 120; doctr. VI, 76: VaL Joh. 
Vall., BreviL IV, 4, bL 163 b: VaL VII; Comp. III, III, 12, bL 120 d: 
Val. Vn, 1 (an letzterer stelle dem Sokrates bdgelegt). Bromyard, 



35 

Fiso engordar dos mulas y lan^arlas fuera de la cibdad en 
lugar que fortuita ^ mente fuesen tomadas de los enemigos, 
las quales como las viese Aliato entendio que los de la cibdad 
estavan muy abondados de vituallas, y enbio a Biante que 
saliese a el a tratar de concordia. Biante non quiso salir, 
mas enbiole desir que le enbiase su enbaxador a la cibdad, 
ca temio que, sy saliese, seria tomado de los enemigos y asy 
traeria danno a los yprimenses. E como el enbaxador de 
Aliato entrase en la cibdad Biante avia fecho ayuntar en la 
pla^a un grant monton de arena y fecho desparsir por encima 
del trigo mostrogelo al enbaxador, lo qual despues que 
Aliato lo sopo fiso rreconciliacion con aquella cibdat, y asy 
fae aquella cibdad delibrada por la prudencia de Biante. En 
otro tienpo, segunt dise Valerio, como se mudase la fortuna 
y los enemigos* tomasen la cibdad de adonde el bivia todos^'w.6i 
aquellos que podieron escapar de las manos de los enemigos 
cargaronse de todas las cosas suyas que eran de mas precio 
y fuyeron con ellas, y Biante, non Uevando nada de aquellas 
cosas, fuyo. E pregmitado porque non Uevava nada consigo 
de sus bienes rrespondio: >Todos los mis bienes, yo comigo 
melos traygo.« E aquellos bienes, en el corajon y entendi- 
miento los traya, y no eran bienes que se podian ver con los 
Qjos, mas eran bienes que en el animo se avian de estimar, 

los quales en la casa del entendimiento estavan encerradas. 

* 
1 fartible h. 2 y todos h. 

* 

Bonitas B mi, Art. V, VIJl: Val. VII. Bruson. lib. III, de literw, bl. 
107 b. (Corsini), Rosaio, cap. I, Virtua B : Vallerio Massimo. Cic, Para- 
doxa 1, I, 8. Pero Diaz de Toledo, Glosa LXXIV: Tulio en las para- 
doxas. Bent, Short Sajings, s. 53. Larousse, Fleurs latin. s. 301 : Omnia 
mecum porto; Fleurs histor. s. 813fg.: Mademoiselle Fanny Bias, dan- 
sense de TOpera, partant pour un vojage, n*emportait avec elle qu\in 
assez minse bagage. Un de ses amis lui en t^moigna sa surprise: »Ne 
Toyez-vous pas«, lui dit 1a jolie danseuse, en faisant remarquer sa taille 
et sa figure, »que, comme le philosophe Bias, un de mes illustres aieux, 
je porte tout avec moi<? Phaedrus IV, 21, 14: Simonides: Mecum, 
inquit, mea sunt cuncta. L^Estrange, Fables of Aesop, s. 445: The 
Shipwreck of Simonides. Eigenthdmliche anwendung des ausspruches in 
Alciati Emblemata s. 44. Vgl. Stilbon bl. 88 b und Boc. de Oro s. 156, 
z. 10 ein wort des Diogenes. « 

3* 



36 

Huius hee feruntur sentencie, ut ait Laercius in libro de 
vita philosophorum : Honestis senibus ^ complacere stude \ 
Audax maneries sepe nocivam peperit lesionem. Fortem esse 
opus nature est, copiam habere pecuniarum opus fortune est, 
posse autem fari congrua patrie anime et sapiencie proprium 
est^. Anime morbus est impossibUia cupere''. Alienum ma- 
lum non est memorandum^. Molestius est inter duos amicos 
quam inter duos inimicos iudicare", nam amicorum quidem 
alter inimicus erit, inimicorum vero alter amicus eJBficietur '. 
Yitam vero sic mensurandam esse dicebat , quasi homines 
multo et brevi tempore victuri sint'. Item ait homines sic 
bi.Mft oportere in usu amicicie versari * * ut meminerint eam • ad 
gravissimas inimicicias posse converti^. Item dicebat: Quie- 
quid proposueris firmiter servans persevera *. Ne cito loquaris, 
inania enim stultus pandit^. Prudenciam dilige^ De diis 
loquere ut sunt ". Indignum hominem ne laudeas ob divicias \ 
Persuadens accipe, non violans'*. Quicquid boni feceris ad 
deos transfer^. Sapiencia omnibus aliis posessionibus cercior 

* 
1 honestis et senibus CRLNADGB; dtoToTaiv dtpxeoxe n&oiv Diog. 
Laert. Ambrosius Ubersetzt : Givibus placere omnibus stude ! Hinsicht- 
licli dieses und des folgenden satzes bemerkt Sclineider: man sieht, dass 
beide tlbersetzer (Burley u. Ambrosius) die worte des textes, welche sich 
nicht gut erkl&ren lassen, entweder nicht vorfanden oder als unver- 
standlich oder unnutz tibergiengen , Wolfs Analekt. bd. UI, s. 251. 
2 Spec. hist., doctr., VaL Max. ; servari HCBLNADGB. 3 Spec. hist. 
u. doctr. VaL Max. ; eos HCRLNADGB; xoa yastv d)c luoigoivxAc Diog. 

Laert. 

* 

a Dfbg. Laert. I, 85 s. die sprachL anm. VgL Chilon, s. 24, z. 13. 
b Diog. Laert. I, 86. St. Maxim. II, sp. 734 C andert ein wenig. c Diog. 
Laert. 1, 86. VgL Chilon s. 26, z. 4. d Diog. Laert. a. a. o. e Caec. 
Balb. S.39, nr. 23; Vinc. BelL, Spec. histor. III, 120; Spec. doctr. VI, 
92. PubL Syr. 820; Sentent. falso inter Publil. recept. v. 17a Caec. 
Balb. Friedr. 81: Gravius est binis amicis quaminimicis esse arbitrum. 
f Diog. Laert. I, 87 ; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 26. Bruson. lib. III : 
de iudiciis iudidbusque, bL 85 a. Guicciardini, Detti, bl. 113 a, L'hore, 
bL 317 b. Meurier, Bouq. de Philos., bL 15 a. g Diog. Laert. I, 87; 
Paley a. a. o. St. Maxim. I, sp. 729 A; LXVII, sp. 1008 D. Bent, Short 
Sayings, s. 54. Vgl. Publ Syr. 528: Omnis dies velut ultimus ordi- 
nandus est; Sentent. falso inter Publil. rec. 272; Priedr. 261; Lib. de 
morib. s. 137, nr. 10; Pseudosen. de morib. 10; Proverb. Friedr. 27; 



37 

Las sentencias de aqueste son las que se siguen, segunt 

dise Laercio en la vida de los filosofos: Estudia de conplacer 

a los onestos 7 a los viejos. La osada manera muchas veses 

pare enperecible lision. Ser. fuerte obra es de natura, aver 

abundancia de rriquesas obra es de la fortuna, poder fablar 

cosas convenibles y congruas, esto es propio del anima y de 

la sabiduria. Enfermedad es del anima cobdiciar las cosas 

ynposibles. Non es de rrepetir el ageno mal. Mas triste cosa 

es judgar entre dos amigos que entre dos enemigos, ca jud- 

gando entre los ^ amigos el uno sera fecho enemigo, judgando 

entre los ^ enemigos el uno se fara amigo. Desia que asy avia 

de ser medida la vida de los onbres como sy mucho tienpo o 

poco oviesen de bevir. Asymesmo que convenia a los onbres 

conversar asy en el uso de la amistad como sy se menbrasen 

que podia ser convertida ^ en muy graves enemistades. Qual- 

quier cosa queposieres, persevera en la guardar. Non fables 

arrebatado, ca demuestra vanidad. Ama la prudencia. T fabla 

de los dioses como son. Non alabes al onbre yndigno por 

sus rriquesas. Lo que tomares rrescibelo, demandandolo y non 

for^andolo. Qualquier cosa buena que fisieres, Dios entiende 

que la fase. La sabiduria mas cierta es y mas segura que 

« 
1 do8, Marqnes de Santill. 2 Marques de Santill.; podian ser 

convertidas b. 

Verinus, Disticha, bl. 5 b ; Jani Anysii Sentent. 79 in Orellis Publ. Syri 
Sent. 124; Eyering, Proverb. cop., bd. III, s. 159. b Diog. Laert. a. 
a. 0. Cia de amic. XVI, 59. VincBell., Spec. hist. III, 120; doctr. VII, 
14: -Val. (Max. VII, III, Ext. 3). Vgl. Cbilo, s.26, z. 13; Tbeopbrast. bl. 
82 a; Periander s. 44, z. 16; Gbilo s. 24, z. 11 u. Isokrates bl. 37 a. i Diog. 
Laert. a. a. o.; Paley a. a. o. s. 27. Anton. Melissa I, 7 (al. 1), sp. 796 A. 
Demetr. Pbal. in Stob., bd. 1, s. 89, Sermo III, nr. 79 C. Vgl. Isokrates 
bl. 40 a; Sokrates bl. 44b. k Diog. Laert. a. a. o.: {i.% 'caxu XdXei* 
IxavCav Y&p fyxpodwet,; Paley a. a. o. Demetr. Phal. a. o.: Mioet zb Taxo 
XobXsTv |xi) &{idpT^g* {iSTdvoia y&p &xoXot)^eT. 1 Diog. Laert. 1,88; Pa- 
•ley a. a. o. Demetr. Pbal. a. a. o. Sosiad. Vll Sap. Gonsil. in Stob. 
bd. I, s. 90, z. 18, Sermo III, nr. 80. m Diog. Laert. a. a. o..; Paley 
a. a. 0. Demetr. Pbal. a. a. o. n Diog. Laert. a. a. o.; Paley a. a. 
0. Deinetr. Pbal. a. a. o. o Diog. Laert. a. a. o.; Paley a. a. o. De- 
metr. Pbal. a. a. o. Bent, Sbort Sayings, s. 53. p Diog. Laert. a. a. 
0. : S 'R &v dLya^^v np&xvQZ elfi ^eoug dtvd7ce|j,7cs (iiber 4vdt7csp.ite vgl. Scbnei- 
der, Wolfs Analekt. bd. III, s. 252); Paley, a. a. o.: Tbank the gods 



38 

ac securior est*. Diu deliberatos amicos elige** eosque uno 
affectu, non uno habeas merito ^ "^. Amicos sequere quos non 
pudeat elegisse^. Amici vitam tuam reputa gloriam^ Gon« 
silio duo maxime contraria sunt , scil. festinancia et ira ^ 
Diem periisse , hoc est sine * bono opere preterisse '. Cele- 
ritas beneficium gracius facit^. 

De responsis Biantis. Interrogatus Bias quid sit in hac 
yita optimum, ait: »Mens sibi semper' rectitudinis conscia^c 
Interrogatus quis sit inter homines infortunatus, ait: »Qui non 
potest infortunium pati*".* Navigansque cum quibusdam im- 
piis et periclitante navi illisque deos invocantibus, ait : »Silete 
ne Yos^ dii hic senciant navigantes^c Interrogatus autem 
ab homine impio quidnam esset pietas ^^ (sc.) eusebia, tacebat. 
Eo autem causam silencii inquirente, »SiIeo«, inquit, »quia de 
non convenientibus tibi queris™.« Interrogatus quid sit dulce 

1 Cber diesen und die folgenden s&tze s. die bemerkangen Schnei- 
ders a. a. o. s. 252. 2 nihil praestitisse Gaec. Balb. 3 bene GBL 
NADGB. 'Opd^ auvsCdvjotc St. Maxim. u. Anton. Melissa. Mens quae sibi 
conscia recti, Auson. 4 GRLNAD6B; nos H; &|iftg Diog. Laert.; ^|i&c 
St. Marim. 5 pietas nicht in GRLN. 

* 
for any good you may do or receive. Demetr. PhaL a. a. o. : 8xav dfoc- 
^dv npiQoiQZ ^eoOg, jjltj oeaoxdv alxtfi). 

a Diog. Laert. a. a. o. YgL Menandri Sentent. sin^uL versibus 
conceptae, v. 482. b Gaec. Balb. Friedr. 56. VgL Solon. s. 18, z. 3. 
c Gaedl. Balb. s. 24, XV, 1. d Gaec. Balb. a. a. o. 2; vgL Friedr. 
174. e Gaec. Balb. a. a. o. 3; Friedr. 6: Amid famam gloriam 
imputes tuam! El Marques de SantilL, Biafi contra fort., Obras, s. 
154 : Faz que los amigos a grand gloria reputen la tu vida. f Oui- 
cdardini, Detti, bl. 43 b; L'hore, bL 111 b, mit anfdhrung einer 
Stanze Ariosts (Orlando furioso, XX VII, 1). VgL Sokrates bl. 43 b. 
g Gaec. Balb. s. 24, XIV, 4 wort des Epaminondas; vgL Friedr. 186. 
Polycrat. III, XIV, bd. III, s. 215 fiihrt das »diem perdidi« des Titus an. 
vgl. Suet. Titus VIII; Eutrop. VII, 21; Sexti Aurelii Victoris Epitome 
de Gaesarib. (voL I ed. London, Valpy, 1829), X, 9. L'Estrange, Fables 
of Aesop, 2 Part, p. 25 : A Great Saying of Vespasian. Larousse, Fleurs 
latines s. 106; Fleurs histor, s. 301; Garo y Gejudo 277. Auch Spiegel- 
berg in Schillers raubem (akt II, sc. III) benutzt das wort. Ein S>hn- 
licher ausspruch des Apelles nach Plin. Hist. natur. XXXV, XXXVI, 22. 
h Gaec. Balb. s. 24, XIV, 5 wort des Epaminondas; vgL Friedr. 48. 
Sentent. falso inter Publilan. recept. nr. 50. Albertan. , de arte loq. bl. 
7b: Seneca in epist.: Geleritas benefidum gratum fadt. El Marques 



39 

todas las otras posesiones. '*' Escoge los amigos y delibra luengo * bi.7< 
tienpo en los elegir y tenlos en una aficion, mas non en un 
merito. Sigue tales amigos que non se te faga verguen^a aver 
los escogido. (La vida de tu amigo, a grant gloria tuya de- 
ves rreputarla) ^. Dos cosas son muy contrarias en los con- 
sejos: la yra y el arrebatamiento. (Aver perdido el dia, esto 
es averlo pasado sin facer ninguna buena obra) ^. La pres- 
te^a ' mas gracioso fase el beneficio. 

Preguntado Biante que cosa faese en esta vida muy buena, 
dixo : »Tener la conciencia syenpre en sy abra^ada con lo que 
es derecho y ygualesa; c Preguntado quien fuese entre los on- 
bres mal afortunado, rrespondio: »E1 que non puede padecer 
y sofrir mala fortuna.« Navegando Biante una ves con unos 
malos onbres y corriendoles fortuna y andando la nave para 
se perder, aquellos malos onbres estavan Uamando a los dioses 
que los librase(n). El les dixo: :»Callad porque los dioses non 

VQS syentan aqui do ymos navegantes.« Preguntado que cosa 

• 

l los amigos a grant gloria deven rreputar tu vida h ; faz que los 
amigos a grand gloria reputen la tu vida, Marques de Santill. 2 la 
yra fase perescer el dia y el arrebatamiento traspasarlo h Marques de 
Santill. 3 Marques de Santill.; liberalidad h. 

« 
de Santillana, Proverb. LXUI, Obras, g. 52: 

Usa liberalidat 

E da presto, 

Que del dar lo mas honesto 

Es brevedat. 
Publ. Syr. 326: Inopi beneficium bis dat qui dat celeriter; Publil. Syr. 
235; nach Biichmann, Geflflgeltc wortei die quelle des: Bis dat qui cito 
dat. Ygl. in Anton. Melissa I, 29 (al. 58), sp. 877 B, einen ausspruch 
des Demokrates. i St. Maxim. XXIV, sp. 864 B. Anton. Melissa I, 
56, sp. 976 B. Auson. YII Sap. Sent., Bias, v. 1. k Diog. Laert. I, 
86; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 112. St. Maxim. XVIII, sp. 836 A. 
Bruson. lib. III, de infortunio, bl. 100 a. H. Sachs, das erst buch, der 
vierdt theil , bl. 383 b : Dreyer frag verantwortung Biantis, deO philo- 
sophen, die ander frag. Hondorff bl. 456 a: St. Max. Vgl. unten s. 40, 
z. 2. 1 Diog. Laert. I, 86; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 25 fg. St. - 

Maxim. XIV, sp. 812 C. Bruson. lib. III, de improbis et scelestis, bl. 
96 b. Erasm. lib. VII, Bias 2. Democritus ridens, s. 140. Bent a. a. o. 
s. 54. m Diog. Laert. a. a. o.; Paley a. a. o. s. 26. Bruson. a. a. o. 
bl. 97 a. Erasm. a. a. o., 3. Democrit. ridens a. a. o. 



40 

homini, ait: »Proprium *•.« Interrogatus quid sit homini dif- 
bi.8sbficile\ait : »Mutacionem in peius* generose* perferre°.« 
Claruit autem Bias tempore Zedechie, regis ludee. 
Scripsit utilia multa in duobus miUbus carminibus. Quo 
mortuo, primenses ei templum dedicaverunt*. 

Cap. VI. Cleobolus. 

Cleobolus, philosophus, lidius, unus de septem sapientibus 
Grecie, claruit tempore Zedechie, regis Judee. 

Cuius filia Cleobol[in]^a inventrix euigmatum exametro- 
rum fuit*. Huius Cleobul[in]e enigma fuit, ut ait Laercius: 
unus pater, filii XII, horum cuilibet * nati [sunt] * XXX [bis] ^ 
difformes, nam quidam horum albi visu, quidam vero nigri; 
immortales autem cum sint corrumpuntur omnes et deficiunt. 
Est autem annus XTI mensium pater etc. '. 

Sentencie Cleoboli sunt hee: Amico benefac ut amicicior 
fiat, inimicum vero amicum facere stude^. Magis enim ami- 

corum invidiam® quam inimicorum insidias cavere debemus'', 

« 

1 Diog. Laert. IXmg; Schneider a. a. o. 8.254 meinty die echte les- 
art >werde sich schwer ausmitteln lasseQ*. 2 penis HCRLNADQB; 
»lnl t6 x&^pov«, SqpY), »[isiOL^o\ri)f edY8V(dc iveYxetv^ Diog. Laert. 3 AD 
GB ; Clebula C ; Clebola RLN ; KXeopooXivT) Diog. Laert. 4 CRLNADGB ; 
cuiuslibet H ; xe5v tk Ixdaxcp Dibg. Laert. 5 Ambros. ; tl^ xpidxovxa 

Diog. Laert. 6 Die auf Burleys fiberaetzung sich grflndende vermu- 
thung Schneiders, in Diog. Laert. habe an der stelle, welche der obigen 
entspricht, statt des jetzigen cC^yov ursprunglich qp^6vov gestanden 
(Wolfs Analekt. bd. III, s. 241), wird noch zum iiberflusse dadurch be- 
st^tigt, dass St. Maximus und Antonius Melissa, welche diesen ausspruch 
anfiihren, jene lesart aufbewahrt haben. 

» 

a Diog. Laert. I, 87. Bruson. lib. VI, de spe, bl. 188 b. S. die 
sprachliche anm. b Vgl. Thales s. 10, z. 9 ; Chilo s. 24, z. 4. c Diog. 
Laert. I, 86 ; Paley a. a. o. s. 23. St. Maxim, XVIII, sp. 836 A. Bru- 
son. lib. II: Difficile quid esset, bl. 44 b. Vgl. s. 88, z. 9. d Diog. 

Laert. 1, 85 u. 88. Mit ausnahme des » Vitam yero« bis »perseyera«, s. 36, 
z. 10 bis 14 findet sich eine franz5sische ubersetzung dieses kapitels im 
Mer des Histoires, Quart aage, chap. XLIX, de Bias philosophe, bd. I, 
bl. 182. Eine span. ilbersetzung dieses kapitels, jedoch mit ausnahme 
des »Interrogatus autem«, s. 88, z. 12, bis »Proprium«, s. 40, z. 1, in Bias 
contra fortuna des Marques de Santillana, Obras, publ. por A. de los 
Rios, Madrid 1852, s. 160 bis 154. e Diog. Laert. I, 89. f Diog. 



41 

fuese dificil al onbre, rrespondio: »Sofrir graciosa mente la 
mudan^a (para lo peor) ^.« 

Bresplandecio Biante en los tienpos de Esechias, rrey de 
Juda. 

T escrivio elegante mente muchas cosas provechosas en 
dos mill versos, y despues que fue muerto los yprimenses le 
hedificaron tenplo y fisieron estatua. 

Cap. VI. Cleobolo. 

Cleobolo, filosofo, lidio, uno fue de los syete sabios y flo- 
rescio en tienpo de Sedechias, rrey de Juda. 

El qual ovo una fija que se llamo Cl6obol(in)a la qual 
fiie ynventora de los (enigmas hexametricos. Fue el enigma) 
de aquesta Cleobolina^, segunt dise Laercio: (jDonde es el 
padre que tiene dose fijos? Cada uno de aquestos fijos tiene 
treynta disformes, ca unos son blancos de cara y los otros 
negros, y como sean ynmortales corronpense todos y desfallecen. 
El anno es el padre; los dose * meses son losfijosy los treynta • »»1. ^b 
dias de cada mes son los nietos ; son negros y blancos : las 
noches y los dias ; son ynmortales y corronpense y desfallecen 
porque los dias se pasan. 

Las sentencias aprovadas deste son las que se siguen. Fas 

bien al amigo porque dure la amistad. Estudia de faser del 

enemigo amigo. Mas nos devemos guardar de la enemistad 

de los amigos quo de las asechan^as de los enemigos, aquel 

« 
1 en las penas h Marques de Santill. 2 aqneste Gleobolo h. 

* 

Laert. I, 91. Bent^ Short Sayings, s. 151. Vgl. Sechzig i^thsel u. fra- 

gen, heransgeg. von W. Wackernagel in Haupts zeitschrifb fiir deutsches 

alterthum, bd.3 (Leipzig 1848), s. 32, nr. 47, mit parall.; bd. 13 (Ber- 

lin 1867), 8. 942 bis 944, nr. 1, rftthsel v. W. Wilmans; bd. 29 (Elias 

Stdnmeyer 1877), s. 143, nachtrag von Beinhold E5hler. Noch ein 

anderes dem Aesop vorgelegtes rftthsel Qber das jahr bei Guicciardini, 

Detti, bl. 97 b, L'hore, bl. 247 b. g Diog. Laert. I, 91. Boc. de Oro 

8. 396 a: Demicatris. h Diog. Laert. I, 91. St. Max. LIV, sp. 961 B. 

Anton. Melissa I, 62 (al. 99), sp. 969 B. Boc. de Oro s. 146, c: Diogenes. 

Publ. Syr. 825; Sentent. falso inter Publil. rec. 188. Caec Balb. Friedr. 

37. Jani Anysii Sentent. 449 : Invidiam amici, consilium inimid cave in 

Orellis Publ. Syr. Sent. s. 134. Fiore di Virtu, s. 36 : Omero dice. Gui- 

cciard. Detti, bl. 54 a, Lliore, bl. 188 b : Antisthenes. Vgl. Diogenes bl. 63 a. 



42 

Illud enim apertum est, hoc autem celatum malum nocendique 
fraus quo ^ non speratur potencior est *. Quanto plus licet 
tanto minus libeat**. Cum quis exierit domum querat primo 
quid sit facturus, cum autem intraverit querat iterum quid 
fecerit^ Gonsulebat autem Cieobolus corpus bene exercere*. 
Diligere magis audire quam loqui •. Diligere scienciam, igno- 
ranciam fugere ^ Civitati consulenda esse pociora '. Linguam 
frenatam habere*'. Virtutis proprium esse, vicii alienum *. In- 
iusticiam fugere^ Dominari voluptati \ Filios erudire". Ini- 
bLMamiciciam preterire^ Mulieri non esse familiarem * nec con- 
tendere cum (ea)* [presentibus] ' alienis, nam illud quidem 
amenciam, hoc vero in[8]^aniam significat*^ Servum ex 

ebrietate conviciantem non plectere, videtur enim ex ebrietate 

• 

1 ebenso Spec. hist. u. doctr., Gaec. Balb. ; que GRLNADGB. 2 suis 
HCRLNADGB. 3 GRLN; parentibus aut HADGB; -fwaaxl jjlt) 9^0- 

cppoveta^ai, \iyfik iidxea^ai, dXXoxpCcov nap6vx(i)v* zb {i^v ydip &voiav, x6 dk 
(jiavtov av2|JiaCv8bv. Diog. Laert. 4 Ambros. ; ignaviam CRLN; ignomi- 
niam ADGB. 5 CRLNADGB; signat H. 

a Yinc. Bell., Spec. hist. III, 120; doctr. VI, 92. Caec. Balb. s. 39, 
nr. 25. b Auson. VII Sap. Sent., GleobuL v. 1. VgL Seneca, Troad. 

V. 337. c Diog. Laert. I, 92. Vgl. Pythagoras bL 32 a. d Diog. 
Laert. a. a. 0.: 2i)V8po6X8ui xi 85 x6 0(&|jka dtax8tv. Demetr. Phal. VII Sap. 
Sent. in Stob. bd. I, s. 86, Sermo III, nr. 79 a: £5 x6 ac5|ia Ixsiv xal 
x^v ^'ox^^' ^ Diog. Laert. a. a. 0. : (fiXi^xoov sTvoa iiftXXov i) ^iXdXoXov. 
Demetr. Phal. a. a. 0. Bent, Short Sayings, s. 151. Publil. Syr. s. 110, 
adnot. 119 u. Liber demoribus s. 137, nr. 9: tamen et in hoc incumbe 
ut libentins audias quam loquaris. Sentent. falso inter Publil. rec. 40: 
Audire malis quam loqui libentius, Friedr. 173. Pseudosen. de morib. 
9; vgl. 104. Proverb. Friedr. 119. Vinc. Bell., Spec. doctr. V, 92 u. 170; 

VI, 29 ez proverbiis sapientum, u. Joh. de Hoveden, Specul. laicorum, 
de silencio, bl. 148 c, Sen. ad Luc: In hoc tamen incumbe etc. VgL 
Xenocrates bl. 77 b. f Diog. Laert. a. a. 0.: 91X0110^ iiftXXov ^ d{ia^. 
Demetr. Phal. a. a. 0. g Diog. Laert. a. a. 0. Demetr. Phal. a. a. 0. 
Vgl. Solon s. 18, z. 5. h Diog. Laert. a. a. 0. : yX&oa%>f 85cpii]|iov laxMV. 
Demetr. Phal. a. a. 0.: yX. 85cp. xsxxfjad-ai. Boc de Oro s. 115, c: Omi- 
rus. Vinc Bell., Spec. hist. VI, 108; doctr. V, 42 u. Albertanus, de arte 
loquendi, bl. 2a: Gatho in libro de morib. : Virtutem primam puto 
compescere linguam, (lib. I, d. 3; Eyering, Proverb. cop. bd. I, 8.344; 
bd. II, s. 231, 352). Bruson. lib. III, de lingue ratione, bL 101 b. Pero 
Diaz de Toledo, GlossaLXXXIX: Dize Gaton en su philosophia moral, 
que la primera e principal virtud que todo onbre deve tener es que 



43 

es mal abierto, y este otro celado ^ ; el enganno para enpecer 
alli es mas poderoso do es menos esperado. Quanto mas po- 
dieres tanto pueda^ menos. Quando alguno saliere de su 
casa piense lo que tiene de faser y quando bolviere a ella 
piense lo que trae fecho. Aconsejaya Cleobolo que exercitasen 
bien el cuerpo y que amasen mas oyr que fablar. Amar la 
ciencia, fuyr la ynorancia. Aconsejar lo mejor a la cibdad. 
Tener la lengua enfrenada. Desia que era propio de la yirtud 
y muy ageno del vidp. Fuyr la ynjusticia. Ensennorearse 
de la delectacion. I^ennar a los fijos. Dexar pasar las ene- 
mistades. Non ser muy familiar a la muger nin' contender 
con (ella en la presencia de) ^ agenos, ca lo uno es locura'y 

1 celerado h. 2 puede h. 3 non h. 4 sus principes nin con 
los h. 

tenga refrenada e moderada su lengua, que cercano es a Dioe aquel 
que sabe callar, quando la razon lo demanda. Costo, Fuggilozio, s. 425 : 
£ altrove dice (Plutarco) : Non picciola virtu h il raffrenar la lingua 
& haverla sempre suggetta alla ragione. Hans Sachsi das erst buch, 
der dritt theili bl. 302 c : Anacharsis. Chilos. 26, z. 3. Democrit. ridens 
s. 223 : Sapiens quidam aiebat : qui dyili conyersatione foelidter et cum 
laude uti velit ei inprimis linguae curam habendam esse ne quid temere, 
ne quid vane, ne quid superbe effutiat. Esse enim linguam velut spe- 
culum animi in quo omnes eius affectus expresse cernuntur, esse hunc 
yere Lydium lapidem quo quidquid in hominibus est virtutum et yitio- 
rum exploretur. Pnblil. Syri Sentent. Turicens. 665: Frenos imxK>ne 
lingue, saepius concupiscentiae. Joh. Sarisberiens. Entheticon, v. 1839: 

Yerba Dei forment animum linguamque refraenent, 
Opera bd. Y, s. 297. Anthologia persica, Mariae Theresiae Honorib. a 
caes. reg. linguar. oriental. academ. Viennae 1778, s. 51 : Linguam fre- 
nato tuam ne te perdat quia lingua nuUa res in mundo pernidosior ; 
aus der Elegie des Maeslaehid-din Saedi. Muir, Translations , s. 92; 
nr. 154: Mahabharata: Tis yery hard to curb the tongue 

Yet all this needful power should seek. 
i Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. k Diog. Laert. a. a. 
0. Demetr. Phal. a. a. o. 1 Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. 
a. o. 8. 87, nr. 79 p, Solon: '^dovTjv qpeSYS ^i^ X6Tciip/ xixxcu m Diog. 

Laert. a. a. o. u. Demetr. PhaL s. 86, nr. 79 a : xixva icQ(td868(v. Sosiadis 
Vll Sap. Consil. in Stob. bd. I, s. 90, z. 27, Sermo m, nr. 80: i)Coi>c 
icoUdeoe. Cato nr. 28: Liberos erudi. n Diog. Laert. a. a. o. Demetr. 
Phal. a. a. o. Sosiad. a. a. o. s. 91 , z. 20. o Diog. Laert. a. a. o« 
Demetr. Phal. a. a. o. 



44 

conviciari*. Uxorem ex paribus ducere^, nam si ex maioribus 
duxeris dominos habebis cognatos \ Non irrideas exprobratos, 
nam fies odiosus diis^ Prosperatus ne superbias, depaupe- 
ratus ne deiiciaris ''. Mutaciones fortune viriliter scito ferre'. 
Scripsit autem de enigmaticis questionibus libros trium 
milium carminum^. Obiit autem completis vite sue annis .LXX^. 

Cap. Vn. Periander. 

Periander, corinthius^ philosophus, unus de septem sa- 
pientibus Grecie, scripsit dogmata utilia in duobus milibus 
versuum, ut ait Laercius^. 

De sentenciis eius celebrioribus has habere potuimus: 
Volentes secure tyrannos fieri benivolencia fulciri oportet, non 
armis \ Dicebat autem : bonum quietem , dampnosum autem 
impetum "". Lucrum malum °. Democraciam peiorem tyrannide **. 
Voluptates quidem corruptibiles , fasces ^ autem immortales ^. 
Prosperatus modestus esto, infortunatus vero prudens^ Amicis 
felicibus et infelicibus idem sis '. Quodcunque promittis observa \ 

* 

1 fates H ; fastus aiitem mortales CRLNADGB ; oil |jiiv '^doval (p^up- 
xaC, cd ti v.\i(xX d^dvaxoi. Diog. Laert. 

a Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. s. 87. b Jani Anysii 
Sentent. 21: Ducenda si uxor est parem exopta tibii in Orelli, Publ. 
Syr. Sent. 123. c Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. Pero 
Diaz de Toledo, Glosa XLV : Que segund se escrive en la oronica de los 
philosophos. d Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. e Diog. 
^ Laert. a. a. o. Demetr. PhaL a. a. o. St. Mazim. XVIII, sp. 833 B, u. 
Anton. Melissa I, 70 (al. 148), sp. 984 A: £z Phavon. Comment. Stob. 
bd. IV, s. 44, Sermo CVI, nr. 75 : dsopo6Xot>. Isocrat. admon. ad Demon. 
nr. 71, Orelli, Opuscula, bd. II, s. 36. Boc. de Oro s. 218,b: Platon. 
Periand^r s. 44, z. 16. Fiore di Virtii, s. 39: Seneca dice: Non ti alle- 
grare troppo per le cose prospere, ne le contrarie non ti conturbino. 
(Corsini), Rosaio, cap. LIII: Aequalitas animi: Santo Augustino de civ. 
Dei: Sapiens nec temporalibus bonis extollitur nec malis frangitur, s. 65. 
Mureti Instit. pueril. 96 fg. in Orelli, Publ. Syri Sentent. s. 158. H. W. 
Eirchhof, Wendunmuth, herausgeg. v. H. Oesterley, Stuttg. ]it. ver. 
bd. IV, ^. 164, VI, nr. 203: Diese sind die bequemlichsten amptleut, 
sprach er (kaiser Sigismund) auff ein ander zeit, die wegen ihres gluoks 
nicht iibermutig weren oder das ungluck sich nit lassen matt und ver- 
zagt machen. Lib. de morib. s. 141, nr. 62: Infelidtatem erige, feli- 



45 

lo otro sinplesa. Non escarnescas de los desechados, ca seras 
fecho aborrescible. Non ^ te ensobervescas con la prosperidad, 
(nin desfallescas por) ' la pobresa. Y sabe sofrir las mudan^as 
de la buena fortuna. 

Escrivio de las quistiones (enigmaticas) libros de tres mill 
yersos. Murio aun non conplidos setenta annos de su vida. 

Cap. Vn. Periandro. 

Periandro, corintio, filosofo, uno de los syete sabios, escrivio 
ensennan^as sotiles en dos mill versos, s^unt dise Laercio. 

Y de las sus mas escogidas sentencias podimos aver las 
que se siguen. Los que segura mente quieren * ser fechos*bi.8a 
tiranos conviene que se guamescan de ser bien queridos antes 
que de armas. Desia que era buena cosa el sosiego y que el 
arrebatamiento era dannoso. Mala la' ganancia. Que era 
peor (la tirania que la) * democracia. Sey tenprado en la pros- 
peridad j en la mala fortuna prudente. Sey eso mesmo (a)^ 
los amigos bien aventurados y a los mal aventurados. Guarda 
qualquier cosa que prometas. Nunca fagas anunciacion de las 



1 nin h. 2 non desdennes h. 3 lamala h. 4 que la tirania 
de h. 5 de h. 



dtatem snbmitte ! f Diog. Laert. a. a. o. St. Maxim. a. a. o. Anton. 
Melissa a. a. o. g Diog. Laert. I, 89. h Diog. Laert. I, 91. Mit 
ansnahme des »Qnanto plus Hcet etc.« s. 42, z. 2 und des »Illud quidem 
etc.€ 8. 42, z. 11 findet sich eine iibersetzung dieses kapitels im Mer des 
Histoires, Quart aage, chap. L, de Gleobulus philosophe, bd. I, bl. 182 b. 
i Diog. Laert. I, 94. k Diog. Laert. T, 97. 1 Diog. Laert. a. a. o. 
ygl. Plato, bl. 67 a, Gato bl. 94 b, m Diog. Laert. a. a. o. Demetr. 
Phal. YII Sap. Sentent. in Stob., bd. I, s. 89, Sermo III, nr. 79 r- n Diog. 
Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. : EipSog alaxp6v* ^ba&ja^ •mvq^opioL, 
Sowohl Diog. Laert. a. a. o., als auch Demetr. Phal. a. a. o. s. 90: 
8Y)|ioxpax£a xpttxxov xopavvCdo^ p Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. 
a. a. 0. q Diog. Laert. I, 98. Demetr. Phal. a. a. o. St. Maxim. 
XVIIIy sp. 838 G: Gjpseli Gorinth. Seneca de. quattuor yirtutib. (E5ln, 
Zell 1470X bl. 4 a : In adversis firmus, in prosperis cautus. Ygl. Gleo- 
bnl. s. 44, z. 3. r Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. St. 
Maxim. YI, sp. 761 G. : Gypseli. VgL Ghilon s. 24, z. 11 ; Isokrates bl. 37 b; 
Theophrast bl. 82 a. s Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. 



46 

Verborum nefandorum enunciacionem ne facias*. Non solum 
peccantes, sed peccatores plecte**. 

Claruit Periander tempore Zedechie, regis Judee. Mor- 
tuus vero est octogenarius ^* jam factus*. 

•w.s4b * Cap. Vin. Zoroastes. 

Zoroastes, philosophus, ut scribit Isidorus ethimologiarum 
VIII, rex bactrianorum fuit, quem Ninus, assiriorum rex, bello 
interfecit*. De quo scribit Solinus in libro de mirabilibus 
mundi: nascencium vox prima vagitus, leticie enim sensus 
defertur in .LXII. diem. Itaque unum novimus eodem die ri- 
sisse quo erat natus, scil. Zoroastem ^. Hic primus magorum 
extitit. De quo Aristotiles ^ ait quod vicesies centum milia 
versuum ab ipso condita indiciis voluminum ejus declarantur. 
Hanc autem magicam artem post multa secula Democritus 
ampUavit. 

Claruit autem Zoroastes tempore Thare, patris Abrahum. 



1 Diese aus Isidors Etymologieen genommene, auch von Hrabanus 
Maurus, de Universo, XV, lY, Migne a. a. o. bd. 111 (1852), sp. 422 B 
widerbolte stelle bezeichnet mit rucksicht auf eine angabe des Plinius 
Hist. natur. XXX, II, Aristoteles als gewSihrsmann dafiir, dass Zoroaster 
so viele biicher geschrieben. Indessen wird a. a. o. nicht jener, sondern 
Hermippus als autorit&t fiir die nachricht genannt. Doch ist der irr- 
thum Isidors leicht erkl3,rlich. Da n&mlich die namen des Aristoteles 
und Hermippus a. a. o. neben einander stehen und bei dem ausfall eines 
derselben die zeilen nicht sinnlos werden, so ist wahrscheinlich, Isidor 
habe eine abschrift des Plinius vor sich gehabt, in welcher der schreiber 
den namen des Hermippus ausgelassen hatte. 

« 

a Diog. Laert. a. a. o. Demetr. Phal. a. a. o. u. Stob. bd. II, s. 76, 
Sermo XXXIX, nr. 7. Sosiad. VII Sap. Consil in Stob. bd. I, s. 91, z. 18, 
Sermo III, nr. 80. b Diog. Laert. a. a. o. : \i/ri |Ji6vov xoh^ &fiapx(^vTac, 
dXXd xal zobz tx&XXovxag x6Xa^e. Demetr. Phal. a. a. o.: Mt] )ji6vov xo£>g 
&tJL. x6Xa^e, dXXd^ x. x. p.. xi&Xus. c Diog. Laert. I, 95. d Mit aus- 
nahme des >Dicebat autemc bis »tyrannide« s. 44, z. 13 nnd 14 Ubersetzt 
im Mer des Hist. Quart aage, chap. XLVI, de Periander, bd. I, bl. 181 b. 
e Isidor. Etymol. VIII, IX, 1 in Migne a. a. o. bd. 82, sp. 310 B. Euseb. 
Chron. Abrah. 7, Migne, P. C. c Ser, gr. bd. 19 (1857), sp. 350. f C. 
Julii Solini Collectanea rerum memorabil. Recognov. Th. Mommsen 



47 

palabras (nefandas) ^. Non sola mente castiga a los pecantes, 
mas a los pecadores. 

Plorescio Periandro en los tienpos de Esechias, rrey de 
Jada. 

Cap. VIII. Soroastes. 

Soroastes, filosofo, segunt escrive Ysidro en el octavo 
libro de las ethimologias, rrey fue de los bactrianos ^, al qual 
mato Nino, rrey de los asirianos, en nna pelea. De aqueste 
escrive Solino de memorabilibus mundi : uno conoscimos rreyr 
en esa ora que era nascido, es a saber: Soroastes. Este fae 
el primero de los que fallaron la magica, del qual dise Aris- 
totiles que veynte veses cient mill versos fueron por el fechos 
los quales son declarados por (los indices) ' de los volumenes 
de Ibs sus libros. E Democrito cunplio en aquesta magica 
despues de muchos siglos. 

Florescio Soroastos en los tienpos de Thare, padre de 

Abraham. 

« 

1 de los ninnoB h. 2 barrianos b. 3 jujsio h. 



(Berolini 1864), I, 72, s. 21 aber : in quadragesimum diem eadem hora 
st. eodem die. Dialog. Greatur. cap. XXXV: De cedro Libani : Nascitur 
enim (puer) flendo, et non ridendo, ut dicitur Sapientie VII, (3) : Primam 
vocem omnium emisi plorans. Aug. de civ. Dei: Puer qui nascitur a 
ploratu indpit, nesdens quid mali sit passurus. Solus Zoroastes risisse 
fertur, et tamen iste risus parum sibi profuit. Fuit enim inventor ar- 
dum magicarum. Et cum esset rez britanorum a Nino, rege assiriorum, 
interfectus est. (S. Aug. de dv. Dei, XXI, XIV, Migne a. a. o. bd. 41, 
sp. 728 mit der lesart »bactrianorumc st. >britanorum.<) Holkot in librum 
sapient. cap. VII, lect. 90, s. 306: Solinus II, 8. Ruckert, Erbauliches und 
beschauliches aus dem Orient, Berlin 1887 u. 38, bd. II, s. 82: Des kindes 
dntritt: Selbst das kindlein neugeboren 

Weinet, iSxsheln kann's noch nicht. 

Schon beim eintritt in die thoren 

Grusst es so das neue licht, 

Gleich als seh* es yor sich schweben, 

Wie yiel dieses rauhe leben 

Ihm hinfort wird st5sse geben, 

Bis sdn herz der letzte bricht. 






48 



Gap. IX. Anaximander. 

Anaximander Peraxiadis , milesius *, philosophus , auditor 
Thaleids, sapientissimus et Anaximenis preceptor fuit^. Hic 
de natura celorum et de motu spere celestis cursuque siderum 
et de natura rerum multa scripsit et magnarum subtilitatum 
astrologie inventor fuit. Hic Thaletis magistri sui opinionem 
de natura rerum mutavit, non enim ex una re, sicut Thales 
ex humore, sed ex suis propriis principiis quascimque res nasci 
putavit, que rerum principia singularum credidit esse infinita 
et innumerabiles mundos gignere et quecunque in eis oriuntur, 
eosque mundos modo [dissolvi, modo] ^ iterum gigni existimavit, 
quanta quisque etate sua manere' potuerit, nec aliquid di- 
vine menti in hiis rerum ' operibus tribuens". 

Claruit autem tempore Giri, regis persarum. 

bLssa * Gap. X. Anacharsis. 

Anacharsis, philosophus, scita genere, ut ait Laercius, 
Gnuri filius, frater vero Ghatendi *, regis scitarum fuit. Huius 
mater greca erat, quapropter puer iste^ sciticam et grecam 
linguam noverat^. Hic licet magnus et in rebus bellicis audax 
esset et strenuus, ut in doctrina grecorum moribusque profi- 
ceret, ivit Athenas et ad Solonis sapientissimi domum profectus 
nunciari Soloni fecit quod venisset ad eum Anacharsis scita, 
cupiens eum videre et eius amicus fieri, si effici posset*. 
Solonis autem responsum fuit quod in propriis patriis cou- 
ciliantur amici. Gui mandavit A.nacharsis dicens: »Nunc ipse 
in patria sum ideoque licet michi amicos conciIiare.€ Solon 
vero in eius promptitudine stupens introduxit eum et amicum 
maximum sibi fecit, et grandis philosophus factus est apud 
Solonem \ 



• 



1 August. Spec. hist. u. doctr. 2 CRLNADGB, Spec. bist. u. doctr. 
August.; permanere H. 3 rebus et rerum H, s. 14, anm. 7. 4 Ca- 
cenidi CRLNADG; Garcenidis &; KaSovtda Diog. Laert. 5 iste ausg. 
in CRLN. 6 CRLNADGB; possit H. 

» 

a Diog. Laert. II, 1. b Auguat. de civ. Dei VIII, II, Migne a. a. 
0., bd. 41, sp. 226. Polycrat. VII, 5, bd. IV, s. 93. c Vincent. BelL 



49 



Gap. IX. Anaximandro. 

Anaximandro , (hijo de) Paradiaso, de Millesia, filosofo, 
oydor fue del muy sabio Tales y fae preceptor y maestro de 
Anaximenes filosofo. Este escrivio muchas cosas de la natura 
de los cielos y del movimiento de la celestial espera y del 
curso de las estrellas y de la natura de las cosas, y fue yn- 
ventor de grandes sotil esas en el astrologia. Este mudo la 
opinion de su maestro Tales en la natura * de las cosas, ca*bi.8b 
non penso que de una de las cosas, asy como del umor, nascian 
todas, segunt avia dicho Tales, mas cada una de sus propios 
principios, los quales principios de cada una de las cosas creyo 
ser infinitos y engendrar mundos ymimerables, y qualesquier 
cosas que en ella son engendradas creyo que agora eran di- 
solvidas, agora tomadas a engendrar. 

Florescio en tienpo de Ciro, rrey de Persia. 

Cap. X. Anacarsis. 

Anacarsis, filospfo, de Sitia. La madre de aqueste fue 
griega. Este como quier que fiiese grande y osado y estre- 
nuo tanto aprovechava mucho en las doctrinas y costunbres de 
los griegos. Fue a Atenas a la casa del muy' sabio Solon y 
enbio faser saber a Solon, como venia a el Anacarcis ^ de Sitia 
cobdiciando verlo y ser fecho amigo suyo, sy se pudiese faser. 
La rrespuesta de Solon fue que en las propias patrias se rre- 
concilian los amigos, al qual rrespondio Anacarsis disiendo: 
»Agora 80 yo en la patria, porende yo quiero rreconciliar ami- 
gos a mi.€ E Solon, pagado de la su prestesa, metiolo en su 
casa y fisolo su amigo muy grande. Este Anacarsis fue fecho 
grant filosofo cerca de Solon. 

» 
1 Anacarces h. 

♦ 

Spec. hist. III, 119; doctr. II, 10: August. de civ. Dei VIII libr. s. die 
vor. anm. Joh. Vall. Comp. III, I, 1, bl. 115 d: Aug. VIII, II, jedoch 
nur bis »putavit«. Vgl. MuUach, Fragmenta Philos. graecor., bd. I, s. 237 
bis 240. d Diog. Laert. I, 101. e Diog. Laeri I, 101 fg. Erasm. 
lib. VII, Anachars. K Plutarch, Solon, cap. V, Vitae bd. I, s. 96; Pa- 
ley, Greeik Wit, bd. II, s. 76. Bent, Short Sayings, s. 508. 
Bnxley 4 



50 

Dicebat autem Anacharsis vineam ferre tres botros: pri- 

mmn iocmiditatis , secundum ebrietatis, tercium anxietatis*. 

Interrogatus quomodo quis fieri possit ^ non amator yini, ait: 

»Si pre oculis habeat inebriancium se turpitudinem nunquam 

erit amator vini^.c Dicebat eciam navigantes distare a morte 

ad spissitudinem quatuor digitorum tantum, quia sciebat spissi- 

tudinem tantam esse navis*'. Interrogatus que navium sint' 

tuciores, ait: »Que in terra quiete iacent^« Interrogatus 

bi.86butrum vivi* plures sint* an defuncti, ait: »Navigantes ubi 

ponis?«'' Interrogatus si erant apud scitas fistule, ait: »Sed 

nec vinee '.« Vituperatus ab attico, quoniam scita foret, »Miclii<, 

inquit, »dedecus patria, tu vero patrie^c Interrogatus : »Quid 

est in hominibus bonum etmalmnP« ait: »Lingua\« Inter- 

rogatus: >Quid est curia?« ait: »Determinatus locus ad de- 

cipiendum et superandum se invicem^« Ait eciam: Turpe 

quid ausurus te sine teste time^. Ait eciam : Melius est unum 

* 
1 GBLNADGB; posset H. 2 sunt GRLNADGB. 

a Diog.Laert. 1,103. Bruson. lib.I,debibendiratione,bL 25b. Erasm, 
a. a. 0. 3. Guicciardini , Detti, bL 78 a; L'hore, bL 195 b. St. Maxim. 
XXX, sp. 885 B: Epicteti. Anton. Melissa 1,39 (aL 67). sp. 916 B, und 
I, 41 (aL 68), sp. 920 B: Pythagorae. Von vier bechern (SYtsCag, -^Sovfjc, 
d^p6Q>^ |iav£ag) spricht Anacharsis in Stob. bd. I, s. 295, Sermo XVIII, 
nr. 26; St. Maxim. sp. 885 A; Anton. Melissa sp. 920 B. b Diog. 

Laert. I, 103. Bruson. a. a. o. Erasm. a. a. o. 5. Guicciardini, Detti, 
bl. 78 a, L'hore, bl. 196 b. Boc. de Oro, s. 368, b : Gregorio. Erasm. lib. 
YII, Plato 10: Temulentiae deditis snadebat ut poti ad spectaculum 
sese conteinplarentur, ita fore ut ab eo vitio recederent, conspecta foe- 
ditate. c Diog. Laert. a. a. o. ; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 27 fg. 
Bruson. lib. lY, de navigatione, bl. 144 a. Erasm. a. a. o. 7. Juyenal. 
Satir. XII, 57 : 1 nunc et ventis animam committe, dolato 

Gonfisus ligno, digitis a morte remotus 
Quatuor aut septem, si sit latissima taeda. 
d Diog. Laert. I, 104; Paley a. a. o. s. 28. Bruson. a. a. o. bl. 143 b. 
Erasm. a. a. o. 13. e Diog. Laert. a. a. o. Bruson. a. a. o. Erasm. 
a. a. 0. 15. f Diog. Laert. a. a. o. Erasm. a. a. o. 12. g Diog. 
Laert. a. a. o.; Palej, a. a. o. bd. I, s. 37. Bruson. lib. YII, de yera 
nobilitate bl. 210 a. Galeni Adhortat. ad artes addisc. cap. YII, Opera 
bd. I, 8. 14. Stob. bd. II, s. 59, Sermo XXXIX, nr. 29: SspCqptoc. Pero 
Diaz de Toledo, Glosa YI: en la cronica de las fazafias de los philo- 
sophos. Ygl. Aristoteles bl. 70 b. h Diog. Laert. I, 105. Bruson. 

lib. III, de lingue ratione, bl. 102 a. Erasm. a. a. o. 17. Gmociatdini, 



n 

Desia Anacarsis que la vinna lleyaya tres brotos: el uno 

de fartura, el otro de enbriagues, el otro de cuyta. Pregun- '^ 

tado sy eran cannas en tierra de Sitia, rrespondio : »Nin aun 

yinnas«. Preguntado: »^Quales son mas seguros de los ma- 

reantes ?« dixo : »Los que yasen en folgan^a en la tierra.« 

Fue vituperado de un atenes porque era de Sitia, al qual 

rrespondio disiendo: »A mi es desonrra mi tierra, y tu eres 

desonrra de la tuya.« Preguntado: »(jQue cosa es buena y 

mala en los onbres?« rrespondio: »La lengua.« Preguntado: 

»(jQue cosa es corte?« rrespondio: * »Lugar determinado para*".» 

se usurpar y engannar unos a otros.« Desia Anacarsis : teme 

de osar faser alguna cosa que fea. sea syn testigo. Iten desia 

« 
Detti, bl. 8b, L'hore, bl. 22 b. St. Maxim. XLVII, sp. 942 A: Aesop. 
VgL Aesopi Vita in Nevelets Mythologia , s. 38 bis 41 : Aesop , von 
seinem herrn Xanthus aufgefordert, fiir ein gastmahl nur die besten 
gerichte zuzubereiten , setzt aus zungen bestehende vor, und dasselbe 
thut er, als ihm befohlen wird, nur die schlechtesten speisen aufzusetzen. 
Boc. de Oro s. 326, b: Leogenin, mit paralL Bromjard, Locutio L V, 
Art. I, V: Exemplum de coco de quo fertur quod ad domini sui pre- 
ceptum de optimo bolo quem scivit ei parando et pessimo, in utroque 
precepto obediens linguam paratam domino suo portavit etc., mit my- 
stischer, durch bibelstellen erharteter auslegung. Th. Wright, A Selec- 
tion of Latin Stories , from Mss. of the 13 th and 14 th cent. , London 
1842, s. 42, nr. XLII, de serviente qui emit linguas. Libro de los En- 
xempL cap. 179, Bibliot. de Autor. espan. bd. 51 (1860), s. 410. Hans 
Sachs, das vierdt poetisch buch (1578), 3 th., bd. 70 d bis 71 c: die 
guten und b5sen zungen. P. Defrasnay, Mythologie ou Recueil des Fa- 
blea grecques etc. (Orleans 1750), bd. II, s. 174, Livre XVIII, Fable V: 
L^^loge de la langue ; s. 175, Fable VI : Le blSime de la langue, wie in 
H. Sachsens gedicht, mit zugrundelegung des an Aesops namen sich 
kniipfenden apologs. Larousse, Fleurs histor., s. 348: Langues d'&ope. 
Vgl. H. Sachs, das erst buch (1558), 3 th., bl. 301 a bis 302 d: was das 
ergest und beste gelied am menschen sey. J. v. Lassberg Liedersaal 
(St Gallen, Constanz 1846), bd. II, nr. CIV: spruch von der zung. 
Boc. de Oro s. 390, a: asi commo non. ha en toda la tierra mejor ani- 
malia que el omne bueno, asi non ha peor animalia que el mal omne. 
H. Sachs a. a. o. bl. 322 b bis 323 c : Avas das niitzest und schedelichest 
thier auf erden sey. Quicciardini , Detti, bl. 35 a, L*hore, bl. 89 b: 
Quando lliuomo sia il migliore & quando il peggiore di tutti gli animali. 
i Diog. Laert. a. a. o. ; Paley a. a. o. bd. II, s. 28. Erasm. a. a. o. 19. 
k Auson. VII Sap. Sentent. V II, 1 : Thales. Vgl. Isokrates bl. 37 a, u. 
Sokrates bl. 44 a. 

4* - 



52 

amicum habere, multis dignum, quam multos, nullius dignos *. 
Oleum autem dicebat unguentum stultorum esse, quoniam athlete 
inuncti confestim ad invicem insaniunt^. Cum autem fuisset 
Athenis diucius conversatus consideravit apud grecos quedam 
de quibus se valde ammirari dicebat : Unum, quod greci, legem 
statuentes qua (se) invicem iniuriantes punirentur^, athletas 
honorant cum se invicem verberent * °, aliud , quod , inhiben- 
tes mentiri invicem in secretis, palam menciuntur impune*, 
aUud, quod greci, [incipientes comedere sunt parum famelici] '^, 
repleti vero multum esuriunt ®, aliud, quod mirabilissimum est, 
quod danai fumum * in montibus deserunt *, ad civitatem vero 
deferunt ligna^. 

Post hec vero abiens in Scitiam iura moresque athenien- 
sium in scitas introducere conabatur, volens patrie profectum 
aflFerre, ob quam causam invidus frater eius in venacione sa- 
gittam in eum fixit, letale vulnus philosopho infligens. Qui 
moriens ait : »Per sapienciam in Grecia salvatus sum, sed prop- 
•bi.86ater * invidiam in patria pereo*.« Erecte vero illi statue 
fuerunt propter multiplices virtutes eius. Subscribitur autem 
imaginibus eius sic: Anacharsi presidi venereorum, ventris et 
gule^. Fuit enim continencie et frugalitatis gracia preditus. 

Cap. IX. Misosternon*. 

• 

Misosternon, philosophus, genere chineus ^ ^ Hic, ut ait 
Laercius, docuit non ex verbis res , sed ex rebus verba que- 
renda. Non enim causa verborum res compleri dicebat , sed 
causa rerum verba^. Hic ut consideracioni sapiencie vacaret 
liberius et molestias hominum evitaret solus in deserto habi- 

• 

1 legem statue^tes contra iniuriantes CRLN. 2 CRLN; inver- 
berarent HD; verberarent AGB. 3 CRLN; indigentes et famelici 

parum edunt H; indigentes comedere s. p. f. ADGB. 4 Ambros., 

Schneider a. a. o. s. 240 mit berufung auf Diog. Laert. I, VIII, 104; 
fimum HCRLNADGB. 5 G ; deferunt HCRLN ADB ; xaxaXetnoDot Diog. 
Laert. 6 Miso Sternonis CRLN; Mysosternone AD; Myso GB, im Kap. 
selbst: Miso strenuus; Muacov 2xp6tJLa)vog 'Diog. Laert. 7 XogveOg Diog. 

Laert. 

* 

a Diog. Laert. 1, 105. Erasm. a. a. o. 18. b Diog; Laert. 1, 104. 



53 

que mejor era tener un amigo, digno de muchos amigos, que 
non tener muchos, non dignos de ninguno. 

Despues fue Anacarsis en Sitia y tento de introdusir las 
costunbres y los derechos de los ateneses entre los (s)citas, 
cobdiciando traer provecho a la patria, por la qual cosa veyen- 
dolo su hermano andando a ca^a lan^o en el una saeta y firio 
al filosofo de mortal Uaga, el qual muriendo dixo: »Por la 
sabiduria he seydo salvado ^ en Grecia y por la enbidia muerto 
en mi tierra.» Pero por las sus muphas virtudes fuele fecho 
estatua. Anacarsis fue mtiy adelantado en la continencia de 
non comer cames y en ^evedar a los onbres los vicios de la 
luxuria y del vientre y de la gula. 

Cap. XI. Miso(sternon). 

Miso(stemon) *, filosofo, del linaje de los cinos. Segunt 
dice Laercio, este ensenno que las cosas non avian de ser bus- 
cadas de las palabras, mas las palabras de las cosas, ca desia 
las cosas non ser conplidas por causa de las palabras, mas las 
palabras por causa de las cosas. Aqueste porque mas libre 
mente vacase a la consideracion de la sabiduria y por evitar 
las tristesas de los onbres fuese a morar solo en el desierto 

« 

1 salndado h. 2 estrenno h« 

c Diog. Laert. I, 103; Faley a. a. o. s. 27. Brnson. lib. III» de iniuriis, 
bl. 93 a. Erasm. a. a. o. 6. d Diog. Laert. 1, 104. Erasm. a. a. o. 9. 
e Diog. Laert. I, 104: itc&g "EXXiijvsc dpx^P^^^^ P-^v ^^ liixpotg Tttvouot, 
nXvjo^dvxe^ ^k §v {jtsYdXoig. Erasm. a. a. o. 10. f Diog. Laert. a. a. o. ; 
Paley a. a. o. Erasip. a. a. o. 14. g Diog. Laert. I, 102. Erasm. a. 
a. 0. 2. h Diog. Laert. I, 104: YX(i)ao>jg, Ydtorpog, al8ot(&v xpaxstv. 

Erasm. a. a. o. 11. Guicciardini, Detti, bl. 58 a, L'hore, bL 148 b. Li- 
ber de morib. s. 137, nr. 15 : Ut licentiosa mandpia animi imperio coerce 
linguam, ventrem^ libidinem; vgl. Pseudosen. de morib. 15. Jani Anysii 
Sentent. 23, in Orellis Publ. Syri Sentent. s. 123. Meurier, Bouq. de 
Philos., bl. 64 b. Nili Sentent. nr. 171: El xpaxelg Yaorpig xpdtxst xal 
YXc&ookjc tva n^ t6 iifev 57idp)(etc ^oQXo^y ib 5fe toyx^^^^C AviiQxog feXs6^6pog, 
Orelli, Opuscula, bd. I, s. 342. Institutes of Hindu Law or the Ordi- 
nances of them, translated by W. Jones, 3 Ed., by Grove Grady, Lon- 
don 1869, s. 87, chap. IV, § 175: let him (the Br&hmen) keep in sub- 
jection, his speech, his arm and his appetite. i Diog. Laert. I, 106. 
k Diog. Laert. I, 108. 



54 

tavit apud lacedemonios \ Quidam autem inde [per]Hransiens 
subito supervenit et videns eum ridentem interrogavit cur, 
nemine presente, rideret. Qui ait: >Eo ipso rideo, quia solus 
sum. Gaudeo etenim, nam si cum hominibus habitarem et 
gaudendi et ridendi michi submoveretur occasio *.€ Vixit autem 
Misostemon annis .XCVIL 

Gap. XTT. Epimenides. 

Epimenides, philosophus, cretensis, ut ait Laercius, dum 

iuvenculus esset missus a patre ad custodiam ovium, declinans 

ad quoddam antrum obdormivit annis .LXXY. Surgens autem 

postea querebat oves, putans se parum obdormivisse. Dum 

autem (eas) non inveniret ivit ad agrum et, transmutata omnia 

bi.96bvidens et penes alium possessorem, ivit ad '*' castra hesitans. 

Illic autem propriam domum intrans, occurrit sciscitantibus * 

quisnam esset, donec minorem fratrem inveniens, iam senem 

factum, totam ab eo didicit veritatem. Notus autem a grecis 

deo amantissimus esse susceptus est honorifice**. Athenis au- 

tem tunc peste vigente, datum fuit oraculum, ut civitas con- 

gruis sacrificiis purgaretur. Tunc, audita Epimenidis fama, 

missa ad eum nave in Cretam, advocatus est. Qui veniens 

pestem hoc modo sedavit. Accipiens enim oves nigras et albas 

duxit ad ariopagum et ibi dimisit eas quiescere ubi vellent, 

iubens sequacibus ut, ubicunque declinaret unaquaque earum, 

ibi immolaretur convenienti deo. Et sic desiit malum. Unde 

in memoriam facte propiciacionis ara facta est ignoto deo^''. 

* 
1 lacedemones CRLNADGB. 2 CRLNADGB. 3 sciscitantibus 

indicans H; Tcepidxuxe xoXg nuvd^avoiidvoi^ zi^ sTy) Diog. Laerjb. 4 Dem 

»Deo ignoto* steht in Diog. Laert. ein pa))ioi)g dvov6tJkot)^ gegenuber. 

Die §.nderung lag naturlich jedem mittelalterlichen, mit der Bibel be- 

kannten schriftsteller nahe genug, und es ist nur zu verwundern, dass 

Ambrosius, der ubersetzer des Diogenes Laertius, sie sich nicht auch 

erlaubt hat, vorausgesetzt dass er die Bibel kannte. 

a Obwohl Diog. Laert. I, 107 fg. (Paley, Greek Wit, bd. II, s. 28) 
dieses vorfalls gedenkt, gibt er doch nicht denselben grund an, warum 
Mison sich zuriickgezogen, denn er sagt nur {jkiaavd-pcoicetv Ydcp, beschr&nkt 
auch die antwort des philosophen auf die frage warum er sich freue 
auf: 8t' dvt^ ToOto. Bruson. lib. Y, de risu, bL 177 b. Erasm. lib. VII 
Myson 1. H. Sachs, das erst buch, der dritt thail, bl. CCXLI fg. : Miso- 



55 

cerca de Lacedemonia. E pasando uno porende que sobreyino 
de supito fallolo rriendo y preguntole : »^Porque rries, ninguno 
estando presente?« El dixo: »Por eso rrio, porque esto solo 
y gosome, ca sy morase con los onbres a mi seria quitada la 
ocasion de me gosar y rreyr.c Bivio noventa y siete annos. 

Cap. Xn. Epimenides. 

♦Epimenides, filosofo, de Creta, y, segunt dise Laercio, *bi.9b 
como faese mogo fue enbiado del padre a la guarda de las 
ovejas, y declinando con ellas contra una cueva durmiose en 
la cueva por setenta y cinco annos, y levantandose despues 
buscava las ovejas, pensando que oviese dormido poco, y como 
non las fallase fue al canpo y veyendo todas las cosas tras- 
mudadas y la posesion de su padre , que la tenia otro , fuese 
al castillo y entrando en la su propia casa ocurria a todos 
por ver quien cada uno fuese, y non conoscia a ninguno fasta 
que fallo el hermano menor el qual era ya fecho viejo, y apren- 
dio del toda la verdad. Conoscido este fecho de los griegos, 
entendieron que era muy amado de Dios, y fue dellos rresce- 
bido honorifica mente. Los ateneses, seyendo trabajados de 
pestilencia, sennalaron un tenplo donde la cibdad fue purgada 
par congruos sacrificios. Estonces oyda la fama de Epimeni- 
des, enbiaronle una nave en Creta en que viniese, y Uamaronlo. 
El qual viniendo tiro la pestilencia en esta manera : tomo ovejas 
negras y blancas y llevolas al ariopago y dexolas ende folgar. 
E mando a' los que las seguian que adonde cada una dellas 
quisiese yr, que alli la sacrificasen al conveniente Dios. Y asy 
ceso el mal. Por lo qual en memoria de la fecha misericordia 
fue fecha una ara al Dios non nonbrado. Y los ateneses ofre- 

stenion. b Diog. Laert. I, 109 fg. , aber §icTa xal icem^xoyca §xv). 

Bruson. lib. VI, de somno, bl. 185 b. H. Sachs, das ander buch, das 
ander theil, bl. XCIIc: Epimenides, der wunderbar philosophus: 

Bi6 fiinff und sibentzig jar verlieff, 

Als er erwachet von dem schlaff. 
Ihnlich Washington Irving, Sketch Book, Bip van Winkle, London 
(Bohn) 1850. Andere fSLlle s. bei H. F. Massmann, die kaiserchronik, 
Quedlinburg, bd. III (1854), s. 777. Vgl. J. Koch, die siebenschlafer- 
legende, Leipzig 1883. c Larousse, Fleurs latines, s. 92: Deo ignoto; 
Fleurs historiques, s. 59: Au Dieu inconnu. 



56 

Atheniensibus vero illi summam maguam pecuniae offerentibus 
philosophus recipere renuit, sed amiciciam fecit inter cretenses 
et athenienses, et Cretam reversus est*. Cum rex persarum 
illi ^ magnam pecuniam obtulisset temptans ut eius animam 
in prodicionem dirigeret ille, dum pranderet et olivas ederet, 
admitti legatos iubet. >Audite«, inquit, >hoc prandium pro- 
ditores non facit * \« Idem eciam aiebat: pecunia avaro sup- 
plicium est, liberali decus, parricidium proditori*. 

Vixit autem annis .CLXXVII. * et scripsit de genere et 

ortu divino librum .V. milium versuum, necnon de diversis 

naturis rerum libros .IX. milium ac quingentorum carminum. 

w."altem scripsit prosaice de victoriis et de cretensi * policia*. 

Fundavit autem apud Athenas templum venerandorum deorum ^ 

Et tempore Solonis claruit*. 

Cap. XTTT. Ferecides. 

Ferecides, philosophus, syrus, auditor Pitachi fuit\ Hic, 

ut ait Laercius, de diis et natura scripsit. Et de eo notabilia 

plura feruntur. Nam dum secus litus maris ambularet et vi- 

deret navem in tranquillitate percurrentem, ait quod submer- 

geretur non post multum tempus. Et pre oculis eius submersa 

est-. Idem dum^ haustam aquam * de puteo bibisset predixit 

quod die tercia terremotus fieret. Et factus est^. Hic cum 

senio gravaretur et infirmitate consumptus esset , interrogatus 

a Pytagora qualiter illi esset, extendens digitum ait : >Corpore 

« 
1 Zu Epaminondas , nicht zu Epimenides, kam die gesandtschaft, 
s. die parallelen. 2 ebenso Caec. Balb. ; dagegen fahren GBLNADGB 
fort: unde pecuniam ad regem vestrum reportate, nam pecunia avaro 
est supplicium, u. s. w. 3 cum CRLNADGB. 4 de hausta aqua CRLN ; 
&vi)iY2d'ivT0g iy. qppiaxog ddaxog niowx. Diog. Laert. 

a Diog. Laert. I, 110 fg. Hans Sachs a. a. o. bl. XCIId. Larousse, 
Fleurs histor. s. 213: Epim^nide. b H. Sachs a. a. o. bl. XCIIIa. Von 
Epaminondas berichtet in Caec. Balb. s 22, XI, l; Stob. bd. I, 118, 
Sermo V, nr. 48; Paley a. a. o. bd. I, s. 30; Plufcarch, Reg. et Imper. 
Apophth.: Epaminondas XIV, Opera moralia, bd. I, s. 233; Cornel. Ne- 
pos, Epam. IV; L'Estrange, Fables of Aesop, 2 Part., s. 182: The mo- 
deration of Epaminondas. Vgl. Xenocrates bl. 78 a. c Caec. Balb. 



57 

ciendo a Epimenides grant snma de dinerb, el filosofo non la 
quiso rrescebir, antes la menosprecio, y fiso amistades entre 
los ateneses y cretenses ^ y bolviose en Creta. Este desia que 
el dinero era tormento del avariento y onrra al onbre liberal. 

Y bivio setenta y siete annos. Y escrivio dd genesi y 
del nascimiento divino libros en cinco mill versos y de otras 
diversas cosas de la natnra fiso libro de nueve mill y quinientos 
versos, y escrivio en prosa de las vitorias * y de la policia de*"-^^» 
Creta. Fundo un tenplo cerca de Atenas de los dioses vene- 
randos. 

Y florescio en el tienpo del muy sabio Solon. 

Cap. XTTT. Porescides. 

Porescides, filosofo, de Siria, oydor de Pitaco, filosofo. 
Aqueste, segunt dise Laercio, escrivio de los dioses y de la na- 
tura. Y inumerables cosas son dichas del. E como cerca de 
la rribera del mar andoviese y viese una nave que corria con 
buen viento y seguro dixo que non dende a mucho avia de spr 
so merguid a *. Y luego ante sus ojos fue anegada. E como ese 
mesmo beviese del agua, sacada de un poso, antedixo que el 
tercero dia siguiente seria fecho terremoto. Y fue fecho. Aqueste 
como fuese aquexado de la vejes y fuese mucho gastado de en- 
fermedad, preguntado de Pitagoras como le fuese, estendiendo 
el dedo, dixo: »En el cuerpo se muestra.* Esidro en el libro 

* 

1 thereses h. 2 somurgnjada h. 

8. 23, XII, 1. Polycrat. VII, 15, bd. IV, s. 305: Unde Diaspenis: pecu- 
nia profuso decus, avaro suppl. est. Albertanus, Lib. de consol. et con- 
sil. XLV, s. 101, 7 bis 9: quidam philosophus. (Vinc BelL) Spec. mor. 
III, VII, 2. H. Sachs a. a. o. d Diog. Laert. I, 111, nach Xenophanes 
Colophonius: Ivq §nT& xal nevD^xovxa xal Ixaxdv. H. Sachs a. a. o. 

Er ward geleich alt hundert jar 

Vnd siebn vnd sibentzig jar fiirwar. 
e Diog. Laert. I, 111 fg. ausfiihrlicher. Obwohl H. Sachs a. a. o. von 
«tausent und sechshundert* versen statt fiinfhundert spricht, beruht 
seine angabe doch auf derjenigen Burleys. f Diog. Laert. I, 112. 

g H. Sachs a. a. o. h Diog. Laert. I, 116. i Diog. Laert. a. a. o. 
k Diog. Laert. a. a. o. Broson. lib. V, de philosophia, bl. 171 b. 



58 

patet'.« Isidorus quoque in primo ethimologiarum de Pere- 
cide sic dicit : Tam apud grecos quam apud latinos longe an- 
tiquior extitit cura carminum quam prose, omnia enim prius 
versibus condebantur, prose autem studium sero viguit. Primus 
enim apud grecos Ferecides syrus soluta oracione scripsit ^, 
apud romanos autem Appius adversus Pyrrum solutam oracio- 
nem exercuit et exinde ceteri prose eloquenciam extenderunt **. 
Hic Pytagore preceptor fuit°. 

Claruit vero tempore Thaietis philosophi cui litteras scripsit 
plurimas eiusdemque multas suscepit*. 

'^^«^ *Cap. XIV. Homerus. 

Homerus, poeta, asianus, in Grecia claruit tempore Saul *, 
regis Israel. 

Hic, ut ait Helinandus libro .III., ab atheniensibus pro 
t insano habitus est eo quod deos inter se belligerasse diceret ^ "^. 
Hic eciam, ut dicitur in Policrato libro primo^ levem questio- 
nem, a nautibus sibi propositam, non potuit explicare, a quibus 
dum impudencius et procacius derideretur, vir verecundi ingenii, 
quasi toxieato confusionis iaculo perfossus ad mortem, spiritum 
exhalavit*^. Questio autem nautarum talis fuit*. Ibat enim 
Homerus spaciatum in litore maris, aspiciens cehim, utpote 
consideracione elevatus. Quem videntes piscatores, sedentes in 
litore ad invicem colloquentes , deriserunt. Qui cum eos ri- 
dentes aspiceret interrogavit quid haberent. Qui dixerunt: 
»Quotquot cepimus non habemus et quos non cepimus retine- 

mus.« Vermes enim in vestibus scrutabantur. Homerus vero, 

• 

1 80 ADG6, Isidor ; prias scripsit H ; prius exercuit CBLN. 2 Sau- 
lis CB.LNADGB. 3 Dieser satz nicht in CBLN. 4 hec fuit et talis 
H; s. s. 14, anin. 7. 

« 

a In Diog. Laert. I, 118 wird die krankheit genau angegeben 
(<f)^etpidcaavxa) und die antwort des Ferecides ist: XP^ S^Xa. b Isidor. 
Etymol. I, XXX VUl, 2, Migne, P. c. c, bd. 82, sp. 117C. c Diog. 
Laert. I, 119. d Diog. Laert. I, 122 theilt einen brief des Ferecides 
an Thales mit. e Vinc. BeU. Spec. histor. III, 87 : Heljnandus libro 
terdo etc. f Nur eine kurze erw&hnung der geschichte habe ich im 



59 

primero de las etimologias deste Forescides asy dise: asy cerca 
de los griegos como cerca de los latinos, (mas antiguo cuidado) ^ 
fue dado a los versos (que a la prosa), en tal manera que todas 
las cosas primera mente en versos se escrivian y el estudio de 
la prosa tarde se esfor^o. El primero acerca de los griegos 
(el) sirio Ferescides fue el que en suelta oracion escrivio y 
acerca de los rromanos Ap(p)io Ceco contra Pirro^ uso de 
oracion desatada, y desde alli todos los otros por sy estendieron 
la eloquencia. Aqueste fue preceptor de Pitagoras. 

Y florescio en tienpo del filosofo Tales al qual escrivio 
muchas epistolas y rrescibio del muchas. 

Cap. XrV. Omero. 

Omero, poeta, asiano, rresplandescio en Grecia en el tienpo 
de Saul, rrey de Israel. 

Este, segunt dise Elinando en el libro tercero, fne avido 
de los ateneses por loco. E, segunt se dise en el Policrato en 
el libro primero, non pudo esplicar * una liger» quistion, a el'w.iob 
puesta por unos pescadores, y como fuese ynpudente y deso- 
nesta mente escamecido de aquellos, el varon de vergon§oso 
yngenio, asy como derribado de una saeta enpo(n)9onnada de 
confusion , a la muerte enbio el espiritu. La quistion de los 
pescadores fue tal. Yva Omero a contenplar en la rribera de , 
la mar, mirando el cielo, segunt los poetas se suelen levantar 
en la consideracion, al qual unos pescadores que estavan en la 
rribera de la mar, como lo vieron, escarnecieronle , fablando 
entre sy. El qual como los viese rriendo preguntoles que avian, 
los quales le dixeron: »Los que tomamos non tenemos y los 
que non tomamos tenemos.c Ellos buscavan los piojos en las 
vestiduras. Omero enderes^ando el pensamiento a los peces 

1 y mas antigno forexido mucho h. 2 purio h. 

« 
Polycraticus gefunden, VII, V, bd. IV, s. 98: Quicquid enim de eo (Pla- 
tone) Grecorum loquuntur fabulae, hoc de Homero, non Platone Vale- 
rius Maximus (IX, XII, Ext. 3) refert. g Wortlich aus Vinc. Bellov. 
Spec. hist. III, 87, nur dass statt des hinweises auf den Polycraticus 
ein »ut aiunt« steht. 



60 

dirigens cogitatum ad pisces, cogitabat qualiter hoc esse po- 
tuisset, ut videlicet nondum ckptos haberent pisces et captos 
non haberent*. Aiunt vero quidam eum ex hoc dementatum^ 
adeo ut in insaniam versus se ipsum suspenderit ^. Vixit autem 
autem annis .CVIII. ^. De eo historiographi referunt quod ipse 
virtute pariter et etate non solum poetarum, sed philosopho- 
rum princeps vocari pariter et haberi apud grecos iure meruit, 
' nam et ante omnes fuit quorum memoria.nota est et omnibus 
•bL88»*verius et lucidius quicquid dicere voluit explicavit. 

Hic de Troye captivitate iuxta numerum grecarum Utte- 
rarum .XXTTTT. Kbros versibus heroicis edidit, quod opus Ilia- 
dem ' nominavit, alterum quoque eisdem versibus condidit opus 
ad earundem numerum litterarum quod vocavit Odisseam *, 
eo quod XJlixis errorem describebat. 

Cap. XV. Ligurgus. 

Ligurgus, philosophus ac princeps insignis, apud lacede- 

mones claruit", 

De hoc narrat Trogus Pompeius libro tercio et Justinus 

* 

1 amaricatum GBLNADGB. 2 Keine von den sechs lebensbe- 

schreibungen Homers, welche A. Westermann in J. Chr. Jahns neuen 
jahrbuchern fiir philologie, IX supplementbd., s. 486 bis 511 zusammen- 
gestellt, stimmt mit der angabe Burleys : 1) die Herodot zugeschriebene 
sagt ausdriicklich, Homer sei nicht aus verzweiflung gestorben, s. 501, 
§ 36; 2) die Plutarch beigelegte : 6top o6 fiuvTj^slc au|jLpaXeXv 'O^yripo^ 8t& 
T>]v d^jiCav 1x6X66x1^06^, s. 504, § 62, weiss aber nichts vom erhenken; 
3) nach den worten des Proclus geht Homer betrubt von den fischern 
fort, stolpert uber einen stein und stirbt am dritten tag, s. 506, z. 39 
(Paley, Greek Wit, bd. I, s. 126), vgl. Joh. Tzetzae, Historiar. variar. 
Chiliades, lib. Xlll, 651 fgg. ed. Th. Kiesslingius, Lipsiae 1826; 4) die 
vierte begntigt sich mit: 8idt Xbnri^ dcjioxapxepijoavTa xeXeuxfjoai, s. 508, 
z. 16 ; 5) die fiinfte mit: o6 voi^oag 5fe zb XfYdjievov dni ^XCcpetog ST6X66xTf]oev 
Sv "Iq) x^ vY5o(p, s. 510, z. 42; 6) der von Iriarte, Catal. Mss. graecor. 
Bibl. Matrit. s. 233 nach der Madrider handschrift nr. 67 gegebene 
anszug spricht von einer zwiefachen sage: &7co^av6Xv dk. a6x6v (fdoiv iv 
"Iq) x^ viijoq) ^i v6o(p r^ x^ xffiv &Xixm alvtY|iaxt s. 511, z. 21. Auch Suidas 
bemerkt nicht, dass verzweiflung, das r3,thsel nicht losen zu k5nnen, 
Homer getodtet habe, sondern dass er an einer krankheit gestorben sei. 
3 LADGB; HelianderH; Heliande CBN. 4 Ulixeidem CBLN. 



consyderaya en que. manera podiese ser aquesto, es a saber que 
los peces non tomados toviesen y los tomados non toviesen. 
Disen que tanto fue deste fecho atribulado que enloquescio y 
se enforco. Bivio ciento y ocho annos. Deste Omero dicen 
los estoriografos que este fue tan sabio por virtud y por he- 
dad que non sola mente de los poetas, mas de los filosofos, 
merescio ser llamado y avido por principe acerca de los griegos, 
ca este fue sobre todos aquellos de quien la memoria es co- 
noscida, y mas dilucida y verdadera mente que todos qualquier 
cosa que quiso esplico. 

Aqueste fiso veynte y quatro libros de la troyana capti- 
vidad en versos heroycos (segun el numero) * de las griegas le- 
tras a la qual obra Uamo Tliada. Otra obra fiso de otros 
tantos versos y (segun aquese mesmo numero)^ de letras, al qual 
Uamo Odisea, porque discrive en ella los errores de Ulixes. 

Cap. XV. Lygurgo. 

♦Ligurgo, filosofo y principe insigne, florescio acerca de*w.iia 
los de Lacedemonia. 

De aqueste cuenta Trogo Ponpeo en el libro tercero que 

1 acerca de la natura h. 2 en aquesa mesma natura h. 



a Vgl. Herodots leben Homers, J. Chr. Jahns neue jahrbiicher fiir 
philologie, IX supplementbd., Leipzig 1843, s. 500; Pseudoplutarch, de 
vita et poesi Homeri, lib. 1, IV, Opera bd. V, s. 101. Proclus, Jahn a. 
a. 0. s. 505; vgl. a. a. o. s. 508 u. 510. Suidas unter Homer. Joh. Vall. 
Comp, III, V, 16, bl. 125 a, berichtet dies mit berufung auf Valer. Max. 
IX, XIII (vielmehr XII, Ext. 3) von Homer und von Plato mit berufung 
auf Gregor von Nazianz, de verbo apostoli (Oratio IV (contra Julian Ij, 
LXXII, Migne, P. c. c. Ser. gr. bd. 35 (1857), sp. 597 A), indem er hin- 
zufugt: Ex quo infert predictus sanctus sapientiam mundi esse stulti- 
ciam apud Deum. Hoc non assero, sed audivi a fide digno qui fuit in 
Grecia asserens tractatum illum apud grecos esse communem et vulgatum. 
Cber die verbindung dieser geschichte mit Diogenes in dem Spec. hist. 
s. Diogenes bL 60 a. b Boc. de Oro s. 115, a. c VgL Euseb. Chro- 
nik, Abrah. 1195 u. 1222 (Migne, P. c. c. Ser. gr. bd. 19(1857), sp.437 
u. 439). Vinc. BelL Spec. hist. III, 90: Euseb. in Cronicis. 



62 

librp tercio * * quod ipse lacedemoniis iura composuit. Et cum 
fratri suo spartanorum regi successisset et regnare, si yoluisset, 
potuisset Carilao ^ fiiio regis qui natus postumus erat, cum ad 
etatem adultam pervenisset, regnum cum summa fide restituit 
ut scirent omnes plus apud bonos homines pietatis iura yalere 
quam opes. Medio autem tempore quo infans conyalesceret 
leges instituit exemplo earum quarum operacio et obserVancia 
clarior habebatur. Nichil enim legis in alios sanxit cuius ipse 
documentum primitus ' non daret. Leges yero eius iste sunt : 
Auri argentique usum ut omnium scelerum materiam sustulit. 
Populum obsequio * principum, principes yero ad iusticiam in- 
feriorum ^ pari lege ordinayit. Parcimoniam omnibus suasit, 
existimans laborem milicie assidua frugalitatis consuetudine 
•bi.s8b«faciliorem fore. Administracionem reipublice per ordinem di- 
yisit: regibus potestatem bellorum, magistratibus iudicia et 
annuas sancciones * , senatui custodia legum , populo elegendi 
senatum yel creandi quos yellet magistratus potestatem per- 
misit. Fundos omnibus inter omnes equaiiter diyisit ut equata 
patrimonia neminem potenciorem altero redderent. Conyiyare 
omnibus publice iussit, ne alicuius delicie yel luxurie in occulto 
fierent. luyenibus autem nonnisi una yeste uti toto anno per- 
misit, nec aliquem culcius quam alterum progredi, nec opulencius 
epulari ^. Emi singula, non pecunia, sed compensacione mer- 

« 

1 Wenn aucli einzelne sS.tze dieses kapitels in Justin eine andere stel- 
lung als hier einnehmen , ist dennoch /ast der ganze inhalt desselben 
in der angegebenen quelle vorhanden. Denn nur fiir das: >Item con- 
stituit ut adolescenteB« bis »non liceret* s. 64, z. 10 bis 13 fehlt a. a. o. die 
entsprechende angabe. Nach Schneiders auseinandersetzung k5nnte dies 
weiter nicht auffallen, da wir in ihnen »den tibersetzer des 13 jahrh., 
nicht mehr den Justin* vor uns haben. »Die stelle, welche als original 
diente, ist entweder dieselbe oder eine ganz 3.hnliche, welche Plutarch 
im leben des Lykurg hat, cap. 12: a6xoC xs naC^eiv eld-£^ovxo xal axobic- 
X81V £v8t) P(0)xoXoxCoc( )cal ox(0icx6|Ji8VOi (iy) duoxspaCveiv — p,'^ qpdpovxa ^k 
ig^v icapaixetod>ai xal 6 oxQ>nx(ov ininamo,* Wolfs Analekt. bd. III, s. 254. 
2 GBLNADGB; Karolo H; Carillo Spec. hist. ; tiber die form des na- 
mens vgl. A. Pauly, realencjklop. der class. alterthumswissenschaft, 
Stuttg., bd. IV (1846), s. 1265. 3 primus Justin, Spec. hist. 4 »in 
obsequium u. formavit« statt »ordinavit« CBLNADGB Justin, indem iiber- 
dies von CRLN Justin das »pari lege< nicht gesetzt wird. 5 imperio- 
rum Justin; impiorum CBLN ; populum in obsequia prindpum et prin- 



6& 

aqueste conpuso derechos a los de Lacedemonia. E como sub- 
cediese a su hermano Polydectes *, rrey de Espartania, y po- 
diese rreynar, sy quisiese, rrestituyo el rreyno con mucha fide- 
lidad a Carilao^, fijo de su hermano, despues que vino en 
hedad para lo rrecebir , el qual avia nascido * postumo , por- 
que supiesen todos valer mas acerca de los buenos solos de- 
rechos de la piadad que las rriquesas. Y en el medio tienpo 
en tanto que el ynfante convalescia constituyo leyes al rreyno. 
Y primera naente las guardava el y obrava dellas, que las po- 
siese en los otros. E non dio leyes en los pueblos que con 
ellas non diese ensennamiento de las guardar y obrar por ellas. 
Tiro todo uso de oro y de plata (como) * materia de (todos los) 
pecados de aquel rreyno. Y formo el pueblo en servicio de los 
principes y el principe en justicia de los malos. Departio 
a los rreyes el poderio de las batallas y (a) los magistrados 
los ^ juysios y las ann(u)aleS costituciones y la guarda (de las 
leyes) al senado. E dio leyes al pueblo y poderio de elegir 
senador o de criar magistrados que quisiese. Departio las he- 
redades por yguales partes a todos porque, seyendo yguales 
los patrimonios, non fuese uno mas poderoso que otro. A to- 
do(s) fiso convivarse ®, porque rriquesas nin luxurias non fuesen 
a ninguno escondidas. Entre los mancebos que non fuese uno 
mas rrica mente vestido que otro, nin comiese mejor, fiso que 
todas las cosas faesen mercadas non por dineros, mas por rre- 

1 Pelibetes h. 2 Garillo h. 3 quedado y nascido, s. 14, anm. 7. 

4 7 toda la otra h. 67 los h. 6 conjurarse h. 

* 

cipes in custodiam subditorum et ad cohercionem impiorum reformavit 
Gesta Roman. 6 et annuos successores Justin. lil, 3, Ed. Duebner 

(Lipsiae 1831), per annuas successiones Ed. Frotscher (Lipsiae 1827); vgl. 
iiber diese lesarten besonders den letzteren. 7 convivare seu epulari 
H ; wie »etc, so dient auch »seuc als korrekturzeichen s. s. 14, anm. 7. 

« 

a Justin. Histor. III, II fg. Dem grdssereu theile nach finden wir 
den inhalt dieses kapitels auch in Vinc. BelL Spec. hist. III, 90: Ju- 
stin. lib. III, mehr in ilbereinstimmung mit Burle^ als mit Justin, ob- 
gleich Yincenz neben andern kleinen punkten sich dadurch wider von 
Burley unterscheidet, dass er den text desselben nicht durch diejenigen 
zeilen unterbricht, welche die sprachliche anmerkung zu dieser stelle 
als anderswoher entlehnt bezeichnet. 



64 

cium jussit. Pueros puberes S non in forum, sed in agrum, 
duci iussit, ut primos annos, non in luxuria, sed in omni opere 
et labore ducerent; nichil eis causa somni substemere et vi- 
tam sine pulmento agere neque prius in urbem redire quam 
viri essent facti, statuit. Virgines sine dote nubfere statuit, ut 
uxores non pecunie causa eligerentur severiusque matrimonia 
sua viri coercerent cum nullis frenis docium tenerentur'. 
Maximum honorem, non divitum et potentum, sed senum esse 
statuit, nec^ quisquam locum honoraciorem senibus obtineret. 
Item constituit, ut adolescentes et scemata sine morsu dicerent 
ac ab aliis in se dicta perpeti discerent ac , si quis eorum in 
bLMaindignacionem ob * tale dictum prolapsus fuisset, ulterius ei 
in alterum dicere non liceret. Hec et hiis similia que ' so- 
lutis moribus dura esse videbantur, autorem eorum Apollinem 
delphicum finxit, et inde [se] * ea detulisse. Deinde ut etemi- 
tatem suis legibus daret iureiurdkido civitatem suam obligavit 
nichil eos de eius l^bus mutaturos priusquam reverteretur, 
simulans se ad oraculum delphicum proficisci, consulturum quid 
addendum vel mutandum legibus videretur. Profectus autem 
Cretam, ibi voluntarium exilium perpetuo egit, moriensque 
proici ossa sua in mare iussit, ne forte Lacedemoniam ^ refer- 
rentur et se putarent lacedemonii a iureiurando solutos^. 
Clamit autem Ligurgus tempore Helisei prophete. 

Cap. XVL Anaximenes. 

Anaximenes Eitristrati, philosophus, milesius, asianus, 
Anaximandri, philosophi, auditor fuit et preceptor Permenidis *" 
et Anaxagore^ Hic omnes rerum causas aeri dedit infinito. 

1 >pauperum« folgt hier in H. 2 ne ADQB; nec sane usquam 
terrarum locum honoratiorum senectus habet Justin. Spec. hist. 3 quo- 
niam Justin. Spec. hist. 4 Justin. Spec. hist. 5 Lacedemona Justin. ; 
Lacedemonem Spec. hist. 

« 

a Plutarch Apophth. lacon. Lycurg. XV, Opera moral, bd. I, s. 280; 
Paley, Greek Wit, bd. II, s. 25. b Gobii, Scala celi, Balivus bl. XXIX a : 
Justinus. Gesta Bomanor. cap. 169. Bromyard, Lex, L. III, Art. III, 
VIII : Trogus, lib. III. Fulgos. bl. 174 b : de Lycurgo. Fiore di Virtu 



65 

conpe(n)sacion de otras cosas. Mando los mo^os despues de 
los catorse annos, que non los sacasen al mercado, mas al canpo 
porque los primeros movimientos non los fisiesen en vicio nin 
luxuria, mas en toda * exercitacion de obra y de trabajo, ybi.nb 
estatuyo que non tornasen antes en la cibdad que viniesen fe- 
chos varones. Mando que las virgenes fuesen casadas syn dotes 
porque las mugeres non f uesen escogidas por causa de los di- 
neros, mas sennera mente los sus matrimonios por derecho se 
ayuntasen, ^ quando non fuesen tenidos por algunos frenos de 
dotes. Establecio qne la grande onrra non fuese de los rricos 
y poderosos , mas de los viejos , nin que ninguno non toviese 
mas onorable lugar que los viejos. Estas leyes y otras seme- 
jables que parescian duras contra las disolutas costunbres 
estatuyo Ligurgo y finjo que Apolo delfico las avia mandado 
y que del las avia traydo. E por dar eternidad y perpetuacion 
a sus leyes obligo a la cibdad por sacramento, y fisoles jurar 
que non mudarian alguna cosa de aquellas leyes fasta que el 
bolviese, y finjo que tomava al oraculo de Apolo delfico a le 
demandar que estava de annadir o de menguar en aquellas leyes. 
Y fuese a Creta y fiso en ella destierro voluntario. E quando 
murio mando que lan^asen los sus huesos en la mar porque 
por ventura los de Lacedemonia non Ilevasen su cuerpo y asy 
pensasen ser delibrados del sacramento que les avia fecho jurar. 
Rresplandecio Ligurgo en tienpo de Eliseo profeta. 

Cap. XVL Anaximenes. 

Anaximenes, (hijo de) Eurist(r)ato, filosofo, millesio, asiano, 
oydor fue de Anaximandro y preceptor de Parmenides. Este 
dio todas las causas de las cosas al ayre ynfinito. (Nin) nego 

« 
1 ayuntaron h. 

8. 113. c Diog. Laert. II, 3 : 'AvagtiiivTf]C Mpiiozp&zou MtXijotoc ^qxouosv 
' Ava^ilidvdpou « ivioi dh xal IlaptJkevCdou qpaolv dxoOoai aOxdv. d August. 
de dvit. Dei VIII, 2 (Migne a. a. o. bd. 41, sp. 226: Iste (Anaximan- 
der) Anaximanem discipulum et successorem reliquit .... Anaxageras 
yero, eius ( Anaximenis) auditor . . . . , Parmenides aber nicht erwahnt. 

Burley 5 



66 

Nec deos negavit aut tacuit, non tamen ab ipsis diis aerem 
factum, sed ipsos ex aere ortos credidit'. 

Claruit autem tempore Ciri regis persarum. 

Cap. XVn. Pytagoras^ 

Pytagoras, philosophus, nacione samius, ut ait Justinus, 
negociatoris divitis fihus fuit cui nomen Demaratus * erat, sed 
patre longe dicior fuit eo quod negociacio patris tanta nequi- 
ret * acquirere quanta filius contempnere maluit quam habere. 
Magnis itaque Pytagoras sapiencie informatus incrementis 
Egiptum primo, mox Babiloniam ad perdiscendum siderum 
motus originemque mundi spectandam profectus summam scien- 
ciam consecutus est. Inde regressus Cretam et Lacedemoniam * 
ad cognoscendum Minonis et Ligurgi leges conscendit ^ quibus 
omnibus instructus Cretonam ® venit populumque in luxuriam 
lapsum autoritate sua ad usum frugalitatis revocavit tantum- 
que studium ad perdiscendam frugahtatem multitudinis provo- 
cavit ut aliquos ex eis luxuriatos unquam fuisse incredibile 
videretur. Matronas a viris separatas et pueros a parentibus 
derelictos ad pudiciciam et ad debita societatis obsequia suo 
studio reduxit; induxitque matronas ut auratas vestes et ce- 
tera que sue dignitatis ornamenta erant, ut luxurie instrumenta, 
deponerent et in Junonis edem delata ipsi dee consecrarent, 
docens vera matronarum omamenta pudiciciam esse, non vestes ^. 
Thimeus ^ philosophus scribit ® Pytagore fiham virginem choro 

* 

1 Pictagoras CRLN. 2 ADGB Spec. hist. Ju8tin.;"Maratus Po- 

lycr.; Methacus H; Mactatus CRLN; Mv>^oapxo^ oder Mdptxaxo^ Diog. 
Laert., vgL Diibner zu Justin. XX, lY, 3. 3 nequivit Polycr. Joh, 

ValL 4 ebenso Joh. ValL; Lacedemona Spec. hist. Polycr. Justin. 

5 ebenso Joh. ValL; contendit Spec. hist.; contenderat Justin. Polycr. 

6 CRLN; Cenonam HADGB; Crotonam Justin. Spec. hist.; ad Cro- 
tonicorum urbem Polycr. 7 Ob in dessen von Diog. Laert. VHI, 
10 und Suidas unter Timaus erwahnten leben des Pythagoras? VgL 
jedoch Pauly, Realencyklopadie unter Timaus. 8 CRLN ADGB ; scripsit H. 

* 

a August. a. a. o. Vinc. BelL Spec. doctr. II, 10 : Aug. de civ. Dei 
Vni libro. Bis hierher iibersetzt im Mer des Hist., Quint aage, chap. 
IX, de Anaximenes philosophe, mit ausnahme von »nec deos« bis »fac- 
tumc, s. 66, z. 1 fg., bd. I, bL 192 fg. b Justin. XX, IV. Polycrat. 



67 

los dioses o callolos, pero non dixo que el ayre era fecho de 
los dioses, mas creyo que ellos eran nascidos del ayre. 
Rresplandescio en tienpo de Ciro rrey de Persia. 

Cap. XVII. * Pitagoras. -bi.i^a 

Pitagoras, filosofo, de la nacion de Samia, segunt dise 
Justino, fijo fue de un mercador el qual avia nonbre Dema- 
rato \ mas el fue muy mas rrico que el padre, porende porque 
la mercaderia del padre non pudo ganar tantas cosas quantas 
el fijo supo menospreciar. Y despues que fue ynformado en 
grandes principios de la sabiduria fue en Egipto primera mente 
y luego en Bavilonia a aprender los movimientos de las estrellas 
y a catar la origen del mundo, y alla alcan^o mucha ciencia 
y muy alta, y bolvio de alla y fue en Creta y en Lacedemonia 
a conoscer las leyes de Minus y de Ligurgo. Despues de guar- 
nido de entender de todas estas cosas vino a Crotona * y fallo 
el pueblo dado a mucho vicio y luxuria, y con la mucha ciencia 
y abtoridad rrevoco y traxo al pueblo a comer frutas y mieses 
y se abstener de comer carnes. E tanto estudio puso en aquel 
pueblo a los traer a comer frutas y mieses y se abstener de 
las cames y de todos los otros superfluos manjares que algunos 
ovo de los de aquel pueblo que nunca luxuriaron, lo qual pa- 
resce cosa yncreyble. Y con su estudio rreduxo a las matronas 
apartadas^ de los varones y los mo^os (abandonados) de los 
padres a guardar castidad y devidos servicios de onesta con- 
pannia. Introduxo que las matronas apartasen de sy las vesti- 
duras doradas y todos los otros omamentos de dignidad asy 
como a ynstrumentos de luxuria, y que las sus vestiduras las 
Ilevasen al tenplo de Juno * y que gelas ofreciesen y consagrasen. 
E ensennavalas que los verdaderos ornamentos de las matronas 
avian de ser la castidad, que non las vestiduras. Thimeo fi- 
losofo escrive que la fija de Pitagoras era una virgen * que'bi.i2b 

* 

1 magico h. 2 cretoria h. 3 a se apartar h. 4 junio h. 

♦ 

VII, 4, bd. IV, 8. 91. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 24. Joh. Vall. Comp. 
in, VI, 2 u. 5, bl. 130 a u. c: Polycrat. VII, 4 u. Brevil. III, 1, bl. 
158 b : Libro VI de nugis philos. 

5* 



68 

virginum prefuisse et castitatis eas instnixisse doctrinis*. Hic 

Pytagoras, ut ait Bbecius in primo musice, artis musice in- 

ventor fuisse apud grecos dicitur per malleorum feriencium 

inequalia pondera et per cordarum inequalem tensionem et per 

bi.soa calamorum inequalem * longitudinem ^. Isidorus vero .111, ethi- 

mologiarum dicit: Numeri disciplinam apud grecos primum 

Pytagoram nuncupant perscripsisse et deinde a Nichomaco ^ 

diffusius esse dispositam quam apud latinos primo Apuleius, 

deinde Boecius ° transtulerunt *. Ab hoc Pytagora, ut ait Au- 

gustinus [Vni] ^ de civitate dei , philosophie nomen exortum 

est. Nam cum philosophi sapientes appellarentur ille interro- 

gatus quid profiteretur, philosophum se esse respondit, [id est] ^ 

studiosum vel sapiencie amatorem, quoniam confiteri se sapien- 

tem .esse arrogantissimum ei videbatur*. Fertur quoque, ut 

ait TuUius in principio quinti * libii de tusculanis questionibus, 

quod Pytagoras ad Leontem phliasiorum ^ regem veniens coram 

eo composite et docte disseruit. Admiratus autem rex viri 

ingenium et eloquenciam quesivit quam artem maxime confi- 

teretur. Bespondit Pytagoras artem se nullam scire, sed se 

esse philosophum ^. Admiratus rursum philosophie nominis 

novitatem, quidnam essent philosophi ®, quesivit, et quid inter 

philosophos et reliquos interesset. Cui Pytagoras: »Videtur 

michi ^ vita hominis similis esse ® conventui congregacionique 

ludorum qui apparatu tocius Grecie celebrantur quo homines 

* 

1 Aas Gerasa in Arabien s. Pauly a. a. o. bd. Y, s. 633| nr. 18. 
2 CRLNADGB. 3 CRLNADGB. 4 quarti HCRLNADGB. 5 Cic; 
Leoncium philiasorum HGB; Leoncium allein CRLNAD. 6 ebenso Cic; 
esset philosophus CRLNADGB. 7 michi quod . . sit H. 8 CRLNADGB Cic. 

« 

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 24 : Hieron. contra Jovin. libro I, (cap. 
42, Migne, P. P. C, bd. 23,, sp. 273 B). VgL.Porphyr. de vita phyta- 
gor. § 4. b Boetius de musica lib. I, cap. X fg. (Migne a. a. o. bd. 
63(1847), sp. 1176fg.) Joh. Vall., Comp. III, VI, 7, bl. 130 d: Qualiter 
autem ipse musicam adinvenit narrat Macrob. lib. II post principium 
(In somn. Scip. II, cap. 1, 8 bis 14). c Dieselben iibersetzer genannt 
Yon Cassiodor, De artibus ac discipl. liberal. literar., cap. IV de arith- 
metica, Migne, P. C. C, bd^ 70 (1847), sp. 1208 B. d Isidor. EtymoL 
lib. III, cap. II, (Migne, P. C C, bd. 82, sp. 155 A). e August. de 

civ. Dei, VIII, II, (Migne a. a. o. bd. 41, sp. 225). Vinc. Bell. Spec. hist. 



69 

en el coro de las virgenes se aventajava y que guamescia a 
. las otras virgenes en las doctrinas de la castidad. Y segunt 
dise Boecio en el primero libro de la arte musica, este Pita- 
goras fue el ynventor de la musica arte y fallola por los yn- 
eguales pesos de los martillos firientes y por el desacordado 
sonido dellos y el non ygual tendimiento de las cuerdas y por 
la non ygual longura de los cannutos. Esidro en el tercero 
libro de las etimologias asy dise de Pitagoras : El primero que 
ovo escrito la disciplina del cuento acerca de los griegos fue 
Pitagoras y despues fue mas difusa mente dispuesta de Nico- . 
maco, la qual ciencia acerca de los latinos el primero Apule(y)o 
y despues Boecio trasladaron. E segunt dise sant Agostin en 
el octavo ^ de la cibdad de Dios, deste Pitagoras fue primera 
mente nascido el nonbre de la filosofia, ca como en antes los 
filosofos fuesen llamados sabios, el preguntado que prometia 
en ser filosofo, rrespondio: »Conviene a saber estudioso y ama- 
dor de la ciencia y sabiduria.« Ca muy vana gloria^ le parescia 
a el y de grant arrogancia confesar ser sabio. Disese segunt 
Tullio en el comien^o del quinto libro de las tosculanas quis- 
tiones, que Pitagoras viniendo ante Leontes, rrey de los flia- 
siores ^ , que ensenno ante el muchas cosas conpuesta y ensen- 
nada fnente. Maravillado el rrey del yngenio y eloquencia 
de tanto varon preguntole que qual era el arte en que el mas 
confiava. Rrespondiole Pitagoras que el non sabia arte alguna, 
mas que era filosofo. E maravillado Leontes de la novedad 
de aquel nonbre preguntole que cosa eran filosofos y que di- 
ferencia avia entre los filosofos y los otros onbres. Al qual 
Pitagoras dixo: »A mi paresce que la vida de los onbres es 
asy como un ayuntamiento y congregacion de los juegos que 
se celebran en toda Grecia a los quales los onbres * vienen con • wis 

1 sesto h. 2 gloriosa h. 3 filiasores h. 

IV, 23 ; Spec. doctr. II, X : Aug. de civ. Dei, VIII libro. Polycrat. VII, 
4, bd. IV, s. 92. Job. Vall. Oomp. 11, I, 1, bl. 114 c u. III, VI, 1, bl. 
129 d : secundum Aug. ut supra, et sicut dicit Tullius V Tuscul. Hugo 
a Sto Victore, Didascalicon, lib. I, cap. III, (Migne, P. P. C, bd. 176 
(1854), sp. 742 fg. (Latini,) Fiore, Pitfcagora, s. 1 fg. f Quintil. Inst. 
orat. XII, I, 19. Erasm. lib. VIII, Trajanus, 21 : Pytbagoras. 



70 

ex diversa aflPeccione conveniunt, alii quidem ut ex diversa 
strenuitate ludendi ^ Goronam accipiant, alii vendendi et emendi 
lucro provocati, alii qui nec plausum nec lucrum querant *, sed 
bi.sob ut studiose (perspiciant) ^ * quid agatur ; eo modo in hanc vitam 
homines quasi ex alia vita et natura profecti aut glorie aut 
lucri studiis occupantur aut, ceteris omnibus pro nichilo re- 
putatis, rerum naturas studiose intueri pervigilant ; hos ultimos 
philosophos, id est : amatores sapiencie , nominamus *. Et ut 
illic liberalissimum est * spectare nichil sibi acquirentem , sic 
in vita longe omnibus studiis contemplacionem rerum cogni- 
cionemque prestare laudabilius est censendum^.* Augustinus 
autem .VII. ^ libro de civitate dei dicit Pytagoram nigroman- 
ticum extitisse ® adeo ut adhibito sanguine perhibeatur ^ ex- 
citare inferos^. Huic, ut ait Valerius libro .VIII., tanta ve- 
neracio ab auditoribus tributa est ut que ab eo acceperant in 
disputacione dedicere ^ nephas estimarent , qui eciam interpel- 
lati ad reddendum causam hoc solum respondebant, Pytagoram 
dixisse*. Tantus autem in philosophia speculativa extitit ut 
ei quisquam philosophancium vix potuerit adequari, tantus in 
cultura iusticie ut populos ^ illius partis Italie que antiquitus 
Magna Grecia dicebatur post mortem suam eius nominis auto- 
ritas rexerit ^®, tanta eciam frugalitatis gracia preditus tatitit 
ut ab omni animancium se temperasse credatur edulio ®. Hic 
adolescencium qui se ad q,udiendum ipsum conferebant mores 

naturasque ^ ^ eorum coniecturacione quadam decoris et vultus 

* 

1 ludi CRLNADGB. 2 querunt G. 3 perspicerent Cic; pro- 
spiciant HCRLNADGB. 4 CRLNADGB; esset Hi ebenso Cic, aber 
dieser ohne das folgende *laudabiliu8 est censendum«. 5 VIII HGB ; in 
VIII CRLNAI). 6 ydromanticum extitisse, fuit eciam ut ibidem dicit 
nigromanticus CRLN ; dem sinne nach stimmt hiermit Aug. 7 eciam 
inferos perh. exc. CRLNADGB; etiam inferos perhibet sciscitari (oder 
suscitari) Aug. 8 Spec hist.; dediscere HADGB; disserere L; edissere 
CRN; deducere VaL Max., Bromyard; dicere Joh. ValL 9 ebenso Po- 
lycrat., Joh. VaU. ; populum CRLNADGB. 10 so CRLN Polycr. ; rexit 
H ADGB, Joh. ValL 1 1 so CRLNADGB, AuL Gell. Joh. ValL ; quoque H. 

a Diog. Laert. VIII, 8; vgL Prooem. 12: jirjSdva y^P s^vat oo- 
^6v &kX fi O-siv. Erasm. lib.- VII, Pythagoras, 7. Democrit. ridena 
8. 113. b Cic Tuscul. V, III. Parallelstellen in N. Bouillets ausgabe 



71 

diversas afecciones: los unos porque rresciban corona delju- 
gar aventurado, otros provocados por las ganancias del mercar 
y vender, otros vienen nin por causa de rrescebir plauso nin 
buscar ganancias, mas por acatar estudiosa mente y aprender 
lo que (se fase) ^, y por esta manera los onbres en esta vida 
asy como sy viniesen de la otra vida y natura, asy se ocupan 
en los eatudios de la gloria o de la ganancia o, todas las otra» 
cosas contadas por ninguna cosa , estudiosa mente se dan a 
velar y a catar la naturalesa de las cosas, asy que a nos, a 
los filosofos, de la ciencia amadores los llamamos, y asy como 
en aquellos juegos muy mas libre se falla para los mirar el 
que non viene a ellos por buscar otra cosa, asy en esta vida 
la contenplacion de las cosas y la cogitacion dellas deve ser 
avida por mas loable y mas digna que todos los otros estudios.« 
Dise Agustino en el seteno De civitate Dei que Pitagoras 
fue grant nigromantico. Dise Valerio en el libro octavo * 
que tanta veneracion y abtoridad le fue dada de los discipulos 
suyos y auditores que en las disputaciones, sy les demandavan 
causa o rrason de lo que desian, esto solo rrespondian que 
Pitagoras lo avia dicho. E tanto fue grande en la filosofia 
especulativa que apenas alguno de los filosofantes se pudo a 
el ygualar. E tanto fue grande en la onrra de la justicia y 
rreligion que la abtoridad del su nonbre rrigio los pueblos de 
Ytalia que antigua mente la grant ^ Grecia se Uamava y des- 
pues de su muerte todos por su dotrina se tenplaron de todo 
comer de cames de animantes. Aqueste considerava y veya 
las naturalesas y costunbres que los mo^os que le trayan a 

oyr del avian de aver y seguir, y aquesto conjecturava el y 

» 

1 han de faser h. 2 quinto h. 3 gente h. 

* 

der TuscuL, Paris 1831. c Aug. de civ. Dei VII, XXXV (Migne a. a. 
o. sp. 223). d Vinc. Bell: Spec. hist. IV, 24 : Val. (Max.) V, (vielmehr 
VIII, XV, Ext. 1). Joh. Vall. Comp. III, VI, 3, bl. 130 a: Valer. VII, 
VIII u. Polycrat. VII, 4 (bd. IV, s. 91), Bromyard, Eucharistia E VI, 
Art. VIII. XXVIII: Val. VIll. Diog. Laert VIII, 46. (Latini) Fiore, Pit- 
ts^ora, s. 2. Bent, Short Sayings, s. 23. Larousse, Fleurs latin., s. 234 : 
Magister djxit; Fleurs histor., s. 361: Le maitre Ta dit. e Polycrat. 
VII, 4, bd. IV, s. 92. Joh. ValL, Comp. III, VI, 3, bL 130 a: Polycr. 
VII, 4. 



72 

•bi.8i» ingenio et tocius corporis habita * solitus erat sciscitari, et quos 
idoneos aspiciebat recipi in disciplinam iussit et quinque annis* 
usum loquendi illis inhibebat^, infra quod tempus is qui ta- 
cebat que dicebantur ab aliis audiebat, neque percunctari neque 
commentari, si non intellexerat que audierat, fas erat ". Omnes 
autem discipuli quicquid pecunie habebant in medium profere- 
bant^, et erat inter eos societas inseparabilis * ; omnesque in 
communi yivebant et mutuo se amabant. Docebat enim eos 
Pytagoras veram anime amiciciam esse unum cor ex pluribus. 
facere'. Unde et pytagorici vades se invicem dabant*. Refert 
enim Valerius libro quarto ^ quod Damon et Phintias ^ Pyta- 
gore discipuli tam fidelem inter se iunxerunt amiciciam ut, 
cum alterum ex hiis Dionysius tyrannus interficere vellet et 
ille tempus ab eo, priusquam periret, domum proficiscendi ordi- 
nandique res suas impetrasset, si tamen vadem haberet, alter 
se pro eius reditu tyranno vadem dare non dubitavit. Appro- 
pinquante autem diffinita die nec illo redeunte, unusquisque 
sponsorem temerarium stulticie dampnabat, at ille se de amici 
constancia nichil metuere predicabat. Eodem autem momento 
et hora, a Dionysio constituta, qui eam acceperat supervenit, 
tyranno se representans et socium sponsorem absolvi deposcens. 
Et admiratus tyrannus amborum animum et fidem supplicium 

bi.3ib remisit eosque insuper, ut ipsum in * societatem amicicie re- 

ciperent tercium, pbstulavit^. 

» 

1 Spec. doctr. ; quinto H, in quinto CRLNADGB, Spec. hist. 2 Papes 
wdrterbuch der griech. eigennamen; Fhitias Spec. doctr., Dial. Great, 
Joh. Vall.; Phicias HCRLNADGB, Spec. hist, Cessol.; Phisiacus Scala celi. 

♦ 

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 26 u. Spec. doctr. V, 170: Hieron. super 
Ecclesiasten II, (vielmehr III, 7) : tempus tacendi (Migne a. a. o. bd. 23, 
sp. 1037 B). Seneca, Epist. LII, 10. Diog. Laert. VIII, 10. b Jamblich. 
de pythag. vita, XVII, ed. A. Westermann, in Diog. Laert. ed. C. G. Co- 
bet, Paris 1850. c Aul. Gell. I, IX, 2 fg." Joh. Vall. Comp. IIJ, VI, 
4, bL 130 b: Aul. GeU. VIII, VII; Seneca epist. LV (vielmehr LII, 10). 
Bruson. lib. V, de silentio, bl. 183 b. d Diog. Laert. VIII, 10. Jambl. 
a. a. 0. V, 29 fg.; XVIII, 81; XJX, 92. Porphyr. de vita pythag. 20. 
e Joh. ValL Comp. III, VI, 4, bl. 130 b: AuL GelL VIII, VII (vielmehr 
I, IX, 12). f Vinc. Bell. Spec. doctr. VI, 87: Ovidius in libro tristium 
.IIIL, (IV, 72:) Hic duo corporibus, mentibus unus erant. Spec. doctr. 
V, 135: Aristoteles in .VIIL libro philosophorum : Amicicia facit ex 



73 

veya en la fisonomia y cara y abito del cuerpo de los que le 
trayan. * E conoscia en ciertas sennales los cavallos que avian •w.wb 
de ser buenos. Todos los sus discipulos ayuntavan en uno los 
dineros y lo que tenian, y era entre ellos conpannia insepa- 
rable, y todos ellos bivian en comunidad y amavanse los unos 
a los otros. Y Pitagoras amandolos los ensennava que la ver- 
dadera* amistan^a (del) anima de muchos fase uno. Cuenta 
Valerio en el quarto * que Damon y Pi(n)tias discipulos 
de Pitagoras tanto ayuntaron en sy fiel amistad que, como 
a uno de aquestos Dionisio tirano quisiese matar y aquel 
demandase a Dionisio tienpo para yr a su casa a ordenar sus 
cosas antes que muriese, el uno de aquellos amigos non dubdo 
de quedar en rrehenes en poder del tirano y porfiador de la 
venida del que yva. E como se ya acercase el dia que le era 
sennalado al que avia de venir y el non viniese todos damnavan 
y culpavan la confian^a de tan loco fiador como del que avia 
quedado en rrehenes, pero el non dubdava nada de la constancia 
de su amigo. Y en aquella mesma ora y momento, por Dio- 
nisio constituyda, sobrevino aquel que era ydo a su casa, pre- 
sentandose al tirano y demandandoie que absolviese a su amigo 
de la fian^a. E Dionisio maravillado del cora^on de entramos 
perdonole la muerte que le queria dar y demandoles que rres- 
cibiesen a el por tercero en aquella conpannia de tan firme 
amistad. 

1 la amistan^a de la verdadera anima h. 2 quinto h. 

maltis unum, discordia vero multa ex iino, amicicie namque est con- 
gregare, inimicicie vero disgregare. Bent, Short Sayings, s. 455: Py- 
thagoras : Friendship . . . one soul in two bodies. Pero Diaz de Toledo, 
Glosa LXXXVII : E esta (amistan^a) es la que dize Aristotiles que faze 
de los amigos un cora^on e una voluntad e un querer. Boc. de Oro 
146, a: Diogenis. Paultre des Ormes, Morale primit. s. 60: L'amiti^ est 
la sympathie de deux ames ^gales. Vgl. Aristot. bl. 71 a u. Cicero bl. 
92 a. g Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 26. h Vinc. Bell. Spec. hist. a. 
a. 0.: Valerius, libroV; doctr. VI, 84: Val. (Max.), IIII, (VII, Ext. 1). 
Gesta Roman. c. 108, s. 440. Dialog. Creatur. cap. LVI: de asture qui 
misit ad caridrium: Narrat Valer. libro quarto, cap. VII. Cessolis, de 
ludo scach., bl. XXI a : Legimus. Gobii, Scala celi, Amicida, bl. XIII a. 
Joh. Vall. Comp. III, VI, 9, bl. 131 a: Tullius, De offlc, I, XI (vielmehr 
III, 10). Bromyard, Amidtia A XXI, Art. III, X: Val. IIII: Cum ergo 



74 

Docmt autem Pytagoras hec enigmata que postmodum ab 
aliis philosophis sunt conscripta : Stateram ne transilias, id est : 
ne pertransgrediaris iusticiam. Ignem gladio ne fodias ^ id est : 
iratum et tumidum animum verbis maledicis ne lacessas ^. Cum 
profectus fueris ne redeas, id est : post mortem vitam istam ne 
desideres "", Per viam publicam ne ambules, id est : multorum 
ne sequaris errores*. Hirundinem in domo ne suscipias, id 
est : garrulos et verbosos homines sub eodem tecto tecum ha- 
bitare ne permittas ". Oneratis superponas onus et deponentibus 
ne communices, id est: ad virtutem accedentibus alacriter in- 
iungenda sunt precepta, tradentes autem se ocio relinquendi 
sunt'. Item dicebat coronam minime carpendam, id est: leges 
urbium non obmittendas ^. Cor non comedendum, id est : me- 
rorem de animo expellendum ^. Nisi iussione imperatoris de 



1 Hieron., nQp iia.xoLipq. jjly] oy.aXs6etv Diog. Laert. ; foveas HCRLNAD 
GB, Spec. hist., Joh. Vall., Gesta Boman. 



illo die mane non rediret festinus se morti obtulit ut socium liberavit 
dicens: »Non venit; me interficite ut conventum est!* Et aliis deri- 
dentibus et dissuadentibus et dicentibus : »Expecta ! melius est pausare. 
Adhuc ante mortem venire potest* , respondit : »Scio, quod non veniet. 
Et ideo vellem prius mortem sustinere, ut eum liberarem.« Ipso vero 
morti adducto obviavit alius et ipsis inter se altricantibus et dicentibus : 
ego debeo morj, iudex eorum vldens fidelem amiciciam utrumque a morte 
absolvit rogans, quod posset esse tercius in eorum amicicia. Jamblichus 
de pythag. vita, XXXHI, 234 bis 237. Pero Diaz de Toledo, Glosa I: 
Valerio en el tercero libro. Hondorff, bl. 292 a: Val. Max. Schillers 
»Burgschaft«. Fiore di Virtu, s. 33, si legge nelle storie romane: aber 
»Pitia« ist eine jungfrau und »Damone« ihr geliebter. Lo re veggendo 
il perfetto amore ch' avevano costoro insieme, si le perdono la morte 
acciocchb cosi leale amore giammai non si partisse da loro. (Abgedruckt 
in F. Zambrini, Libro di Novelle ant. Bologna 1868, s. 35, nr. XIV.) 
Costo, Fuggilozio, s. 524. Mehr parallelstellen in Bouillets (Paris 1831) 
Cicero a. a. o., in Osterley, Gesta Roman., s. 729, und einem artikel 
Dr Mordtmanns in der Gartenlaube, 1869, s. 151 bis 153. 

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25 : Illa quoque enigmata que diligen- 
tissime Aristotiles in libris suis prosequitur. Gesta JRoman. cap. 34, 
s. 331, als eine dem Alexander von Aristoteles gegebene lehre. Diog. 
Laert. VIII, 17 fg. Porphyr. Pythag. vita, § 42 mit anderer erkiarung. 
Mullach, Fragmenta Philos. graec. bd. I, s. 504: Symb. pythag. nr. 2 



75 

Ensenno Pitagoras aquestos enigmas ^ y figuras que des- 
pues de otros filosofos fueron escritos, es a saber: La balan^a 
non trasmudes, es a saber: non traspases la justicia. Non 
acrescientes el fuego con el cuchillo, es a saber : non acrescien- 
t«s el cora^on yrado y Ueno de yras con palabras mal dichas. 
Quando fueres nunca vuelvas , es a saber : nunca desees esta 
vida en despues la muerte. Non andes por la carrera publica, 
es a saber: non siguas los yerros de los muchos. Non rres- 
cibas la * golondrina en tu casa, es a saber: non consientas*w.i4a 
que contigo moren nin fagan conpannia los onbres verbosos 
y burladores y palabreros. A los cargados sobrepon carga y 
non comuniques con los que dexaren la carga, es a saber : que 
los ^ que van por el camino de la virtud deven • ser cargados 
de mandamientos y amonestaciones con que los siguan, y los 
dados al ocio son de desanparar. Asymesmo ensennava que 
non devia ser tomada corona, es a saber: que deVian ser guar- 
dadas las leyes y las sus palabras. Y que non devian comer 
cora^on, es a saber: que devian alan^ar * la tristesa del corafon. 
Y que non devian partir de la guerra nin de la estan^a syn 

* 
1 enigmatos h. 2 a los h. 8 de non h. 4 alcan^ar h. 

« 
m. par. Joh. Vall. Comp. III, V, 16, bl. 128 a: Hieron. c. Rufin. III, (39, 
Migne, P. C. C, bd. 23, sp. 485 B) ; wahrend sie hier aber dem Pythar 
goras beigelegt werden, giebt sie Joh. Vall. als »6nigmata Ariskotelis«. 
Balde, Poemata, Coloniae Ubioram 1660, bd. I, Lyric. lib. III, od. X, 
Symbola Pythagorae s. 136. b Vinc. Bell. Spec. hist. IV,^25. Gesta 
Roman. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert. VIII, 17 fg. Porphyr. 
a. a. 0. Mullach a. a. o. s. 505, nr. 8 m. par. Balde a. a. o. c Vinc. 
Bell. Spec. hist. a. a. o. Gesta Roman. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog, 
Laert. a. a. o. Porphyr. a. a. o. d Vinc. Bell. a. a. o. Gesta Boman. 
a. a. 0. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert. a. a. o. ohne erklSj-ung. Por- 
phyr. a. a. o. Mullach a. a. o. nr. 14, m. par. Balde a. a. o. e Vinc. 
Bell, a. a. o. Gesta Roman. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert. 
a. a. 0. Porphyr. a. a. o. MuUach a. a. o. nr. 7, m. par. f Vinc. Bell. a. 
a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert. a. a. o. Porphyr. a. a. o. Mul- 
lach a. a. o. nr. 18, m. par. g Vinc. Bell. a. a. o. Gesta Boman. a. 
a. 0. Joh, Vall. a. a. o. Porphyr. a. a. o. Balde a. a. o. h Vinc. 
Bell. a. a. o. Gesta Boman. a. a. o. : cor avicule ne comedas. Joh. Vall. 
a. a. 0. Diog. Laert. a. a. o. Porphyr. a. a. o. Mullach a. a. o. s. 504, 
nr. 4, m. par. Balde a. a. o. Eyering, Proverb. Cop. bd. II, s. 468. 



76 

stacione non discedendum, id est : animam ,de corpore non edu- 
cendain*. 

Item de dictis notabilibus Pytagore sunt hec : Puganda ^ 
sunt omnibus modis et abscindenda languor a corpore, impe- 
ricia ab anima, luxuria a ventre, sedicio a civitate, a domo 
discordia et in communi ^ a cunctis rebus intemperancia ^. Ami- 
corum dicebat omnia esse communia ^ Et amicum esse se al- 
•bi.32» terum^ * Duorum temporum maxime habendam curam esse 
dicebat: mane et vespere, id est: eorum que acturi sumus et 
eorum que gessimus *. Post Deum dicebat veritatem esse colen- 
dam que sola Deo homines proximos facit '. Item dicebat : quo 
minus presseris ifam eo magis ab ira premeris*^; tunc inci- 
pimus nobis irasci cum aliis irasci desinimus , finis enim ire 
inicium est penitencie ^. Liber quoque non est quem superbus 
inflammat animus K Vir si optimus est suis aspectibus probat. 
Aliis enim non potest esse bonus qui suis moribus in se^fuerit 



1 ebenso Hieron. Joh. ValL; fugienda CRLNADGB Polycr. Spec. 
hist. 2 commune Hieron. Polycr. Spec. hist. Joh. Vall. 



a Joh. Vall. a. a. o., Comp. III, VI, 9, bl. 131 a: Tullius de senect. 
III (vielmehr XX, 73). Mullach a a. o. s. 507, nr. 51. Macrob. de somno 
Scip. I, XIII, 8. S. Plato bl. 65 fg. t)ber die ansicht, welche Pytha- 
goras selbst von derartigen ausspriichen gehabt haben soll, vgl. Jam- 
blich. de pythagor. vita, XXXIII, 103 bis 105. b Vinc. Bell. Spec. 

hist. IV, 25. Polycrat. VIII, 15, bd. IV, 8.305: inquit Macrobius. Jqh. 
Vall. Comp. III, VI, 8, bl. 130 d: Hieron. c. Rufin. III, (39, Migne, P. 
C. C, bd. 23, sp. 485 B, mit griech. texte). c Vinc. Bell. a. a. o. ; Spec. 
doctr. VI, 87: Therent. in Adelphis (V, III, 18). ffieron. a. a. o. Cic. 
de offic. I, XVI, 51 : Graecorum proverbium. Martial. II, XLIII. Diog. 
Laert. VIII, 10. Porphyr. de vita pythag. 33. Jamblich., Pythag. vita 
XIX, 92. Als sprichwort in Plato , de republ. IV, 424 a. Boc. de Oro 
8. 133, b: Pitagoras Guicciardini , Detti, bl. 65 a , L'hore, bL 161 b: 
Pytagora u. Platone. Caro y Cejudo p. 21 : A los amigos todo ha de 
ser coman. d Vinc. Bell. a. a. o.; Spec. doctr. a. a. o. Hieron. a. a. 
0. Joh. de Hoveden, Spec. laicor. , de amicicia vera et falsa, bl. 17 b: 
philosophus lib. ethic. 9, cap. X : Amicus est alter ipse (Aristot. Ethica 
Nicom. IX, IV, 5 u. IX, IX). Pseudosen. de morib. 145: Alter ego est 
amicus, cuncta mecum habet communia. Cic. de amic. XXI, 80. Por- 
phyr. a. a. o. Plutarch, de amicor. multit. cap. II, Opera moral. I, 



77 

mandainieiito del enperador, es a saber : que non devian sacar 
el anima del cuerpo contra (la) voluntad de Dios. 

Asymesmo de los sus dichos notables son avidas las cosas 
que se siguen: Por todas maneras son de fuyr y de cortar 
aquestas cosas, es a saber : la flaquesa del cuerpo, la ynorancia 
del anima, la luxuria del vientre y la traicion de la cibcjad y la dis- 
cordia de la casa. Y (de los amigos) todas las cosas desia que 
devian ser comunes. Y ser onbre a sy mesmo otro amigo (!). Y 
desia que era de aver muy grant cuydado, mayor mente en dos 
tienpos, es a saber : en la mannana y en la tarde, quiere desir : 
de las cosas que avemos de faser y de las que ovimos fecho. 
E desia que la verdad luego devia ser onrrada despues de Dios, 
la qual sola fase a los onbres ser muy cercanos a Dios. Y 
desia que estonces nos comen^amos a ensannar contra nos quando 
dexamos de nos ensannar contra los otros, ca el fin de la yra 
comien^o es de penitencia. Non es libre aquel al qual el animo 
sobervio ynflama. Sy el varon es muy bueno en su aspecto 
se mostrara. Non puede ser bueno (a otros) aquel varon que 
fuere malo a sy en las sus • costunbres. Non sabe fablar el 



8. 111. Pseudoplut., de vita et poesi Homeri, cap. CLI, in Opera V, 
Fragm. et Spur. s. 145: Diog. Laert. VII, 23: Zeno. Erasm. lib. VII, 
Zeno 22. Verinus, bl. 1 7 b : 

Alter ego est verus multumque probatus amicus, 
Quo debet nobis cbarius esse nihil. 
Caro y Cejudo s. 99: El buen amigo es otro yo. Vgl. Cleobul s. 40, 2. 15 fg. 
e Vinc. BeU. a. a. o.; Spec. doctr. V, 19. Hieron. a. a. o. Joh. Vail. 
Comp. III, VI, 8, b]. 131 a: Hieron. c. Ruf. Bromyard, Consilium C X, 
Art. ini, IX. Auson. Edyllia XVI, De viro bono, IIo^aYoptxYj dcxp6aoic. 
MuUach, Fi-agm., bd. I, s. 510, Pythag. Symbola, nr. 36; s. 195fg.: Py- 
tbag. carm. aur. y. 39 bis 46. Erasm. lib. \ II, Pjthagoras, 9. Alciati 
Emblemata s. 23. f Vino. Bell. a. a. o. ; Spec. doctr. V, 60 : Hier. c. Ruf. 
(a. a. 0.) Joh. Vall. Comp. III, VI, 8, bL 131 a: Hier. c. Ruf. Pseudo- 
sen. de morib. 145 b: Diis homines sola veritas similes facit; De quattuor 
virtut., bl. 13 b. J. W. L. Gleims s^mmtL werke, Halberstadt, bd. V 
(1812); die goldnen spriiche des Pyth. s. 285. g Caec. Balb. Friedr. 94. 
h Caec. Balb. s. 21, VII, 1; Friedr. 95: Irae exitus fit poenitentiae ini- 
tium. Fiore di Virtu s. 153: Cato: Quanto meno premerai Tira, tanto 
meno sarai punito. La fine deir ira si h cominciamento della penitenza, 
i Caec. Balb. a. a. o.; vgl. Friedr. 135. 



78 

malus*. Loqui ignorat qui tacere nescit^. Duo lacrimarum 
genera sunt in oculis mulierum : veri doloris unum, insidiarum 
aliud *". Avari homines pusillis ^ brevis etatis similes sunt qui- 
bus de suis nichil uti licet^ Cuidam avaro homini dixit Py- 
tagoras : »Stulte, divicie tue in te pereunt paupertatique similes 
sunt cum in hiis esurias, sicias et algeas*'^. Interrogavit qui- 
dam Pytagoram si cuperet esse dives. Ait : »Divicias contempno 
habere que liberalitate perduntur et parcitate putrescunj; '«. 
Vidit Pytagoras quendam indutum preciosis vestibus qul turpia 
loquebatur, et ait illi: »Aut loquaris sermones vestibus tuis 
similes aut pannos induas tuis eloquiis congruentes^.« Cum 
quidam stolidus, audiente Pytagora, diceret malle se cum mu- 
bi.38blieribu8 esse quam cum philosophis * conversari , »Et sues«, 
inquit Pytagoras, »libencius in ceno quam in aquis claris ver- 
santur*'.< Interrogatus: »Quid est in mundo novum?« ait: 
»Nichil« ^ Interrogatus: »Quid est philosophia?« ait: »Me- 
ditacio mortis'', nitens quotidie de carcere corporis educere 
libertatem\« Pytagoras primus apud grecos invenit immor- 
tales" esse animas", sed erravit» ponendo eas de corpore ad 
corpora transire. Unde se dixit primo Euforbium "* fuisse, se- 

cundo Thalidem, tercio Erincianum, quarto Pyrrum, ad extre- 

» 

1 pupillos brevis etatis esse Caec. Balb. 

» 

a Caec. Balb. s. 27, XXII, 2. Friedr, 35: Bonus esse in alios non 
potest qui in se est malus. Sentent. falso inter Publil. rec. 60; Friedr. 
44. b Auson. VII Sapient. Sent. , Pittacus 1 : Loqui ignorabit qui 
tacere nesdt. St. Maximns XX, sp. 848 A : Aristol. : '0 p,ri eldibg auonav 
oux olas atoXiYso^at. Anton. Melissa I, 73 (al. 93), sp. 992 C. Publ. Syr. 
752: Tacere nescit idem qui nescit loqui; ohne »idem« in Piiblil, Syrus 
s. 110, adnot. 120, u. Lib. de morib. s. 147, nr. 131. Albertan. de arte 
loquendi bl. 2a: Inde etiam dici consuevit: Tacere qui nescit loqui 
nescit. Nescit ergo stultus loqui quia tacere nescit. Vinc. Bell. Spec. 
doctr. V, 92 u. 170; VI, 29: Ex proverb. sapient. (Corsini), Bosaio cap. 
LXXVIII: Multiloquium, Seneca, s. 92. Eyering, Proverb. copia, bd. II, 
s. 634. Sentfent. falso inter Publil. recept. 157: Homo tacere etc, Friedr. 
133, aber «nescit dicere«, ebenso Pseudosen. de morib. 132. (Vinc. Bell.) 
Spec. mor. III, I, IV : Bene loqui nescit qui tacere non novit. c Caec. 
Balb. s. 26, XVII, 5 ; vgl. Friedr. 67. Publ. Syr. 597 ; Sentent. falso etc. 
303; Friedr. 286. d Caec. Balb. s. 23, XII, 3; vgl. Friedr. 153. (Vinc. 
Bell.) Spec. mor. III, 7, 2 : Brevis etatis est nichil avaros de suo uti 



79 

que non supo callar. Dos linajes de lagrimas son * en los ojos • w. wb 
de las mugeres, uno de verdadero dolor, otro de asechan§as. 
Los onbres avarientos semejables son a los mo^os de tiema 
hedad a los quales non es dado logar de usar de ninguna cosa 
de lo suyo. Pitagoras dixo a un onbre avariento : »Loca mente 
perescen en ty las tus rriquesas y semejables son a la pobre- 
dad, pues teniendo aquestas tu padesces mengua.« Pregunto 
uno a Pitagoras sy cobdiciava ser rrico, al qual rrespondio: 
»Yo menosprecio aver las rriquesas las quales por liberalidad 
se pierden y por avaricia se podrecen.« Vido Pitagoras a uno 
vestido de preciosas vestidaras que fablava cosas desonestas, 
y dixole: »0 fabla palabras semejables a tus vestiduras o viste 
pannos semejables a tus palabras.« Preguntaron a Pita^oras 
que cosafuese en el mundo nueva. Rrespondio: »Ningunacosa«. 
Preguntaronle : »^Que cosa es filosofia?« Rrespondio: »Pensa- 
miento de la muerte que tienta cada dia de sacar el (anima) ^ de 
la carcel del (cuerpo) ^ y rredusirla ^ en libertad.« Pitagoras fue 
el primero que entre los griegos fallo las animas ser inmortales, 
mas erro poniendo aquellas que traspasavan de unos cuerpos en 
otros. En lo qual dixo de sy primera mente que avia seydo 
Euforbio*, y despues que avia seydo Talides, y la tercera ves, que 

avia seydo Eri(n)c(i)ano y la quarta Pirro y a la fin Pitagoras. 

* 

1 cuerpo li. 2 captiverio h. 3 rredusirlo h. 4 eufero h. 

«• 
licere. e Caec. Balb. s. 28. XII, 4. Vinc. Bell. a. a. o. f Boc. de 

Oro, 8. 141,b. Fiore di Virtii s. 63: Varro dice: II ricco non acquista 

le ricchezze senza fatica, e non le tiene senza panra, e non le lascia 

senza dolore. Oosto, Fuggilozio, s. 466 : In somma h verissimo il detto 

di Varrone ohe Le ricchezze s'acquistano con sudore, si conservano con 

timore e si perdono con dolore. g Boc. de Oro s. 139, g. h Caec. 

Balb. s. 18, I, 1. (Vinc. Bell.) Spec. mor. III, IX, 3: Legitur in prover- 

biis philosophor. i Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25. Hieron. c. Rufin., 

III, 40, Migne a. a. o. bd. 23, sp. 486 B. Eccles. 1, 10. k Vgl. Plato, 

bl. 65 b u. 68 b. 1 Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25. Hieron. a. a. o. 

m Vgl. Thales, s. 4 z. 1. n Polycrat. VII, 4, bd. IV, s. 93. Joh. 

Vall. Comp. III, VI, 10 u. 12, bL 131 b: Hieron. c. Ruf. Ovids Metam. 

XV, 158 sagt Pythagoras: 

Morte carent animae semperque, priore relicta 

Sede, novis habitant domibus vivuntque receptae. 

o Ovid. a. a. o. v. 160 fg. mit vielen parallelen in N. E. Lemaires Ovid, 

Paris 1822. 



80 

mum Pytagoram, et post certa tempprum curricula ea que 
fluxerant iterum fieri*. 

Post multa ergo studia venit Pytagoras in Italiam ad eam 
partem que quondam Magna Grecia vocabatur ubi et Architam 
tarentinum audivit ^. Deinceps in Metapontum migravit ibique 
decessit. Cuius tanta in populo opinio fuit ut ex domo eius 
templum facerent et ipsum pro deo colerent^. 

Claruit autem Pytagoras tempore Nabuchodonosor regis 
Assiriorum^ 

Cap. XVIII. Anaxagoras. 

Anaxagoras, philosophus, asianus, Athenis claruit tempore 
Xersis regis ^, ubi triginta annis * philosophie studiis insudavit. 

Auditor fuit Anaximenis® et Archelai preceptor'. Hic 
cum admodum dives esset, possessionibus derelictis', studendi 
gracia diuturnam peregrinacionem assumpsit. Et cum a quo- 
bi.83adam criminaretur ', dicente: »Non est * tibi cure patriac, ex- 
tenso brachio et ostenso celo, ait: »Immo michi admodum patria 
cure est^.« Cum autem, ut ait Valerius libro .VIII., post multa 
tempora [inpatriam]* reversus possessiones suas desertas videret 
ait: »Non essem ego salvus nisi iste periissent*«. Hunc cuin 

* 

1 Vinc. fiell. a. a. o. : Per se enim Plato post academiam et innu- 
merabiles discipulos sentiens multum deesse sue doctrine venit ad Magnam 
Greciam ibique ab Archita tarentino et Timeo locrensi Pithagore doc- 
trina eruditus elegantiam et leporem Socratis cum hujusmodi miscuit 
disciplinis. Es scheint somit, Burley, der wahrscheinlich Vincenz von 
Beauvais fiir die vorhergehenden zeilen benutzt hatte, habe f^lschlich, 
was hier von Plato gesagt wird, auf Pythagoras bezogen, den Timaeus 
aber nicht als lehrer desselben genannti weil ihm das gegenseitige 
yerh§>ltnis beider bekannt sein mochte. Doch auch Archytas konnte 
der lehrer des Pythagoras nicht sein, denn die^ser lebte um 580 bis 568 
V. Chr., jener zwischen 400 bis 365 v. Chr. Jamblichus, de pythag. vita 
XXIII, kSnnte daher viel eher recht haben, wenn er den Archytas 
einen schiiler des Py thagoras nennt. tJbrigens wurde der gegen Burley 
erhobene vorwurf eines misverst&ndnisses auch dann gelten, wenn wir 
annehmen wollten, dass er die quelle des Vincenz von Beauvais, Uieron. 
contra Buf., benutzt habe, denn auch hier nehmen die mitgetheilten 
worte diesselbe stellung ein. 2 regis persarum CBLNAD6B. 3 in- 
terrogaretur CRLNADGB ; wpdg i;6v sXnorza Diog. Laert. 4 Spec, hist. 
u. doctr.; patriam repetisset Val, Max., Polycrat., Joh. Vall. 



81 

E desia que despues de ciertos curriculos de annos aquellas 
cosas que avian seydo avian de tomar a ser fechas. 

E despues de muchos estudios Pitagoras vino en Ytalia, 
y en aquella parte que en otro tienpo era dicha la grant Grecia 
adonde oyo a Archita tarentino y dende paso en * Methaponto*w.i5i 
y ay fallescio, del qual quedo tanta opinion en el pueblo que 
de la su casa fisieron tenplo, e a ese Pitagoras en logar de 
Dios lo onrraron. ' 

Florescio Pitagoras en el tienpo de Nabucodonosor rrey 
de los asirianos. 

Cap. XVIII. Anapagoras. 

Anapagoras y por otros Uamado Anaxagoras, filosofo, 
asiano, florescio en Atenas en el tienpo del rrey Xerces. Estudio 
por treynta annos en la filosofia. 

Pue oydor y discipulo de Anaximenes y preceptor y maestro 
de Archelao. Aqueste, como fuese rrico, desmanparadas las 
sus posesiones, por grande estudiar metiose en prolongada pere- 
grinacion. E como de uno fuese acusado el qual le desia: 
>Tu no as cuydado de tu patria«, estonces Anaxagoras, tendiendo 
el brafo y mostrandole el cielo, le dixo : »Antes es a mi grant 
cuydado de aquella mi patria.« E como dise Valerio en el 
libro octavo que bolviese despues de muchos tienpos a su tierra 
y viese las sus pOsesiones desiertas dixo estas palabras : »Gierto 
yo non avria seydo salvo nin eobrado sy aquestas cosas non 

* 

a Vijic. Bell. Spec. hist. IV, 25. Hieron. a. a. o. sp. 486 A u. B. 
Diog. Laert. VITI, 4 fg. b Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 24: Justin. 

Hist. XX, (IV, 17). Joh. Vall, Comp. III, VI, 12, bl. 131 b: Polycraticus 
VII, IV, (bd. IV, 92). c Dieses kapitel iibersetzt im Mer des Hist. 

Quint aage, chap. III, De Pictagoras, bd. I, bl. 186 fg. mit ausnahme 
des »docensc bis »doctrinis<, s. Q6, z. 23 bis s. 68, z. 1, des >et amicum 
esse se alterum« s. 76, z. 7, und des »ltem dicebat« bis »de8inimus«, 
8. 76, z. 11 bis 13. d Diog. Laert. II, 7. e Diog. Laert., Prooem. 
14; II, 6. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 33: August. de civ. Dei, libro VII 
(vielmehr VIII, II, Migne a. a. o. bd. 41, sp. 226). f Diog. Laert., 

Frooem. 14; II, 16. Vinc. Bell.' a. a. o.: ut dicit Aug. (a. a. o.). g Vgl. 
Crates s. 84, z. 11 ; Demokrit, bl. 55 a. h Diog. Laert. II, 7. Buckert, 
Weish. des Brahm., s. 160, nr. 73. i Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 33: 
Val. ; doctr. VI, 129 : Val. (Max.) VIII, (VII, Ext. 6). Polycrat. VII, 13, 

Burley Q 



82 

discipulis disputantem gra.vis de filii morte nuncius a dispu- 
tacionibus non retraxit. Alias ^, ut ait Valerius libro .V. *, alteri 
ei mortem filii nuncianti ait: >Nichil michi novum aut inex- 
pectatum nuncias, ego enim illum ex me natum sciebam esse 
mortalem*.« Interrogatus aliquando, ad quid factus fuisset, 
»Ad contemplacionem«, inquit, »solis et lune et celi*.« Cui- 
dam ei dum exularet ab Athenis dicenti: >Es Atheniensibus 
privatus«, >Nequaquam«, ait, >sed iUi me*.« Interroganti 
amico dum senex esset, ut ait Tullius libro primo de tusciJanis 
questionibus , an ante mortem in patriam vellet afferri ut in 
patria moreretur, ait: >Nichil necesse est^, undique enim ad 
inferos tantumdem vie est^.c Interrogatus , ut ait Valerius 
libro .Vn., quis ei felix esse videretur, ait interroganti : >Nemo 
ex hiis quos tu felices estimas, sed eum in illo numero repe- 
ries qui a te miser creditur*, non erit diviciis et honoribus 
abundans, sed aut ruris exigui aut non ambiciose doctrine fi- 



1 alias nicht in CRLNADGB. 2 CRLNADGB, Spec. hist. u. doctr. 
Joh. Vall. bl. 116 a; VI, bl. 163 b; VII H. 3 ebenso Cic. Joh. Vall.; 
intereat CRLNADGB. 

« 

bd. IV, 8. 135. Joh. Vall., Comp. III, 1, 3, bl. 116 a, u. V, 7, bl. 137 a: 
Val. VIII, VII. Bruson. lib. V de philosophia, bl. 171 b. Erasm. lib. 
VII Anaxagoras, 6. Fiore di Virtii, s. 3fg.: Democrito. Apophth. Patrum, 
de abbate Aionio, nr. 2 : El \l% zb SXov xaTiaxp&cl^oc o5x &v fidovn^^d^v ipau- 
t6v olxo8oiifjoat. Migne, Ser. gr. bd. 65, sp. 133 A. 

a Vinc. Bell. a. a. o.j Spec. doctr. V, 139: Val. (Max.), V, (X, Ext. 
3). Dialog. Creat., cap. 122: De vita et morte, Val. V, X. Joh. 
ValL, Comp. III, II, 3, bl. 116a: Val. libro V in fine, BreviL 111,4, bL 
163 b: VaL VL Bromyard, Mors, M. XI, Art XIII, LXXX, Val. libroV. 
Hieron. Epist. LX, 5, Migne a. a. o. bd. 22, sp. 592. Cic. Tuscul. III, 
XIV, 30; XXIV, 58. Plutarch, Consol. ad AppoUon. cap. XXXIII, Opera 
moral. bd. I, s. 141 fg. Diog. Laert. II, 13. Galeni de Hippocr. et Pla- 
tonis Placitis lib. IV, cap. 7, Opera, bd. V, s. 418. Aelian., Var. Hist. 
III, 11. Boc. de Oro s. 123, e: Rrabion. Bruson. lib. II, de constantia, 
bl. 32 a. Erasm. a. a. o. 2. Cardanns de consolat. lib. II, bl. 67 a. (Se- 
neca) De remediis fortuitor. (K5ln, Zell 1470), de amissione filii, bl. 7a: 
»Acerba morte filii dejectus sum.« »An non Anaxagoram audieras an 
oblitus eras te genuisse mortalem?« Vgl. Xenophon, bl. 48 a, u. Ho- 
ratius Pulvillus bl. 100 a. b Diog. Laert. II, 10. Joh. ValL, Comp. 
I, 4, bl. 111 d: sicut dicit Calcidius super primum librum Timei Platonis ; 



83 

oviesen seydo perdidas.« Como aqueste estoviese disputando 
con los sus discipulos y Uegase un mensajero , denunciandole 
la muerte de su fijo, el non se retruxo de la su disputacion, 
antes, segunt dise Valerio en el libro quinto^, rrespondio al 
que le denunciava la muerte de su fijo, disiendo: »Cierto tu 
non me denu(n)cias ninguna cosa nueva nin de mi non espe- 
rada. Yo bien sabia que aquel, nascido de mi, fuese mortal.« 
Y preguntado una vegada que para que avia seydo fecho, rres- 
pondio disiendo: »Para contenplacion del sol y de la luna y 
del cielo.« E como seyendo desterrado de Atenas uno le dixese: 
»Tu eres privado y apartado de los ateneses«, el rrespondio 
disiendo: »Cierto non, antes son ellos de mi«. * Segunt dise*»>i.ieb 
Tullio en el libro primero de las toscolanas quistiones , que, 
como ya fuese viejo, que le preguntaron sus amigos sy queria 
que lo llevasen a su tierra para que muriese en ella. El dixo : 
>Non es necesario, ca de qualquier parte esta la via para los 
ynfiernos.« E segunt dise Valerio en el libro septimo ^ deman- 
dole uno que quien le parescia bien aventurado. El dixo al 
preguntante : »Ninguno de aquellos los quales ^ tu estimas por bien 
aventurados, mas fallarlo has en el numero de aquellos que tu 
crees ser miserables, non sera abundante de rriquesas nin onores, 
mas sera un pequennito * y fiel y non de cobdiciosa dotrina. 



1 sesto h. 2 octavo h. 3 h schiebt »de< vor »los quales* ein. 
4 pequenno rrio h. 

Ili, 1, 3, bl. 116 a: ut dictum est supra. Aristol. Moral. Eudemior. I, 
V, 9. Vgl. Empedokles, bl. 58 b. c Diog. Laert II, 10. Erasm. a. 

a. 0. 1. Bent, Short Sayings, s. 16. d Cic. Tuscul. I, XLIII, 109. 

Joh. Vall., Comp. III, I, 3, bl. 116a: Tull. I tuscul. quest. Bromyard, 
Mors XI, Art. XXIII, CXLII in tuscul. quest. Bruson. lib. IV, de morte, 
bL 132 b. Diog. Laert. II, 11: Tipdg xov SuocpopoovTa Sxt Sirl givyj^ xsXsut^, 
»7i:avxax<5^ev, Scjjy], 6|ioCa ioxlv i^ elg (J8oi) xaxdpaotg«. Erasm. a. a. o. 4. 
St. Maxim. XXXVI, sp. 904 A, u. Anton. Melissa I, 58 (aL 155), 8p.957 C: 
Diogenes; Hondorff, Prompt. ExempL bl. 467 b. Boc. de Oro s. 142, a. 
trostwort des Pjthagoras an seine freunde, welche iiber den in der fremde 
erfolgten tod seiner frau klagten. (Seneca) De remediis fortuitor. bl.2: 
De morte in peregrinacione. »Peregre morieris.« »Undecunque ad in- 
feros via una e8t.« Andere parall. in Boc. de Oro. e Bruson. lib. II, 
de foelidtate, bl. 58 b, 

6* 



84 

delis cultor, in secessu magis quam in fronte beacior^c id est: 
in occulto magis quam in aperto^. 
• bL88b Hic studiosus fait valde et multa * de motu celi et cursu 
siderum et natura rerum scripsit". Vixit autem annis .LXXII^ 
In carcere enim ab atheniensibus positus et multa inedia squa- 
lidus * ab eis venenatus est* quia solem dicebat lapidem igni- 
tum esse quem illi pro deo colebant '. 

Cap. XIX. Grates. 

Crates, thebanus, piilosophus, Stilbonis auditor ' et Zenonis 

preceptor ^ fuit. Hic, ut ait Hieronymus in epistola .LVHI. ', 

magnum pondus auri in mare proiecit * dicens : > Abite, divicie pes- 

sime'. Ego pocius vos mergam quam ipse* mergar a vobis.c 

Non enim putavit se simul virtutes et divicias possidere^ posse^ 

• 

1 multa passasGLN. 2 terciaHADGB; prima GRLN. 8 ebenso 
Spec hist., doctr. u. mor., indem der letztere hinzusetzt »procul a nobisc; 
abite pessum, malae cupiditates, Hieron. adv. Jovin. Polycrat. ; abite in 
profundum, mal. cup., Lactant. Joh. Vall. Dial. Great. 4 ego vos mer- 
gam ne ipse, Hieron. adv. Jovin. Lactant. Polycrat. DiaL Greatur. ; ne 
ego, Spec. hist. u. doctr. ; ego vos mergo, ne submergar a vobis, Joh. ValL ; 
malo vos submergerey quam submergi a vobis, Spec. mor. III, Yll, 2. 

« 

a Vinc. Belt. Speo. hist. IV, 33: VaL (Max.) VII, (II, Ext. 12); 
doctr. VI, 131: VaL Aristol. Moral. Eudem. I, IV, 4; Ethicae Nicom. 
X, Vllt (IX), 11. b Joh. Vall. BreviL 111, I, bL 159 c: VaL VII: 
invisibiliter pocius, quam visibiliter. c Mullach, Fragmenta Phil. graec. 
I, 244, fiihrt die dem Anaxagoras beigelegten schriften auf. d Diog. 
Laert. II, 7. e Vinc. bell. Spec. hist. IV, 33 : Boetius Libro primo de 
consolacione. Quod si non legisti Anaxagore et Socratis venenum, Ze- 
nonis quoque tormenta etc, woraus Vineenz beweist, Anaxagoras sei 
an gift gestorben. Die stelle des Boetius a. a. o. I, Prosa III (Migne 
bd. 63 (1847) sp. 608 A) lautet jedoch : nec Anaxagorae fugam nec So- 
cratis venenum, eine jedesfalls richtigere lesart, denn Anaxagoras starb, 
nachdem er sich der ausfuhrung des gegen ihn in Athen gefS.llten ur- 
thdls wie immer entzogen (Diog. Laert. II, 12 fg.), rubig in Lampsakus, 
Diog. Laert. II, 14. f Vinc. Bell. a. a. o. : ut ait August. (de dv. Dei 
XVIIl, XLI, 2, Migne a. a. o. bd. 41, sp. 601). Vgl. Diog. Laert. II, 12. 
Das ganze kapitel tlbersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXVII, 
de Anaxagoras philosophe , bd. 1 , bl. 199 a. g Seneca Epist. X, 1. 
h Diog. Laert. Prooem. 15. i Vgl. Anaxagoras; s. 80, z. 14; Demokrit, 
bL 55 a. k VgL Thales, s. 6, z. 16; Theophrast, bl. 83 a; Gicero» 



85 

sera mas bien aventurado en secreto que en la cara nin apa- 
rencia.« 

Este Anaxagoras fue muy estudioso y escrivio muchas 
cosas del movimiento del cielo y del curso de las estrellas y 
de la natura de las cosas. E bivio setenta y dos annos. Puesto 
en la carcel de los ateneses (y haviendo sofrido mucbo fue 
envenenado por los ateneses) porque les desia que el sol que 
ellos por dios adoravan era una piedra. 

Cap. XIX. Crates. 

Crates, tebano, filosofo, fue oydor de Estilbon y preceptor 

y maestro de Senon. Aqueste, segunt dise Geronimo en la 

epistola tercera, tomo un grant peso de oro y lan^olo en la 

mar, disiendo: »Ydvos de mi, pessymas rriquesas. Y antes 

yo somire a vos que sea de vosotras somido.« Ca non penso 

que junta mente podian estar virtudes y rriquesas. Aqueste, 

* 

bl. 91 a. 1 Ohne das »Abite etc.« in Hieron. Epist. LVIII, 2, Migne, 
bd. 22, sp. 580, und ohne den letzten satz in advers. Jovinian. II, 9, 
Migne, bd. 23, sp. 298 C. Polycrat. VII, 13, bd. IV, 135. Vinc. Bell. 
Spec. liist. VI, 25: legitur; doctr. VI, 129: Actor; mor. III, VII, 2 Hie- 
ron., I, III, 104: Hieron., aber an vorletzter stelle verunstaltet durch 
den zusatz : navigans per mare cum divitiarum pondere in tempestate 
timens submergi. Dialog Creatur. cap. XXXII: De rosario et perdice: 
refert Hieron. Joh. Vall. Comp. V, 3, bl. 136a: Hieron., ep. CXVI. 
Joh. de Hoveden, Specul. laicorum, de paupertate, bl. 126 c: legitur de 
Socrate, quod cum vidisset philosophiam non posse convenire diviciis, 
aurum suum projecit in mare. Bromyard, Paupertas P III, Art. II, III: 
scribit TuUius de Socrate. Joh. Vall. Brevil. II, 2, bl. 156 a u. III, 1, 
bl. 159 c: Socrates Thebanus angebl. nach Hieron. Ep. XXXV u. ahn- 
lich de alio philos. nach Hieron. Ep* CXVI. Diog. Laert. VI, 87. Gre- 
gor von Nazianz, Poemata moral. X, de virtute, v. 228 bis 235, Migne, 
Ser. gr. bd. 37, sp. 696 A, schwacht das verdienst des Krates dadurch, 
dass er ihn darstellt als: 

nXiovxa, Too xX65(jDvog dyptouiidvou 

"ETcetxa 96px(p x^g ved)g papouiidvyj^. 
Bruson. lib. II, de divitiis, bl. 51 b. Cardanus de consolat. lib. III, bl. 94 a. 
Guicciardini, Detti, bl. 31 a, L'hore, bl. 77 b spricht von Antipo statt 
von Crates, Costo, Fuggilozio, s. 505 von »un filosofo*. (Burton) Ana- 
tomy of Melancholy, bd. II, s. 45. Seneca ad Lucil. ep. XVIII, 1 : Pro- 
jice omnia, si sapis, immo ut sapias, et ad bonam mentem magno cursu 
ac totis viribus tende! Meurier, Bouq. de Philos., bl. 48 b: Quel remede 



86 

Hic eciam, ut ait Seneca libro primo epistolarum, cum Tidisset 
adolescentulum secreto ambuiantem interrogavit quid iliic faceret 
solus. »Mecum«, inquit, >loquor«. Cui Grates: >Cave«, in- 
quit, ^obsecro, ne cum homine malo loquaris'.« 

Cap. XX. Stilbon. 

Stilbon, philosophus, magister Cratis thebani, in achade- 
mia claruit. Hic cum, capta patria eius (et) ^ amissis uxore et 
liberis eius, inceudio ^. publico solus exiret, interrogatus a De- 
metrio si omnia perdidisset, ait: »Omnia bona mea mecum 
porto», pectore enim illa gestabat, non humeris^. 

•bi.84a *Cap. XXI. Archilogus. 

Archilogus poeta maximus, ut ait Valerius libro sexto, 
apud lacedemones clarus habitus est; postmodum quia libros 
inpudicos scripsit lacedemonii libros eius asportari iusserunt 
ex urbe quia inverecundam et impudicam ipsorum leccionem 
arbitrabantur. Noluerunt enim ea leccione liberorum suorum 
animos imbui ne plus moribus noceret quam animo prodesset. 

» 

1 CRLNADGB Spec. hist. 2 ebenso Spec. hist. ; ab incendio CR 
LNADGB; ab hac (urbe) exiens, Joh. Vall. 



pourroit trouver un riche homme ayant grant tresor pour etre libre de 
ne se noyer (comme font plusieujs) en leur tresor? Le jeter au fond de 
la mer k fin de le submerger avant que luy mesme soit submerg^. 
Lactant. Divinar. instit. Lib. III, cap. 23: Quid ille qui patrimonium 
in nummos redactum effudit in mare? Ego dubito utrumne sanus an 
demens fuerit. »Abite etc.«, Migne, bd. VI (1844), sp. 422 A. (Corsini), 
Rosaio, Cap. LXXIII : Avaritia B : Abbiamo di Santo Bernardo, el quale 
andando per mare per venire nelle parti dltalia per edificare alcuna 
chiesa, fugli fatto presente d*alcuna quantitk di moneta. La veritk h, 
che egli ne tolse quanto li bastava solo per infino ch^b navicava; Ta- 
vanzo, perchfe colui che Tavea arrecata, non la volse ritorre, la gittb 
in mare, dicendot »Io voglio prima annegare questi danari che egli 
faccino annegare me.« s. 87. 

a Vinc. bell. Spec. hist. VI, 25 ; doctr. VI, 38 : Seneca in libro .L 
in epist. nona, (vielmehr X, 1) Bruson. lib. VI, de sermone, bl. 180 a. 
Democritus ridens s. 110: Vita solitaria. Diog. Laert. VII, 174: Clean- 



87 

segunt dise Seneca en el libro primero de las epistolas, como 
viese (a un moco) ^ andar sennero paseandose, preguntole que 
fasia alli solo. Rrespondiole ^ : >Estome aqui fablando comigo«. 
Crates^ le rrespondio: »Pues guardate, yo te rruego, non fables 
con onbre malo.c 

Gap. XX. Estilbon. 

* Estilbon, filosofo, maestro de Crates tebano, florescio-w. le 
en academia. Este, como su tierra fuese tomada de los ene- 
migos y el perdiese su muger y sus fijos, y todos sus bienes 
por fiiego publico fuesen quemados, el escapando solo, pregun- 
toio Demetrio * sy avia perdido todos sus bienes, al qual rre- 
spondio disiendo: »Todos los mis bienes yo comigo melos 
traygo.« Ca entendia el que en el cora^on los traya, que non 

a cuestas nin en los onbros. 

• 

Cap. XXI. Ercbilogo». 

Erchilogo poeta maximo fue avido por muy claro acerca 
de los de Lacedemonia, segunt dise Valerio en el libro sesto 
y despues porque conpuso unos libros ynpudicos, es a saber 
que yvan contra la castidad, los lacedemonios fisieron lan^ar 
fuera de la cibdad todos los libros y desterraron a el con ellos, 
porque pensavan que la su leccion era vergonnosa y inpudica, 
y non quisieron que los animos de los mo^os fuesen dotrinados 
de la ciencia de los sus libros porque non dannasen mas las 
costunbres que aprovechasen a los yngenios en tal manera que 



1 como un 111090 le viese h. 2 rrespondiole Grates h. 3 el 

mo^o h. 4' Democrito h. 5 h setzt die beiden ersten male : Erchilongo. 

« 

thes. Erasm. lib. VII, Cleanthes 14. Democritus ridens s. 26: Solitarius 
(Cleanthes). Die franzQs. iibersetzung dieses kapitels s. im Mer des Hist., 
Quint aage, chap. X XXIII, de Crates philosophe, bd. 1, bl. 200 b. b Vinc. 
Bell. Spec. hist. VI, 25; Joh. Vall., Comp. V, 3, bl. 136 a, Brevil. II, 1, 
bl. 159 c: Seneca de constant, sapient. (V, 3). El Marques de Santill. 
Bias contra fortuna, Obras, s. 153. Bruson. lib. III, de literis, bl. 108 a. 
St. Maxim. XVII, sp. 828 B. Diog. Laert. II, 115. Vgl. Bias, s.34, z. 18. 
t^bersetzt im Mer des Hist. a. a. 0., de Stilbon philosophe. 



88 

Itaque maximum poetam, quia domum sil)i invisam obscenis 
maledictis laceraverat, carminum exilio mulctaverunt'. 

Claruit autem Arcliilogus tempore Manasses regis Judee. 

Cap. XXTT. Simonides. 

Simonides poeta, ut ait Valerius libro primo, navigans 
per mare ad litus applicuit et ibi mortuum corpus bumanum 
inhumatum reperiens sepelivit. Bt cum ipsum sepeliret ab eo 
admonitus est ne die proxima navigaret. Qui acquiescens mo- 
nitis interim remansit. Ipsa autem die procellis et fluctibus 
alii qui navigarunt obruti sunt^. Item cum apud Scopam ce- 
naret nunciatum est ei duos iuvenes ad ianuam stare, rogantes 
tit ad eos continuo prodiret. Qui cum exiret neminem repperit, 
eodem autem momento triclinium collapsum est et omnes con- 
vivas oppressit*". Interrogatus Simonides quo modo evadere 
bi.84bvaleat quis * odia invidorum ait: »Invidos non pacieris si de 
rebus magnis nichil habueris aut nichil feliciter gesseris*.« 
Interrogatus quid inter homines facile consenescat, ait: »Bene- 
ficium*.« 

Huius hee feruntur fuisse sentencie : Tucius est tacere quam 
loqui, neminem enim tacendo, multos autem ioquendo circum- 

« 

a Val. Max. VT, III, Ext. 1. Vinc. Bell., Spec. doctr. VI, 48: Valer. 
libro VI. Joh. Vall., Comm. V, I, 5, bl. 88 a: Valer. III, 6. Bruson. 
lib. VI, de scriptis, bl. 180 b. b Val. Max. I, VII, Ext. 3. Phaedri 
Fabular. aesop. lib. IV, fab. XXI : Naufragium Simonidis. Cic. de di- 
vin. I, 27. Bromyard, Ministratio, MIX, Art. III, XI: Val. libr. II. 
Boccacio, de casibus, lib. II (gegen das ende): Pauca de sompnio: dor- 
mienti futura navigatio prohibita est; bl. 31 a. Bruson. lib. II, de be- 
nefidis, bl. 27a: moneri in somnis visus est. Guieciard., Detti, bl. 89b: 
gli apparve la notte dormendo ; L'Hore, bl. 224 b. L^Estrange , Fables 
of Aesop, 2 Part., p. 155: Simonides preserv'd by Providence: This Man 
appear'd to him in a Vision. Les plus belles Fables morales de Phedre 
et de Philelphe, des Phaedri und Philelphi angenehmste sinn- und lehr- 
reiche fabeln zusammengetragen von C. Mouton. Hamburg 1729, s. 365 
bi8 367, fab. XLI: Der schiffbruch des Simonidis, deutsch u. franzosisch. 
c Val. Max. I, VIII, Ext. 7. Cic. de Orat. II, 86. Quintil. Instit. XI, 2. 
Phaedr., Fabul. aesop. Lib. IV, F. XXIV: Simonides a Diis servatus. 
Solinus I, 120, s. 31 : Pindarum lyricum e convivii loco cui imminebat 
ruina, ne cum ceteris interiret, forinsecus Castor et Pollux vocaverunt 
inspectantibus universis: quo effectum ut solus impendens periculum 



89 

(a) aquel poeta muy grande, porque fiso su casa aborrescible 
con las sus desonestas dotrinas, por pena de destierro lo apar- 
taron. 

B florescio Erchilogo en el tienpo de Manases rrey de Juda. 

Cap, XXII. Simonides. 

Simonides poeta, segunt dise Valerio en el libro primero, 
navegando por la mar aplico a ia rribera y fallo ende muerto 
un cuerpo umano, y como lo enterrase fue amonestado del 
muerto que el dia syguiente non navegase. El qual siguiendo 
sus amonestamientos folgo alli aquel dia, y otros algunos que 
navegaron ese dia por grant fortuna de tenpestades y proceles 
fueron anegados. E como este * mesmo cenase (en casa de*w.i6b 
Scopas) * fuele nunciado que dos mancebos estavan a la puerta 
los quales le rrogavan que luego en punto saliese a ellos , el 
qual como a ellos saliese non fallo ninguno. E en ese mesmo 
momento cayo la techunbre de la casa do estava y oprimio y Y 
mato todos quantos dentro quedaron. Preguntaron a Simoni- 
des como podrian los onbres desviarse de las malquerencias 
de los inbidiosos. El rrespondio: »Tu non temeras a los in- 
bidiosos, sy de las grandes cosas non tovieres alguna o sy bien 
aventurada mente (nada fesieres) ^.« Preguntaronle que cosa 
era aquella que entre los onbres muy ayna envejesce. Respon- 
dio : >B1 beneficio.« 

De aqueste Simonides se leen las sentencias que se siguen : 
Mas segura cosa es callar que f abiar por quanto ya conoscemos 
muchos engannados por fablar, y non alguno por callar. La 

1 en una casa cerca de jeteuna h. 2 dellas usares h. 

evaderet. Bromyard a. a. o. Bruson. lib. V, de poetis. Hondorff bl. 457 b 
ohne quellenangabe. Lafontaine, Fables, I, XIV. Les plus belles Fables 
de Phedre etc. Fable XLIII: Die wohlfahrt des Simonidis, s. 370 bis 
373. d Caec. Balb. s. 22, X, 1. e Caec. Balb. s. 40, § 83, Friedr. 
30. Ant. Melissa I, 29 (al. 58), sp. 877 C. Pseudosen. de moribus 128: 
Beneficii memoria est fragilis, pertinax iniuriae; Proverb. Friedr, 84; 
Lib. de morib. s. 146, nr. 128. Fiore di Virtu, s. 128: Salomone dice. 
Nessuna cosa invecchia cosi appresso alle cattive persone, come sono i 
servigi. Jani Anysii Sentent. 90 u. 75 in Orellis Publ. Syr. Sent. s. 125 
u. 124. Abraham a Sta Clara, Werke, Passau, band 13 (1841), Narren- 
nesty 3 Th., s. 48: von Diogenes erzahlt. 



90; 

ventos agnoyiiDUS *. Bemedium malorum futura spes est^. 
Innocentem ^ non debilitat consciencia in adversis ^ , solacium 
(enim) ^ est homini non meruisse quod patitur \ Fortuna deserit 
innocentem sepe, bona spes nunquam^ 

Hic, octogesimum annum habens, composuit et docuit car- 
mina et gloriatur se in eorum certamina descendisse etate pre- 
dicta*. 

Claruit autem Simonides tempore Manasses regis Judee. 

Gap. XXin. Archita, 

Archita, philosophus, tarentinus, cuius Pytagoras ' et Pla- 
to^ auditores fuenmt claruit in ea parte Italie que quondam 
Magna Grecia nominabatur. Hic, ut ait TuUius in libro de 
senectute, cum eius sermoni Plato atheniensis interesset, docuit 
nullam capitaliorem pestem quam corporis voluptatem^ homi- 
nibus a natura datam. Gum enim nil mente prestabilius Deus 
dedisset homini huic diyino muneri nichil tam inimicum esse 

1 Innocentes CRLNADGB. 2 cum in adversis tamen H. 8 CR 

LNADGB. 

« 

a Caec Balb. s. 28, XXII, 2, 3: Diogenes. Albertanua, de arte lo- 
quendi, bl. 2 b, fflhrt nach wiedergabe einer aus Petrus Alfonsi (Discipl. 
cler. VI, 12) genommenen stelle diejenige dea Caec. Balb. fast w5rtlich 
an. Stob. Sermo XXXIII, nr. 12, bd. II, s. 32: St|X(!)vCdY]€ ; Paley, Greek 
Wit, bd. I, 8. 36. Hans Sachs, dae erst buch, der dritt theil, bl.302e: 
Simonides. Guicciardini , Detti, bl. 58 a; L'hore, bl. 148 b; Simonide. 
Marq. de Santillana, Proverb, LXXXIX, Obras, s. 46: 

Yo me soy visto subgeto 

Por fablar, 

E nunca por el callar 

Fuy correto. 
b Caec. Balb. s. 28, XXV, 2: Solon; Friedr. 33. c Caec. Balb. s. 28, 
XXV, 2: Solon. Cic. ad famil. VII, III, 9: Vacare culpa etc d Caec. 
Balb. 8. 28, XXV, 3; Friedr. 170. Stob. Sermo CX, 20, bd. IV, s. 59: 
Diogenes. Sentent. falso inter Publil. rec. 334 : Saepe fortuna innocen- 
tem, nunquam spes bona deserit; Friedr. 329. Cato, Lib. II, D. 25: 
Rebus in adversis animum submittere noli! 
Spem retine! spes una hominem nec morte relinquo. 
Fiore di Virtii s. 153: Cato. Jani Anysii Sentent. 304 in Orellis Publ. 
Syri Sent. s. 130. Schiller, HofiFnung: Noch am grabe pflanzt er die 
hoffnung auf. e Joh. ValL, Comp. V, 8, bl. 137 b: Valer. (Max.), VIII, 



91 

esperan^a de lo por venir es rremedio de los males. La con- 
ciencia non debilita nin pone mas fiaqnesa en el ynocente como 
sea solas al onbre en las cosas adversas no(n) aver merescido lo 
que padesce. La fortuna desmanpara muclias veses al ynocente, 
pero la buena esperan^a nunca. 

Aqueste Simonides en bedad de oclienta annos ensenno y 
conpuso muchos versos. 

Y flore^io en tienpo de Manases rrey de Juda. 

Leese de aqueste Symonides que, como Geron tirano de 
Cicilia le preguntase que tal fuese Dios o que cosa fuese, Sy- 
monides le demando un dia de espacio para delibrar. E como 
Geron despues de tres dias aquello mesmo le preguntase el de- 
mando otros dias de espacio en tal manera que, quando Geron 
le demandava la difinicion de lo que le preguntara, Simonides 
le demandava multiplicacion de dias para delibrar. A la fin 
Geron maravillado preguntole porque fasia aquesto. Simonides 
le rrespondio: »Porque quanto mas luenga mente en esto con- 
sidero tanto aquesta cosa me paresce mayor * y mas dificil*.« •w.it» 

Cap. XXin, Arcbiton. 

Architon, tarentino, filosofo, del qual Pitagoras y Platon 
fueron oydores y discipulos, fiorecio en aquella parte de Ytalia 
que en otro tienpo fue dicha la grant Grecia. Aqueste, segunt 
dise Tullio en el libro de senectute, desia que non avia dado 
la natura a los onbres mas capital pestilencia que la (delecta- 
cion del) ^ cuerpo, e como ninguna cosa non oviese dado Dios 
al onbre mas prestante que el seso, porende non avia ninguna 
cosa tan enemiga a los onbres y a ia voluntad divina como 

1 Yoluntad en el h. 

♦ 

a Cic. de natura deor. I, XXII, 60. Minucius Felix, Actarius XIII, 
Migne, bd. 3 (1844), sp. 275 A. Guicciardini, Detti, bl. 37bfg., L'hore 
bl. 95 b. Auch Dr3,seke gedachte dieses vorfalls in einer seiner predigten, 
wie ich mich von meinem vater gehdrt zu haben erinnere. 

* 
VII, (Ext. 13). Holkot in librum sapient, Cap. IV, Lect. 55, s. 195: 
Val. VIII. Bruson. lib. V, de praeceptorib,, bl. 151 b. Plutarch, An seni 
sit gerenda reapubl. Cap. III, 2, Opera moral. bd. II, s. 958. f Vgl. 
Pythagoras s. 80, z. 4. g Vinc. BelL Spec. hist. IV, 80. h VgL 
s. 92, z. 13 fgg.; Plato, bl. 68 b. 



92 

quam yoluptatem. Quod ut magis intelligi posset fingebat 
.t>L36»animo tanta incitatum * hominem corporis voluptate quanta 
percipi posset maxima, et nemini censebat fore dubium quin 
tam diu dum ita gauderet nichil agitare mente, nichil cogi- 
tacione vel racione consequi posset'. Idem, ut ait Tullius in 
libro de amicicia: Nichil natura solitarium amat^, unde si quis 
in celum ascendisset naturamqufe mundi et pulchritudinem si- 
derum aspexisset insuavem illi sine socio et amico* ammini- 
stracionem ^ fore diceret, que iocundissima foret si aliquem cui 
narrasset habuisset*. 

Huius sentencie de anima hee sunt : Anima ad exemplum 
unius forme composita est que sic illocaliter^ dominatur in 
corpore sicut unum in numeris '. Idem : Nulla pestis capitalior 
quam voluptas corporis cuius avide libidines temere et eflFre- 
nate ad pociundum incitant, hinc patrie prodiciones, hinc publi- 
carum rerimi eversiones, nullum scelus denique, nuUum facinus 
est ad quod suscipiendum libido voluptatis non impellat^. 

Hic Archita, ut ait Valerius libro quarto, villico suo ira- 
tus, »Sumpsissem« , inquit, »a te supplicium nisi tibi iratus 
essem.« Maluit enim eum impunitum relinquere quam propter 
iram iusto gravius punire*. 

1 ebenso Spec. hist. ; admiracionem Spec. doctr. Cic. 2 ebenso 

Spec. hist.; illocalis CRLNADGB. 

* 
a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 80: TuUius in libro de senect., (XII, 

39 bis 41). b Schiller, die freundschaft : 

Freundlos war der grosse weltenmeister, 

Fiihlte mangel, darum schuf er geister, 

Selge spiegel seiner seligkeit. 

c Verinus, bl. 17 a: 

Quid tibi jucundum submotis esset amicis, 

Cuncta tibi quanquam sint cumulata bona? 

d Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 80; doctr. VI, 38: TuUius in libro de amic, 

(XXIII, 87 fg.). Fiore di Virtu, s. 24: TuUio disse. Democrit. ridens, 

s. 109: Conversatio quam jucunda. e Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 80. 

Mullach, Fragm. I, s. 585: Ex libro de mente et sensu. f Vinc. Bell. 

a. a. 0. Spec. doctr. V, 152: TuUius in libro de senect., (XII, 39, 40). 

Vgl. 8. 90, z. 14. g Vinc. Bell. a. a. o.; doctr. V, 93: Val. (Max.) IV, 

(I, Ext. 1). Dial. Creatur. cap. VI, de celo et terra: Valer. Cessolis, 

de ludo scach., bl. XXXI b. Bromyard, Ira, I VIII, Art. VI, XIIII. Joh. 

ValL, Brevil. IV, 3, bl. 162 b: Val. IV. Cantipratanus II, 18, s. 223: 



93 

la delectacion, lo qual porque mejor podiese ser entendido fingia 
que el onbre era incitado de tanta delectacion de animo na- 
tural mente quanto se podia desir y ^ entender, pero desia que 
en aquei tienpo que los onbres gosavan de (tal manera) * non 
podia(n) obrar nada en la consideracion nin conseguir nada en 
su contenplacion nin entender alguna cosa de la rrason. Asy 
mesmo, segunt dise Tullio en el libro de amicicia, aqueste 
fablando de amicicia desia: La natura non ama alguna cosa 
solitaria tanto que, sy aiguno subiese en el cielo y acatase la 
natura del mundo y la fermosura de las estrellas, todo aquello 
non le seria dulce nin suave sy syn amigo y conpannero to- 
mase la tal administracion , lo qual le seria muy jocundo sy 
toviese algunt amigo a quien lo rrecontase y con quien lo con- 
firiese. 

Aqueste Architon dixo del anima la sentencia que se sigue: 
el anima es conpuesta a exenplo deste numero uno, la qual asy 
se ensennorea en el cuerpo syn tener lugar sennalado como * 
este cuento uno se puede annadir a todo numero syn tener 
logar sennalado. Asymesmo desia que ninguna pestilencia non 
era mas capital que la delectacion del cuerpo de lo * qual son«bLi7b 
incitadas la golosa y loca y desenfrenada luxuria, y de aqui 
nascen las prodiciones ^ de las tierras y los destruymientos de 
la cosa publica tanto que non es ningunt pecado nin mal fecho 
para el qual despertar y faser la luxuria y delectacion a los 
onbres non despierte y atryga. 

Aqueste Architon, segunt dise Valerio en el libro quarto * 
como estoviese ayrado contra un su familiar dixole estas pala- 
bras: >Yo tomaria agora de ty penas y vengan^a sy contra 
ty non estoviese yrado.« Y mas quiso dexarlo por punir que 
(faserlo) seyerido yrado porque mas grave de lo justo por ven- 

tura lo castigaria. 

* 

1 nin h. 2 la vida h. 3 h gibt den hier folgenden satztheil 
noch einmal, setzt aber das zweite mal »certeficado« statt »8ennalado«. 
4 perdidones h. 5 quinto h. 

De ^era ingenuitate Archytae Tarentini. Pero Diaz de Toledo, Glosa 

.XXVIIT: Valerio. Bruson. lib. III, de ira, bl. 98 a. Wort des Plato in 

Erasm. lib. VII, Plato 8. Porphyrii philos. ad Marcellam, ed. A. Maius 

(Mediolani 1816), cap. XXXV: Olxdxag TOtp$ p.^ ddtxsTv, ixijSfe epYt^oiiivYj 



94 



Cap. XXIV. Esopus. 

Esopus, adelphus, poeta, claruit tempore Ciri regis per- 
sarum. 

Fuit autem grecus, de civitate attica, vir ingeniosus et 
•bi.ssbprudens, qui confinxit * fabulas elegantes quas Romuius qui- 
dam de greco transtulit in 4atinum, in quibus docet quid ob- 
servare debeant homines, et ut vitam hominum emendet et ad 
mores instruat inducit arbores, aves bestiasque loquaces pro 
probanda cuiuslibet fabula quam si diligenter lector inspexerit 
inveniet ioca apposita que et risum misceant et ingenium acuant 
eleganter '. 

Hic primo anno Ciri regis persarum fertur fuisse peremtus. 

Cap. XXV. Zenon. 

Zenon, (cicciensis) ^ philosophus, Cratis thebanidiscipulus^, 
stoice secte inventor ac magister Socratis, annis centum et 
.VII. vixit" et nunquam a studio cessavit. 

Hic, ut narrat Valerius libro .111., cum in patria secura 
libertate frui posset * agrigentinam civitatem peciit que cru- 
delis tyranni sevicia gravissime'* gravabatur, sperans vesane 
mentis feritatem prudenti persuasione (se) mitigare posse. 
Cumque illud facere nullatenus prevaleret nobilissimos civitatis 
adolescentes cupiditate liberande patrie inflammavit. Cum vero 
huius rei indicium * ad tyrannum manasset , convocato in fo- 
rum populo, torquere eum crudeliter cepit, querens quotnam 

1 ADQB; euticensis OBLN; entigensis H; Kixieug Diog. Laert. Im 
78 kapitel bringt Burley ausserdem noch nachrichten, welche sich auf 
den Zeno von Kition beziehen, doch, scheint es, erkannte er selbst dies 
nicht, weil er sonst wohl kein eigenes kapitel aus ihnen gemacht hatte. 
2 so Val. Max. ; non posset HCRLNADGB. 3 diutissime CRLN ; diu 
ADGB. 4 G VaL Max.; iudicium HCRLNADB. 

« 

xoXAS^^C; 8.57. VgL Sokrates, bL 41 b; Plato,bL 66a; Plutarch, bL 104d; 
u. eine vorschrift des Sokrates, bl. 44 a, des Cicero, bl. 92 b. Dieses kap. 
iibersetzt im Mer. des Hist., Quint aage, chap. XXXVI, de Architas ta- 
rentin., bd. I, bl. 201 a; aber das »Quod ut magis* bis »conseqtti posset«, 
8. 92, z. 1 bis 5, durch eine andere bemerkung ersetzt und alle aus- 
spriiche weggelassen» 



95 

Cap. XXIV. Esopo. 

Esopo, adelfo,' poeta, clarescio en tienpo de Ciro rrey de 
Persia. 

Y fue griego, de la cibdad de Atica, varon yngenioso y 
prndente, el qual fingio fabulas elegantes las quales uno Ua- 
mado Rromulo traduxo de griego en latin, en las quales para 
demostrar la vida de los onbres y las costunbres que deven 
seguir introduse a aves y arboles y bestias fablantes para pro- 
var cada una de las sus fab(u)las, las quales quien estudiosa 
mente las quisiere acatar fallara tales juegos puestos que mes- 
clan rrisa y agusan el yngenio. 

De aqueste se dise que ovo seydo muerto del sobredicho 
Ciro rrey de Persia. 

Cap. XXV. Senon. 

Senon, ciciensis *, filosofo, discipuio de Crates tebano y 
maestro de Socrates, fue ynventor de la seta de los estoycos. 
Este bivio ciento y siete annos y nunca en este tienpo ceso 
del estudio. 

Aqueste, segunt cuenta Valerio en el libro tercero, como 
podiese usar de segura libertad en la su patria, partiose della 
y fue a la cibdad de Agrijentina la qual muy dura mente era 
agraviada por crueldad de * un tirano bravo, confiando poder«bi.i8» 
mitigar con su pmdente persuasion la ferocidad y cruesa de 
aquel tirano. E como en ninguna manera lo podiese amansar 
incito a los mas nobles mancebos de aquella cibdad contra el 
tirano y pusoles grant cobdicia de librar su tierra de aquel. 
E como este fecho fuese descobierto y ^ aquesta cosa viniese 
a sabiduria del tirano mando tomar a Senon y fiso convocar 
el pueblo en el mercado y ante todos dar tormentos aSenon, 

fasiendole preguntas y demandandole qlie quales avian seydo 

• 

1 entigens h. 2 h schiebt hier »el juysio de« ein. 

a Aus Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 2: Eusebius et Actor zusammen- 
geschrieben. Uebersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. V, de 
Esophet, bd. I, bl, 189 a; beigegeben sind mehrere fabeln. b Diog. 
Laert. VII, 1 fg. c Diog. Laert. VII, 28; s. Zeno, cap. LXXVIII, 

8. 135. 



96 

consilii haberet participes. Ac ille neminem eorum nominans 
omnes proximos et fidelissimos tyranno suspectos reddidit. Cum 
in eculeo torqueretur neque gemitum neque eiulatum emittens, 
bi.s6»sed fortiter * populum exhortans, tocius urbis animum fortu- 
namque mutavit, nam cunctus populus in tyrannum insurgens, 
ipsum lapidavit, Zenonem a tormentis redimendo * '. 

De Zenone ait Seneca in libro de tranquillitate animi quod 
nunciatam quandoque fuit illi, omnia sua naufragio fuisse sub- 
mersa. At ille ait: >Jubet me fortuna expedicius pbiloso- 
phari^.« Hic viro et uxori garrulis ait: »Cum duo soli estis, 
quo modo capit vos una domus loquaces?°« 

Huius Zenonis iste sunt sentencie: Sepultus sit apud te 
sermo quem solus audieris ^. Malum hominem blande loquen- 
tem agnosce tuum laqueum esse*. Cuidam loquaci ait: >Si 
meis te audires auribus taceres '.€ 

Cap. XXVI. Gorgias. 

Gorgias, philosophus, leontinus, Athenis claruit. Hic sa-, 
pientissimus fuit et magister Isocratis '. Narrat Valerius libro 
primo * de ipso quod in matris feretro sit natus, nam dum 
mulieris cadaver efferretur subito infantis vagitus auditus est^. 

1 Zeno, der Eleat, nicht aber Zeno von Eition war es, welcher 
seine vaterstadt Elea von einem tjrannen befreit haben soll, e. die 
parallelen. 2 quinto HADGB; Fertur de eo CRLN. Valerius Maxi- 
mus erz3,hlt dies nicht von dem leontinischen, sondern von einem weiter 
nicht bekannten Gorgias, s* die parallelen. 



a Val. Max. III, III, Ext. 2. Joh. Vall., Brevil. IV, 3, bl. 161 c: 
Val. IV. Diog. Laert. IX, 27. Bruson. lib. II, de constantia, bl. 28 b. Sieh 
Paulys Realencyklop. bd. VI, s. 2825 bis 27 und Mullach, Fragm. Phi- 
losoph. graec, bd. I, s. 266 bis 270. Vgl. Zeno, cap. LXXIX. b Se- 
neca de tranquill. animi XIV, 2; vgl. Diog. Laeyt. VII, 4. Joh. Vall. 
Comp. IV, 7, bl. 132 d : Seijeca de tranq. animi. Bruson. lib. V, de philo- 
sophia, bl. 171 b. Cardanus de consol. lib. III, bl. 94 b. Burton, Ana- 
tomy of Melancholy , bd. II , s. '45. Gregor v. Nazianz, Oratio IV, (c. 
Julianum I), LXXII, Migne, Ser. gr., bd. 35 (1857), sp. 596 B. St. Max. 
Loci comm. XVIII, sp. 836 A; Hondorff, bl. 456 a. c Caec. Balb. s. 29, 
XXVII, 5 Joh. ValL, Comp. IV, 7, bl. 132 d: in tract. dedictis philo- 
sophorum. d (Corsini), Rosaio, cap. LXXX, Silentium, Zenon s. 93. Vgl. 



97 

particioneros con el en aqueste consejo, pero Senon, non le non- 
brando a ningano, fiso presumir al tirano y aver por sospe- 
chosos todos los suyos que mas cercanos le eran y mas fieles. 
E como fisiese atormentar grave mente a Senon nunca por todo 
eso el dio bos alguna nin gemido, mas desde alli donde lo 
estavan atormentando rrogava al pueblo fuerte mente que se 
levantasen contra el tirano. Y apedreolo. 

E de Senon dise Seneca en el libro de tranquilitate animi, 
que le fue nunciado y fecho saber que todos sus bienes eran 
perdidos con naufragio y fortuna del mar. Estonces el rrespon- 
dio: »Agora vos digo que me manda la fortuna mas espedida 
y despachada mente fiIosofar.« 

Este OYO dicho : conosce que es tu laso el onbre malo que 
blanda mente te fabla. 

Cap. XXVI. Gorgias. 

Gorgias, filosofo, leontino', florecio en Atenas y fue muy 

sabio. Fue maestro de Ysocrates. De aqueste se dise que fue 

sacado del vientre de su madre despues que muerta y la to- 

viesen puesta en el ataute, ca, como las mugeres sacasen el 

cuerpo muerto, fueron oydos los gritos del infante. 

« 
1 lioncino h. 

« 

Sokrates, bl. 43 b. e Caec. Balb. s. 27, XXIV, 1; Priedr. 191: Ut 
laqueus innocentuin est blandiloquus malus. Diog. Laert. YI, 51, Dio- 
genes : x6v npb^ X*P^v X6yow Iqpij ixeXtxCvTjv dyx^vTjv elvat. Albertan. Liber 
de consol. et cons., cap. XIX, s. 47 : Salomon. Dial. Creatur., cap. LXXX : 
De pica et agaziis : Idemque (Salomon) : malus homo qui blande loqui- 
tur innocenti laqueus est ; Proverb. XXIX (5) : Homo qui blandis fictis- 
que sermonibus loquitur amico suo rete expandit gressibus ejus. Hieron. 
Comment. in Micbaeam, II, VII, 5 bis 7, Migne, bd. 25, sp. 1219 B: 
venenum animi linguae mella tegunt. Ygl. Theopbrast, bl. 82 b. 
f Caec. Balb. s. 29, XX VII, 6. Dial. Creatur., cap. CXV : De onagro et 
apro : Narratur in libro de nugis philosophorum. (Vinc. Bell.) Spec. mor. 
III, I, IV. Dieses kapitel ubersetzt im Mer des Hist., Quint. aage, 
chap. XXXIII, de Zeno, bd. I, bl. 200 b. g Val. Max. VIII, XIII, 

Ext. 2. Vgl. Isokrates, s. 100, z. 2. h (Vinc. Bell.) Spec. hist. IV, 54 : 
Gorgias autem prefatus non est ille Gorgias epirota de quo refert Va- 
lerius (Max.), I, (VIII, Ext. 5). Hondorff, bl. 457 b: Gorgias, ohne an- 
gabe, woher. 

Burley 7 



98 

Hic, ut ait Isidorus, de primis inventoribus rhetorice fait'. 
De eoque ait Hieronymus libro primo contra Jovinianum quod 
librum pulcherrimum de concordia grecis inter se dissencien- 
tibus recitavit Olimpie. Cui Melancius inimicus eiusdem, >Hic 
nobisc, inquit, >de concordia precipit qui se ac uxorem et an- 
cillam, tres in domo una, concordare non potuit.< Emulaba- 
bi.88b tur quippe ^ uxor eius * ancille pulchritudinem et castissimum 
virum quotidianis iurgiis exagitabat^. Hic, ut refert Tullius 
in Kbro de senectute, centesimum et septimum annum com- 
plevit nec unquam a studio suo et opere cessavit^ Interrogatus 
cur tam diu vellet esse in hac vita, ait: »Quia nicbil habeo 
quo * senectutem meam accusem'*.€ Dum autem moreretur 
fertur dixisse se dolere quod tunc vitam desereret quando sapere 
cepisset*. Hic primus in conventu poscere* ausus fuit de qua 
re quisque audire vellet : »Paratus sum omnibus ad omnia re- 
spondere.< Unde et ei in templo delphici ApoUinis universa 
Grecia auream statuam posuit ex solido auro cum ceterorum 
usque ad illud tempus auratas collocasset '. 



1 GltLNADGB Spec. hist. u. doctr. Hieron. ; quoque H. 2 ebenso 
Spec. hist. Joh. Vall. bl. 129 e; quod Joh. Vall. bl. 61 d u. 135 c, Val. 
Max. Gic. 3 ebenso Spec. hist. Joh. Vall. bl. 129 c, Val. Max. ; incu- 
sem Cic; accuset Joh. Val. bl. 61 d u. 135 c. 4 ebenso Val. Maz.; 

dicere CRLNADGB. 



a Isidor. Etymol. II, II, 1, Migne, P. C. C, bd. 82, sp. 124 D, vgl. 
desselben Chronicon § 46, Migne, bd. 84, sp. 1034 B. b Vinc. Bell. 

a. a. 0. : Hieron. libro primo c. Jovin., cap. 48, Migne, bd. 23, sp. 279 B; 
Spec. doctr. VII, 6. Gobii, Scala celi, Femina, bLCXXIVa: Refert Je- 
ronim. quod cum Gorgias fecisset librum pulcerrimum de concordia, cum 
requireretur ab eo, que erat causa, quare in hospicio suo non esset con- 
cordia, cum ibi non essent nisi tres, sc. uxor, ancilla et ipse, respondit: 
»Ubi est aqua, non potest Tivere ignis, et quia cor mulieris est deditum 
omni discordie, impossibile est, quod ubi sunt mulieres, ibi sit pax.c 
Bromyard, Prelatio, P. XIII, Art. II, VII Hier. c. Jov. Plutaorch, Conju- 
galia Praecepta XLIII, Opera moraL bd. I, s. 171. Erasm. lib. VI, Apophth. 
yarie mixta 235. c Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 54 : TuUius in lib. de senect. 
(V, 13). Joh. ValL Comp. V, 1, bl. 135 c : Tull. de sen. II. d Vinc. 
Bell. a. a. o. Val. Max. VIII, XIII, Ext. 2. Joh. Vall. Comm. III, II, 6, 
bL 61 d: Tullius de senect. VIII, (vielmehr V, 13); Comp. III, V, 24, 



99 

Aqueste, segunt dise Ysidro en las ethimologias, fue uno 
de los primeros ynventores de la * rretorica arte. Y, segunf^^"^ 
dise Geronimo en el libro primero contra Joviniano, aqueste 
Qorgias ovo conpuesto un libro muy fermoso de concordia, 
Gomo quiera que en su casa oviese grant discordia entre el y 
su muger. Este libro leyo ^ Gorgias en la fiesta de la olin- 
piada donde Melancio^ su enemigo dixo contra el estas pa- 
labras: »Aqueste nos manda usar de concordia el qual a sy 
y a su muger y a su sierva non puede en su casa en concordia 
sostener.c Aquesto desia por quanto la mug^r de aqueste Gor- 
gias celaVa y avia enbidia de la fermosura de su sierva y al 
su muy casto varon con quotidianas' yergas castigava. Aqueste, 
segunt dise TuUio en el libro de sene(c)tute, cunplio ciento y 
siete annos y jamas ceso de su obra y estudio. Preguntaron 
a Gorgias porque queria durar tan luenga mente en la vida. 
El rrespondio disiendo: »Porque non fallo cosa alguna que 
acuse a la mi vejes.< E como muriese disese que oviese dicho 
que avia dolor porque estonces desauparava la vida quando le 
parescia que comen^ava a saber. Tanto fue avido Gorgias en 
grant veneracion entre los griegos que le fisieron estatua de 
oro maci^a y solida la qual fisieron poner en el tenplo de 
Apolo delficon, puesto que fasta estonces (a) algunos otros de 
ese tienpo estatuas doradas oviesen colocado. 

1 fiso h. 2 mebanoro h. 3 catianas h. 

« 
bl. 129 c: TuU. de Ben. TII; Comp. V, 1, bl. 135c: Tiill. de Senect. II. 
Brason., lib. VI, desenectute, bl. 184 b. Erasm. lib. VI Apophth. varie 
mixta 57: Gorgias. e Joh. Vall. Gomp. V, 7, bl. 137 b: Hieron. ep. 
XXXIV dicit quod Themistocles cum expletis centum septem annis mo- 
reretur dizisse fertur se dolere quod tunc egrederetur de vita quando 
sapere cepisset, (Bruson., lib. III de literis, bl. 107 a; Guicciardini, Detti, 
bl. 2 b, L'Hore, bl. 6 b), s. Hieron. ep. LII, Migne, P. C. C. bd. 22, sp. 529, 
an welcher stelle eine anmerkung mit berufung auf Diogenes Laertius 
Y, 2 die vermuthung ausspricht, statt Themistocles sei Theophrast (die- 
selbe verwechslung in Cic. Tuscul. III, XXVIII, 69) zu lesen. In dessen 
lebensbeschreibung (bl. 82 b), welche einen ^hnlichen ausspruch bringt, 
h3.tten wir auch die aufgefundenen parallelstellen angemerkt, wenn die 
worte der klage selbst nicht besser mit denen des Gorgias stimmten. 
f Val. Max. VIII, XV, Ext. 2. Vgl. Hieron. c. Joannem Hierosolym. § 12, 
Migne bd. 23, sp. 365 A. 

1* 



100 



Cap. XXVn, Isocrates. 

Isocrates, philosophus, auditor Gorgie* philosophi, clarait 
in Grecia tempore Assueri regis. 

Hic, ut Valerius Kbro .VIII. ait, nobilissimum Kbrum qui 
tranochos ^ inscribitur nonagesimum .III. annimi attingens, 
opus ardentis spiritus plenum edidit^. In exhortacionibus autem 
suis, ut ait Calcidius, virtutem laudavit; et omnium bonorum * 
tociusque prosperitatis causam penes eam consistere dixit. Ait- 
que hanc esse solam que res impossibiles ad possibilem redi- 
geret facultatem. Quid enim, ait, generosam magnamque 
• bi.87a virtutem * vel aggredi pigeat vel ceptum fatiget ut, tanquam 
victa difficultatibus , se temperet a labore**? Interrogatus ab 
amicis quare non forensibus in negociis versaretur ait: >Que 
locus callet ille nescio, et que ego calleo locus ille nescit^« 

Scripsit autem Isocrates librum exhortacionum de quo 

notabilia hic quedam coUecta sunt : Fidelis esto diis, non solum 

immolans, sed iureiurando perseverans. lUud enim (opum in- 

dicium) ' est, hoc vero probitatis signum ". Talis fias paren- 

tibus quales erga te natos tuos fieri optas'. Que nefas est 

agere, eadem nec fari existimes ' bonum *^. Nunquam uUum 

perpetratum facinus latere credas, nam [et]*si ceteros hoc la- 

teat tu tibi conscius es\ Verere crimina eciamsi * falsasint*, 

• 

1 tranaucos GRLNADGB; Ilavadif^vaVx^^ Val. Max. 2 bonorum 
inicium HADGB. 3 iudicium optimum H; mihi jud. opt. ADGB; michi 
judicio opus est CRLN; Tffiv y(jpnfi\i.&zm sbnopiaz oYjjietov Isocr. ad Demon. 
4 CRLNADGB. 5 etsi CRLNADGB. 6 sunt CRLN. 



a VgL Gorgias s. 96 , z. 1 8. b Val. Max. VIII , VII , Ext. 9. 

c Chalcidius, in Timaeum Platon. prooemium, Mullach, Fragm. bd. II, 
8. 147 lasst dies den Socrates sagen. Vgl. Isocr. admon. ad Demon. 
Prol. III, Orelli, Opuscula, bd. II, s. 20, T. d Polycrat. Prol., bd. III, 
s. 13. Joh. ValL Comp. IV, 3, bl. 132 b: Policr. in prol. e Isocrat., 
Orelli, a. a. o. bd. II, s. 22, nr. 1. f Isocrat. a. a. o. s. 24, nr. 3 
(widerholt in. Stob. bd. III, s. 86, Sermo LXXVII, nr. 86. St. Maxim., 
XXIII, sp. 860 B. Anton. Melissa II, 11 (al. 128), sp. 1048 D). Boc' de 
Oro, s. 176, c : Socrates. Costo, Fuggilozio, s. 548 : Eliano : Sii tale verso 
tuo padre e tua madre qual tu vorresti che fussino i tuoi figliuoli verso 
di te. Vgl. Thales s. 12, z. 3. g Isocrates a. a. o. s. 24, nr. 6. Casti- 



101 



Cap. XXVn. Ysocrates. 

Ysocrates, filosofo, oydor y discipulo fiie de Gorgias filo- 
sofo, y florescio en Grecia en el tienpo del rrey Asuero. 

Aqueste, segunt dise Valerio en el libro octavo, conpuso 
un Kbro Ueno de ardiente espiritu, el qual libro fue dicho tra- 
nacos y acabo la obra del, aviendo noventa y quatro annos. 
E segunt dise Galcidio, aqueste en los sus amonestamientos 
alabo mucho a la (virtud) * y dixo qu6 acerca della estava toda •w.w» 
causa de prosperidad ^ y de todos bienes, y dixo que aquesta 
sola era la que convertia las cosas inposibles en posible facul- 
tad. Aqueste dixo : ^a quien pesara de meterse en los fechos 
de generosa magnanimidad o despues de rrescebida quien se 
quexara que lo fatigue, que^ asy como voncido' de dificul- 
tades se aparte del su trabajo ? A este preguntaron sus amigos 
que porque non se entremetia en (los) negocios de (la) cibdad. 
El rrespondio : »Yo non se qual es la cosa que aqueste logar 
escallenta y porque lo que a mi escallenta (el non sabe)*. 

Aqueste Ysocrates escrivio un libro de amonestamientos 

a Demoni(c)o del qual algunas cosas notables aqui son rreco- 

legidas las quales son las que se siguen : Sey fiel a los dioses, 

non tan sola mente sacrificandoles, mas perseverando en ello 

por sacramento, por quanto aquello es (indicio de opulencia) * 

y aquesto otro sennal de bondad. Atal sey a tus padres qual 

despas que tus fijos fuesen para ty. Non pienses que es bien 

de fablar aquellas cosas que es vicio faserlas. Nunca creas 

que el mal fecho que fisieres se pueda asconder, ca (aun) sy 

a los otros se a^condiere tu mesmo seras dello sabidor. Ave 

vergueil§a de los pecados como quiera que tu non los ayas 

» 

1 prespicacia h. 2 o h. 3 vencida b. 4 tu non sabes h. 

5 juysio de las obras h. 

♦ 

gos y Dotrinas, V, in Dos Obras etc, s. 277. Vgl. Sokrates s. 134, z. 9. 

h Isocrates a. a. o. s. 24, nr. 9 (widerholt in Stob. bd. I, s. 346, Sermo 

XXy, nr. 9). Plutarch, Apophth. Bomanor., Caton. major. IX (Opera 

moral. bd. II, s. 240): MdXtoxa bh Sv6jit|;s 8stv Ixaorov lauxdv alSetod-at, 

^yffiiwoL Y^tp laoxo5 [irflinozs x^P^C stvat. Lib. de moribus, s. 141, nr. 59: 

Nullum magis conscium peccatorum tuorum timueris quam temet ipsum, 

alios enim potes effugere, te nunquam; s. 144, nr. 108: Gum alios ti- 



102 

nam plerique veritatem ignorant, opinionem autem coniectant *. 
Magis formida crimen quam dampnum; decet quidem formi- 
dare unumquemque malum vite exitum, virtuosos vero igno- 
miniam vite^. Si quando tibi contingat mortis periculo in- 
tentari salutem tuam in opinione bona tuere, non autem cum 
infamia, nam mori quidem fortuna in omnes sentenciam pro- 
mulgavit, bene autem mori natura proprie ^ virtuosis attribuit °. 
In vestibus neque magnificus sis neque curiosus \ Contempne 
solicitos erga divicias, nequeuntes uti possessis, nam idem hii 
bL87bpaciuntur sicut si quis equum bonum habeat, prave sciens '^ 
equitare*. Odi blandientes tanquam decipientes, nam uterque 
iniuriatur equaliter '. Strenue ages si fueris amator sapiencie ^. 
Que nosti conserva leccionibus, que vero nondum didicisti dis- 
ciplinis acquire, eque autem nefarium est audientem utile non 
addiscere et quicquid boni datum ab amicis nuUatenus accep- 
tare ^. Ita equa lege utere in peccantes ut utique in te reum. 
Erga alios iudices uti alios erga te iudicare rogares ^ Nec 
risum precipitem diligas, nec verbum cum acrimonia acceptes, 
illud enim amens, hoc vero furiosum est^. Serva magis ver- 
borum quam rerum deposita^ Neminem amicum concilies 
priusquam percuncteris quo pacto se gesserit erga* priscos 
amicos, credas eum eciam erga te huiusmodi futurum cuius- 
modi erga illos fuit*". Lentulus fias amicus, factus autem per- 
severare nitaris °, eque enim malum est nuUum habere amicum 
et multos mutare et alterare^. Quoscunque velis tibi amicos 
facere, de hiis aliquid boni profer^. Aurum in igne** proba- 

♦ 
1 quippe CRLNADGB; t8tov Isocr. 2 CRLNADGB; circa H. 

« 
mueris tnm te ipsum maxime verere, nam sine aliis saepe esse potes, 
sine te nunquam. Pseudosen. de morib. 59 u. 108. Ygl. Anacharsis 
s. 50, z. 16 und Socrates s. 132, z. 10. 

a Isocrates a. a. o. nr. 12. Boc. de Oro s. 177, d : Socrates. b Isocr. 
a. a. 0. s. 36, nr. 73. c Isocr. a. a. o. s. 38, nr. 74. d a. a. o. 

s. 30, nr. 37 : Etvai ^o6Xou t& nspl xyjv la^fjTa (piXdxaiog, dcXXa \iri xaXX,Q)- 
niavfii. Sbakspere, Hamlet I, III, Polonius: 

Costly thy habit as thy purse can buy, 
But not ezpress^d in fancy; rich, not gaudy. 
e Isocrates a. a. o. nr. 39. f a. a. o. nr. 46. g a. a. o. s. 26, nr. 15: 
'E&v ii (ftXo|ia^i]€ loTg TioXojjta^g. h a. a. 6. s. 26, nr. 16. i Vgl. 



103 

fecho, ca muchos son los que non saben la verdad y conjecturan 
por la opinion. Sy te acaesciere el peligro de la muerte pro- 
cura de conservar la tu salud en opinion de buena fama, por- 
que la muerte tuya non sea con infamia, por quanto la natura 
ha dado sentencia contra todos de morir y contra solos los 
yirtuosos de bien morir. Non seas magnifico nin curioso en 
yestiduras. Menosprecia a los que son solicitos en allegar rri- 
quesas y a los que non quieren usar de las cosas poseydas. 
Aborresce a los lisonjeros asy como (a los) engannadores por 
quanto cada uno destos te * enganna y ynjuria ygual mente. •w.wb 
Noble mente faras sy fueres amador del saber. Conserva 
aquellas cosas que oviste sabido, y las cosas que non oviste 
aprendido non te faga verguen^a de las demandar a tus disci- 
pulos sy las sopieren, ca muy aborrescible cosa es oyr aquello 
que es provechoso y no(n) aprenderlo. Non ames la rrisa desten- 
plada, nin digas palabra con injuria, ca lo uno es iecho de 
loco y lo otro de furioso. Guarda mas el deposito de las pa- 
labras que el de las rriquesas. Non tomes a ninguno por 
amigo antes que sepas en que manera se ovo avido con los 
otros sus amigos, y cree que en tal manera se avra contigo 
como con ellos se ovo avido. Non entres en el amistad a^rre- 
batada mente, pero despues que en ella entrares procura de 
perseverar en ella, ca muy mala cosa es non tener algunt 
amigo y rremudar a muchos. El oro provamoslo en el fuego. 



Socrates s. 128, z. 8. k Isocrates a. a. o. s. 24, nr. 5. Boc. de Oro 
s. 1 77 a, Socrates. 1 a. a. o. s. 28, nr. 25. m a. a. o. nr. 29. St. 

Maxim. VI, sp. 760 A. Anton. MeKssa I, 25 (al. 137), sp. 853 A. n Shak- 
spere, Hamlet, I, III, Polonius: 

Those friends thbu hast and theLr adoption tried, 

Grapple them to thy soul with boops of steel, 

But do not duU thy palm with entertainment 

Of each new-hatch'd unfledged comradel 
Ygl. Solon s. 18, z. 4. o Isocrates a. a. o. s. 28, nr. 30. St. Maxim. 
a. a. 0. Anton. Melissa I, 24 (al. 135), sp. 849 B. p Isocrates a. a. o. 
8. 32, nr. 52. Vgl. Socrates s. 128, z. 2. q St. Maxim. VI, sp. 761 B, 
MevdvSpou: Xpuadg |i&v olSs doxi[xdc|^8Q^aL nupl ^ 

*H TCp6g yCXoug 8' eSvota xoj^p^ xpCvsxai. ^^ J ^ 

(Corsini), Rosaio, cap. LII, Patientia, Seneca (de provid. V, 8): Ignis 
aurum probat, miseria fortes viros, s. 65. 



104 

mus, amicos in adversitate discemimus '. Eleganter uteris amicis 
si minime prestoleris * eorum preces, sed ultro eis, cum tempus 
exegerit ', auxilieris *. Amicorum absencium velut presencium 
memor esto° ne censeri valeas absentes non diligere"*. Eque 
profanum est nocumentis superari hostium et amicorum vinci 
beneficiis". Benefacito bonis, aderit enim tibi gracia debita', 
•"•88** benefaciens autem malis similis eris alentibus alienos canes, 
illi enim in impendentes panem ut in quoslibet latrant, pravi 
quoque iuvantes se ut nocentes ledunt*^. Consiliare diucius, 
effice vero deliberata velocius**. Ad bene autem consiliandum 
incitaberis si calamitates, provenientes ex consilii carencia, per- 
spexeris, nam et sanitatis conservande causa * sumus magis se- 
duli cum miserias languoris animadvertimus ^ Gonsilians de 
agendis exempla fac preterita futurorum, nam ignotiun ex noto 
citissimam nanciscitur coniecturam^. Cum in tuis expedierit 
te quemquam consulere ceme quo modo disposuerit sua, nam 
qui perperam agit in proprio nunquam commode consiliabitur 
in alienis^ 

Cap. XXVni. Protagoras. 

Protagoras sophista Athenis clamit tempore Assueri regis. 
Huius Athenienses omnes libros decreto publico combus- 
semnt, ut dicit Eusebius™. 

Istius, ut ait Agellius libro quinto noccium acticarum, se 

dedit in diciplinam Euathlus ^ adolescens ad discendum elo- 

* 

1 prestolaris GBLN; &v [i.'^ nspiiiivYjc Isocr. 2 exegit CBLN; ftv 

xol^ xaipoTc Isocr. 3 •causa* nicht in GBLN. 4 Aul. Gtell. Diog. 

Laeri; Eathalas HGBLNADGB Spec. hist. 

« 
a Isocrates a. a. a s. 28, nr. 32. Anton. Melissa I, 24 (aL 135) 
sp. 849 A, Platarchi. Aason. VII Sap. Sentent., Pittacas, v. 7. Boc. de 
Oro s. 153 a: Diogenis. Fiore di Virtu, s. 62: Socrate dice: Gli amici 
si conoscono nella nicistli, perchb nella prosperitk ogni uomo si moslra 
amico. Eyering, Proverb. Gopia, bd. I, s. 453. Proverb. Salom. XVII, 17. 
Vgl. Aristoteles bl. 70 b; Varro bl. 99 a. b Isokrates a. a. o. rir. 33. 
Vgl. Ghilo s. 24, z. 11; Periander b.44, z. 17; Theophrast b1. 82a; Bias 
s. 36, z. 12; Ghilo s. 26, z. 16. c Vgl. Thales s. 12, z. 3. d Isocr. 
a. a. 0. s. 30, nr. 36. e a. a. o. s. 28, nr. 34. f a. a. o. s. 30, nr. 44. 
g a. a. 0. nr. 45. h a. a. o. s. 34, nr. 54. Zu dem letzteren theile 
der vorschrift vgl. Bias s. 36, z. 13; Sokrates s. 134, z. 11. i a. a. o. 



105 

y los amigos en el adyersidad los conoscemos. Asy te mienbra 
de los amigos absentes como de los presentes porque non pa- 
rescas non amar a los absentes. Mny aborrescible cosa es ser 
sobrado de los dannos de los enemigos y vencido de los bene- 
ficios de los amigos. Fas bien a los buenos y avras la gracia 
dellos. El que fase bien a los malos es semejable a los que 
crian los perros agenos, que asy ladran a los que le(s) lan^an 
el pan como a los otros. Prolongada mente te conseja de lo 
que has de faser, pero lo que ya ovieres delibrado ligera mente 
lo pon en obra. Estonces seras tu despertado a bien te acon- 
sejar sy acatares las calamidades y angustias que vienen de 
las cosas que carescen de consejo, ca estonces somos mas so- 
licitos a conservar la sanidad quando bien acatamos las mise- 
rias que se rrecrecen de la enfermedad. Quando quisieres aver 
consejo en las cosas que has de faser ordena las cosas de por 
* venir a enxenplo de las pasadas, ca de las cosas conoscidas«bi.8o» 
nasce muy sabida conjectura para tenplar las non conoscidas. 
Quando te fuere necesario de demandar consejo a alguno sobre 
tus fechos cata primero como el aya dispuesto los suyos por 
quanto el que mal ordena las cosas propias nunca provechosa 
mente dara consejo en las agenas. 

Cap. XXVin. Protagoras. 

Protagoras sofista florescio en Atenas en el tienpo del 
rrey Asuero. 

De aqueste dise Eusebio que los ateneses por derecho publico 
le ovieron quemado todos los sus libros. 

Y, segunt dise Agelio en el quinto libro de las noches de 
Atenas, un mancebo, Uamado Euatlo \ se ovo dado a la disci- 

1 Euchelao h. 

« 
nr. 58. k a. a. o. nr. 53. 1 a. a. o. nr. 57. Boc. de Oro s. 199, c 
Sokrates, u. 84, a: Sed. Dieses kapitel fibersetzt im Mer des Hist. Quint 
aage, chap. XLIV, de Ysocrates philosophe, bd. 1, bl. 207 b, mit aus- 
nahme des »Hic ut« bis »edidit«, s. 100, z. 4 bis 6; des »quid emm« 
bis »labore«, s. 100, z. 10 bis 12; des »lllud enim« bis »8ignum«, s. 100, 
z. 17 fg.; und des »Eque prophanum« bis »beneficiis«, s. 104, z. 4 bis 6. 
m Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 55: Eusebius (Chron. lib. II, Olymp. 84, 
Migne, P. C. C, Ser. gr., bd. 19, sp. 478). 



106 

quenciam orandis in causis^ pepigitque sibi^ pecuniam gran- 
dem se' daturum primo die quo causam apud iudices orasset 
et yicisset. Cum ille abundanter profecisset in facundia et, 
transcurso tempore longiori, causantibus patrocinium denegaret, 
ut putabatur, ne doctoris impleret mercedem ex promisso, Pro- 
»>i.38b tagoras * ex pacto mercedem petere * instituit et litem cum 
Euathlo pro solvenda pecunia contestatur. Cumque ad iudices 
committende cause gracia convenissent Protagoras ait: »Bedde 
michi quod peto, sive fuerit pronunciatum contra te sive pro 
te. Nam si pro te, tunc tamen michi merces debetur ex pacto 
quia vincis *, si contra te, michi adhuc debetur quia vinceris • 
ex sentenc]a.« CuiEuathlus: »Disce, magister, utroque modo 
fore ut non reddam quod petis, sive contra me pronunciatum 
fuerit sive pro me. Nam si contra me, nil tibi debetur ex 
pacto quia non vici ^, si vero pro me, nil ex sentencia debetur 
quia ego victor®.« ludices autem, hoc inexplicabile rati, rem 
iniudicatam derelinquerunt causamque in longissimum distule- 
runt diem\ 

Cap. XXIX. Crisippus. 

Crisippus, philosophus stoicus, de Heliopoli* Cilicie, fuit 
asianus^. Huius est hec sentencia, ut ait Seneca in epistola unde- 
cima*®: sapiens nulla re eget, et tamen illi multis rebus opus 
est, econtra stulto nulla re opus est, nuUa enim re scit uti, et 
tamen omnibus eget*. Similiter de beneficiis congruentibus sic 

dicebat, ut ait Seneca libro secundo de beneficiis: sic est de 

« 

1 ebenso Spec. hist.; »orandis in causisc nicht in GRLN; eloquen- 
tiae disoendae causarumque orandi cupiens Aul. Gell. 2 ei GBLNA 
DG6 Spec. hist. 8 se grandem ei Spec. hist. 4 GltLNADGB Spec. 
hist. Aul. GelL; poscere H. 5 debebitur quia tu viceris Spec hist. 
Aul. GeU. 6 debebitur quia ego vicero Spec. hist. Aul. GelL 7 de- 
beo quia non vicero Spec. hist. ; debebo quia ego non vicero AuL GelL 
8 vincam CRLN ; debebitur quia ego vicero Spec. hist. Aul. GelL 9 eben- 
80 Spec. hist. Solinus; 2IoXe6g Diog. Laert. 10 epistola nona GRLN 
ADGB Spec. hist. 

» 

a Vinc. BelL a. a. o.: Agellius in libro V noct. attic., (X, 5bi8l5). 
Guicciardini, Detti, bL 6a; L'Hore, bl. 14 b: Gorace promette a Sosia 
(Lisia). Diog. Laert. IX, 56. Mit recht sagt Mullach, Fragm. phi]. graec. 



107 

plina de aqueste Protagoras por aprender del la eloquencia en 
la8 oraciones de las causas. £ prometiole de le dar grant di- 
nero el primer dia que sopiese proponer en las causas ante los 
jueses sy en tal manera orase que veneiese. E como aqueste 
mancebo tanto oviese ya aprovechado en la facundia de la elo- 
quencia mediante lo que Protagoras le ayia ensennado, despues 
de discurso de luengo tienpo denegava de dar patrocinio a los 
causantes, ca se pensava que avria de pagar, sy lo fisiese, el 
precio que a su maestro avia prometido. Protagoras veyendo 
aquesto movio litijo a su discipulo Euatlo y demandole el precio 
que con el ayia pacteado. E como viniesen ante los jueses a 
fin de les cometer aquesta causa Protagoras dixo: »Dame lo 
que te demando, agora sea pronu(n)ciado por sentencia contra 
ty, agora sea pronunciado por ty, ca sy contra ty fuere pro- 
nunciado tu me seras tenudo de pagar por sentencia por yo 
vencer, y sy por ty fuere pronunciado devesme pagar por el 
pacto que comigo posiste porque tu vences.< Al qual rrespon- 
dio Euatlo, disiendo: »Maestro, en una manera nin en otra 
* yo non te dare lo que demandas, agora sea pronunciado contra *bU8ob 
mi, agora por mi, car sy por mi fuere pronunciado yo non te 
devere alguna cosa pues sere absuelto por sentencia porque 
vencere, e sy contra mi fuere pronunciado non te devere nin- 
guna cosa (por el pacto que comigo posiste) pues que yo non 
venci.< Los jueses ovieron aqueste litijo por ynexplicable y 
dezaron la cosa non judgada y dilataron aquesta causa por muy 
luengos dias. 

Cap. XXIX. Cris(ip)pus. 

Cris(ip)pus, filosofo estoyco, asiano, del qual, segunt dise 

Seneca en la epistola quarta, es aquesta sentencia: El sabio 

non le mengua cosa alguna, pero fasenle menester muchas cosas, 

y por contrario es al loco que non ha menester cosa alguna, 

y ha mengua de todas porque non sabe usar de ninguna. 

* 
I, LXXI: litem illam fictam putamus ad contorta et aculeata sophis- 
mata deridenda. b Vinc. bell. Spec. hist. VI, 26: Fuit autem Grisip- 
pus, ut ait Solinus (88,9; s. 181), de Heliopoli antiquo Sicilie oppido» 
GUantes autem asyanus. c Vinc. Bell. a. a. o.: Seneca in epist. XI, 
(12); Spec. doctr. V, 24: Sen. ad Lucill. 



108 

beneficiis quemadmodum de lusu pile qudjn cadere dubium non 
est aut mittentis vitio ^ aut accipientis. Necesse est autem ut 
lusor bonus aliter illam collusori longo, aliter breyi mittat. 
•bi.39»* Eadem beneficii racio est; nisi utrique persone, dantis et re- 
cipientis, aptetur * neque ab hoc exibit nec ad illum perveniet, 
ut debet*. Hic anno vite sue octuagesimo 4deo exactissime 
subtilitatis volumen scripsit, ut ad ea que ibidem posuit penitus 
cognoscendi longa vita opus sit, ut ait Valerius libro .VIII.* 
I Hic Crisippus animarum etemitatem intelligens mortem sibi 
, ipsi intulit* tanquam migraretur in celum*. Iste Crisippus 
una cum Zenone stoico princeps fuit stoicorum •. Horum sen- 
tencia fuit: posse omnem perturbacionem erudicari [et exstir- 
pari] ' de mentibus bominum , et hoc idem senserunt veteres 
academici. Peripatetici autem perturbaciones easdem dicunt 
frangi, regi et moderari et quasi infrenos equos quibusdam 
lupatis coerceri*'. 

Horum stoicorum inter ceteras hee sentencie sunt : Id so- 
lum bonum est quod honestum est*^. Nichil deest ad recte vi- 
vendum ei in quo virtus est'^''. Omnes stulti insaniunt*. Solus 
sapiens est dives^. Stultus omnia vicia habet, sed non in omnia 
natura pronus est, alius enim.in avariciam, alius in luxuriam 
inclinatur^ 

Cap. XXX. Socrat^s. 
Socrates, philosophus, atheniensis, ex marmorario patre 

1 Probam est, libri tamen mss. »8tud]o« aut »dubio«. Bouillets 
ausgabe, Paris 1827; die letstere lesart auch in HGBLNADGB Spec. 
hist. u. doctr. 2 ebenso Spec. bist. u. doctr.; aptatur Sen. 3 GR 
LNADQB Spec. hist. Hieron. 4 so GRLN Spec. hist Hieron.; non- 

nunquam coerceri HADGB. 5 ebenso Spec. hist. Gic.; est virtus parva 
nec magna est cnlpa GRLNADGB. 

« 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 26; doctr. V, 48: Seneca in secundo 
de Benef., (XVII, 3). b Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. : Val. (Max.), 
VIII, (VII, Ext. 10). Holkot in librum sapient., cap. IV, Lect. 55, Val. 
VIll, s. 195. c Vgl. Empedokles bl. 58 b, Zeno bl. 88 a, Gato bl.94b. 
d Vinc. bell. Spec. hist. a. a. o. : ut ait Lactantius (Divinarum Tnsti- 
tution. lib. III, cap. XVIII, Migne, P. G. G., bd. 6 (1844), sp. 406 A). 
Verschiedene geriichte ilber den tod des Ghrysippus verzeichnet Diog. 



109 

Aqueste Cris(ip)po, aviendo ochenta annos, acabo de conponer 
un Yolumen de libro de tania sotilesa que para conoscer las 
cosas que en el escrivio seria menester luenga vida, (como) ^ dise 
Valerio en el libro octavo. Aqueste * entendio asy la etemi- | 
dad de las animas que estando en el articulo de la su muerte 
junto las manos contra el cielo entendiendo que la su anima 
avia de convolar y traspasar en el cielo. Aqueste Cris(ip)pus '. 
junta mente con Senon fue principe de ia seta de los estoycos 
de los quales se lee aquesta sentencia: que toda perturbacion 
se puede derraygar y destirpar ^ de las voluntades de los onbres. 
E aquesto mesmo syntieron los viejos academicos, pero los peri- 
pateticos disen que aquestas pertiirbaciones se pueden quebran- 
tar, rregir y moderar, y asy como cavallos defrenados* con asperas 
rriendas conpremir y domar. 

E aquestas sentencias que se siguen, se leen entre otras 
de aquestos estoycos: Aquello solo es bueno que es onesto. 
Non le faUesce ninguna cosa para bevir (rectamente) a aquel 
en el qual esta la virtud pequenna y (non) grande es la culpa. 
Los locos * todos salen de seso. Solo el sabio es rrico. El»bi.si» 
loco segunt los logicos non tiene todos los vicios, mas natural 
mente es inclinado a todos, unos en luxuria y otros en avaricia. 

Cap. XXX. Socrates. 

Socrates, filosofo, atenes, ovo el padre ma(r)morario y la 

« 
1 dc aqueste h. 2 que h. 3 desturpar L 4 desenfrenados ? 

Laert. VII, 184 fg. Vgl. auch Seneca, Epist. LVI, 3. e Vinc. Bell. 
a. a. 0., VI, 28. August. de civ. Dei IX, IV, 2, Migne a. a. o., bd. 41, 
sp. 259, vgl. V, sp. 261. f Vinc. Bell. a. a. o. : ut ait Hieron. in dia- 
logo c. pelagian. (Migne a. a. o., bd. 23, sp. 495 A). g Vinc. Bell. a. 
a. 0.: Cic. de parad. (l). Tuscul. V, XV, 45. Seneca, Epist. CXX, 2. 
Diog. Laert. VII, 101. h Vinc Bell. a. a. o.: Cic. parad. (II). Seneca 
Epist. LXXXV, 1: Virtus ad explendam beatam vitam sola satis effi- 
cax; De vita beata, cap. XVI: Virtus ad vivendum beate suffidt. Per- 
fecta illa et divina qnidni sufficiat. Immo superfluit. Polycrat. VII, 8, 
bd. IV, 8. 105. Diog. Laert. III, 78: Plato. i Vinc. Bell. a. a. o.: 

Cic. Parad (III). Tuscul. III, IV, 9. Seneca de benef. II, XXXV, 2. 
k Vinc. Bell. a. a. o. : Cic. Parad, (VI). Seneca de constant. sapient. 
V, 1. 1 Vinc. Bell. a. a. o.: Seneca in libro IV de benefidis, (XXVI, 3). 



110 

et obstetrice matre*, Archelai discipulus^ et magister Platonis 
• bi.89bet primus ethice * inventor fuit". IJItimas terre r^ones ad 
acquirendam sapienciam ^ perlustravit^ usque ad senectutem. 
Et quia ad discendum se semper pauperem crediditad docen- 
dum se fecit locupletissimum^ Et licet esset sapientissimus 
nichil se scire putabat. Unde et illud sepe dicebat, ut ait Hie- 
ronymus ad Paulinum : hoc unum scio, quod nescio '. Hic adeo 
studiosus fuit, ut ait Seneca in epistola LXXI ' ad Lucillum, 
quod ad componendos corrigendosque mores universam philo- 
phiam flexisse' dicatur, et hanc summam philosophiam esse 
dicebat : bona malis distinguere ^. Et Tullius dicit in libro de 
tusculanis questionibus quod Socrates philosophiam de celo 
evocavit et in urbibus collocavit et coegit de vita et moribus 
rebusque bonis et malis querere**. Isidorus vero secundo ethi- 
mologiarum sic ait: ethicam Socrates primus ad corrigendos 
componendosque mores instituit ac omne studium eius ad bene 
vivendi disputacionem perduxit, dividens eam in quatuor vir- 
tutes anime, scil. prudenciam, iusticiam, fortitudinem et tem- 
peranciam^ Fuit autem Socrates mirabilis castitate, iusticia 
aliisque virtutibus ita ut propter virtutum heroicarum eminen- 
ciam eum ultra hominem eciam philosophi pronunciarent. A.Ii- 
quando enim, ut ait Agellius libro .H., repertus est stare per- 



1 CRLNADGB; sciam H. 2 LXXIIU HCRLNADGB. 3 der 
letzte theil dieses satzes ist allerdings aus Seneca (Epist. LXXI, 7) ent- 
lehnt, der erste theil desselben aber kann nur dem sinne nach auf ihn 
bezogen werden, die worte selbst sind aus Augustin genommen. 



a Diog. Laert. II, 18. b Diog. Laert. II, 16. Vinc. BeU. Spec. 
hist. IV, 56: Aug. in libro de civ. Dei VIII, (cap. U, Migne a. a. o., 
bd. 41, sp. 226). c Vinc. Bell. a. a. o.: Hugo, libro III Diolassem. 

Ethice inventor Socrates fuisse dicitur qui de ea XXIIII libros secun- 
dum positivam justiciam conscripsit (Hugo a St. Victore, Eruditionis 
Didascalicae Lib. III, Cap. II, Migne a. a. o., bd. 176 (1854), sp. 766 B). 
d Das gegetitheil bezengen Flato Criton XIV, Phaedrus V. Diog. Laert. ' 
II, 22. e Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 66; doctr. VI, 46: Val. (Max.), 
VIII, (VII, Ext. 8). Polycrat. VII, 5, bd. IV, s. 135. Joh. Vall. Brevil. 
II, 2, bl. 155 d: Val. VIII, VIL Vgl. s. 124, z. lOfgg. Xistos bl. 100 b. 
f Hieron. Epist. LIU ad Paulinum 8, Migne a. a. o., bd.22, sp. 548; 



111 

madre partera. Fue discipulo de Archelao y maestro de Pla- 
ton y fue el primero que fallo la ethica filosofia. E este tras- 
paso fasta las finales rregiones de la tierra por adquerir sabi- 
duria fasta la su vejes. E como quiera que fiiese muy sabio 
non se rreputava saber alguna cosa, antes desia' muchas veses, 
segunt dise Qeronimo en la epistola a Paulino, aquesto solo 
se, es a saber que non se ninguna cosa. Aqueste Socrates en 
tanto grado fue estudioso, segunt dise Seneca en la epistola 
se(p)tuagesima prima ^, que inclino la universal filosofia a con- 
poner y corregir las costunbres de los onbres. El qual desia 
que non era otra cosa filosofia synon distinguir y apartar los 
bienfes de los males. E Tullio dise en el libro de las toscu- 
lanas quistiones que Socrates descendia la filosofia del cielo y 
la coloco en la tierra y en las cibdades. Y instituyo la ethica 
para corregir las costunbres, dividiendola en quatro partes, 
conviene a saber : en prudencia, justicia, fortalesa y tenpran^a. 
Fue Socrates tanto maravilloso en castidad y justicia y en las 
otras virtudes que por la grande heminei^ia de las heroycas 
virtudes fue pronunciado y avido entre (los mesmos filosofos) * 
por mas que onbre *. E segunt dise Agelio en el segundo libro 
de las noches de Atenas que algunas veses fue fallado Socrates 
estar en estado non ihovible desde la mannana y primer nas- 

» 
1 quarta h. 2 las gentes h. 3 onbre y filosofo h. 

« 

LVII, 12, ad Pammacbium a. a. o., sp. 579, u. c. Bufinum I, 17, a. a. 
0., bd. 23, sp. 410 C. Vinc. Bell. Spec. liist. IV, 57 u. 66 : Lactantius 
in libro de falsa sapiencia (Divinar instit. Lib. III de falsa sapient., 
cap. IV, Migne a. a. o., bd. 6 , sp. 357 A) ; Spec. doctr. VI , 44 u. 66 ; 
Joh. Vall. Comp. III, III, 2, bl. 118 d: Hieron. Epist. XXXV et in 
prolooo biblie. Diog. Laert. II, 32; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 39. 
Erasm. lib. III , Socrat, 36. Guicciardini, Detti, bl. 2 b, L'hore, bl. 6 b. 
Boc. de Oro, s. 130 d: Ypocras. Caro y Cejudo, s. 48: Bien sabe el 
sabio que no sabe, el necio piensa que sabe. g Vinc. Bell. Spec. 

hist. IV, 56; doctr. II, 11 u. V, 1: August. in libro de civ. Dei VIII, 
(III, Migne a. a. o., bd. 41, sp. 226). Polycrat. VII, V, bd. IV, s. 93, 
aus Augustin. h Cic. Tuscul. V, IV, 11. Vgl. Acad. I, IV, 15. Joh. 
Vall. Comp. III, III, 1, bl. 118 b: Tull. in primo Tusc. quest. Galeni de 
Histor. philos. liber spurius, c. I, Opera, bd. XIX, s. 222. i Isidor. 
Etym. II, XXIV, 5, Migne a. a. o., bd. 82, sp. 141 C. 



112 

tinaci statu ^ a summo lucis ortu usque ad solem alterum 
bi. 40» orientem, immobilis, eisdem [in]* vestigiis et ore ac * oculis 
[eundem in locum] " directis cogitabundus, tanquam in excessu * 
mentis*. Temperancie quoque tante fuisse perhibetur ut per 
omnia vite sue tempora valetudine inoflfensa vixerit^ et in 
illius pestilencie vastitate qua civitas atheniensis devastata est 
nequaquam fieret communi omnium cladi obnoxius,« voluptatum 
enim labe caruit*. Dicebat autem multos propterea velle vivere 
ut ederent et biberent, se autem edere et bibere ut viveret*. 
Paciencia enim mirabili proditus invictus fuit ab omnibus tri- 
bulacionibus et fortissimus in omnibus sustinendis. Sepe enim 
vehemencius disputans colaphis cedebatur atque divellebatur et 
plerumque irrisus contempnebatur et hec omnia equanimiter 
tolerabat. Semel ictu calcis a quodam percussus est, ut ait 
Laercius in libro de vita philosophorum. Et dum quidam eius 
toleranciam miraretur ait: »Si asinus calce me percussisset 
numquid eum in iudicium convenirem?^ Cur ego non susti- 
nerem sic equanimiter ictus hominum sicut percussuram ferrem 
irracionabiliimi bestiarumPc Erat eciam potens despicere vi- 
tuperantes eum. A quodam .enim semel percussus colapho, ut 
scribit Seneca in libro .III. de ira, nil aliud dixisse fertur nisi 

molestum esse eo quod nescirent homines quando cum galea ^ 

* 
1 ebenso Aul, Gell. Spec. hist. u. doctr. Joh. Vall.; vultu CRLNA 
DGB. 2 Aul. Gell. Spec. hist. u. doctr. 3 Aul. Gell. Spec. hist. u. 
doctr. Cessol. Joh. Vall. 4 ebenso Joh. Vall. ; secessu Aul. Gell. Spec. 
hist. u. doctr. Cessol. 5 so CBLN Sen. Joh. Vall. bl. 119 a; cum galea 
vel sine galea HADGB Dial. Creatur. Joh. Vall. bl. 162 a., 

* 

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 57 ; doctr. VI, 66 : Agellius libro primo (viel- 
mehr II, I, 2). J. de Cessolis, de ludo scach., bl. 17 b: Agellius. Joh. Vall. 
Comp. III, III, 8, bl. 118 d: Agell. libro II. Bruson., lib. II, de con- 
stantia, bl. 29 b. Plato, Conviv. cap. XXXVI. b Vino. Bell. Spec. 
hist. a. a. o.; Spec. doctr. V, 89: Agell. libro I (vielmehr II, 1, 2). 
c Gell. II, I, 4, 5. Diog. Laert. II, 25. Joh. Vall., Comp. III, III, 3, 
bl. 119 a: Agell. II. Hondorff, bl. 333 a: Aelian, Var. Hist. XIII, (27). 
d Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 57; doctr. V, 89: Agellius libro I (vielmehr 
XIX, II, 7). Polycrat. VII, 8, bd. IV, s. 106; VIII, 8, s. 256. J. de Cessolis, 
de ludo scach., bl. 52 a : Debet enim homo edere et bibere ut vivat, non 
autem vivere ut edat et bibat. Joh. Vall., Comp. III, III, 3, bl. 119a: 
Augell. lib. XX ; Comp. V, 2, bl. 135 d. Macrob. Saturnal. II, VUI, 16 



/ 



118 

cimiento de la lus fasta el nascimiento del sol del dia siguiente, 
y qne todo este tienpo estava Socrates inmovible en uno y ese 
mesmo logar y sobre aquestas mesmas pisadas, * la cara y los*bi.sib 
ojos derechos y levantados en el cielo, contenplativo y cogi- 
tabundo y levantada toda la mente en las celestiales cosas. 
E disese que tanto fue dado a la tenpran^a que todo el tienpo 
de su vida ovo salud syn ofensa de enfermedad y carescio de 
toda mansilla de delectacion. Ensennava Socrates que muchos 
querian bevir por comer y bever, pero que el solamente queria 
comer y bever por bevir. Fue guarnido Socrates de admirable 
paciencia. Nunca fue vencido por ningunas tribulaciones , y 
segunt dise Laercio en el libro de la vida de los filosofos, So- 
crates fue ferido una ves de un onbre que le dio una cos, y 
como algunos se maravillasen del su sofrimiento Socrates dixo : 
>Sy un asno me oviese dado aquesta cos, <jpor ventura avialo 
yo por eso de acusar en juysio ? Pues, ^porque yo non sofrire 
con tan ygual animo los golpes de los onbres como las feridas 
de las non rrasonables bestiasPc Ga era poderoso de menos- 
preciar las vituperaciones. E segunt dise Seneca en el libro 
tercera de yra : como Socrates una ves fuese ferido de uno de 
una bofetada que le diese, disese que non dixo otra cosa synon 
que era triste porque los onbres non sabian quando avian de 
salir de su casa con bacinete de gualteras o quando non. 



Diog. Laert. IT, 34; Paley a. a. o. bd. II, s. 24. Erasm., lib. III, Socrat. 
49. Guicciardini, Detti, bl. 127 a. Bent, Short Sayings, s. 506. Boc. de 
Oro 8. 152, d: Diogenis. Pero Diaz de Toledo, Glosa XXXVI: E sant 
Agustin dezia: Yo no bivo por comer, mas como por bivir. Espinosa, 
Dialogo, bl. 54 b: (Sbarbi, II, 149:) come por vivir, no vivas por comer 
Vgl. 8. 136, z. 2. The Burman, his Life and Notions, by Shway Yoe. 
London 1882, s. 21 : In the same v^aj food is to be eaten only to sup-, 
port life, eine den schulkindern in Burma eingepr&gte lehre; s. 40: 
It is worthy of remark that the religious must eat as they walk .... 
and constantly bearing in mind that foot is not intended for the gra- 
tification of^the flesh, but for the nourishment of the body. Vgl. S. John- 
son, Oriental Religions, India, bd. I, London 1879, s. 161. e Diog. 
Laert. II, 21 ; Palej, a. a. o. s. 38. Bruson., lib. V, de patientia, b1. 150 a. 
Erasm., lib. III, Socrates 24. Cardanus, de consol. lib. III, bl. 97 b. Vgl. 
das »divino precepto de Constantino Magno«-bei Mateo Aleman, Guz- 
man de Alfarache I, I, V, Bibl. de Autor. espan. bd. 3, (1849), s.200a. 

BwtUj 8 



114 

prodire deberent*. Multmn dominabatur suis passionibus. Erat 
autem in eo ire signum vocem submittere et loqui parcius, ap- 
bi.4ob parebat * autem tunc sibi ipsi obstare*, resistebat enim sibi 
et laborabat ut racione suos impetus cohiberet. Cum multa 
convicia in conventu discipulorum collegisset de eo Zopyrus * 
qui se naturas hominum ex forma perspicere * profitebatur 
derisusque esset a ceteris qui in Socrate vicia non coghoscebant 
ab ipso sublevatus est, dicente signa vera esse, sed racione a 
se devicta ". In eodem enim tenore vultus eciam adversis inter- 
pellantibus persistebat *. Cuidam dicenti sibi : >Talis maledicit 
tibi«, ait: >Ideo maledicit quia bene loqui non didicit*.« Alteri 
dicenti sibi: >Nonne talis exprobrat te?« >Non,« inquit, 
>Miclii utique non insunt talia'.« Dicebat autem Socrates 
oportere scire [se]' quemquam quandoque prebere detrahentibus, 
»nam si quid eorum que insunt nobis dixerint corrigentur *, 

4» 

1 Cic; Zephirus HCRLNADGB Joh. Vall. 2 Cic; prospicere flC 
RLNADGB Joh. Vall. 8 CRLNADGB. , 4 CRLNADGB; comgetnr 
H; sl {i^ ydp xi x&v npoo^vxtov Xdgeiav diop^oovxai Diog. Laert. 

« 

a Seneca de ira III, XI, 2. Dialog. Creatur., cap. LXXI : De milvo 
qui decepit puUos cujusdam cornicis : Sen. lib. III , de ira. Joh. Vall. 
Comp. III, III, 6, bl. 119 c; Brevil. IV, 3, bl. 162 a: Sen. deira, lib. IIL 
Bruson. a. a. o. bl. 150 a. Erasm., lib. III, Socrat. 45. Cardanus a. a. o. 
Fulgosius, bl. 123 a, de Socrate. b Seneca de ira, III, XIII, 2. Joh. 
Vall., Comp. III, III, 6., bL 119 c: Sen. de ira, lib. III. c Cic Tuscul. 
IV, XXXVII, 80; vgl. de fato V, 10. Joh. Vall. a. a. o.: TuU. IIII. 
Tusc quest. in fine. J. de Cessolis de ludo scach. bl. 56 b : Socratem quidam 
procax intuens ait: »Oculi etc.c Bruson., lib. I, Artem quam quisque 
novit in ea se exerceat, bl. 19 a. Erasm., lib. III, Socrat. 80. Eirchhof, 
Wendunmuth, IV, 140: ein hochgelehrter philosophus. Vinc Bell. Spec 
hist. IV, 57; doctr. V, 83 : Cassianus in libro collacionum (Cassian, Col- 
latio XIII, V, Migne, P. C. c bd. 49 (1846), sp. 905 A). Joh. Vall. Comp. 
III, II, 9, bl. 117 c: in coUation. patrum, collatione Thelemonis, dicitur 
quod cum Diogenem quidam intuens diceret: «Oculi efcc.« J. Bodin, De 
la demonomanie des Sorciers, Paris 1581, s. 40 fg.: Ihm zu folge ist 
»la Metoposcopie naturelle n'est point illicite et de faict en tout rOrient 
ils sont fort experimentez en cela.« Aber das von Bodin angefflhrte 
beispiel des Sokrates zeigt: »11 ne faut pas en faire loy infaillible, car 
il se trouve des hommes si masquez et qui scavent si bien couvrir et 
dissimuler leurs naturels qu^ils sont entierement maistres de leurs vi- 
sages.c Im Secreta Secretorum Aristotelis, Parisiis 1520, bl. 55 b, ist ein 



115 

Ca mucho se ensennofeaya de las sus pasiones. La^ sennal 
de yra que en el avia era fablar paso y mas baxo y mas ten- 
prada mente, e parescia que estonces rresistia y contradesia 
a sy mesmo y trabajava mucho por enfrenar y opremir por 
rrason todos sus arrebatamientos. E como un mancebo, 
llaniado Sopyro^, discipulo de Socrates, el qual judgaya por 
las formas y fisionomia ^ de los onbres las sus naturas y con- 
diciones , como aqueste rrecogiese de las sennales de Socrates 
muchos vicios y malas condiciones que en el devia aver, y lo 
dixese en el convento de los * discipulos de Socrates fue escar- •w.«j» 
necido dellos por quanto non conoscian vicio alguno en Socrates, 
pero Socrates alabo a Sopyro y ensal^o el su saber, disiendo 
que las sennales en el de ser vicioso eran verdaderas como el 
desia, pero que por rrason el las avia desechado y vencido. 
Y en ese mesmo tenor de cara persistia quando las cosas ad- 
versas lo perseguian, E, segunt dise Geronimo, uno dixo a 
Socrates : »Tal onbre dixo mal de ty.c AI qual Socrates rrespon- 
dio : >Por eso dixo mal de mi porque non ovo aprendido 
fablar bien.* Y a otro que le dixo: »TaI onbre rretrata de 
ty,« Socrates rrespondio: »De mi el non rretratara porque 
esaa coikis que el dise en mi non son.« Desia Socrates que 
convenia h los onbres seriosa y tardinera mente acatar a aquellas 
cosas que dellos los maldisientes rretrayan, »porque sy aquell&s 

cosas que rretraen fallaremos en nos ser verdad las corrijamos, 

* 

1 la major h. 2 Sefiro h. 8 filosomia h. 

« 
dem sokratischen S,hnliche8 wort des Hippokrates angefiihrt, als Phile- 

mon dessen gesichtsziige gedeutet; desgl. in Historia compendiosa Dy- 
nastiarom Authore Greg. Abul-Pharagio latine versa ab. £d. Pocockio, 
Oxoniae 1663, s. 56. China bj R. K. Douglas, London 1882, s. 282 bis 
285 zeigt, wie die chinesischen wahrsager die gesichtsziige auszudeuten 
wissen. d Dasselbe von Diogenes gesagt bl. 59 b. e Diog. Laert. 
II, 36. Bruson., lib. I, De accus. et maled., bl. 23 b. Erasm., lib. III, 
Socrat. 55. Plutarch, Apophth. lacon., Leotjch. Arist. F. I. (Opera moral. 
i, 8. 275); Paley, Greek Wit, I, s. 11. Stob., Sermo XIX, 5, bd. I, s. 301: 
HX&zm Xoi5opou|JLevoc bnd xivog, »AiYS<) S9>2i »xaxa>c ^^s^ xaXwg oi>x l|xad«c.< 
Liber de moribus, s. 139, nr. 41: Male de te loquuntur homines: bene 
enim loqui nesciunt. Pseudoseneca de morib. 41. Sen. de remediis for- - 
tuitor. bl. 3b: De maliloquio. t Diog. Laert. 11,36. Erasm., lib. III 
Bocrat. 57. ^^ 

8* 



/ 



116 

si vero non, nichil ad nos*.€ Athenienses volentes augeremul- 
titudinem que ex bellis et peste fuerat diminuta decreverunt^ 
ut unusquisque atheniensium plures haberet uxores". Accepit 
ergo Socrates duas uxores: Xantippem* et (Mirto) * neptem An- 
stidis*. Hee, ut narrat Hieronymus contra Jovinianum, cum 
crebro inter se litigarent et ilie eas irridere solitus esset quod 
propter se, fetidissimum hominem, simis naribus, recalva fronte 
pilosisque humeris, repandis cruribus ', discreparent * **, novissime 
bi.4i« verterunt in eum impetum et mulctatum * fugientemque diu 
persecute sunt '. Quodam vero tempore cum, infinita convicia 
ex superiori loco ingerente Xantippe, reticuisset *, aqua per eam 
perfusus immunda, nil amplius respondit quam, capite terso *, 
»Sciebam«, inquit , »quod ista tonitrua pluvia sequeretur^c 
Cum autem Alcipiades interrogaret eum, ut ait Agellius libro 

.1.^, quare Xantippem, uxorem iurgiosam, que eum die noctuque 

* 
1 CRLNADGB; Xantipem H. 2 Mitro HCRLNADGB Joh. ValL; Miro 
Spec. doctr. u. hist. (?) ; Nigron Hieron. ; Mopxo) Diog. Laert. 3 ebenso 
Hieron. Spec. hist. u. doctr. Joh. Vall. ; resparsis crinibus CRLNADGB. 
4 disceptarent CRLN Hieron. Spec. hist. u. doctr. Joh. ValL; decertarent 
ADGB. 5 ingerenti Xantippae restitisset Hieron. Spec. hist. u. doctr. 
Joh. ValL ; infinita convicia a Zantipe audisset ac eidem restitisset J.deOes- 
soL Anders gewandt in DiaL Creat. Holkot u. Scala celi. 6 ebenso 
Joh. ValL ; deterso ORLN Hieron. Spec. hist. u. doctr. J. de CessoL ; cepit 

tergere caput DiaL Creat. 7 llll HCRLNADGB. 

* 
a Diog. Laert. II, 36 ; Paley, Greek Wit, bd. 11, s. 110. b J. Scherr, 

deutsche kultur- und sittengeschichte, Leipzig 1866, s. 300: der fr9.nki8che 

kreistag fasste den beschluss, es solle jedem manne erlaubt sein, zwei 

weiber zu nehmen, ebenso den katholischen geistlichen, sich zu verhei- 

rathen, aber keinem manne unter 60 jahren der eintritt in ein kloster 

gestattet werden. c Diog. Laert. II, 26. S. Paulys realencjclop. bd. VI, 

s. 1240. d Diog. Laert. a. a. o. e Guicciardini, Detti, bL 84 a: 

»Che, diavolo, fareste voi, s^io fussi bello, poiche voi vi lacerate per me 

tanto spesso che sono si brutto.« L'Hore, bL 211 b. (Latini), Fiore, So- 

crate s. 5 : un giorno venne ch^elle (le due moglie di Socrate) si tiraVano 

i capelli, ed egli facea beffe di loro, ed elle se n'avvidero e in concordia 

si lasciarono e vennerli in dosso e miserlo sotto e polarollo si che di 

pochi capelli ch'elli avea nolli ne rimase veruno. E quegli lievasi e 

viene fuggendo, ed elleno dietroli co' bastoni, battendolo, e tanto li 

diedero che per morto il lascikro. gicch^ allora si partio con alquanti 

discipoli ed andonne in luoco campestro, rimoto dalle gienti, per potere 

meglio istudiare, e li fecie molti libri. f Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 



117 

ca sy verdad non fueren non nos tocan ningnna cosa a nos.c 
Los ateneses queriendo acrescentar la much eymunbre de la gente jd. 
de la su tierra que por pestilencia y batallas fuera dimi^uyda 
ordenaron que cada uno de los ateneses toviese muclias mugeres 
asy que tomo Socrates dos mugeres, es a saber : a Xantipo y a 
Mirto nieta de Aristides. Y como cuenta Geronimo contra 
Joviniano, como ellas entre sy muy a menudo peleasen sobre 
Socrates el escamecia dellas disiendo que por que litigavan sobre 
el. que era un onbre muy diforme, los pechos pelosos, las na- 
rises levantadas, la fruente calva, los cabellos largos, los onbros 
llenos de pelo. A la fin tanta rensilla entro entre ellas que 
se vinieron coiitra el y lo firieron tanto que lo fisieron fuyr 
y lo persiguieron. E como en un tienpo Socrates rrescibiese 
muchos convicios de una comarca donde estava su muger Xan- 
tipo y entre otras cosas le lan^ase encima las orinas desde la 
finiestra, Socrates bolviendo la cara contra arriba non dixo otra 
cosa salvo: »Yo bien sabia que despues destos tronidos tal 
torbellino * se avia de seguir.« E segunt dise Agelio en el»bi.22b 
primero ^ libro de las noches de Atenas Alchibiades ^ pregunto 
a Socrates que como podia sofrir muger tan rennosa como era 

la suya Xantipo, nin como conportava en su casa de noche y 

» 
1 segundo h. 2 Archipiades h. 

» 
57; doctr. V, 83: Hieron. c. Jovin., libro primo, (c. 48, Migne a. a. o., 

bd. 23, sp. 278 fg.). Joh. Vall. Comp. IIT, IIT, 5, bl. 119 b. Holkot, in 

libro sapientiae c, IV, lecfc. 38, s. 136: Hier. c. Jov. Dialog. Creatur. 

c. LXXXT: De milvo qui decepit puUos cujusdam cornicis: Refert Seneca 

quod Socrates habuit duas uxores nunis zelotipas et contentiosas adeo 

quod quadam die in ipsum impetum facientes ad terram eum deiecerunt. 

g Vinc. Bell. a. a. o. Dial. Creatur. a. a. o. J. de Cessolis, de ludo scachor. 

bl. 56 b. Joh. Vall. a. a. o., u. Comp. III, III, 6, bl. 119 c: Seneca primo 

de ira, (de constant. sapient. XVIII, 5), Holkot a. a. o. Gobii, Scala 

celi, Femina, bl. CXXIVa: Jeron. Diog. Laert II, 36; Paley, Greek, 

Wit, bd. II, s. 110. Bruson., lib. VII, de uxoribus. bL 213 b. Erasm., 

lib. II, Socr. 59." Old English Jest Books ed. W. Carew Hazlitt, London 

.1864, Vol. I, Mery Tales and Quicke Answeres, s. 65, Of Socr. and his 

scoldinge wyfe, Laertius wryteth etc. Abrah. a sta Clara, heilsames 

gemisch gemasch, Wiirtzburg 1724, s. 170. Democrit. ridens s. 29: Pluvia 

Socratica. Larousse, Fleurs hist , s. 674: Xanthippe. Bent, Short Sayings, 

s. 506. Pauli, schimpf u. s. w., nr. 471, setzt die zwo frawen des So- 

krates an Xanthippes stelle. 



118 

muliebribiis exacerbabat ^ molestiis, de domo non abigeret, ait : 
»Cum talem domi perpecior* assuesco et exercitor ut ceterorum 
foris petuianciam et iniuriam feram facilius *, et ideo domi eam 
sustineo.« Rursus Alcipiadi miranti, ut ait Laercius, quo modo 
posset Socrates uxoris Xantippes clamores^ et improperia susti- 
nere, ait: »Sic consuevi hos clamores tolerare sicut hii qui 
rotam continue audiunt. Tu quoque anseres tuos clamitantes 
quo modo toleras?« Eo autem dicente: >Michi pullos et ova 
pariunt,« »Michi eciam«, inquit Socrates, »Xantippe liberos pa- 
rit^.c Dicebat eciam austere contubemium se tenere coniugis 
sicut milites effrenes tenent equos, sed »quemadmodum«, inquit, 
»illi hiis dominati facile assequuntur reliqua, s'ic et ego utens 
Xantippe cum aliis facile conversabor*'.^ Item, ut ait Agellius, 
filios habuit ex Xantippe Socrates matri similes sibique in mo- 
ribus valde dissimiles, discolos et inquietos, et tamen cum illis 
bi.4ib pacifice vixit*. Servum habebat discolum * et molestum erga 
quem tamen paciens erat**. Cum enim, ut ait Seneca libro .1.^ 
de ira, eum servus offendisset, ait Socrates: »Cederem te nisi 
iratus essem.» Correpcionem enim servi in tempus sanius dis- 
tulit nec fuit ausus se ire committere \ Paupertatem gravis- 

7 perturbabat CRLNADQB ; »86 dabatc ohne »eam< Joh.Vall. 2 eben- 
80 Aul. Gell. Polycr. Spec. hist. Holkot ; pacior CRLNADGB Joh. Vall. 

3 X HCRLNADGB. 

* 

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 57, ohne jedoch die quelle: Aul. Gell. 
I, XVII, 1 bis 3 anzugeben. Polycrat. V, 10, bd. III, s. 304. Joh. Vall. 
Comp. III, III, 5, bl. 119 b: Agellius libro V; BreviL IV, 3, bl. 161 c: 
libro V de nugis philosophorum. Holkot a. a. o. : Agellius. Bruson. a. a. o. 
Erasm., lib. III, Socrat. 64. Boc. de Oro, s. 157, a. Vgl. Pauli, schimpf 
und ernst, nr. 470. b Diog. Laert. II, 36 fg. Paley, a. a. o. bd. II, 
s. 24. Erasm., lib. III, Socrat. 61. Medrano, la Silva curiosa, s. 240, 
(Sbarbi X, 171). Guicciardini, Detti, bl. 102 a; L'Hore, bl. 259 b. Abra- 
ham a staClara, a. a. o. Fellmeiers abende. M3.hrchen u. geschichten 
aus grauer Torzeit. Von A. M. Tendlau. Frankfurt a. M. 1856, s. 228: 
Da sagte eincs tages ein freund zu ihm (einem weisen in Palastina) : 
»Deine frau geht stets darauf aus, dich zu erziirnen, und dennoch han- 
delst du so liebevoU gegen sie.« »Weil 8ie«, antwortete er, »die mutter 
meiner kinder ist und mir dieselben erzieht.c c Diog. Laert. II, 37. 
d Der index zu Gellius gibt keine stelle an, in welcher von den sQhnen 
des Sokrates die rede sein k5nnte. Nach Seneca, Epist. CIV, 26, hatte 
der genannte indessen »liberos indociles et matri quam patri similioresc • 



119 

de dia las molestias y coutiendas mugeriles, al qual rrespondio 
Socrates: >Porende sostengo 70 estas rrensillas y contiendas de 
mis mugeres dentro en mi casa porque este mas aparejado y 
demostrado para sofrir las ynjurias y baldones de los de fuera 
y mas exercitado me falle para rrescebir los dardos de las 
amenasas de los estrannos.« E otra vegada le pregunto Alchi- 
piado, segunt dise Laercio, que como aun podia sofrir los cla- 
mores y vituperios continuos de su muger Xantipo, al qual 
Socrates rrespondio : »Asy esto ya acostunbrado de sofrir los 
clamores de mi muger como aquellos que continua mente oyen 
el rruydo de la rrueda. E tu , AIcliipiado« , dise Socrates, 
»(}como conportas las boses de las ansares en tu casa?« Al- 
cbipiado rresponde : »Porque me ponen huevos y pollos.« » Asy«, 
dise Socrates, »mi muger Xantipo me pare a mi fijos.« Asy 
mesmo, segunt dise Agelio, Socrates ovo fijos de su muger 
Xantipo, mucbo semejables a la madre y muy disimiles al padre, 
ca fueron muy arrebatados y de mal yngenio y mal sofridos 
en todas cosas , pero Socrates bivio con ellos pacifica mente. 
Asy mesmo tenia un siervo muy triste y de malas costunbres, 
pero Socrates syenpre fue muy paciente contra el. E, segunt 
dise Seneca en el libro primero ^ de yra, como este su siervo 
algunas veses le ofendiese Socrates desia contra el : »Cierto yo 
te daria correpcion sy non estoviese yrado contra ty.« Y quiso 
prolongar la vengan^a para tienpo mas sano, ca non fue osado 
de se someter a la yra. Socrates sostuvo prolongada mente 

1 segundo h. 

« 

Joh. Vall. Comp., III, III, 4, bl. 119 a, Sen. ep. LXX widerholt dieae 
angabe und berichtet cap. V, bl. 119 b weiter: Item filios habebat pre- 
dicte uxori similes, ut dictum est supra, ita et discholos et sibi dissi- 
mi]es et inobedientes. Plutarch, Cato major, XX, 4, Yitae bd. I, s. 415. 
Vgl. C. G. Cobet, Prosopographia Xenophontea, s. 57 in Annales Academiae 
Lugduno-Batavae, Vol. 21, Lugd. Batav. 1836. e Joh. Vall. Comp. 

III, III, 5, bl. 119 b: Immo ut ait quidam sapiens in tractatu suo: uxo- 
rem habuit scortatricem et filios scortatores. Servum etiam habebat 
discholum et sibi molestum erga quem etiam patiens fuit. f Seneca 
de ira, I, XV, 3. Joh. Vall. a. a. 0. bl. 119 c: Sen. de ira II. Bruson. 
lib. III, de ira, bL 98 a. Bent, Short Sayings, s. 506. Vgl. Archita 
s. 92, z. 18 fgg. ; Platobl, 66 a; ein wort des Cicero bL 92 b. Anders 
Plutarch bl. 104 a. 



120 

simam diu pacienter sustinuit quam tamen asperiorem illi fa- 
ciebant domestica onera. Adeo autem fuit in persecucionibus 
et molestiis invictus, utpote qui omnium mundialium contemptor 
erat, quod nemo eum in adversitatibus tristiorem nec in pros- 
peris alacriorem vidit. Fuitque animo semper equalis in magna 
inequalitate fortune*. Archelaus persarum rex rogavit Socra- 
tem ut ad se veniret, ab eo beneficia recepturus. Respondit 
Socrates nolle se ad eum ire recepturum ab eo beneficia cum 
sibi paria reddere non posset. Timuit enim ne accipere coge- 
retur que noUet et ne quid Socrate indignum acciperet^. No- 
luitque vir animi liberi ire ad voluntariam servituteni, ut ait 
Seneca libro .V. de beneficiis*. Ait enim ibidem quod, cum 
multi ex discipulis Socratis pro suis facultatibus multa (ei) 
tribuerent, Eschines pauper discipulus eius ait illi : >Nichil te 
dignuipi quod dare possim invenio et hoc uno pauperem me 
esse cognosco. Itaque dono tibi quod unum habeo : me ipsum. 
Hoc accipe et pro tuo libita rege.c Cui Socrates: »Magnum 
bi.42amichi * munus dedisti. Habebo ergo cure ut meliorem te tibi 
reddam quam accepi*.« Discipulis suis, ut ait Apuleius, con- 
suevit Socrates suadere ut crebro se ipsos in speculo contem- 
plarentur ut qui eorum foret pulchritudine sibi complacitus 
impendio ^ procuraret ne dignitatem corporis malis moribus 
dedecoraret, qui vero minus se commendabilem formam habere 
putaret sedulo operam daret ut virtutis laude turpitudinem 

tegeret**. Hic, ut ait Theodericus *, cum esset disciplina omnium 

« 

1 ebenso Apul.; studiose CRLNADGB. 2 Theodoricus ADGB. 

« 
a Seneca, Epist. CIV, 26 u. 28. b Publ. Syr. 74; Beneficium ac- 

cipere, libertatem est vendere. Publil. Syr. 48. c Seneca de benef., 

V, VI, 2. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 57 u. 62; doctr. V, 53: ut ait Se- 

neca. Joh. Vall., Comp. III, III, 8, bl. 119 d : Sen. de ben. V, IV. Bruson,, 

lib. I, de beneficiis, bl. 27 a. Erasm., lib. III, Socrat. 42. Eine andere 

antwort gibt Sokrates in Stob. Floril., bd. III, s. 211, Sermo XCV, nr.28: 

'Ex xtov 'Aff tccvoi) TzpoxsKzi%(bw 6\i.ikim (in Plutarchi Fragmenta, Ex epist. 

de amicitia, Opera, bd. V, s. 39). Dass Archelaus den Sokrates einge- 

laden, bezeugen Aristol. de Rhetor., II, XXIII, 8 u. Diog. Laert. II, 25. 

Vgl. 8. 140, z. 1. d Seneca a. a. o. I, VIII. Joh. Vall., Comp. III, 

III, 9, bl. 120 a: Sen. de ben. I, VI. Diog. Laert. 11,34. Bruson. a. a. 

0. Erasm., lib. III, Socrat. 51. Vgl. Aeschines bl. 49 b. e Apulej. 

pro se de Magia Lib., cap. XV ed. Hildebrand, bd. II, s« 477. Diog. 



121 

con grant paciencia muy grave pobresa la qual los cargos **w.8s» 
domesticos gela fasian sentir muy mas aspera. Socrates, in- 
victo y nunca vencido en las persecuciones y molestias, como 
aquel que otro mundo esperava, de las cosas de aqueste era 
menospreciador. Fue syenpre ygual de animo en grant desi- 
gualesa de fortuna ^ Archelao, rrey de Persia, enbio a rrogar 
a Socrates que viniese a el a rrescebir beneficios, al qual So- 
crates rrespondio que non queria yr a el a rrescebir beneficios 
como el yguales, non los podiese dar, temiendo que non fuese 
costrennido de rrescebir aquellas cosas que el non quisiese, nin 
que el oviese de tomar cosa que fuese non digna de Socrates 
rrescebir, nin quiso el varon de animo libre yr en voluntaria 
servidunbre. E segunt dise Seneca en el libro de los bene- 
ficios, muchos discipulos de Socrates le fasian presentes y dones 
segunt sus facultades, y un su discipulo pobre, Uamado Echines, 
dixo a Socrates: »Maestro, yo non fallo ninguna cosa que te 
dar, que digna sea para tu la rrecebir, asy que dote una sola 
que tengo, es a saber: a mi mesmo. Aquesto toma y a tu 
plaser y disposicion lo*rrige.« Al qual rrespondio Socrates: 
«Grant don es este que me diste, y pues que asy es yo te 
tomo para te tomar a ty mesmo mejor que te rrescebi. « Se- 
gunt dise Apuleyo, Socrates persuadia a los sus discipulos que 
muy a menudo se contenplasen en el espejo porque aquel que 
se fallase conplasido de fermosura procurase de non denostar 
con malas costimbres la dignidad de la fermosura del su cuerpo 
y aquel que se fallase menos comendable de fermosura y de 
forma diese tan avisada obra a su bevir que con el alaban^a 
de la virtud encubriese la su torpitud. Aqueste Socrates, se- 
gunt dise Theodoro, como quiera que fuese el mas alto en la 

1 forma h. 2 la h. 

« 
Laert. II, 33 ; Paley a. a. o. bd. II, s. 109. Bruson., lib, VI, de speculo, 
bl. 190 b. Erasm., lib.III, Socrat. 47. Guicciardini, L'hore, bl. 358 b. 
Seneca, Quaest. natur. I, XVII, 4. Phaedrus III, 8: Frater et Soror, 
14 bis 16 (abersetzt in Fables et Contes (C. Fr. F. Boullenger de Rivery) 
1754, II, 9 Le Frere et la Soeur, s. 60). Galeni Adhort. ad artes addisc. 
c. VIII, Opera bd. I, s. 18. Mureti Instit. pueriL, 37 bis 40 in Orellis 
Publ. Syri Sentent., s. 156. Eyering, Prov. Cop., bd. II, s. 115: Biantis 
lehr. Vgl. Platon, bl. 66, n. J. W. Gleims fabel: Der wiedehopf und 



122 

philosophorum summus adeo studiosus fuit quod ^ neque a 
mulieribus discere quid utileopinatus fuerit philosophie indignum 
unde et Diotimam ^ non erubuit appellare magistram. Interro- 
gatus a quodam inope quid agere deberet pauca habens et 
multis indigens, ait: >Si res tua tibi non sufficit^ tu parce 
vivendo * fac ut rei tue ipse sufficias*.« Cum garrulus quidam 
deridendo interrogaret Socratem de preceptis sapiencie, »Duo«, 
inquit, :»precepta sapiencie tibi necessaria sunt, unum ut taceas, 
aliud ut loqui discas**.« Interrogatus quid sit^ homo sine 
sciencia, ait: >Sicut provincia sine rege^c Interrogatus: »Que 
est substancia beatitudinis ?« ait: »Donare dignis.c * Interro- 
gatus: »Que est virtus iuvenis?« ait: »Quod nonest nimium*.« 
Interrogatus a quodam iuvene an • uxorem ducere an a ma- 
bi.42b trimonio abstinere deberet, ait: »In utroque * horum acturus 
es penitenciam. Si non duxeris solus eris, fiUis carens, generis 
tui interitus, bona tua alienus heres accipiet ^, si autem duxeris 
erit tibi solicitudo perpetua, contextus querelarum, dotis ex- 
probracio , affinium grave supplicium ®, garrula socrus , alieni 
matrimonii gravis suspicio, incertus liberorum eventus*.« In- 

« 
l studiosissimus extitit ut CRLNADGB. 2 Platon. Conviv. XXII; 
Dictinnam H ; Dictymam CRLNADGB. 3 ebenso Caec. Balb. u. Spec. 
mor.; sufficiat CRLNADGB. 4 parcendo Caec. Balb. u. Spec. mor. 
5 est CRLN. 6 utrum Val. Max. Polycr. Spec. hist. u. doctr. Joh. 

VaU. 7 ausgelassen in Spec. hist. ; erripiet Val. Max. Spec. doctr. u. 
Polycr. 8 supercilium CRLN Spec. hist. u. doctr. Val. Max. Polycr. 



«• 



die nachtigall, sammtl. werke, hrsg. v. W. K6rte, Halberstadt bd. III, 
1811, s. 235. 

a Caec. Balb. s. 22, XI, 3. (Vinc. Bell.), Spec. mor. III, VIII, I: in' 
proverb. philosophor. Costo, Fuggilozio s. 461 : Laonde Socrate dimandato 
una volta, come s'havesse a fare per diventar ricco, saviamente rispose : 
^Farsi povero d'appetiti.« ; s. 506: Boezio: Ogni sorte h beata k chi si 
contenta del suo stato. Hippokrates bl. 57 a. J. Agricola, fiinfhundert 
spruchwSrter, EyCleben 1548, nr. 498: Mancher hat wenig und kan 
sich wol drein schicken und besser, dann der vil hat. b Caec. Balb. 
s. 29, XXVII, 3. Stob. Flor., bd. II, s. 40, Sermo XXXVI, 25, Isocratis; 
vgl. 8. 34, Sermo XXXIV, 10. c Boc. de Oro, s. 200, a. d Diog. 
Laert. II, 82. Erasm., lib. III, Socrat. 87. Dem Chilo beigelegt in Aristol. 
Rhetor. II, XII, 14. Bruson., lib. III, de litibus, bl. 103 a. Galeni Ex- 
hort. ad artes addisc, c. XI : Tifiv y^P» 9^^^ (iTiTioxpdTif]^), xb noXb x-g cpOast 
KoXdixtov Opera bd. I, s. 29. Cato, lib. II, D. 6: 



123 

disciplina de los filosofos en tanto grado fae miiy estudioso 
que entendio * que non era indigna cosa de la filosofia aprender*bi.s8 
aun fasta de las mugeres tanto que non ovo verguen^a de lla- 
mar maestra a Diotima. Preguntado Socrates de un meneste- 
roso que devia faser el que tenia pocas cosas y avia menester 
muchas, Socrates le rrespondio: »Sy las tus cosas a ty non te 
abastan tu te ordena asy que tu mesmo abastes a ellas.4: Gomo 
un onbre burlador preguntase a Socrates, deteniendolo en pa- 
labras, que le ensennase los mandamientos de la filosofia, So- 
crates le dixo: »Dos mandamientos de filosofia son a ty muy 
necesarios, el uno es que sepas callar y el otro que aprendas 
fablar.c Preguntaron a Socrates que cosa era el onbre syn 
ciencia, rrespondio que era asy como provincia syn rrey. Pre- 
guntaronle que cosa era la sustancia de la bienaventuran^a, 
dixo: »Dar guarladon a los dignos.€ Preguntaronle que cosa 
era (la virtud del) ^ mo^o, rrespondio: (»Lo que non es dema- 
siado«)«. Un mancebo pregunto a Socrates sy se casaria o 
sy se deyia abstener del matrimonio, al qual Socrates rrespondio : 
»En cada una destas dos cosas has de faser penitencia, que 
sy non tomas muger solo seras y careceras de fijos. Seras 
fenescimiento de tu linaje y ageno heredero rrescebira los tus 
bienes. T sy por ayentura la tomares avras cuydado perpetuo 
y grant contestacion de querellas, ^ aherim iento del dote y grave 
tormento de los afines y parientes, suegra rrensillosa y grant 

sospicion de ageno adulterio y incertenidad de los fijos que te 

* 

1 el h. 2 Tirtud la qual non es mucha h. 

» 

Quod nimium est fugito, parvo gaudere memento! 

Tuta mage est puppis modico que fiumine fertur. 
Alciati Emblemata 8. 201: Pittacus. Larousse, Fleurs latin. 8.265: Ne 
quid nimis. Lafontaine, Fables IX, 11 : Rien de trop. Riickert, weisheit 
des Brahm., s. 311, nr. 51. e Vinc. Bell. Spec, hist. IV, 58; doctr. 
VII, 4: Val. (Max.) VII, (11, Ext. 1). Polycrat. VIII, 11, bd, IV, 8.263. 
Joh. ValL, Comp.III, III, 12, bL 120 c: VaL VII, 1. Diog. Laert. II, 33 ; 
Paley, a. a. 0. bd. II, 8.23. Bruson., lib. VII, de uxoribus, bL 210 b. 
Erasm., lib. III , Socrat. 40. H. Sachs , das erst buch , der viert theil, 
bl. 386 a: drej frag, so Sokrates philosophus artlich verantwort hat, die 
dritt frag. Kirchhofs Wendunmuth, IV, 192. L'Estrange, Fables of Ae- 
sop, 2 part, s. 3: Socrates of Marrying. Entschieden zu gunsten des 
heirathens lautet. die antwort bei Guicciardini, Detti, bl. 116 b. Vgl. 
Theophrast, bL 82 b. 



124 

terrogatus a quodam, ut ait Seneca, quare ei peregrinari in 

aliam patriam ^ contra curas non prodesset, ait: «Ideo tibi tue 

peregrinaciones non prosunt cum tecum te circumferas, premit 

enim te eadem causa que expulit. Quid terrarum novitas iu- 

vare ^ potest ? ^ quid cognicio urbium et locorum ? In irritum 

ista cedit iactacio. Queris quare te ista fuga non adiuvet? 

Tecum fugit onus animi tui, quod ante deponendum est quam 

te uUus locus alienus capiat^''.^ Interrogatus a quodam in 

quo quis famam bonam acquirere posset "^, ait : >Qui gesserit ® 

optima et locutus fuerit® pauca\« Interrogatus , ut dicitur 

in Policrato, qualiter quis ad sapiencie culmen pervenire possit, 

ait, neminem in sapiencia locupletem fieri posse ut doceat nisi 

se ad discendum pauperem et egenum credat*. Interrogatus 

a quodam, ut ait Tullius libro .V. de tusculanis questionibus, 

de qua patria esset, ait: »Mundanus sum.c Tocius enim mundi 

se incolam et civem arbitrabatur*, nuUam sibi approprians 

patriam. Cum Socrates quosdam hospites suos satis tenui cena 

bi.48» suscipi ^ pararet et amicus eius hoc illi intimaret, ait: »Si * boni 

sunt equanimiter ferent,® si mali, non est curandum®.« Cum 

* 

1 alia patria CRLN. 2 Sen. Joh. Vall.; vocare CBLN; vitare 

HAD6B. 3 ebenso Sen. Joh. ValL; quit GB. 4 onus animi de- 

ponendum est. Ante te nullus placebit locus. CBLN Sen. ; onus . . . est. 

Non tibi aliter ullus proderit locus. Joh. ValL 5 possit CRLNADGB; 

compararet Poljcr. Joh. ValL; quemadmodum quis hominibus placere 

posset Caec. Balb.; In omnibus placere poteris Albert. 6 Si gesseris 

. . . fueris CRLNADGB Albert. ; Si gesserit Caec. Balb. Polycr. Joh. ValL 

7 suscipere Caec. Balb. Joh. ValL Holkot.; hospitibus suis tenuem pa- 

rasset cenam Spec. mor. 8 CRLNADGB Caec. Balb. Spec. mor. Joh. 

ValL Holkot.; ferunt H. 

« 

a Seneca, Epist. XXVIII, 1, vgl. CIV, 7. Joh. ValL, Comp. HI, III, 

12, bl. 120 d; Sen. ep. XXXVL Vinc. BelL Spec. hist. IV, 58; doctr. 

V, 87 : Sen. ad Lucill. nur bis »circumferas«. Bruson., lib. V, de pere- 

grinatione, bl. 166 a. Erasm., lib. III, Socrat. 44. Horat. Od. in,I»37 fgg., 

ep. I, XI, 27. Larousse, Fleurs latin. s. 329: Post equitera sedet atra 

cura. Vgl. auch Riickert, weisheit des Brahm., s. 75, nr. 22. b Po- 

lycrat. V, 6, bd. III, s. 283. Joh. ValL, Comp. III, III, 13, bl. 120 a: 

Polycr. V, 6. Albertan., de arte loquendi , bl. 7 b. Caec. Balb. s. 33, 

XLIII, 1: wort des Agesilaus. c Polycrat. VII, 13, bd. IV, s. 135. 

Joh. ValL, Comp. in, III, 13, bl. 121 a: Tractat. de speculo. Val. Max. 

VIII, VII, Ext. 8. Vgl. s. 110, Z.4; Xistus bl. 100 b. ' d Cic, TuscuL 



125 

na8cieren.« Pregunto uno a Socrates, segnnt dise Seneca, que 
cosa era que las sus peregrinaciones y caminos que fasia non 
le a^proyechavan alguna cosa. Socrates le rrespondio : »Porende 
non te aprovechan las tus peregrinaciones porque cierta mente 
Uevas a ty contigo mesmo. E la causa que te * alcan^a al*bi.s4» 
caminar, esa va delante de ty. iQual novedad de tierras pueden 
en ty faser cosa notable, o el* conoscimiento de las cibdades y 
lugares? Gierta mente esta ja(c)tancia y vanagloria mucho es 
yrrita y vana. (SQuieres saber por que aquesta fnyda non te 
ayuda? Porque contigo mesmo fuyes y non te puede plaser 
ningunt logar en antes que aquesta carga del camino deseches 
y- apartes de ty.c Preguntaron a Socrates en que cosa podia 
cada uno alcan^ar fama muy buena, el rrespondio : »Sy fisieres 
muy buenas cosas y fablares pocas.c Preguntaron a Socrates, 
segunt se dise en el Policrato, en que manera se podia venir 
en la cunbre de la sabiduria, rrespondio: »Ninguno puede ser 
fecho rrico en sabiduria (para la ensennar) sy non se creyere 
ser pobre y menguado para la aprender.* Preguntado fue 
Socrates de uno, segunt dise Tullio en el libro quinto de las 
toscolanas quistiones, que de que tierra era. Rrespondio: »Yo 
mundano so.c Ca Socrates se rreputava por cibdadano y vesino 
de todo el mundo, non apropiando a sy ninguna patria. Gomo 
Socrates aparpjase de rrescebir a unos sus huespedes con asas 
flaca y pobre cena y un su amigo de Socrates gelo rreprehen- 
diese el rrespondio : »Sy mis huespedes buenos son con ygual 
animo lo rrescebiran, y si malos, non es de curar.c Gomo 

V, 37. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 57 ; doctr. VI, 66. J. de Cessolis, de ludo 
Bcach. , bl. 17 b. Joh. Vall., a. a o. : tract. de speculo. Cardanus , de 
consol. lib. IIl, bl. 96a: socraticum illud: sapientis patria est mundus. 
Bent, Short Sayings, 8.210. Vgl. Diog. Laert. VI, 63: Diogenes: Spw- 
TJfjO-elg n^O-sv etij »xoo|ionoX£x7]€€ g^y); (Erasm. III, Diogenes 1, 71); Ari- 
stipp: II, 99: elvad xs TcaxpWa x6v x(5o|j.ov. Seneca, Epist. XXVIII, 4: 
Cum hac perBuasione vivendum est: Non sum uni angulo natus, patria 
mea totus mundus est. e Caec. Balb., s. 22, XI, 2. (Vinc. Bell.) Spec. 
mor. III, VIII, 1: in proverbiis philosophor. Joh. Vall., Comp. III, III, 
13, bl. 121 a: tractat. de speculo. Holkot, In librum sapient., cap. XIX, 
lect. 210, s. 692: Seneca. Erasm., lib. III, Socrat. 4. Xanthippe an der 
stelie des amicus in Diog. Laert. II, 34 ; Paley, a. a. o. bd. II, s. 109 
St. Maxim., XIII, sp. 806 D. Bruson., lib. II, de conviviis, bl. 32 b. Erasm. 
a. a. o. 48. 



126 

qnidani ex eius doctrina discipnli bene instructi discederent, 

rogantes eum ut aliquod preceptum ordinande domus ab ^ eo 

perciperent *, iussit eos in diversorium secum venire uxorem- 

que in superioribus constitutam yocayit iussitque vasa, melle 

et oleo plena, ut eiceret. Quod et factum est. Et ammiran- 

tibus discipulis ait: »Si banc in domibus yestris rerum potesta- 

tem habueritis beatam vitam ibidem disponetis^.c Socrates 

ut in Polycrato dicitur libro .YIII. , in senectute sua didicit 

musicam^ credens, si ei musica deforet, sibi cumulum sciencie 

defuturum. Gum autem diceretur ei aquibusdam: »Numquid 

non yerecundaris in senectute tua studere?« ait: »Maior vere- 

cundia est in senectute ignorantem esse quam in senectute 

8tudere°.« Bogabat Socrates quosdam in studii exercicio pro- 

ficere dicens [de] ' eis, si bom' fuerint ex sciencie profectu digni 

erunt ut promoveantur ad magna, si vero mali, doctrina tur- 

pitudinem occultabunt. Item docebat Socrates illos cibos po- 

tusque vitandos qui ultra famem sitimque sedandum appetitum 

proTocare noscuntur^. Dicebat eciam eos qui temporalia magno 

emebant precio desperate ad temporalia pervenire*. Dicebat 

insuper se admirari quod facientes imagines lapideas conabantor 

lapides similes hominibus facere, se autem negligere et non 

bi.4sb*conari ut non similes lapidibus videantur'. 

De dictis notabilibus Socratis sunt hee que sequuntur« 

Dicebat Socrates: Oriente sole consilium, occidente convivium 

cogitandum^. Age sic alienum ut tuum non obliviscaris ne- 

gocium^. Gontraria consilio sunt ira .et festinancia^ Yelox 

* 

1 CBLNADQB Spec. mor.; d^ H; ex Gaec. Balb.; »ab eo« ausgelassen 
in Joh. Vall. 2 ebenao Caeo. Balb. Joh. Vall. ; redperent Spec. mor. 
3 CRLNADGB. 

* 
a Caec. Balb., s. 26, XVII, b. (Vinc. Bell.) Spec. mor. III, TII, 24: 
de parabolis philosophor. Joh. Vall. a. a. o. Pauli, schimpf und ernst, 
nr 131. b Polycrat. VIII, IX, bd. IV, s. 251. Vinc. Bell. Spec. hist. 
IV, 66: Val.(Max.), VIII, (VII, Ext. 8). Diog. Laert. II, 32. Abrah. a 
sta Clara , werke, band 13, Passau 1841, narrennest, 3 th., s. 66. c Diog. 
Laert. II, '32. Boc. de Oro, s. 183, a. Erasm., lib. III, Socrat. 92. d Ma- 
crob., Saturn. VII, IV, 32. Joh. Vall., Comp. III, IV, 13, bl. 124 a: Primo 
Satum. e Diog. Laert. II, 32: xoOg xs xd 7cp(ol'p.a noXXoO &(i>vif]{iivouc, 
dnoytvwoxstv IXsysv elg x&c &po^ kX^li, f Diog. Laert. 11,33; Palej, 



^^ fcJ P A ,> -. i 



1 
Or THF ' * \ 

UNIVERSITY ; 

or 



127 



algunos discipulos de la dotrina de Socrates ydoneos y bien 
merescientes rrogasen a Socrates que les demostrase algunt 
mandamiento para ordenar su yida el mandolos yenir a su casa 
y Uamo a la principal de sus mugeres y mandole que alan§ase 
y derramase desde unas yentanas unos grandes yasos que esta- 
yan Uenos de miel y de aseyte. Y ella luego lo fiso. E mara- 
yillados los discipulos Socrates dixo: >Sy yosotros teneys este 
poderio en yuestras casas bien ayenturada yida dispomeys.c 
Socrates, segunt se dise en el Policrato en el libro octayo, 
aprendio el arte de la musica en la su yejes, creyendo que, sy 
la musica le desfallesciese , que el cumulo y el ayuntamiento 
* de las ciencias le era desfallescedero. Rrogaya Socrates a*i>i.4*b 
todos que aproyechasen el exercicio del estudio, disiendo dellos 
que, sy buenos fuesen, que del aproyecbamiento de la ciencia 
serian fechos dignos para ser promoyidos a grandes cosas , y 
sy pbr ayentura malos fuesen que con la dotrina del saber 
ocultarian el su yicio y torpitud. Asy mesmo ensennaya So- 
crates que los onbres deyian esquiyarse de aquel comer y beyer 
que allende del contentar a la fanbre y a la sed es yisto pro- 
yocar al apetito. Desia Socrates que se marayillaya mucbo de 
los que fasian ymagenes lapideas, tentando de faser las piedras 
semejables a los onbres, antes desia que los onbres ayian de 
lo tal menospreciar, porque ellos non fuesen yistos semejables 
a las piedras. 

De los dichos y proyerbios notables de Socrates son ayidos 
estos que se siguen : Quando el sol nasce es de buscar el con- 
^^JO) y quando se pone, el conbite. En tal manera fas con 
los agenos que non olyides tus negocios. Del consejo arreba- 

4» 

Greek Wit, bd. II, s. 23. g Caec. Balb., s. 41, § 40; vgl. Friedr. 43. 
Vinc. Beli. Spec. hist. IV, 58 ; doctr. V, 26 u. 96. Joh. Vall., Comp. III, 
III, 13, bl. 120 d: tract. de speculo. Ohne »cogitandum« in Sentent. 
falso inter Publil. rec. 275 (vgl. Priedr. 57). h Caec. Balb., s. 41, §45; 
Friedr. 4 u. 99. Sentent. falso u. s. w. 345; (Friedr. 164). Vinc Bell. 
Spec. hist. IV, 58; doctr. VI, 1 u. 40. Joh. Vall. a. a. o. (Latini), Fiore, 
Socrate, s. 6. Verinus, bl. 21 b: 

Ne tua contemnas, aliena negotia curansl 
An tibi te qnisquam iunctior esse potest? 
i CaecBalb'., s. 29, XXXVIII, 5; Friedr. 113. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 
58; doctr. V, 26 u. 94. Joh. Vall., a. a. o. J. de Cessolis, deludo scach. 



128 

consilimu seqmtur penitencia^. Principium amicicie est bene 
loqui, maledicere autem est inimiciciarum exordium **. Amicus 
raro acquiritur*, sed cito perditur^. Cum amicis breves ora- 
ciones longasque amicicias habere oportet *. Negat sibi ipsi ^ 
qui quod est difficile petit \ Plus debemus gaudere beneficiis 
datis quam acceptis, illa enim glorie, hec necessitati yidentur 
esse subiecta'. Malum alienum tuum ne feceris gaudium\ 
NuUi imponas quod ipse facere non possis ^ Hoc exhibe quod 
tibi yelis exhiberi'". Sepultus sit apud t« sermo quem solus 

* 
1 ebenso Joh. Vall. ; ipse Caec. Balb. Spec. hist. u. doctr. ; ansge- 
lassen in GRLNADGB. 

bl. 16 a. (Latini), Fiore, Socrate, s. 7: L^affretare e Tira sono troppo 
contrarie al buon consiglio. Verinos, Disticha de morib., bL 22 a. YgL 
Bias s. 38, z. 4. Heldensagen des Firdusi, in deutscher nachbildang 
Yon A. Fr. von Schack, 2 auflage, Berlin 1865, s. 234 a: 
Ein weiser mann, von allen hochgeehrt, 
Hat einen spruch vor zeiten mich gelehrt: 
>Wer langsam handelt, der wird nie bereuen; 
Das hassen und den j^hzorn muss man scheuen, 
Denn werke Ahrimans sind diese beiden 
TJnd tragen dir als frucht nur reu und 1eiden.« 
Albertanus, de arte loquendi, bL 7 b: Scriptum est enim: tria sunt con- 
traria consilio: festinantia, ira et cupiditas; Lib. consolat. et consiL 
cap. XII, 8. 33; cap, XXVI, s. 53. Ii'iore di Virtu, s. 76: Socrate: tre 
cose sono contrarie al consiglio: fretta, ira e cupiditk. Meurier, Bouq. 
de philos., bL 68 b. 

a Caec. Balb., 8.41, § 55; Friedr. 193. PubL Syr. 7, 69. Sentent. 
falso u. s. w. 377; Friedr. 382. Vinc. BelL Spec. hist. IV, 58; doctr. 
V, 26 u. 94. Albertanas, de arte loq., bL 7b; Liber' consol. et cons., 
cap. XIV, 8. 39, z. 10 bis 14. Joh. ValL a. a. o. PubL Syr. 6: Ad poe- 
nitendum properat cito qui iudicat. (Latini), Fiore a. a. o. Guicciardini, 
Detti, bL 43 b, L'Hore, bL 111 b., wort des Democrit. Caro y Cejudo, 
8. 322 : Quien presto se determina , presto se arrepentiente. Ibn Abi 
Osseibiah, Journ. asiat., Paris, V s^r., bd. VIII, 1856, s. 351, nr 80: 
Le discours precipit^ se trouve placd sous la tutelle de Terreur. b Caec. 
Balb., 8.41, § 61; vgL Friedr. 26. Vinc. BelL Spec. hist. I V, 58 ; doctr. 
VII, 14. Albertan., de arte loq., bL 7 b; Lib. de consoL et consiL, cap. LI, 
s. 126, z. 14: Salamon. Joh. ValL a. a. o. Isocrat. ad Demon., Orelli, 
Opuscula, bd. II, s. 52. vgL Isocr. s. 102, z. 26. Anton. Melissa, I, 53 
(aL 53), sp. 944 C; III, 69 (aL 54), sp. 1165 A. (Latini), Fiore, Socrate, 
8. 7 : Cominciamento d'amistade ^ ben parlare. Cominciamento di nimi- 
stade e la lingua villana. Meurier, Bouq. de philos., bL 47 a. c Jani 



129 

tado sienpre se sigue arrepentimiento. Ca el bien fablar es 

principio de la amistad y el mal desir es de las enemistades 

comien^o. El amigo pocas veses se gana y ayna se pierde. 

Con los amigos conviene de aver breves oraciones y luengas 

amistades. El qiie demanda lo que es dificil a sy mesmo selo 

niega. Gosate mas de los beneficios dados que de los rresce- 

bidos por quanto aquellos tienen sustancia de gloria y aquestos 

otros, de nescesidad. Nunca el mal ageno fagas goso tuyo. 

La palabra que tu solo oyeres enterrada sea acerca de ty. 

« 
Anysii Sent. 39, in Orellis Publ. Syri Sent. s. 123. a Caec. Balb. 

8. 42. § 62; Friedr. 10. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 58; doctr. VII, 14. 
Joh. Vall. a. a. (Latini), Fiore, a. a. o. : L*amico rado si accatta e leg- 
gieremente si perde. e Vinc. BelL Spec. hist. IV, 58; doctr. VII, 14. 
Joh. ValL, a. a. o. Caec. Balb. 8.41, § 56: ^esse* statt »habere«. (La- 
tini). Fiore, a. a. o. Vgl. Theophrast, bl. 82 a. f Caec. Balb. s. 41, 
§ 59; Friedr. 122. Piibl. Syr. 463. Publil. Syr. 415. Vinc. Bell. Spec. 
hist. IV, 58; doctr. V. 51. Joh. ValL, a. a. o. (Latini), Fiore, a. a. o. : 
A se medesimo niega il servigio quelli che dimanda cosa malagievole 
a donare. (Corsini), Bosaio, cap. XLI, Honesta amicitia, Tullio, s. 56. 
g Caec. Balb. s. 23, XIV, l, Chilo, mit dem zusatze: IUa enim felicitatis 
haec necessitatis videtur esse substancia; Friedr. 49. h Caec. Balb. 
8. 41, § 60; Friedr. 110. PubL Syr. 400 u. 15; Sentent. falsointer PublL 
rec. 196, (Friedr. 183) u. 15. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 53; doctr. V, 130. 
Joh. Vall. Comp. 111, III, 13, bl. 120 d. Boc. de Oro, s. 213, a: Platon. 
Stob. Floril., bd. IV, 62, Sermo OXII, 1: MsvdvSpoo. Fiore di Virtii, s. 39: 
Salomone : Non ti allegrare del male altrui perch^ tu non puoi sapere 
come vadano gli tempi contro a te; s. 152: Cato: Del male d'altrui 
non ti allegrare perchb il male non viene senza grande abbondanza 
di bene, e avviene a chi non ne crede avere. i Caec. Balb.: NuUi 

imponas quod ipse pati non possis, s. 19, I, 20 ; s. 42, § 72 ; Friedr. 1.39. 
Publ. Syr. 508 ; Sentent. falso u. s. w. 253 ; Friedr. 246. Vinc. Bell. Spec. 
hist. IV, 58; doctr. VI, 1. Joh. ValL, a. a. o. (Latini), Fiore, Socrate, 
8. 7: non imponere ad altrui quello che tu non potessi per te soffrire. 
Fiore di Virtti, s. 152: Cato: A nessuna persona non comandare cosa 
ch*egli non possa sostenere. (Corsini), Eosaio, cap. XLII, Aliis velis 
quod tibi, Seneca s. 57. Eyering, Prov. Cop., bd. I, s. 240: Injuste ab 
alio petis quod ipse non feceris. k Caec. Balb. s. 42, § 73. Vinc. 

Bell. Spec. hist. u. doctr. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Flores de Filoso- 
fia, Ley XVII, in Dos Obras u. s. w., s. 44. Boc. de Oro, s. 172, b. (La- 
tini), Fiore, Socrate, s. 8: Dona quello che desideri che ti sia dato. Fiore 
di Virtti, 8. 59 : Alessandro dice : Dona ad altrui se tu vuoi che sia do- 
nato a te; Cato s. 152: Da quello ad altrui che tu deeideri che sia dato 
a te. Muir, Translat. s. 84, nr. 127: Do to others as ye would that 

Borley 9 



130 

aucliens\ Si bene egeris auxiliom tibi dabis^. Que conces- 
serit fortuna temperet iusticia. Que invenerit iusticia temperet 
moderancia''. Si fortune auxeris licenciam (humanam) ^ minuis 
gloriam^ Si bene egeris ipse tibi autoritatem dabis*. Yiri 
boni est scire pati, nec scire facere iniuriam'. Actor malus 
bonam rem turpem facit'. Qui in alios potestatem exercet 
primo purgare conscienciam debet, ut qui delicta corrigit non 
admittat^ yitetque quod iudicat ^ K Stultum est autem ut velit 
bi.i4a quisimperare aliis cum sibi ipsi imperare non possit^. * Si quid 
dubitas ne feceris \ et quod in * iudicio negatum fuerit fugito ". 
Si pacem vis belli mencionem ne feceris". Melius es [cavere]* 
quam pavere**. Utilius est erubescere quam pavescere^. Turpis 



1 GRLNADGB. 2 vindicat Caec. Balb.; »Yitet« bis »iudicat« 

ausgelassen im Spec. hist. u. doctr. 3 animi CRLNAGB Caec. Balb. 
4 CRLNADGB Caec. Balb. Spec. hist. u. doctr.; precavere H. 

« 

they should do to you, Mahabharata; s. 86, nr. 134. Eine anwendung 
des spruches in : das begnadigungsrecht, Rfickert, gesammelte gedichte, 
Prankfurt a. M., bd. VI (1868), s. 41. VgL Theophrast, bL 82 b; Aristo- 
teles, bL 71 a; Xistus, bL 100 a; Isokrates, s. 102, z. 17. 

a Caec. Balb., s. 42, § 78 ; Friedr. 173. Vinc. BelL Spec. hist. IV, 58; 
doctr. V, 92 u. 170. Joh. ValL, a. a. o. (Latini), Fiore, a. a. o. Fiore 
di Virtu, s. 159: Persio dice: Tieni seppellito nel tuo cuore quello che 
t'^ detto in credenza che maggiore tradimento non si puote fare come 
manifestare le credenze altrui. VgL Zeno s. 96, z. 14. b S. z. 4. 

c Caec. Balb., s. 23, XIII , 2 ; Friedr. 185 : Temperat jus quod fortuna 
dat, quod jus, sapientia. Joh. ValL, a. a. o. : in tractatu de dictis philo- 
sophor. d Caec. Balb., s. 23, XIIL 3. ; Friedr. 79. Joh. Vall., Comp. III, 
III, 13, bL 121 a: de dictis phil. (Latini), Fiore, Socrate, 8. 8. e Caec. 
Balb., 8. 27, XXII, 3 u. s. 42, § 79: personae auctoritatem; Friedr. 27: 
Bene si egeris tibi ipse personam dabis. Vinc. BelL Spec. hist. IV, 58; 
doctr. VI, 1 ; mor. III, V, II : Si viriliter agis personae tibi auctoritatem da- 
bis. Joh. Vall. Comp. III, III, 13, bl. 120 d : Hec f uerunt dicta Socratis prout 
dicit compilator illius tractatus (de speculo). Vgl. z. 1. f (Vinc. Bell. 
Spec.) mor. III, V, II: viri boni est nescire nec pati iniuriam, pati dicit., 
.L paciendo frangi ab iniuria. Caec. Balb., s. 27, XXII, 4: nescire pati 
vel facere iniuriam. Sentent. falso inter PubliL rec. 381 : Viri boni est 
pati, non facere iniuriam. Vgl. Aristoteles, bl. 70 a. Seneca, Fhoen. 
494: Patiare potius ipse quam facias scelus. Bruson., lib., III, de iniuriisy 
bl. 93 a: Socrates dicebat, pejus esse iniuriam facere qtiam aedperey 



131 

Sy bien fisieres a ty mesmo ayndaras. Bel bnen varon ed 
saber padecer y non saber faser ynjnria. El mal actor^ la 
buena cosa fase torpe. El que poderio tiene sobre los otros 
mucho deve purgar la su conciencia porque el non cometa lo 
que en los otros fase eastigar. Loca cosa es que aquel se quiera 
ensennorear sobre los otros que de sy mesmo non se puede 
ensennorear. Sy alguna "^ cosa dubdes non la fagas, antes faye *bi.85a 
de faser aquello que faese negado por el juysio de tu animo. 
Sy quieres pas non fagas mencion de batallas. Y mejor cosa 
es esquiyarte que espantarte, y map provechosa pararte ber- 
mejo con verguen^a que amarillo con miedo. Torpe es aquella 

1 aactor. 



apud Platonem in Gorgia ubi inferre iniuriam maximam esse malorum 
etiam ait. Vgl. Plato, Gorgias, cap. XX IV. g Caec. Balb., s. 27, XXII, 
5; Friedr. 112. h Vgl. Thales s. 10, z. 15. i Caec. Balb., s. 40, 
§ 34. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 58; doctr. VI, 1. k Caec. Balb., 8.40, 
§ 3J) ; Friedr. 179. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 58 ; doctr. V, 125 ; VI, 1. J. de 
Cessolis, de ludo scach., bl. 3a: Iniustum enim quippe est ut aliis im- 
perare tu velis cum tibi ipsi imperare non possis. Publ. Syr. 742 : Stul- 
tum imperare reliquis qui nescitsibi; Sentent. falsou. s. w. 354; Friedr. 
350. Seneca de ira II, XV, 4: nemo autem regere potest nisi qui et 
regi; Sentent. falso etc. 223, Friedr. 210. August. Sermo CXXVUI, cap. 
III: Deb^s regi ut possis regere, Migne, bd. 38, sp. 715. Fiore di Virtil 
8. 83 : Seneca dice : Chi a se non pu6 comandare , como comanderk ad 
altrui? Boc. de Oro, s. 119 a, Solon, m. par. El Marques de Santillana, 
Proverb. ^como puede regir d otro aquel que ^ si mesmo non rige? 
Obras, s. 23. Oeuvres de Rabelais, Paris (B. Jannet) 1858, Gargantua, 
I, LII, Vol. I, p. 152: comment pourroyje gouverner aultruy qui moy 
mesmes gouyerner ne scaurois ? G. H. Lewes, the Life of Goethe, 3 ed., 
London 1875 , p. 280 : »1 will be lord of myself. No one who cannot 
master him self is worthy to rule, and only he can rule« (1799). Vgl. 
Plato, bl. 68 a u. Solon s. 18, z. 4. 1 Caec. Balb., s. 40, § 38 ; Friedr. 
164: Quod dnbitas, animo vetitum noli admittere. m Caec. Balb., s. 
40, § 39. n a. a. o. s. 41, § 41; Friedr. 190: Ubi pax placuerit absit 
belli mentio. Albertan. Liber consol. et consil. XLVII, S..104, z. 15 
o Caec. Balb., s. 41, § 42; Friedr. 115: Melius cavere est quam pavere 
instantia. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 58, doctr. V, 27. p Caec. Balb., 
8. 41, § 43; Friedr. 61. Plutarch, Romanor. Apophth., Cato major, VI, 
Opera moral. I, 8. 240; Paley, Greek Wit, bd. I, s. 45. Bent, Short, 
Sayings, s. 104. Erasm. lib. V, Cato senior 7. 

9* 



132 

est inopia que de gloria nascitur '. Amico sic prodesto ne tibi 

noceas^. Qaod habes eo ita utere ut alieno non egeas°. Plu- 

rimi amittunt sua dum appetunt aliena^ Cum usus exegerit 

yigila*. Honestam artem quam bene didiceris sequere^ In 

tuo pocius quam in alieno sarcinam suscipe'. Grarior est la- 

bor*ubi nullus effectus est\ Pecunie querende et tuende mo- 

dum oportet habere^ Iracundia infelicitatem geminat^. Iratus 

filio, ipse te coerce^ Filio modesto nunquam grave est quod 

iubet pater nisi sit* impossibile ". Peccare turpe est, sed multo 

turpius est cum delicto^ ignoscitur^^ Gonscienciam magis 

quam famam attende, falli namque sepe poteris^ fama, con- 

sciencia autem nunquam^ Felicitas est semper adversis sub- 

iecta^. Dampnum nisi ex abundancia ^ raro venif*. Cave ne 

ob libidinem servitutem admittas '. Discute quod audias et 

proba quod credas'. Iniuste defensionis confidenciam devita^ 

Non te permittas inprudencia decipi nec cupiditate circumve- 

* 
1 »nisi sitc ausgelassen in GBLN. 2 ebenso Caec. Balb, ; delictum 
ADGB. 3 In CBLNADGB folgt hier: Graviter irascitur qui quod dolet 
deo commendat*. 4 ebensoSpec. doctr.; poterit CBLN; famam enim 
saepe poteris fallere, conscientiam numquam Caec. Balb. Spec. hist. 
5 80 CBLNADGB Caec. Balb. Spec. hist. u. doctr.; abundancia rerum H. 

a Caeo. Balb. b. 42, § 64; Frledr. 80. Sentent. falso interFablll. reo. 168; Friedr.129. 



a PubL Sjr. 758: Turpis inopia est quae nasdtur de gloria ; Sentent. 

falso u. s. w. 367. CaeciL Balb., s. 41, § 44: Turp. est inop. quae ex copia 

nasc; Friedr. 92: quae venit de copia; Sentent. faiso u.s.w. Friedr. 155. 

b Caec. Balb., s. 41, § 46;.Friedr. 100. Vinc. BelL Spec. hist. IV, 58; 

doctr. YI, 40. Sent. falso u. s. w. 345. (Latini), Fiore, Socrate, s. 6. Vgl. 

s. 128, z. 3. Cato, Lib.' I, D. 11. 

Dilige sic alios ut sis tibi carus amicus, 

Sic bonus esto bonis ne te mala damna sequanturl 

Fiore di Virtu s. 61: Cato dice: sii buono ad altrui che mai danno non 

ti seguisca. Verinus bl. 21 b : Amico fac prosis ut tibi non obsis : 
Esto memor charo semper prodesse sodali, 
Sic tibi ne noceat praestita sedulitas ! 

c Caec. Balb.. s. 41, § 47; Friedr. 165. Vinc. Bell. bist. IV, 58; doctr. 

VI, 40. (Latini), Fiore, Socrate, s. 7. d Caec. Balb. s. 41, § 48 ; Friedr. 

12. e a. a. o. § 49. f a. a. o. § 50; Friedr. 17. Cic. TuscuL I, XVIII, 

41. g Caec. Balb., s. 41, § 51 ; Friedr. 89. Vinc. Bell. a. a. o. im Spec. 

hist. u. doctr. (Latini), Fiore, Socrate, s. 7: affaticati anzi per te che 



133 

mengua que nasce del logar donde ay gloria y rriquesa. En 
tal manera aproyecha a tu amigo que a ti non enpescas. Asy 
usa de lo que tienes que non ayas menester lo ageno. Muchos 
pierden lo suyo mientr' apetisan las cosas agenas. Vela quando 
el uso lo demandare. Sigue el arte onesta que bien sopieres 
y ovieres aprendido. Grave es aquel trabajo del qual non se 
sigue algunt efecto. Conviene de aver tenpran^a en buscar el 
dinero y guardarlo. Entiende mas en guardar tu conciencia 
que tu fama por quanto algunas veses puedes ser engannado 
por fama, mas por conciencia nunca. La bienaventuran^a syenpre 
esta sujeta * a las cosas adversas. Y pocas veses viene el 
danno synon de parte del abundancia. Guardate non pierdas 
la libertad* por causa de la luxuria. Non quieras discutir 
salvo lo que oyeres ^, nin aprovar synon lo que creyeres. Es- 
quiva la confian^a de la ynjusta defension. Non te consientas 
ser engannado por (in)prudencia , nin por cobdicia vencido. 

1 subgecta h. 2 severidad b. 3 osares b. 

« 

peraltrui. b Caec. Balb., 8.41, §52; Friedr. 189. i Caec. Balb, §53; 
Friedr. 154. Vinc. Bell. Spec. bist. IV, 58. (Latini), Fiore a. a. o.: E* 
di guadagnare e di guardare Tavere si conviene avere senno e misura. 
k Caec. Balb., s. 41, § 54. 1 a. a. o. § 57, s. 33, XLI, 2; Friedr. 97. 
Vgl. Cicero bl. 92 b; Arcbytas s. 92, z. 21 ; Sokrates s. 118, z. 20; Plato 
bl. 66 a; anders Plutarcb bl. 104 b. m Caec. Balb., § 58 : quod pietas iubet 
parentis; Friedr. 68. n a. a. o. s. 42, § 63: Multo turpius damnatur 
cujus delicto ignoscitur; Friedr. 118; Vinc. fiell. Spec. bist. IV, 58: 
ebenso, aber »delictum cognoscitur*. o Caec. Balb., s. 42, § 65. Vinc. 
Bell. Spec. bist. IV, 58 ; doctr. VI, 67. Caec. Balb. Friedr. 42 : Conscien- 
tiae quam famae potius est intendere; Publ. Syr. 129; Sentent. falso 
inter Publil. rec. 76 ; Friedr. 56. Job. ValL, Comp. III, III, 13, bL 120 d 
in tract. de speculo: Fallere potest aliquis famam, conscientiam nun- 
quam. Jani Anysii Sent. 55, in Orellis Publ. Syri Sent. s. 124. Vgl. Iso- 
crates 100, z. 22, und Anacbarsis s. 50, z. 16. p Caec. Balb., s. 42, 
§ 66. Vinc. Bell. Spec. bist. IV, 58; doctr. VI, 74. Vgl. Solon s. 20, 
z. 3. q Caec. Balb., s. 42, § 67; Friedr. 46. Vinc. Bell. a. a. o. in 
Spec. hist. u. doctr. PubL Syr. 161; Sentent. falso inter Publil. rec. 90. 
Friedr. 74. Guicciardini, Detti, bl. 70 b; L'Hore,bl. 174 b: L'abbondanza 
delle cose genera fastidio. Democrit. ridens, s. 106: Arlotti dicta quae- 
dam: Abundantia fastidium gignit. r Caec. Balb., s. 42, § 68. s a. 
a. o. § 69; Friedr. 64. Publ. Syr. 176; Sentent. falso inter Publil. rec. 
99; Friedr. 103. t Caec. Balb., s. 42, § 70; Friedr. 91. 



134 

niri*. Quod promiseris indubitanter facito ^. Cni omnes bene- 
dicunt possidet populi bona \ Geminat peccatum quem delicti 
non pudet*. Difficile est iniuriam convenire cum paciencia". 
•bi.44b Malis * loquere quod gratum sit *, * facito quod expedit'. Pre- 
sentem laudare et absentis famam ledere minime decet'. Pe- 
nam a quo merueris frustra petis presidium^. Ab alio ex- 
pecta quod alteri feceris*. Victoria sine adversario brevis est 
laus\ Oculos et aures vulgi puta malos esse testes^ Qiiod 
f acere turpe est, boc inhonestum dicere puta ™. Lucrum turpe 
ut disp6ndium fugito°. Alteri sepe ignoscito, tibi nunquam "". 
Diu deliberata cito facito ^. Minus dicito quam facias \ Non 
vivit cui nichil in mente est nisi ut vivat'. Nil posse, hoc 

1 »Mali8c mcht in Caec. Balb. 2 est Gaec. Balb. 



a Caec. Balb. s. 42, § 71. b a. a. o. § 74; vgl. Friedr. 59: du- 
bitare noli facere quod promiseris. (Corsini), Rosaio, Cap. XXXIII, Li- 
beralitas Benefidorum A, Seneca, s. 47. c Caec. Balb.,' § 80 ; Friedr. 44. 
Publ. Syr. 146; Publil. Syr. 112. d Caec.Balb., § 81; Friedr. 74. Vinc. 
Bell. Spec. bist. IV, 58; doctr. VI, 22. Publ. Syr. 251. Sentent. falso 
^u. 8. w. 147; Friedr. 123. e Caec. Balb. s. 42, § 82. f a. a. o. § 75 ; 
Friedr. 105: Loquare quod delectat, facias quodjuvat! g CaecBalb., 
§ 76; Friedr. 151. Albertan., de arte loq., bl. 7 a: Scriptum estenim: 
Laudare presentem nec laBdere decet absentem. Fiore di Virtu s. 128 : 
Seneca dice: Non lodare altrui in sua presenza e non lo biasimare in 
sua assenza; Cato s. 152. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 58; doctr. V, 167: 
Fresentem laudare minime decet. (Latini), Fiore, Socrate, s. 8: L'uomo 
presente non si conviene lodare. Joh. Vall. Comp. III, III, 18, b1. 120 d: 
ex tract. de speculo: absentem lauda, presentem minime. h Caec. 
Balb. s. 20, I, 28; Friedr. 149. Fiore di Virtu s. 153 : Cato. i Caec. Balb., 
29 ; Friedr. 1. Publ. Syr. 2 ; PubUL Syr. 2. Vinc. Bell. Spec doctr. V, 67 u. 132 : 
Ex proverbiis sapientum. Albertan. de arte loq., bl. 4 a : Seneoa in epist. 
(XCIV, 43). Dialog. Creatur. cap. LXVII, de ciconia et hirund., CXX, 
de reptilibus multis : Seneca. Fiore di Virtii a. a. o. AeL Lamprid. de 
Alex. Severo c. 51: Clamabatque saepins quod a quibusdam sive Judaeis 
sive Christianis audierat, idque per praeconem, cum aliquem emendaret, 
dici iubebat: Quod tibi fierinon vis, alteri ne feceris! Quam sententiam 
usque adeo dilexit ut et in Palatio et in publicis operibus praescribi 
juberet; s. Scriptores Histor. roman. ed. B. C. Haurisius, Heidelbergae, 
bd. II (1743), s. 356 a. Eyering, Proverb. Cop. bd. II, s. 670. k Caec. 
Balb. s. 20, I, 30; Friedr. 177. 1 Caec. Balb. a. a. o. 31; Friedr. 63. 
Publ. Syr. 698; Sentent. falso inter Publil. rec. 335. m Oaec. Balb. 



135 

Pas lo que prometieres syn poner en ello dubda. Aquel posee 
los bienes del pueblo del qual todos disen bien. El que non 
ha verguen^a del delicto doble fase su pecado. Dificil cosa 
es la ynjuria convenirse bien con la paciencia. Fabla a los 
malos lo que les viniere en grado, fasiendo tu lo que cunpliere. 
Non conviene alabar al presente y dannar la fama del absente. 
En vano demandas defendimiento a aquel del qual meresces 
pena. Lo que a otro fisieres de otro lo espera. Breve gloria 
es la vitoria syn adversario. Piensa que los ojos y las orejas 
del vulgo son malos testigos. * Piensa que lo que es torpe de*wa«»> 
faser, que es desonesto desirlo. Fuye como de perdida de la 
torpe ganancia. Algunas veses perdona a los otros, y a ti 
nunca. Delibra prolongada mente y pon en obra ayna. Di 
menos de lo que fisieres. Non bive aquel el qual non tiene 
otra cosa en la mente synon como bevira. Non poder ninguna 



8. 18, I, 2; Friedr. 38. Publ. Syr. 665. Sentent. falso inter Publilian. 
rec. 320. (Corsini), Eosaio, Cap,*LXXIX, Turpiloquium, s. 92. Albertan., 
de arte loq., bl. 5 a. Isokrates s. 100, z. 20. Boc. de Oro s. 177, b, mit 
par. Vinc. Bell. Spec. doctr. VJ, 31: Tullius in libro de offic. III, (19, 
77) : Bonus vir non modo facere, sed nec cogitare quidem audebit quic- 
quam quod non audeat predicare; iibersetzt in (Latini), Fiore, Tullio, 
8. 29. Castigos y Dotrinas V, in Dos Obras etc. , s. 277. Marques de 
Santill., Proverb. XLIIt (Obras s. 45) mit der Glosa de Pero Diaz de 
Toledo. Stob. bd. I, s. 11, Sermo I, 20: ""A {jlt} det Tcocstv \irfih 6novooOi 
Ttoetv. n Caec. Balb., s. 18, 1, 3; Friedr. 106. o a. a. o. 14; Friedr. 84. 
Vinc. Bell. Spec doctr. V, 68 u. VT, 22 : Seneca in lib. de morib. (s. 145, 
nr 111). Pseudoseneca 111. Publ. Syr. 293. Sentent. falso u. s. w. 165; 
Friedr. 142. (Latini), Fiore, Seneca, s. 40. Auson., VII Sap. Sentent. 
Cleobul. V. 4. Plutarch, Vita Caton. maj. cap. VIII; Apophth. Eoman. 
Cato maj. IV, Oi^era moral., bd. II, s. 240. Bent, Short Sayings, s. 50: 
H. W. Beecher : The real man is one wbo alway finds excuses for others, 
but never for himself. > p Caec. Balb. s. 18, 1, 5; Friedr. 67. Alber- 
tan., de arte loq., bl. 7b: Seneca in epist. Publ. Syr. 166; Publil. Syr. 
132 ; Deliberandum est decies, statuendum est semel. Jani Anysii Sen- 
tent. 107 in Orellis Publ. Syri Sent. s. 125. Guicciardini, Detti, bl. 135 a, 
L'Hore, bl. 397 b : Far mestieri d^esser lento ad deliberare e veloce ad 
esequire, mit einer stanze Luigi Alamannis. (Burton.), Anatomy of Me- 
lancholy, bd. II, s. 82; Look before you leap. Vgl. Isocrates s. 104, 
z. 10; Bias s. 36, z. 13. q Caec. Balb. s. 18, I, 6; Albert., de arte 
loq. bl. 7 b : Seneca in epist. r Caec. Balb. s. 18, 1, 7 ; Friedr. 138. 



136 

est: mortuum yiyere^ nil curare, hoc est: insanum esse^. 
Edas et bibas ut bene viyas, non yiyas ut tantum edas et bibas*". 
Sapientis est ne unquam ^ in casum incidat cayere, et si forte 
quid acciderit fortiter ferre^ Fortis non potest iudicari quis 
nisi et sapiens fuerit*. Yirtus enim sine sapiencia temeritas 
periculosa putanda est'. Audendo yirtus crescit, tardando ti- 
mor^ Dolore yincitur qui dolorem dolendo non patitur^. Fe- 
licitas semper subiecta est inyidie^ , sola ergo miseria caret 
inyidia. Digni autem inyidi sunt ut, si fieri posset, in omnibus 
ciyitatibus aures et ita oculos haberent ut de omnium profec- 
tibus torquerentur^. Quanta enim sunt felicium hominum gau- 
dia, tanti inyidorum gemitus \ Nichil amittit qui nichil habet "^, 
et parum eget qui parum cupit°. Ayarus autem dampnum, 
si non lucretur, patitur "*. Nulla tam bona uxor est in qua non 
bi.46«inyenias quod conqueraris ^, * sicut nichil superius benigna 
coniuge ita nichil infesta muliere crudelius. Quanto enim sa- 
piens mulier se pro yiri salute opponit tanto maligna mariti 
mortem esse suam yitam reputat. Nichil ergo illa coniuge 
molestius que quanto in re coniunccior est tanto disiunccior 
morum dulcedine aut felle malicie. Est ergo uxor aut tutum 
refugium aut penale tormentum. Animo yirum mulier pudica 
eligit, non oculis^ impudica yero speciem querit, non morem'. 
Mulier speciosa et stulta pulchrum templum est super cloacam 
edificatum '. Solerciam autem commendabat Socrates ut opti- 
mam passionem *. Dicebat autem unum dumtaxat bonum esse, 
scil. disciplinam, unum solum malum, scil. impericiam, opes 

♦ 
1 quem CRLNADGB Caec. Balb. 

* 

a Caec. Balb. s. 18, I, 9; Friedr.128. Publ. Syr. 478 ; Sentent. falso 
inter Publil. rec. 228, Friedr. 220. b Caec. Balb. s. 18, I, 10; Friedr. 
1:27. c a. a. o. 11. ygl. Friedr. 60: Edas ut viyas; ut edas, noli viyerel 
Vgl. s. 136,, z. 2. d Caec. Balb., s. 20, II, 1. Vgl. Pittacus s. 30, z. 10. 
e a. a. 0. 2; Friedr. 123. Cic. Tuscul. III, VII, 15: Omnes autem sa- 
pientes, fortes. f Caec. Balb. s. 20, II, 2. (Corsini), Bosaio, cap. II, 
Sapientia A, s. 15. g Caec. Balb. s. 21, VIII, 3; Friedr. 18. Publ. 

Syr. 63; Sentent. falso inter Publil. rec. 39; Friedr. 26. h Caec. Balb. 
s. 21, IX; vgl. Friedr. 163: Qui non dolendo vincitur, vincit dolor. 
i Caec. Balb., s. 22, X, 4. Sentent. falso inter Publil. rec. 356; Friedr. 158. 
Caec. Balb. Friedr. 93 : Invidia semper adversa est felicibus. k Caec. 



137 

cosa, bevir es de muerto, non curar de ninguna, bevir es de 
loco. Comeras y beveras porquebivas, y non beviras porque 
tan solamente comas y bevas. Del onbre sabio es guardarse 
de la fortuna en antes que venga, y sy alguna cosa por ven- 
tura acaesciere sofrirla fuerte mente. La virtud ^ syn sabiduria 
por temeridad * peligrosa es de judgar. Osando cresce la vir- 
tud, y tardando el temor. Por dolor es vencido el que dolien- 
dose dolor non padesce. (La felicidad sienpre sujeta es a la 
ynvidia,) la mesquindad solamente ^ caresce de ynvidia. Di(g)nos 
son los ynbidiosos de tener, sy sc podiese faser, qjos y orejas 
en todas las cibdades porque de todas glorias y provechos de 
los otros fuesen ellos atormentados. Quantas son las glorias 
de los onbres bien aventurados tantos son los gemidos de los 
ynbidiosos. Non pierde nada el que non tiene nada, y poco 
ha menester el que poco cobdicia. El avariento, sy non gana, 
danno padesce. Non es alguna tan buena muger en la qual 
non falles de que te querelles. La solercia y sabiduria apro- 
vava Socrates en logar de posesion muy buena. Y desia que 
un bien solo era, es a saber: la sabiduria, y un solo mal, 
es a saber: la ynorancia; las rriquesas y la generosidad non 

• 

1 locura h. 2 es ver aquella cosa que hinzugefiigt in h. 

« 

Balb. 8. 22, X, 2. Vinc. Bell. Spec. mor. III, IV, I : Seneca. 1 Caec. Balb. 
8. 22, X, 3. (CorBini), Rosaio, cap. LXVII, Invidia A, Seneca, s. 80. Boc. 
de Oro, s. 102, f: Hermes. m Cacc. Balb. s. 23, XII, 7; Friedr. 126. 
n Caec. Balb. s. 23, XII, 8; vgl. Friedr. 98 : Is minimum eget mortalis, 
qni minimum cnpit; (auch in Democritus ridens s. 164); Lib. de morib. 
s. 140, nr. 46. Pseudosen. de morib. 46. Proverb. Friedr. 68. Publ. Syr. 
184, 655; Sentent. falso inter Publil. rec. 105. o Caec. Balb. s. 23, 

XII, 6; Friedr. 22. p Caec. Balb. a. a. o. s. 26, XVII, 2; Friedr. 134. 
Sentent. falso u. s. w. 252. Vgl. Publ. Syr. 841 : Nulla tam bona est for- 
tuna, de qua nil possis queri ; Publil. Syr. 384 ; angefiihrt in Vinc. BelL* 
Spec. doctr. VI, 126 : Ex proverbiis sapientum. q Caec. Balb. s. 26, 
XVII, 3; Friedr. 14. PubL Syr. 46. PubliL Syr. 36. r VgL Caec. 

Balb. a. a. 0. : pudica spem quaerit, non rem. s Caec. Balb. s. 26, 

XVII, 4; Friedr. 65. Pero Diaz de Toledo, Glosa XLVI: E Salomon 
dize en los proverbios: Sortija de oro en nariz de puerco, muger fer- 
mosa e loca. (Proverb. XI, 22: Circulus aureus in naribus suis, mulier 
pulchra et fatua.). t Diog. Laert. II, 31 : Kal iirigvet oxoXyjv d)g xdX- 
XwTov XTTindcTCDv, xot^A xal SsvocjpfiJv iv Sop,noo£<p 9if]o£v. 



138 

autem et generositatem nichil honestum habere \ Dicebat in- 
snper talem esse hominem qualis eius affectus est, et quod talis 
oracio hominis est qualis ipse homo est^. Item dicebat, ut 
ait Valerius libro .VIL », a diis immortalibus nichil ultra pe- 
tendum esse quam ut bona tribuerent, quia hii scirent ^ quid 
unicuique utile esset, homines autem id sepe voce (exposcere) ' 
quod non impetrasse melius foret. Nam mens mortalium te- 
nebris involuta cecas precaciones effundit, divicias appetit*' que 
multis causa mortis fuere , honores concupiscit qui plurimos 
ad malum exitum deduxerunt, splendida coniugia querit que 
bi.46bnonnunquam domos evertunt funditus. Desinat * ergo stulta 
mens hominis futuris malorum suorum causis quasi rebus fe- 
licissimis inhiare et se totum celestium arbitrio committat quia 
qui tribuere bona de f acili solent, eciam eligere aptissime pos- 
sunt*. Dicebat eciam Socrates: expedita et compendiosa * via 
est ad gloriam perveniendi si ^ taliter homines agant ut quales 
voluerint • videri tales et sint •. Quesivit ab eo quidam an 

• 
1 CRLN Spec. doctr. Joh. Vall.; VIII HADGB. 2 Val.Max. Spec. 
doctr. Joh. Vall. ; eciebant HCRLN ADGB. 3 exposuerunt HCRNAD 
GB ; exposcunt L ; expetere Val. Max. Joh. Vall. ; expetimus Spec. doctr. 
4 compendiaria Spec. hist. u. doctr. Joh. ValL Val. Max. Cic. 5 ut 
CRLN. 6 volunt CRLN; qui id agerent, ut quales videri vellent, tales 
essent VaL Max. Spec. hist. u. doctr. Joh. ValL 

a Diog. Laert. «XoiXxov tk xal e6y6v8iav o68kv oeptviv Ixwv. b Cic. 
TuscuL V, XVI, 47. Joh. Vall. Cotop. III, 111, 10, bL 120 b: Tullius, 
V Tusc. Seneca, Epist. CXIV, 2: Talis bominibus fuit oratio, qualis vita. 
Bruson. lib. VI, de sermone, bL 180 a. PubL Syr. 862 : Sermo animi est 
imago: qualis vir, talis et oratio est; Sentent. falso u. s. w. 166, Priedr. 
144. Lib. de morib. 72, s. 142, Pseudosen. de morib. 72. Sebast. Pranck, 
sprichw., bd. II, bL 13 a. Eyering, Proverb. Cop., bd. I, s. 390. Cato, 
lib. IV, D. 20: Prospicito tecum tacitus, quid quisque loquaturl 

Sermo bominum mores et celat et indicat idem. 
(Vinc BelL) Spec. mor. III, 1, 4 : Gregorius : Qualis sermo ostenditur, talis 
animus comprobatur. Caro y Cejudo, s. 300: Qual es el varon, tal es 
la oradon; s. 56: Cada uno habla como quien es. St. Maxim. XV, sp. 
816 C u. Anton. Melissa, I, 48 (al. 170), sp. 929 C: OIvohCSyjs 6noi&. ii 
cpOotg To3 dtv^p(6«ou iozi xoioOxov l^aoxev eTvai xal t6v X6yov, vgl. Anton. 
Melissa, sp. 929 B, u. II, 35 (aL 10), sp 1093 C. Buffon: Le style c^est 
Vhomme. Bent, Short Sayings, s. 74. Larousse, Fleurs historiques, s. 349 : 
Manchettes de Buffon Vgl. Boc. de Oro, s. 398, c: Pitagoras. c Ve- 



139 

tienen ninguna cosa onesta. E desia mas que tal era el onbre 
qual era el su afecto ^ , y tal es la oracion del onbre qual 
es el onbre que la fase. Asy mesmo ensennava Socrates, se- 
gunt dise Yalerio en el libro seteno, que los onbres non devian 
otra cosa demandar a los dioses inmortales salyo que les den 
* buenas cosas porque ellos sabian que era provechoso para •"•»«" 
cada uno, y que los onbres muchas veses les demandarian por 
sus votos aquellas cosas que seria mejor non averlas inpetrado, 
por quanto la voluntad de los mortales asy esta envnelta en 
tiniebras de ceguedad que muchas veses ofende a los dioses 
(con) ciegas plegarias, deseando rriquesas que fueron mnchas 
veses a muchos causa de muerte; onrras cobdicia las quales 
ovieron traydo a muchos a mala salida; rresplandescientes 
casamientos ^ demandan las quales algunas veses derribaron y 
allanaron fasta baxo grandes casas asy que la loca voluntad 
de los onbres muchas veses desea las causas de los sus males 
que les han de venir. Desia Socrates que espedida y conpen- 
diosa es la via para venir a la gloria y que tales cosas devian 
los onbres faser (que) quales qtierrian ser vistos tales ellos 
sean. Pregunto uno a Socrates sy rreputava por bien aven- 

1 la 8u perfecion h. 2 casas h. 

rinos, bl. 9a: Qaom sint divitiae manifesta pericula vitae, 

Gur voto a cunctis sic cupiuntur opes? 
d Yal. Max. VII, II, JExt. 1. Vinc. Bell. Spec. doctr. V, 36: Val. VII libro. 
Joh. Vall. Comp. III, III, 12, bl. 120 c: Val. VII, 1, nur bis »Desinat«. 
Bruson.y lib. V, de petitionibus , bl. 175 a. Erasm. lib. III, Socrates 2. 
Plato, Alcibiad. II, 1 bis 6. Vgl. Diog. Laert. VI, 42, Diogenes. Ju- 
venais zehnte satire. Guicdardini, Detti , bl. 85 b : Molti fare i voti a 
danno di lor medesimi; L*Hore, bl. 215 b. B. Bridges, Prometheus the 
Firegiver, London 1884: 

Oft our shortsigted prajers to heaven ascending 

Ask there our ruin and are then denied 

In kindness above granting; were *t not so, 

Scarce could we pray for fe^r to pluck our doom 

Out of the merciful withholding hands. 
e Val. Max. VII, II, Ext. 1. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 58; doctr. VI, 
67 : Val. VII. Joh. Vall. a. a. o. : VaL VII, 1 u. Tull. de offic. II, XII, 
(48). Caec. Balb. Friedr. 192. Bruson., lib. I, Bonos pauoos esse, bl. 24 a. 
Erasm., lib. III, Socrat. 11. H. Sachs, bd. I, bl. 385 b, drey frag so So- 



140 

beatum putaret Archelaum* regem persarum qui fortunatissimus 
erat. »Nescio«, inquit, »nunquam enim cum illo locutus sum.« 
Et ille: »Numquid hoc aliter scire potes?« Ait: »Non, cum 
ignorem quam bonus et quam doctus sit, miser est enim si 
iniustus est^.« Interrogatus de duobus quorum unus dives erat 
et potens, aKus inops, quis eorum maior esset, ait : »Ille maior 
est ex eis qui virtuosior est.« 

Accusatus Socrates coram Atheniensibus quia deridebat 
quercum, canem et hircum deos eos esse quos ille colebant", 
captus et incarceratus fuit detentusque est .XXX. diebus in 
carcere ubi mirabilem cordis constanciam se ostendit habere, 
nam carcer et mors eius vultum perturbare non potuerunt. 
Dicente autem ei quodam: »Athenienses morte condemnaverunt 
te,« respondit: »Et illos natura^« Cum autem, ut dicit Tul- 
lius libro primo de divinacione, esset Socrates in custodia publica 
dixit Crithoni familiari suo se post .111. diem moriturum. Ait 
enim in somnis se vidisse pulchritudinis eximie feminam que 
eum nomine appellans diceret homericum quendam huiusmodi 
•bi.46. versum: Tercia te Phthiae tempestas leta * locabit*. Quod 
dictimi sic contigit'. Et, ut ait Valerius libro .VII. ^, cum 
iudicatum ab atheniensibus e^set ut hausto veneno periret de- 
latum sibi mortis poculum non ^ aliter quam medicamentum 
immortalitatis accepit et de mortis contemptu usque ad vite 
exitum libero animo disputavit*. Cum autem mortis pocionem ' 
de manu camificis accepisset, admoto iam labiis poculo, uxor 

1 CRLN Spec. hist. Joh. Vall. ; VIII HADGB. 2 Die mehr oder 
weniger wSrtlich angefuhrte stelle des Val. Max. wird bier durch eine, 
auch nicht ganz wortgetreu widergegebene stelledes Seneca (»non aliterc 
bis »disputavit<) unterbrochen. 3 CRLNADGB; pocalum H; potionem 
veneni VaL Max. Spec. hist. Joh. Vall. 

crates philosophus artlich verantwort hat, die ander frag. Guicciardini, 
L'hore, bL 49 b. Democrit. ridens, s. 114. Mureti Instit. pueril. 69 fg. 
in Orellis Publ. Syri Sentent.s. 157. Meurier, Bouq. de philos., bL 16 a. 
a VgL 8. 120, z. 6. b Cic. Tuscul. V, XII, 34, 35. Joh. Vall. 

Comp. III, III, 10, bl. 120 b: TulL, Tusc. V, dicit quod Socrates in Gorgia 
u. s. w. (Platos Gorg. cap.XXVI). c Vinc. BelL Spec. hist. IV, 66: Ter- 
tullian. in Apolog., (cap. XIV, Migne a. a. o., bd. I , sp. 358 A). Joh. 
Vall. Comp. lU, III, 11, bl. 120 b: Tertull. XII. Vgl. Diog. Laert. VII, 



141 

turado a Archelao rrey de Persia porque era muy bien afor- 
tunado. Socrates le rrespondio: »Yo non se, que nunca he 
fablado con el.« El otro le rrespondio: ^^jComo? (}Non lo 
lo puedes saber en otra manera?« >Non«, dixo Socrates, »pues 
que yo non se que tan bueno y que tanto ensennado el sea, 
ca mesquino es sy ynjusto es.« Preguntaron a Socrates dos 
onbres de los quales el uno era rrico y poderoso, el otro pobre 
y menesteroso, que qual destos era mayor. El rrespondio: 
»Aquel es mayor dellos, el que es mas virtuoso.« 

Fue acusado Socrates de los ateneses porque escamecia 
de los ydolos fechos en forma de perro y cabra los quales ellos 
celebravan por dioses y fue Socrates preso y encarcelado y 
detenido treynta dias en la carcel adonde se mostro averma- 
rayillosa constancia de animo asy que la carcel nin la muerte 
nori pudo perturbar en ninguna cosa el su animo. Estando 
Socrates alli en la carcel vinole uno a desir: »Los ateneses 
te condenaron a muerte.« Socrates rrespondio: * »Y a ellos*bi.26b 
la natura.« TuUio dise en el libro primero de la divinacion 
que como Socrates estoviese en la carcel publica que dixo a 
Criton^ su familiar que dende en tercero dia avia de morir, 
y dixole que avia visto en suennos una fenbra de grant fer- 
mosura la qual le desia un verso de Omero en esta quisa: 
Tercia te Phthiae tenpestas leta locabit. Lo qual asy acaescio 
de Socrates como el avia dicho. E dise Valerio en el libro 
seteno que, como fuese judgado por los ateneses que Socrates 
fenesciese, beviendo pon^onna, ya despues que traxeron aquel 
mortal bevraje npn en otra manera lo rrescibio synon como 
sy fuera un medicamento para conservar la salud, y menospre- 
ciando la muerte fasta la salida de su vida con muy libre animo 

1 ariton h. 

* 

32. Sermones Joh. Gaileri Eeiserspergii de arbore humana, Argentine, 
1519., Sabb. post Esto mihi, bl. 120 b. d Diog. Laert. 11,35; Paley, 
Greek Wit, bd. II, s. 110. St. Maxim. XXXVI, sp. 904 D. Erasm., lib. 
III, Socrat., 52. Hondorff, bl. 467 a: Erasm. Giiicciardini, Detti, bl. 127 a. 
e Ilias IX, 363: 'fi^ioi.zi xs TpiTdtxq) ^^C-yjv fepipcoXov SxoCtiYjv. f Cic. de 

Divin. I, XXV. Joh. Vall. Comp. III, III, 15, bl. 121 c: Tull. de div. 
I, XI. Erasm., lib. III, Socrat. 96. g Seneca, de provid., III, 10. Joh. 
Vall. Brevil. IV, 4, bl. 163 a. 



142 

eius Xantippe que illic aderat, vociferans, ait: »Heu! Innoceus 
homo perit U Qui respondit : »Numquid nocenti michi duxisti 
mori sacius esse?*« Mortuus est autem Socrates veneni po- 
culo anni vite sue .XCIin.^, quo anno librum nobilissimum 
composuit * ''. Post mortem vero eius Athenienses penitencia 
ducti dampnatores eius morti adiudicantes imaginein eius au- 
ream in templo coUocaverunt ^ 

Mortuus autem est Socrates in tempore Assueri regis as- 
siriorum". 

Dicitur * eciam quod in sigillo Socratis hoc fuerit verbum : 
t Amicus hominis sapiencia eius, inimicus hominis stulticia eius. 
Testamentum autem Socratis fuit: Presento animam meam 
redemptori animarum et sapientum^ 

Cap. XXXI. Aristippus. 

Aristippus, cyreneus, philosophus, Socratis discipulus, Athe- 

nis claruit^ Qui, ut ait Laercius in libro de vita philosopho- 

rum, ad Dionysium tyrannum in Syracusam profectus est. Adeo 

autem prestantissimi cordis extitit ut omni tempori et loco et 

bi.46b persone * semper convenire et se coaptare posset^. Adversitates, 

mutaciones quoque fortune consone dissimulare sciebat, quam 

ob rem et apud Dionysium inter ceteros philosophos strenuus 

reputatus est ; magis semper incidens, bene disponens, delecta- 

batur oblectacione presencium, delectacionem absencium vene- 

« 

1 Diese angabe verwechselt Socr9,te8 mit Isocrates, denn von diesem 
sagt Cicero, er habe im 94. jahre das PanatheAaicus geschrieben. Bur- 
lej hatte diG um so weniger auf Socrates beziehen sollen , als Cicero 
hinzufiigt, Isocrates habe noch 5 jahre nachher gelebt. 2 Den schluss 
dieses kapitels geben CBLN nicht. 

a Val. Max. VII, II, Ext. 1. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 66: Val. 
VII. J. de Cessolis, de lud. scachor., bl. 2 b: legimus. Joh. Vall. Comp. III, 
III, 12, u. Brevil. IV, 4, bl. 163 a: Val. VII, 1. Diog. Laert. II, 35; Pa- 
ley a. a. o. s. 24. St. Maxim. XXXVI, sp. 904 D. Boc. de Oro s. 198, b. 
Bruson., lib. IV, de morte, bl. 133 b. Erasm., lib. III, Socrat. 53. Gailer 
Yon Kaisersberg a. a. o., Domin. septuages., bl. 117 b. HondorfiP, bl. 469 a 
u. 171 a, mit berufung auf Diog. Laert., Erasm. u. Bruson. (Bruson. 
lib. II, de constant. , bl. 29 b) Apollodor statt der Xanthippe. Vgl. Xe- 
nophon, Apol. Socrat. XXVII. b Hondorff, bl. 469 a: Also endet er 



143 

disputo. Fue muerto Socrates por bevraje de pon^onna el 
anno de su vida noventa y quatro en el qual anno avia con- 
puesto un muy noble libro. Y despues de su muerte los ate- 
neses yenidos a grande arrepentimiento mataron a todos aquellos 
que lo avian acusado y fisieronle una ymagen y colocaronla 
en el tenplo. 

Fue muerto Socrates en los dias de Asuero rrey de los 
asirianos. ; 

Cap. XXXI. Aristipo. 

Aristipo, filosofo, cirineo, discipulo de Socrates, fue de la 

cibdad de Atenas. El qual, segunt dise Laercio^ en el libro 

de la yida de los filosofos, paso en Siracusa ^ de Cecilia y fue 

en la casa de Dionisio tirano. Y tanto fue de cora^on muy 

constante que podia bien convenir y concordar con todos los 

tienpos y lugares y personas con quien se fallava, por lo qual 

f ue rreputado por grant filosofo acerca de Dionisio, tanto que 

* 
1 Yalerio h. 2 ^arago^a h. 

* 

sein leben bestendiglich, da er vier und neuntzig jar alt. Diog. Laert. 
lli 44 : izsXzbvrics dh zC^ nptbztp Sxei x^g ivvevifjxooT^C izi\Lnvriz 'OXojiTOdtSoc, 
YeYOvoDg SxoDv IpSotwiJxovTa. c Wie Burley (s. die sprachl. anm.), so 

verwechseln auch Joh. Vall. Comp. III, III, 17, bl. 121 c, und V, 7, bL 137 b 
u. Holkot in libr. sapient., cap. IV, lect. 55, s. 195, Socrates u. Isocrates. 
d Vinc. BelL Spec. hist. IV, 66: Tertullian, Apolog., (Cap. XIV, Migne 
a. a. o. bd. I, sp. 354 A). Joh. Vall. Comp. III,. III, 16, bL 121 c: Tert. 
Diog. Laert. II, 43. e Bis hierher iibersetzt im Mer des Hist. Quint. 
aage, Chap. XXVI, de Socrates, bd. I, bl. 197 a bis 199 a mit ausnahme 
des »et coegit« bis »querere< s. 110, z. 13 fg.; »Erat etiamc bis »eum« 
z. 112, z. 19fg.; »Multum« bis »possessionibus« s. 114, z.l; >indignum 
unde« bis »magi8trara« s. 122, z. 2 fg. ; »Interrogatus« bis >capiat« 
8. 124, z. 1 bis 8; »Nulli imponas« bis »po8sis« s. 128, z. 8; »Si 
fortune« bis »dabis« s. 130, z. 3 fg. ; »Alteri« bia »nunquam« s. 134, 
z. 10 und »tardando« bis »patitur« s. 136, z. 6 fg. Hinzugefiigt ist 
noch: £t estoit principallement en grant renom Tan. XL.de Artaxerxes. 
f Boc. de Oro, s. 163 a. Hondorff, Promptuar. ezemplor. , bL469: Vnd 
sein letzter willewar, das er sprach: Nun uberantworte ich meineseele 
dem erlediger der seelen. Laert. in yita Socratis. £t Bruson. lib. 2, 
cap. 1. So richtig diese berufung fur andere angaben des absatzes, 
welchem die angefiihrten zeilen entnommen sind, auch sein mag, fi&r 
diese selbst ist sie es nicht. g Diog. Laert. U, 65. h a. a. o. 66. 



144 

rabatur. Unde et Diogenes imperialem canem vocabat eum*. 
Alunt enim * quandoque eum perdicem quinquaginta dragmis 
Dionysio emisse. Culpanti vero eum cuidam ait: >Tu nec 
obulo eam emisses.t Et hic in Aristippum e^spiciens ait : » Apud 
me multum possunt* quinquaginta dragme^.« Quodam vero 
tempore Dionysio indignanter sputante in Aristippum , hic ' 
pacientissime pertulit et amico condolenti dixit: »Piscatores 
sustinent a mari madefieri ut venentur gubium, ego autem non* 
solum sustinebo ista, immo limphato totus aspergi vino ut 
blennum * accipiam**.*: Est autem gubius parvus piscis, blennus 
vero magnus. Transeuntem qtioque eum lavans olera Diogenes 
increpavit dicens: »Si hec edere didicisses non inservires atriis 
tyrannorum.« Aitille: »Tu quoque si scires hominibus loqui 
olera nonvlavares*.* Ingressus est quandoque Aristippus do- 
mum meretricis ignoranter et, viso scorto, confestim exivit. 
Cuidam vero puerorum erubescenti qui cum eo erat, ait: »In- 
bi.47» trare illuc malum non est, sed nequire exire ® *.« * Interrogatus 
quid sibi ex philosophia acquisivisset ', ait: »Posse cumomnibus 
hominibus fabulari*^.« Vituperatus aliquando quia uberrime 

viveret, ait : »Si hoc esset malum non utique ageretur in festis 

» 

1 Aiunt hunc quandoque iussisse perd. quinq. dragm. emi CRLN 

ADGB; TOUTOV cpaoC uoxe xeXeOoat iidpfitxa nevxij^ovTa SpaxiJwBv d)VY)^^vai 

Diog. Laert. 2 apud te reperiri possunt CRLNADGB; imveOoavTOg 

d^, »tooo5tov«, Scpyj, »i\iol 86vaTai a£ uevTnjxovTa 8paxp.a£«. Diog. Laert. 

3 ausgelassen in CRLNADQB. 4 ego autem cur non sustineam yino 

limphato aspergi CRLNADGB ; Sytb d^ [i^ avdtoxoiiac xpd|iaTi fav^vai 

tva gXdvvov Xdpo) Diog. Laert. 5 balenam CRLNADGB; vgl. Schneider, 

Wolfs analekten, bd, III, s. 232 fg. ; dabei sei noch bemerkt, dass Schnei- 

der mit hilfe einer von ihm aufgestellten vermuthung die hier erzS^hlte 

unfiatherei in einen groben spass verwandelt, a. a. o. s. 229 fg. 5 so 

GB; nequiter exire CRLNAD; nequire bene exire H; zb [i^ 56vao^ai 

SgeX^etv Diog. Laert. 

* 

a Diog. Laert. II, 66. Erasm. lib. III, Aristipp. 1. b Diog. Laert. 

a. a. 0. ; Palej, Greek Wit, bd. II, s. 104. Erasm. a. a. o. 2. Athenaeus 

lib. VIII, s. 343 C; Paley a. a. o. bd. I, s. 18. c Diog. Laert. II, 67. 

Bruson., lib. III, de iniuriis, bL 93 a. Erasm., lib. III, Aristipp. 5. Hans 

Sachs, das vierdt poetisch buch (1570), der ander theyl, bl. CVIII: Ari- 

stippus der weise mit Dionysio dem tyrannen. Maxim. XLII, 924 A: 

S6Xa)v, iipoo7CT6oavTog a5Tq) Ttv6g •fjvioxeTO • |jLe|xc|;a|jLivou ^k afiT^jJ iTipoo kni 

TouTq), ^ElTa oC jifev dcXtetg«, er-rcev, »67ioiidvouot faCveo^at Tg ^aXdtoog ?va 



145 

Diogenes le llamava perro ynperial. Disese que aqneste mando 
mercar una perdis por cinquenta dramas (draraa era cierto 
linaje de moneda de gruesa cantidad), y como uno gela viese 
conprar culpolo mucho, al qual rrespondio * Aristipo : »Cierto"bi.27R 
segunt tu cora^on tu non la avrias mercado por un obolo.« 
Que era por estonces un dinero de poco valor. Una vegada 
Dionisio escupio en la cara de Aristipo el qual lo sufrio con 
muy grant paciencia, de lo qual un su amigo de Aristipo se 
condolio mucho, y Aristipo le dixo : »Los pescadores sufren de 
ser mojados de las ondas de la mar por pescar los cobios que 
son pequennos peces, (jy yo non sosterne de aqueste ser rru- 
ciado con vino vuelto con agua porque pueda ca^ar los blenes 
que son los peces grandes?« Pasando una ves Aristipo fallo 
a Diogenes que lavava (berzas) y Diogenes comen^o a increpar 
a Aristipo disiendole: »Sy tu esto ovieres aprendido a faser 
non serviri^s agora en las casas de los tiranos.« Al qual 
Aristipo rrespondio: »Y sy tu ovieses sabido fablar a los onbres 
no(n) lavarias agora las (berzas). Entrando Aristipo ynorante 
mente en casa de una mala muger luego salio della, la cara 
torcida, y un mo^o de los que con el eran, parandose colo- 
rado con verguen^a, Aristipo le dixo: »Non es mal entrar 
en tal casa como aquesta, mas es grant mal non querer della 
salir.« Preguntaron a Aristipo que quales eran las cosas que 
(le) avian aprovechado en la filosofia, el qual rrespondio : >Po- 
derme hablar ^ familiar mente con los onbres.« Algunas veses 
fue vituperado porque bivia muy abondosa mente, el qual 
rrespondio: >Sy aquesto fuese malo non se faria en la fiesta. 

1 aver-h. / 

xoDpCov ^pdocDotv • feytb 8fe p.Y) dvdoxoDliai zb a6xd iia^etv Eva fivO-pcDTcov &Xie6o(p; 
Eine andere parallelstelle bei Mnllach a. a. o. nr. 3. d Diog. Laert. 
II, 68; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 1. Vgl. Diogenes bl. 50 b. Eine 
parallelstelle bei Mullach a. a. o. nr 4. e Diog. Laert. IT, 69. Bru- 
son., lib. IV, de meretricibus, bL 140 b. Erasm., lib. III, Aristipp. 12. 
Vgl. ein wort des Diogen., Diog. Laert. VI, 63. f Die gleicbe frage, 
an Aristoteles gerichtet, bl. 71 a; vgL Antisthenes in Diog. Laert. VI, 
6 und Adrano in Boc. de Oro s. 369, a. g Diog. Laert. II, 68. Erasm., 
lib. 111, Aristipp. 6. Apulej. de Deo Socratis Prolog., ed. Hildebrand, 
bd. II, s. 105. Polycrat., V, XVII, bd. IV, s. 339. Joh. Vall., Comp. V, 
8, bl. 137 d : de Deo Socratis. 

Bnrlej 10 



146 

deorum *.€ Interrogatus qnid plus habeant ^ philosophi ceteris 
hominibus *, >Si omnes leges«, ait, ^perempte essentomnes' 
similiter viveremus^.c Interrogatus a Dionysio >Cur philo- 
sophi divitum ostia visitant, divites autem philosophorum mi- 
nime?« respondit : »Quia illi, scil. philosophi, norunt quibus 
indigent *, hii vero minime°.« Interrogatus quo modo differant 
docti ab indoctis, respondit: »Quo modo domiti equi ab indo- 
mitis*.« Dicente quodam quare semper videret.philosophos 
ad ianuas locupletiim, ait : >Nam medici videntur ad ianuas 
egrotorum, nec tamen mallet quis egrotare quam mederi'.« 
Quandoque* improperia passus discedebat, persequenti autem 
illum et dicenti: »Quid aufugis?« inquit: >Quia maledicendi 
tibi potestas, michi vero non audiendi est'.« Glorianti cuidam 
de sciencie multitudine dixit : »Quemadmodum non qui plura 
manducant* sanioris mentis sunt minus ingerentibus , sed qui 
optima ^, perinde non qui phira, sed qui utiliora [legunt] ® stu- 
diosi sunt^.c Advocatus quidam vice eius causam ipsius in curia 
dixit, multis laudibus extollens Aristippum, et cum obtinuisset 

quasi glorians quod pro philosopho locutus fuisset, dixit illi: 

• 

1 habent CRLN. 2 In CRLNADGB folgt hier: ait: iLeges con- 
dere. Interrogatus quommodo omnes homines equaliter possent vivere.« 
Schneider, dessen sieben ausgaben des Liber de vita mit CRLNADGB 
an dieser stelle libereinstimmten, vermuthet, das Burley zu gebote ge- 
standene exemplar des Diogenes Laertius sei besser gewesen, als das uns 
jetzt vorliegende, er versucht daher das griechische original widerher- 
zustellen, a. a. o. bd. III, s. 233. 2 CRLNADGB ; omnino H. 3 indigeant 
CRLNADGB. 5 a quodam quandoque CRLNADGB ; Xot8opo6|isv66 tcoxs 
Diog. Laert. 6 manducant et vilia HADGB; o[ xdt nXeXazcc ia^fovTsg 
[xal Yi)|iva(^6|jisvoi] 6Ytatvooat [k&Xkf^ tffiv t& Siovua iipoa<pspQ|iiv(!)v Diog. 
Laert. 7 qui plura manducant sani sunt magis ingerentibus oportuna 
CRLN. 8 CRLN; sciuntflADGB; dvaYtvc&oxovxsg Diog. Laert. 

* 

a Diog. Laert. II, 68. Bruson. lib. IV, de mollitie, bl. 122 a. Erasm. 
lib. III, Aristipp. 7. Guicciardini, Detti, bL 21 a; L'Hore, bl. 56 b, 
Selbst ein buch schrieb Aristipp: updg xo6g fe7ttTt|jia)vxac 6u noXnzeX&^ 
6c|;a)vst Diog. Laert. II, 84. b Diog. Laert. II, 68; Paley, Greek Wit, 
bd. II, 8. 2. Erasm., lib. III, Aristipp. 8. H. Sachs, das erst buch, der 
viert theil, bl. 386 a: drey frag, so Aristippus der philosophus artlich 
verantwort hat ; die erst frag, mit beruf ung auf Plutarchus. c Diog. 
Laert. II, 69; Paley a. a. o. Erasm., lib. III, AVistipp. 10., Parallelstellen 
bei Mullach II, s. 406, nr. 8. Boc. de Oro s. 100, b : Ermes mit parall. 



147 

de los dioses.« Preguntaron a Aristipo que qual era la de- 
masia que avian los filosofos de los otros onbres. El rrespondio 
disiendo que, como quiera que todas las leyes se perdiesen, los 
fiiosofos pacifica mente bivirian. Preguntole uno, que tanta 
diferencia avia de los onbres ensennados a los non ensennados. 
El rrespondio: »Quanta ay de los cavallos domados a los non 
domados.« Dixole uno que cosa era que syenpre veya los fi- 
losofos a las puertas de los rricos. El rrespondio : »Tanbien 
estan los medicos a las puertas de los enfermos, pero * por •w.sTb 
eso non ay ninguno que quiera mas ser enfermo que amelesi- 
nador.« Como uno dixese a Aristipo palabras ynjuriosas el 
comenfo a fuyr del, y el otro lo persiguia disiendole : »<jPor- 
que fuyes?« Aristipo rrespondio: »Porque quanto tu tienes 
poderio de maldesir, tanto tengo yo de non lo oyr.« Gloria- 
vase uno de la muchedunbre de la su ciencia, al qual Aristipo , 
dixo : » Asy como aquellos que de muchas cosas comen non son 
mas sanos que los que comen lo que les cunple bien, asy non 
son mas estudiosos los que leen muchas cosas, mas aquellos 
que leen las mas utiles.« Un abogado propuso en la corte 
una causa de Aristipo levantando por muchas alaban^as la 
vida suya. E como venciese en la causa gloriandose mucho 
que la causa de Aristipo avia vencido dixo contra Aristipo estas 

* 

aus Biickert. H. Sachs, das vierdt poetiscb buch (1578), der ander thei), 
bl. CVII: Warumb die pbilosopbi nur zu den reicben geben. Bent, Sbort 
Sayings, s. 189: Diogenes. d Diog. Laert. II, 69. Erasm., lib. III, 

Aristipp. 11. H. Sacbs, bd. I, bl. 386 a: drei frag, so Aristippus u. s. w. 
die ander frag. Hondorff, bl. 207 a: Diog. Laert. Guicdardini , Detti, 
bl. 111 b; L^Hore, bl. 313 b. Meurier, Bouq. de pbilos., bl. 74 b. Vgl. 
Cbilo 8. 24, z. 3; Aristoteles bl. 71 a. e Diog. Laert. II, 70; Paley 

a. a. 0. Bruson., lib. V, de philosopbia, bl. 171 a. Erasm., lib. III, de 
Aristipp. 16. Vgl. eine antwort des Antistbenes auf den vorwurf, dass 
er mit schlechten menschen umgehe, bei Diog. Laert. VI, 6, und des 
Aristoteles auf den gleichen tadel bei St. Maxim., VI, sp. 760 C. f Diog. 
Laert. II, 70. St. Maxim. X, sp. 785 C. Anton. Melissa I, 53 (al. 53), 
sp. 948 C; II, 69 (al. 54). Bruson., lib. I, de accusat. et maledic, bl. 22 a. 
Erasm., lib. III, Aristipp. 15. Stob., bd. I, s. 301, Sermo XIX, 6: 'Ap(- 
oTwwiog, XotSopoOvTOg aih6v Tiv6g , SqpT], »toO iifev Xdystv xaxtSg ao xuptog el, 
ToO dfe dixaCog dxo6etv Sya).« Vgl. Xenocrates, bl. 77 b; und Diogenes, 
bl. 61 a. g Diog. Laert. II, 71. Erasm., lib. III, Aristipp. 18. Abn- 
lich sagt Plinius, Epist. VII, 9, 15 : multum lcgendnm esse, non multa. 

10* 



148 

»Qiiid tibi Socrates profuit qiii alieno indiguisti patrociniopc 
bi.48» * Qui ait : »[Quod] * sermones quos de me dixisti veri sunt * *.€ 
Navigante vero eo quandoque Corinthum et tempestate facta, 
nausiam passus est et expavit. Garrulus autem huic, tran- 
quillitate reddita, dixit : »Quid est hoc quod nos quidem idiote 
intrepidi sumus, vos autem philosophi trepidatis?« Responditt 
»Quia non de simili anima studemus. Te etenim pro nequis- 
simi nebulonis anima nequaquam decuit esse solicitum, ego 
vere obnoxiiis debui de philosophi morte dolere, nam et ho- 
mines divites amplius fures metuunt quam inopes.c Hec omnia 
scribit Laercius de Aristippo libro de vita philosophorum'^ 
Cuidam dicenti sibi: »Homines te contempnunt.c »Et illos 
asini«, inquit, »sed nec illi asinos, nec ego eos curo^« Vi- 
truvius * vero in libro de architectura sic dicit : Aristippus, 
philosophus, Socratis discipulus *, naufragio eiectus cum ad ro- 
dinense® litus animadvertisset geometrica scemata descripta 
exclamavit ad co^ites : »Non desperemus , hominum quidem 
vestigia ego video.« Statimque in oppidum rodinense^ con- 
scendit® et in gimnasium® devenit ibique de philosophia dis- 
putans tantis muneribus ditatus ^^ est ut non tantum se or- 
naret, sed eciam eis qui cum eo erant et vestitum ^^ et cetera 
que opus essent ad victum praestaret. Cum autem eius comites 
reverti in patriam voluissent interrogarentque euin quid vellet 
domi^^ renunciari, ita mandavit dici atheniensibus : eas pos- 
sesioflies et viatica liberis oportere parari ^' que * eciam e nau- 
fragio una possent enatare ^ cum salvatis, et ea vera vite pre- 
sidia estimarent quibus neque fortune tempestas iniqua unquam 
neque publicarum^* rerum mutacio neque privatarum ^^ rerum 
vastacio nocere potest^®*. 



1 ADGB. 2 Oi)er den zwischen Burley und dem jetzigen Diog. 
Laert. obwaltenden unterschied vgl. Schneider, Wolfs analekten, bd. III, 
s. 234fg. 3 Da Aulus Gellius sich in seiner darstellung dieser ge- 

schichte derjenigen Burleys nahert, vermuthet Schneider, beide h9.tten 
ein vollstandigeres exemplar des Diog. Laert. gekannt, als das nns er- 
haltene, Wolfs analekt., bd. III, s. 235 fg. 4 Victorinus HCRLNADGB. 
5 philosophus socraticus Vitruv. 6 rodiensium CRLNADGB. Vitruv. 
7 rodium CRLNADGB ; Rhodum Vitrav. 8 contendit CRLN Vitruv. 
9 LADGB; gignasium HCRN. 10 dotatus CRLNADGB; donatus Vi- 



149 

palabras: ^iQne te aprovecho Socratestu maestro quando oviste 
menester patrocinio ageno en tu causa?« >Yo te dire que«, dixo 
Aristipo, »que todas las palabras que de mi dixiste son ver- 
daderas.« Navegando una vegada Aristipo contra Corintio, 
fiso grant tempestad tanto que Aristipo padescio nausea, es a 
saber: vomito y destenpramiento del estomago, y ovo grant 
temor. Ya despues que bolvio tranquilidad de tienpo un mari- 
nero burlador dixo contra Aristipo: >(iQue cosa es esta que 
nosotros , los ydiotas y synples onbres , en las fortunas non 
havemos miedo y vosotros, los filosofos, atemorays os tanto?« 
Al qual Aristipo rrespondio : >Porque non estudiamos yo y tu 
de anima semejable, que tu, tanta es la niebla y ceguedad de 
la tu anima, que de ninguna cosa non te cunple solicitar, pero 
yo (peligrando) ^ con grant rrason devia temer y aver miedo de 
la muerte del filosofo. E asy los rricos mas temen la fin que 
los menesterosos.« Todas aquestas cosas escrive Laercio en el 
libro de la vida de los filosofos de aqueste Aristipo. Uno dixo 
a Aristipo: >Los onbres te menosprecian.« Y el rrespondio : 
>Y los sus asnos menosprecian a * ellos. E quan poco ellos*"- 
curan de ser de los asnos menospreciados , tan poco curo yo 
ser menospreciado dellos.« 

1 asy como culpable h. 

» 

truv. 11 ebenso Vitruv.; vestimentum CRLN. 12 domum Vitruv. 
13 Vitruv.; parare HCRLNADGB. 14 CRLNADGB Vitruv.; publica El. 
15 G; privarum ADB; privata H; nicht inCRLN; neque belli vastatio 
Vitruv. 16 Cber die von Vitruvs texte abweichenden lesarten Burleys 
vgl. Schneider a. a. o. s. 237 fg. 



* 



a Diog. Laert. II, 71. Erasm., lib. III, Aristipp. 19. b Diog. Laert. 
II, 71. Erasm., lib. III, Aristipp. 17. GelL XIX, 1. VgL Aelian, Var. 
Hist. IX, 20; Paley, GreekWit, I, s. 21. c Diog. Laert. VI, 58, dem 
Diogenes beigelegt; ebenso Erasm., lib. III, Diogenes 147. d Bruson., 
lib. III, de literis, bl. 107 b. Erasm., lib. III, Aristipp. 61. Ausspruch 
des Antisthenes bei Diog. Laert. VI, 6 ; Paley a. a. o., bd. II, s. 8. Boc. 
de Oro, s. 265, a, Aristoteles. Vgl. einen andern rath des Aristipp bei 
Diog. Laert. II, 80. e Vitruv. de Architectura, Praefatio libri VI, 

ed. V. Rose et H. Muller-Strubing, Leipzig 1867, s. 131. Galeni Adhort. 
ad artes addiscend., cap. V, Opera, bd. I, s. 8. Fulgosius, bl. 245 b; 
de Aristippo. 



150 

Scripsit autem librum de veterum * voluptate aliosque 
libros quam plurimos*. 

Cap. XXXII. Xenophon^. 

Xenophon, philosophus, atheniensis, Socratis discipulus^, 
in Grecia claruit nec non in curia Ciri regis persarum cuius 
amicus fuit^ 

Hic, ut ait Laercius, fmt verecundus et speciosissimus ^, 
vir politicus, gratus et probus ". Ediditque libros circiter qua- 
dragenos' de diversis naturis rerum et de arte militari et de 
venatica arte et de regimine equorum in quibus valde exerci- 
tatus fuerat et comraenta multa ^ primusque historias philoso- 
phorum scripsit^. 

Vocabatur autem a multis »musa« propter leporem inter- 
pretacionis, quam ob rem sibi invicem emulabantur ipse et 
Plato^ Erat autem Xenophon eloquentissimus. Agellius' de 
Xenophonte sic ait : Cum quidam ei malediceret sic respondit : 
»Tu studium tuum ad maledicendum dedisti, ego vero, con- 
sciencia teste, didici maledicta conterapnere\« Hic, ut narrat 
Valerius libro .V. , cum sacrificaret diis coronam habens in 
capite maiorem ex duobus filiis suis in prelio periisse cognovit\ 
nec ideo cultum deorura dimittendum putavit, sed tantummodo 
bi.48b coronam * de capite deponere contentus fuit. Percunctatus 
autem quo modo filius suus cecidisset,- ut audivit fortissime 
pugnantem interiisse, iterum coronam capiti reposuit, numina 

1 CRLNADGB; veteri H. 2 Zenophon CRLN. 3 Der index 

zu Gellius weist auf keine dieser stelle entsprechende hin. Wahrschein- 
lieh verdanken wir die unrichtige angabe Burleys dem umstande, dass 
er im Specul. histor. des Vincenz von Beauvais (IV, 67) das »de Xeno- 
fonte refert Agelliusc, welches die unserer stelle dort vorhergehende 
beglaubigt, auch als fiir diese noch giiltig ansah. Wenn das die rich- 
tige erklarung der sachlage sein sollte, so hatten wir hier einen beweis, 
dasa trotz der im citate selbst wortlichen iibereinstimmung Burleys mit 
Caecilius Balbus, er doch nicht aus diesem unmittelbar entlehnte. VgL 
einen ahnlichen febler beim hinweis auf Valerius im 34 kap. 

a VgL Diog. Laert. II, 83 bis 85. b Diog. Laert. II, 48. c Diog. 
Laert. II, 49. d Diog. Laert. II, 48. e Diog. Laert. II, 56. f Diog. 
Laert. II, 56: npbq xdt xexxapdxovTa id est »ultraquadraginta«. Menage. 
g Diog. Laert. II, 57. h Diog. Laert. II, 48. i Diog. Laert. II, 



151 

I 

Escrivio Aristipo un libro intitulado : De veterum volup- 
tate * y otros libros muy muchos. 

Cap. XXXII. Senofonte. 

Senofonte, filosofo, atenes, discipulo de Socrates, florescio 
en Grecia y en la corte de Ciro rrey de Persia del qual fue 
amigo. 

E, segunt dise Laercio, fue varon muy fermoso y bueno 
y de mucha gracia y vergonfoso y escrivio cerea de quarenta 
libros de diversas naturas de cosas y del arte de la cavalleria 
y del arte de la ca^a. E este fue el primero que escrivio las 
estorias de los filosofbs. 

Era llamado de muchos: Musa por la grande facundia 
de la su interpretacion. Era Senofonte muy eloquente. Del 
qual dise Agelio que, como uno le dixese malas palabras, el 
asy le rrespondio: >Tu diste el tu estudio a maldesir, y yo 
con el testigo de mi conciencia aprendi menospreciar las pala- 
bras mal dichas.« Aqueste Senofonte, segunt cuenta Valerio 
en el libro quinto que, como estoviese sacrificando los dioses 
y toviese una corona sacerdotal puesta en la cabe^a, dixeronle 
que el mayor de dos fijos suyos avia muerto en la pelea. E 
como quiera que aquesto oyese non dexo el sacrificio, pero 
solamente fue contento de tirarse la corona de la cabe§a y 
tomo a preguntar que como avia muerto. Dixeronle que pe- 
leando muy fuerte mente. Estonces tornose a poner la corona 

1 veteri voluntate h. 

57; III, 84. k Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 67; doctr. V, 472. Caec. 

Balb., s. 31, XXXV, 6; Friedr. 41. Polycrat. III, 14, bd. III, s. 210, u. 
VIII, 15, bd. IV, s. 305. Joh. Vall. Brevil., IV, 3, bl. 161 c: lib. de 
nugis philosoph. legitur, quod Tytatius maledicenti sibi respondit. Brom- 
yard, Maledictio, M. I, Art. III, IV. Pero Diaz de Toledo, Glosa LX: 
segund dise en el libro tercero de las fazanas de los philosophos. Vgl. 
Fiore di Virtu, s. 118: »Questo (d. h. Coarda, philosoph zur zeit des 
Priamus) si h ladro.« Ed egli rispose e disse: »Gran tempo 6 che tu 
apparasti a dire male, ma io ho imparato a non curare del mal dire.« 
(Zambrini, Libro di nov. ant., nr XXI, s. 47) und Democritus ridens, der 
8. 86 unter der uberschrift »maledici contemnendic drei beispiele (kaiser 
Friedrichs III, konigs Franz I und des Themistokles) anfiihrt. 1 Vgl. 
Horatius (Pulvillus), bl. 100 a^ und Anaxagoras, s. 82, z. 5. 



152 

quibus sacrificabat testatus maiorem se de virtute filii volup- 
tatem quam ex morte sensisse amaritudinem *. Vixit autem 
Xenophon annis .LXXXIX. et obiit in Corintho^. 
Claruit vero tempore Ciri regis persarum. 

Cap. XXXni. Antistenes. 

Antistenes philosophus Socratis discipulus*' et magister 
Diogenis fuit*. Claruit Athenis. 

Hic , ut ait Hieronymus libro secundo ^ ad Jovinianum, 
cum gloriose rhetoricam docuisset audivissetque Socratem dixit 
ad discipulos suos: »Abite. Magistrum vobis querite. Ego 
eum iam repperi.« Statimque venditis que habebat et publice 
distributis, nichil sibi plus quam palliolum reservavit*. Cui- 
dam dicenti sibi: »Hic maledixit tibi,« ille ait: »Non michi 
detrahit, sed illi qui in se hoc quod dicit agnoscit'.« Alteri 
dicenti: »De te homines male loquuntur,« hic ait: >Usus su- 
perioris^ persone est hoc pati, inferioris hoc facere^« Ait 
eciam *: Insciencie est multa dicere et quid satis est * nescire^. 
Hic, ut ait Augustinus libro .VHI. de civitate dei, summum 
bonum dicit esse virtutem^ 

•bi. 49a * Cap. XXXIV. Alcipiades. 

Alcipiades, philosophus, atheniensis, Socratis discipulus fuit, 

1 Spec. hist.; primo H. 2 CRLNADGB Caec. Balb. Polycrat.; 
maioris H. 3 Huius hec sentencia foit CRLNADGB. 4 esset Caec. 
Balb. 

* 

a Vinc. BeU. Spec. hist. IV, 67 : Val. (Max.), V, (X, Ext. 2) ; doctr. 

V, 139 : Val. V, bis »reposuit« ; V, 39 : Val. V, kiirzer. Dialog. Creat. 
cap. 122: de vita et morte: Val. V, 10. Joh. Vall., Brevil. IV, 4, bL 
163 b: VaL VL Bromyard, Mors. M XI, Art. XIII, LXXX. Hieron. Epist. 
LX, 5, Migne, bd. 22, sp. 592. Diog. Laert. II, 54 fg. Aelian, Var. Hist. 
III, 3 (angefiihrt in Stob., bd. IV, s. 42, Sermo CVI, nr. 63). Bruson., 
lib. II, de constantia,- bl. 32 a. b Diog. Laert. II, 56: ffiri SYjXaJ-Jj 
Yepai^^C Exavb)^. Bis hierher iibersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. X, 
de Xenophon, bd. I, bl. 193 a. c Diog. Laert. VI, 2. d Diog. Laert. 

VI, 21. Vinc. BeU. Spec. hist. IV, 69 : Hieron. libro II c. Jovin. e Vinc. 



153 

en la cabe^a, jurando por las deydades que sacrificava que 
mayor deleyte avia avido de la virtud de su fijo que con su 
muerte amargura. Bivio Senofonte ochenta y nueve annos y 
murio en Corintio. 

(Y florescio) en tienpo de Ciro rrey de Persia. 

Cap. XXXIIL Antistenes K 

* Antistenes, filosofo, discipulo de Socrates y maestro de*"-28i> 
Diogenes, florescio en Atenas. 

Aqueste, segunt dise Geronimo en el libro segundo contra 
Joviniano, como ensennava gloriosa mente rretorica y oyese a 
Socrates, dixo a sus discipulos: »Ydvos y buscad maestro para 
vosotros, que yo ya lo he fallado para mi.« E luego vendidas 
todas las cosas que avia y publica mente destribuydas, non 
dexo para sy otra cosa salvo una pequenna cobijadura. Y dixole 
uno : >Aquel dixo mal de ty.« El rrespondio: »!N6n dixo por 
mi, mas por aquel que conosce aver en sy aquello que el dixo.« 
Otro le dixo : »Los onbres fablan mal de ty.< Al qual el 
rrespondio : »Lo tal desir es de persona baxa * y lo tal padescer 
a persona suporior* conviene como yo.« E de aqueste fue 
esta sentencia: de poca sabiduria es desir mucho y non saber 
lo que es asas. Aqueste, segunt dise Agustino en el Kbro octavo 
de la cibdad de Dios, puso el sumo bien ser virtud. 

Cap. XXXIV. Alchibiades. 
Alchibiades, filosofo, atenes, discipulo de Socrates. Aqueste, 



1 Antistones h. 2 In h haben diese beiden worte ihre stellen 
mit einander vertauscht. 

Bell. Spec. hist. IV, 69 : Hieron. libro II c. Jovin. , (cap. XIV, Migne, 
a. a. , bd. 23, sp. 304 C). Polycrat, V, 17, bd. III, s. 332. Joh. Vall., 
Comp. III, II, 1, bl. 116 b, Hieron. c. Jov. Vgl. Diogenes, bl. 59 a. 
Fulgosius, bl. 282 a: de Antisthene. f Caec. Balb., s. 31, XXXV, 2. 
Polycrat. III, XIV, bd. III, s. 210. Dial. Creatur., cap. CXV: de onagro 
et apro. g Caec. Balb. a. a. o., 3. Polycrat. a. a. o. h Caec. Balb., 
s. 29, XXVII, 2. i August. de Civ. Dei VIII, III, Migne. bd. 41, 

sp. 227, vgl. XVni, XLI, 2, sp. 601. 



154 

De hoc refert Valerius * : Cum se beatum putaret quia dives, 
pulcher et eloquens erat, Socrates cum eo disputayit et de- 
monstravit quam miser esset quoniam fatuus esset et tantum 
cum suis racionibus eius animum exagitavit ut ipsum flere co- 
geret*. Hic, ut ait Agellius, cum apud Periclem avunculum 
suum artibus liberalibus erudiretur et accersiret Pericles quen- 
dam qui eum in tibiis canere doceret, quod honestissimum tunc 
videbatur Athenis, [traditasque sibi tibias cum] ^ ad os adhi- 
buisset et inflasset, considerans ae in maxillis infiatum et pude- 
factum propter oris inhonestatem ac deformitatem tibias con- 
fregit^ atque eas abiecit. Quod cum percrebuisset * omnium 
tunc atheniensium consensu disciplina tibiis canendi postposita'^ 
est ^. Hic, ut ait Hieronymus contra Jovinianum ® *, ob athe- 
niensium invidiam^ profugit ad Lisandrum principem lacede- 
moniorum® qui atheniensium hostes erant, sed iterum apud 
lacedemonios ® virtus eius plus invidie contraxit quam gracie. 
Quo cognito, Alcipiades cum uxore Agidis regis quam adulterio 
cognoverat ad [Tisafernem]^® prefectum Darii regis aufugit, cui 
se celeriter officii comitate et obsequenti graciae adunavit**. 
•bi.49b Erat enim Alcipiades etatis et forme veneracione nec * minus 
eloquencia inter omnes athenienses insignis, sed et in conciliandis 
amiciciis neqnon in retinendis optimus*. Is autem ad quem 
confugerat, accepto precio a Lisandro lacedemoniorum principe, 
iussit eum interfici. Cumque, suflFocato Alcipiade, caput eius 



1 Vielleicht ruhrt hier der hinweis auf Valerius Maximus daher, 
dass Burley den jenem angeblich entlehnten satz aus des Vincenz von 
Beauvais Specul. histor. TV, 61 nahm. Cbersah er dort das unsere stelle 
einleitende »de quo etiam dicit Augustinusc oder fehlten diese worte 
in seinem exemplare des Speculum, so konnte er leicht aus der vorher- 
gehenden angabe: »de hoc (Alcibiade) quoque refert Valerius quod dis- 
cipulus Socratis fuerit« den schluss ziehen, dass jenes >refert Valeriusc 
auch noch auf die von ihm hier eingetragene bemerkung anwendbar 
sei. Vgl. s. 150, anm. 3. 2 CRLNADGB Spec. hist. Gell.; cum vero 
sibi fistulas traditas H. 3 infregit CRLNADGB Gell. Spec. hist. 

4 CRLNADGB Spec. hist. Gell. ; compertum foret H. 5 deserta CR 
LNADGB; desita Gell. Spec. hist. 6 »et Justinus libro V« folgt hier 
in CRLNADGB. 7 ab atheniensibus propter invidiam CRLNADGB 

Spec. hist. S ad lacedemonios Spec. hist.; »Lisandrum« bis »iterum 
apud« nicht in CRLN. 9 CRLNADGB Spec. hist. Justin.; Lacede- 



155 

segunt cuenta Valerio, como se rrecontase por bien aventurado 

porque se fallava que era rrico y fermoso y eloquente, Socrates 

como disputase con el y le demostrase quan mesquino ^ fuese, 

tanto se esagito el su animo con sus rrasones que lo costrinno 

a llorar. Aqueste , segunt dise Agelio ^, como aprendiese las 

liberales artes de su tio Pericles, el qual le mando tanner ciertas 

tronpas, lo qiial estonces era avido por cosa muy onesta, e 

despues que las tronpas le fueron traydas como las tomase para 

tanner y inflase los carrillos, avergon^ado de la diformidad 

y desonestidad de la su cara, quebranto las tronpas y lan^olas 

de sy, lo qual como fuese sabido por consentimiento de todos 

los ateneses * fue devedado que todo linaje de tronpas se dexase. • bi. 29a 

Aqueste, segunt escrive Geronimo contra Joviniano, partiose 

de los ateneses por ynbidia que del avian y fuese a los de 

Lacedemonia que eran enemigos de los ateneses entre los quales 

la su virtud asy mesmo gano mas de ynbidia que de gracia. 

liO qual despues que Alchibiades ovo conoscido y por quanto 

avia avido ayuntamiento de adulterio con la muger del rrey 

Agis ® partiose dende y fuese a (Tisafernes prefecto) * del rrey 

Dario al ^ qual se demostro muy ayna virtuoso y servidor, ca 

era muy venerable de hedad y de forma y non menos de elo- 

quencia insigne® entre todos los ateneses y muy bueno para 

cobrar amistades y rretenerlas, pero aquel a cuyo poder avia 

fuydo por precio que rrescibio de Lisandro ^ principe de La- 

cedemonia mandolo matar. E despues que lo ovieron afogado 

« 
1 mesquina h. 2 Agustino h. 3 aguto h. 4 asaferues la h. 
5 a lo qual h. . 6 insigne noble h. 7 Alixandre h, ebenso weiter 

unten. 

« 

monienses H. 10 GRLNADGB Spec. hist. Justin. 11 insinuavit C 
ELN Spec. hist. Justin. 

» 
a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 61 : August., (de civ. Dei XIV, 8, Migne, 
bd. 41, sp. 413). Joh. ValL, Comp. III, III, 10, bl. 120 b: Tullius .III. 
Tuscul. quest., (32, 77). b Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 61 : Agellius, 

(XV, XVII). Bruson., VI, de speculo, bL 90 b. Abraham a sta Clara, 
werke 13, narrennest, 3 th., s. 68. c Vinc. BelL a. a. o.: Euseb. in 
cron., (Migne, Ser. gr. bd. 19, sp. 480, Olymp 91, sp. 482, Olymp. 94); 
Hieron. c. Jovin., (I, 44, Migne, bd. 23, sp. 274 B). Bruson. lib. V, de 
proditoribus, bl. 158 a. d Vinq. BeU. a, a. Q. Justin. V, II, 4 bis 7* 



156 

fuisset ablatuin et Lisandro missum in signum cedis explete 
reliqua pars corporis insepelita iacebat. Sola ergo * concubina 
ipsius contra crudelissimi hostis imperium inter extraneos et 
[imminente discrimine] ^ funeri sepulturam dedit ', mori parata 
pro mortuo quem vivum dilexerat *. Sic ergo, ut ait Valerius 
libro.VI., Alcipiadem quasi duefortune partitesunt: una que 
ei nobilitatem eximiam, abundantes divicias, formam prestan- 
tissimam, favorem civium maximum, summa imperia, precipuas 
vires, flagrantissimum ingenium, eloquenciam facundissimam 
assignaret, altera que dampnacionem, exilium, inopiam, odium 
patrie, violentam mortem infligeret [nec hec aut illa universa 
tribueret, sed varia, perplexa, freto atque estui similia]'**. 

Hic est Alcipiades de quo Boecius in libro de consolacione 
refert dixisse Aristotilem quod, si quis haberet Knceos oculos 
ut interiora corporis humani possek inspicere videret corpus 
Alcipiadis quod in superficie pulcherrimum erat intus esse tur- 
pissimum ^. 

Cap. XXXV. Eschines. 

Eschines, philosophus, atheniensis, a iuventute sua studio- 
sus et amator laborimi ®, Socratis discipulus" fuit^. Cum igitur 
ceteri discipuli Socrati plura oflferrent munera Eschines pauper 

* 
1 igitur Hieron. Spec. hist. 2 Hieron ; imminens discrimen CR 
LNADGB Spec. hist.; imminens pericolum H. 3 funeri iusta persol- 
vit Hieron. Spec. hist. 4 Die stelle ist aus Vincenz von Beauvais 
Spec. hist. IV, 61 : Euseb. in cron., beziehungsweise aus Hieron. c. Jovin. 
I, 44 (Migne, bd. 23, sp. 274 B) nnd Justin. V, II, 4 bis 7 zusammen- 
geschrieben. Die ersten zeilen bis »ad Lisandrum« s. 154, z. 14, (»ad 
Pharnabazumc Hieron. ; »ad lacedemonios« Vinc. Bell.) sind aufHiero- 
nymus, das »apud lacedemonios« bis »optimusc z. 15 bis 22 auf Justin, 
die schlussworte. endlich wider auf Hieronymus zuruckzufuhren. Zu be- 
merken ist jedoch, dass Vincenz die angefiihrten stellen nicht in der 
weise wie Burley vermengt. Das Spec. hist. aber, und nicht die original- 
quellen, als grundlage dieser stelle anzusehen, bewegt uns der umstand, 
dass iiberall, wo eine reihenfolge von citaten Burleys mit einer von 
Vincenz aufgestellten iibereinstimmt, schon von vornherein angenommen 
werden muss, jener habe nur diesen benutzt. In dem gegenwartigen 
falle kommt noch hinzu, dass »qui atheniensium hostes erant« (s. 154, z. 15) 
nur zu auffallend an das ahnlich im Spec. hist. der stelle Justins vor- 
hergehende »qui erant hostes atheniensium« erinnert. Es stQrt uns daher 



157 

tomaron la su cabe^a y enbiaronla a Lisandro en testimonio 
que avian conplido en el la muerte. Y la otra parte del cuerpo 
suyo que quedava yasia ^ syn sepoltura. Sola la su concubyna 
fue osada de dar sepoltura al su cuerpo contra el mandamiento 
del muy cruel enemigo, ofrecida y aparejada de morir por el 
rauerto que bivo avia amado en tal manera que , segunt dise 
Valerio, que dos fortunas fueron partidas en Alchibiades: la 
una le dio noblesa muy grande y abundancia de rriquesas y 
forma muy prestante y favor de sus cibdadanos y fuer^a^s) 
precipuas y yngenio muy rresplandeciente, y la otra parte de 
fortuna le asigno dannacion y destierro y mengua y aborres- 
cimiento de la patria y muerte violenta porque nin la una nin 
la otra non le diese universal mente todas cosas, mas variables 
y semejables a las ondas del mar que se mueven con tenpestad. 
Aqueste Alchibiades es aquel del qual rrecuenta Boecio en 
el libro de consolacion que oviese dicho Aristotiles que sy * al- •w.sgb 
guno podiese ser que toviese los ojos de lince ^ para que podiese 
ver las interiores partes del cuerpo mnano, que aun aquel cuerpo 
de Alchibiades que en la sobrehas era muy fermoso paregceria 
dentro muy torpe y diforme. 

Cap. XXXV. Eschines. 

Eschines, filosofo , atenes , desde la su mocedad fue estu- 
dioso y amador de trabajos y fue discipulo de Socrates. E como 
ciertos discipulos de Socrates algunas cosas le diesen Eschines 

1 desenterrada j folgt hier in h. 2 linceo h. 

* 
gar nicht, dass CBLNADGB in dem hinweis auf Justin eine angabe 
bringen, welche dem Spec. hist. nicht entnommen sein kann, da sie 
entweder von Burlej selbst jener fassung seines buches ode^ von seinen 
herausgebern hinzugefugt worden sein kann. 5 CRLNADGB Spec. 

hist. u. doctr. Val. Max. 6 librorum HCRLNADGB; cptXiuovog Diog. 

Laert. 

* 

a Vinc. Bell. a. a. o. ; doctr. VI, 123: Val. (Max.), VI, (IX, Ext.4). 

Hondorff, bl. 459 a, ohne angabe der quelle. b Vinc. Bell. Spec. hist. 

IV, 61: Hic est Alcibiades de quo refert Boetius in Libro de consol. 

(philos., III, Prosa VIII, Migne, bd. 63, sp. 752 A). Widerholt in Ari- 

stoteles, bl. 70. c Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 92. d Diog. Laert, 

II, 60. 



158 

• bi.6oa se ipsum solum obtulit dicens * quicquid melius habebat se illi 
obtulisse, ceteros autem , cum pauca ei dederiut \ plura sibi 
[et] * meliora retinuisse. >Unde«, ait, >obsecro te ut hoc mu- 
nusculum paupertatis mee excolas et pro tui libitu^ dirigas 
tuaque diligencia et sedulitate melius et omacius reddas.« Cui 
Socrates : »Munus maximum dedisti nisi te ipsum parvum esti- 
mes ^. Libensque operam dabo ut te tibi reddam meliorem et 
maiorem*.« Hic adeo sub Socrate profecit et ita potens in 
eloquencia fuit quod Athenas suo versavit arbitrio et cum So- 
crate perorando certamen habuit * **. Hic tamen, ut dicit Hie- 
ronymus *, a Demostene in orando devictus fuit apud Athenas 
in iudicio et propter hanc ignominiam Rodum peciit, ubi rogatu 
civitatis suam in (C)tesiphontem, Demostenis pro eo oracionem 
clarissimam recitavit. Mirantibus cunctis eloquenciam utrius- 
que, sed magis Demostenis, »Eo ^,« dixit, »longe amplius mi- 
rati essetis si ipsummet perorantem audivissetis®''.^ Sicque 
tantus orator nec invidie zelo nec malivolencie deteneri valuit 
quin inimici eloquencie testis maximus ^ ^ fieret et probitatem 
illius publice et excellentissime commendaret. 

• Cap. XXXVI. Euripides. 

Euripides philosophus in Creta claruit tempore Socratis. 

* 

1 ebenso Spec. hist. ; offerrent CRLNADGB. 2 CRLN ADGB Spec. 

hist. 3 tuo libito ADGB; »et pto« bis »dirigas« nicht in CRLN Spec. 

hist. 4 aestimas Sen.; se ab illo munus maximum accepisse nisi se 

ipsum parvo estimaret et libenter daturum operam ut eum faceret me- 

liorem CRLNADGB Spec. hist, 5 Daruber, wie Burley diesen satz 

bildete, s. die parallelstelle. 6 ut dicit Hier. ausg. in CRLN. 7 C 

RLNADGB; hic dixit pro Demostene H; quanto magis admiraremini 

Cic; quid si ipsum audissetis Val. Max. Spec. doctr.; quid si ipsam 

audissetis bestiam sua verba resonantem Hieron. 8 Es ist wohl {iber> 

fliissig, zu bemerken, dass Burlej, wie auch Vincenz yon Beauvais a. 

a. 0., was dem redner Aeschines begegnete, auf den gleichnamigen 

schtiler des Socrates iibertragt. Hieronymus selbst spricht einfach von 

Eschines ohne weiteren zusatz. 9 Das »inimici eloquencie testis ma- 

ximus« ist offenbar dem »testis ingens factus inimici« in der von Vin- 

cenz von Beauvis beigebrachten stelle des Plinius nachgebildet; woher 

aber der ganze satz stammt, bin ich ausser stande anzugeben. 

* 
a Vinc. Bell. a. a. o. : Seneca de beneficiis, I, (VIII). Sieh Sokra- 

tes s. 120, z. 18 fg. b Vinc. Bell a. a. o. am ende des kapitels: 



159 

que era pobre a sy mesmo le ofrecio, disiendole que la mejor 
cosa que tenia le ofrecia e rrogandole que aqueste pequenno 
don de pobredad quisiese con la su diligencia faser mayor y 
tomarselo a sy mesmo mas onrrado que gelo dava. Al qual 
rrespondio Socrates que el lo rrescebia en muy grant don y 
que de buena mente daria tal obra acerca del por donde lo 
fisiese mejor. Y asy fue ^ perfecto fondon de la disciplina de 
Socrates y en tanto grado fue poderoso en la eloquencia que 
rrijo a Atenas por su alvedrio y ovo con Socrates litijo de 
eloquencia. Aqueste asy mesmo fue vencido en juysio en el 
arte oratoria por Demostenes ante los ateneses por la qual 
ignominia ^ fuese en Rodas donde por rruego de la cibdad rreso 
las muy claras oraciones, es a saber : la suya contra Thesifonte 
y la de Demostenes que fasia por Thesifonte. E maravillados 
todos de la eloquencia del uno y del otro, aunque mas de la 
de Demostenes, Eschines les ,dixo: «Pues mucho mas vos ma- 
ravillaredes sy oviesedes oydo a Demostenes quando la pro- 
ponia.« Asy que non pudo aqueste Eschines nin por selo de 
ynbidia nin de malquerencia ser detenido a que non alabase 
publica y excelente mente la bondad del su enemigo. 

Cap. XXXVI. Euripides. 
* Euripides filosofo florescio en Creta en tienpo de Socrates. "w.so, 

•N- 

1 asy que fue h. 2 ynjuria h. 

Tullius in libro de republica: Aeschines cura adolescens tragediam in- 
trasset rempublicam capescuit et Athenas suo arbitrio versavit et egit ; 
adeo potens erat in eloquencia. Bis »cape8cuit« ist die stelle aus Cic. 
de republ. IV, 11 (August. de civ. dei II, 10, Migne, bd. 41, sp. 55) 
genommen ; die folgenden worte scheinen zusatz des Vincenz von Beauvais 
zu sein, wenigstens kenne ich deren quelle nicht. Dies letztere gilt 
auch von der im anfange des fraglichen kapitels stehenden bemerkung: 
Huic (Demostheni) autem constat Eschinem, discipulum Socratis, con- 
temporaneum fuisse, qui legitur cum eo in perorando oertamen habuisse. 
c Hieron. Epist. LIII, 2, Migne, bd. 22, sp. 541. Val. Max. VIII, X, 
Ext. 1. Cic. de orat. HI, 56. Vinc. Bell. Spec. doctr. VI, 51. Bruson., 
lib. IV, de oratoria, bl. 149 b. Erasm., lib. VIII, Aeschines 10. Larousse, 
Pleurs histor., s. 515: Que serait ce etc. Vgl. Demosthenes, bl. 52 a. 
d Vgl. Vinc. BelL Spec. hist. IV, 92: PHn. Hist. nat. VII (XXXI); doctr, 
a. a. 0. 



160 

Hic in tanta vixit abstinencia quod ' non solum ab esu car- 
•bi.5ob nium, sed eciam ab omnibus coctis * cibariis abstinuisse fertur**. 

Cap. XXXVII. Demostenes. 

Demostenes orator Athenis claruit. 

Ut ait Valerius libro .VIII., cum valde studiosus esset et 

primam literam proferre non posset propter vocis exilitatem 

sui oris vicium tanto studio expugnavit * ut a nuUo expressius 

proferretur. Idem nimis gracilem vocem continua exercitacione 

ad gratum auribus sonum perduxit. Idemque vadosis litoribus 

insistens , fluctuum flagoribus * reluctantibus , declamaciones 

edebat ut ad fremitus concitatarum concionum paciencia duratis 

[auribus in] ^ accionibus uteretur *. Hic cum multum et diu 

loqui solitus esset ori suo calculos inserebat quo vacuum promp- 

cius os eius esset et solucius ^. Hic, ut ait Apuleius, [summus 

orator ejQFectus] ^, quamvis a Platone "" hatisisset facundiam et 

ab Eubnlide* dialectico ® argumentaciones didicisset novissimam 

tamen pronunciandi congruenciam a speculo peciit, semper enim 

ante speculum, quasi ante magistrum, meditabatur causas*'. 

Demostenes stomachum Laydis nobilissime meretricis iocando 

subpalpitans et queritans: »Hoc, quantum?« cum illa diceret : 

»Pro mille denariis«, respondit: »Ego penite[nciam] ^ tanti non 

emo^« Item, ut ait Valerius libro .VII., ancille cuidam hoc 

modo astutum patrocinium prebuit. Cum enim pecuniam a 

» 

1 >in« bis »quod« nicbt in CBLNADGB. 2 Vincenz von Beau- 
vais beruft sich fiir einen mit diesem ziemlich gleichlautenden satz auf 
Hieron. in Chronicor. lib. II; ich habe indessen dort nur noch kurzere 
bemerkungen uber Euripides gefunden. 3 ebenso Val. Max. Spec. 

hist. u. doctr.; expurgavit CRLNADGB Joh. Vall. 4 vigoribus CRL 
NADGB; fragoribus obluctantibus Val. Max. Joh. Vall.; fragor. ob- 
sistentibus Spec. hist. 5 Val. Max. 6 Val. Max. ; efferrentur H; 
aufferretur CRLNADGB Joh. Vall. 7 CRLNADGB; summus orator 

Apul. 8 GB; dialetico HCRLNAD. 9 Polycr. Spec. hist. J. de Ces- 
sol.; precii te CRLNADGB; poenitere Gell. Joh. ValL 

a Vinc. BelL Spec. hist. IV, 62: Jeron. in Cron. Libro II: Euripides 
in Creta Jovis pph'ias non solum carnibus sed et coctis cibis absti- 
nuisse refertur. Hieron. a. a. o. bringt nur nachrichten iiber den dichter 
Euripides, Migne, Ser. graeca, bd. 19, sp. 474, 478 und 482. b Vinc. 



161 

Del qual se dise averse abstenido non sola mente de comei* 
cames, mas aun todos manjares cosidos nin asados. 

Cap. XXXVn. Demostenes. 

Demostenes, orador, florescio en Atenas. 

Aqueste, segunt dise Valerio en el libro octavo, como faese 
mucho estudioso y non podiese proferir la primera letra por 
asperura de la su bos tanto esquivo con grande estudio este 
vicio de la su boca que ninguno nunca rrefirio despues aquella 
letra mas expresa mente que el, y produxo la su muy graciosa 
bos con continua exercitacion fasta que la fasia sonar muy 
grata en las orejas de los viejos. Asy mesmo se ponia a con- 
poner declamaciones en las rriberas vadosas de la mar al sonido 
de las ondas rreluchantes por fragores y quebrantamientos. 
Aqueste, segunt dise Apuleyo, fue fecho muy sumo orador. 
E como quiera que de Platon oviese la facundia y de Eubu- 
lides ^, dialectico, aprendiese las argumentaciones, pero la postri- 
mera congruencia de prounciar, en el espejo la rrequeria, ca 
syenpre las causas que avia de proponer, ante el espejo las 
pronunciava, asy como ante maestro. Como Demostenes apal- 
pase, jugando, el estomago de Lais^ la qual era una mala 
muger muy fermosa y de muy noble sangre, y le dixese : >Esto, 
^quanto se da?« ella le rrespondio: »Mill dineros.« Demos- 
tenes dixo: >Yo non merco arrepentimiento por tanto precio.« 
E asy mesmo dio patrocinio Demostenes en una causa a una 
su sierva, el qual patrocinio fue muy astuto en esta manera. 

* 

1 Hubulles h. 2 Leyda h. 



Bell. Spec. hist. IV, 91:; doctr. VI, 51: Val. (Max.), VIII, (VII, Exfc. 1). 
Joh. Vall., Comp. IV, 2, bl. 131 d. Plutarch, Demosth. cap. XI, 1 ; Vi- 
tae, bd. II, s. 1015. c Diog. Laert. III, 47. d Diog. Laert. II, 108. 
e Apulej. pro se De Magia XV, Hildebrand, bd. II, s. 478. Bruson., 
lib. VI, de speculo, bl. 90 b. f Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 91. J. de 
Gessolis de ludo scacch., bl. 42 b: Befert Helynandus. Joh. Vall., Comp. 
IV, 2, bl. 131 d: Agell. X, (vielmehr I, VIII, 5 fg.) et Polycrat. VI, 
XX, (vielmehr XXIII, bd. IV, s. 57). Bruson., lib. I, de adulterio, bl. 
12 a. Erasm., lib. IV, Demosth. 14. Costo, Puggiloz., s. 473: Esempio 
de Demostene. Larousse, Pleurs histor., s. 341: Lals. 

Burley 11 



162 

duobus hospitibus depositi nomine accepisset ea condicione ut 
illam simul utrisque redderet et alter eorum, interiecto tempore, 

• bi.5iagqualo-*re oblitus ^ tanquam mortuo socio, deceptorie omnes 
numeros abstulisset et discessisset supervenit alius et deposi- 
tum in iudicio petere cepit. Merebat misera et in maxima 
pariter pecunie et defensionis penuria constituta, iam de laqueo 
et suspendio cogitabat. Tunc oportune Demostenes patronus 
ajQFuit qui, ut in advoeacionem venit mulier, inquit: »Parata 
est depositi fidem solvere, sed nisi socium adduxeris illud facere 
non potest quoniam, ut ipse vociferas, hec dicta est lex ne 
alteri sine altero numeretur*.« Et sic liberata est mulier. 
Cum Philippus rex Macedonie Athenas obsedisset, ut ait Isi- 
dorus libro primo ethimologiarum, et ab atheniensibus postu- 
laret ut sibi .X. oratores darentur et sic discederet ab obsidione 
Demostenes in consilio atheniensium hanc fabulam confinxit: 
Lupi suaserunt aliquando pastoribus ut in amiciciam convenirent. 
Cum hoc placuisset pastoribus pecierunt lupi ut primo vice 
securitatis traderentur eis canes in quibus videbatur esse occasio 
iurgiorum» Annuerunt pastores et tradiderunt eis canes quos 
ovium suarum habebant pervigiles custodes. Tunc lupi, adempta^ 
formidine, omnem gregem non solum pro saturitate, sed eciam 
pro libitu laceraverunt^. Sic ergo Philippus, sublatis orato- 
ribus , in populo atheniensi similiter facturus est. Quod au- 

•bi.6ib dientes athenienses Demostenis * acquieverunt consiliis. Et sic 
civitas a periculo liberata est°. Cum legati molesorum venissent 

» 

1 RLNADGB; obsitus HC Val. Max. Spec. hist. 2 adepta forti- 
tudine ademptaque H, s. s. 14, anm. 7. 

a Val. Max. VII, III, Ext. 5; kurzer in Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 
91: Val. VIII. Gobii, Scala celi, Advocatus, bl. IX b. Bruson., lib. II, 
de callidit. et prudent., bl. 35 b. Erasm., lib. IV, Demosth. 18. Hazlitt, 
English Jest Books, Vol. I: Mery Tales, s. 88: Howe Demosthenes de- 
fended a mayde. Guicciardini, Detti, bl. 61 a. Pauli, schimpf und ernst, 
nr. 113. b Plutarch, Demosth. XXIII, 2 fg., Vitae, bd. II, s. 1022. 

Erasm., lib. IV, Demosth. 7. Dialog. Creatur. , cap. VIII, de litore et 
mari: Petrus Manducator. Guicciiardini, Detti, bl. 44 a; L'Hore, bl. 113b. 
Leben und erstlingsschriften W. Roths, GQttingen 1862, die fabeln des 
Olympianus, aus dem Armenischen, s, 72, nr. 12. c Vinc. Bell. Spec. 
hist. IV, 91: Isid. in libro I Etym., (XL, 7, Migne, bd. 82, sp. 122 A), 



163 

Gomo aquella su sierva oviese rrecebido cierto dinero en de- 

posito de dos huespedes suyos con condicion que aquel dinero 

non lo diese salvo a entramos juntos, y despues de pasado algunt 

tienpo vino el uno dellos y dixo eiJgannosa mente a la sierva ^l 

que el otro su conpannero era muerto, porende que le * diese*bi.3ob 

a el el deposito de los dineros, ella gelos dio todos. Y dende 

a poco tienpo sobrevino el otro conpannero y demando los di- 

neros en juysio a aquella sierva. E la mesquina llorava y 

estava en grant cuyta de los dineros que avia dado y de fallar 

quien defendiese en la causa tanto que pensava de se enforcar. 

Estonces el su patrono Demostenes vino ante el jues para la 

defender por su advocacion y dixo tales palabras : »Esta muger 

aparejada esta de pagar el deposito y guardar la fe del, pero 

non puede faser aquesto fasta que tu traygas contigo tu con- 

pannero, pues, (jpara que das boses ? Que ya sabes que tal ley 

fue puesta entre vosotros que al uno syn el otro non podiese 

ser dado.« Como Felipo, rrey de Macedonia, toviese sitiada 

la cibdad de Atenas , segunt >^ise Ysidro en el priniero libro 

de las ethimologias, y demandase a los ateneses que le diesen 

dies oradores y que levantaria su gente de sobre A^tenas, estonces 

Demostenes fingio la fabula siguiente en el consejo de los ate- 

neses : Los lobos ovieron un tienpo amonestado a los pastores 

que quisiesen venir con ellos en amistad. E como pluguiese 

a los pastores los lobos demandaron que les diese(n) primera 

mente en lugar de seguridad todos los perros en los quales 

parescia que estava toda ocasion de sus debates. Consintieron 

los pastores en ello y dieronles los canes los quales eran velas 

y guardas de las sus ovejas. Estonces los lobos, despues que 

les fue tirada aquella temoridad, vinieron en los ganados y 

mataron y despeda^aron non sola mente los que cunplia para 

su fartura, mas fisieron en ellos grande estrago y demasia. 

Pues asy quiere^faser Filipo en el pueblo de los ateneses des- 

pues que aya Uevado los oradores. Lo qual oyendo los ate- 

neses fallaronse en el consejo de Demostenes, y asy fue librada 

la cibdad de aquel peligro. Como los enbaxadores de Molosia 

* 
bis »facturus est*. Holkot in libr. sapient. cap. IV, lect. 55, s. 196: 

Isidor. Bromyard, Civitas, C IIII, Art. I, XV : mit der echt rSmiscben 
nutzanwendung: Tali arte utitur dyabolus ad destructionem civitatis 

11* 



164 

Athenas, ut ait Helinandus libro .11. ^ coram iudice causam 
acturi et advocatos adduxissent, pro sua causa in iudicio lo- 
cuturos, Demostenes pro alterius causa iUis restitit. Ad quem 
in crastino venientes et rogantes ut taceret, pecuniam quam 
peciit tradiderunt. Postera die cum res agi deberet contra 
Philippum regem Macedonie et a senatu atheniensi Demostenes 
in patrocinium peteretur lecto decubuit, simulata infirmitate, 
responditque hiis qui ad eum venerant se pati morbum squi- 
nancie^ et contra illos loqui non posse. Cui a quodam ex 
nunciis responsum est : »Gerte non squinanciam ^ pateris, sed 
argentinanciam*,« id est: auri cupiditatem, propter simulacio- 
nem. Et hoc ipse postea non celavit, sed glorie assignavit. 
Nam cum, finita causa, Aristodinum defensorem cause interro- 
gasset quantum mercedis ut ageret accepisset et ille respondisset 
se accepisse talentum, »Ego«, inquit, »plus ut tacerem accepi*.« 
Ita causidicorum lingua dampnifica est nisi eam, ut dici solet, 
funibus argenteis vincias. Et sic apud advocatos ipsum si- 
lencium venale est^ Unde quidam dixit: nulli causidico reor 
esse fidem neque dico; hosti pro modico fit amicus et hostis 
•bi.62a amico *. De ipso quoque Demostene legitur in Policrato * quod, 
anlequam gloria eloquii eius et virtus innotuisset populo, opi- 
parioris ^ cultus nitorem [ap] ^peciit, sciens quift purpura cau- 
sidicum vendit^, ac postqiiam noticiam et famam assecutus est 

1 y CBLN. 2 se synanchen pati Gell. ; se pati reumaticam pas- 
sionem (ut ptz processu) sc. zenarem Joh. Vall. 3 arginanciam 

CRLN; argyranchen Gell.; non xenaremj sed architexem i. e. cupidita- 
tem vel simulationem Joh. Vall, 4 Dieser satz nicht in CRLNADGB. 
5 operosioris CRLN Polyer.; apparatioris Joh. Vall. 6 CRLNADGB 
PolycFat. Joh. VaU. 7 In H folgt hier: sed nptus purpuram causi- 
dicam vendidit. 

« 
ecclesiastice , videt enim quod predicatores docendo et predicando et 
lupos a grege arcendo ad modum sapientum in civitate et ad modum 
canum ovile ecclesie custodiunt. De quibus in Ps. LVilL Wright, La- 
tin Stor. Rhytmical Fables, s. 157. Romulus III, 13 (hrsg. v. H. Oe- 
sterley, Berlin 1870). Pauli, schimpf und ernst, nr. 447. Kirchhoff, 
Wendunmuth, VII, 39. 

a Bromyard, Advocatus, A XIIII, Art. II, XIII. b Vinc. Bell. 

Spec. hist. V, 91: Helynandus, libro XI; mor. III, VII, 13; doctr. V, 
65 : Helin., der anfang fehlt und das iibrige in anderer steliung. J. de 



165 

* viniesen a Ateiias, segunt dise Helinando * en el libro segundo, •w.sia 

7 truxesen sus abogados para proponer ciertas causas delante 
el jues de Atenas Demostenes comen^o a abogar por la parte 
contraria y rresistir la causa de los enbaxadores los quales 
fueron a Demostenes el dia siguiente y dieronle porque callase, . 
el dinero que trayan. E despues otro dia como la causa del 
litigio oviese de proponer contra Filipo, rrey de Macedonia*, 

y los del senado de Atenas vinieron a Demostenes, demandan- 
dandole que les fuese a dar patrocinio, el acostose en el lecho 
y finj(i)ose estar enfermo y rrespondio a los que a el vinieron 
disiendoles que el padescia una enfermedad Uamada esquinancia** 
y que non podia fablar contra ellos. E uno de los mensajeros 
del senado que a el vinieran rrespondiole : »Cierta mente tu 
non padesces esa enfermedad que dises que Uaman esquinancia', 
synon otra que Uaman argentinancia * es a saber : cobdicia (de 
oro, por simulacion) *. E aqueste fecho despues non lo encubrio 
Demostenes, antes lo asigno a sy mismo por gloria. E como 
ya despues de fenescida esta causa Demostenes preguntase a 
Aristodino * que avia (defendido aquella causa) ^ que quanta 
merced avia rrescebido por aver(lo)® fecho, el ie rrespondio 
que non le avian dado nin un marco: »Pues, quanto yo«, 
dixo Demostenes, »mas rrescebi por callar.« Asy quela lengua 
de los abogados o c ausad icos mucho es dannosa sy, segunt se • 
suele desir, non la ligares con cuertas de plata, e asy el si- 
lencio muchas veses se vende acerca de los advocados. Asy 
mesmo de aqueste Demostenes »e lee en el Policrato que, antes 
que la virtud suya y gloria de la su eloquencia fuese mani- 
festada al pueblo, que ornava y afeytava mucho la su vesti- 
dura^, sabiendo que la purpura y las rricas vestiduras * fasen»bi.3ib 
bien vender al abogado. E despues que ovo conseguido noticia 

1 Eleandro h. 2 Lacedemonia h. 3 sinatis h. 4 arginatis h. 
5 sumnlacion h. 6 uno h. 7 fecho las fabulas aristodinias h. 

8 las h. 9 cara y vestidura h ; wahrscheinlifch las der spanische iiber- 
setzer »yultus< statt »cultus«, und daher das »cara«. 

* 
Cessolis, de ludo scacch., bl. 15 b: Helyn. Joh. Vall. , Comp. IV, 2, 
bl. 132 a: Agell. XIII, (vielmehr XI, 9). Bruson., lib. I, de avarit., bl. 
5 a: ex Gellio sive Agellio, nam inter doctos controversia est, Agellius 
an Aul. Gellius dicatur. Plutarch, Demosth. XXV, Vitae, bd. II, s. 1023. 



166 

eloquencie toga contentus est, dicens se velle [sibi] ^ pocius a se 

quam a nitore vestium aut^ a cultu exquisito constare [glo- 

riam] '*. Huius Demostenis eloquenciam commendat Eschines'* 

philosophus dicens : qui in Demostene considerasset acerrimum 

oculorum vigorem, terribile vultus pondus, accommodatum sin- 

gulis verbis, sonum vocis, efficacissimos corporis motus, pro- 

fecto cognosceret quod eius operi nil addi posset*, tamen de 

Demostene magna pars abest cum legitur pocius quam cimi 

auditur°. Cum Alexander Athenas invaderet advocati sunt duo 

philosophi ut consulerent quid atheniensibus foret agendum, 

scil. Demas et Eschines. Hortabatur autem Eschines ut Ale- 

xandro se darent, Demas* vero contrarium suadebat. Consul- 

tusque Demotetenes respondit Eschinis consilium prevalere. Tunc 

per eundem Demostenem Alexandro corona aurea missa est ab 

atheniensibus ^*. Cum quidam diceret Demosteni de quodam 

paupere quod ^ quendam divitem fideliter diligeret, »Cur ergo«, 

inquit, »illo existente divite, alius pauper est, alio * vero pau- 

pere, ille nunc dives est ? Amicicia inter eos forte non est ex 

bi.62bquo in fortuna * participes non fuerunt. Amicus enim non 

est qui particeps fortune non est'.« Cum quidam speciosus 

iuvenis diceret Demosteni: »Si me odissent homines quantum 

te suspendio per memetipsum ^ periissem,« respondit Demos- 

tenes: »^t ego si me, quantum te, amarent^« Inquerenti 

cuidam quo modo posset dicere optime, ait: >Optime dices® 

si nil dixeris nisi quod bene sciveris^.« Hec sentencia De- 

mostenis legitur fuisse: Liberi* servique personam veritas se- 

parat, servi liberique mendacium miscet*. 

1 Polycr. Joh. Vall. 2 CRLNADGB Polycr. Joh. Vall.; et H. 

3 Polycr. Joh. Vall. 4 CRLNADGB; potest H; ergo etsi operiillius 
adjici nihil potest Val. Max. Spec. hist. u. doctr. 5 ille illius amicus 
est« statt »quod« bis »diligeret« in CRLNADGB Caec. Balb. 6 »alio« 
bis sfuerunt« und >enim« nach »amicus« nicht in CRLNADGB Caec. 
Balb. 7 »per memetipsum« nicht in CRLNADGB; &niixloLxo fiv An- 
ton. Melissa. 8 »optime dices« nicM in CRLNADGB Caec. Balb. 

« 

a Polycrat. VIH, XIX, bd. IV, s. 295. Joh. Vall. , Comm. I, V, 1. 
bl. 29 b: Polycr. VHI, 13; bL 132 b: Polycr. VI, 20. b Vgl. Aeschi- 
nes, s. 158, z. 16. c Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 92: doctr. VI, 51: 

Val. (Max.), VIII, (X, Ext. 1). d S. Demas, bl. 78 b. e Vinc. Bell. 



167 

t 

y fama de la su eloquencia sola mente con la toga fue con- 
tento, disiendo que mas queria el rresplandecer de sy mesmo 
por virtudes que por grant culto o nitor ^ de vestiduras. De 
aqueste Demostenes Eschines, filosofo, alabo la su eloquencia 
disiendo que quien en el considerase el muy agro vigor de los 
sus ojos y el su terrible vulto y el peso conpetente de cada 
uno de sus palabras y las sus notas de (su voz) ^ y los muy 
eficaces movimientos del su cuerpo, que cierta mente podria 
conoscer que * ninguna cosa puede ser annadida a la su obra, 
enpero grant parte de Demostenes fallece aDemostenes de quando 
se lee a quien lo oyera. Como Alixandre toviese sitiada a Atenas 
los ateneses toraaron a dos filosofos por abogados para que les 
aconsejasen lo que farian, de los quales el uno fue Demas y el 
otro Echines. Echines les amonestava que se diesen a Ali- 
xandre y Demas les persuadia lo contrario. Demandaron con- 
sejo a Demostenes. El rrespondio que el consejo de Echines 
valia mas. Estonces fue enbiada ia corona a Alixandre por 
el mesmo Demostenes. Como uno dixese a Demostenes de un 
pobre que era amigo de un rrico, dixole Demostenes : ^^Como 
puede, seyendo aquei rrico, ser pobre su amigo? Ca non es 
amigo el que non es particionero en la fortuna.« Como un 
mancebo fermoso dixese a Demostenes: »Sy los onbres asy me 
aborreciesen como a ty yo me aforcaria. « Demostenes le 
rrespondio: »Asy faria yo a mi sy los onbres me amasen por 
la manera que aman a ty.« Demando uno a Demostenes que 
como podria muy bien desir, el le rrespondio: »Sy non dixeres 
ninguna cosa synon lo que bien supieres.« 

1 vitor h. 2 viejo h. 3 conoscer a Demostenes, e como quier qae h. 

Spec. hist. V, 29. Historia Alexandri Magni regis Macedonie de preliis 
Argentine 1494, bl. 12 a : Quo modo athenienses miserunt tributa magna 
Alexandro et coronam auream fulcitam gemmis preciosissimis. f Caec. 
Balb., 8. 24, XV, 5: kurzer; Friedr. 11. Publ. Syr. 827. Sentent. falso 
inter Publil. rec. 201; Friedr. 11. Hieron. Comment. in Micheam, II, 
VII, 5 bis 7, Migne, bd. 25, sp. 1219 C: Amicitia pares aut accipit aut 
facit; ubi inaequalitas est et alterius eminentia, alterius subiectio , ibi 
non tam amicitia quam subiectio est. g Bruson., lib. V : Par pari re- 
ferre, bl. 169 a. Anton. Melissa I, 60 (al. 110), sp. 961 C : Aristoteles. 
h Caec. Balb., s. 33, XLIII, 2, Socrates; Friedr. 145 u. 39. i Vinc. 

Bell. Spec. hist. IV, 91; doctr. V, 60. Caec. Balb.,'s. 38, § 9? Friedr. 



168 

t 

t 

Cap. XXXVin. Sophocles. 

Sophocles, poeta, atheniensis, ut ait TuUius in libro de 
senectute, usque ad summam senectutem etatis sue tragedias 
fecit. Cum autem propter nimiam senectutem et rei familiaris 
negligenciam a filiis argueretur edidit adeo elegantem trage- 
diam quod in iudiciis recitata cunctos in ammiracionem et iu- 
cunditatem [ad]^duxit*. Cumque quidam inverecundus ab eo 
quereret, cum esset etate iam senior, ut ait Valerius libro 
quarto, an eciam nunc rebus venereis uteretur, indignatus ait: 
»Dic^ meliora, [libenter istinc tanquam ex aliqua]* furiosa 
dampnacione profugi^.« Hic ultimis vite sue diebus cum prope 
iam annum centesimum attigisset, ut ait Valerius libro .IX.*, 
tragediam quandam certo * in certamine misit ad iudicium peri- 
torum. Cum*^ autem ancipitis certaminis^ sentenciam expec- 
taret intellexit iudicatum fuisse quod ipse u^a sentencia victor 
• bi.63a esset. Quo audito, pro gaudio expiravit". * Tunc vero temporis, 
ut ait Solinus, Lisander lacedemonius obsedit Athenas. Volentes 
autem athenienses Sophoclis corpus honorabiliter tradere se- 
pulture rogaverunt Lisandrum pro ® quiete ut interim inducias 
belli daret. Volebat enim tunc aggredi civitatem armis. Qui, 
audita viri sapiencia, peticioni digne assensum prebuit ne ve- 
nerandi admodum viri exequias honorabiles® impediret*. 
Claruit Sophocles temporibus Ciri regis persarum**. 

1 CRLNADGB. 2 Spec. hisi: Dic; doctr. V, 160: Dii; VI, 101: 
Dic, alias Dii, welch letztere lesart Val. Max. bietet. 3 CRLNADGB 
Spec. hist. u. doctr. ; libencius cum ab hac ante quam ex alia H. 4 C 
RLN Spec. hist. u. doctr.; XIIII HADGB. 5 ADGB; sero H; nicht 

in CRLN Val. Max. Spec. hist. u. doctr. 6 Cumque Spec. hist. u. 

doctr. ; Dum ADGB; »dum« ohne »autem< CRLN. 7 certaminis sus- 
pensus sentenciam CRLNADGB Spec. hist. u. doctr.; ancipiti senten- 
tiarum eventu diu sollicitus Val. Max. 8 quiescere CRLNADGB; 

Cumque Lys. Ath. obsideret . . . identidem Liber pater ducem quiescere 

monuitperquietemSolin.Spec.hi8t. 9 CRLNADGB; honorabiliores H. 

* 

104. Dieses kapitel ubersetzt im Mer des Hist. Quint. aage, chap. XLII, 
de Demostenes orateur, bd. I, bl. 206 bfg., mit ausnahme von »l7nde 
quidam< bis >amico<r, s. 164, z. 18 bis 20. 

a Cic. de sen. VII, 22. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 40 : Tull. in libro 
de sen. bis: tragedias fecit. Hieron. Epist. LII^ Migne a. a. o., bd. 22, 
sp. 529. Erasm., lib. VIII, Thrasea 36 : Sophocles. Bent, Short Sajings^ 



169 

Cap. XXXVni. *Sofocles^ •w»** 

Sofocles, poeta, ateiies, segunt dise TuUio en el libro de 
sene(c)tute, fiso tragedias fasta la postrimera hedat de la su vejes. 
E como por la su grant sene(c)tud y por negligencia que dava 
a la cosa familiar fuese rredarguydo de sus fijos fiso una tra- 
gedia asy elegante que quando fue rresada en juysio a todos 
vino en alegria y admiracion. Como uno le preguntase, seyendo 
ya en la hedad de la vejes y, segunt dise Valerio en ellibro 
quarto, le dixese sy aun estonces, sy usava de los actos * ve- 
nereos o luxuriosos, el, indignado, le rrespondio : »Di mejores . 
cosas, sy non, faser me has fuyr de aqui.« Aqueste, segunt 
dise Valerio en el libro nono, en los ultimos dias de su vida 
ya constituydos cerca del anno centesimo conpuso una tragedia 
y enbiola al esamen de onbres sabios. E como estoviese espe- 
rando y suspenso de la sentencia que se daria en el esamen 
sobre la su tragedia entendio que era judgado que la su tra- 
gedia era elegante y se devia aprovar, lo qual como fuese cierto, 
tan grande goso ovo que espiro. E en aqueste tienpo, segunt 
dise Solino, Lisandro ' tenia sitiada a Atenas y como los ate- 
neses quisiesen sacar a enterrar el cuerpo de Sofocles y darlo 
onorable mente a la sepoltura rrogaron a Lisandro^ que quisiese 
dar tregua a la batalla para que lo podiesen enterrar, el qual 
por entonces queria entrar la cibdad por armas. E Lisandro^ 
oyendo la sabiduria de tanto varon, quiso consentir a la digna 
peticion de Atenas porque el non fuese causa de estorvar las 
venerables obsequias de tan notable varon. 

Plorescio Sofocles en los tienpos de Ciro, rrey de Persia. 

1 sofodes b, ebenso weiter unten. 2 abtos h. 3 Alixandre h. 

« 

s. 609. b Vinc. Bell. a. a. o.; Spec. doctr. V, 160; VI, 101: Val. 

(Max.), IV, (III, Ext. 2). Clemens Alexandr., Paedagogi lib. II, cap. X, 
Migne, P. C. C, Ser. gr. bd. 8, sp. 512 B. Plato, de republ. I, Opera 
II, 2, 44 fg. Bruson., lib. I, de abstin. et contin., bl. 18 b. c Vinc. 
Bell. Spec. hist. IV, 40; doctr. V, 128: Val. (Max.), IX, (XII, Ext. 5). 
Bruson., lib. VI, de senectute, bl. 185 a. d Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 
40 : Solinus, (1, 118 fg.; s. 31). Pulgosius, bl. 304 a: De Sophocle. e Dieses 
kapitel fibersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XI, de Sophocles, 
bd. I, bl. 193 a, mit ausnahme des >Cumque< bis >profugi<, z. 7 bis 11, 



170 



Cap. XXXIX. Pericles. 

Pericles, philosoplius , atheniensis , auditor Anaxagore*, 
strenuus et honorabilis vir, una cum Sophocle poeta illustri 
dux est ab atheniensibus electus contra lacedemonios et the- 
banos, ut ait Justinus \ Cumque lacedemonii ^ agros athenien- 
sium devastarent agros Periclis intactos reliquerunt, sperantes 
se illi acquirere posse aut periculum ex invidia aut ex suspicione 
prodicionis infamiam. Quod tamen Pericles ante prospiciens, 
et futurum populo predixerat et ad invidie periculum declinan- 
dum agros ipsos reipublice dono tradiderat °. Hic, ut ait Va- 
lerius libro .VIII., summo studio adeo instructus erat et doctus 
sub Anaxagora preceptore quod Athenas egit et versavit arbitrio 
suo. Cumque adversus voluntatem populi loqueretur iocunda 
•bi.83b nichilominus et popularis vox eius erat, et cum veteris * comedie 
maledica lingua cuiusquam viri potenciam perstringere cupiebat, 
tamen, >in labiis suis«, pretendebat *, »leporem melie dulciorem 
ut in animis illorum qui eum audierant magis dulcorem quam 
aculeum relinqueret.« Et sic inter ipsum et Pisistratum ty- 
rannum nichil aliud intererat nisi quod iste armatus, ille vero 
sine armis tyrannidem gessit *. Cumque Pericles et Sbphocles, 
ut ait TuUius libro de officiis, ad coUoquendum de consultacio- 
nibus publicis simul cousedissent * et casu pulcher adolescens 
transiret ait Sophocles : »OPericles, [aspice]* pulchrum puerum.« 
Respondit Pericles : »Pretorem decet habere non solum manum 
et linguam continentes, sed et oculos*. 

Claruit autem Pericles temporibus Ciri regis Persarum*. 

« 
1 CRLNADGB Spec. hist. ; lacedemonienBes H. 2 fatebatur Yal. 
Max. u. Spec. hist. 3 ebenso Spec. hist.; de communi officio conve- 
nissent Cic. 4 CRLNADGB. 

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 42: Val. (Max.). VIII, (IX, Ext. 2; XI, 
Ext. 1). Plutarch, Perikles, IV, 6. b Justin. III, VII. 8 fg. Vinc. 

Bell. Spec. hist. IV, 42: Justinus. c Vinc. Bell. a. a. o. Bruson., lib. 
II, de callidit. et prudent., bl. 36 b. Auch Hannibal schonte die §,cker 
des Pabius Maximus, s. Plutarch, Pab. Max. VII, 3 fg., Vitae, bd. I, 
s. 213. Val. Max. VII, 3, Ext. 8. d Vinc. Bell. a. a. o.: (Max.) VIII, 
(IX, Ext. 2). e Vinc. Bell. a. a. o.: Tullius in libro de offic, (I, 40, 
144); Spec. doctr. VI, 1, jedoch nur der letzte satz; desgleichen in Po- 



171 



Cap. XXXIX. Pericles. 

♦Pericles, filosofo, atenes, discipulo de Anaxagoras, fue •«•»»> 
estrenuo y onorable varon y junta mente con Sofocles, poeta 
illustre, fue elegido por cabdillo de los ateneses contra los 
iacedemonios y tebanos. E, segunt dise Justino, como viniesen 
los de Lacedemonia y talasen y destruyesen las heredades y 
canpos de los ateneses sola mente ^ dexaron las heredades de 
Pericles, que non gelas talaron nin fisieron en ellas danno afin 
que a Pericles se podiese seguir o peligro entre sus cibdadanos 
o ynfamia de sospecha de traycion o trato que con el truxesen, 
lo qual acatando Pericles antes que lo fisiesen, lo dixo al pueblo 
que lo avian de faser. E por evitar el peligro de la ynbidia, 
las sus heredades y canpos que asy le avian dexado, diolos a 
la rrepublica. Aqueste, segunt dise Valerio en el libro octavo, 
en tanto grado fue guamido y ensennado de sumo estudio del 
su preceptor Anaxagoras que rrigio a Atenas y la truxo a su 
alvedrio. E como quiera que fablase algunas cosas contra vor 
luntad del pueblo, pero tan bien lo desia y con tanta dulce- 
dunbre que a todos los pueblos era jocunda y alegre la su bos, 
tanto tenia en la su bos presta la cortesia mas dulce que miel 
asy que dexava en los animos de todos los que lo oyan mas 
dul^or que pungimiento tanto que non ovo otra diferencia entre 
el y Pisistrato, tirano, salvo que aqueste * con armas y aquel * 
desarmado usaron la tirania. E como aqueste Pericles y So- 
focles, segunt dise TuIIio en el libro de oficios, se asentasen a 
fablar entramos de algunas consultaciones ' convenientes a la 
cosa publica paso acaso por ant^ ellos un mo^o fermoso y dixo 
Sofocles: »OPericIes: Que fermoso mo^o!* Rrespondio Peri- 
cles: »A1 jues conviene aver castas y continentes non sola mente 
las manos y la lengua, mas aun los ojos.« 

Florescio * Pericles en los tienpos de Ciro, rrey de Persia. •bussa 

» 
1 y sola mente h. 2 In h wecliseln diese beiden pronomina ihre 
stellen. 3 consoluciones h. 

« 
lycrat. I. vm, bd. m, s. 45. Stob., bd. I, s. 280, Sermo XVH, 19. 
Bruson., lib, IV, de magistratibus, bl. 120 b. f Dieses kapitel iiber- 
setzt im Mer des mst. Quint aage, chap. VI, de Pericles, bd. I, bl. 192 ^. 



172 



Gap. XL. Themistocles. 

Themistocles, philosophus et princeps Athenarum, nobilis- 
simus foit. Hic in bello quod athenienses cum Xerse rege 
persarum habuerunt tam strenuus egit quod Xersem devicit et 
liberavit Athenas, Tandem iuTalescente invidia civium in exi- 
lium expulsus ad eum quem paulo ante devicerat confugere 
est coactus, a quo et honorifice est susceptus ; prius tamen quam 
eius se conspectui presentaret sermoni persico se ass^efecit*. 
Erat enim docilis valde et tenacis memorie adeo ut Athenis, 
maximarum rerum cura distentus, omnium tamen civium suorum 
•bLMacomprehenderet nomina et teneret^. * Hic cum in pallacio 
Xersis regis maneret in convivio quodam dum multi luderent 
et cantarent invitabatur ut caneret. Qui respondit se nescire 
cantare. Et cum ex hoc haberetur indoccior atque ab eo quere- 
retur quid sciret, ait se scire ex republica prius parva facere 
magnam. Hec refert Augustinus in quadam epistola". Hic 
eciam, ut dicitur in Policrato libro primo, dicebat magistratus 
a ludis et a quibuscunque levioribus esse arcendos ^ ne res- 
publica ludere videatur defectumque sui, relicta gravitate, pro- 
nunciet. Si tamen maioribus, quod quidem rarum est, eos 
[ex]^occupari contigerit in annis adolescencie ex dispensacione 
etatis permittuntur aliquid subtrahere gravitati et in se cle- 
menciores ^ esse, quod maturitatis processu reipublice utilitate * 
compensent*. Hunc, ut ait Valerius, quidam unicam filiam 
nubilem habens consuluit an '^ eam pauperi , sed omato pru- 
dencia, an* locupleti parum^ probato locaret®. Respondit: 
»Malo virum pecunia quam pecuniam viro indigentem*.« Item 

* 
1 CRLNADGB Polycr.; coercendos H. 2 CRLNADGB Polycr. 

3 Polycr.; iocundiores CRLNADGB; iocundos clemendoresque H. 4 C 
RLNADGB; utilitati H Polycr. 5 utrum Cic. VaL Max. Spec. hist. 
Joh. VaU. 6 ebenso Spec. hist. Cic. VaL Max. ; aut CRLNADGB Spec. 
doctr. 7 ebenso Joh. Vall. ; minus Cic. 8 collocaret Cic. VaL Max. 
Spec. hist. u. doctr. Joh. ValL 

* 

a VgL Vinc. BelL Spec. hist. IV, 39: VaL (Max.) VHI, (VII, Ext- 
15). Plutarch, Themist. XXVII bis XXIX. Erasm., lib. V, Themist. 15. 
b Vinc. BelL a. a. o. : VaL (Max.) a. a. o. VgL Cic. Academ. II, I; de 
orat. II, 74. Bruson., lib. IV, de memoria, bl. 120 b. c August., Epi- 



173 



Cap. XL. Themistocles ^. 

Themistocles, filosofo, fue principe muy noble en Atenas. 
Aqueste en la batalla que ovieron los ateneses con Xerses, rrey 
de Persia, vencio y libro a Atenas, y despues taiito crescio la 
enbidia entre los cibdadanos contra el , que lo echaron de la 
cibdad, y fue * for^ado de foyr y pasar al rrey que antes avia 
vencido, el qual lo rrescibio muy onorable mente y ante que 
se presentase ante la presencia de Xerses aprendio la lengaa 
persiana. Era Themistocles muy docil y de capas memoria 
tanto que, quando en Atenas tenia^ cuydado de las grandes 
cosas el conprehendia y sabia de cora^on todos los nonbres de 
los sus cibdadanos. E como aqueste un dia estoviese en un 
conbite en el palacio del rrey de Persia donde muchos jugasen 
y cantasen, y algunos le conbidavan a cantar, el dixo que non 
sabia. E como por aquello le toviesen por menos ensennado 
preguntaronle qae, pues, que sabia, el dixo que sabia de la 
cosa publica pequenna faser grande, segunt dise Agustino en 
una epistola. Aqueste como toviese una fija sola y fuese ya de 
hedad de casar preguntole (uno) que con qual de aquestos seria 
mas contenta de casar, con pobre y omado de prudencia o con 
rrico, pobre de saber. El le rrespondio: »Mas quiero varon 

menguado de dinero que dinero menguado de varon.« A este 

« 

1 Themistodes h, ebenso weiter unten. 2 fuele h. 3 nonteniah. 

« 

stol. Classis II, Epist. CXYIII, cap. III, 13, Migne a. a. o., bd. 33, sp. 
438. Joh. Vall., Comp. V, 11 , bl. 139 a. Plutarch, Cimon., IX. Bent, 
Short Sayings, s. 525. d Polycrat. I, IV, bd. III, 32. e Vinc. Bell. 
Spec. hist. IV, 39; doctr. VII, 4: Val. (Max.) VII, (II, Ext. 9). Joh. Vall. 
Brevil. II, 2, bl. 156 a: Val. VII. Cic. de offic. II, XX, 71. Stob., bd. 
III, 8. 138, Sermo LXXXIII, nr. 11; s. 33, Sermo CXIX, nr. 17: Hspt- 
xXdoug; s. 38, Sermo LXXI, nr. 15: 'Ex t©v Hepijvoo wort eines Laceda- 
moniers. Plutarch, Beguiu et Imperat. Apopth. Themist. XI, Opera 
moral., bd. I, s. 222; Vita Themist. XVIII, 8; Vitae, bd. I, s. 145. 
Bruson. , lib. IV, de maritis, bl. 136 b. Erasm., lib. V, Themist. 11. 
Espinosa, Dialogo, bL 76 a: Themist.: Mas quiero hombre sin dinero que 
dinero sin hombre (Sbarbi II, s. 206). Fiore di Virtu, s. 66 : Seneca : h 
piu da pregiare Tuomo senza danari che i danari che sono senza Tuomo. 
Abraham a sta Clara, werke, bd. 13, narrennest, 3 th., s. 118, Bent, 
Short Sayings, s. 525. Boc. de Oro, s. 314, b: Dicometus. Nach Demo- 



174 

in theatro ubi cantores aderant interrogatus cuius vox auditui 
eius esset gracior ^ futura, ait, »A quo artes mee optime ca- 
nentur.c Erat enim. glorie cupidus*. Hunc Xerses prinoipem 
sui exercitus contra athenienses constituit, et cum iuberet eum 
bellum inferre atheniensibus, videns Themistocles atheniensibus 
•bi.Mbdestruccionis maxime ac stragis periculupi * imminere, hausto 
tauri sanguine ^, morti se tradidit ne aut regi bene de se merito 
infidelis esset non impugnando viriliter, aut sue patrie fieret 
oppugnator*. 

Cap. XLI. Aristides. 

Aristides philosophus qui claruit Athenis tempore Xersis 
regis persarum vir discretissimus fuit. 

De quo narrat Tullius libro tercio de officiis, Valerius 
libro sexto ^^ quod Themistocles post victoriam eius belli quod 
cum persis fuit dixit in concione atheniensium se habere con- 
silium reipublice salutare, sed illud scire * non esse opus omni 
populo *. Postulavit ergo ut populus aliquem daret sibi cui 
communicaret illud. Et datus est ei Aristides. Huic ille clas- 
sem lacedemouiorum que subducta erat apud Gythaeum ^ clam 
incendi posse dixit, quo facto frangi opes lacedemoniorum esse 
necesse. Quod Aristides cum audisset in concionem magna 
expectacione venit dixitque perutile esse consilium quod The- 
mistocles aflferret ', sed minime honestum. Itaque athenienses 
quod inhonestum esset nec utile quidem putaverunt*. Hic a 
quodam qui ad novas divicias nuper erectus fuerat cum philo- 
sophis plurimis ad convivium est vocatus. Et cum illi inter 
se conquirerent minusculas questiones ille qui eos invitaverat 
irridendo dixit se scire velle, cur ex nigra faba et alba pul- 

mentum unius coloris edatur. Cui Aristides indigne ferens ait: 

« 

1 gratissima Spec. hiflt. 2 quarto H; der hinweis anf Val. Max. 

ausg. in CRLNADGB Spec. hist. 3 sdri Cic Spec. hist.; vulgari non 

oportere Val. Max. Polycr. 4 »omni populo« nicht in CRLNBDGB 

Cic. Val. Max. Polycr. Spec. hist. 5 Cic. Val. Max. Polycr. Spec. hist. ; 

ad Argos HADGB; ad Argirem CRLN. 6 ebenso Cic. Spec. hist.; offerret 

CRLNADGB. 

» 

critus ridens, s. 163 , war das symbolum des 1212 gestorbenen kaisers 

Adolph: Praestat 7ir sine pecunia quam pecunia sine viro. 



175 

constituyo Xerses por principe de su hueste contra los ateneses 
y mandole que les fisiese guerra, y veyendo Themistocles que 
faria grande destruycion en los ateneses y que estava claro el 
su estrago y peligro bevio sangre de toro y asy se dio a sy 
mismo la muerte porque non batallando contra los ateneses 
viril mente non se mostrase desleal y mal fiel contra el rrey 
de quien tanto * merito avia rrecebido, e por que batallando«bi.33b 
contra los de Atenas non fuese fecho de su propia patria de- 
struydor. 

Cap. XLI. Aristides. 

Aristides , filosofo , el qual florescio en Atenas en tienpo 
de Xerses rrey de Persia, varon fue muy discreto yprudente. 

Del qual cuenta Tullio en el tercero libro de oficios, que 
Themistocles despues de la vitoria que fue avido de los de 
Persia dixo en el consejo de los ateneses que el sabia un con- 
sejo muy saludable para la rrepublica, pero que non era me- 
nester que se sopiese alli, mas demando al pueblo que le diese 
una persona con quien lo comunicase. Fuele dado Aristides. 
Al qual dixo que el sabia que la flota de los de Lacedemonia 
estava sacada en tierra y que le podia(n) secreta mente poner 
fuego y que, sy lo fisiesen, todas las fuer^as y potencia de los 
de Lacedemonia seria(n) quebradas de necesario. Lo qual como 
Aristides oyese vino al consejo de los ateneses que lo estavan 
esperando y dixoles que muy provechoso era el consejo que 
Themistocles traya, pero que non era onesto, por lo qual, pues 
sy onesto non era, por ynutile lo rreputaron. 

w 

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 39. Bruson., lib. VII, de laudibus et gloria, 
bl. 112b. Erasm., lib. V, Themist. 22. b Hieron. in Danielem, cap. XI, 
21, Migne, bd. 25 (1845), sp. 558 C. Hieron. Chron. Olymp. 78, Migne, 
Ser. gr., bd. 19, sp. 475. c Vinc. Bell. a. a. o. : ut legitur; doctr. V, 
42: Val. (Max.), V, (VI, Ext. 3). Plutarch, Themist. XXXI , Vitae I, s. 153. 
Bruson., lib. V, de patriae amore, bl. 155 b. Dieses kapitel ubersetzt im 
Mer des Hist., Quint aage, chap. XXVIII, de Themistocles philosophe, 
bd. I, bl. 199. d Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 39: Tullius, libro III, de 
offic, (XI, 49). Val. Max., VI, V, Ext. 2. Polycrat., VIII, XIV, bd. IV, 
B. 296, aus Val. Max. J. de Cessolis, de ludo scacch. , bl. XXVI a: Val. 
Gobii, Scalaceli, Balivus, bl. XXX a: Tulius. Holkot in librum sapient., 
cap. VII, lect. 94, s. 318: Val. Max. Erasm., lib. V, Aristides 11. 



176 

»Tu nobis absolve, cur de albis et nigris loris similes macule 
•bi.6sagignuntur ^*.€ * Sicque is qui non fiierat philosophos veritus 
irridere, irrisus a sapiente obmutuit *\ 

Cap. XLIL Eudoxus. 

Eudoxus astrologus tempore Darii claruit". 
Hic in excelsi montis acumine se posuit ' ut astrorum celi- 
que motus deprehenderet*. 

Cap. XLIIL Aratus. 

Aratus astrologus cum Eudoxo, ut ait Augustinus decimo 
sexto de civitate dei, universum se numerum stellarum com- 
prehendisse et conscripsisse iactavit, quos, inquit Augustinus, 
illa contempnit auctoritas que dicit ad Abraham : Aspice stellas 
celi et dinumera eas si potes •. Quo modo enim omnes dinume- 
rari possunt cum non omnes possunt* videri ? Hec Augustinus '. 

Huius autem Arati legitur esse verbum illud quod apostolus 
in actibus apostolorum ait : In ipso ^ vivimus , movemur et 
sumus ^, quod ipse apostolus atheniensibus in testimonium ad- 
hibuit divinitatis. 

Hic Aratus tempore Darii regis persarum claruif*. 

Cap. XLTTTL Democritus. 

Democritus, philosophus, abderites\ ut aitAgeliiusin libro 
acticarum noccium, ditissimus adeo fuit quod pater eius toti 
exercitui Xersis regis persarum epulum de facili dare potuit, 
sed successor Democritus diviciis huiusmodi • non adhesit ut 
•bi.55bmagis studiis vacuo animo vacaret. Parva admodum * summa 
retenta*", patrimonium suum suis civibus dereliquit^ et Athenas 

* 

1 generantur CRLNADGB. 2 obticuit CRLNADGB. 3 se posuit 
immorandum H; cacumina conscendit Spec. hist. 4 possint CBLNA 
DG. 5 ebenso Spec. hist. Vulgata; ait .XVIL cap.: In Christo CRL 
NADGB. 6 scd successioni hic CRLNADGB. 



a Guicciardiniy Detti, bl. 11 b; L*hore, bl. 28 b, erz3.hlt di6 von Ari- 
dice und Salazar, dem reichgewordenen sclaven des k5nigs Antigonus. 
b Dieses kapitel ubersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXIX, 



177 



Cap. XLIL E u d X o. 

Eudoxo, astrologo, florescio en tienpo de Dario, 
Aqueste acabo su vejes en cima de la cunbre de un monte 

por conprehender los movimientos del cielo y los cursos de 

las estrellas. 

Cap. XLTTT. Democrito. 

Democrito, filosofo, abderito, segunt dise Agelio en el libro 
de las noches de Atenas, fue rrico en tanto grado que su padre 
pudo de ligero dar de comer a toda la hueste del rrey Xerces, 
pero Democrito, su fijo, porque * pudiese con mas vasio y des- ««.34^ 
pechado animo vacar en los estudios todo el patrimonio que 
le quedo de su padre dexo a los sus cibdadanos rreteniendo 
dello muy poca suma, y el fuese a Atenas y sacose los ojos 



De Aristides philosophe, bd. I, bl. 199 b. c Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 
62: Euseb. in Chron. (Olymp. 89, Migne, P. C. C, Ser. gr., bd. 19, sp. 480). 
d Vinc. Bell. a a. o. : Pancronius. Mer des Hist. Quint aage, chap. XXII, 
De Eudozus astrologien, bd. I, bl. 196 a. Vgl. Diog. Laert. VIII, VIII. 
e Genes. XV, 5. f Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 25 : August. de civ. dei 
in libro XVI, (23, Migne, bd. 41 , sp. 500). g Vinc. Bell. a. a. o. : 

Arati poete legitur esse versus ille quem Paulus ad Athenienses in testi- 
monium divinitatis adhibuit : in ipso u. s. w. Acta XVII , 28. Aratus 
cum scholiiB ed. J. Bekker, Berol. 1828, Phaenomena, v. 4fg.: 

xo3 Y^P ^*i ydvog 8lp,Sv. 
Mullach, Fragm. philosoph. graecor., bd. II, s. 151, Cleanthes, Hjmnus 
in Jovem, v. 5: 'Ex aorS ydup y^vog Sojidv. h Dieses kapitel ubersetzt 
im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXII, De Aratus astrologien, bd. I, 
bl. 196 a. i Vgl. Diog. Laert. IX, 34. k Vgl. Diog. Laert. IX, 

35 fg. ; 39. Mullach, Pragm. Philos. graecor., bd. I, s. 331 fg. I Vinc. 
Bell. Spec. doctr. VI, 77 : Lactantius in libro de falsa sapientia : Lau- 
datur Democritus quod agros suos reliquerit eosqne pascua fieri passus 
sit. Probarem si donasset. Nihil autem sapienter fit quod, si ab om- 
nibus fiat, inutile est ac malum. Sed haec negligentia tolerabilis (Di- 
vinar. institut., lib. III, CXXIII, Migne, bd. VI, sp. 422 A). Sen. de prov. 
VI, 1 : Democritus divitias proiecit, onus illas bonae mentis existimans. 
Gregor. Nazianz. Poemata moral. X, de virtute, v. 244 : "AXXog «ap^xev 
odotev ToTc ^^ Y^voog, Migne, Ser. gr., bd. 37, sp. 697 A. Vgl. Crates, 
8.84, z. 11 und Anaxagoras, s. 80, z. 14. 

Burley 12 



178 

profectns est" et ibi oculos sibi eruit ut yegetaeiores cogita- 
ciones^ haberet°. Laercius* tamen dicit eum sibi oculos eruisse 
ne yideret bene esse malis civibus. Tertullianus * autem dicit 
quod ideo excecavit se ipsum quia muberes sine concupiscencia 
videre non poterat '. Porro sibi merito oculos eruit qui * ma- 
gicas tenebras humanis oculis inTenif^. Dicit enim Isidorus 
Ubro .VIII. ethimologiarum quod artem magicam post Zoroas- 
tem Democritus ampliayit quando Ipocratis medicina effloruit *^. 
Non autem solum sibi interdixit possidere, sed eciam sibi inter- 
dixit et poscere^ De hoc ait Seneca in libro de benefidis: 
cum Cesar illi multa donasset talenta irridens reiecit dicens se 
mirari demenciam eius si se putasset eum tanto posse mu- 
tare ^. >Si temptare me«, inquit, >yoluit toto illi fui experiendus 

1 ebenso Spec. hiBt. u. doctr.; quia CRLNADGB. 2 Bis hierher 
beruht dieses kapitel ohne zweifel auf des Vincenz Ton Beauvais Spec. 
hist. IV, 32 (vgl. doctr. VI, 176). Dieser sowohl als auch Burley be- 
ginnen den ersten satz mit einer berufung auf Gellius, lassen aber gleich- 
wohl eine stelle aus Val. Max. VIII, VII, Ext. 4 (bis »derelinquit« ; 
relinquens Spec. hist.) folgen, um erst nach dieser diejenige des zuerst 
genannten (X, XVII) zu bringen. Doch sah Burley sich seine quellen, 
wenigstens den Val. Max., an; denn, da das Spec. hist. a. a. o. keine 
bemerkung bietet, welche dem »ut magis studiis« bis »summa retenta«, 
•s. 176, z. 24 bis 26 des Liber de vita entspr§,che, so muss angenommen 
werden, Burley habe diese worte des Val. Max. diesem selbst zu ver- 
danken. Alles ubrige aber ist einfach aus dem Spec. hist. abgeschrieben, 
jedoch finden wir an der stelle des vinzenzischen Liberius (des Laberius 
in Gell.) den Laercius, sei es dass der fehler auf Burley selbst oder auf 
seine herausgeber kommt. Fiir jenen, oder wenn man will, gegen ihn 
spricht, dass alie neun ausgaben, welche ich angesehen, in der unrich- 
tigen lesart ubereinstimmen. 3 GRLNADGB; micare H; quod se 

putasset tanti [tanto] posse mutari Sen. Joh. Vall. 

« 

a Vgl. Diog. Laert. IX, 36. bJ.de Cessolis de ludo scacch., b]. 
IV a : Ideo Democritum philosophum legimus oculos sibi eruisse ut ye- 
getaciores et acuciores cogitaciones haberet. (Latini), Fiore, Democrito, 
s. 3: si abbacinb degli occhi per avere piu sottile ingegno e piil forti 
pensieri. Vgl. Plato, bl. 65 b und ein wort Quintilians, bh 108 b. c Vinc. 
Bell. Speo. hist. IV, 32 (vgL doctr. V, 176). VaL Max. VIII, VII, Ext. 4. 
Gellius X, XVII. Vgl. das in der sprachL anm. gesagte. Auch Joh. Vall. 
fflhrt in seinen angaben uber Demokrit (Gomp. IV, 2) sowohl VaL (bL 
132 b) als auch Gellius (bL 132 a) an. Gobii, Scala celi, Clericiis^ bl. 



179 

por ayer mas sotiles y agudas cogitaciones, como quiera que 
dise Laercio que se saco los ojos por non ver el bien que avian 
los malos cibdadanos. Tertuliano dise que por eso se cego a 
sy mesmo porque non podia mirar las mugeres syn cobdiciarlas. 
Dise Esidro en el octavo libro de las ethimologias que el arte 
magica despues de Soroastes Democrito la abra^o en aquel tienpo 
que la melesima de Ypocras fiorescio. Aqueste dise Seneca en 
el libro de beneficios que, como Gaesar ^ enbiase a Democrito 
muchos marcos de oro, que Democrito rreyendose los alan^o 
menospreciandolos, disiendo que se marayillaYa de la su locura 
sy pensava que con ellos ayia de mudar el su proposito, e dixo : 
»Sy el tentar me quiso con todo su ynperio me avia de pro- 

* 

1 Alexandre h. 

» 

XLVIII a: Refert Angelius qnod quidam philosophus fuit, Democritus 
nomine, qui sic sollidtus fuit de acquisicione sciencie quod, ne res ex- 
teriores et pulcritudines rerum ipsum distraherent, fecit sibi erui oculos. 
Cumque ab iis sapientibus fuisset reprehensus respondit : >Nonc, inquit 
»tantam propter me hoc fed, sed ut studentibus detur cognicio suarum 
prevaricationum.c Bruson., lib. II, de cogitandi ratione, bl. 44 a: De- 
mocritus dicitur oculis se privasse ut quam minime animus a cogita- 
tionibus abduceretur; vgl. lib. V, de philosophia, bl. 171 b. d Vinc. 
Bell. a. a. o. im Spec. hist. u. doctr. Gell. a. a. o. Der vers des La- 
beraue (a. anm. 2) aber lautet: Malis bene esse ne videret civibus. J. de 
Gessolis de ludo scach., bl. II b : Legimus eciam Democritum philosophum 
sibi eruisse oculos ne videret bene esse malis civibus et iniustis. Car- 
danus, de consolat., lib. III, bl. 112 b. Nach Suidas war Homer blind, 
damit er die schlechtigkeit der menschen nicht sehen k5nne. e Vinc. 
Bell. Spec. hist. IV, 32:; doctr. V, 98 u. 176: Tertullian., (Apologet., 
cap. XLVI, Migne, P. C. C, bd. I, sp. 510 A). J. de Cessolis, de ludo 
scach., bl. XLIla: Tertull. Joh. ValL, Comp. IV, 6, bl. 132 c: Tert., 
cap. XLVI. (Latini), Fiore, Democrito, s. 3. Meurier, Bouq. de philo- 
soph., bl. 36 b. f Dial. Creatur., cap. XXXVIII : de syrene et lubrico, 
gibt alle drei griinde als diejenigen eines »quidam philosophus« an. 
(Latini), Fiore, a. a. o. t^^ber die sage, Demokrit habe sich die augen 
ausgeetochen, ygl. MuUach, Fragm. Philos. graecor., bd. I, s. 334. g Vinc. 
BelL Spec. hist. IV, 32; doctr. V, 176. h Vinc. BelL Spec. hist. IV, 
32 : Isidorus, (Etymol. VIII, IX, 2, Migne, bd. 82, sp. 310 C). i Joh. 
ValL, Comp. IV, 2, bL 1 32 c : Sen. libro de provid. ante finem didt quod 
DemoerituB ea die qua interdixit sibi possidere, interdixit et poscere. 
Nieht dieser satz findet sich in der angefQhrten stelle, sondem der s. 
177, anm. I mitgetheilte. 

12* 



180 

imperio*.€ De constancia vero illius * ait Tullius libro secundo 
de tusculanis questionibus : Hic cum in manus inimici incidisset 
nullum genus supplicii deprecatus est nullumque recusayit*". 
Unde et vitam moUem mare mortuum appellavit''. Verborum 
improperia constantissime toleravit. TJnde ait de ipso Seneca 
in epistola ad Lucillum .XCL^ : Eleganter Democritus ^ solebat 
dicere eodem loco esse voces imperitorum quo ventre redditos 
bi.66acrepitus. * iQuidc, inquiebat, >mea refert, illi seorsum, isti 
autem deorsum sonant^.c Magna demencia est vereri ne in- 
fameris ab infamibus*. Item ait Seneca in epistola septima 
ad Lucillum : Dicebat sepe Democritus : unus michi pro populo 
est, et populus pro uno '. Hic Ipocrati medico tradidisse fertur 
quod, sicut corporis affectus se habet, ita pulsus cordis motibus 
incitatur, sicut refert Boecius in arte musica*. Interrogatus 
Democritus quid inter homines pecoraque distaret, ait: >Sa- 
pienter audire^.« In convivio tacenti rustico ait: »Ex doctis 
hoc solum habes^c 

Huius hee sentencie fuere: Conveniencius est ut parcita- 
tatem serves in tuo quam luxum in alieno suscipias dampno^. 
Parcitas necessitatis remedium est et medicina dampnorum'. 

Cap. XLV. Ipocras. 

Ipocras medicus insignis Artaxersis r^is persarum tem- 
pore claruit apud Athenas". 

« 

1 Gicero spricht nicht von Democrit, sondern von »Anazarcho De- 
mocritio*. 2 XXV H; XCV CRLNADGB Joh. Vall. 3 vielmehr 
Demetrius, s. Seneca. 

* 

a Sen. de benef. Vli, XI, 1. Joh. Vall. a. a. o. : Sen. de ben. VII 
Bruson., lib. I, de abstinentia et contin., bl. 17 a: Demetrius Cjnicus. 
b Cic. Tuscul. II, XXII, 52. Joh. Vall. a. a. o., bl. 132 d : Tull. II tusc. 
quest. ante finem; s. die sprachl. anm. c Joh. Vall. a. a. o. : Sen. 
ep. XCV, vielmehr LXVU, 14, aber ein wort des Demetrius Cjnicus. 
d Joh. Vall. a. a. o. : Sen. ep. XCI, 19, auch diO ein wort des Demetrius 
Cynicus, und darum Democritus ridens, s. 9, dem kdnig Demetrius bei- 
gelegt. e Joh. Vall. a. a. o.; Seneca a. a. o. f Vinc. Bell*. Spec 
hist. IV, 32: Seneca in epist. VIT, (8). g Vinc. Bell. a. a. o.: Boetius 
in prologo de arte musica (vielmehr Lib. I, cap. I, Migne, bd. 63, sp. 
1170 D). h Caec. Balb., s. 21, III, 5. i Caec Balb., s. 28, XXVI, 



181 

var.f De la constancia suya dise Tullio en el libro segundo 
de las tosculanas quistiones que, como este Democrito cayese 
en las manos de sus enemigos, que nin depreco ^ ningunt linaje 
de tormento nin refuso ninguno que le diesen. E aqueste a 
la vida blanda y muelle mar muerto Uamo. Conportaya De- 
mocrito con muy grant constancia los ynproperios y denuestos 
de las palabras y desia que grant locura era ayer verguen^a 
de ser ynfamado de los ynfames. Desia muchas veses Demo- 
crito, segunt dise Seneca en la epistola setena^, que el pueblo 
era en logar de uno, y uno en logar del pueblo. De aqueste 
se dise que oto dado en dotrina a Ypocras, medico, que asy 
como el afecto • sea del cuerpo, asy el* pulso de los movi- 
mientos del cora^on es incitado, segunt lo dice Boecio en el 
libro de la arte musica. Preguntaron a Democrito que dife- 
rencia avia entre los onbres * y las bestias. El rrespondio •w.sib 
disiendo: tSabia mente sentir.c A un rusticoque estovo cal- 
lando dixo estas palabras : »Esto solo oviste de los onbres en- 
sennados.< 

Aqueste dixo : mas conveniente cosa es que guardes ten- 
pran^a en lo tuyo que non que fagas superfl uydad en lo ageno. 
La tenpran^a y poquedad rremedio es de la necesidad y mele- 
sina de los dannos. 

Cap. XLIV. Ypocras. 

Ypocras medico insigne florescio en Atenas en tienpo del 
rrey Artaxerces. 

1 rrogo por h. 2 vicesima h. 3 efecto h. 4 del h. 

« 

5: Theocritus; vgl. Friedr. 181: Tacere nemo stultus in vino potest. 
(Vinc. Bell.) Spec. mor. III, I, IV: Theotistus. Dial. Creatur., cap. CIV: 
De capriolo ioculatore : Themistodes philosophus rustico tacenti in con- 
vivio dizit: »£s doctus et hoc si solum habes quod taces.« k Caec. 
Balb., 8. 22, XI, 4: Pythagoras. 1 a. a. o., 5: Pythagoras; Friedr. 

121. Publ. Syr. 458. Sentent. falso inter Publil. rec. 218; Friedr. 207. 
Dieses kapitel iibersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXIII, De 
Democritus, bd. I, bl. 196 a, mit ausnahme des >porro« bis »invexit«, 
s. 178, z. 5 fg. ; »non autem« bis »po8cere«, z. 9 fg., und des »Item ait« 
bis »uno«, s. 180, z. 10 bis 12. m Vinc. Bell. Speo. hist. IV, 54: Eu- 
seb. in Chron. (Olymp. 86, Migne, P. C. C. , Ser. gr., bd. 19 , sp. 480). 



182 

Hic Toluptates mnltum detestabator , ut ait Agellius^ 
Et, ut ait Hieronymus in epistola .Lll.^ cum discipulos sus- 
cipiebat ipsos adiurabat, antequam doceret, et iuramentum ab 
eis extorquebat ut silencium, sermonem et incessum, mansue- 
tudinem, habitum moremque servarent^, prout eos cum dili- 
gencia magna docebat. Fuit autem Ipocras parvus corpore, 
pulchre forme, grandis capitis, tardi motus, multe cogitacionis, 
bi.66b tarde locucionis, cum * quiescebat aspiciebat terram et fait mo- 
dici cibi*. Vixit autem annis .XCV.**. Narrat Hieronymus 
in questionibus Genesis ^" quod mulier quedam suspicione adul- 
terii fuerat punienda cum filium pulcherrimum peperisset utri- 
que parenti dissimilem. Ipocras autem hoc audiens monuit 
esse querendum ne forte talis pictura esset in cubiculo mulieris ; 
qua inventa, a Suspicione liberata est '. Isidorus autem in Ubro 
.IIII. ethimologiarum ita scribit de ipso : Medicine artis auctor 
et repertor apud grecos perhibetur Apollo; hanc filius eius 
Esculapius^ laude et opere ampliavit, sed postquam fulminis 
ictu Esculapius interiit interdicta fertur medendi cura, et ars 

1 XXIIII HADGB; LIIII CRLN. 2 .XCVI. CRLNADGB. 

a Gellius XIX, IL Joh. Vall., Comp. IV, 5, W. 132 b : Augell. XX. 
b Hieron. Epist. LII, 15; Migne, bd. 22, sp. 539. Joh. Vall. a. a. o.: 
Hier. ep. XXXI V. Boc. de Oro, s. 127, d. c Boc. de Oro, s. 128, c. 
d a. a. o., 8. 128, d. De Villa, Vidas de doze principes de la medicina, 
bl. 24 bis 26. M. P. E. Littr^, Oeuvres complfetes d*Hippocrate , Paris, 
bd. I, 1839, s. 38. e Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 54 : Hieron. in questio- 
nibus super Genesim; Hieronjmi Opera ed. D. Erasmus, Basileae 1516. 
bd. IV, bl. 99 B: et Quintilianus in ea controTersia in qua accusabatur 
matrona quod Aethiopem pepererit pro defensione illius argumentetur 
hanc conceptus esse naturam quam supra diximus. Et scriptum repe- 
ritur in libris Hippocratis quod quaedam suspitione adulterii fuerat 
punienda cum pulcherrimum peperisset, utrique parenti generique dis- 
similem nisi memoratus medicus solvisset quaestionem, monens quaerere 
ne forte talis pictura esset in cubiculo, qua inventa, mulier a suspitione 
liberata est. Die von dem Benedictiner MartinSiUs besorgte ausgabe der 
werke des Hieronymus lasst indessen den letzteren satz aus (Migne, 
bd. 23, sp. 985 A), indem es a. a. o. in einer anm. heisst : »Hic ex libris 
Hippocratis editio Erasmiana historiam falso obtrudit quam codioes mss. 
non retinent.« Trotz dieser keck zuversichtlichen behauptung des Bene- 
dictiners behalt doch Erasmus gegen ihn recht, da es handschriften 
gegeben haben muss, welche die von dem frommen mdnch beanstandete 



183 

Aqueste, s^unt dise Agelio, mucho rreprehendia los deleytes. 
E segunt dise Oeronimo en la epistola cinquentena segunda ^, 
quando rrescebia algunos discipulos antes que los ensennase 
tomaya dellos juramento queguardasen en su consistorio silencio 
y mansuedunbre e honesto ^ movimiento y habito y costunbre. 
Y despues que este juramento fasian el los ense^nava con grant 
diligencia. Fue Ypocras pequenno de cuerpo, fermoso de forma, 
grande de cabe^a, tardado en sus moyimientos, de mucha co- 
gitacion y de tar dinera locucion y quando estava quedo tenia 
los ojos en tierra y fue de poco comer y bivio noventa y cinco 
annos. Geronimo rrecuenta en las questiones del genesi que 
una muger estava para ser punida de adulterio porque avia 
parido un fijo muy fermoso que mucho era disimile al padre 
y a la madre. E como Ypocras aquesto oyese amonesto que 
ynquiriesen y buscasen sy por ventura estava semejante pin- 
tura en el alcoba' de aquella muger. Y fue buscado y fal- 
lado asy, y la muger delibrada de aquella acusacion. Esidro 
en el quarto libro de las etimologias asy escrive: disese que 
Apolo fue autor y ynventor del arte de la medicina acerca 
de los griegos, la qual el su fijo Esculapio anplio por ala- 
ban^a y obra, pero despues que Esculapio murio de un golpe 

de rrayo junta * mente la cura y arte de la medecina faIIecio*w-8«» 

« 
1 vicesima qaarta h. 2 en este h. 3 lecho h. 

stelle eDthielten. Sicherlich h9.tte sonst nicht das Speculum historiale 
mit berufung auf »Hieronymus in quest. supra genesim* gesagt: »Scrip- 
tum erat in libris Ysocratis u. s. w.« Einen noch alteren beweis fiir 
die echtheit des erasmischen textes kSnnten wir vielleicht auch durin 
sehen, dass Augustin in seiner erklS,rung der Genesis (Quaest. in Pen- 
tateuch., Lib. 1, c. 93, Migne, bd. 34 (1845), sp. 572) die in rede stehende 
stelle in einer so sehr mit Hieronymus ubereinstimmenden weise bringt, 
dass man sich versucht fiihlen k3nnte, den »tiefen denker« litterarischer 
freibeuterei zu beschuldigen. Jedesfalls h9.tte Martinaus, da ihm die 
mit der ^telle des Hieronymus fast gleichlautende Augustins bekannt 
war, sich anst&ndiger weise enthalten sollen, daraufhin, dass die von 
ihm benutzte handschrift die fraglichen zeilen nicht enthielt, zu be- 
haupten, sie f^nden sich uberhaupt in keiner. Aber Erasmus war be- 
kanntlich kein gut r5mischer katholik. Burley habe ich in dieser sache 
nicht als zeugen angerufen, weil er mdglicher weise nur aus Vincenz 
entlehnte. f (Latini), Fiore, Ippocrate, s. 4. g Vgl. Paulys Beal- 
encyklop. unter Askulap. 



184 

simul cmn anctore defecit latuitque fere per annos quingentos 

usque ad tempus Artaxersis regis persarum ; tunc eam revo- 

cavit in lucem * Ipocras , ab Asclepio patre genitus in insula 

Choo*. Hii itaque tres viri tot hereses invenerant*. Prima 

methodica inventa est ab Apolline qui* remedia sectatur* et 

carmina, secunda empirica, id est: experimentativa *, inventa 

est ab Esculapio que non indiciorum signis, sed solis constat 

experimentis, tercia logica, id est: racionalis, inventa est ab 

Ipocrate^. Iste enim, discussis etatum, regionum vel egritu- 

dinum qualitatibus, [artis curam] ® racionabiliter perscrutatus 

bi.67a est ^, * empirici enim solam experienciam sectantur, logici ex- 

periencie racionem adiungunt, methodici nec elementorum ra- 

cionem observant, nec tempora nec etates nec causas, sed solum 

morborum substancias ^ Quodam vero tempore apud Athenas 

adeo fuit aer infectus ut plurimi ex aeris infeccione deficerent. 

Ipocras autem fecit quercus incidi que extra civitatem erant 

et circumquaque circa civitatem copiosos ignes accendi, ob quam 

causam, aeris infeccione cessante, cessavit et morbus; itaque 

saluti hominum est provisum. Tunc athenienses Ipocratem ut 

deum adorare decreverunt, quod ille presenciens renuit et au- 

fugit^ Illi vero, tanquam uni ex diis, Ipocrati statuam ere- 

xerunt. Quesivit ab Ipocrati quidam de quibusdam fedis, et 

Ipocras tacuit. Cui ille : »Cur ad interrogata non respondes?« 

At ille ait: »Besponsio super talibus est tacere®.« 

« 

1 nCRLNADGB lassen hier folgen : coram racionabiliter infirmi- 
tatqm perscrntatus, ein, wie aus dem folgenden hervorgeht, irrig ein- 
geschobener zusatz. 2 invenerunt Isidor. 3 que G Isidor. 4 C 
KLNADGB Isidor. ; scrutatur H. 5 experientissima Isidor. 6 Isi- 
dor. ; causas curasque HCBLNADGB. 7 HCRLNADGB lassen hier folgen : 
infirmitatis (infirmitatum) per quas causas (et curas) perscrutari racio- 
nabiliter posset. 

« 

a Vgl. Pauljs Realencyklop. unter Hippokrates. Littr^ a. a. o. , s. 
29 fg. b Boc. de Oro, s. 125 fg. c Isidori Etymol. IV, III fg., 

Migne, bd. 82, sp. 183 C. Galeni de sectis liber, Opera, bd. I, s. 64 fgg. ; 
de optima secta, Opera, bd. I, s. 106 fgg. ; Galeno ascripta Introductio 
seu medicus, c. IV, Opera, bd. XIV, s. 683. Littr^ a. a. o., chap. I» 
Coup d^oeil sur la m^decine avant le temps d*Hippocrate , s. 3 fgg. 
d Galeni ad Pisonem de Theriaca liber, c. XVI, Opera, bd. XIV, s. 281, 



185 

con el su autor y estovo ascondida bien por quinientos annos 
fasta los tienpos de Artaxerxes, rrey de Persia, y entonces la 
rrenovo ysaco a lus Ypocras, engendrado del padre Asclepio^ 
asy que tres varones fallaron la medecina; la primera meto- 
dica fue ynventada de Apolo, ca fallo algunos rremedios y fiso 
en ella algunos cantos, la segunda fue venida en muy grandes 
esperimentos por Esculapio, la qual non* estovo firme por 
sennales de juysios, mas por solos esperimentos, la tercera lo- 
gicamedecina ^, es a saber: la rracional fue fallada por Ypocras. 
Este, consideradas las calidades de las hedades y enfermedades 
y rregiones y escndriniiando las causas rrasonables deUas, venia 
en las curas y rremedios saludables. Los empericos sola mente 
escudrinnan las espirencias, los logicos ayuntan rrason a la 
espiriencia, los metodicos nin guardan rrason de los elementos 
nin tienpos nin hedades nin causas, mas sola mente las sustan- 
cias de las enfermedades. En un tienpo en tal manera fue el 
ayre ynficionado de pestilencia en Atenas que muchos fallescian 
de la corrupcion del ayre. Estonces Ypocras fiso traer muchos 
rrobres y ponerlos alderredor de la cibdad y fiso encender 
dellos grandes fogueras, y asy fue apurado el ayre de la yn- 
ficion que tenia y ceso la pestilencia y fue proveydo a la salud 
de los onbres. Estonces los ateneses determinaron de adorar 
a Ypocras asy como a Dios, lo qual el syntiendo menosprecio 
y fuyo, pero los ateneses fisieron a Ypocras (una) estatua de 
oro y levantaronla asy como a uno de los dioses. Pregunto 
uno a Ypocras unas preguntas torpes y desonestas y Ypocras 
callo. EI otro le dixo que porque non rrespondia a lo pre- 
guntado. * EI le dixo que la rrespuesta de tales cosas era el*bi.85b 
callar. 



1 Esoulapio Asclepio escudrinnando por sotiles rrasones las causas 
de las enfermedades steht hier in h. 2 non solamente h. 3 logica 
de la mededna h. 

Littr^ a. a. o., s. 40. Kirchhof , Wendunmuth, VI, 274. e Boc. de 

Oro, s. 131, e. Fiore di Virtii, s. 118: L'altro disse: »Lasciate questo 
pazzo.« Al quale egli (Goarda) rispose niente. Allora disse lo re : »Come 
b ci6 che tu non rispondi ?« Goarda disse : »11 tacere si h bella risposta 
a cotali parol6.« (Zambrini, Libro di nov. ant. nr. XXI, s. 48). 



186 

Huius hee feruntur sentencie: Securitas cum paupertate 
eligibilior est quam cum diviciis timor*. Indigenciam vitabit 
qui ed quod sibi sufficit contentatur ^. Qui vult liber esse non 
cupiat quod habere non potest*'. Qui vult habere quod cupit 
1 cupiat quod habere potest \ Qui vult in hac vita pacifice vi- 
vere similis fiat ei qui ad convivium invitatur, qui de onmi 
apposito gracias agit et de defectu rerum non murmurat*. 
•i>i.67b Scripsit autem IpocrEis * libros plurimos elegantes quorum 
isti tituli sunt : Liber de lege, Kber de introduccione, Kber' de 
dogmatibus decem tractatuum, liber de humana natura, liber 
de natura fetus, liber de anathomia et iuvamentis, liber de 
regionibus, Uber de epidemia, liber de farmaciis, liber de se- 
cretis, liber pronosticorum, liber de signis vite et mortis, liber 
de signis mortis et diversarum egritudinum, liber de signis 
diversarum valetudinum, liber de indiciis egritudinum, sumptis 
a signis astrorum, liber de secretis signis diei mbrtis, inven- 
cionis ^ et sepulture, liber de secretis signis subite mortis, liber 
de operacione medicine, iiber de conservacione sanitatis, liber 
de augmento humorum, epistola ad Archelaum^ regem, liber 
de fleubothomia, liber de regimine acutorum, liber de cura 
ossium capitis, liber amphorismorum, liber de ^ritudine mu- 
lierum^ liber de is^ogis. 

Cap. XLVI. Euripides. 

Euripides poeta, ut ait Boecius, carentem libidinis infor- 
tunio dicebat esse felicem*. Hic cum in quodam triduo una 
cum Alcestide poeta versus componeret Euripides in ipso triduo 
tres versus, Alcesfcides vero centum composuit. Cumqne Alces- 



* 



1 intervencionis CRLNADGB. 2 CRLNADGB; Articlinum H. 



a Boc. de Oro, s. 129, a. Caro y Cejudo, s. 211: Mas vale un real 
con quietud, que mil con inquietud. b Vgl. Sokrates, s. 122, z. 6. 

c Boc. de Oro, s. 131, b. De Villa, Vidas de doze principes de la medic, 
bl. 28 b. d Boc. de Oro, s. 131, d. Villa a. a. o. Ruckert, Weisheit 
des Brahm , s. 172, nr. 105. e Boc. de Oro, s. 181, c. Villa a. a. o. 
f Bis hierher ubersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXI, De 
Ypocras medecin, bd. I, bl. 200 a, doch wird aus dem »liber pronosti* 
corum« und dem »liber de signis vite et mortisc (z. 13) ein buch ge- 



187 

Estas sentencias que se siguen son las que del se fallan : 
Mas es de escoger seguridad con pobresa que temor con rri- 
quesa. Aquel se escusava de ser menesteroso el que se con- 
tenta con lo que le abasta. El que quiere ser libre non cob- 
dicie * aquello que non puede aver. El que quisiere en aquesta 
vida bevir pacifica mente sea semejable al que es conbidado 
a algunt conbite, que da' gracias de todo lo que le ponen 
delante y de lo que ende mengua non murmura^. 

Escrivio Ypocras muchos libros elegante mente delos quales 
los titulos son estos que se siguen: Libro de la ley, libro de 
las introducciones, libro de las ensennan^as, el qual esta de- 
partido en dies tratados, otro libro de la umana natura, otro 
libro de la natura del feto*, otro libro de anatomia y de los 
ayudamientos, otro libro de las rregiones, otro libro de epi- 
demia, otro libro de farmacia^ otro libro de secretis^, otro 
libro de las pronosticas ^, otro libro de las sennales de la vida 
y de la muerte y de diversas enfermedades, otro libro de las 
sennales de diversas valitudines, otro libro de las sennales de 
las enfermedades tomadas de las sennales de las estrellas, otro 
libro de las sennales secretas (del dia de la muerte y de la 
sepoltura, otro libro de las sennales secretas) ® de muerte su- 
pitanna , otro libro de la operacion de la medecina, otro libro 
de la conservacion de la sanidad , y una epistola al rrey Ar- 
chelao® y otro libro del aumento de los umores. 

Cap. XLV. Eurepides. 

Eurepides, poeta, segunt dise Boecio, desia que era bien 
aventurado el que carescia (de los infortunios de la luxuria)^®. 
Aqueste como conpusiese versos con Alcestides poeta, junta 
mente en tres dias conpuso Alcestides cient versos y Eure- 

pides non pudo conponer mas de tres, e como Alcestides se 

« 

1 cobdicia h. 2 de h. 3 murmurar h. 4 fectas h. 5 fari- 
natis h. 6 discretis h. 7 pnosticas h. 8 que son ynyencion h. 
9 del rrey Arteclino h. 10 de ynvritunios h. 

macht und das »liber de signis mortis< (z. 1 3 fg.) nicht erw3.hnt. g Vinc. 
Bell. Spec. hist. IV, 40;; doctr. V, 100 u. 160: Boedus de consol. (phi- 
los.), ni Ubro, (Prosa VII, Migne, bd. 63, sp. 750 A). 



bU 



188 

ti^es adversus eum gloriaretur quod ipse in triduo centum 
M» versus perfacile couscripsisset , * ille vero , impenso maximo 
labore, tres solummodo eduxisset respondit Euripides : »Verum 
utique loqueris, sed inter centum tuos et tres meos hoc interest 
quod tui in triduum * tantummodo, mei vero in omne tempus 
sufficienf.c Hic adeo Archelao regi persarum carus extitit 
et dilectus ut sentenciam ei consiliorum suorum committeret^ 
Cum autem a cena ipsius regis ad domum rediret a canibus 
dilaceratus est. Archelaus autem facti* crudelitatem , tanto 
ingenio et viro illatam, expavescens et dolens capitis spi crines 
totondit, ut ait Valerius libro nono". 

Cap. XLVII. Eraclitus. 

Eraclitus, philosophus, cognomento scotinon, asianus, li- 
bros composuit adeo obscuros quod studentes philosophi vix 
eos intelligunt ^ ^ 

Huius hec sentencia est: TJnus dies par omni est*. In 
eundem fluvium bis descendimus et non descendimus^ Hic 
dixit deos omnes ex igne constare^. Dixit eciam animam esse 
scintillam stellaris essencie^. 

Hic propter ipsius nimis obscuras sentencias dictus est a 

philosophis Eraclitus tenebrosus. 

« 

1 Yal. Max. Joh. Yall.; tridno HGBLNADGB. 2 fati Spec. hist. 
Yal. Max. 3 intelligerent GBLNADGB; Heraclitum . . . sudantes pM- 
losopfai vix intelligant Hieron. Spec. hist. 

* 

a Val. Max. III, VII, Ext. 1. Joh. Vall., Gomp. V, 7, bl. 137 c: 
Val. II, VII. Bruson., lib. V, de poetis, bl. 166 a. Erasm., lib. VI, 
Apophth. varie mixta, 219. b Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 40: So- 

linas (IX, 15, s. 73). c Vinc. Bell. a. a. o. weist ftlr den ersten satz 
dieses paragraphen anf Val. (Max.) IX, (XII, Ext. 4) hin. Da hier aber 
gesagt wird : >canum morsibus laniatus obiit«, so passt besser folgende 
stelle des Gellius X, XX, 9: rediens nocte ab eius coena canibus, a 
quodam aemulo immissis, dilaceratus est. Fur den zweiten satz, in 
welchen Burley das >fati crudelitatem tanto ingenio« aus Val. Max. 
hei^bergenommen, wird a. a. o. auf Solinus (vgl. a. a. o.) verwiesen, 
indem es weiter heisst: quod tamen Seneca dicit eum fecisse metu re- 
pentine ecclipsis solis, (de benef. V, VI, 3). Vgl. Pauly, Realencyklop., 
bd. 3, s. 292. Dieses kapitel iibersetzt im Mer des Hist. Quint aage. 



189 

congloriase deste fecho contra el poi quanto el ayia * en estos«i>i.8da 
tres dias conpuesto muy ligera mente cient versos e Eurepides 
con grant trabajo non avia conpuesto synon tres Eurepides le 
dixo : »Verdad fablas , mas entre los ciento tuyos y los tres 
mios ay esta diferencia que los tuyos en tres dias sola mente los 
feciste y para los tres mios los tres dias non abastan.« Aqueste 
Eurepides en tanto grado fue amado de Archelao, rrey de 
Persia, que lo fiso el principal de los sus conse(jer)os. 

Cap. XLVL Eraclito. 

Eraclito, filosofo, por cononbre Uamado escotinon ', fue 
asiano y conpuso libros muy escuros que apenas los filosofos 
los podian entender. 

Del qual fue aquesta sentencia : Un dia es par ^ de todos. 
Iten : En este mesmo rrio dos veses descendemos ' y non des- 
cendemos. Aqueste dixo que los dioses todos del fuego con- 
sistian. Dixo asy mesmo que el anima era centella de la esencia 
de las estrellas. 

Aqueste por las sus muy escuras sentencias fue llamado 
de los filosofos Eraclito, el tenebroso. 



1 escotites h. 2 pas h. 3 descenderemos h. 



chap. XXX, De Euripides , bd. I, bl. 199 b. d Vinc. Bell. Spec. hist. 
IV, 32: Seneca, (epist. XII, 6) u. Hieron. c. Jovin., libro I, (1, Migne, 
bd. 23, sp. 211 B fg.) Hieron. Chron. Olymp. 80, Migne, Ser. gr. bd. 19, 
sp. 472 u. 476. Den grund, welcher moglicher weise Heraklit veran- 
lasste, sich so dunkel auszudrucken, gibt Diog. Laert. IX, I, 7 an; s. 
Mullach, Fragm. philos. graec, bd. I, s. 311. e Vinc. Bell. a. a. o.: 
Seneca, (epist. XII, 6). f Vinc. Bell. a. a. o. : Seneca, (epist. LVIII, 
20); IV, 76: Sen. libro IV epistolar.: in idem flumen bis descendimus 
et non ascendimus. Vgl. Mullach a. a. o. , s. 317, 21 fg.; s. 326, 83. 
Riickert, Weisheit des Brahm., s. 95, nr. 61. g Vinc. Bell. a. a. o. : 
Augustinus, (de civ. Dei, VI, V, 2; Migne, bd. 41, sp. 181). Diog. Laert. 
IX, 7. Mullach a. a. o., s. 318, 27 fg.; s. 321, 49 bis 51. h Vinc. 

BelL a. a. o. : Macrob. (in somn. Scip., I, XIV, 19). Bis hierher uber- 
setzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXIV, Des philosophes, bd. I, 
W. 196 b. 



190 



Cap. XLVIIL Empedocles. 

Empedocles pbilosophus Athenis claruit tempore Ciri regis 
persarum '. 

Hic, ut ait Boecius in prologo de arte musica, adeo no- 
verat ex musica artem canendi quod, cum eius hospitem iu- 
• bi.68b venis quidam furibundus invaderet eo quod patrem eius * accu- 
sacione dampnasset, ipse Empedocles adeo dulciter canendi 
modum dicitur inflexisse quod adolescentis iracundiam tem- 
peravit^. 

Huius hec legitur sentencia ut habetur in prologo libri 
de vegetabilibus : Tria sunt in tota rerum varietate precipua, 
scil. mobilis affluencie contemptus, future felicitatis appetitus 
et mentis illustracio, quorum primo nichil honestius, secundo 
nichil felicius, tercio nichil ad amborum compendiosam adep- 
cionem efficacius*'. Interrogatus Empedocles, ut ait Bernhar- 
dus Silvestris, cur viveret : »Ut astra«, ait, ^inspiciam. Celum 
subtrahe, nuUus ero*.« Hic deum legitur sic descripsisse : 
Deus est spera cuius centrum est ubique et circumferencia 
nusquam ^. 

Hic animas immortales arbitrans esse Athenis se dedit 
incendiis et sibi ipsi mortem intulit' ut* vitam feliciorem in- 
venire posset*^. 

1 »ut« bis »po88et« niclit in CRLNADGB. 



a Vinc. Bell. Spec. hist IV, 44 : Euseb. in Chron., (Olymp. 81, Migne 
a. a. 0., Ser. gr., bd. 19, sp. 476). b Vinc. Bell. a. a. o.: Boecius in 
prologo de arte musica, (lib. I, 1, Migne, bd. 63, sp. 1170 D). c Vinc. 
Bell. a. a. o. : Aristoteles in libro de vegetabilibus. d Vinc. Bell. a. 
a. 0.: Bernardus Silvestris. Vgl. Anaxagoras, s. 82, z. 6. e Vinc. 

j Bell. Spec. hist. II, 1; IV, 44. doctr. VI, 65: legitur. Vgl. Mullach, 
i Fragm. philos. graecor., bd. 1, s. XVII. f Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 
44; doctr. VI, 65: Hic totum sese Athenis incendiis dedit et, ut refert 
Lactantius, mortem sibi intulit eo quod eternas esse animas suspica- 
batur. Lactant. Divinar. instit. lib. III, cap. XVIII, Migne, bd. 6, 
sp. 406 : Multi ergo ex iis , quia aeternas esse animas suspicabantur, 
tamquam in coelum migraturi essent, sibi ipsis manus intulerunt, ut 
Cleanthes; ut Chrysippus, ut Zeno, ut Empedocles, qui se in ardentis 



191 



Cap. XLVn. Enpedocles. 

Enpedocles, filosofo, florecio en Atenas en tienpo de Ciro, 
rrey de Persia. 

Aqueste, segunt dise Boecio en el prologo del arte de la 
musica, tanto sabia de la musica arte j del canto que como 
un mancebo^ lleno de yra, Yiniese a ferir a un su huesped 
porque avia acusado a su padre de cierto crimen, este Enpe- 
docles asj canto dulce mente j con tal modulacion ^ que fiso 
tenplar j inclinar toda la yra que traja el mancebo. 

De aqueste fue aquesta sentencia la qual se falla en el 
prologo del libro de yegetalibus : tres cosas son principales en 
toda la variedad de las cosas, es a saber: el menospreciamiento 
de la mudable afluencia j el apetito de la futura bienaven- 
turan^a y el alunbramiento de la mente, de las * quales non»bi.86b 
ay ninguna cosa mas onesta que la primera, nin mas bien 
aventurada que la segunda, uin mas eficas que la tercera. Asy 
mesmo Enpedocles, segunt dise Bernaldo, fuele preguntado que 
porque bivia en las selvas. El rrespondio que por contenplar -^ 
el cielo y las estrellas. Aqueste discrivio a Dios s^ gunt nuestra 
ley^ disiendo: Dios esesfera, el centro de la qual esta en todo 
logar y la su circu(n)ferencia non en alguna parte. 

Aqueste, creyendo las animas ser inmortales, en Atenas 
en unos fuegos que vido se metio y asi se dio la muerte. 

« 

1 medulacion h. 



Aetnae specuiQ intempesta nocte deiecit nt, cnm repente non apparuisset, 
abiisse ad Dios crederetur. Wie mir im Mai 1866 bei einer besteigung 
des Atna gesagt wnrde, verknupft noch heute die sage eine nicht 
weit vom gipfel d$s berges gelegene altr5mische ruine mit der geschichte 
des Empedocles. Larousse^ Fleurs histor., s. 204 : Emp^docle. Vber die 
verschiedenen geriichte, wie er den tod gefunden, vgl. Diog. Laert. VIII, 
6*^ ^SS' S Vgl- Chrysippus, s. 108, z. 10; Zeno , bl. 88 a und Cato, 
bl. 94 b. Dieses kapitel dbersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. 
VII, De Empedocles, bd. I, bl. 192 a, mit ausnahme des »ut vitam fe- 
licioremc u. s. w. in iibereinstimmung mit der in CRLND enthaltenen 
fassung. 



192 



Cap. XLIX. Permenides. 

Permenides philosophus Athenis clamit'. 

Hic hominum habitaciones et consorcia fugiens in rupem 
Caucasi montis conscendit ubi et logicam invenisse dicitur^, 
Que postmodum rupes Permenidis appellata est. Auditor enim 
fuit Xenophanis^" et preceptor Zenonis^ 

Et claruit tempore Ciri regis persarum. 

Cap. L. Diogenes. 

Diogenes philosophus cinicus dictus fuit*, [id est:]^ ca- 

bi.69aninus^ Ipse enim et sue doctrine sectatores, * ut dicit Au- 

gustinus in libro * de civitate Dei *, contra humanam verecun- 

diam immundam impudentemque sentenciam profereba[n]t ^ ut 

scil., quoniam iustum est quod fit in legitima uxore, palam 

non puderet hoc facere, nec eciam in vico aut in platea quam- 

libet coniugalem concupiscenciam devitare. Vicit tamen pudor 

naturalis opinionem huius erroris. [Nam etsi perhibent hoc 

aliquando gloriabundum fecisse] ^ Diogenem , ita putantem 

sectam suam nobiliorem futuram si in hominum memoria in- 

signior eius impudencia figeretur, postea a cinicis cessatum 

est, plusque valuit pudor ut erubescerent homines hominibus 

quam error ut similes homines esse canibus affectarent^ Et 

infra : Videmus adhuc esse philosophos cinicos qui non solum 

amiciuntur pallio, verum eciam clavem ferunt, nemo tamen 

eorum audet hoc facere quod si aliqui ausi essent, ut non 

dicam, ictibus lapidancium, certe conspuencium salivis obrue- 

rentur. Pudet enim huius libidinis humanam sine ulla dubi- 

* 
1 Xenophontis HCRLNADGB ; nach Diog. Laert. verbessert. 2 Dyo- 
genes, ph. cin., Antistenis discipulus fuit, dictus est autem cinicus GR 
LNADGB. 3 CRLNADGB; et H. 4 libro .XHIL CRLNADGB Spec. 
hist. 5 cap. XX folgt hier in CRLNADGB. 6 L. 7 CRLNAD 
GB Aug.; Fertur tamen gloriabundum fuisse H. 

« 
a Vgl. Mullach, Fragm. Philos. graecor., bd. I, s. 109 fg. b Vinc. 
BelL Spec. hist. FV, 44. c Diog. Laert. Prooem. 15 u. IX, 24. Mul- 
lach a. a. o., s. 110. d Diog. Laert. Prooem. 15. Bis hierher fiber- 
setzt im Mer des Hist. Quint. aage, chap. VIII, De Parmenides, bd. I, 
bL 192 b. e Diog. Laert. VI, 33 u. 78. MuUach, Fragm. Philos. graec. 



K- 



193 



Cap. XLVni. Permenides. 

Permemdes filosofo florecio en Atenas en tienpo de Ciro, 
rrey de Persia. 

Aqueste, fuyendo las conpannias de las gentes y todas 
las otras moradas, fuese y subiose en una penna del monte 
Caucaso ^, y asy se dise que fue el primero que fallo la logica. 
La qual penna fue despues llamada la penna de Permenides. 
Aqueste fue oydor de Senofanes ^ filosofo, y maestro de Sejion. 

Cap. XLIX. Diogenes. 

Diogenes, filosofo , cinico , discipulo fue de Antistenes y, 
segunt dise Agustino en el catorseno libro de la cibdad de 
Dios, el y todos los seguidores de la su seta proferian una 
sentencia muy susia y muy inpudente contra la verguen^a 
umanal, es a saber : que pues lo que se fase en la muger propia 
es justa cosa, que non deven los onbres de aver verguen^a de 
lo faser pablica mente en el barrio o en la pla^a por desviar 
y apartar qualquier conyugal concupiscencia alli adonde viniese, 
enpero el pudor y verguen^a natural vence la opinion de aqueste 
error. E asy segunt disen que en algunt tienpo aquesto fisiese 
(Diogenes a) * gloria, aviendo pensado que la su seta fuese mas 
noble sy la su * ynpudencia fuese fijada* por mas insigne en-w.s? 
la memoria de los onbres que despues del avian de bevir, pero 
despues del fue cesado este error entre los cinicos filosofos, y 
mas valio el pudor por donde los onbres oviesen verguen^a de 
los onbres, que non el error por lo qual los onbres cobdiciasen 
ser semejables de los canes. E fablando Sant Agostin dise: 
aun oy veemos algunos filosofos que non sola mente usan del 
palio, mas aun traen la clava, pero ninguno dellos non osa 
faser aquesto, lo qual sy lo fisiesen non sola mente serian 
derribados de la saliva de los que los escupiesen, ca syn nin- 

guna dubda mucho se averguenna la umana natura de la tal 

» 
1 cantaso h. 2 Senofonte h. 8 a Diogenes h. 4 fingida h. 

* 
bd. II, 8. 297. S. s. 206, z. 20 fg. f Auguat. de civ. Dei, XIV, XX, Migne, 
bd. 41, sp. 428; kiirzer in Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 68: Aug. de civ. 
Dei XIV. 

• Bnrley 13 

^ OF THf 



UNIVtRSirY 

or 




194 

tacione naturam*. Hic vero Diogenes Antistenis discipulus 
fuit et adeo perseverans in studio suo ut quodam tempore, 
dum Antistenes preceptor eius ^ diceret ad discipulos : »Abite, 
magistrum vobis querite, ego enim deperii* *, ut ait Hieroni- 
mus"**, et cunctos discipulos a se repelleret, perseverantem * 
Diogenem a se removere non posset. Clava novissime mina- 
tus est ut abiret, cui ille subiciens caput ait: »Nullus tam 
'bi.69b durus * baculus erit qui me a tuo obsequio possit separare^« 
HiQ Diogenes omnes a se voluptates abdicans et cupiditates, 
ut refert Satirus in libro virorum illustrium, utebatur propter 
frigus duplici pallio * et peram habuit pro cellario, clavam ob 
corpusculi fragilitatem ac sustentacionem ^ qua senex membra 
sustentare solitus erat, poscens et a quolibet accipiens cibum. 
Habitabat autem in portarum vestibulis et porticibus civita- 
tum • usquequaque ^ profitens verum et transeuncium obiciens 
et notans ® vicia que mores * fedabant. Cumque torqueretur ^® 
in dolio* volubilem se habere domum iactabat et se cum tem- 
poribus immutantem ^*, frigore enim dolii os vertebat in me- 
ridiem, estate ad septentrionem , et ubicunque sol se inclina- 
verat Diogenis simul pretorium vertebatur'. Quodam vero 
tempore in usum potandi calicem ligneum habens vidit puerum 
concava manu bibentem. El^it calicem suum in terram dicens: 
»Nesciebam quod et poculum natura prebe[re]t ***. Hic tante 



1 »Diogeni8€ statt der bis »deperii€ folgenden worte und ohne »et€ 
vor >ciinctos« CRLNADGB. 2 ego enim iam reperi Hieron. Polycr. 
ego enm iam reperi Joh. Vall. ; ego enim iam recedo Spec. hist. ' 3 Hie- 
ron. contra Joviniannm CBLNADG6. 4 so CRNADGB; et perse- 

verantem H ; perseverantemqae L. 5 ac snstentacionem nicht in Hie- 
ron. Polycrat. Spec. hist. u. doctr.; sustentacionem et fragilitatem GR 
LNADGB; ad corpnsculi fragilitatem sustentandam Joh. Vall. 6 CR 
LNADGB Hieron. Polycrat. Spec. hist. u. doctr. Joh. ValL; civitatis H. 
7 ebenso Polycr. Joh. ValL ;■ ubique CRLNADGB; »u8que« bis »feda- 
bant« nicht in Hieron. Spec. hist. u. doctr. 8 transeuntium vetans 
CRLNADGB ; abigens aut notans Polycr. Joh. ValL 9 ebenso Polycr. 
Joh. Vall.; bonos mores CRLNADGB. 10 se torqueret CRLNADGB 
Polycr. Joh. ValL ; se contorqueret Hieron. Spec. hist. (doctr. ?). 11 eben- 
80 Hieron. Polycr. Joh. ValL; mutantem CRLNADGB; conmutantem 
Spec. hist. u. doctr. 12 ADGB; haberet CRLN Polycr. Spec. hist. u. 
doctr. Joh. ValL Hieron. 



195 

libidina. Una vegada, segunt escrive Geronimo contra Joyi- 
niano, como Antistenes, maestro de Diogenes, mandase a todos 
sns discipulos que saliesen todos fuera del auditorio, y Dio- 
genes perseverara en quedar y como non podiese alan^ar de 
sy amenasole con un palo que lo firiria sy non se fuese, al 
qual Diogenes inclinando la cabe^a dixo estas palabras: »Non 
puede ser ningunt palo tan duro que me aparte del tu obse- 
quio.« Aqueste, segunt dise Satiro en el libro de los varones 
yllustres, apartando de sy todas las cobdicias y deleytes usava 
por el frio dos palios y en logar de almario tenia una talega 
y por la flaquesa de su pequennuelo cuerpo usava traer un 
bordon en el qual sostenia sus mienbros, demandando ia cada 
uno, rrescibiendo lo que ese dia podia comer. Y fiso su mo- 
rada en los vestibulos de las puertas y a las entradas de las 
cibdades, y desde alli predicava la verdad y notava los vicios 
y costunbres de los que pasavan y rreprehendialos. E como 
en un tienpo tenia para uso del su bever un calis de madero " 
y vido un ninno que bevia con la mano fecha concava estonces 
quebro el calis * de madero disiendo: >Cierto nunca pense«i,L87b 

que la naturalesa avia dado a los onbres vasija con que bevie- 

« 
a August. de dv. Dei XIV, XX. b Vinc. Bell. Spec. bist. IV, 
.69: Hieron., libroll, c. Jovin., (XIV, Migne, bd. 23, sp. 304B). Polycr. 
V, XVn, bd. III, s. 332*. Vgl. Antisthenes s. 152, z. 12. c VinCiBell. 
a. a. o^: Hieron. a. a. o. Polycrat. a. a. o. Job. Vall., Comp. III, II, 1, 
bl. 116 b: Hier. c. Jov. Diog. Laert. VI, 2l. Erasm., lib. III, Diogenes 
Cynicus h Aelian. , Var. Hist. X, 16i d Boc. de Oro, s. 144, z. 5. 

Mullacb a. a^ o. Cic. Tuscul. III, 23: Hic Socrates commemorafcur, bic 
Diogenes; hic Caedlianum illud: Saepe est etiam sub palliolo sordido 
sapientia. e (Vinc. Bell.) Spec. mor. I, III, CIV: Hieron.: Idem Dyo- 
genes, ut melius philosopbie vacaret, degebat in dolio iuxta fontem, ba- 
bens dolium pro tecto, olera pro cibo, resecans a se omnem superflui- 
tatem. Bromyard, Paupertas, P III, Art. II, III : Tullius, lib. I, de tus- 
cul. qnest. refert de Diogene, quod in deserto pro domo solo dolio ute- 
retur etc. Herolt, Promptuar. exempl.PXLVIII. Aucb Gregor von Nazianz 
erwS.bnt das icid-ov des Diogenes, Oratio IV, (c. Julianum I,) LXXII, 
Migne, P. C. C. Ser. gr., bd. 36, sp. 596 A ; Poem* moral. X, de virtute, 
V. 225, Migne, bd. 37 , sp. 696 A. f Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 69 ; 

doctr. V, 104 : Hieron. a. a. o. : refert Safcyrus. Polycrat. a. a. o. Job. 
Vall., Brevil. II, 1, bl. 159 b: Hier. c. Jov. II, 29; bl. 116 b: Refert Sa- 
turuB. g Vinc. Bell. a. a. o. in Spec. bist. u. docfcr.; mor. I, III, 

CIV u. III, VII, n : Hieron. a. a. o. Refert Satyrus, (Migne a. a. o., sp. 

13* 



196 

fuit constancie quod nil de animi vigore remisit in eodemque 
vultus tenore, eciam adversis interpellantibus , perstitit' et, 
calcatis turbinibus fortuitorum, adversus omnem dolorem et 
miseriam uniformi duravit proposito. Dicebat enim eum a 
philosopho alienum et sui animi impotentem cuius virtutis et 
•bi.eoacontinencie fortuna vel mors sibi aliquid vendicaret^. * Dio- 
genis continenciam, ut ait Valerius libro quarto, vincere non 
potuit magnus Alexander, ad quem cum accessisset et in sole 
sedentem hortaretur ut, si qua ab eo prestari sibi vellet, in- 
dicaret, vir robuste prestancie ait: »Quod dare [michi] ^ posses 
nolo, sed rogo ne michi auferas quod michi dare non potes^.c 
Ex interposicione enim sua Diogeni solem auferebat. Sic igitur 
Alexander qui omnes quasi naciones devicit a Diogene .victus 
est eo die quo vidit aliquem cui nec dare quicquam posset nec 
eripere*. Et ideo , ut ait Seneca libro quinto * de beneficiis, 
potencior fuit Diogenes Alexandro omnia possidente, plus enim 
erat quod Diogenes noUet accipere quam quod Alexander posset 
dare '. Alexander Diogenem gradu suo donis temptavit pellere, 
sed celerius Darium regem persarum a ^ regno suo armis pellere 
potuit^ Hic Diogenes sui ipsius et omnium diviciarum con- 
temptor fuit, in paupertate sua voluntaria gloriabatur, precep- 
torem suum Antistenem laudans quod eum fecerat pauperem. 

1 CRLNADGB. 2 sexto HCRLNADGB. 3 gradu suo CRLN; 
gradu suo regali Dial. Creat. ; nicht in Val. Max. 

305 A). Polycrat. a. a. o., s. 333. Joh. Vall., Comp. IIT, II, 2, bl. 116c: 
Refert Sat. u. Seneca XLIV (vielmehr XC, 11); Brevil. III, I, bL 159 b: 
Seneea. Herolt a. a. o. (Corsini), Rosaio, cap. XX, Naturae Lex B, s. 36. 
Diog. Laert. VI, 37; Paley, bd II, 8.32. Erasm., lib. III, Diogenes 41. 
Larousse, Fleurs histor. , s. 184: Diog^ne. Bent, Short sayings, s. 189. 
Andere parallelstellen bei Mullach a. a.. o., bd. II, s. 310. 

a Dieselbe bemerkung uber Sokrates, s. 114, z. 9 fg., gemacht. b Joh. 
Vall., Comp. 111, II, 2, bL 116 c: Refert Satyrus; BrenLIII, l,bL 159 b: 
Seneca (?). c Vgl. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 68 ; doctr. V, 104 : Val. (Max.) 
IV, (III, Ext. 4). Joh. ValL, Comp. IIF, II, 2, bL 116d; Brevil. IFI, I, 
bl. 159 b: Val. IV, III. Bromyard, Paupertas P III, Art. II, III. Dialog. 
Creat., cap. CII: de bubalo caligario. Diog. Laert. VI, 38; Paley, bd, 
II, 8. 19. Bruson., lib. V, de philosophia, bl. 171 a. Erasm. , lib. III, 
Diogen. Cyn. 46. H. Sachs, Das ander buch (1560), Das ander theil, 
bl. 65: Gesprech Alexander Magnus mit Diogene, dem phisosopho. 
Costo, Fuggilozio, s. 506. Guicciardini, Detti, bl. 124 a ; L*hore, bl. 274 b. 



197 

sen.€ Aqueste tanto fue de constante animo que ninguna cosa 

perdono a sy mesmo del rrigor de su anim^, en aquese mesmo 

tenor de cara estovo en las cosas adversas que en las pros- 

peras, e sienpre duro en proposito uniforme contra todo dolor 

y miseria. E desia que muy ageno era del filosofo y muy 

inpotente era sobre su animo aquel (del qual) * la sti virtud 

o continencia (la fprtuna) ^, muerte o otra cosa podia desba- 

ratar. E segunt dise Valerio en el libro quarto, nunca Ale- 

xandre pudo vencer la continencia de Diogenes al qual como 

Alixandre allegase y lo fallase asentado al sol, dixole Alexandre 

que le demandase qualquier cosa que quisiese, que el gela daria, 

pero el varon de muy rrobusta prestancia rrespondio, disiendo : 

»Lo que darme puedes yo non lo quiero, pero rruegote que 

non me tires lo que non me puedes dar.« E desialo porque 

con la su sonbra estorvava que el sol non dava a Diogenes, 

asy que Alixandre que casy todas las naciones vencio fue de 

Diogenes vencido en ^ aquel dia que vido a uno al qual nin 

le pudo dar nada nin quitar. E porende dise Seneca en el 

Kbro quinto * de beneficios : mas poderoso fue Diogenes vasio 

que Alixandre con todas las cosas poseyente y mas era lo que 

Diogenes non queria rrescebir que lo que Alixandre podia dar. 

E Alexandre tento de lan^ar a Diogenes del grado en que 

estava, pero mas ayna pudo lan^ar por fuer^a de armas a Dario, 

rrey de Persia, del su rreal estado que non a este. Aqueste 

Diogenes, menospreciador de sy mesmo y de todas las rrique- 

sas , en la su pobresa voluntaria se gloriava , alabando a su 

maestro Antistenes que lo avia fecho pobre y disiendo : » Aquel 

* 
1 que h. 2 de forma b. 3 y h. 4 sesto b. 

« 
*Ijarousse, Fleurs histor., s. 467: Ote toi de mon soleil. Andere parall. 

bei Mullach, Fragm. Philos. graecor., bd. II, s. 297. d Seneca de 

benef. V, VI, 1. Joh. ValL, Comp. III, II, 3, bl. 116 c; Brevil. III, 1, 

bl. 159 b: Sen. V de ben. Bromyard a. a. o: Seneca. Dial. Creatur. 

a. a. 0. Gesta Roman., c. 183, s. 589; parallelstellen, s. 742. e Vinc. 

Bell. Spec. hist. IV, 68: Helynandus XVII libro: de hoc Diog. pulcre 

ait Seneca; doctr. V, 104: de Diog. pulcre ait Seneca (de benef. V, IV, 

4). J. de Cessolis, de ludo scach., bl. XV a; Joh. Vall., Comp. III, II. 

3, bl. 116 c; Brevil. III, 1, bl. 159 b; Bromyard a. a. o., u. Dial. Crea- 

tur. a. a. o. mit hinweis auf Seneca. Herolt a. a. o. (Latini), Fiore, 

Diogene, s. 10. f Val. Max. IV, III, Ext. 4. Dialog. Creatur. a. a. o. 



198 

Dicebat enim de illo: »Ille me augebat, mendicum fecit ex 
divite et pro ampla domo me fecit in dolio habitarec, ut di- 
■citur in libro Saturnalium*. Hic dum sederet ad solem in via, 
ut dicit Helinandus libro .XH. ^, et eum quidam cecus pro- 
grediens * cum baculo oflFenderet ait ad eum Diogenes : >Tolle 
bi.eob oculum tuum,« baculum eius appellans * ipsius oculum^. Huic, 
ut ait Yalerius libro .lUI. , lavanti olera in Siracusa dixit 
.Aristippus: »Si Dionysium adulare velles pauper non esses.« 
Cui ille ait: >Si pauper tu esse velles Dionysium non adula- 
res''*« Hic, ut narrat Agellius^* libro .H. , se in servitutem 
venundaverat. Quem cum emere vellet Xeniades corinthius, 
quid artificii novisset, percunctatus est. »Novi«, inquit, »li- 
beris imperare.« At ille miratus responsum statim eum manu 
misit filiosque suos ei tradens, >Accipe«, inquit, »liberos meos 
quibus imperes*.« Item, ut ait Seneca in libro de tranquil- 
litate anime, Diogenis unicus servus, Manes ^ nomine, aufugit. 
Amico vero eius ammiranti cur eum non reduceret ait : »Turpe 
estManen* sine Diogene posse vivere, Diogenem vero sineMane* 

non posse'.« Dicebat enim Diogenes, ut dicit Tullius in li- 

« 

1 .XYII. GRLNADGB Spec. hist. Da die ersten vier und vierzig 
bdcher dieser chronik verloren gegangen sind, so ist nicht mehr zu be- 
stimmen, welche von beiden angaben die richtige ist. 2 progrediens 
nicht in CRLNADGB Speo. hist. 3 Obgleich Burley sich ausdrack- 
lich auf Gellius beruft, die angezogene stelle, auch wenn keine andere 
vorlage, ohne widerrede als quelle gelten wiirde, scheint diese doch des 
Vincenz von Beauvais Spec. hist. zu sein. Namentlich spricht dafELr 
die zu grosse anng«herung von Burleys »miratu8 responsum statim 
eum manumisit« an des Vincenz »miratus responsum Xeniades sta- 
tim eum misit manu« gegeniiber dem »Tum Xeniades responsum eius 
demirat et manu misit« des Gellius. 4 Seneca Diog. Laert.; Mathen 
HCRLNADGB Joh. Vall. 

a Macrob. Saturnal. VIII, III, 21. Joh. Vall., Comp. m, H, 3, bj. 
116 d: librol, de saturnal. b Vinc. Bell. Spec. hist IV, 68: Helinan- 
dus XVII libro; mit dem weiteren zusatze: cumque ille qnereret quid 
ibi faceret respondit: »In venacione sum et quos capio non habeo, quos 
autem non capio, hos habeo.« Pediculos enim in vestimento querebat 
et quia quos capiebat obtenebat ideo dicit se captos non, habere, non 
captos autem habere. Vgl. Homer, s. 60, z. 3. c Vinc. Bell. a. a. o. ; 
Spec. doctr. V, 104 u. 168: Val. (Max.) IV, (111, Ext. 4); mor. I, III, 
CIV u. III, VII, II. Joh. ValL, Comp. III, II, 10, bL117c; BreviL IV, 



199 

me acrescento, queme fiso mendigo de rrico y por casa muy 
ancha me fiso morar en los vestibulos,« segunt * se dise en el*bi.38a 
libro de los saturnales. Y como aqueste estoyiese asentado 
, en el camino al sol, segunt dise Helinando^ en el libro tercero, 
y un ciego le firiese con un bordon Diogenes le dixo : »Desvia 
alla tu ojo,« llamando ojo al bordon. E segunt dise Yalerio 
en el libro quarto, Aristipo ovo dicho a Diogenes que estava 
lavando (ber^as) en Ceracusas : »Sy tu quisieses lisonjear a 
Dionisio, tirano, non serias pobre.« Al qual Diogenes rrespon- 
dio: >Y aun sy tu quisieses ser pobre a Dionisio non lison- 
jarias.« Aqueste , segunt cuenta Agelio en el libro segundo, 
vendiose a sy mesmo y asy vino en servidunbre , y como lo 
quisiese conprar Xeniades^, corintio, preguntole* que oficio 
sabia. Diogenes rrespondio: »Se ensennorearme de los Kbres.« " 
E aquel maravillado de la su rrespuesta luego lo ahorro y le 
dio libertad y diole a sus fijos disiendole : »Cata aqui mis fijos 
libres de quien te ensennorees.« E segunt dise Seneca en el 
libro de tranquilitate animi que, como Diogenes toviese un 
siervo solo al qual llamavan Manes ^ el siervo fuyo. Y un su 
amigo de Diogenes se maravillava de como Diogenes non le 
fasia buscar y tomar a sy, al qual Diogenes rrespondio : :>Pea 
cosa seria poder Manes* bevir syn Diogenes y Diogenes non 
poder bevir syn Manes*.« Desia Diogenes, segunt escrive Tullio 

1 Elinandro h. 2 Xemades h. 3 pregnntaronle h. 4 Matthe h. 

« 
1, bl. 160 d: Val. IV, III. Bromyard, Adulacio, A XV, Art. IV, XXVII: 
Fertur. Dialog. Creatur., cap. CXVIII : de mure et murilego, Val. IIII, 
III. Diog. Laert. VI, 58. Erasm., lib. III, Aristipp. 1 ; Diog. Cyn. 148, 
an der letzteren stelle ersetzt Plato den Aristipp. Pauli, Schimpf und 
ernst, nr. 382. Vgl. Aristipp, s. 144, z. 14. d Aul. Gell. II, XVIII, 9. 
Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 68 : Macrob. in Satumal. (I, XI , 43). e Joh. 
Vall., Comp. III, II, 7, bl. 117 b: Agell. II, (XVII). Diog. Laert. VI, 74 u. 
29. Stob., bd. I, 8. 81, Sermo III, nr. 63; Paley, bd. I, s. 28. Bruson., 
lib. II, de fiducia, bl. 72 a; lib. V, de philosophia, bl. 171 a. Erasm., 
lib. 111, Diog. Cyn. 20. Hondorff, bl. 206 b : Chroniken Sebast. Franck. 
Bent, 8. 189. f Seneca, de tranq. animi, VIII, 5. Joh. Vall., Comp. 
Ill, II, 5, bl. 117 a, Sen., de tr. an. Diog. Laert. VI, 55. Stob., bd. II, 
s. 367, Sermo LX, nr. 47. Aelian, Var. hist. XIII, 28. Bruson., lib. II, 
de fuga, bl. 71 a. Erasm., lib. III, Diog. Cyn. 133. Guicciardini, L'Hore, 
bL 360 b. 



200 

bro .V. de tiisculanis questionibus , se vita et fortuna regem 

persarum superare ^ eo quod sibi nil deesset, illi autem satis 

nunquam foret, et ideo se illius voluptates non desiderare di- 

cebat quibus iUe saturari * non poterat, ipse ". autem suas gratis 

consequebatur *. Puit autem Diogenes mira paciencia preditus, 

ut ait Seneca libro .111. de ira. Cum Diogenes de ira disse- 

reret coram discipulis suis adolescens quidam protervus, ipsum 

temptando, in faciem eius conspuit. Interrogatus vero an iras- 

ceretur contra illum ait: »Non irascor, sed dubito an irasci 

bi.6ia oporteat *^.« * Alia vice, ut scribit Seneca ibideni, dum* ageret 

causam Lentulus quidam, attracta pingui saliva, eius aspersit 

faciem. Cui Diogenes quieta mente dixit : »Affirmabo, o Len- 

tule, coram omnibus falli eos qui te negant os habere^**.* 

Quidam alius verbis dehonestavit Diogenem, et cum illi non 

responderet interrogavit quidam cur maledicenti non daret re- 

sponsum. Ait : »Nolo contendere cum homine super re in qua 

ille qui obtinet vilior reputatur^.c Alius similiter ipsum de- 

honestavit verbis contumeliosis, nec respondit. Et dixerunt ei 

« 

1 CBLNADGB Cic; snperasse H; disputare solebat quanto .... 
superaret Joh. Vall. 2 satiari Cic. Joh. Yall. 3 »ipse« bis »con- 
sequebatur* nicht in CRLNADG6; suas eum (Fersarum regem) consequi 
nullo modo posse Cic. Joh. ValL 4 Burley schreibt hier dem Diogenes 
von Synope einen ausspruch zu, welchen Seneca dem Diogenes von Ba- 
bylon in den mund legt. 5 cum ADGB. 6 Dass Burley hier von 
Diogenes berichtet, was Seneca von Cato erzahlt, ist vielleicht dem 
umstande zuzuschreiben , dass in seinem exemplare des »De ira« die 
worte >Cato noster melius« fehlten oder dass er sie iibersah und nun, 
da so eben von «Diogenes stoicus« die rede gewesen war, diese sJltze 
auch auf ihn bezog. 



a Cic. TuscuL V, XXX, 92. Joh. ValL a. a. o. : TulL V Tusc. quest. 
b Seneca de ira III, XXXVIII, Diogeni philosopho stoico. Joh. Vall., 
Comp. III, II, 6, bl. 117 a: Diog. phiL st., u. BreviL IV, 3, bL 162 b. 
Sen. de ira III, de Diog. ErAsm., lib. III, Diog. Cyn. 188. Ich glaube, 
irgendwo gelesen oder geh^rt zu haben, dass Gellert nach einer von 
ihm gehaltenen vorlesung iiber die wohlthatigkeit von einem studenten 
um eine unterstutzung in seiner noth angesprochen worden sei in der^ 
absicht, um zu priifen, ob des professors thaten mit seiner lehre uber- 
einstimmten, und dass Gellert, geruhrt von den klagen des bittenden, 
aber in augenblicklicher geldverlegenheit , einen silbernen becher her- 



201 

en el libro quinto de las tosculanas questiones , que sobrava 
y pasava el en buena fortuna y vida al rrey de Persia por 
quanto a el non le fallescia nada y al otro non avia cosa que 
le fuese asas. E porende desia que non queria desear los de- 
leytes de aquel de los quales el non se podia fartar. E fue 
Diogenes guarnido de maravillosa paciencia. E, segunt dise 
Seneca en el libro tercero de yra, como Diogenes estoviese de- 
partiendo la yra un mo^o mal acostunbrado escupiolo en la 
cara y preguntaron a Diogenes sy se ayrava contra el mo^o. 
El rrespondio: »Yo non * me ensanno, mas dubdo sy convenia •bi.ssb 
de me ensannar.* Otra vegada, segunt escrive Seneca en este 
mesmo logar, como Diogenes estoviese disputando en una causa 
un onbre, Uamado Lentulo, atrayda en su boca la gruesa sa- 
liva, esparsiola en la cara de Diogenes, al qual Diogenes con 
mente quieta y sosegada dixo : »De aqui adelante afirmare, o 
Lentulo, que se engannan todos aquellos que nieguan que tu 
non tienes boca.« Otro denosto por palabra a Diogenes, y como 
el non rrespondia uno le pregunto que porque non dava rres- 
puesta a quien le desia mal. El rrespondio: »Porque non 
quiero contender con onbre sobre cosa que el que vence es 
rreputado por mas vil.« Por semejante otro desonrroa Dio- 
genes por palabras contumeliosas ydixeronle: >(}Porque non 

vorgeholt habe, um so dem »armeii'zn helfenc. c Nach Seneca a. a. 
o. ein wort des Cato; Erasm., lib. V, Cato maior 55. Dagegen legt es 
anch der Dialog. Creatur., c LXXXI, de milvo qui decepit pullos cuius- 
dam cornicis mit berufung auf Seneca dem Diogenes bei; ebenso Joh. 
Vall., Brevil. IV, 3, bn62 a, wahrend Comp. III, II, 6, bl. 117 a, »quanto« 
aus »Cato« geworden ist, vgl. Quato videbitur melius s. sustinuisse mit 
Seneca: Cato noster melius. Bruson., lib. V, de patientia, bl. 150 b: 
Diog. Fulgosius, bl. 122 b: de Diog. stoico. Pauli, Schimpf und ernst, 
nr. 477 : Diog. Beruhte die verwechslung des Diogenes mit Cato etwa 
darauf , dass in handschriften Senecas die aus ihm angefuhrten worte 
fehlten? Fiore di Virtu, s. 118: Disse Taltro: »Odi, com' egli favella, 
questo traditore ! (d. h. Coarda, ein zur zeit des Friamus lebender phi- 
losoph) Ed egli rispose: »Io dirb oggimai a cui dirk, che tu hon hai 
lingua, che egli s^inganna.« (Zambrini, Libro di nov. ant. nr. XXI, 
8. 47 fg.) d Boc. de Oro, s. 150, e. In Stob., bd. I, s. 300, Sermo 
XIX, nr. 4; St. Mazim. X, sp. 785 C, und Anton. Melissa I (al. 53), 
sp. 948 C wort des Demosthenes, ebenso in Erasm., lib. V, Demosth. 22. 
Fubl. Syr. (Zell) 919: Vinci expedit, damnosa ubi est victoria. 



202 

quidain: >Cur non respondesPc Ait: »Non possum ego illi 
respondendo dehonestatem interre tantam quantam ipse sic 
loquendo intulit sibi ipsi\« Alius rursus dehonestavit ipsum 
verbis contumeliosis ; nec dedignatus ^ est ^. Et dixerunt ei 
quidam: »Quare non dedignaris^?* Quibus respondit: »Hic 
dehonestator meus aut est yeridicus aut mendax. Si veridicus, 
propter veritatem non irascor, si mendax, deest indignacionis 
causa, ex quo ipse non novit quod dixit°.« Gum quidam ei 
referret quod quidam amicus eius contra ipsum maledicta dixisset 
ait : » An amicus meus ista ^ dixerit dubium est, de te autem 
quod huiusmodi® dixeris manifestum^ est^« Cum quidam ei 
niinciasset : »Cuncti te vituperant«, »Oportet«, inquit, »sapien- 
ciam ab insipientibus impugnari, esse enim se meliorem iudicat 
bi.6ib mala lingua quem carpit*, superat autem consciencia * quicquid 
mala finxerit * lingua^* Interpgatus fuit Diogenes quid agen- 
dum sit homini ut non irascatur. Qui ait : iRecordetur homo 
quod non semper est necesse ut serviatur illi, immo versa vice 
alteri serviendum interdum erit, nec oportet ut iugiter obe- 
diatur^ illi, sed interdum oportet ut obediat alteri, nec ne- 
cesse est ut semper ab aliis toleretur, sed eciam quandoque 
ipse paciatur. Et ipse cum hoc fecerit mitigabitur ^ ira eius*^.« 
Fertur quoque de Diogene quod , cum quendam inopem ® ro- 
garet et panem ab eo peteret et circumstantes de hoc mira- 

1 indignatus, indignaris CRLNADGB. 2 CRLNADGB ; ita H; 

id Joh. Vall. ; haec Caec. Balb. ; hoc Dial. Creat. 3 hoc CRLNADGB ; 

id quidem mihi de te manifestum est Caec. Balb. Joh. YaU.; certnm 

est autem mihi quod maledicis Dial. Creat. 4 michi manifestum (^ 

RLN. 5 confinxerit CRLN Caec. Balb. Spec. hist.; confinxit ADGB. 

6 CRLNADGB ; oporteret iugiter obedire H. 7 debilitabitur CRLN 

ADGB. 8 Sieh die parallelen. 

* 
a Boc. de Oro, s. 151, f. Vgl. ein wort des Aristoteles, bl. 70 a u. 

des Xenocrates, bl. 77 b. b Vgl. Aristipp, s. 146, z. 11 fg., u. Xenocrates 

a. a. 0. c Boc de Oro , s. 154, a. Lib. de morib. , s. 139 , nr. 42 : 

»Homines de te male loquuntur.« »Si merito. quod loquuntur non mo- 

lestum est, sed qnod non mentiuntur; sin immerito, innocentia mea 

nunc maxime gaudeo. Apparet enim, illos obiecturos vera, si possent.« 

Pseudosen. de morib. 42, nach WQlfflin aus Sen. de remediis fortuitor. 

7, 3; in Zells ausorabe habe ich jedoch nur 3,hnliche stellen, nicht aber 

diese gefunden. Fiore di Virtu, s. 119 : Coarda erkiart dem kSnig Pria- 

mus : »Ciascuno, a cui b detto villania, dee pensare, se quello, che gli b 



203 

le iTespondes?« Y el dixo: »Porque yo non podria darle 

tanta desonrra rrespondiendole , quanta el se dio a sy mesmo 

fablandome.< Asy mesmo otro ynjuriolo por palabras de con- 

tumelia y dixeronle : ^(jPorque non te indignas contra aquel ?« 

El qual rrespondio : »Porque este que me ynjurio o es verda- 

dero o mentiroso (en) lo que dise, sy verdadero, por la ver- 

dad non me devo ensannar, sy mentiroso, ya fallesce la causa 

de la indignacion pues non ovo noticia de lo que dixo.< Como 

uno le rrecontase que un su amigo le avia dicho mal del, al 

qual Diogenes rresponde: »Que mi amigo esto aya dicho esta 

en dubda, pero que tu melo ayas dicho, esto esta magnifiesto.< 

E como unos le denunciasen que algunos otros lo vituperavan 

Diogenes rrespondio: »Conviene que la sapiencia de los onbres 

insipientes sea inpugnada, ca la lengua mala por nlejor judga 

a aquel de quien rreprehende, pues sobra* la buena conciencia 

a qualquier mal que le lan^are la mala lengua.« Preguntado 

fue Diogenes que devia faser el onbre para non se ensannar. 

El rrespondio : »Rrecuerdese que non es syenpre necesario que 

sea servido de otros, mas algunas veses conviene * que obedesca •bi.a^» 

a otros, nin cunple que cada dia obedescan a el, porende al- 

guna ves ha de servir el a otro, ca non es necesario que syenpre 

de los otros sea tolerado, mas que algunas veses padesca el 

mesmo. Y quanto esto fisiere el se dolera de la su yra.« 

Disese que, Diogenes como estoviese rrogando a un onbre me- 

nesteroso que le diese del pan y todos los que estavan alder- 

• 
1 sobre h. 

« 

detto, ^ vero o no, e B*egli d vero, non se dee turbare, perocchd colui, 
cbe fa il male, dee bene sofferire, che gli sia detto, non turbandosi di 
queUo udire, perocchd non si turbb a farlo ; e s*egli d bugia quello, ch'egli 
, ha detto, non se ne dee curare , che maggiore ira non si pu6 fare a 
colui, che dice villania, come a mostrare di non^curarsi.« (Zambrini a. 
a. 0., nr. XXI, s. 49.) d Caec. Balb., s. 28, XXIV, 3. Joh. ValL, 
Gomp. III, III, 12, bl. 117 d: tractat. de dictis philosoph. Dialog. Crea- 
tur., c CXV, de onagroet apro. Vgl.Plato,s.222,z.7fg. e Caec. Balb. 
s. 34, XLV; Friedr. 114. Polycrat. III, 14 , bd. III, s. 210. Joh. Vall. 
a. a. 0. : de dictis ph. Et hoc idem recitatur in Polycrat. IV, XIV; 
Brevil. IV, *3, bl. 161 c: de nugis philosoph. Sentent. falso inter Publil. 
recept. 109; Friedr. 189. f Vinc. Bell. Speo. hist.IV,68: Helynandus, 
XVII libro. Caec. Balb., s. 39, § 17 ; Friedr. 180. g Boc. de Oro, s.l49, e. 



204 

rentur ait: »Ideo hoc facio quod condisco ferre repulsam*.« 
Dum Alexander rex coram Diogene transiret Diogenes, tan- 
quam spemens, illum non respexit. Cui dixit Alexander: 
»Quid est, Diogenes, quod me non respicis, quasi mei non in- 
digeas ?« Cui ille : » Ad quid necesse habeo servum servorum 
meorum ?« ]Cui Alexander : >Numquid servorum tuorum servus 
ego sum?« Ait sic: »Quia ego prevaleo cupiditatibus meis, 
semper frenans illas et subiciens michi ipsas ut michi serviant. 
Tibi autem cupiditates prevalent et servus earum efficeris, 
earum obtemperans iussioni; servus ergo es servorum meo- 
rum^.« Alia vice dum, presente Diogene, quidam versificator 
extoUeret multis laudibus Alexandrum presentem assumens 
Diogenes panem cepit comedere. Cui quidam dixerunt: »Quid 
agis?« Alt: ^Utilius est sic agere quam audire mendacia^c 
•bi.Gja* Cum quidam homo turpisforme, sed dives admodum domum 
suam Diogeni ostendisset, omnibus in ea locis auro nitentibus 
et omatis, hic in faciem hominis divitis spuit. Interrogatus 
vero cur hoc faceret ait, quia nichil aliud ita vile in domo 
illa vidisset ubi ^ posset mittere sputum suum^ Hic cum 
vidisset iuvenem bonorum morum, facie tamen turpi, ait: 
>Anime illiils bonitas dat multum pulchritudinis faciei eius"*.* 

Item cum vidisset quendam decorum facie et moribus inho- 

» 
1 »ubi« bis »siium« nicht in CRLN; sItc&v xeCpovra t6tcov jiyj eOpiQ- 
xivai Diog. Laert. 

* 

a Caec. Balb., s. 24, XIV, 2: cum quandam statuam panem pos- 
ceret. Diog. Laert. VI, 49: 'gxet zoik dvdpdavxa; Paley, bd. II, s. 14. 
Erasm., Ub. III, Diog. Cyn. 99. Bent, s. 189. b Dialog. Creatur., c 
XIV, de smaragdo et anulo. Boc. de Oro, s. 144, c. Fabliaux et contes 
des po^tes fran^. des XI, XH, XIII, XIV et XV si^cles, publ. par Barbazan 
etM^on, Paris 1808, bd. II, s. 172. H. Sachs, Das ander buch, das ander 
theil, bl. LXVI d : Gesprech kQnig Alexander Magnus mit Diogene, dem 
philosopho. Camerarii Sentent. 63 : In quo cupiditas regnat, ille servus 
est, in Orellis Publ. Syr. Sent., s. 111. c Boc. de Oro, s. 149, f. d Caec. 
Balb., s. 25, XVI, 1. Joh. Vall., Comp. III, III, 12, bl. 117 d: tract. de 
dictis philosoph. Dialog. Creatur. , c. LIV : De strucione et cirurgico : 
De talibus ait Augusfcinus : Ecce omnia pulcra sunt cum hominibus,. et 
ipsi sunt turpes. Unde quidam rex fecit convivium prinolpibus suis. 
Et cum non essefc aliquis angelus in domo eius qui non esset coopertus 
purpura et aliis preciosis affuit quidam philosophus qui-cum vellet ex- 



205 

redor se maravillasen, Diogenes dixo: >Poreso fago yo aquesto 
porque aprenda * en lo faser a sofrir rrepulso y sagodimiento.« - 
Como el rrey Alexandre pasase ante Diogenes Diogenes, asy 
como menospreciandolo, non lo miro, al qual dixo Alixandre : 
»(iQue cosa es esta, Diogenes, que non me miras, asy como sy 
non me ovieses menester?« Al qual Diogenes rrespondio: 
»(SPara que rrespondere al siervo de mis siervos?« Estonces- 
Alixandre le dixo: »^Y como yo so siervo de los tus sier- 
vos?« Diogenes rrespondio: »Yo me ensennoreo de las mis 
cobdicias, rrefrenandolas y metiendolas fondon de los mis pies 
porque sirvan a mi, y las tus cobdicias se ensennorean de ty, 
y tu eres fecho siervo dellas, obedesciendo los sus apetitos asy 
que bien eres siervo de mis siervos.» Otra ves como un ver- 
sificador alabase mucho a Alixandre, seyendo presente Diogenes, 
y lo ensal^ase mucho por sus metros Diogenes comen^o de co- 
mer del pan. Algunos le dixeron: ^^jQue es aquesto que fa- 
ses?« El respondio: »Mas provechosa cosa es comerpanque 
oyr lisonjas y mentiras.« Como un onbre de forma muy torpe, 
pero muy rrico demostrase a Diogenes su casa la qual era toda 
rresplandecienfce de oro Diogenes la menosprecio ante la cara 
de aquel onbre. Y preguntaronle porque lo avia fecho. El 
rrespondio porque non avia visto otra cosa tan vil en toda la 
casa como a su duenno. Como Diogenes viese un mo^o de 
buenas costunbres, pero muy feo de * cara Diogenes dixo: >La«bi.39b 
bondad del anima de aqueste da mucha fermosura a la su cara.« 
Asy mesmo como viese uno fermoso de cara y muy desonesto 

1 aprendo h. 

« 

puere expuit in faciem regis. Et cum ministri propter hoc vellent eum 

ducere ad suspendendum non permisit rex, sed quesivit a philosopho 

quare hoc fecisset. Cui respondit: >Vidi alia loca plena argento et 

auro et gemmis et purpuris preciosis. Et ideo in barbam regis, incras- 

satam et ex pinguedine et cibo immundam, expui. Non enim vidi lo- 

cum minus nitidum.« Quod audiens rex compunctus est et humiliatus. 

(Corsini), Rosaio, c. LXV: VanagloriaB, s. 78: der ungenannte konig 

des Dial. Creat. ist hier Alexander. Diog. Laert VI, 32, aber II, 75 

von Aristipp berichtet, welchem 2t|iog Atovuoiou Tdiitoc sein haus zeigte. 

Galeni Adhortat. ad artes addisc. c. VIII, Opera, bd. I, s. 18: Diogenes; 

Paley, bd. I, s. 48. Pauli, Schimpf und ernst, nr. 475 : Philosophus und 

k($nig; mit parallelstellen. e Boc. de Oro, s. 145, e. 



206 

nestnm ait: »0 quam bona domus et malus hospes^.« Item 

videns quendam idiotam sedentem ^ super lapidem ait: »Lapis 

sedet^ super lapidem^.« Consueverat Diogenes dehonestare ho- 

mines scienciam odientes. Et quadam die ascendens in locum 

eminentem exclamavit alta voce: »0 vos homines, convenite. 

Habeo vobis aliqua intimare.« Et convenientibus multis cum^ 

• neminem intelligentem adesse videret* ait: »Non vos voco, 

sed homines. Vos enim estis bestie qui secundum racionem 

non vivitis et sapienciam non studetis°.« Item vidit Diogenes 

iuvenem decorum, diligenter studentem ac sapienciam addiscen- 

tem. Cui dixit: »Bene agis, nam vis* pulchritudinem anime 

tue pulchritudini tui corporis* convenire*.« Infirmatus est 

quandoque Diogenes. Et cum eum confortarent amici, dicen- 

tes: »Ne timeas quia hoc a Deo est,« ait: »Propterea plus 

bi.68b timeo*'.^ Cum illi de sub capite * nocte fur sacculum cum 

nummis subtrahere conaretur et iste^ sentiret^ ob contem- 

tum pecunie et desiderium requiei® ait: »Tolle, infelix, tolle 

ut facias utrosque dormire^« Cum vidisset quendam filiam 

suam mortuam sepelire ait ei : »Hodie bonum generum susce- 

pisti*^.* Interrogatus Diogenes cur cinicus, id est: caninus, 

vocaretur a philosophis, ait: »Quia latro ignorantibus et blan- 

dior sapientibus^.« Interrogatus cur tam magnam nutriret 

barbam ait : »XJt eam cicius ® videns et tangens virufti me esse 

meminerim ^®'.« Interrogatus cur homines abhorreret nec vellet 

cum eis vivere, ait »Malos horreo propter pravam ipsorum 

vitam *^, bonos vero quia cum malis vivunt^.« Interrogatus 

* 
1 »sedentem« und »8edet« ausgelassen in CRLN. 2 »cum« bis 

»videret« nicht in CRLN; xal ouvsX^ivxwv , xa^txexo t^ paxxYjpiqp elTwftv 

Diog. Laert. 3 vidisset ADGB. 4 vis facisque H. . 5 aspectus 

CRLNADGB. 6 ille CRLN Caec. Balb. 7 CRLNADGB Caec. Balb. 

sentiens H. 8 nur »contempta pecunia* CRLNADGB. 9 frequenter 

eam tangens Spec. mor.; subinde eam tangendo Caec. Balb. 10 »et 

viriliter agam« hinzugefiigt im Spec. mor. 11 CRLNADGB; propter 

malam eorum vitam et pravam eorundem famam £[. 

« 

a Boc. de Oro, s. 148, b. b a. a. o., s. 148, c. c Diog. Laert. 
VI, 32; Paley, bd. II, s. 97. Bruson., lib. VII, de viris, bl. 206 a. Erasm., 
lib. III, Diog. Cyn. 25. Boe. de Oro, s. 148, d. d Boc. de Oro, s. 156, c. 
e a. a. o., s. 148, f. f Caec. Balb., s. 34, XLVI. (Vinc. Bell.) Spec. mor. 
I, III, CIV u. III, VII, iL Thomas Cantipratanus II, 22, s. 235: Dicfcum 



207 

de costunbres dixo: »]0 quan buena casa y quan mal huesped 
en ella!« Iten yido a un ydiota y necio onbre asentado en 
una piedra y dixo: »La piedra esta asentada sobre la piedra.« 
Acostunbrava Diogenes maltraer a los onbres que aborrecian 
la ciencia, y un dia subiose en un logar alto y comen^o a 
desir en alta bos: »iO vos otros onbres allegadvos aca!« Y 
como muchos se allegasen dixoles: »To non ilamo a vosotros, 
mas a los onbres, ca vosotros bestias soys, pues non bevis 
segunt la rrason nin estudiays en la sabiduria.« Iten vido 
Diogenes un mo^o fermoso que aprendia sabiduria, y dixole: 
»Bien fases, pues quieres que la fermosura de la tu anima con- 
cuerde y convenga con la fermosura de tu aspecto.« XJna ve- 
gada adolecio Diogenes y los sus amigos comen^aronle a con- 
fortar, disiendo: »Non temas, que esto de Dios es.« El qual 
rrespondio: >Por eso temo mas.« Como un ladron de noche 
tantase de sacar un talegon de dineros que Diogenes tenia fon- ] 
don de su cabecera y como Diogenes lo sintiese, menospreciando 
el dinero, dixo estas palabras : »Tomalo ya, desventurado, por- 
que fagas dormir a entramos.« Como viese a uno que enter- 
rava su fija dixo estas palabras: »0y cobraste buen yemo.« 
Preguntaron a Diogenes porque se Uamava cinico de los filo- 
sofos. El rrespondio: »Porque ladro a los necios y falago a 
los sabios.« Preguntaronle porque criava tan grant barba. El 
rrespondio: »Porque quanto mas ayna la veo y mela toco^, 
tantas mas veses seme acuerda que soy varon.« Preguntaronle 
que porque aborrescia a los onbres y non queria bevir entre 
ellos. El rrespondio: »Yo aborresco a los malos por la*su«bi.4o 

mala vida, y a los buenos porque biven entre los malos.« Pre- 

« 

« 

1 tunco h. 

Diogenis. g Boc. de Oro, s. 146, e. b Diog. Laert. VII, 60; Paley, 
bd. II, s. 48. Erasm., lib. III, Diog. Cyn. 159. Boc. de Oro, s. 144, b. 
i Caec. Balb., s. 27, XIX, 1 ; Fried. 24. ( Vinc. Bell.) Spec. mor. III, V, II : 
Lusander philosophus interrogatus u. s. w. vgl. Plutarch, Ljsander I, 
Vitae, bd. I, s. 518. Joh. ValL, Comp. III, II, 12, bL 117 d: tract. 
de dictis philos.: Interrogatus (Diogenes) cur tantam barbam gereret 
respondit : »Si mulier esset barbata quasi portentum esset. Vir autem 
barbatus cur accusatur ?€ assignans in barba difierenciam sexuum. k Boc. 
de Oro, s. 146, d mit parallelstellen. Giiicciardini, Detti, bl. 73 b : Ti- 



208 

a quibus homo sibi^ cavere debeat ait: »Ab invidia amici et 

a fraudibus inimici^» Interrogatus que hora esset comestioni 

congrua ait: >Habenti quod comedat hora est congrua cum 

famescit, non habenti quando habere potest^.* Interrogatus : 

»Quid est infirmitas?« ait: »Carcer corporis°.« Interrogatus : 

»Quid est tristicia?« ait: »Carcer anime*.« Cum quidam le- 

tanter dixisset ^ Diogeni se de novo duxisse uxorem ait illi : 

»Parum solacium et magnam sollicitudinem es lucratus''.^ 

Yidit Diogenes senem quendam canos tingentem capillos et 

ait illi : »Quia canos occultas non propter hoc senectutem ab- 

bi.63ft scondis^« Item vidit hominem insipientem, * in digito haben- 

tem anulum aureum, et dixit : »Magis te dedecorat [aurum] ^ 

quam omat^« Cum quidam garrulus sophista Diogeni diceret : 

»Quod ego sum tu non es; scil. ego sum homo, ergo tu non 

es homo«, ait Diogenes : »Hoc quod conchidis falsum est quia 

incepisti a te, sed si vis illud verum fieri a me incipe et in 

te conclude\« Interrogatus a quodam in quo turbare facere* 

posset suum inimicum ait Diogenes: »Quod tu sis valde 

bonus*.« 

Ex celebribus autem sentenciis eius reperte sunt iste : Ad 

emendacionem sui unusquisque nostrum * debet habere aut valde 

amicum aut valde inimicum^, Vulgi impericiam ad res iustas 

* 
1 sibi nicht in CRLNADGB. 2 diceret CRLNADGB. 3 CRL 

NADGB; res hec H. 4 turbare facile CRLNADGB; Ttffic «v Ttg xiv 

BX^pov XuTtiJo^ St, Maxim. 5 CRLNADGB Caec. Balb. Joh. ValL; 

vestrum H. 

* 
mone Atheniense era un cittadino molto severo. Costui domandato per 

che causa egli cosi gli huomini odiasse rispose: »Io non gli pdio perb 

tutti; ma i cattivi per loro demeriti, altri per che essi i cattivi non 

odiano.« L'Hore, bL 182 b. 

a Boc. de Oro, s. 146, c. VgL CleobuL, s. 40, z. 16fg. b Diog. Laert. 

VI, 40: Paley, bd. TI, s. 13. Bruson., lib. II, de coenis, bl. 43 b. Erasm., 

lib. III, Diog. Cyn. 60. Boc. de Oro, s. 145, f. Guiociardini , Detti, bL 

42 b; L'flore, bl. 109 b. c Boc. de Oro, s. 151, c. Stob., bd. III, s. 245, 

Sermo XCVIII, nr. 7: 2a)xpdTy]6 fepoDTifjd-elg xCg iov. v^aog S91Q »TdpaY|i06 

o<)i)|iaxog€. d Boc. de Oro, s. 151, c. e a. a. 0., s. 146: E vido un 

omne casar con una muger e dixo: poca folgura aduse grand laserio. 

Vgl. Xanthus in St. Maxim. III, sp. 744 C. f Boc. de Oro, s. 149, a. 

g a. a. o., 8. 149, b. h AuL Gell. XVIII, XHI, 8. Joh. VaU., Comp. III, 

III, 12, bl. 117 d: tract. de dictis philosophor. Erasm., lib. lll, Diog. 



209 

guntaronle de que cosa se devian los onbres guardar. El dixo 
que de la ynbidia (del amigo) y de los engannos del enemigo. 
Preguntaronle que qiial era la ora conveniente del comer. El 
rrespondio: »E1 que tiene que coma, estonces es ora quando 
ha fanbre y al que non lo tiene quando lo puede aver.« Pre- 
guntaronle: ^dQue cosa es tristesa?« El dixo: »Carcel del 
anima.« Como uno dixese a Diogenes que avia tomado muger 
de nuevo el le rrespondio : »Poco solas y mucho cuydado has 
ganado en ello.« Vido Diogenes a un viejo que se estava 
tinnendo los cabellos y dixole : »Nin porque escondes ^ las canas, 
porende non escondes la vejes.« Iten vido a un onbre nescio 
con un anillo de oro en el dedo y dixole : »Mas te afea ^ que 
te orna ese oro que traes.« Como un sufista burlador dixese 
a Diogenes: »Lo que yo so tu non eres. Yo soy onbre, pues 
luego tu non eres onbre,« Diogenes le dixo: »Esto que con- 
cluyes es falso porque comen^aste el argumento de ty, mas 
(si) quieres lo faser verdadero comien^a de mi y concluye en 
ti.« Preguntaron a Diogenes que con que podrian faser mucho 
turbar los onbres a sus enemigos. Rrespondio: »Con faserse 
ellos muy buenos.« 

Las sentencias claras de Diogenes soti aquestas : Cada uno 
deve aver para enmendacion de sy mesmo a un otro por amigo 
o por muy enemigo. Sola la necesidad costrinne a la ynpericia^ 
del vulgo para atraerla a las cosas justas. Ninguno sera buen 

1 escondas h. 2 afermosea h. 3 ynpiricia h. 

Cyn. 51. Guicciardini, Detti, bl. 60 a; L'Hore, bl. 152 b. i Boc. de 
Oro, s. 152, a. Castigos y Dotrinas, X, in Dos Obras u. s. w., s. 291. 
St. Maxim. XXVIII, sp. 880 B; Epiktet. Plutarch de inimicor. utilitate 
IV, Opera moral. I, s. 105: Diogenes. Erasm., lib. III, Diog. Cyn. 215. 
Ruckert, Weisheit des Brahm., s. 600, nr. 52. k Caec. Balb., s. 21, Y, 
2. Joh. Vall. a. a. o. : tractat. de dictis philos. Plutarch, de profectib. 
in virtute, cap. XI, Opera moral., bd. I, s. 98. Bruson., lib. III, de ini- 
miciciis, bl. 95 a. Erasm., lib. III, Diog. Cyn. 214. Boc. de Oro, 8.399, 
s. 18 bis 20: Pitagoras. Den letzteren theil des ausspruches beruck- 
sichtigt Guicciardini, Detti, bl. 20 b ; L^Hore, bl. 54 b : Diceva Antistene, 
altri a Zenofonte rattribuiscono , che Thuomo debba osservare quello 
che di te dicono i tuoi nimici, perche essi sono i primi, cbe i tuoi errori 
conoschino. tJbersetzt in Democritus ridens, s. 92. Meurier, Bouq. de 
Philos., bl. 67 a. 

Bnrle^ 14 



210 

sola constringit ^ necessitas *. ludex bonus in propria causa 
nemo erit nisi qui de se alterum iudicare noverit ^. Qui inno- 
centem dampnat se ipsum vulnerat quoniam in sua sentencia 
semper erit ipsemet reus et ipsum punit consciencia ". Nulle 
sunt occulciores ac nocenciores^ insidie quam hee que latent 
sub simulacione officii aut in aliquo celsitudines nomine *, nam 
eum qui palam est adversarius facile cavendo quis vitare pote&t, 
et troyanus equus idcirco fefellit quia formam Minerve mentitus 
est*. Omnium inimicus communis est qui hostis est suorum^ 
Si bonus vis fieri a te repelle quod in alio despicis. Melius 
est medicum adire quam accersire; quere igitur medelam donec 
bi.esbganus fueris, melius est enim * tunc medicum requirere quain 
cum* naturam exuperavit* egritudo, sic ergo est circa anime 
curam procedendum*^. Si quis dederit tibi bonum cum amore 
consilium presta ilii fidam cum amore obedienciam ^. Item 
dicebat Diogenes: »Cum canem videris dimittentem dominum 
suum et sequi te cum lapidibus illum* repelle quia te relin- 
quet sicut reliquit illum*.« Cum® Diogenes ad agonem olim- 
piacum qui Grecie magna celebrabatur frequencia iam senex 
pergeret, febre in itinere apprehensus accubuit in crepidine vie. 
Yolentibus autem amicis eum aut in iumentum aut in vehi- 
culum tollere non acquievit, sed transiens ad arboris umbram 
ait: »Abite, queso, et spectatum pergite. Hec me nox aut 
victorem probabit aut victum. Si febrem vicero ^ ad agonem 
veniam, si me vicerit febris ad inferna descendam.« Igitur 
ibi per noctem eliso gutture non tam se mori ait quam febrem 
morte excludere^. Cumque dolore torqueretur et vidisset ho- 
mines ad amphiteatrum concurrentes aiebat: »Qualis hominum 
stulticia! Currunt spectare feris homines repugnantes et me 

1 confagat seu constringit H, s. s. 14, anm. 7. 2 ac nocenciores 
nicht in GRLNADGB Caec. Balb. 3 querere medelam . . . est melius 
quam tunc med. requir. cum CRLNBDGB. 4 CRLNADGB; exsupera- 
vit H. 5 ipsum CRLNADGB. 6 Dum GB. 7 Hieron. Polycrat. 
Spec hist. Joh. ValL; vincam HCRLNADGB. 

» 

a Caec. Balb., s. 34, XLVII, 2; Friedr. 198. b Caec. Balb., 8.34, 
XLVIII, 1 ; vgl. Friedr, 108. c Caec. Balb., s. 34, XL VIII, 2. d Pseu- 
dosen. de mprib. 52 : Pejora apertis odia sunt latentia. Proverb. Friedr. 
50. Vgl. Cleobul, s. 40, z. 17. e Caec. Balb., s. 37, § 1: definitio 



211 

jues ^ynon aqiiel que conoscio a otro ser jiidgador de sy. El 
que danna al ynocente a sy mesmo Uaga. Ningunos engannos 
nin ^sechan^as son mas ocultos que aquellos que se esconden 
en la simulacion del oficio o en nonbre alguno de grandesa, 
ca aquel que magnifiesta mente es adversario puedes lo * evitar»bi.4ob 
ligera mente, guardandote del. E por eso nunca el cavallo 
paladion enganno a los troyanos fasta que mentirosa mente 
finjo la forma de Minerva. De todos es enemigo comun el 
que es enemigo de los suyos. Sy quieres ser fecho bueno de- 
secha de ty lo que en los otros desprecias. Mejor es buscar 
melesina mientra fueres sano que rrequerrir al fisico quando 
la enfermedad sobrare a la natura, e asy es de proceder cerca 
de la cura del anima. Sy alguno te diere con amor buen con- 
sejo dale tu a el obediencia con amor. Iten desia Diogenes: 
»Como vieres a algunt can que dexare a su sennor y siguiere 
a ty tu con piedras lo desecha de ty , ca dexara a ty como 
dexo a el.« Como Diogenes fuese al agon olinpiaco que era un 
juego que se celebrava en Grecia con grant frequencia de gente, 
e como Diogenes fuese ya viejo tomole fiebre en el camino, y 
acostose cerca de la via, y queriendo sus amigos cavalgarlo en 
alguna bestia o Uevarlo en alguna otra manera el non consintio, 
ante les dixo : »Yo vos rruego que vos vayays, ca esto noche o 
me avra vencedor o vencido, y sy yo venciere yo yre al agon, 
y sy la fiebre me venciere descendere a los ynfiernos.« Y 
quedo ay esa noche y matose disiendo que non se matava 
porque avia de morir, mas por desechar la fiebre con la muerte. 
E como fuese atormentado del dolor de la muerte y viese mu- 
chos onbres que pasavan y concurrian al anfiteatro de la olin- 
piada desia: »0 quanta es la locura de los onbres ! Van a mirar 
los juegos donde los onbres se conbaten con las bestias fieras 

Giceronis; mit parallelstellen aus Gic. Verrin. II, I, 15 u. anderen stellen. 
f a. a, 0., § 2; vgl. Friedr. 158. Fiore di Virtu, s. 22: Disse un profeta: 
Non ti fidare in colui che non ama gli suoi parenti, perocch^ chi non 
ama le cose sue e come amerk egli altrui? g Boc. de Oro, s. 149, c. 
h a. a. 0., 8. 150, b. i a. a. o., s. 147, d. k Vinc. Bell. Spec. hist. 
IV, 69: Hieron. libro II c. Jovin. (XIV): Refert Satyrus, (Migne, bd. 23, 
sp. 305 A). Polycrat. V, 17, bd. III, s. 333. Joh. ValL, Gomp. III, II, 2, 
bl. 116 c: Refert Satyrus; Brevil. III, 1, bl. 159 b. (Latini), Fiore, Dio- 
gene, s. 10 fg. 

u* 



212 

pretereunt, cum dolore naturali certantem*.c Moriens autem, 
ut ait Tullius libro primo de tusculanis questionibus , iussit 
amicis inhumatum corpus suum relinquere. Et cum amici 
dicerent quod a feris dovoraretur, ait: »Minime, sed iuxta me 
^i>i.M»baculum quo feras abigam ponite.c Ac illi: »Qui ^ * poteris 
non senciensP^c »Quid ergoc, ait, ^ferarum laniatus michi 
non sencienti oberunt ? °c ob hoc concludens nichil sibi obesse 
carenciam sepulture^. 

Glaruit autem Diogenes temporibus Alexandri''. 

Gap. LL Garneades. 

Gameades, philosophus, atheniensis, claruit tempore Dio- 
genis, nam cum eo missus fuit ad senatum romanum ab athe- 
niensibus '. 

Hic, ut ait Valerius libro .VHL, studiosissimus fuit, cen- 
tesimo enim ac .X. anno yiyendi ac philosophandi fecit finem^. 
Hic tam profande imaginacionis fuit ' cum ad mensam se^^eret, 
[quod] ^ cogitacionibus inherens manum ad mensam porrigere 
interdum obliviscebatur^, sed Melissa quam loco uxoris habe- 
bat dextram suam necessariis usibus coaptabat^ Animo enim 

* 

1 B Cic.; quid HCRLNADG Joh. Vall. 2 ebenso Job. ValL; non 
enim sencies Cic. 3 »Hic« bis »fuit« nicht in CBLN; »tam« bis >fuit« 
nicht in Spec. hist. u. doctr. ; ita se mirificum doctrinae operibus ad- 
dixerat Val. Max. Dial. Creat. [addiderat Joh. VaU.]. 4 G. 

* 

a Vinc. Bell. a. a. o.; doctr. VI, 63: Fulgencius in libro Mitholo- 
giar. n. Joh. ValL, Comp. III, II, 8, bl. 117 b: Fulgent. libro mythol. 
Gobii, Scalaceli, Hospitalitas, bl. CXLVIIlb: refert Fulg. Sieh De An- 
taeo et Hercule in lib. II von Fulg. Mytholog. Libri II in C. Jalii Hy- 
gini Fabularum Liber, Basil. 1570, s. 130 oder Lugduni 1608, s. 137. 
b Vgl. Seneca de remed. fortuitor. , bl. 3 a : de morte sine sepultura. 
c Cic. Tuscul. I, XLIII, 104. Bruson., lib. IV, de morte, bl. 132 b. Erasm., 
lib. III, Diog. Cyn. 210. Cardanus, De consol., lib. II, bl. 46 b. Bromyard, 
Mors XI, Art. XXIII, CXLII: in tusc. quest., von Cato erzahlt. Vgl. 
Seneca, de remediis fortuit., de morte sine sepultura, bl. 2b: »Inse- 
pultus jacebis.« »Quid aliud huic respondeam, quam virgilianum illud: 
Facilis iactura sepulchri (Aen. II, 646). Facilis, inquam, sic ut nulla 
facilior. Si nichil sentio, non piertinet ad meiactura corporis insepulti; 
si sentio, omnis sepultura tormentum est.« d Joh. Vall., Comp. III, 
II, 6, bL 117 b: TuUius I tusc. quest, Vgl. Seneca a. a. o. Adicio, 



213 

y dexan de ver a mi que esto peleando cou el (dolor) natural 
de la muerte.« E ya despues que estava en el agonia de la 
muerte, dise Tullio en el primero libro de las tosculanas ques- 
tiones, que mando a sus amigos que non enterrasen su cuerpo, 
y como sus amigos le dixesen que lo comerian las bestias fieras 
sy non lo enterrasen, el les dixo : »Non faran, mas poned * cerca •bi.«» 
de mi un palo con que los lance de mi.« EUos le dixeron: 
^(jPara que lo pornemos? Pues que despues que fueres muerto 
non podras con el nada faser nin ternas sentimiento para del 
te aprovechar.« ^^jPues que«, dixo el, »pueden a mi enbargar 
las bestias fieras como quiera que despedacen, pues nada non 
tengo de sentir?« Concluyendo de aquesto que non le enbar- 
gava nada el carescimiento de la sepoltura. 

Cap. L. Carneades^ 

Carneades^, filosofo, clarecio en Atenas en tienpo de Dio- 
genes y fae enbiado con Diogenes por los ateneses al senado 
de los rromanos. 

Este, segunt cuenta Valerio en el libro octavo, fue muy 

estudioso y fiso fin a su vida biviendo (e) filosofando fasta ciento 

y dies annos. E como aqueste se asentase a la mesa tanto 

estava metido en las cogitaciones que se olvidava (muchas 

veses) * de tender la mano por el manjar, pero Melisa, una que 

tenia en logar de muger, esta le enderes^ava la mano y gela 

adestrava cada que avia de tomar los usos necesarios asy que 

* 

1 Carneydes h. 2 In h findet sich diese bestimmung erst nacb 
enderes^ava. 

» 

bl. 3 a. e Dieses kapitel libersetzt im Mer des Histi Quint aage, 

cbap. XXXVIII, Des pbilosopbes, bd. I, bl. 203 fg., mit ausnabme von 
>Et infra« bis »naturam«, s. 192, z. 21 bis s. 194, z. 1 ; »Item« bis »posse«, 
8. 198, z. 15 bis 19; »Interrogatus« bis »sapientibuB« , s. 206, z. 20 bis 
22 und »Cumque dolore« bis »certantem«, s. 210, z. 27 bis s. 212, z. 1. 
f Job. Vall., Comp. IV, 1, bl. 131 c. g Val. Max. VIII, VII, Ex. 5. 
Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 27: Val. VIII. Dialog. Creatur., cap.XCVTI, 
de simia, qui scribebat libros. Job. Vall., Brevil. II, 2, bl. 155 d: Val. 
VIII, VII. h Dial. Creat. a. a. o. ; Joh. Vall. a. a. o. i Vinc. Bell. 
a. a. 0.; Spec. doctr. VI, 6(5: Val. VIII. J. de Cessolis, bl. XVII b. 
Bruson., lib. V, de pbilosophia, bl. 170 b. 



214 

vita fruebatur, corpore vero, quasi alieno et supervacuo, circum- 
datus erat*. Hic cum Crisippo disputaturus eleboro se ante 
purgavit ad exprimendum ^ ingenium attencius et illius acrius 
refellendum, quas pociones industria solide laudis cupidis ap- 
petendas fecit*^. Idem legitur fecisse contra Zenonem scrip- 
turus. Scripturus enim contra libros illius superiora corporis 
eleboro candido^ purgavit ne quid ex corruptis in stomacho 
humoribus usque ad domicilia animi redundaret et constanciam 
vigoremque mentis labefaceret *°. 

•w.Mb * Cap. LII. Plato. 

Plato, pbilosophus, atheniensis, tempore Darii regis per- 
sarum natus est. Pater eius Ariston de genere Neptuni, ma- 
ter eius Perictiona* fait que a Solone sapientissimo traxit ori- 
ginem *. 

Narrat autem Valerius libro primo quod Platoni in cunis 

parvulo dormienti apes mel in labellis parvuli inseruerunt, signifi- 

cantes illius singularis eloquii suavitatem**. Dicitur autem in 

Policrato, libroprimo, capitulo .XVI.*^, quod Socratesin somnis ex 

araVeneris que achademie erat vidit offerri sibi cignum, coUum 

inserentem celo, rostro tangentem sidera, regionem que aplanefs)^ 

dicitur penetrantem et transcendentem aspectus® omnium et 

tanta vocis sonoritate et leticia canentem ut totum mulceret 

orbem. Sequenti die Ariston ab Achademia parvum filium 

Platonem Socrati obtulit litteris et moribus imbuendum, quo 

* 
1 Val. Max., ; experiendum HCRLNADGB Joh. Vall. 2 efFecit C 
RLNADGB Spec. hist. Joh. Vall. ; efficit Val. Max. 3 albo seu can- 
dido H, 8. s. 14, anm. 7. 4 H fiigt noch an: quas ut priores pocio- 
nes . . . fecit. 5 Diog. Laert. Apul. ; Percion HCRLN ; Perictonia AD 
GB; Pericionem Spec. hisi 6 XVII H; VIII CRLNADGB. 7 aplane 
Polycr. ; »planetarum« ohne »dicitur« CRLNADGB. 8 ebenso Polycr. : 

aspectum CRLN. 

« 

a Val. Max. a. a. o. Joh. ValL, Comp. IV, 1, bl. 131 c: Val. VIII, 
VII. b Vinc. BelL Spec. hist. a. a. o.: Val. (Max.) a. a. o. Joh. Vall. 
a. a. 0. c Aul. Gellius XVII, XV, 1. Joh. VaU. a. a. o. : Agell. XVIII. 
Bis hierher ilbersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXXIX, De 
Carneides philosophe, bd. I, bl. 205 a. Auch die in CRLND abgedruckte 
fassung bringt die letzten worte dieses kapitels nicht. d Diog. Laert. 
III, 1. Vinc. BeU. Spec hist. IV, 60: Apulejua in libro de vita et mo- 



215 

el usaya de la vida sola mente con el su animo y (el) cuerpo 
suyo (era) a el asy como ageno y supervacuo. Aqueste, como 
oviese de disputar con Cris(ip)o, antes se purgo con el eleboro 
por aparejar y sotilisar mas el yngenio y rrepunar mas agra 
mente a aquel con quien avia de disputar, ias quales purgas 
fiso ser eP yndustria (cobdiciadas de otros muchos avidos de 
solida alaban^a) ^. Iten leese que con eleboro candido se purgo 
otra vegada las superiores partes del su cuerpo porque avia 
de escrevir contra los libros que avia fecho Senon porque de 
los corruptos umores que estavan en el estomago non se ofen- 
diese nin mansillase la casa del cora^on nin las sotiles con- 
syderaciones de la su mente. 

Gap. LL Platon. 

* Platon, filosofo, atenes, fue fijo de Ariston y la sumadre»bi.4ib 
fue Ilamada Perictiona '. Vino del linaje de Neptuno, descendio 
tanbien del linaje del muy sabio Solon. Y.fue nascido Platon 
en los tienpos de Dario*, rrey de Persia. 

Cuenta Valerio en el libro primero que, seyendo Platon 
ninno y estando durmiendo en la cuna, que sele asentaron 
muchas abejas en los sus be^os y le dexaron mucha miel, signi- 
ficando la suavidad de la su singular eloquencia. Escrivese en 
el Policrato, libro primero, capitulo descimo sesto*, que Socrates 
vido en el ara de Venus que estava en academia, que (se) le 
ofrecia a el un cisne, el cuello del qual alcan^ava fasta el cielo 
y con el su pico tannia las estrellas, el qual penetrava aquella 
rregion que es dicha aplanes y trascendia el * aspecto de todos 
y cantava con tanta alegria y sonoridad ^ de bos que todo el 
mundo falagava. El siguiente dia Ariston truxo a su fijo 
Platon al® academia y ofreciolo a Socrates para que gelo en- 
sennase en las letras y costunbres (y aviendo judgado por la 

1 con el b. 2 de la su solida alaban^a de otros muchos cobdicidas h. 

Sparcioh. 4(iavonotoh. 5septimoh. 6conh. 7 seueridad h. 8deh. 

* 
ribus Platonis, (de dogm. Plat. I, 1, bd. II, s. 172). Mullach, Fragm. 

philos. graecor., bd. IIT, s. 51. e Vinc. Bell.- a. a. o. : Valer. (Max.) 

I, (VI, Ext. 3). Polycrat. I, 13, bd. III, s. 50. Joh. Vall., Comp. III, 

IV, 1, bl. 122 a: TuUius de divin. I, XVI, (vielmehr I, XXXVI, 78). 

Olympiodori Vita Platonis im anfang, s. 1. Aelian, Var. Hist. X, 21. 



216 

viso , mentis viribus ex disposicione corporis conceptis , »Hic 
est«, inquit, »cignus quem nostro Apollini Venus achademica 
consecravit*.« Ut autem in Policrato dicitur, attestante Apu- 
leio, prius A^ristocles ^ dictus est, deinde a latitudine pectoris ** 
Plato. Alii autem dicunt eum Platonem dictum propter latum 
esse * in sermonibus °. Inter discipulos vero Socratis adeo ex- 
cellentissime claruit ut omnino ceteros obscuraret*. At cum 
• bi.66aPlato esset Athenis apud suos honesto loco natus * et ingenio 
mirabili longe suos condiscipulos anteiret'' et omnium sapien- 
tissimus haberetur ut a studiosis iuvenibus, certatim Athenis 
doctorem querentibus, Plato peteretur, ipse Nili fluminis in- 
explicabiles ripas et vastissimos campos effusamque barbariem 
egipciorum velut discipulus peragravit et a sacerdotibus illius 
gentis geometrie multiplices numeros [atque celestium obser- 
tionum rationem] ' percepit didicitque ibi quecunque illic ali- 
cuius subtilitatis * habebantur et docebantur. Et deinde in 
Italiam veniens ut ab Archita tarentino Pytagore precepta 
perciperet * ', ibi quicquid italice philosophie florebat, auditis 

eminencioribus in ea doctoribus, facilime comprehendit ^. Cum 

« 
1 Spec. hist. Apul. Diog. Laert. III, 4 ; Ariston HAD66 ; Aristoteles 

CRLN Polycr. Joh. Vall. 2 ebenso Joh. Vall. ; latitudinem G. 3 VaL 

Max. ; observadone celestium racionum HCRLNADGB Spec. hist. 4 ali- 

cuius subtilitatis ausgelassen in CRLN Joh. ValL ; »magna« statt »aL 

8ubt.« in Spec. hist. Aug. 5 susciperet CRLN Spec hist.; acciperet 

VaL Max. 

* 

a Polycrat. II, XVI, bd. III, s. 89. Vinc. BelL a. a. o.: Apulejus 

a. a. o., (s. 174). Joh. Vall., Comp. III, IV, 2, bl. 122a: liber, qui di- 

citur Funda. Alex. Neckam, De naturis rerum libri duo, ed. Th. Wright, 

London 1863, lib. II, cap. LXXIV, s. 310, in Rerum brittan. medii 

aevi scriptores. Diog. Laert. III, 5. Olympiod., Vita Platon, s. 2. Pau- 

saniae Descriptio Graeciae. Rec. G. Dindorf (Paris 1845), I, XXX, 3. 

Fulgosius, bl. 31 a: de Socrate (Latini), Fiore, Platone, s. 82. Vgl. Vir- 

gil, bl. 96 b. Auch der junge Cromwell soll seine kunftige grOGe vor- 

hergesehen haben, s. Mark Noble, Memoirs of the Protectoral House of 

Cromwell, 2 edit., Birmingham 1787, Vol. I, s. 9f : It is more certain 

that Oliver averred that he saw a gigantic figure wich came and opened 

the curtains of his bed and told him that he should be the greatest 

person in the kingdom, but did not mention the word king, and though 

he was told of the foUy as well wickedness of such an assertion he 

persisted in it; for which he was flogged by dr Beard (Cromwells lehrer) 



217 

disposicion) del su cuerpo (las) ^ fuer^as (del su) * mente dixo : 

^Este el cisne que Venus en academia ayer consagrava a nuestro 

Apolo.« E, segunt se dise en el Policrato, testigo ApuUeyo, 

Platon, antes Uamado Aristocles ^, mas despues de la anchura 

de los sus pechos fue dicho Platon, ca los griegos platos disen 

por anc hura ; otros disen que lo llamaron Platon porque fuy 

muy largo en sus sermones. Y entre los discipnlos de Socrates 

florecio Platon en tan muy excellente gloria que todos los otros 

lo onrravan y servian. E Platon como quiera que de muchos 

fuese buscado el traspaso como disciplo las inespiables rriberas 

del Nilo y los desiertos canpos de Egipto a fin de aprender 

de los sacerdotes de aquellas gentes los * muchos numeros y 

medidas diversas * de geumetria (y) los cuentos y rrasones de»bi.4s» 

los celestiales cuerpos. E aprendio ende en Egipto todas las 

otras cosas que los dotores della ensennavan y demostravan. 

Y dende vino en Ytalia y oyo de Archita, tarentino, todos 

los mandamientos de la pitagorica seta y conprehendia muy 

ligera mente de los mas eminentes dotores quales quier cosas 

que en la ytalica filosofia fiorescian. E como se bolviese en '' 

* 
1 y h. 2 aristotiles h. 3 por los h. 

* 

at the particnlar desire of his father ; notwithstanding which he would 
sometimes repeat it to his uncle Steward who told bim it was treatorus 
^ relate it. L. v. Banke, Die rSmischen p^pste, sS,mmtl. werke, Leipzig, 
bd. 39, 1874, s. 69*, 51, Ortus Sixti divinitus eiusque futura magnitudo 
praenunciatur. b Polycrat. VII, 5, bd. IV, s. 93. Joh. Vall. , Comp. 
III, IV, 2, bL 122 a: Funda; Comp. III, IV. 3, bl. 122 b: Polycr. VII, 5. 
Apulej. de dogm. Platon., I, 1, bd. II, s. 171. Vinc. Bell. a. a. o. Se- 
neca, epist. LVIII, 27. Diog. Laert. III, 4. c Diog. Laert. III, 4. 

Joh. Vall., Comp. III, IV, 2, bl. 122 a: Funda. d Vgl. Polycrat. VII, 
5, bd. IV, s. 95. Joh. Vall., Comp. III, IV, 3, bl. 122 c: Polycr. VII, 5. 
e August. de dv. Dei VIII, 4, Migne, bd. 41, sp. 227. f Vinc Bell. 
Spec. hist. IV, 74: Val. (Max.) VIII, (VII, Ext. 3); fOr das ^didicitquet 
bis »docebantur< vgl. Spec. hist. IV, 75 : August. de civ. Dei libro VII 
(Migne a. a. o., sp. 228) : didicit quecunque illic magna habebantur ac 
docebantur, (vgL Spec. doctr. II, 11). Auch Joh. Vall., Comp. III, IV, 
3, bl. 122 b, gibt die letztgenannte stelle mit hinweis auf August., so- 
wie unter hinweis auf Polycrat. VII, 5 (bd. IV, s. 95); die nachricht 
iiber Platos reise nach Italien, bl. 122 c. t^ber die reisen Platos vgl. 
Mullach, Fragm. philos. graecor., bd. III, s. 54 fgg. g August. a. a. 
0. Joh. Vall., Comp. III, IV, 3, bl. 122 b. 



218 

autem in Egiptum proficisceretur, litterarum quas sequebatur * 

scienciam adepturus, se a piratis capi et yenundari previdit in 

somnis, [quod]^, dum' iret, contigit*. Nam captus est et 

venundatus a piratis, sed tamen quia philosophus, ut ait Hie- 

ronimus in epistola ad Paulinum, maiore mente se erat cito 

manumissus fuit^. Fertur eciam in Siciliam yenisse primo ut 

Architam audiret et historiam cemeret nature in Ethna et in- 

cendiorum intelligeret racionem, secundo rogatu Dionysii ut 

Syracusanis assisteret et ut municipales ^ proyincie illius dis- 

ceret leges, tercio ut fugientem Dionem * restitueret patrie sue, 

bi.66byenia a Dionysio impetrata. Et in hiis * omnibus adeo dili- 

gens fuit ut a studiis aut officiis philosophie nuUo unquam 

tempore suspenderetur". Hic, ut narrat Hieronymus contra 

Joyinianum, cum esset diyes ac thoros eius Diogenes lutosis 

pedibus conculcaret, ut posset yacare philosophie, elegit acha- 

demicam yillam, ab Athenis non solum procul et desertam, 

sed et pestilentem, ut cura et assiduitate morborum libidinis 

impetus frangeretur discipulique sui nuUam aliam sentirent 

yoluptatem nisi earum rerum quas discerent*. Unde et qui- 

dam ex ipsis, ut liberius philosophie yacarent, oculos sibi ef- 

fodisse feruntur **. Fuit autem Plato abstinencia moderatus et 

ideo nec laboribus fractus, sed yita longeyus. Ait enim TuUius 

de tusculanis questionibus, libro quinto, quod, cum Thimotheus 

clarus Athenis et princeps ciyitatis cenasset apud Platonem' 

[eoque conyiyio delectatus esset yidissetque Platonem]* post 

triduum ait illi : »Tue cene non sohmi in presensia, sed eciam 

* 
1 prosequebatur GBLNADGB; persequebatur Polycrat. 2 GRLN 
ADGB Polycrat. ; »qui« und »ita« vov »contigit« H. 3 ebenso Polycrat.; 
cum GRLNADGB. 4 CRLNADGB Polycr. Joh. ValL ; principales H. 
5 Polycr. Joh Vali.; Diogenem HCRLNADGB. 6 CRLNADGB. 

a Polycrat. II, XVI, bd. III, s. 89. b Hieron. Epist. LIII ad 
Paulinum, Migne, bd. 22, sp. 540 fg. c Polycrat. VII, 5, bd. IV, s. 

95. Joh. Vall., Comp. III, IV, 4, bl. 122 c: Polycr. VII, 5. d Dial. 
Creatur., cap. GV, de lepore jurista: Ut enim ait Papias; Joh. Vall., 
Brevil. II, 1, bl. 159 a: Unde, sicut dicit Papias, Achademia fuit villa 
frequenti terremotu concussa, distans miliario ab Athenis. Hanc phi- 
losophi elegerunt, scil. Plato et sid, ut se timore a libidine continerent 
et ab aliis cessantes studio philosophie vacarent. Et inde dicti sunt 



219 

Egipto por causa de continuar la ciencia fuele rrevelado en 
suennos como avia de ser preso en la mar de cosarios y que 
avia de ser vendido, y asy como le fue rrevelado le acontescio. 
Mas por quanto , segunt dise Geronimo en la epistola a Pau- 
lino, por Platon ser filosofo syenpre fue mayor que quien lo 
conpro. Y dise{se) que dende vino en Cecilia a fin de ver 
y entender los fuegos que salen del monte Edna y las rrasones 
de los sus incendios ^, e lo segundo porque fue en Cecilia fue 
porque le rrogo Dionisio que fuese a dar leyes municipales a 
los de aquellas provincias, y lo tercero por rrestituyr a Dion 
en la su patria el qual estava fuydo della y por inpetrarle perdon 
de Dionisio. E en todas aquestas cosas tanto fue Platon di- 
ligente que nunca vaco de los oficios y estudios de la filosofia 
nin fue por algunt tienpo dello suspendido. E porque podiese 
mejor vacar en los estudios de la filosofia escojo la villa de 
academia la qual estava lexos de Atenas la qual era non sola 
mente desierta, mas enferma y pestilente. Y aquesto fiso.por- 
que con el cuydado y continuacion de las enfermedades de aquel . 
lugar podiese quebrantar los ynpetus y movimientos de la lu- 
xuria. E los discipulos estatuyeron non aver otro deleyte mayor 
que contenplar las cosas que del aprendian tanto * que se dise • bi.42b 
que uno dellos se saco los ojos por vacar mas libre mente en 
la filosofia. Fue Platon muy tenplado, abstinente y de luenga 
vida. Y dise Tullio en el libro quinto de las tosculanas questio- 
nes , que como Timoteo ^, principe de Atenas y claro por li- 
naje, cenase con Platon una noche, que tanto se deleyto en 
aquella cena que dende a tres dias dixo a Platon: »Las tus 

cenas non sola mente en presencia, mas despues de otro dia 

• 
1 entendimientos h. 2 timoreo. 

« 
achademici. (S. Papias Vocabulista. Venetiis per Philippum de pincis 
Mantuanum 1496, unter Achademia). Diog. Laert. III, 7. Olymp. Vita 
Platonis gegen das ende, s. 4. Fiori, Platone, s. 9. Vgl. Boc. de Oro, 
8. 245. e Hieron. c. Jovin. III, 9; Migne, bd. 23, sp. 298 B. Vinc. 
Bell. Spec. hist. IV, 74: u. Joh. Vall., Comp. III, IV, 5 ; bl.l23a: Hier. 
c. Jov., in der letzteren stelle nur bis ^discerentc. J. de Cessolis, bl. 
XLlIb. Vgl. Spec. hist. V, 6; doctr. V, 98 u. 176. Auch Demokrit, 
s. 178, z. 1, soll sich freiwillig geblendet haben; ygl. Quintilians wort 
iiber die augen, bl. 103 b. 



220 

postero* die iocunde sunt*.« Fuit insuper Plato virtuosus in 
mortificacione libidinum. Nam cum in Phedone doceat, ut ait 
Macrobius libro primo, homini non esse sua sponte moriendum, 
in eodem eciam decalogo dicit mortem philosophantibus esse 
appetendam et ipsam philosophiam esse meditacionem mortis^. 
Sed hec sibi contraria non sunt quoniam duas mortes hominis 
novit qnarum unam natura, aliam virtutes prestant. Homo 
W.66 » enim moritur cum anima corpus relinquit solutum lege * nature ; 
mori eciam dicitur cum adhuc anima in corpore constituta cor- 
poris illecebras, philosophia docent^, contempnit et cupiditatum 
dulces insidias reliquasque omnes exuit passiones. Hanc mor- 
tem dicit Plato sapientibus esse appetendam, illam vero quam 
omnibus natura instituit cogi vel inferri vel accersiri vetat". 
Item in Phedone^ ait: Imperfectus quidem et minime bonus 
in infernum abiens manebit, perfectus vero et purgatus 
hinc transiens cum Deo habitabit '. Item, ut narrat Valerius* 
libro .IIII. , cum Plato adversus servi delictum vehementer 
exarsisset* eum statim* tunicam deponere et prebere scapulas 
verberibus iussit, sua manu ipsum cesurus. Postmodum intel- 
ligens se irasci, veritus ne vindicte modum excederet, manum 
quam cesurus erexerat, sicut in altum sustulerat*, suspensam 
tenebat et stabat percussori similis. A Speusippo ' autem amico 
eius superveniente interrogatus quid ageret, »ExigO€, inquit, 

»penas ab iracundo«, oblitus iam servi quia alium quem pocius 

« 

1 CRLNADGB Cic. ; posteriori H. 2 Phedrone HCRLNADGB. 

3 CRLNADGB; manebit H. 4 Aus Valerius Maximus sind nur die 

ersten und letzten worte dieser anekdote genommen, alles dazwischen- 
liegende: »eum statim« bis »non e8t«, z. 18 bis s. 222, z. 5, fast w5rtlich 
aus Seneca de ira. 5 CRLNADGB Sen. Joh. ValL, doch die beiden 

letzteren ohne »in altum«; extnlerat H. 

* 

a Cic. TascuL V, 35. Joh. ValL a. a. o., bL 122 d: TulL V tuscuL 
quest. Bruson, lib. II, de conviviis, bL 32 b. Guicciardini , Detti, bl. 
131 a; L'Hore, bl. 293 b. Athenaeus, lib. X, bl. 419 c, ed. J. Schweig- 
hauser, Argentor., bd. IV, 1804, s. 32; Paley, bd.II, s. 94. LeviniLera- 
nii Libelli tres, Antverpiae 1554, de honesto animi et corporis oblecta- 
mento, bl. 100 a. b Vgl. Pythagoras, s. 78, z. 16 fg. ; Plato, s. 230, 

z. 4. c Vinc. BelL Spec. hist. IV, 78 : doctr. VI, 116 : Macrob. de somnio 
Scip. lib. I, (XIII, 5 bis 7). Joh. ValL, Comp. m, IV, 5, bl. 123 a: 
Macrob. I, XXXI, bis »appetendum«. Platos Phaedo, cap. VI. d Val. 



221 

son alegres y jocundas.« E fue mas Platon virfcuoso en 1a mo- 

deracion de la luxuria. E como en el libro del Fedon ^ en- 

senno, segunt dise Macrobio en el libro primero, que non deve 

moverse el onbre de su voluntad a la muerte ^, e en ese mesmo 

dialogo dise que la muerte deve ser cobdiciada por los filoso- 

fantes y que la filosofia non es synon contenplacion de muerte. 

E aquestas cosas non son en sy contrarias por quanto conos- 

ciola con dos muertes del onbre: la una que da la natura, y 

la otra que 3an las virtudes. El onbre muere quando el anima 

se parte del cuerpo, desatada por ley de natura, e disese por 

otra manera morir quando menosprecia las cosas torpes y feas, 

mostrandogele la filosofia, y quando se desnuda de todas las 

acechan^as dulces de las cobdicias y de todas las otras pasio- ^ 

nes. Aquesta tal muerte, dise Platon, que deven los filosofos 

cobdiciar, y la otra que la naturalesa da a todos, de aquesta 

tal bien devieda Platon que los filosofos se desvien della y non 

sela den mientra podieren. Iten cuenta Valerio en el libro 

quarto ' que como Platon estoviese fuerte mente yrado contra 

un su siervo por un delicto que avia fecho, que le mando que 

se desnudase luego y que descubriese las espaldas para que 

queria con su mano darle * a^otes. E despues entendiendo que, •w.isi 

estando ayrado, que excederia el modo que devia tener en la 

vengan^a y castigo, la mano que avia alfado con el a^ote para 

ferir al syervo, teniasela asy levantada en alto y estava en 

semejan^a que queria ferir. Estonces sobrevino Espeusipo*, 

su amigo, ypreguntole que fasia y correspondio : »Esto tomando 

penas del onbre yrado. « Ca ya avia olvidado el siervo y avia 

* 
1 Fedron h. 2 luxuria h. 3 nono h. 4 Aspensipo h. 

* 

Max. IV, 2, Ext. 1, s. die sprachl. anm. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 74; 
doctr. VII, 12. J. de Cessolie, bl. XXXI b. Joh. Vall., Brevil. IV, 3, 
bl. 162 b: Val. IV. e Seneca de ira III, XIII, 4 fg., s. die sprachl. 

anm. Joh. Vall., Comp. III, IV, 7, bl. 123 b: Sen. de ira III. (Corsini), 
Rosaio, cap. LXXI, Ira, BC, s. 85. f Diog. Laert. III, 38: elaeXS-^vTog 
nork EevoHpdxoog eXm jiaoxtYfiioat t;6v ualda* dbzb^ y&p jii) Suvaod-at 8i& 
t6 (bpyfo^at. Stob. Sermo XX, 57, bd. I, s. 313, (vgl. s. 311, nr. 43). 
St. Maxim. XIX,. sp. 841 C. Anton. Melissa II, 63 (al. 77), sp. 1133 D. 
Erasm., lib. VII, Plato 7. (Latini), Fiore, Platone, s. 9. Mit berufung 
auf Diog. Laert. u. Seneca in Bruson., lib. III, de ira, bl. 98 a, 



222 

castigaret invenerat. Sicque abstulit sibi * in proprium servum 

potestatem*, »Tu«, inquiens, »Speusippe, servulum istum ver- 

beribus obiurga, timeo enim ne, quia irascor*, plus faciam quam 

oportet. Nolo autem ut sit iste in potestate illius qui in sua- 

met non est^.« Deforme enim existimavit ut parem reprehen- 

sionem culpa servi et Piatonis animadversio mereretur*. Narrat 

•bi.e6beciam * Valerius libro quarto, quod retulit quidam Platoni 

Xenocratem discipulum eius multa [de eo] ' improperia fuisse 

locutum. Et cum Plato sine uUa cunctacione criminacionem 

respueret instabat criminator, querens cur sibi fides non adhi- 

beretur*. Respondit Plato, non esse credibile ut ab eo non 

diligeretur qaem tantum amabat ^. Cumque ille hoc iuramento 

affirmaret ait Plato: »Nunquam Xenocrates illa dixisset nisi 

ea expedire penitus iudicassef^.c Hic, ut refert Flavianus histo- 

riographus, ut habetur in Policrato libro .VIII., faciem suam 

sepe videbat in speculo •, non curiositatis nec composicionis vel 

speciositatis * gracia, sed ut videret quantum peregrinacio, fervor 

studii, acumen temporum, processus etatis de naturali statu 

mutasset , faciei iudicio ^ , ut servaret ac^relevaret naturam 

ne labore nimio et inconsueta dieta corrumperetur '. Interro- 

gatus Plato in quo quis sapienciam adipisci posset, ait: »In non 

expectando que evenire non possunt, nec de preteritis recordari*.« 

* 
1 80 in CRLNADGB Sen.; sibi eciam H; der satz ausgelassen in 

Joh. Vall. 2 voluntatem et potestatem H, s. s. 14, anm. 7. 3 CR 

LNADGB ; audierat eum [Xenocratem Spec. hist. u. doctr.] de se multa 

impie [impia fuisse Spec. hist. u. doctr.] locutum Yal. Max. Spec. hist. 

u. doctr.; Metellum multa mala dixisse de eo Joh. ValL, bL 129 b; 

Xenocratem multa improperia de se dixisse bL 161 a; contra eum Scala 

celi. 4 haberetur VaL Max. ; crederetur Spec. hist.; crederet Joh. 

ValL, bL 129 b; crederet: adiecit non esse . . . Spec. doctr. Joh. ValL , bL 

161 a. 5 so CRLN; ante amabat HADGB; tantopere amaret VaL 

Max. Spec. hist. u. doctr. Joh. ValL; tanto tempore sic fideliter amavi 

Scala celL 6 vel speciositatis nicht in CRLNADGB; »non« bis »gra- 

cia« nicht in Polycrat. 7 indicio Polycrat. 8 CRLNADGB; aut 

H Polycrat. 

* 

a Cato, lib. II, D 4 : Impendit ira animum, ne possis cernere verum. 
b Publ. Syr. 274: Homo extra corpus est suum, cum irascitur; Publ. 
Syr. 204. c Sehr kurz in Bruson., lib. III, de ira, bl.98a. Pero Diaz 
de Toledo, Glosa XXIV, mit berufung auf Valerio und Seneca von Ar- 
chita erz&hlt. Vgl. Archita, s. 92, z. 21; Sokrates, s. 118, z. 20; und 



223 

fallado otro que mas devia castigar, el qual era el mesmo. 
E porende por darse pena de la yra demasiada que avia to- 
mado tenia la mano levantada con el a^ote y dixo a su amigo 
Espeusipo: »Tu, Espeusipo, castigo agora a este mi siervo, 
ca yo temo que, porque esto sannoso, que en el faga mas de 
lo que cunple. Y yo non quiero que este siervo este en po- , 
derio de aquel que non esta en su poder.« E por muy fea 
cosa judgo que la culpa del siervo y el castigo demasiado de 
Platon fuesen despues de ygual rreprehension. Rrecuenta Va- 
lerio en el libro quarto que dixo uno a Platon que Senocrates, 
su discipulo, avia fablado de (el) algunos denuestos o vituperios. 
E como Platon menospreciase al que lo tal le desia syn escu- 
drinnar del otra cosa , pero el que gelo avia venido a desir 
fasia grant yn(s)istancia acerca de Platon, quexandose porque 
non le dava fe a lo que le desia. E rrespondiole Platon que 
non era creyble que non fuese amado de aquel su discipulo 
el qual el tanto amava. E como el lo confirmase con jura- 
mento, que avia dicho del aquellas* cosas, rrespondiole Platon : 
»Nunca Senocrates oviera de mi dicho aquellas cosas sy non 
judgase que de todo en todo cunplia que el de mi las dixese.« 
Y, segunt rrecuenta Flaviano estoriografo y segunt se falla en 
el Policrato en el libro octavo, veya muchas veses su cara al 
espejo non por curiosidad nin por gana de sela mejor * con-»bi.4sb 
poner y corregir, mas porque viese que tanto avia mudado el 
proceso del tienpo y la peregrinacion (y el fervor) del su estudio 
en la su cara y que tanto avia fecho de alteracion y a fin de 
conservar con su juysio y rrelevar a la natura porque non se 

corronpiese por trabajo nin estudio demasiado. Preguntaron 

« 
einen ausspruch desselbeu, s. 182, z. 7; und des Gicero, bl. 92 b; sieh 
dagegen Plutarch, bl. 104 b. d Vinc Bell. Spec. hist. IV, 74; doctr. 
V, 93: Val. (Max.) IIII, (I, Ext. 2). Joh. Vall., Comp. III, V, 22, bl. 
129 b; Brevil. IV, 2: Val. IV. Joh. Gobii, Scalaceli, Amicicia, bl. XV a: 
Val. Pero Diaz de Toledo, Glosa VIII: Valerio. Cardanus, De consol., 
lib. III, bl. 98 a. Mullach, Fragm. philos. graecor., bd. III, s. 102, h§,It 
die anekdote fiir erdichtet. e Vgl. Sokrates, s. 120, z. 19 fg. ; auch Plato, 
8. 228, z. 14 fgg. f Polycrat. VIII, XII, bd. IV, s. 281 : festis est Fla- 
vianus. Ob Virius Nicomacus Flavianus? s. W. S. Teuffel, geschichte 
der rOmischen litteratur, Saufl., Leipzig 1875, s. 1006. g Boc. de Oro. 
s. 287 a. 



224 

Interrogatus eciam Plato: »Per quid cognoscitur sapiensPc 
ait: »Sapiens cum vituperatur non irascitur, et non extollitur 
cum laudatur*.« Interrogatus : »Per quid homines cognoscun- 
tur ?« ait : »Homines, ut vasa testea, simili modo probamus. 
Illa quidem in sono, hos vero in sermone cognoscimus^.« In- 
•bi.67» terrogatus: »Quanto censu homo debet esse contentus?« * ait: 
»Tantum acquirat quis quod defectum non habeat in eo quod 
est ei necesse, et quod non expediat ei hominibus adulari°.« 
Interrogatus quis esset* inter homines forcior ait: »Qui pro- 
priam iracundiam vincere potest*.« Interrogatus quis esset* 
inter homines debilior ait: »Qui suum secretum celare non 
potest*'.^ Interrogatus : »Quis est inter homines potencior?« 
ait: »Qui suam abscondere scit paupertatem'.« Interrogatus : 
»Quis est inter homines temperancior ?« . ait: »Cui sufficit id 
quod habet*.« Interrogatus Plato: »Quis est homo bonorum 
morum?« ait: »Qui malorum morum hominem pati potest*'.^ 
Interrogatus an verecundum sit homini esse canum ait: »Non 
est verecundum seni si capillorum albedinem, sed si morum 
turpitudinem ^ paciatur.« Interrogatus qualium locorum vel 
urbium habitacio sit vitanda ait: »Non inhabites terram in 
qua sumptus lucra exsuperant et in qua mali prevalent bonis 
et ubi plurimum domini menciuntur*.« Interrogatus in quo quis 
principum graciam posset* obtinere ait: »Si volueris insipientis 
principi» graciam obtinere ipsius sequere voluntatem , si vero 
sapientis, que ad rem pertinent* vel contra racionem sunt 
ostendere non obmittas^.« Cum vidisset Plato Dionysium, ty- 
rannum [Sicilie] *, circumseptam tot ^ custodibus corporis sui, 
»Cur tantum«, inquit, »mali fecisti ut a tam multis necesse 
habeas custodiri\« 

1 »e88et« ausgelassen in L. 2 est CRLNADGB. 3 ineptitudinem 

CRLNADGB. 4 possit CRLNADGB. 5 non pertinent CRLNADGB. 

non dexes en mostrarle las rrasones que convienen a el e las que son 

contra el Boc. de Oro. 6 CRLNADGB Polycr. Spec. hist. u. doctr. 

J. de Cessol. 7 tot nicht in CRLNADGB Spec. hist. u. doctr. Polycr. 

Joh. Yall. Ca^c. Balb.; tum J. de Cess. , wahrscheinlich falsche lesart 

fur tot. 

« 

a Boc. de Oro, s. 206, f. b a. a. o., s. 209, c. Castigos y Dotrinas, 

V, in Dos Obras u. s. w., s. 278. c Boc. de Oro, s. 208, a. d a. a. 



225 

a Platon que quien era sabio. El rrespondio: »Aquel que 
quando le vitaperan ^ non se ensanna nin se vanagloria quando 
lo alaban.« Preguntaronle que en que se conoscian losonbres. 
El rrespondio: »Los onbres y los vasos de tierra por ygual 
manera los conoscemos, ca los vasos conoscemos en el sonido, 
y a los onbres en la palabra.« Preguntaronle que los onbres 
con que tanta rrenta devian ^ ser contentos. El rrespondio : 
»Cada uno deve tanto buscar que non aya desfallecimiento 
en aquello que a el sea necesario, y que non le sea for^ado 
de lisonjear a los onbres.« Preguntaronle : »(jQuien es entre 
los onbres el mas poderoso?« Y rrespondio: »E1 que sabe 
esconder su pobresa.« Preguntaronle": ^^jQuien es entre los 
onbres el mas tenprado?« El rrespondio: »Aquel a quien 
abasta lo que tiene.« Preguntaronle : »(jQuien es el onbre de 
buenas costunbres ?» El rrespondio : » Aquel que puede ' sofrir 
a los onbres mal acostunbrados.« Preguntaronle sy devian 
faser rreverencia al onbre viejo. El rrespondio que sy, pero 
non (a) aquel que tenia la blancura en los cabellos y mala * 
tenpran^a en las costunbres. Preguntaronle qual morada de 
logares o cibdades devian los onbres rrefuyr. El rrespondio: 
»Non mores en la tierra en la qual sobran las despensas a 
las ganancias y adonde valen mas los malos que los buenos 
nin adonde los sennores mienten mucho.« Preguntaronle que 
en que podria cada uno aver gracia con el principe. * EI*w.*4a 
rrespondio : »Sy tu quieres aver gracia con el principe sabio 
non le dexes demostrar y rreprehender aquellas cosas que non 
pertenescen a la cosa publica o que van contra la rrason.« 
Como Platon vio a Dionisio, tirano de Cecilia, que toviese todo 
el su cuerpo cercado de onbres que lo guardavan, dixole Pla- 
ton: »(jComo? (jTanto mal fesiste que de tan muchos es ne- 

cesario que seas guardado?« 

* 
1 vituperian h. 2 devien h. 8 non puede h. 

« 

0., 8. 228, b. e a. a. o., s. 228, a. f a. a. o., s. 228, z. 19. g a. 
a. 0., 8. 228, c. h a. a. o. , s. 280 : El que es de buenas costunbres 

puede sofrir al de las malas. i a. a. o., s. 234, b. Fiore di Virtii, 

fi. 84: Aristotile dice: Non stare nellaterra, dove ha molta signoria, e 
colk, dove abbiano piti luogo gli rei, che gli buoni, e pib i matti, che i 
savi. k Boc. de Oro, s. 235, z. 3 fg. 1 Vinc Bell. Spec hiat. IV, 

Buxley 15 



226 

•bi.e7b ffic^ eciam multa sensisse de Deo videtur que * multum 

veritati nostre religionis conveniunt. Nam dicit Augustinus 
libro de civitate Dei : Mirantur autem quidam nobis in Ghristi 
gracia sociati cum audiunt vel legunt Platonem de Deo ista 
sensisse que multum congruere veritati nostre religionis agnos- 
cunt. Unde nonnulli putaverunt eum, quando perrexit in Egip- 
tum, leremiam vidisse propbetam vel scripturas propheticas in 
eadem peregrinacione legisse. Sed diligenter computata tem- 
porum racio Platonem indicat a tempore quo prophetizavit le* 
remias centum ferme postea annis natum fuisse. Unde in illa 
peregrinacione sua Plato videre leremiam non potuit, tanto ante 
defunctum, nec easdem scripturas legere que nondum fuerunt 
in grecam linguam translate \ Dicit eciam ibidem : nunc satis 
sit conmiemorare Platonem determinasse finem boni esse se- 
cundum virtutem vivere et ei soli evenire posse qui noticiam 
Dei habeat et imitacionem, nec esse aliam ob causam beatum. 
Ideoque non dubitat hoc esse philosophari : amare Deum^ Ite- 
• rum dicit in eodem : Quicunque igitur philosophi de Deo summo 
et vero ista senserunt quod et rerum creatarum sit effector et 
lumen cognoscendarum et bonum agendarum, quod ab illo nobis 
principium sit nature et veritas doctrine, felicitas vite, ut pla- 
tonici et ceteri ionici generis qui in eis precipui fuerunt ista 
senserunt, sicut idem Plato et qui eum bene intellexerunt, eos 
omnes ceteris preponimus eosque nobis jropinquiores fatemur '. 

• bi.68a * Platonis vero elegantia quedam dicta sunt hec: Tunc 

vero beatus et felix dicendus est orbis terrarum cum sapientes 

efficiuntur reges et reges efficiuntur sapientes *. Qui reipubUce 

prefuturi sunt duo precepta teneant, unum: ut utilitatem sic 

tueantur civium quod quecunque agunt ad eam referant, obliti , 

commodorum suorum; alterum: ut totum corpus reipubKce 

curent, ne, dum aliquam partem tuentur*, totum deserant*. 

Proinde est • cum subditos opprimit magistratus ac si caput 

corporis adeo intumescat^ ut a membris aut omnino aut sine 

« 
1 Item vidit quendam dilapidantem agros suos etdixit: Terra de- 

vorat homines et iste devorat terram* CRLNADGB statt dieses und 

der in H aus Augustin angefahrten 89,tze. 2 CRLN Cic Spec. doctr. 

Joh. Vall.; tueantur HADGB. 3 Parum deest CRLNADGB. 

* 

a Boo. de Oro, s. 207^ a. Fiore di Virt^^y 8. 61: Plato dioe: La terra diTora 



227 

Algunos dichos de Platon mas elegantes son los que se 
siguen: Estonces es desir ser bienaventurado y prospero el 
mundo de las tierras quando los sabios seran fechos rreyes y 
los rreyes seran fechos sabios. Aquellos que quieren aprove- 
char a la cosa publica dos mandamientos deven guardar, el 
imo : que asy celen y defiendan el provecho de los cibdadanos 
que, qualquier cosa que fisieren, a la cosa publica lo rrefieran, 
postponiendo los sus provechos ; el otro : que curen juntamente 
de todo el cuerpo de la rrepublica por que, mientra una parte 
cuydaren anparar, la otra non desanparen. Asy es que quando 
los rregidores oprimen a los subditos como quando la cabe^a 
se fincha en tal manera que non puede de los otros mienbros 



gli admini, e il prodigo diyora la terra. Diog. Laert. IV, 48: Bion; Paley, bd. 
n, 8. 11. BrusoD.y lib. III, de gula, bl. 74 a. Erasm., lib. VII, Bion 9. 



79:, doctr. VI,7: u.VIII, 30: Helinandus. J. de Cessolis, bl. XXXVIII a. 
Polycrat. IV, 4, bd. III, s. 229. Joh. ValL, Comp. III, IV, 13, bl. 124 c : 
tr^at- de dictis philosoph. Caec. Balb., s. 32, XXXIX, 5. (CorsiBi), 
Eosaio, cap. XXXI, Clementia "B, s. 45 : Diogenes statt Flato* Vgl. ein 
wort Perianders, s. 44, z. 13, und Catos, bl. 94 b. 

a August. de civ. Dei, VIII, XI, Migne, bd. 41, sp. 235. Joh. Vall., 
Comp. III, IV, 11, bl. 123 d: Chronica, qua continetur historia Platonis. 
b August. a. a. o. VIII, VIII, sp. 283. c August. a. a. o. VIII, IX, 
sp. 233. d Plato de Republ. V, 478 d , ed. Schneider, bd. II, s. 99. 

Vinc, Bell. Spec. hist. IV, 79 : ut est illud, quod ait Boecius: illum (Pla- 
tonem) dixisse, beatas fore respublicas, si aut eas sapientes regerent aut 
eorum rectores sapientie studerent; doctr. VI, 58; VIII, 15 u. 17: Boe- 
dus; Joh. Vall., Comp. III, IV, 13, bl. 124 b: Boet. I de consol. (phi- 
los.), cap. IV, (Migne, bd. 63, sp. 615 fg.). Dial. Creatur. , cap. XXV: 
de rosmarino et agro: Ait Plato. Bruson. , lib. III, de imperio et im- 
peratore, bl. 90 a. Val. Max. VII, II, Ext. 4. Cicero epist. ad Quint. 
fratr. 1 , 1 , s. 542 der ausgabe Lemaires , Paris 1828. Pero Diaz de 
Toledo, Introducc. a las glosas del Marq. de Santill. : Platon, aquel grand 
maestro de las escuelas de los philosophos llamados estoycos, con razon 
escriyio en aquel libro sujo, que se intitula de republica, en que dice: 
Que la republica se deve dezir bienaventurada, si la rigiesse e gover- 
nasse principe sabio o principe, que se trabajasse en entender e saber. 
Polycrat. IV, VI, bd. III, s. 239: Socrates. e Vinc. Bell. Spec. doctr. 
VI, 95: Tullius de offic. libro I: dao precepta Platonis. Joh. Vall., 
Comp. III, IV, 13, bl. 124 a: TuUius de off. I, XV (vielmehr XXV, 
85). f Vgl. Cicero, bl. 92 b. 

15* 



228 

molestia ferri non possit. Hanc autem passionem sine gravis- 

simo dolore membromm tolerari aut curari impossibile est, si 

vero incurabilis fuerit passio sic vivere, quam mori, misera- 

bilius est, miseris vero nichil utilius est quam utcunque finire 

miseriam. Item cum in subiectos potestas sevit idem est ac 

si tutor pupillum persequatur vel cum suo mucrone iugules * 

ob cuius defensionem ab eodem traditum tibi gladium acce- 

pisti, re namque publica frui iure pupilli percelebre est, et 

eam tunc demum recte procedere cum caput eius se inutile 

esse cognoscit nisi fideliter membris cohereat. Item qui suam 

animam que unica est gubemare non potest, quomodo multo- 

rum bominum gubernator erit?* Item dicebat: expedit sen- 

sato in dulcedine potuum medicine amaritudinem memorari. 

•w-M»>Item dicebat hominem debere * in speculo sepe suam faciem 

intueri quoniam *, si viderit eam decoram, indigne feret agere 

turpe opus, si vero turpem censuerit verebitur utique simul 

duo turpia sibi aggregare*". Dicebat eciam Plato duos esse 

mundos, unum intelligibilem in quo veritas habitat, alium vero 

sensibilem quem manifestum est nos visu tactuque sentire, 

itaque illum verum, istum verisimilem ad imaginem illius fac- 

tum esse dicebat, et de illo, ut aiebat, in ea anima que se 

cognoscit expolitur veritas et serenatur, de hoc autem in stul- 

torum anima, non sciencia, sed opinio generatur ®. Item dixit 

escam malorum esse voluptatem eo quod ' ea capiuntur ho- 

mines sicut hamo pisces*. Item dixit Plato : si sapiencie forma 

oculis videri posset ad amorem sui omnes maximo incitaret^ 

Item: non potest comprehendi iusticie forma nisi prius iniu- 

sticie series discuciatur^ Item: non solum sciencia que re- 

mota est a iusticia calliditas pocius quam sapiencia appellanda 

est, verum eciam animus pafatus ad periculum, si sua cupi- 

ditate, non omnium utilitate impellitur, audacie nomen habet 

« 
1 CRLNADGB; ingulet H. 2 »quain« ohne folgendes »eam« CB 
LNADGB. 3 CRLNADGB Spec. doctr. auch Cic, aber ohne »eo«; 

quia H Spec. hist. Joh. Yall. 

« 

a Boc. de Oro, s. 215, e. Vgl. Socrates, s. 130, 2. 8. b Boc^ de 

Oro, 8. 231, d. Riickert, Weish. des Brahm., s. 170, nr. 98; s. 420, nr. 20. 

Vgl. Socrates, s. 120, z. 19 fg., und auch Plato, s. 222, z. 15 fg. c Vinc. 

Bell. Spec. hist. IV> 79. d a. a. o.; doctr. V, 152: Platonem quoqne 



229 

8jn trabajo ser sostenida y aqnesta pasion inposible es de ser 

conportada o curada syn muy grave dolor de los mienbros, e 

sy la tal pasion yncurable, mas miserable cosa es bevir (asi) 

que morir, ca non ay mas provechosa cosa a los mesquinos 

que fenescer comb quiera la su miseria. Iten quando el po- 

testad de la cibdad se encruelece contra los subgectos non es 

synon como quando el tutor persigue al pupilo que tiene en 

tutoria o como sy degoUases a alguno con aquel cuchillo que 

el te oviese dado con que lo defendieses, muy noble cosa es 

usar la cosa publica del derecho del pupilo. Iten desia: el 

que non puede governar la su anima que es una, jcomo podra 

ser governador de * muchos onbres? Iten desia que los onbres •''bi.**^ 

se devian mirar muchas veses al espejo porque, sy su cara 

se viese fermosa, que non podiese sofrir de faser ninguna cosa 

que fea fuese y sy por ventura la cara se viese fea que avria 

verguen^a de ayuntar dos cosas feas en uno. Desia asy mesmo 

Platon que avia dos mundos, el uno iatelligible en el qual 

morava la verdad, y el otro que era sensible el qual es a nos- 

otros magnifiesto por vista y termino asy que el primero era 

verdadero y este otro era virisimile, y desia que era fecho a 

la ymagen y forma del primero. E de aquel primero mundo 

desia que la verdad del se omava y se mostrava en aquel 

anima que se conosce a sy mesmo, por lo qual en el animo 

de los locos nunca se engendra ciencia salvo opinion. Iten: • 

sy la forma de la sabiduria se podiese ver con los ojos mucho 

ecitaria a todos que la amasen. Iten : non puede ser conpre- 

hendida la forma de la justicia sy primera mente la orden de 

la ynjusticia non fuere desatada. Iten : la ciencia que es rre- 

mota de la justicia mas se deve Ilamar enganno que sabiduria. 

Iten: el animo que esta aparejadb al peligro sy se mete en 

el por su provecho mas que por bien de todos, este tal mas 

* 
Tullius dixisse asserit. Joh. Vall., Comp. III, IV, 13, bl. 124 a: TuU. 

de sen. V, (vielmehr XIII, 44). Plato, Timaeus, npGnow jifev ^fiovijv, jii- 

YioTov xaxoa S^sap, Opera, Paris, (Didot), Vol. 11, 1846, s. 232', z. 36 fg. 

Vg. Archytas, s. 92, z. 16 fgg. e Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 79 ; doctr. 

VI, 58. Pero Diaz de Toledo, Glosa LXIX; La honestidad, como dezia 

PlatoD, segund introduze Tulio en el libro de los oficios al comien^o, 

tanto es en sj fermosa, que si con ojos corporales se pudiesse mirar 

maravillosos amores pulularia de sy. f Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 79. 



230 

pocius quam fortitudinis *. Illa est verissima iusticia que erga 

inferiores servatur^. Triumplius innocencie est non peccare 

ubi liceat posse ''. In quem * plus potes peccare desine \ Mors 

philosophis est appetenda ipsaque philosophia moriendi medi- 

tacio est*. Tocitis philosophie robur est paciencia'. Idem ait 

duas corporis eztremitates non esse velandas nec assuefieri 

• bi.69»* (Jebere moUiciei, capitis atque pedum; cum enim habuerint 

firmitatem cetera robustiora sunt^ Gum anima sit libera et 

domina passionum vincere se ipsum omnium victoriarum prima 

est^ et optima, vinci autem se ipsum a se ipso turpissimum 

est et pessimum^ Idem dicebat: eundem fac finem discendi 

* et vivendi , discendo ergo ne deficias , littere enim insipienti 

animo, tanquam baculus infirmo corpori, invente' sunt^. 

1 GRLNADGB Spec. hist. Caec. Balb.; quantum H. 2 reperte 
CRLNADGB. 3 CBLNADGB lassen hier folgen: Item: mali mOres 

inficiunt opera. Non poteris esse psiciens, donec tuis cupiditatibus pre- 
valeas^ Item dicebat: de tribus doluit anima mea, scil. de largo di- 
vite, qui yenit ad paupertatem, de honorabili, qui despecdonem incurrit, 
de sapienti, quem sapiencia deserit ^. Duo disputatores non habent inter 
seodium, quia questio eorum est ad idem, etsi alter alterum intendit 
vincere; hoc ideofit, quodquilibet eorum conatur, alterum ad suum sen- 
sum reducere^. Vilitas hominis cognoscitur in multiloquio. Elatos sperne, 
nisi mala opera eorum deserant I Vindicta ubique est dampnosa. Oportet, 
dominum secedere a populo et non familiariter conversari cum eis, 
alioquin despicietur^. Beges hoc maxime diligunt, quos sciunt cupidi- 
' tates vicisse*. Sipater non studet, instruere filium artem vel scienciam, 
quibus alatur, profidat vel lucretur filius ille, non tenetur necessitatibus 
providere paternis'. Iniuriator excusat se consuetudine, bonus racione^. 
Magni cordis est, qui non recipit ex paupertate gravamen^. Non utaris 
operibus, dum verba sufficiuntM Utile est, tacere quandoque, etiamsi 
scienter dicere posset. Melius est, in obitu relinquere divicias inimico, 
quam in vita pauperem esse et petere ab amico^. Cave ab inimico 
potente et domino predatoreM 

a Boo. de Oro, s. 208, e. b a. a. o. , s. 213, o. Fiore di Virtil, 8. 95: 
Plato dioe : Di tre cose sono attristato pi^ ohe d'altro. La prima del riooo, quando 
el' viene in poyertil. La seoonda deir onorato, quando el viene dispregiato. La 
terza del savio, qnando il matto inganna 11 savio; s. 50: Salomone dice: Di 
due oose s^attrista lo mio oaore, e la tersa m'lia arreoato a grande ira : Taomo, 
ohe 8ta di far guerra per poverti, e Taomo sayio dispregiato , o ohi si parte 
dal bene per far male. o Boo. de Oro, s. 215, b. d a. a. o., s. 225, a. 
e a. a. o., s. 225, o. f a. a. o., s. 226, a. g a. a. o., s. 228, b. h a. a. 
0., 8. 230, a. i a. a. o., s. 234, a. k a. a. o., s. 239, o. Flores de Eilo- 
sofia, Ley XXXVIII in Dos Obras u. s. w, s. 77. Fiore di Virtil, s. 63: Plato 
dioe : Meglio h, nella saa morte lasoiare le riooheBse agli (nemioi), ohe nella saa 
vita per poyertsi dimandare seryigio agli amioi. 1 Boo. de Oro, s. 241, a* 



231 

deve aver nonbre de osadia que de fortalesa. Aqiiella justicia 
es muy verdadera la qual se guarda contra los ynferiores y 
baxas personas. Grant triunfo ^s de ynocehcia non pecar ay 
do ay logar de pecar. Donde mas puedes pecar alli peca menos. 
La muerte mucho es de cobdiciar de los filosofantes, y esa fi- 
losofia pensamiento es de morir. La fuer^a de la filosofia es 
la paciencia. Iten ensennava que dos estremidades del cuerpo 
non se devian mover de ligero, es a saber: la cabe^a y los 
pies, los quales mienbros sy firmesa en sy toviesen, todos los 
otros estarian * muy rrobustos. Desia mas que, el anima como •w.isa 
sea libre y sennora de las pasiones, que vencer el onbre a sy 
mesmo, esta es la primera y la mejor de las vitorias, pero que 
ser vencido el onbre de sy mesmo, que esto era muy malo y 
muy feo. Iten desia que uno y ese mesmo fin devian lo« On- 
bres faser al bevir y al aprender, por lo qual desia : non dexes 
de aprender, ca las letras por el anima ynsipiente fueron fBdla- 
das asy como el bordon para el enfermo cuerpo. 

« 
a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 79. Cicero de offic. 1, XIX, 63. b Vinc. 
Bell. Spec. liist. a. a. o.; doctr. VI, 17. Caec. Balb., s. 38, § 14; Friedr. 
102. c Vinc. Bell. Spec. hist. u. doctr. a. a. o. Caec. Balb., s. 21, 
VI; s. 38, § 15; Friedr. 132. Sent. falso inter Publil. rec. 283. Pseu- 
dosen. de morib. 140: Vir bonus est, qui peccare nec vult nec potest. 
Proverb. Priedr. 143. Lib. de morib., s. 147, nr. 140. Publ. Syr. 490: 
Nocere posseet nolle, laus amplissimd? est. Publil. Syr. 397. Auson., VII 
Sap. Sent., Bias, v. 6 fg. : 

Quod prudentis opus? Cum possit, noUe nooere. 

Quid stulti proprium? Non posse et velle nocere. 
d Vinc. BeU. Spec. hist IV, 79. Caec. Balb., 's. 38, § 16; Friedr. 88. 
e Vinc Bell. a. a. o.; doctr. VI, 41 u. 113: TuUius in Tuscul. libro I, 
(XXXI, 75) : Tota philosophorum vita (ut ait Catho) commentatio mortis 
est. Joh. Vall., Comp. VII, l, 4, bl. 101 d: TulL I tusc. quest.; et de 
hoc (Socrate) Seneca, ep. XXVIi. Hieron., epist. CXXVII, 6: Joannes 
apost. laudans illud Platonicum, qui philosophiam meditationem mortis, 
esse dixit, Migne, bd. 22, sp. 1091. Isidor, Etymol. II, 24, Migne, bd. 
82, sp. 142 A. Sermones Joh. Geileri Keiserspergii de arbore humana, 
Domin. prima Invoc. in quadrag. , bl. XI b : Summa enim philosophia, 
ait quidam, est assidua mortis meditacio, et Plato inquit , omnium sa- 
pientum vitam esse mortis meditationem, ut ait Hieronymus in epistolis, 
quod qualiter intelligi debeat, exponit Tullius libro I tusc. quest. Hanc 
tam nobilem, utilem et necessariam bene moriendi artem discere si 
voluerimus, facilius non poteris, quam audlendo et meditando de morte. 



232 

Puit autem consuetudo Platonis, ut ait Helinandus, libros 
suos intutelare nominibus magistrorum suorum vel eorum qui 
magistros suos docuerant ^ ut maiorem ex eorum nominibus 
autoritatem verbis ^ et racionibus suis acquirerent. Hinc sunt 
libti eius appellati : Thimeus, Phedron, Gorgias, Pytagoras etc*. 
Scripsit autem [duos]' libros de republica et de legibus in quibus 
multa pulchra ac preclara sunt. In Phedone * enim suo quem 
transtulit Gicero validissimis argumentis anime immortalitatem 
asseruit. Et potest omnis raciocinacio in unius silogismi con- 
pendium ita redigi: Anima ex se movetur; quod ex se move- 
tur principium motus est; quod autem principium motus est 
natum non est; quod autem natum non est immortale est; 
ergo anima immortalis est^. 

Quidam autem imitator doctrine Platonis, nomine Theo- 
brotus *, cum legisset librum Platonis de immortalitate anime 
•bi.69be muro se precipitem dedit pre desiderio * vite melioris*. 

Mortuus est autem Plato tempore Philippi regis Mace- 
donie, ut ait Seneca in epistolis, anno LXXXI^ natalis sui die 
sine uUa deduccione. Ideoque magi qui tunc Athenis erant 
immolaverunt defuncto, amplioris eum fuisse sortis quam hu- 
mane arbitrati, quia consummasset ® perfectissimum numerum 
quem .IX. nonies ^ multiplicata conponunt*. 

1 Spec. hist. Joh. Vall.; docuerunt HCRLNADGB. 2 Spec. hist.; 

et ex verbis H; ex verbis CRLNADGB; ut maior. auctor. adquirerent 

Joh. Vall. 3 CRLNADGB. 4 Phedrone HCRLNADGB. 5 Theobrotus 

Ambraciensifl Spec. hist. 6 CRLNADGBSen. Spec. hist.; assumasset H. 

7 novies G Sen. Spec. hist. 

♦ 
VgL 8. 220, z. 3 fgg. und Pythagoras, s. 78, z. 16 fgg. Andere parallelstellen 

in Bouillets ausgabe Ciceros. f Vinc. BelL Spec. hist. IV, 79; doctr. 

V, 79. Polycrat. HI, 14, bd. IH, s. 210. g Vinc. Bell. Spec. hist. 

JLV, 79: Hieron. supra Matthaeum, (X, 9 fg., Migne, bd. 26, sp. 63 A). 

b Vinc. BeU. Spec. doctr. V, 77: Ex proverbiis sapientum: Bis vincit, 

qui se in victoria vincit, Bis autem punitur qui suis armis perimitur. 

Dial. Creatur., cap. IX : de igne et aqua : qui semetipsum vincit, contra 

omnia fortis est, ut dicit philosophus. i Joh. Vall., Comp. III, IV, 13, 

bL 124 b inlibro, qui dicitur Suda (Funda?): Ait Plato in legibus. 

a Vinc. BelL Spec. hist. IV, 77: Helynandus. Joh. Vall., Comp. III, 

V, 23, bL 129 c: Helin. Ihnlich sagt Cicero im Dial. de Senect.: Om- 

nem autem sermonem tribuimus . . . M. Catoni seni, quo majorem auc- 



233 

E fue costunbre de Platon,' segunt dise Helinando *, de 
intitular los sus libros a los nonbres de sus maestros porque 
tomasen abtoridad de los nonbres de aquellos y de las sus 
palabras y rrasones. Y los libros que fiso son estos: Timeo, 
Pedon^, el qual traslado Tullio de griego en latin, por muy 
fuertes argumentos demuestra la ynmortalidad de anima. Y 
puede todo el rrasonamiento de aquel libro ser asumado y con- 
prehendido en (el) silogismo syguiente : el anima de sy se mueve', 
y lo que de sy se mueve *, principio es de movimiento *, y lo 
que es principio de movimiento * no(n) es nascido, y lo que non 
es nascido inmortal es, asi que el anima es ynmortal. 

Un seguidor de la su dotrina, el qual se llamava Theo- 
broto '^, como leyese el libro de Platon de la inmortalidad del 
anima, lan^ose de un muro abaxo con deseo de traspasar con 
la muerte a la mejor vida. 

Fue muerto Platon en » los tienpos de Felipo, rrey de Ma- 
cedonia, anno ochenta y unp del su nascimiento syn fallescer 
dellos dia, segunt dise Seneca en las epistolas. Iten : algunos 
magos que estonces estavan en Atenas sacrificaron a Platon 
defunto *, pensando como la su suerte fuese mayor que la umana, 
veyendo como con la su vida consumase'fasta el numero per- 
fecto que nueve veses nueve multiplicados conpone. 

1 alinandro h. 2 fedron h. 3 morra h. 4 maninuento h. 
5 Troboro h. 6 de fumo h. 

toritatem habeat oratio (I, 3). b Vinc. Bell. a. a. o. IV, 78 : Macrob. 
de somnioScip., LibroII, (XIII, 1 bis 15); doctr. VI, 132 bis »a8serit<. 
c Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 78 : Legitur. (Latini), Fiore, s. 9 : Platone 
fecie piulibri, tra i quali ne fecie uno de la immortalitk de ranima. 
Lo quale libro leggiendo un altro filosofo se gittb a terra d'un muro, 
vogliendo morire, per avere migliore vita. Cardanus, de consol. lib. II, 
bL 31 a. d Joh. Vall., Comp. III, IV, 11, bl, 123d: Chronica, qua 

continetur historia Platonis. Diog. Laert. III, 2. e Vinc. Bell. Spec. 
hist. V, 6 : Seneca in epist. XVIII, (vielmehr LVUI, 27). Dieses kapitel 
nach der anordnung der in CRLND vorliegenden fassung iibersetzt im 
Mer des Hist. Quint aage, chap. XXXVI, De Platon philosophe, bd. I, 
bl. 201 fg. mit ausnahme von: »sed tamen< bis »fuit«, s. 218, z. 4 bis 
6; »fuit« bis »libidinum«, s. 220, z. 1 und 2; »in quo< bis »di3dt« s. 228, 
z. 18 bis 23; »mors« bis »est<, s. 230, z. 3 bis 5; aufierdem folgt die 
iibersetzung des satzes »Item dicebat* bis >aggregare<, s. 228, z. 14 bis 
17 nach derjenigen des »Cave ab inimico<, s. 230, anm. 3, letzter satz. 



234 

Legitur^ quoque quod in sigillo Platonis scriptum erat 
illud verbum : Facilius est moTere quietem quam quietare motuin*. 

Cap. Lin. Aristotiles*. 

Aristotiles, philosophus eximius, gente macedo, patria 
astraguritanus ^, Platonis discipulus** fuit. Est autem Astra- 
guria*, civitas Tracie, vicina Olimpo monti. Filius autem fait 
Nichomaci et Phestiadis *, qui ab Esculapio descenderunt . Ni- 
chomacus autem medicus fuit [Amynte]'^ regis macedonum* patris 
Philippi. Hic Aristotiles adhuc iuvenis existens doctrinam elo- 
quencie docuit. Factus autem annorum .XVIL* mittitur Athe- 
nas ubi adhesit Socrati tribus annis. Quo mortuo adhesit Platoni 
.XX. annis^ et tantam adeptus est dileccionem Platonis et di- 
ligenciam circa studium philosophie quod Plato domum Ari- 
stotilis domum lectoris vocabat et sepe dicebat: >Eamus ad 
domum lectoris.c Et eo absente a Jeccione Piato clamabat: 
>Litellectus abest, surdum est auditorium'.« Hic tante vene- 

1 Dieser satz nicht in CBLNADGB. 2 Ariatoteles CBLNADGB. 
3 straguntanus . . . Stragunia C; stragmitanus . . . Stragmia BLN; stra- 
gyranus . . . Stragyra ADGB Joh. Vall. 4 ADGB Diog. Laert. ; Fes- 
tiade Joh. Vall.; Fescie^H; Festie CBLN. 5 ADGB; Aminid CBLN; 
'A|ji6vTa€ Diog. Laert. 

« 

a Buenos Proverb., s. 4, e. b Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 82: Euseb. 
in Chronicis (Olymp. 104, Migne a. a. o., Ser. gr., bd. 19, sp. 485). Boc. 
de Oro, s. 245, z. 6. c Diog. Laert. V, 1. Boc. de Oro, s. 243, b u. d. 
Vita Arist. ed. Bobbe, s. 1 : 'AptoToxdXrjc 6 qptXdoo^o^ Tfjc liiv ^v 2xaYs£- 
pwv, tdc, 8fe Sxdyetpa nfiXt^ OpqfXTjg iiXijotov '0X6v^u xal MftS^vtjg, uCoc tk. 
Ntxondxoi> xal ^atorCdoc, 4|ji<ipolv &nb Maxdtovog toO 'AoxXTjmoa xaxaY0|i4- 
vcov; s. die lateinische ubersetzung s. 10; in fast wOrtlicher iiberein- 
stimmung mit ihr Joh. ValL, Comp. III, V, 1, bL 125 c: Aristoteles 
gente quidem Macedo, patria vero Stragyranua. Stragyra autem est 
civitas Tracie, vicina Olyntho et Mothoni. Fuit autem filiua Nichomachi 
et Festiade, ambobus a Machaone Asclepiade descendentibus , indem 
folgende bemerkung (a. a. o., bl. 125 b) vorausgeschickt wird: antequam 
colligautur, que de eo (Aristot.) dicta sunt in diversis libris, scribatur 
t^ractatus de vita eius, translatus de greco in latinum, ut diciiur, maxime 
quia non habetur a multis communiter. Joh. ValL gibt daher die gauze 
ubersetzung in sieben kapiteln. bie stimmt fast w5rtlich mit der von 
fiobbe ver($ffeutlichten, nur dass sie die beiden letzten s&tze derselben 
nicht bietet. Da weder Bobbe, noch auch Lucas Hoktenkif, der erste 



235 



Cap. LII. vArist otiles. 

* Aristotiles, filosofo eximio*, fue de la gente mace(ionia*bi.i5b 
y fue de la patria de Astragoria la qual es cibdad de Tracia, 
vesina al monte Olinpo. Y fue fijo de Nicomaco, medico, ovo 
la madre nonbre Phestias ^, los quales descendieron del Hnage 
de Esculapio. Este Nicomaco fae medico de Amyntas^, rrey 
de Macedonia, y padre de Filipo. Aqueste Aristotiles como 
fuese mofo aprendio la dotrina de la eloquencia. Y despues 
que fue fecho de dies y siete annos fue enbiado a Atenas adonde 
se allego a Socrates y oyo del por tres annos. Y despues de 
la muerte de Socrates allegose a Platon y continuo de oyr del 
por veynte annos. E tanto amor y diligencia puso Platon con 
Aristotiles y Aristotiles con el su estudio de la filosofia que * 
Platon la casa de Aristotiles casa de lector la Uamava y mu- 
chas veses desia: ^Vamos a la casa del lector.« E quando 
estava absente Aristotiles de la leccion de Platon luego clama,va 
Platon y desia: ^El entendimiento nos fallece aqui en esta 
leccion y sordo es el auditorio.« Aqueste Aristotiles en tanta 

* 

1 exsimio h. 2 Fesda h. 2 Antiniti h. 

herausgeber der Vita Aristotelis peripateticorum principisy Lugduni Bata- 
vorum, 1621, sie beriicksichtigen , wollte ich die gelegenheit, auf sie 
aufmerksam zu machen, nicht vorObergehen lassen. d Diog. Laert. 
V, 1. Boc. de Oro, s. 243, c. e Diog. Laert. V, 9: Sircdt xal dsxi 4i»)v. 
Robbe, Vita, s. anm. f. Joh. ValL, Comp. III, V, 2, bl. 125 c: tract. de 
vita. Vinc. BelL Spec. hist. IV, 82: Euseb. (a. a. o.): Aristoteles .XVIII. 
agens annum Platonis auditor fuit. Boc. de Oro, s. 243 : E quando llego 
(Aristotiles) a edad de (dies e) ocho annos, lleyolo su padre a tierra de 
Athenas. Villa, Vidas de doze princip. de la medic. bL 37 b : partiendo 
para Athenas k los 17 afios de su edad para oir k Platon. f Diog. 
Laert. V, 9. Robbe, s. 2: 'Et(5v 8fe Yev6[isvo€ Sitta xal 8dxa, 'co5 IIuO-oI 
^oO XP'*^^'*^'^^? adx^ cptXoao^slv nap' 'A^vaCotg, cpotx^ ScoxpAxet xal ouv^v 
t6v jjixP^ xsXsoxfjc otdxoO yjpdwow hXyjv dXiyoyf 3vxa' |Jisxdt tk xoOxov <potx^ 
nXdxcDvi xal oovfjv xo6x(p x6v [idxpt xsXeox^g aaxo3 X9^'^ elxooadxYjg xuy- 
Xavu)v; s. die lateinische iibersetzung s. 11. Mit dieser stimmt fast 
w5rtlich diejenige des Joh. Vall. a. a. o. vgl. III, V, 7, wo jedooh 
»quindecim annos habens adhesit Socrati« gesagt wird. Bruson., lib. II, 
de disdplina, bl. 60 a. g Robbe a. a. o., s. 2 fg. ; s. die lat. iiber- 

setzung, 8. 11. Joh. ValL, Comp. III, V, 2, bl. 125 c. Boc. de Oro, s. 237 d. 



236 

•bi.70ftracioiiis * fiiit apud Philippum Macedonum regem quod, nato 

sibi filio Alexandro, ei scripsit epistolam in hec verba: Phi- 

lippus Aristoteli salutem dicit. Filium michi genitum scito de 

quo equidem graciaa ^ diis ago , gaudeoque non tam * proinde 

quia natus est quam pro eo quod eum nasci contigit tempore 

vite tue. Spero enim quod ^ edoctus a te dignus existat et 

nobis et regni suscepcioni *. Vixit autem Aristotiles post Pla- 

tonis mortem annis .XXIII-, partim quidem docens Alexandrum 

Phiiippi regis fih'um, partim cum eo multam circumdans * terram, 

partim libros componens, partim vero doctrinis innitens***. 

Huius elegancia quedam dicta sunt hec: De se ipso in 

neutram partem loquendum est quoniam qui se laudat vanus 

est, qui se vituperat stultus est ® *. Idem utile consilium esse 

' dicebat ut homines voluptates abeuntes et preteritas considerarent 

« 
1 graciam CRLNADGB; habeo graciam Gell. Polycr. Dial. Creat. 

2 ebenso Dial. Creat. ; tam nicht in CRLN Gell. Polycr. 3 fore ut 

Gell. Polycr. Dial. Creat. 4 circuiens CRLNADB Joh. Vall.; cir- 

cumiens G. 5 In CRLNADGB folgt hier: Post mortem autem Pla- 

tonis scolas eins assumpsit Aristotiles et docendo philosophiam multos 

discipulos conquisivit. Tandem invidus quidam sacerdos suasit Athe- 

niensibus, ut Aristotilem cogerent idola adorare, quod senciens Aristo- 

tiles inde recedens ad terram suam Stragmiam se redazit, metu com- 

pulsus, ne id sibi inferrent, quod Socrati intulerunt, quem perimerunt 

veneno. Ibique vacabat elemosinis, insistendo pupillos et orphanos ma- 

ritando et eosdem gubernando^ 6 In CRLNADB folgthier: Cecus 

alium quo modo potest ducere, pauper alium ditare, honore carens quem 

honorabit?^. Dies suos morte prevenit, qui regi repugnat*^. Rex, qui 

vilem opprimit suum, perdit honorem*. Insipiencia est socius pravus. 

Ira non sit nimis aspera neque lenis nimis, quia una luporum consequitur 

mores, alia puerorum®! Qui benefaciendi posse non habet, saltem a 

malis abstineat'. Animus proclivis ad vicia sciencie non recipit incre- 

mentum. Sicut igne aurum, sic homo suis probatur operibusc^. Rex 

Persarum a culmine sui dominii satis depressus extitit ex quo subiectos 

nominare servoscepit, quos vice patris regere debuiti». Proprietas dis- 

cretionis est eligere bonum *. Verborum accelerado subito fadt errare k. 

Non est differencia inter pueram etate et puerum moribusi. Antiquitas 

opera facit senescere™. Racio nunquam mentitur". 

a Boo. de Oro, s. 246, o. b a. a. o., a. 249, a. e a. a. o., s. 259, g. 
d a. a. 0., 8. 259, h. e a. a. o , s. 260. d. f a. a. o., s. 264, a. g a. a. 
o., 8. 266, a. Vgl. Isokrates, 8. 102, z. 26fgg. h Boo. de Oro, 8. 267, e. i a. 
a. 0., 8. 269, a. k a. a. o., 8. 269, c. 1 a. a. o., s. 270, o. m a. a. o., 
8. 273, b. n a. a. o., s. 274, b. 



237 

veneracion ftie tenido acerca de Filipo, rrey de Macedonia, que 
quando le nascio el su fijo Alexandre escrivio Filipo una epistola 
a Aristotiles en estas palabras : Filipo a Aristotiles salud dise. 
Sabe ser a mi un fijo nascido lo qual yo tengo en grant gracia 
a los dioses, non por eso porque el me nacio, mas porque 
acontecio nascer en los tienpos de la tu vida, ca yo confio que 
el, seyendo ensennado de ty, que sera fecho digno ser fijo 
nuestro y de succeder^ en el nuestro rreyno. Bivio Aristotiles 
veynte y tres annos despues de la muerte de Platon, e parte 
deste tienpo ensennando a Alixandre, fijo de Felipo, y parte 
dei cercando con Alexandre muchas tierras y provincias y parte 
deste tienpo conponiendo libros y rresplandesciendo y ense- 
nnando en las dotrinas. 

Algunos dichos elegantes * de x\ristotiles son los que ,se*bi.46a 
siguen: Ninguno non deve fablar en ninguna parte cosas en 
loor de sy mesmo (nin en desperdicio suyo) porque el que se 
alaba vano es, y el que se denuesta, loco. Iten desia ser muy 
provechoso consejo a ios onbres que se dan a las delectaciones 

pensar y traer a la memoria las delectaciones pasadas porque 

« 
1 subceder h. 

« 

a Dialog. Creatur., cap. CV, de lepore jurista. Polycrat. IV, VI, 
bd. III, s. 2S8. Aul. Gell. IX, III, 5. Pero Diaz de Toledo, Glosa XV: 
Policrato. Pulgosiua, bl. 76 b : de Ariatot. Villa, Vida de doze principea 
de medic, bl. 38 a. Espinel, Marcos de Obregon, desc. VII, Bibi. de 
Autor. espafi., bd. XVIII, 1851, s. 391 b. b Robbe, Vita, s. 3 : 'EndCyjas 
^k nXdxcDvi SxT] etxoot xpCa, ni) {x&v naiSeucdv ^iXCtctcoo koX^ol 'AXigavSpov, 
ufj 8fe av}jinepu(i)v a6x^ (^dXaxxav TcoXXijv) xal yfjv, Tcfj 8fe ouYypAqpoDV, tc^ 
^h didaoxaXeCou Tcpoeaxa)^, ygl. s. 11. Joh. Vall., Comp. III, V, 2, bl. 125c: 
Vixit autem post mortem Platonis anuis triginta tribus, partim quidem 
docens Alexandrum, filium Philippi, partim circumiens cum eo multam 
terram, partim componens libros, partim doctrinis imminens. c Vinc. 
Bell. Spec. hist. IV, 82, doctr. V, 174, VI, 69: Val. (Max.) VII, (II, 
Ext. 11). Polycrat. VIII, XIV, bd. IV, s. 298. Joh. Vall., Comp. III, 
V, 16, bl. 128 a: Val. II, VII. Bruson., lib. III, de jactantia, bl. 99 b. 
Hondorff, bl. 60 b. Erasm., lib. VII, Aristot. 29. (Latini) Fiore, Aristo- 
tile, s. 11. Cato, lib. II, D. 16: 

Nec te conlaudes nec te culpaveris ipse! 

Hoc faciunt stulti, quos gloria vexat inanis. 
Plutarch, Compar. Catonis et Aristid., cap. V, 3, ein wort des Cato, 
Opera, Vitae, bd. I, s. 424. 



238 

ut sic considerate minuerentur quoniam fesse voluptates pe- 
nitencieque plene animis hojninum sunt subiecte quo minus 
cupide appetantur * *. Dicebat eciam unum se solum incom- 
modum paupertatis pati quod non posset ^entibus subvenire **. 
Item : nunquam verecundiores esse debemus quam cum de diis 
agitur". Item: viri boni est nescire vel pati vel facere iniu- 
riam^. Iniuria iniuste illata, eius est infamia qui facit*. Ad- 
versus inimicos inter parietes nostros victoria est querenda'. 
•bi.70bgi linceis oculis homines uterentur * et eorum visus queque 
obstancia penetrarent nonne, introspectis visceribus, eciam pul- 
cherrimum Alcipiadis^ corpus superficie turpissimum videre- 
tur*? Te igitur pulchrum videri non tua natura, sed spectan- 
cium oculorum. infirmitas facit**. Difficile est in re prospera 
amicos probare, in adversa semper faciie^ Debent homines 

* 

1 ebenso Joh. Vall. ; repetantur Val. Max. Spec. hist. u. doctr. 2 eben- 
80 Boet. Joh. Vall. ; Alcipiadis nicht in GELN Spec. hist. u. doctr. 



a Vinc. Bell. Spee. hiat. IV, 82; doctr. V, 151: Val. (Max.) Vll, 
(II, Ext. 11). Pseudoseneca de quattuor virtut., bl. 8a. Joh. Vall., Comp. 
III, V, 8, bl. 127 a: Val. VII, VII. Erasm. a. a. o., 80. b Vinc. Bell. 
Spec. hist. IV, 82; doctr. V, 67; VI, 79. Joh. Vall., Comp. III, V, 18, 
bl. 128c: tract. de dictis philosophor. Caec. Balb., s. 38, § 13; vgl. 
Friedr. 136. c Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 82. Joh. Vall., Comp. III, 
V, 19, bl. 128 d : tract. de speculo. Cic. de legib. II, XI, 26 von Pytha- 
goras berichtet, ebenso Plutarch, de defectu oraculor. VII, Opera moral. 
I, 503; de superstit. IX, mor. I, 201. (Latini), Fiore, Aristotile, s. 12. 
d Vinc. Bell. a. a. o.; doctr. V, 88. Caec. Balb., s. 88, § 12: nescire 
pati vel facere injuriam; Friedr. 197 : nescire facere injuriam. Joh. Vall. 
a. a. 0.: tract. de speculo: nesc. fac. injur. Publ. Syr. 775: nesc. fac. 
injur. PubliL Syr. 651 : nescire injuriam pati. (Latini), Piore, Arist., s. 13. 
VgL Sokrates, s. 130, s. 4 fg. Villa a. a. o., bl. 89 b : Pejus est facere in- 
juriam, quam pati. e Vinc. Bell. a. a. o. in Spec. hist. u. doctr. Caec. 
Balb., s. 38, § 11 ; vgL Friedr. 159. (Latini) Piore a. a. o. Vgl. Xenokrates, 
bl. 77 b. f Vinc. BelL a. a. o. in Spec. hist. u. doctr. Joh. Vall. a. a. o. Caec. 
Balb., 8. 38, § 10; vgL Friedr. 51. (Latini) Fiore a. a. o. : de li vostri 
nemici cercate e prendete vendetta dentro a vostra magione ! g Vinc. 
Bell. Spec. doctr. V, 22; VI, 98. Vgl. Alcibiades, s. 156, z. 13 fg. h Vinc. 
BelL Spec. hist. IV, 82: Hoc verbum Boetius in III de consol. recitans 
addit (de consoL philos. Prosa VIII, Migne, bd. 68, sp. 752 A). Joh. Vall. 
Comp. III, V, 19, bL 128 d: Boet. de cons. phiL III. i Caec. Balb., 



239 

asy consideradas fuesen amenguadas las presentes, ca las de- l 
lectaciones ya cansadas y Uenas de arrepentimiento stibjectas 
son en tal manera a los animos ^ de los onbres que las pre- 
^entes con meiios cobdicia ^ se apetisan y desean. Desia mas 
que un solo danno sofria de la pobresa, es a saber nOn poder 
socorrer a los menesterosos. Iten desia que nunca devemos 
ser mas vergon^osos que quando fasemos alguna fabla de los 
dioses. Iten desia que del buen varon era non saber faser 
ynjuria nin padecer. La ynjuria ynjusta mente fecha de aquel 
es la infamia, del que la fase. La vitoria j^s de buscar (de 
aquellos enemigos que estan en nuestra casa mesma) ^. Sy los 
onbres podiese ser que toviesen los ojos de lince para que la 
su vista penetrase qualquier obstancia ^ cierta mente verian 
que el que paresce muy mas fermoso en la fas del su cuerpo, 
dentro en las sus entrannas estaria muy feo, asy que a ty non 
te fase ser visto fermoso la tu naturalesa, mas la enfermedad 
de los ojos de los que te miran. Dificil cosa es provar a los 
amigos en el tienpo de la bien aventuran^a, y en el tienpo de 

la adversidad muy ligera cosa es provarlos. Los onbres deven 

« 
1 annos h. 2 h fQgt hier ein: causa que. 3 entre nuestros 

parientes para la poder aver de los enemigos h. 4 distancia o ob- 
stancia h. 

8. 25, XV, 6; vgl. Friedr. 53: difficile amicoB re probare est prospera. 
Sententiae falso inter Publil. rec. 300: Probare amicos difficile est re 
prospera, 32 : Amicos res opimae parant, adversae probant, vgl. Friedr. 
268. Der letztere satz fast wOrtlich in Publ. Syr. 821, Lib. de morib. 52, 
s. 140, Pseudosen. de morib. 61. Auson., VII Sap. Sentent., Pittacus, 6 fg. : 

Plures amicos re secnnda compara! 

Paucos amicos rebus adversis para ! 
Dialog. Greatur., cap. LVI: De asture^-qui misit ad caradrium: Seneca. 
(Johann von Capuas) Directorium humane vite alias parabole antiquo- 
rum sapientum s. l. et a. (Hain 441 1). Cap. V, bl. h 3 a : Dicunt enim 
sapientes, quoniam in temporibus adversitatum temptabis amicos, fideles 
autem viros in mercationibus , socios vero in accidentibus temporum. 
Boc. de Oro, s. 153 a: Diogenes, mit parallelstellen. Vgl. Isokrates, 
s. 104, z. 1, und Varro, bL99a. Guicdardini, Detti, bl. 22 a; L'Hore, 
bl. 57 b gibt die iibersetzung eines wortes Ciceros (Ad Herenn. IV, 
48), den vers des Ennius (Amicus certus, Gic. de amic. XVII) und die- 
jenigen Ovids (Trist. I, IX, 5 fg.), sowie endlich eine stanze aus 
Ariosts Orlando furioso XIX, 1; vgL Detti, bL 107 b; L'Hore, bL302 b. 



240 

« 

viaticum senectuti litterarum condicione parare*. Item dice- 

bat : de duobus generibus hominum vehementer afnmiror, scil. 

de illo in quo non sunt bona, et tamen, si de illo dicuntur, 

acceptat et gaudet, et de illo', de quo mala proferuntur que in 

illo non sunt, et exinde turbatur ^. Sicut visus recipit himen 

ex circumiacente aere, sic anima lumen sciencie ex doctimentis^. 

Item ait radices discipline esse amaras, fructus vero dulces*. 

Item dicebat: tribus indiget discipHna: natura, documento et 

solicitudine". Item dicebat: ex parentibus honorabiliores esse 

eos qui instruunt quam qui solum generant quoniam dant hii 

quidem vivere, illi vero bene vivere'. Item dicebat amicis : 

>0 amici, nuUus amicus^« Reprehensus est aliquando Aristo- 

tiles quod iniquo homini elemosinam dederat. Qui respondit : 

>Nature, non malicie sum misertus**.« Percunctanti cuidam: 

>Quare bonis multos annos ^ oflFerimus?« ait: ^Ceci est inter- 

rogacio^« Cuidam iactanti quod esset de civitate magna, ait, 

non esse * considerandum ex qua patria quis ortus sit', sed 

• bi.7iaquali sit patria dignus\ * Redarguens aliquando athenienses 

« 

1 annos bonos CBLNADGB; zoX^ xaXotg noX6v y^t^^a^ Diog. Laert. 
2 est CRLNADGB. 3 est ADGB; o5 Toaxo, l^, Jsl oxouelv, AU' tl 

tig IxsYdXiQC icaxpCdoc &Etdc &otiv Diog. Laert. 

* 

Meurier, Bouq. de Philos., bL 61 a. Firdusi, s. 77 : 

So lange liebt der freund dich unbegrenzt, 
Als auf dem haupte dir die krone gl9.nzt. 
Sobald die farbe deiner wangen bleicht, 
Wirst du gewahr, wie jeder freund entweicht. 
a Diog. Laert. V, 21, vgl. Bias I, 88; Paley, bd. II, s. 27. Erasm. 
a. a. 0. 27. Caec. Balb., s. 20, III, 1: Pythagoras. Camerarii Sentent. 
200 : Yiatico eruditio senectam instruit in Orellis Publ. Sjr. Sentent., 
B. 114. Anysii Sent. 50 in Orelli a. a. o., s. 123: Scire et sapere via- 
ticum in vita optimum. b Boc. de Oro, s. 269, d. c Diog. Laert. 
V, 17. d Diog. Laert. V, 18. Anton. Melissa I, 50 (al. 133), sp. 936 A. 
Erasm., lib. YII, Aristot. 8. In St. Maxim. XYII, sp. 824 A, wort des 
Demosthenes. Hondorff, bl. 207 a : Democrit, mit berufung auf St. Maz. 
XYII. Mureti Instit. puer 25 fg., in Orellis PubL Syri Sent., s. 155. 
Guicdardini, Detti, bl. 54 b; L*Hore, bl. 140 b: Democrito diceva, alcuni 
rattribuiscono anche a Socrate u. s. w. Meurier, Bouq. de Philos., bL 
43 a. Paultre des Ormes, MoraL primit., s. 107: La science est un arbre 
qui a pour racine le contentement et pour fruit le repos. e Diog. 



241 

aparejar una vianda para el camino de la su vejes la qual 
deva ser de erudicion, de ensennamiento y de letras. Iten desia 
que de dos linajes de onbres se maravillava mucho, es a saber : 
de aquel en el qual non es ningunt bien de virtud, pero, sy 
del le disen, aceptalo y creelo y gosase con ello, y del otro 
del qual disen algunos males que en el non son y por aquello 
rrescibe turbacion en su animo. Desia asy mesmo que, asy 
corao la vista rrescibe lunbre del ayre que * esta alderredor 
della, que asy el anima rrescibe la lunbre (de la ciencia) de 
los ensennamieutos. Iten desia que las rrayses de la ciencia 
son amargas, pero que los sus frutos ^ son dulces. Iten desia 
que tres cosas avia menester la ciencia, es a saber: naturalesa 
y ensennamiento y soledad. Iten desia que de los padres aquel- 
los eran los mas nobles, los que guarnescen a sus fijos de 
ciencia, mas que ios otros que sola mente engendran a los fijos, 
por quanto aquestos dan a los fijos sola mente el bevir, y los 
otros les dan el bien bevir. Iten desia a los amigos: »0 ami- 
gos, ninguno es amigo.« Fue rreprehendido Aristotiles una 
ves por quanto dio limosna a un onbre malo. El qual rres- 
pondio a los que le rreprehendian : »Yo ove misericordia de 
la natura, mas non de la malicia.« Dixo Aristotiles a uno 
que se estava vanagloriando que era de una cibdad muy gran- 
de: »Non es de considerar de que patria cada uno sea, mas 
de qual patria sea digno.« Aristotiles rredarguyendo alguna 

« 

1 fines Ii. 

« 

Laert. V, 18: (f)6os(o^, p.aO-vjaetog , doxTJaewg, (ingenium, exercitationem, 
disciplinam). Erasm. a. a. o. , 13 (naturam, doctrinam et exercitat.). 
St. Maxim. XVII, s. 828 A: Democrit: (f)Oastog, p,eXdT7jg, xpovou, (genio, 
exercitatione et tempore). H. Sachs, das erst buch, der viert theil : Zehen 
frag; Aristotiles, bl. 383 a : Die VII frag ; mit berufung auf Plutarcbus, 
bl. 383 b. f Diog. Laert. V, 19. g Diog. Laert. V, 21. Erasm. a 
a. 0., 28. h Diog. Laert. V, 21; Paley, bd. II, s. 12. Bruson , lib. I, 
de beneficiis, bl. 27 b. Aul. Gell. IX, II, 6. Erasm. a. a. o., 25. Boc. 
de Oro, s. 371, a: Piramus. Villa a. a. o., bl. 39 a. Vgl. Ruckert, Weis- 
heit des Brahm., s. 641, nr. 24. i Diog. Laert. V, 20. Stob. Sermo 
LXV, nr. 14, bd. II, s. 403; Paley, bd. II, s. 125. k Diog. Laert. V, 
19. Bruson., lib. VII, de vera nobilitate, bl. 210 a. Erasra. a. a. o., 18. 
St. Maxim. LXIII, sp. 993 D: Zeno. Vgl, Anacharsis, s. 50, z. 10 fg. 

Burley 16 



bl.46b 



242 

dicebat, eos admyenisse argumentaciones et leges, sed solum 
argumentacionibus eos uti dicebat, legibus vero minime *. In- 
terrogatus Aristotiles quale lucrum acquireretur mencientibus, 
ait: »Quando dicunt veritatem non (credi)^^.« Interrogatus : 
^Quidest quod senescit cito?« respondit: »Gaudium\« Inter- 
rogatus: »Quid est spes?« ait: »Juge somnium*.« Interro- 
gatus: >In quo differunt disciplinati ab indiscipiinatis*'?^ ait: 
»Sicut ^ viventes a mortuis'.« Interrogatus : Quid est amicus?« 
ait: >TJna anima in duobus corporibus habitans*^.« Interro- 
gatus : quid sibi ex philosophia acquisivisset^ ait: >Non coacte 
facere que aliqui ob timorem legis faciunt*.« Interrogatus: 
>In quo proficiunt discipuli?« ait: >Si actu docentes sequantur, 
absentes vero non expectent*\« Interrogatus : >Quid amicis 
offerre debemus?« ait: >Ea que nobis optamus offerri\« In- 
terrogatus ab Alexandro quo docente profiteretur se scientem, 
>Rebus«, inquit, >ipsis que non noverunt mentiri"'.^ 

Dicitur * eciam quod in sigillo Aristotilis scriptum fuerat 
hoc verbum : Melior est homo qui abscondit sapienciam quam 
habet, quam qui propalat sapienciam quam non habet". 

Dicit quoque Aristotiles in libro de secretis secretorum 

quod Deus archana sue sapiencie primo revelavit sanctis pro- 

« 
1 mentiri HCRLNADGB; iiyj 7itOTe66oO-at Diog. Laert. 2 sicut 

differunt CRLNADGB ; 6o(p o£ CtBvxec xtBv Te^vewxov Diog. Laert. 3 i&v 

Toug Tcpodxovxo^ 8t(6xovTe6 '^o^C 6oTepo3vTag jjly] &vap.iva)ot Diog. Laert. 

4 Dieser satz und der folgende absatz nicht in CRLNADGB. 

« 

a Diog. Laert. V, 17. b a. a. o.; Paley, Greek Wit, bd. II, 8. 12. 
Bruson., lib. IV, de mendacio, bL 140 a. Erasm. a. a. o. 4. H. Sachs, 
a. a. o., bl. 382 c: Die ander frag. Boc. de Oro, s. 251, c. Villa, bL 39 a. 
Guicciardini, Detti, bL 34 b; L'Hore, bL 87 b. Der diesen satz eriau- 
ternde apolog vom hirten, welcher um hilfe gegen den wolf ruft, bei 
Nevelet., MythoL aesop. s. 303, nr. 270. Defrasnay, Mythologie, bd. II, 
s. 133, libre XI, fable XXI, Le Berger Menteur. Andere parallelstellen 
zu Kirchhoff, VII, 136. c Diog. Laert. V, 1.8: 'EpoTYjQ-elc t£ YYjpAoxei 
"^^X^f »X*Pt€*» S<P^- Erasm. a. a. o., 9. H. Sachs a. a. o., bl. 383 a: Die 
VIII frag: die wohlthat ... die wird gar bald alt. Vgl. Simonides, 
s. 88, z. 17. d Diog. Laert. V, 18. Bruson., lib. VI, de spe, bl. 188a. 
Erasm. a. a. o., 10. Hans Sachs a. a. o., bL 382 b : Die erst frag. Aelian, 
Var. Hist. XIII, 29 : Plato. Erasm., lib. VIJI, Thrasea 31 : Plato. Paultre 
des Ormes, Morale primit., s. 75: L^esp^rance est le r6ve d'un homme 
qui veille. VgL Secundus, bl. 109 a. e Vgl. Chilo, s. 24, z. 3 und 



243 

ves a los ateneses desia qiie ellos ^ avian fallado los argu- 

mentos y las rrasones y las leyes, pero que usavan sola mente 

de las argumentaciones, y muy poco de las leyes. Preguntaron 

a Aristotiles: »(SQue cosa es aquella que se envejesce muy 

ayna?« El dixo: »Que el goso.« Preguntaronle: >^Que di- 

ferencia ay de los onbres ensennados a los non ensennados?« 

El dixo: »Que aquella que ay de los bivos a los muertos.« 

Preguntaronle : »(2Que cosa esamigo?« EI dixo: »Un anima 

que mora en dos cuerpos.« Preguntaronle que avia aprove- 

chado a sy mesmo del estudio de la filosofia. El rrespondio : 

>Faser las cosas non costrennida mente las quales otros algunos 

por temor de la ley fasen.« Preguntaronle : »(iQue cosa devria- 

mos ofrecer a los amigos?« EI rrespondio: >AqueIIas cosas 

que deseamos ofrecidas a nosotros.« 

* 
1 que sy ellos h. 

Aristipp, s. 146, z. 6 fg. f Diog. Laert. V, 19 ; Paley a. a. o. Bruson., 
fib. lll, de literis, bl. 108 a. Erasm. a. a. o. Hans Sachs a. a. o., bl. 
382 d: die fiinfft frag. Hondorff, bl. 207 a: Diog. Laert Guicdardini, 
Detti, bL 111 b; L'hore, bL 313 b. VgL Bruson., lib. III, de ignorantia, 
bl. 84 b: Plato interrogatus, quidnam inter peritum atque imperitum 
interesset: »Quod inter medicum atque aegrotum.« Fulgos. , bl. 246 a: 
Eo etiam differre doctum ab indocto, dicebat (Plato), quo bene valentem 
ab aegro videmus, mentis enim sanitatem ac lumen a doctrina persaepe, 
ab ignorantia autem aegritudinem manifestis rationibus proficisci. 
Guicciardini a. a. o. g Diog. Laert. V, 20 ; Paley a. a. o., s. 13. Erasm. 
a. a. o., 14. Villa a. a. o., bl. 39 b. Pero Diaz de Toledo, Glosa LXXXVEI: 
en la coronica de los philosophos. Hans Saohs a. a. o. , bl. 383 b: Die 
IX frag. Guicciardini, Detti, bL 96 a ; L'hore, bl. 243 b. Hieron. Comment. 
in Micheam, II, VII, 507, Migne, bd 25, sp. 1219: Unde et alibi legimus: 
Sit amicus eadem anima! Horat. Od. I, Itl, 8: Et serves animae meae 
dimidium! Vgl. Pythagoras, s. 72, z. 9 fg. und Cicero, bL 92 a. 
h Vgl. Aristipp, s. 144, z. 17 fg. i Diog. Laert. V, 20; Paley a. a. o., 
s. 13. Bruson., lib. III, de literis, bl. 108 a. Erasm. a. a. o., s. 22. Boc. 
de Oro, s. 360, a. Hans Sachs a. a. o., bl. 382 d: Die sechst frag. Vgl. 
Cicero bl. 94 a. k Diog. Laert. V, 20. 1 Diog. Laert. V, 21; Paley 
a. a. 0., 8. 21. Bruson., lib. I, de amicitia, bl. 11 a. Erasm. a. a. o., 26. 
H. Sachs a. a. o.: Aristotiles , bl. 383 b : Die X frag. Hondorff, bL 295 b : 
Diog. Laert. BocdeOro, s. 397, b. VgL Socrates, s. 128, z. 8fg.; Theo- 
phrast, s. 284, z. 5 fg. und Xistus, bl. 100 a. m Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 
82; doctr. VI, 44 u. 63. Joh. ValL, Comp. III, V, 19, bL 128 d: trac- 
tatus de speculo. Sentences de M. Terentius Varro par Ch. Chappuis, 
Paris 1856, s. 98, nr. 144. n Buenos Proverb., s. 4, f. 

lU* 






244 

• M.7ib phetw fiui» eic.*, at ibi dicitnr. Et nota qaod hoc potuit dixisse 
Arifltotiles quia forte libri nostroram ad eins * noticiam penre- 
nerunt. Fuit enim solicitus omnium sapiencium scripturas in- 
quirere. Idem in decimo ethicorum reprehendit Simonidem, 
dicens eum persuadere hominibus pretermittendam esse divino- 
rum cognicionem et humanis rebus esse ingenium applicandum, 
' dieentem humana oportere sapere hominem, et mortalia mor- 
talem. Et dicit quod homo debet se ad inmiortaiia et diyina 
trahere quantum potest quia unumquodque tanto est perfeccius 
quanto nobilioribus et divinis appropinquat^. Et ideo dicit in 
undecimo de animalibus quod, quamvis parum est quod de sub- 
Htanciis superioribus cognoscimus, id tamen modicum est magis 
desideratum et amatum quam illud quod de substanciis infe- 
rioribus perfeccius cognoscimus. Et in secundo de celo et mundo 
dicit quod, quamvis de corporibus celestibus possent questiones 
Holvi parva et topica solucione, contingit tamen auditori ut 
vehemens gaudium eius sit. 

Transcendit autem Aristotiles in philosophia humana men- 
Huram hominum, nichil diminuens tractando de ea, sed multa 
ipsi adiciens, et ex sui solercia totam direxit philosophiam''. 
Tractavit enim omnes philosophie partes et precepta dedit in 
Hingulis, sed pre ceteris sic racionalem redegit in ius suum ut 

•hi.7a« a possessione sua^ videatur * omnes alios exclusisse ita ut^ 

commune nomen omnium philosophorum authonomatice sibi pro- 

prium esse meruerit. Facundus autem fuit eloquio, sed uberior 

sensibus , agilitatem corporis et perspicaciam ingenii habens ^. 

Vixit autem Aristotiles annis .LXIL® in optimo mentis 

« 
1 poBsessione seu posicione sna H; ut appositione sua CRLNADGB; 
a possessione illius Polycr., Joh. Vall. 2 URLNADGB Polycrat., Joh. 
Vall.; quod H. 

# 

a Nur einen satz, aus welchem der oben ausgesprochene gedanke 
vielleicht gefolgert werden kCnnte, habe ich im Secretum Secretor. ge- 
funden : timeo nimium, ne liber presentium ad manus deveniat infidelium 
et ad potestatem arrogantium et sic perveniret ad illos bonum archa- 
num divinum, ad quod summus deus illos judicavit immeritos ei^ indignos, 
bl. VI b. Vgl. Deus itaque sapientissimus et gloriosissimus tuam illu- 
minet rationem (Alexanders) et declaret intellectum ad percipiendum 
istius scientio sncramentura, ut in ea merearis fieri meus heres et fidelis 



) I 



245 

Trascendio Aristotiles en la filosofia toda la medida iimanal, 
non diminuyendo della nada, mas * annadiendo a ella mnchas *bi.47a 
veses. E trato todas partes de la filosofia y dio mandamientos 
a cada una dellas tanto que paresce por la su investigacion ^ 
y inquisicion aya escluido a todos ios otros tanto que el comun 
nonbre de los filosofos el confiesa pertenecer a sy mesmo. Fue 
Aristotiles facundo en la eloquencia, pero muy mas abondoso 
en las sentencias. Tovo grande abilidad de cuerpo y grande 
perspicacia de yngenio. 

Bivio setenta y dos annos, syenpre estante en muy buen 

* 
1 iojustivigacion h. 

* 
successor, ipso auxiliante, quisuas influit divitias habundanter in ani- 
mas sapientum et studentibus tribuit gratiam cognoscendi, cui nichil est 
difficile, sine quo nichil est possibile possideri ! bl. VIT a. b Aristot. Ethica 
Nicom. X, VII, 8: 06 yjpri dk xaTdt xouc TiopawoOvxag AvO-po&TWva cppovelv 
dcv^pcDnov 6vxa obdk ^Yjxa x6v ^-vrjxov, dXX' S9' daow kwtiyezm A^avaxfl^etv 
xal Tidvxa iiotelv 7ip6g x6 ^^v xaxa x6 xpdcxtoxov xoSv Iv a6x^* sl Y&p xal 
z(p Syxcp p.txp6v Soxt 9uvd{i&t xal xt|it6xY^xt noXb p.&XXov navxaiv Onepdxet. 
c Robbe, Vita Arist., s. 1 7 der latein. ilbersetzung, da im griech. texte 
kein entsprechender satz vorhanden ist. Joh. Vall., Gomp. III, V, 6, 
bl. 126 c: In philosophia autem transcendit humanam mensuram, nihil 
diminute tractans de ea, sed multa (ei) adjiciens ex sua solertia totam 
direxit philosophiam. d Polycrat. VII, VI, bd. IV, s. 99 fg. Joh. Vall., 
Comp. III, V, 9, bl. 127 a: Polycr. VII, VI. e Robbe a. a. 0., s. 3: 
xou ydp 'AptoxoxiXoug Igijxovxa xp(a Ixtj ptc&oavxog; iibersetzt s. 12, Joh. 
Vall., Comp. III, V, 2, bl. 125 d; ygl. aufierdem Robbe, s. 17, eine im 
griechischen originale nicht vorhandene stelle des lateinischen textes, 
welche dieselbe angabe macht. Joh. Vall., Comp. III, V, 7, bl. 126 d. 
Diog. Laert. V, 6: fexeXeuxYjotv, &^ qprjotv E5p.YjXog Ptoig Ixyj k^bo\iiiy.oYZ0L\„ 
Joh. Vall., Comp. III, V, 20, bl. 128 d : De morte vero Aristotelis sori- 
bitur in tractatu Gregorii Nazianzeni, de quo supra dictum est, quod 
cum in Grecia apud Nigropontum fluxus maris et refluxus investigare 
causam vellet et diu considerans, cum non posset invenire causam suf- 
ficientem, ut sibi videbatur, ex indignatione alloquens aquam ait : »Quia 
non possum caperete, capiasme!« Et se precipitavit et submersit. Ex 
quo concludit dictus sanctus, quod sapientia mundi stultitia est apud 
Deum. Hoc dico non asserendo, sed recitkndo audita a fidedigno, qui 
in Grecia conversatus asseruit, predictum tractatum ibi communiter esse 
vulgatum. Et hoc potuit esse, quia, licet Deus revelaverit multas veri- 
tates philosophis de rebus creatis, tumore tamen superbie evanuerunt 
in cogitacionibus suis. Epist. ad Roman. I, (21). Gregor von Nazianz, 
Oratio IV (c. Julianum I), LXXII, (Migne, P. C. C, Ser. gr., bd. 35, sp. 



246 

vigore persistens. Cumque ad dies iam ultimos advenisset omnis 

discipulorum eius cohors venit ad eum obsecrans ut eis eligeret 

quem vellet esse sui magisterii successorem. Erant autem inter 

eosdem eius discipulos ^ duo excellenciores, scil. Theofrastus et 

Menedemus ^ qui ingenio et doctrina alios precellebant quorum 

primus erat ex insula Lesbo, secundus ex Rodo. Respondit 

Aristotiles se illud esse facturum cum tempus adesset. Post 

breve tempus cum omnes presentes essent qui hoc pecierant, 

cum biberet ^ vinum, dixit eis illud insahibre sibi, amarum et 

asperum, ideo queri deberi rodium vinum et lesbium ut pro- 

baret quod sibi utiUus iudicaret. Et cum de utroque bibisset 

vinum utrumque laudavit, sed lesbium pretulit. Intellexerunt 

autem omnes quod Theofrastum Menedemo * pretuUsset. Erat 

enim moribus insignior et Hngua suavior. Defuncto igitur Ari- 

stotile, ad Theofrastum omnes discipuli accesserunt * *. 

Composuit autem Aristotiles multos libros, scil. de arte 

logica librum, cathegoriarum et predicamentorum^ librum unum, 

•bi.72b * peri ermenias )ibr. .II., priorum anale(c)ticorum libr. .II., poste- 

riorum anale(c)ticorum Ubr. .II., topicorum libr. octo, elencorum 

libr. duos, de artibus libr. unum, de contencionibus libr. .II., 

de solucionibus contenciosis libr. quatuor, de divisionibus so- 

phisticis libr. quatuor, de contrariis libr. unum, de genere, 

specie et pijoprio libr. unum, de commentis argumentacionum® 

libr. .III., proposiciones de virtute libr. .II., de instanciis libr. .1., 

de diffinicionibus ^ libr. .VII., de dimensionibus libr. .XVII., de 

silogismis libr. .II., de silogisacione et diffinicione Ubr. .1., de 

gubemacione et universi accidente libr. .1., de topicis® libr. unum, 

de topicis circa diffiniciones libr.* .II., de methodi^ libr. .II., de 

« 

1 inter ceteros CRLNADGB; Erant tunc in eius ludo boni multi, 
sed predpui duo Aul. Gell, Joh. Vall. 2 ADGB Aul. Gell. ; Menode- 
demius H; Menedomius CRLN; Monedemus Joh. Vall. 3 CRLN AuL 
Gell., Joh. Vall.; biberent HADGB. 4 ebenso Joh. ValL ; concesserunt 
AuL Gell. 5 »et predicamentorum« nicht in CRLNADGB. 6 argu- 
mentatoriis CRLNADGB. . 7 diffinicionibus priorum topicorum CRLN. 
8 antopicis CRLN; antetopicis ADG; antopicis B. 

# ' 
597 A). Justin. Martyr. Cohortat. ad Graecos, 36, Migne a. a. o., bd. 6, 
1857, sp. 305 B. Kirchhoff, V, 247 mit andern parallelstellen. 

a Aul. Gell. XIII, V. Joh. ValL, Comp. m, V, 19, bl. 128 c. Gobii, 



247 

vigor de yngenio. E como ya viniese a los postrimeros dias 
toda la conpanna de los sus discipulos se ayunto y vino a el, 
rrogandole qUe escogiese entre ellos qual queria que fuese su 
succesor' del su magisterio. E eran entre estos sus discipulos 
dos mas excellentes que ninguno de los otros, los quales se 
Uamavan (Theofrasto) ^ y Menedemo, de los quales el uno era 
de la ysla de Lesbos y el otro era de Brodas. E rrespondioles 
Aristotiles que le plasia de faser aquello que le desian quando 
viese que era tienpo. Y donde a poco espacio todos estando 
presentes, como beviese de un vino que le dieron dixo que lo fallava 
aspero y no(n) saludable, porende que le fisiesen buscar vino de • 
Rrodas y de Lesbos para que queria provar qual le sabria mejor 
y le seria mas provechoso. E como le truxesen de entramos 
aquellos vinos alabolos a entramos a dos, pero dixo que el de 
Lesbos le parescia el mejor. Y asy entendieron los sus disci- 
pulos que Theofrasto ^ prefiria a Menedemo en la voluntad de 
Aristotiles, y asy era, que era de costunbres mas noble y mas 
suave de lengua. Y despues de muerto Aristotiles todos los 
sus discipulos se allegaron a Theofrasto'. 

Conpuso Aristotiles * muchos libros los nonbres de los quales •bi.47b 
son aquestos : Del arte de la logica. XJn libro de las categorias y 
otro de predicamentos. De peri ermenias * dos. De los primeros 
anaIe(c)ticos dos. De los posterioris anaIe(c)ticos dbs. De los to- 
picos ocho. De los elencos dos. De las artes uno. De las conten- 
ciones dos. De las soluciones contenciosos* quatro. De las divi- 
siones sofisticas quatro. De (los contrarios)® uno. Delgenero y del 
especia y del propio uno. De los comentos argumentatorios tres. 
De proposiciones de virtud dos. De ynstancia^. De dimensiones® 
dies y siete. (De) definiciones de los primeros topicos ocho. 
De sylogismos dos. De (soligisacion y definicion uno. De go- 
bemacion y acidente del universo)'^ uno. De los antopicos (uno) y 

(de) topicos(acercade)^^ las difiniciones dos. Delosmetodos otro. 

« 
1 subcesor b. 2 thesisto aU teosasto h. 3 theosisto h. 4 ame- 
nias h. 5 de las estenciones h. 6 catiris h. 7 ynynstancia h. 8 di- 
yisiones h. 9 soligitacionum del universo j del acidente. 10 contra h. 

* 
Scala celi , Clericus , bl. L a ; beide mit berufung auf Agellius. Erasm. 
a. a. 0. 32. Vgl. Theophrast., s. 282, z. 20 fg. 



248 

liiis que multipliciter dicuntur vel secundum addicionem libr. 
unum, de principio libr. duos ^, de interrogacione et responsione 
libr. .II., de propofeicionibus libr. unum, de proposicionibus con- 
tenciosis libr. unum , de compendiis libr. .VIII. , de divisione 
libr. unum , de diffinicione libr. .XIII. , de argumentacionibus 
libr. duos *, proposiciones argumentative .XXV., de divisionibus 
concepcionum libr. duos^, de diccione libr. duos, phisicorum libr. 
octo, de generacione et corrupcione libr. duos, de anima libr. 
tres, de celo et mundo libr. quatuor, de sensu et sensacione* 
libr. unum, de memoria et reminiscencia libr. unum, de sompno 
• et vigilia libr. unum, de morte et vita libr. unum, de iuventute 

•bi.73aet senectute libr. unum, * de vegetabilibus et plantis libr. .II., 
de inundacione Nili libr. unum, de animalibus libr. .XIX., de 
longitudine et brevitate vite libr. unum, de quatuor elementis 
libr. .111., de mole corporis libr. unum, de corapositis animalibus 
libr. unum ^, de fabulatis animalibus libr. unum, de non gene- 
rare libr. unum, de unitate libr. unum ^, de phisionomia ^ libr. 
unum, de philosophia libr. tres, de motu libr. unum, propo- 
sicio de anima libr. unum, de natura libr. .III., de naturalibus 
libr. unum , metheororum libr. .IIII. , metaphisice libr. .XII., 
de lapidibus libr. unum, de bona ® fortuna libr. unum, de poe- 
tria libr. unum ®, de aggregacione ^® arcium libr. .II. , de arte 
rhetorica libr. .1., de arte libr. unum, de contencionibus rhe- 
toricis libr. unum, de eleccione anathomorum libr. unum, de 
persuasione libr. unum, de congregacione libr. .1. * ^, de poeticis 
disciplinis libr. .II., de perspectiva libr. unum ^^, de astronomia 
libr. unum, de signis hiemis libr. unum, de visibili libr. unum, 
de poetis libr. tres, de exhortacionibus libr. unum, de oracione 
libr. unum, de doctrina et disciplina libr. unum, de idea libr. .1., 
de passione libr. .1. , de mathematicis libr. .1. , de arte intro- 
ductoria ad divina libr. unum, de musica libr. unum, de tra- 
gediis libr. unum, de discolia libr. .1., de indivisibilibus atho- 
mis libr. .VII., de mechanicis libr. unum, de negociacione artis 
practice libr. .I.^'^, de medicinalibus libr. .11.^*, de proverbiis 

•bi.73blibr. unum'^, de disciplina libr. unum, de dubiis * commerciis 

1 .1. CRLN. 2 »et« statt »libr. duos* CRLN. 3 .V. CRLN. 

4 sensato CRLNADGB. 5 duos ADGB. 6 »de fabulatisc bis »de 

unitate lib. unum« nicht in CRLNADGB. 7 G; phisonomia HCRLN; 



249 

De aquellas cosas que por muchas maueras se disen o segunt 

adicion uno. De principio otro. De interrogacion y rresponsion 

dos. De las proposiciones uno. De las proposiciones codten- 

ciosas dos. De eonpendios ocho. De division uno. (De) de- 

finiciones trese. De argumentaciones y proposiciones argumen- 

tativas veynte y cinco. De las divisiones de las concepciones ^ 

uno. De diccion dos. De los fisicos ocho. De generacion y 

corrupcion dos. De anima tres. Del cielo y del mundo quatro. 

(Del senso y de la sensacion) * y de memoria y rreminicencia. 

De suenno y vigilia. De muerte y vida. De joventud y vejes. 

De las cosas vegetab(i)les (y) de las plantas. Del crecimiento 

del rrio Nilo. De los animales dies y nueve. De la longura 

o brevedad de la vida. Y de los quatro elementos tres. De 

la grandesa del cuerpo uno. De los animales conpuestos uno. 

De los animales fabulatos ' uno. De non g(e)nerare uno. De 

unidad uno. De fisionomia * uno. De filosofia uno. De motu 

(uno). (De) proposicio*^ (de anima) uno. De los metauros quatro. • ".«i 

* De la metafisica catorse. De las piedras uno. De buena for- 

tuna. De poetria. De agregacion de las artes dos. De arte uno. 

Del arte de la rretorica dos. De arte otros dos. De las con- 

tenciones de la rretorica uno. De la eleccion de los anatomos*. 

De persuasion. De congregacion. De (poeticas disciplinas^) dos. 

De perspectiva ®. De astronomia. De las sennales del ynvierno 

uno. De visibile. De poetas tres. De exortaciones. De 

oracion uno. De dotrina y disciplina uno. De ydea. De pa- 

sion. De matematicis uno. Del arte introdu(c)toria a las 

cosas divinas uno. De musica uno. De tragedias uno. De 

discolia uno. De invisibiles atomos ® syete. De las mecanicas 

uno. De la negociacion del arte pratica dos. De los medeci- 

nales dos. De disciplina uno. De dubiys'^ comerci(i)s seys. 

« 

1 contenciones h. 2 de sensuo excusato h. 3 fablantes h. 

4 filosomia h. 5 propusicio h. 6 anotomos h. 7 pericias de similes h. 
8 prospetina h. 9 inyesibiles anotomos h. 10 dubejs h. 

* 
siphionomia ADB. 8 »bona« nicht in CRLNADGB. 9 duos CRLNA 
DGB. 10 cognicione CRLNADGB. 11 cognicione JI. CRLNADGB. 
12 .IIL CRLNADGB. 13 .IL CRLNADGB. 14 tres ADGB. 15 »de 
proverbiis lib. unum« nicht in CRLNADGB. 



250 

libr. •Vn.S de parabolis libr. iinuin, de problematibus phisicis* 

et medicinalibus et de proverbiis libr. .!., de ethicis libr. decem, 

de politicis libr. octo, de politico auditu libr. .VIIL, de iusticia 

libr. .IIII. , de iustificacionibus libr. .1. , de bono libr. .1. , de 

bono utili libr. .1., item de bono libr. .111., de animatis' libr. .1., 

de posicionibus amativis libr. .11. , de libero arbitrio libr. .1., 

de iusticia libr. .II., de * dispensacione libr. .1., de passionibus 

ire libr. .1., de ebrietate [.L, de] * matrimonio [unum] ^ et de 

amicicia libr. .1., [de moralibus .V., de ingenuitate .1., de con- 

cupiscencia .1.] *, de diviciis libr. .1., de concupiscibili ® libr. .11., 

de primitiva pbilosophia libr. tres, de lege constitutiva libr. 

unum, de legibus libr. .IIII., de obiurgacionibus dionysiacis ^ 

libr. unum, de doctrina Speusippi et Xenocratis libr. unum, 

contra Thimeum et quedam primitiva libr. unum, contra Me- 

lissum ® lib. unum, contra Archimedam libr. imum, contra Ze- 

nonem libr. unum, contra Gorgiam libr. unum, contra Pita- 

goricos ® libr. .1., contra Xenocratem libr. unum, de pitagoricis 

libr. unum, de olimpiaticis libr. unum, de Apolline libr. unum, 

de elencis^® Apollinis^^ libr. unum, de condicione'* civili ne- 

cessaria ^^ leges centum sexaginta que sunt dyademocratice, 

oblig'atice ^*, aristocratice et tirannice, de colonis ad Alexan- 

drum [.L, de regno adeundo .1., de dicto servando ad Alexan- 

drum .1.] *^. Idem vadens cum Alexandro composuit historiam 

.CCL. policiarum. Item scripsit epistolas ad Philippum, Ale- 

•bi.74* xandrum et ad * multos alios. Laercius autem de vita philo- 

sophorum, a quo ut plurimum librorum predictorum Aristotilis 

habentur tituli, scripsit quod numerus librorum Aristotilis as- 

cendit ad trecentos*. Alibi tamen legitur quod in universo 

composuit tractatus mille**. 

* 
1 .VI. CRLNADGB. 2 CRLNADGB; philosopliicis H. 3 amativia 
CRLNADGB. 4 »eU statt >lib. .IL de« CRLN. 5 CRLNADGB. 

6 conversacione civili CRLNADGB. 7 dionysiaticis H ; dionjsaticis AD 
GB; djonisicis CRLN. 8 CRLNADGB; Milesium H. 9 pictagoricas 
CRLN. 10 elementis CRLN. 11 apollinicis CRLNADGB. 12 CR 
LNADGB; conversacione sciL H. 13 ».!.« folgt in CRLN. 14 adi- 
mocratice, liturgice CRLNADGB statt »dyad., oblig.« 

a Diog. Laert. V, 34: & (ouyYpc^lAlAaxa) t6v dpi^jiiv §yY^€ '^^st tffiv 
x8Tpa)coa(Q)v. b Nach der anordnung dieses kapitels in der CRLND- 



251 

De las parabolos ^ uno. De los p(r)oblemas de la fisica ^ y 

medicinales (y) de los proverbios. De las eticas dies. De las 

politicas ocho. De politico audito ocho. De justicia quatro. 

De justificationes uno. Del bien utile uno. Iten : Del bien 

tres. De posiciones amativas dos. Del libre alvedrio uno. 

De justicia dos. De concupecibile otio. De dispensacion uno. 

De las pasiones de la yra. De la enbriagues. De matrimonio. 

De amicicia uno. De moralibus cinco. De ingenuitate uno. 

De concupicencia uno. De las rriquesas uno. De concupeci- 

bile uno. De la civil* conversacion dos. De la primitiva filo- 

sofia tres. De la ley constitutiva uno. De leyes quatro. De 

las contiendas de Dionisio. De (dotrina de Espeusippo) * y 

Senocrates. Contra Timeo ^ dos. De algunas cosas primitivas 

uno. Contra Melisso® uno. Contra Archimedes ^ uno. Contra 

Gorgias y Pitagoras uno. Contra Senon uno. De pitagoricos uno. 

De® olinpiaticis uno. De Apolo nno. De los elementos apo- 

lineosuno. Decondicion^ civiP necesaria ciento y sesenta leyes*® 

* las quales son dichas diademocraticas^* y (o)ligargigas, (aristo- •bi.48b 

craticas, tiranicas) ^^. Iten: De los labradores a Alexandre. (Del 

avenimiento al regno)^^ uno. De los dichos que se deven guar- 

dar, a Alixandre. Iten, yendo con Alixandre conpuso la estoria 

de las dosientas y cinquenta policias. Iten escrivio epistolas a 

Filipo y a Alixandre y (a) muchos otros ^*. Laercio dise en 

la vida de los filosofos de l(a) qual muchos libros que aqui 

dixe son sacados, en el numero de los libros que conpuso Ari- 

stotiles llego a tresientos, aunque en otro logar se dise que en 

todos los iratados que fiso fueron mill tratados por numero. 

* 
1 los perlianbalos h. 2 fiiosofia h. 3 cevil h. 4 esponsivo h. 
5 el Timeo h. 6 milesio h. 7 achineo h. 8 del h. 9 conversacion h. 
10 leyes necesarias h. 11 diachimocraticas h. 12 mistocraticas, etria- 
nicas h. 13 de rredarguendis h. 14 otros libros h. 

* 

fassung iibersetzt im Mer. des Hist. Quint aage, chap. XL, De Aristote 
philosophe, bd I, bl. 205 fg., mit ausnahme von »Percunctanti« bis »in- 
terrogatio* s. 240, z. 14 bis 16; »Interrogatus« bis »gaudium« s. 242, 
z. 4 fg.; »lnterrogatus« bis »expectent« s. 242, z. 11 bis 13; >Interro- 
gatus« bis »mentiri« s. 242, z. 14 bis 16; »de division. sophist. lib. qua- 
tuor« s. 246, z. 21 fg. ; >de genere« bis »unum« s. 246, z. 22 fg.; »de 
diffin. libr. .VII.« s. 246, z. 25; »de argumentac.« s. 248, z. 5; »de di- 



252 

Cap. LIV. Xenophilus. 

Xenophilus, philosophus, pytagoricus, calcedonensis *, vixit 
annis centum et quinque, omnis humani incommodi expers, et 
in summo perfeccionis doctrine splendore mortuus est**. 

Cap. LV. PhedonV 

Phedon ^ elidensis " Socrati et Platoni familiaris valde fuit 
amborumque discipulus eratque philosophus illustris et nomine 
eius Plato intitulavit librum de immortalitate anime*. 

Cap. LVL Heschilus. 

Heschilus, poeta, tragediarum scriptor et nacione siculus ^, 
casu mirabili legitur fuisse mortuus **. Refert enim Valerius 
libro .IX. quod , quadam die menia ' urbis in qua morabatur 
egressus, quodam loco resedit. Aquila vero, testudinem ferens 
in altum, ut super lapidem dimitteret, quatenus, ea fracta, car- 
nibus vesceretur*, splendore poete capitis elusa, erat enim 
capillis vacuum, capiti eius allisit *, quo vulnere mortuus est^ 

Claruit autem tempore Darii regis persarum*^. 

•^^•^*»> * Cap. LVII. Speusippus. 

Speusippus philosophus insignis discipulus fuit Platonis et 
nepos eius ex sorore ^, Eius legitur fuisse illa sentencia quam 

« 

1 Gell. ; Phedron HCRLNADGB. 2 Nur »poeta« und »et nacione 
8iculuB< fiigte Burley in die stelle des Spec. hist. ein. 3 menibus 

Spec. faist.y Val. Max. 4 uteretur et vesceretur H, s. s. 14, anm. 7. 
5 illisit G Spec. faist., Val. Max.; vesceretur, e pedibus aquile elapsa 
super caput poete corruit elisum, erat enim capillis vacuum GRLN. 

* 

vision.< bis »duos« s. 248, z. 6 fg. ; »de compositis« bis »unum« s. 248, 
z. 15 fg., anderer abweichungen in der biicfaerliste nicfat zu gedenken. 
Docfa sei noch bemerkt, dass im anfange ein hinweis auf »Eusebius en 
ses cronfques« gegeben wird. 

a Vgl. Diog. Laert. VIII, 46. b Val. Max. VIII, XIII, Ext. 3. 

c Vgl. Diog. Laert. II, 105. d Aul. Gell. II, XVIII, 1 bis 2. e Vinc. 
Bell. Spec. hist. IV, 33. f Vinc. Bell. a. a. o.: Val. (Max.) IX, (XII, 
Ext 2). Bruson., lib. III, de infortunio, bl. 100 a. Larousse, Pleurs hist., 
s. 619: Tortue d'Eschyle. Vgl. 0. Crusius, die tradition vom tode des 



253 



Cap. LIIL Senofilo*. 

Senofilo ^, filosofo, pitagorico, de Calcedonia, bivio ciento 
y quatro annos, parte dellos en muy grant perfec(c)ion y esplen- 
dor de dotrina, y en ella fue rauerto. 

Cap. LIV. Fedon*, elidense. 

Fedon ^, elidense , muy grant familiar fue de Socrates y 
de Platon, y discipulo de entramos. E fue filosofo yllustre, y 
del nonbre suyo Platon yntitulo el libro que fiso de la inmor- 
talidad del anima. 

Cap. LV. Eschilo. 

Eschilo, poeta, escritor fue de tragedias y fue de la nacion 
de los siculos'. Y leese que fue muerto por un caso muy 
maravilloso, ca, segunt cuenta Valerio en el libro noveno, como 
un dia saliese fuera de la cibdad do morava asentose en un 
prado. Y un aguila sobia por lo alto un galapago en las manos 
afin de lo dexar caer sobre alguna piedra para (^\xe despues de 
quebradas * las conchas podiese comer la came. E como el*bi.49» 
poeta estoviese asentado tanto le rrelusia la su calva que el 
aguila se enganno, pensando que fuese piedra, y solto el gala- 
pago y dexolo caer sobre la calva del poeta y fisole tan grande 
ferida que della fue muerto. 

Florecio este poeta Escbilo en los tienpos de Dario, rrey 
de Persia. 

Cap. LVL Espeusippo*. 

Espeusippo*, filosofo ynsigne, discipulo fue de Platon y 

sobrino suyo, fijo de su hermana. De aqueste se lee aver seydo 

* 
1 Menofilo h. 2 Fedron h. 8 ^inples h. 4 Esperesipo h. 

« 

Aeschylus, im rhein. mus. fiir philol. v. 0. Ribbeck und F. Biicheler. 
Neue folge. 37 bd. Bonri 1882, s. 308. g Dieses kapitel iiberaetzt 

im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXIV, Des philosophes, bd. I, bl. 
196 b. h Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 70. Diog. Laert. IV, I. Robbe, 
s. 4: lT6YXave y^P ^E^C ^^ Iloxc&vyjg, xfjg ASeX^^g nXdx(dvog, s. 12. Joh. 
Vall., Comp. III, V, 3, bl. 125 d: Fuerat enim hicfiliusSpartonis, sororis 
Platonis. Mullach, Pragm. philos. graecor., bd. IH, s. 62. S. s. 220, z. 22 fg. 



254 

in laudantem se protulisse fertur. »Aclulator«, inquit, »desine 
utrosque fallere ^. Nichil proficis cum te intelligam*.« Cum 
Epicurus voluptatem summum bonum putaret, Antistenes autem 
socraticus summum malum dolorem, hic Speusippus voluptatem 
et dolorem duo mala dicebat opposita inter se, bonum autem 
quod utriusque medicum foret***. 

Cap. LVin. Apuleius. 

Apuleius, madaurensis, afer, philosophus platonicus, Athe- 
nis claruit in greca et latina lingua doctissimus. 

Hic Platoni successit et libros plures scripsit, unum de vita 
et moribus Platonis, alium vero qui intitulatur De Deo Socratis 
in quo ponit duodecim nomina deorum invisibilium, quos tamen 
intellectu comprehendimus : 

luno, Vesta, Minerva, Ceres, Diana, Venus, Mars, 
Mercurius, lovi', Neptunus, Vulcanus, Apollo^ 
Idem in eodem dicit: Demones sunt genere animalia, ingenio 
racionalia, animo passiva, corpore aerea, tempore etema. Ex 
hiis quinque tria sunt hominibus communia, quartum eorum 
proprium, quintmn commune cum diis immortalibus habent, 
sed diiFerunt ab eis passione * *, multaque alia in eodem ponit. 
bi.75aAlium qui intitulatur Cosmogra-*phia. Item alium quem in 
.XII. libros distinxit quem »Asinum aureum« intitulavit, ubi 
scripsit * sibi accidisse quod, accepto veneno a quadam muliere 
sibi dato, humano animo permanente, visum illi fuit quod in 
asinum fuisset mutatus, a qua illusione postmodum est curatus. 

Huius hee sunt sentencie in libro de Deo Socratis : Solet 

esse apud prudentes viros in operibus elaboratis iudicacio ^ 

restriccior, in rebus subitaneis venia, prolixior*. NuUa enim 

res potest esse eadem simul festinata et examinata ^, ne^c est 

quicquam omnium quod habere possit laudem diligencie simul 

et graciam celeritatis ^ Nichil est deo similius quam vir animo 

* 
1 ebenso Caec. Balb., Spec. hist. u. doctr.; utrosque fallere nicht 
in CRLNADGB. 2 ebenso Aul. Gell., Joh. ValL; fuit CRLN. 3 ApuL; 
passiva H; dieser satz nicht in CRLN; in ADGB nur bis »habent«. 
4 scribit CRLNADGB. 5 CRLNADGB ApuL, Spec. hist. u. doctr.; 

meditacio U. 6 ebenso ApuL, Spec. hist. u. doctr. ; elaborata Barth, 



255 

aquella sentencia, la qual se dise que ovo dicho contra uno 
que lo lisonjeava: »Alisonjeador< , dixo, »dexa de engannar 
a ty y a los otros, ca non aprovechas nada a ty mesmo, pues 
que yo te entiendo.« Como Epicuro pensase que el sumo bien 
fuese la delectacion Antistenes, socratico, desia que (el dolor) 
era el sumo mal. Y aqueste Espeusippo ^ desia que la delec- 
tacion y el dolor eran dos males contrarios en sy, y que el 
bien era un medio que consistia entre estos dos. 

Cap. LVn. Apuleyo. 

Apuleyo, filosofo, africano, platonico, florecio en Grecia 
y fue muy ensennado en la lengua griega y latina. 

Este succedio* a Platon y escrivio muchos libros , uno de 
la vida y de las costunbres de Platon, otro que es Uamado: 
De Deo Socratis, otro que (es) intitulado : De cosmografia, otro 
de la rrepublica, otro de las virtudes de las yervas, otro libro 
intituladd : Del asno dorado, el qual departio en dose libros, y 
en aqueste escrivio que le ovo acaescido que una muger le ovo 
dado a bever tales yervas que le parescio a el, como quiera 
que le quedo animo umano, que fuese mudado en asno, del qual 
escamecimiento fue curado despues. 

Estas son las sentencias que del se leen, * en el libro que •bi.49b 
fiso De Deo Socratis : Ninguna cosa puede ser esa mesma junta 
mente aquexada y examinada, nin es ninguna de todas las co- 
sas que junta mente puede aver alaban^a de la diligencia y 
gracia de la celeridad. Ninguna ^ cosa es mas semejable a Dios 

« 
1 Asperensipo li. 2 subcedio b. 3 nin ninguna h. 



a Vinc. Bell. a a. o. ; doctr. V, 168 : Helinandus in Chronicia suis. 
Dial. Creatur., cap. XLIX: De aquila et avibus et leone cum aliis bestiis. 
Caec. Balb., s. 39, g 20; Friedr. 188: Ubi noveris adulator nil proficit. 
b Aul. Geli. IX, V, 2 bis 4. Joh. Vall., Comp. VF, I, bl. 140 b: Ag.IV. 
Vgl. Mullach a. a. o., s. 70. c De deo Socrat. II, bd. 11, s. .117. d De 
deo Socr. XIII, bd. 11, s. 142; bis »eterna« auch in Vinc. Bell. Spec. 
hist. V, 7: De deo Socr. e Vinc Beil. a. a. o.; doctr. V, 94: De deo 
Socr. (Prolog., bd. II, s. 103). f a. a. o. in Spec. hist. u. doctr.: De 
deo Socr. (Prolog, bd. 11, s. 106). Vgl. Varro, cap. CVIII, s. 155, z. 33 fg. 



256 

perfecte bonus*. Nichil eque miror quam cum omnes cupiant 
optime vivere et sciant non alia re quam animo vivi nec fieri 
posse ut optime vivant, nisi colatur animus, et tamen animum 
non colunt homines. Oculi enim curandi sunt ut acriter cer- 
natur, pedes curandi sunt ut celeriter curratur, brachia vege- 
tanda sunt ut fortiter pugnetur, sic et animus colendus est ut 
bene vivatur. Artes alie sive * sciencie possunt ignorari sine 
erubescencia, sicut ars pingendi, psallendi sive cantandi et huius- 
modi, quas vir bonus sine animi vituperacione contempnere 
potest, sed nescire bene vivere nunquam audebis dicere sine 
bi. 76 b pudore ** . Idem : eque homines spectare debemos ut equos * quos 
mercamur *", neque enim in equis emendis phaleras consideramus 
et balthei polimina inspicimus, sed equum ipsum nudum et 
solum ut sit ad speciem honestus, ad cursum vegetus ^, ad vec- 
turam validus, sic ergo et in hominibus contemplandis noli 
aliiena existimare, sed ipsum hominem penitus considera. Aliena 
voco que parentes pepererunt et que fortuna largita est ut 
propasiam, invidiosas divicias. Generosus est, parenteS laudas; 
dives est, fortune non credas ; iuvenis est, ab[ib]it ^ in senec- 
tutem ; formosus est, expecta paulisper et non erit, sed si bonis 
artibus doctus et optime eruditus et, quantum licet homini, sa- 
piens, tunc ipsum hominem lauda, hoc enim nec a patre here- 
ditarium est , nec a casu pendulum , nec a corpore caducum, 
nec ab etate mutabile. Hec omnia mens Socratis habuit et 
ideo cetera habere contempsit ^. 

Scripsit insuper Apuleius librum oratorium contra Emilia- 
num ubi inter cetera paupertatem commendans ** ait: Non est 

1 ebenso Joh. Vall ; »artes« und »8ive« nicht in CRLNADGB. 
2 ebenso ApuL, Spec. hist. u. doctr. ; velox CRLNADGB Barth. ; die ver- 
gleichung ausgelassen in Joh. ValL 3 CRLNADGB ApuL; abit H 

Barth; iuvenis es, in seneQtutem abis Joh. ValL 

« 
a A. a. 0. in Spec. hist. u. doctr. : De deo Socr. (cap. XX, bd. II, 
8. 158). b De deo Socrat., oap. XXI fg., bd. 11, s. 159 fg. Joh. ValL, 
Comp. Ill, V, 21, bL 129 a: De deo Socr. c Vinc. Bell. Spec hist. 

V, 7; doctr. V, 22: De deo Socr. (cap. XXII, bd. II, s. 163). d De 

deo Socr., XXIII, bd. II, s. 163 fgg.; bis >non credo fortune«, z. 19, auch 
in Vinc. RelL Spec. hist. V, 7; bis »validu8«, z. 15, im doctr. V, 22, 
mit dem zu.satze: Seneca ad Lucillum, (XLVII, 14:) Quomodo stultus 



257 

que el anima del varon perfecta mente bneno. No(n) ay ninguna 
cosa de que mas me maraville que de ver como todos cobdician 
muy bien bevir e saben ^ que non se puede bevir tanto en otra 
cosa como en el animo, nin pueden faser que optima mente 
bivan sy el animo no(n) es bien labrado, e con todo aquesto los 
onbres, como quiera que lo veen, nin labran nin curan del su 
animo. Las otras artes y ciencias syn verguen^a se deven 
ynorar y dexar por saber, asy como saber pintar o saber cantar, 
aquestas cosas el varon bueno bien las puede menospreciar syn 
vituperacion del anima, mas non saber bien bevir, nunca lo 
osaras desir syn verguen^a como aquesto proceda de solo el 
animo. Iten desia que asy devemos mirar a los onbres ygual 
mente como a los cavallos que queremos mercar en los quales 
non consideramos las guamiciones nin los frenos, mas sola 
mente el cavallo desnudo acatamos que la su especie sea abile 
y bien dispuesta para correr, pues non quieras tu estimar las 
cosas agenas del onbre, mas al onbre sola mente considera. 
Yo Uamo cosas agenas aquellas que los padres dan a los onbres 
en la generacion o (que da la fortuna asi como la fermosura) * 
o las rriquesas enbidiosas, ca sy generoso es a los parientes 
alabas, sy rrico es non creas * a la fortuna, sy fuerte es por 
enfermedad sera fatigado, sy mancebo es yrse ha en la vejes, 
sy fermoso es espera un ^oco y veras como non sera; pero 
sy el onbre es sabio estonces lo alabas a el mismo, ca la sa- 
biduria non es cosa heredaria del padre nin cosa que cuelga 
de caso de fortuna nin que puede ser caduca por debilitacion 
* de cuerpo nin por alguna hedad mudada. Aquestas cosas *bi.5oa 
todas ovo en sy el (mente de) * Socrates, porende menosprecio 
de aver todas las otras. 

Escrivio mas Apuleyo un libro contra Emiliano adonde 
entre las otras cosas alaba a la pobresa y dise que non es 

« 

1 sepan h. 2 la fermosara que da la forma h. 3 qro h. 4 mi h. 

est, qui equum empturus est, non ipsum inspicit, sed stratum ejus et 
frenos , sic qui hominem ex veste aut ex condicione estimat. Etwas 
verandert in Joh. Vall., Comp. III, V, 21, bl. 129 a: De deo Socr. e Vgl. 
D8chel§,l-ed-dtn Rumi, Mesnewi, s. XXIV. 

Barley 17 



258 

erubescenda exprobracio paupertatis, est enim paupertas accep- 
tum philosophis ^ crimen et ultro profitendum. Etenim pau- 
pertas olim philosophie vernacula est, frugi, sobria, parvo po- 
tens, emula laudis, adversus divicias possessa, habitu secura, 
cultu simplex, consilio benesuada. Neminem unquam superbia 
• bi.76»inflavit, neminem * potentia * depra[va]'vit, neminem tirannide 
effrenavit^, delicias ventris et inguinum nec vult ullas nec 
potest, quippe hec et alia flagicia diviciarum alumni habere 
solent, et maxima queque scelera, si ex onmi memoria hominum 
percensemus, nuUum in hiis pauperem invenies. Paupertas 
apud secula omnium civitatum conditrix, omnium arcium re- 
pertrix% omnium peccatorum inops, omnis glorie munifica, 
cunctis laudibus apud omnes naciones perfuncta. Eadem est 
enim paupertas in Aristide iusta, in Phocione ^ benigna, in 
Epaminonda * strenua, in Socrate sapiens, in Homero diserta. 
Eadem paupertas eciam populo romano imperium a primordio 
fundavit. Quapropter usque in hodiemum diem simp[u]^lo et 
cathino fictili diis immortalibus sacrificia offerri dinoscuntur^. 

^ Cap. LIX. Plotinus. 

Plotinus, philosophus, Platonis discipulus et preceptor Por- 
phirii, Athenis claruit. 

De hoc autem Mercurius'' sic ait: Plotinus philosophus 
singularis, quas philosophie non attigit ^ partes dum eius doc- 
trina vite sequeretur insignia cum iliud quod docebat non alieno, 
sed proprio ostenderet exemplo ! Fuit namque vir iste ad omnia 
virtutis omamenta compositus omniumque diyinarum disposicio- 
num studio firmatus, iustus, providus, fortis, temperatus [ut] ^ 

* 

1 philosopbo Apul. ; thesauras acoeptus philosophis Barth. 2 eben- 
80 Barth; impotentia Apul. 3 GRLNG ApuL; damnayit Barth. 

4 ebenso Barth; efferavit Apul. 5 Apul.; Favone HCBLNADGB; 

Farrone Barth. S ApuL; Epimenide HCRLNADGB Barth. 7 ApuL 
8 GRLN ADGB Spec. hist. ; attingit H. 9 ADGB ; et qui HCRLN 

Spec. hist. 

a Meurier, Bouq. de philos., bL 51 a: Qui est la mere de tous arts? 
La pauvret^. Sieh auch bL 25 a u^ 78. b Pro se, de magia liber, 

cap. XYilly bd. II, s. 486 fgg. Ohne die berufung aufdas »Liberorat. 



259 

de aver yerguen^a del denuesto de la pobresa, ca la pobresa 
es un crimen muy acepto a los filosofos y es muy mesurada 
en sus manjares y poco poderosa, segura en abito, sinple en 
cerimonias, bien amonestada de la conciencia, la qual nunca 
ynflama a ninguno con sobervia, la qual nin quiere ningunas 
rriquesas de vientre, nin las puede querer, (que estos y otros 
flagicios, los alumnos de la riqueza los suelen tener) e sy en - 
todas las memorias de los onbres quieres escudrinnar non fal- 
laras (que) ninguno (de aquellos) sea pobre, ca la pobredad 
entre todos los siglos es facedora de las cibdades y falladora 
de todas las arbes. EUa es dadora a todas las naciones de 
gloria. Esa mesma pobredad fu en Aristides justa y en Focion^ 
benigna y en Epaminonda « estrenua y en Socrates sabia y en 
Omero diserta ^. Y esa mesma pobredad fando en el pueblo 
rromano el ynperio desde el su comien^o, por lo qual fasta 
el dia de oy acostunbran los rromanos ofrescer los sacrificios 
a los dioses ynmortales en vasos de tierra en cerimonia de la 
su primera pobresa. 

Cap. LVIII. Plotino. 

Plotino, filosofo, discipulo de Platon y preceptor de Por- 
firio, florescio en Athenas, 

De aqueste dise Mercurio que asy fue Plotino singular 
filosofo que la dotrina de la su filosofia seguia las pisadas de 
la su yida en tal manera que lo que desia non lo mostrava 
por exenplos agenos, mas por propios exenplos de la su virtud, 
ca fue aquel varon muy conpuesto en todos * los ornamentos •w.sob 
de virtud y muy firme por estudio de todas las disposiciones 
divinas. E fue justo, provido y fuerte y tenprado y un tal 

« 

1 yn fanon h. 2 epimenides h. 3 discreta h. 

« 

ad Emiliumc begegnen wir dieser stelle bis >in Homero discreta (em- 
dita B)« auch in C. Barth, Adversarior. Commentar. Libri sexaginta, 
Francofurti 1624, lib. XV, cap. XVIII. Da dieselbe als ein auszug »a 
Scholasticis« bezeichnet wird, auch manche ihrer abweichungen im texte 
Burleys sich widerfinden, so ist es nicht unwahrscheinlich , dieser sei 
fOr Barth die quelle seiner mittheilung gewesen. c Sieh den anfang 
des folgenden kapitels. 

17» 



260 

*bi.76b prudencie racione se superare posse * crederet fortune impetus. 
Itaque locum quiete sedis elegit ut ab omni humane conver- 
sacionis strepitu separatus se fortune invidia liberaret, solum 
institucionis divine vacaturus insignibus ut contra omnes for- 
time minas se integro et incorrupto presidio virtutis armaret, 
et ita insignia contempsit honorum, illos veros honores putans 
quos illi contulisset prudentie magisterium; nuUa quoque di- 
viciarum illum desideria ceperunt, sed has putabat divicias veras 
esse quibus animus ornatus posset auctoritatem proprie originis 
invenire'. Macrobius quoque in libro de sompno Scipionis de 
quibusdam dictis Plotini ita scripsit: Plotinus in libro quem 
scripsit de virtutibus dicit quatuor esse quatemarum virtutum 
genera. Primas vocat politicas quarum prudencie ^ est ad ra- 
cionis normam que cogitat et que agit imiversa dirigere ac 
nichil preter rectum ^ velle [vel] * facere humanisque actibus 
tanquam divinis arbitriis providere ; fortitudinis est animum 
supra metum* periculi agere nilque [nisi]' turpe timere, adversa 
sicut prospera fortiter tolerare ; temperancie est nichil peniten- 
dum appetere et in nuUo legem moderacionis excedere, sub iugo 
racionis cupiditatem domare ; iusticie est unicuique servare quod 
^ suum est. Huiusmodi vir bonus primo sui, deinde reipublice 
rector efficitur. Secunde quas purgatorias vocat hominis sunt 

•bi.77»qui divini* capax est solumque * eius animum expediunt qui 
decrevit se a corporis contagione * purgare et quadam huma- 
norum fuga solis divinis se miscere ; hee sunt eorum qui [a] ' 
rerum publicarum actibus se sequestrant. Tercie sunt iam 



1 ebenso Spec. hist. ; prudencia CBLN; auch Macrob. bietet beide 
lesarten. 2 CBLNADGBSpec. hist., Macrob.; radonem H. 3 Macrob. 
4 CBLNADGB Spec. hist., Macrob. ; sine metu H. 5 ebenso Macrob., 
Spec. hist. ; divinorum CBLNADGB. 6 ebenso Spec. hist. ; cogitatione 
Macrob. 7 Macrob., Spec. hist. 



a Vinc. Bell. Spec. hist. V, 8: Mercurius Trismegistus in lib. I de 
constellatione. 



261 

onbre que bien creya sobrar por la rrason de la su prudencia 
todos los inpetus de la fortuna, asy que escojo logar de silla 
quieta y rreposada por se delibrar de todo bollicio y conver- 
sacion, sola mente vacando en los insinios de la divina insti- 
tucion por que se podiese armar contra todas las amenasas de 
la fortunaconestudio* entero y no(n) corruptible (de la virtud). 
Aqueste menosprecio todos los' insinios de las onores , rrepu- 
tando sola mente ser propios onores aquellos que el magisterio 
de la su prudencia le podiese ^ dar, asy que ningunt deseo de 
rriquesas non lo podieron atraer a sy, mas sola mente pensava 
ser verdaderas rriquesas aquellas con las quales podiese fallar 
el propio conocimiento de las causas de las cosas. Macrobio 
en el libro del suenno de Cipion algunos dichos de Plofino 
escrive en esta guisa ; De las quatemales* virtudes (son quatro)* 
genero(s) de virtudes. A las primeras llama politicas, de las 
quales (la prudencia es dirigir segun la norma de la rason 
todo lo que piensa y face, y)*^ que asy enderes^a las cosas que 
ninguna non consiente faser salvo aquella que es derecha y 
proveer a los umanos actos asy como por divinos arbitrios. 
E del fuerte animo es traer el cora^on sobre todo miedo de 
peligro y no(n) temer ninguna cosa synon aquella que fuere torpe 
e conportar fuerte mente asy las cosas adversas como las pros- 
peras. . Y de la tenpran^a : non apetisar ninguna cosa de que 
onbre se aya de rrepentir nin exceder en alguna cosa la ley 
de la moderacion y domar la cobdicia so el yugo de la rrason. 
De la justicia es guardar a cada uno lo que suyo es. E el 
* varon que es desta manera bueno sera rregidor primera mente •w.sia 
de sy mesmo y despues de la cosa publica. Las segundas son 
las quales Uama * purgatorias. Estas son virtudes del onbre 
que es capas de las cosas divinas y sola mente son de aquel 
animo que determino consigo mismo de purgarse de todo en- 
susiamento del su cuerpo, e por una fuyda de las cosas uma- 
nas determino de se enxerir y allegar a las cosas divinas. 
Aquestos son los que de todo en todo se secrestan y apartan 
de los actos ^ de las cosas publicas y de todos los sus negocios. 

1 estudio de defendimiento b. 2 les podiesen h. 8 quatro h. 
4 ser catarnal h. 5 la principal rrason es la prudencia la qual en- 
deresce la regla el qual dise b. 6 llaman b. 7 abtos h. 



262 

purgati [defecatique] ^ animi et ab omni huius mundi aspergine 
perculsi pureque detersi. Illic prudencie est divina non quasi 
[in] * eleccione preferre, sed sola nosse et hec, tanquam nichil 
[sit]* aliud, intueri ; temperancie, terrenas cupiditates non repri- 
mere, sed penitus oblivisci; fortitudinis, passiones ignorare, non 
vincere ut »irasci nesciat nichilque cupiat« ; iusticie , ita cum 
supema * et divina mente sociari ut servet cum ea perpetuum 
fedus imitando. Quarte sunt que in ipsa divina mente con- 
sistunt que vocatur noys * a * quarum exemplo omnes per or- 
dinem defluunt, nam si omnium rerum aliarum, multo magis 
virtutis ideas esse in mente divina credendum est; illic pru- 
dencia est ipsa mens divina. temperancia, quod* in se perpe- 
tua intencione conversa est ; fortitudo, quod • semper eadem ^ 
est nec aliquando mutatur ; iusticia , quod ® perenni lege a ® 
sempiterna operis sui continuacione non flectitur'. Hec sunt 
quaternarum virtutum in passionibus genera quibus homines 
»metuunt cupiuntque, dolent gaudentque«. Maximam habent 
sui diiFerenciam ®. Harum passionum prime molliunt, secunde 
auferunt, tercie obliviscuntur, in quartis nefas est nominari**. 

•W'"b * Cap. LX. Hermes. 

Hermes, egipcius, qui et tri(s)megistus sive Mercurius 
dicitur^® Platonis discipulus fuit '\ Hic scripsit librum de 

« 

1 CRLNADGB Macrob., Spec. hist. 2 Macrob. ; sed sola hec nosse 
et quasi nihil aliud intueri CRLNADGB Spec. hist. 3 ebenso Spec. 
hist.; supera Macrob. 4 ebenso Spec. hist. ; quam diximus voQfv vo- 

cari Macrob. 5 CRLNADGR Spec. hist;, Macrob. ; ex H. 6 ebenso 
Macrob., Spec. hist.; que CRLNADGB. 7 idem Macrob., Spec. hist. 
8 Macrob. ; ac HCRLNADGB Spec. hist. 9 Dieser satz nicht in Ma- 
crob. 10 CRLNADGB, indem »Atheni8claruit« folgt; philosophus H. 
11 In CRLNADGB folgt hier: Hic centum et octo villas construxit, in- 
struens eas scienciis. Omnes ad legem Dei invitavit, ad confitendum 
veritatem, ad horrendum mundum et ad observandum iusticiam ; quos- 
cunque potuit suis sententiis induzit*^. 

* 

a Boc. de Oro, s. 88, f. 

a Bis hierher tibersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XLHI, 



263 

Las terceras son las purgadas ya de toda aspersion ^ deste 
mundo y pura mente alinpiadas. AUi en aquellos tales non 
sola mente la prudencia prefiere por grant escogimiento y 
antepone las cosas divinas a las umanas, mas ya non conosce 
a otras salvo a las divinas nin acata en otra ninguna cosa. 
Alli es de la tenpran^a non sola mente rrepremir las terre- 
nales cobdicias, mas de todo en todo olyidarlas. E alli es de 
la fortalesa ynorar las pasiones y non vencerlas y que non 
se sepa ayrar y non cobdicie ninguna cosa, De la justicia ^ 
es alli ser aconpannado con la divinal y superna mente en 
tal manera que semejandola guarde con ella perdurable con- 
federacion. Las quartas en esa mesma disposicion (diyina) 
consisten (la qual es Ilamada noys) y de las quales' todas 
las otras emanan por orden , ca sy todas las otras cosas son 
ydeas en Dios, mucbo mas es de creer que consistan en la 
mente divina ydeas de virtudes. Alli la prudencia es esa 
mesma voluntad divina, la tenpran^a la qual por perpetua 
entencion es convertida en sy mesma, (la fortalesa la qual 
sienpre es la mesma y) * que en ningunt tienpo se * muda, 
la justicia la qual con perdurable* ley de la (sempitema) 
continuacion de la su obra ^ a ninguna parte se inclina. A- 
questos quatro generos de caternales virtudes muy grant di- 
ferencia * tienen en las pasiones en las quales los onbres to-«bi.6ib 
man cobdicia y se duelen y se gosan. (De) aquestas pasiones 
las primeras amollescen, las segundas quit^n, las terceras ol- 
vidan, las quartas: non es de nonbrar la su obra. 

Cap. LIX. Hermes. 

Hermes , egipciano , trismegisto ® y por otros Mercurio, 
filosofo, fue discipulo de Platon. Aqueste escrivio un libro 

* 

1 todos alinpiamientos h. 2 injusticia h. 3 las quales son 

Uamadas divinas y de aquese nonbre de las quales h. 4 asy h. 

5 Dios se h. 6 perdurable y senpiterna h. 7 obra en el h. 

8 trimesistro h. 

« 

De Plotinus philosophe, bd. I, bl. 207. b Vinc. Bell. Spec. hist. V,9: 
Macrob. de sompnio Scipion., lib. I, (VIII, 5 bis 11). 



264 

verbo perfecto et librum alium ad Asclepium *. Claruit autem 
Athenis ^. 

Gap. LXI. Xenocrates. 

Xenocrates philosophus maximus Platonis discipulus fuit ^. 
Hic, ut ait Yalerius, tantam autoritatem sue sapiencie attulerat 
ut cum de re aliqua testimonium coactus a iudice diceret et 
ad aram accessisset* ut iuraret omnia vere se retulisse, pro- 
hibitus sit a senatu iurare°. Hic loquaci cuidam dixit: »Audi 
multa, loquere pauca, os enim unum et aures duas a natura 
accepimus^.« Iniuriam irrogatam eius esse dicebat infamiam 

« 

1 Statt dieser in CRLNADGrB schon nach »dicitur« gebrachten 
angabe : Augustinus .II. retraccionum inquit : Hermes ad Asclepium : 
Omnium mirabilium videtur mirabilius, quod homo divinam invenit na- 
turam eamque efficere potuit. Quoniam ergo proavi nostri multum 
errabant circa deorum racionem , increduli et non animadvertentes ad 
cnltum religionemque divinam invenerunt artem, qua efficerent deos. 
Qua inventa, adiunxerunt virtutem de mundi natura convenientem eis, 
eamque miscentes, quoniam animas facere non poterant, evocantes animas 
demonum vel angelorum, eas indiderunt imaginibus sanctis divinisque 
misteriis, per quas idola bene faciendi et male vires habere potuissent^ 

Eius hee feruntur sentencie: Qui adherere voluerit sapiencie, elon- 
gari debet a malis operibus ^. Cavete ab eis, quos non gubernat veritas « ! 
Diligite magis paupertatem cum bono opere, quam divicias cum peccato^! 
Temperare taciturnitatem in consiliis est summa philosophia ^. Non 
solvas linguam tuam coram inimico^! Cave a societate malorum, invi- 
dorum, dissolutorum, lusorum, detrahencium, irascencium, ebriorum et 
ignoranciums! Noli invidere malo, cum bene succedit ei, quia stabile 
non est, nec erit boni finis^^! Non egrediatur de ore tuo indignacionis 
tempore verbumturpe, quia inhonestas est^! Liberalitas est esse libera- 
lem tempore paupertatis i^. Paciencia est parcere, cum vindicare possis^ 
Qui honorat sapientes, iusticiam intelligit et boua operatur™. Infelix 
in hocmundo et in alio, qui caret sensu, sapienda et doctrina". Melior 
est liberalis in sciencia, quam in diviciis ^. Magna pietas est misereri 
insipiencium p. Multum securus est, qui sine culpa est^. Non potest 
perfecti sensus esse, qui complete castitatis non est'. Mundus despicit 
illum, quem consueverat honorare *. Melius est, rectificari a te ipso, quam 
ab alio^ Omnia pereunt nisi bona opera, omnia possunt permutari 
nisi natura, omnia possunt rectificari nisi mali mores, et omnia possunt 
mntari nisi iudicium Dei". Error sapientis multos involvit^. Decet 
principemi detractores a se removere et delatores. Quando princeps est 
maleficus, tunc melius est ei, qui non noscit eum, quam qui magnum lo- 



265 

que fue intitulado : De la palabra perfecta, y escrivio otro libro 
que enderesyo a Asclepio ^ Y florescio en Athenas. 

Cap. LX. Senocrates. 

Senocrates, filosofo muy grande, discipulo fue de Platon. 
Aqueste, segunt cuenta Yalerio, tanta abtoridad fue dada a 
su sabiduria que como una ves fuese Ilevada costrennida mente 
ante el jues para que dixese su dicho y jurase sobre ello, e 
como ya llegase al ara para jurar que avia dicho verdad, fue 
defendido por el senado que Senocrates non jurase, que farta 
jura era la su sinple palabra. Aqueste Senocr^ates dixo a un 
onbre muy fablador: »Oye mucho y fabla poco, ca ya sabes 
que rrescebimos de la natura una boca y dos orejas.« Iten 
desia que, la injuria fecha, que la ynfamia non era del que 

1 escrinio h. 

cnm apud eum obtinetw. Meliusest, hominem esse sterilem, quam in- 

eptos habere filios*. Non credas illi, qui dicit, se scire veritatem, et 

facit eius contrarium y. Qui elongatur ab ignorantibus, elongatur a sor- 

dibus». Donum malo concessum auget maliciam. 2 CRLNADGB Val. 

Max., Spec. hist.; ascendisset H. 

« 
a Aug. de oiv. Dei Vm, XXIV, 1; Migne, bd. 41, sp. 249 fg. mit beruf- 
ung auf Hermes, 8. diese stelle in L. Apvleii Madavreosis Philosophi Platonici 
Dialogi oui titulas Hermes Trismegistus in Latinum conuersio in L. Apulei Ma- 
davrensis Operum Tomvs alter, Lvgdvni .MDCXIIII., s. 306 fg. b Boo. de 

Oro, 8. 90, a. c a. a. o., s. 93, a. d a a. o., s. 94, b. e a. a. o., s. 94, e. 
f a. a. o., 8. 94, e. g a. a. o., s. 9&, a. h a. a. o., s. 95, o. i a. a. o., 
8. 97, a. k a. a. o., 8. 98, e. 3. Bttokert, Persisohe vierzeilen 20, Gesammelte 
gedichte, bd. VI, s. 104; Vom werth der gabe, bd. III, 8. 288. 1 Boo. de 
Oro, 8. 98, b. m a. a. o., 8. 98, o. n a. a. o., s. 98, d. o a. a. o., s. 
98, e. p a. a. o., 8. 99, o. q a. a. o., s. 99, e. r a. a. o., s. 101, o. 

B a. a. 0., 8. 102, b. t a. a. o., 8. 103, d. Btlokert, Weisheit des Brahm., 8. 
157, nr. 65. u Boo. de Oro, s. 109, d. v a. a. o., s. 110, a. w a. a. 

0., 8. 83, a: Sed. x a. a. o., s. 83, b: Sed. y a. a. o., s. 85, o: Sed. 

z a. a. o., 8. 87, a: Sed. 

a Vinc. Bell. a. a o. V, 10. b Diog. Laert. IV, 6. VgL Mullach, 
Fragm. philos. graecor., bd. Tll, s. 101. c Vinc. Bell. Spec. hist. V, 
14: VaL (Max. II, X, Ext. 2). Diog. Laert. IV, 7. Hondorff, bL 82 a: 
VaL Max. d Caec. Balb., s. 29, XXVII, 1. Dialog. Creatur., cap. CXV, 
De onagro et apro. Bruson., lib. III, de lingue ratione, bl. 102 a. Diog. 
Laert. VII, 23: Ziivwv. Erasm., lib. VII, Zeno 28. H. Sachs, bd. I, bL 
302 c : Zeno. Guicciardini, Detti , bl. 1 b ; L'hore , bL 2 b. Stob. Sermo 
XXXVI, nr. 19; Paley I, s. 37. Bromyard, Locutio L V, Ajt. VI, 



266 

qui fecit, non qui pertulit '. Quodam illi maledicente discessit ^ 
et maledicenti ait : »Ut tu lingue tue, sic ego aurinm mearum 
dominus sum**.* Item cum esset cum quibusdam detractoribus 
et taceret, querente uno cur solus taceret, »Quia dixisse me«, 
inquit, »aliquando penituit, tacuisse nunquam "".« Hic cum vi- 
disset quendam latronem ad patibulum duci, subrisit dicens: 
»Magni fures minores morte dampnant^.« Alexander magnus 

Xenocrati legatos direxit cum quinquaginta talentis auri, qui 

• 
1 surgens discessit CRLNADGB. 

* 

XX II II: Tulliuny und alium philosophum. Boc. de Oro, s. 154, b : Dio- 
genis. Mureti Instit. pueril. 43 fg., in Orellis Publ. Syri Sentent. s. 156. 
Les oeuvres de Bruscambille (pseadon. filr M. Deslauriers), Bouen 1629, 
8. 131 : Prologue en faveur dn silence. Agricola, 500 sprichwdrter, nr. 43: 
Wir haben zway arm vnd ainen mund. Gobin, B., Les loups ravissans, 
A. Verard, Paris (1503?), bl. 11 a: Car come dit Seneque en multipli- 
plicite de langage ne defanlt peche. Et en signe de ce Dieu nous a 
faictes deux aureilles pour ouyr le service de Teglise et le sermon. Lib. 
de morib. 104: Auribus frequentius, quam lingua utere! St. Maxim. 
XLVII, sp. 940 C: Demonactis: ToTg d)ol TcXdov •JJ z^ yXdytvQ xp©- Hans 
Sachs, bd. I, bL 385 a. Vgl. Cleobul, s. 42, z. 6. 

a Caec. Balb., s. 31, XXXIV, 2: Democrates Vgl. Aristoteles, s. 238, 
z. 7; und einen ausspruch des Diogenes, s. 202, z. 3. b Dialogus 

Creatur. a. a. o. Ein wort Aristipps in Caec. Balb. , s. 31, XXXV, 1 
u. 8. 15, § 14; Polycrat. III, XIV, bd III, s. 210 und Joh. Vall., Brevil. 
IV, 3, bl. 161 c : de nugis philosoph. ; Bruson., lib. III, de lingue ratione 
bl. 102 a. Guicciardini, Detti, bl. 117 b; L'hore, bl. 328 b. Piore di Vir- 
tu, 8. 119, Coarda: »Chi vuole dire le brutte parole, piu fa operare la 
virtu deir orecchie, che quella della lingua, e nullo potrebbe vituperare 
un simile dicitore, quanto fa egli stesso, ed h vero, che il dicitore suo 
pari vuole essere signore della sua lingua, e io della mia, e de* miei 
orecchi.« Pauli, Schimpf und emst, nr. 478. Vgl. Aristipp, s. 146, z. 13; 
und Diogenes, s. 202, z. 4. c Vinc. Bell. Spec. hist. V, 14: Val. (Max. 
VII, II Ext. 6). Spec. mor. III, I, IV. Caec. Balb., s. 28, XXVI, 1; vgl. 
Friedr. 182. Bruson., lib. III, de lingue ratione, bl. 102 a. Erasm., lib. 
Vir, Xenocrates 6. Publ. Syr. 860 ; Sentent. falso inter Publil. rec. 336, 
Friedr. 360. Nil tacuisse nocet, nocet esse locutum, als Catos wort angefiihrt 
im Spec. doctr. V, 170; Albertan. de arte loq., bl. 2b; Hoveden, Specul. 
laicor. : de silencio, bl. 148 c. Pero Diaz de Toledo, Glosa LXII : Socrates. 
Boc. de Oro, s. 330, a: Leogenin. Apophth. Patrum, de Abbate Arsenio, 
nr. 40 : OSxog 8fe 6 Xdyog toO yipovxog ^^f ' 'Apolvis fit6 SfyjXQ-sg ; XotXiJoag 
TtoXXAxtg ixsTsjieXvJ^v, otoDTiTjoag dfe obHnoie. (Migne, Ser. gr., bd. 65, sp. 
105 C) ; Spec. mor. III, I, IV. Vgl. Simonides, s. 88, z. 20 fg. d Joh. 



267 

la rrescibio, mas del que la fiso. A uno que le desia mal 
rrespondio Senocrates asy: )>So yo sennor de las mis orejas, 
como tu de la tu Iengua.< Iten : como estoviese entre unos 
maldisientes y callase preguntole uno que porque callava. El 
rrespondio: »Porque de aver fablado algunas veses me arre- 
penti, mas por aver callado nunca.€ Aqueste como viese Uevar 
a un ladron a la forca rriose disiendo que los mayores ladrones 
judgavan a muerte a los menores. Alixandre envio sus men- 

sajeros a Senocrates con cinquenta marcos de oro y con otras 

* 
Vall., Comp. III, V, 22, bl. 129 c: de isto Xenocrate dicitur in tractatu 
de dictis philosoph. Caec. Balb., s. 31, XXXIV: Democrates; Friedr. 107; 
Magni minores saepe fures puniunt. Diog. Laert. VI, 45: Diogenes; 
Paley, bd. II, s. 20. Erasm., lib. III, Diog. Cyn. 77. Boc. de Oro, s. 147 a. 
Bromyard, Ministratio VIII, Art. VIII, XXXIX: Ideo refert Valerius 
Maximus libro VII, quod Socrates, yidens tales ministros quendam latro- 
nem ad suspendium ducere, risit, et interrogatus de causa respondit: 
»Quia video magnos latrones ducere parvum ad suspendiumc. Dialog. 
Creatur., cap. LXXIX, de perdice fure: Cum quidam tirannus iudicaret 
quendam latronem suspendi, quidam philosopbus, qui aderat, hoc videns 
risit. Qui cum interrogaretur a tiranno, currideret, respondit: »Quia 
magni latrones judicant minore8«. August. de civ. Dei, lib. (IV), cap. 
.1111. introducit exemplum de Alexandro et Dionide pirata (Migne, bd. 
41, sp. 115, auch in Polycrat. III, 14, bd. III, s. 210 fg., vgL W61fFlin, 
Caec. Balb., s. 5fg.; Cicero de republ. VI; vgl. Q. Curtius Rufus VII, 
VIII, 19: At tu qui te gloriaris ad latrones persequendos venire, omnium 
gentium, quasadisti, latroes). Erasm., lib. VIII Thrasea, zweites 46: 
Cato senior dicebat, privatarum rerum fures in compedibus vitam agere, 
publicarum in auro et purpura conspicuos incedere. Stob. bd. I, s. 262, 
Sermo XIII, nr. 30 : Ay2p,oxpdcTt2g I8(bv xX^tcttjv bnb tc5v SvSexa &7iay6ii6vov 
»fi^Xie«, etics, »tC Y&p t& {xixpdc IxXenTeg, dXX' o6 t& txiYaXa tva xal ab 
fiXXoug d7t^Ysg;« Paley, Greek Wit, I, s. 34. Burton (f J639), Anatomy 
of Melancholy , bd, I , s, 48 fg. L^Estrange , Fables of Aesop , 2 Part, 
s. 198, The great Rogues hang up the Little ones. Abraham a sta Clara, 
narrennest, 3 th., s. 117, werke, bd. 13: Wie viel arme teufel hangen 
mit schiechten kitteln an dem galgen, so etwan etliche wenige gulden 
entfremdt und ihr leben mit denen gelben groschen nicht ranzioniren 
k5nnen, wo hingegen die groGe dieb mit ross und wagen auf denen 
gassen herumfahren. S. Garth, the poetical works, Glasgow, s. 1771, 
the dispensary, Canto I, s. 19: 

Not far from that most celebrated place, 
Where angry justice shews her awful face, 
Where little villains must submit to fate, 
That great ones may enjoy the wprld ip state. 



268 

*b].78ftduxit eos ad cenam * in achademiam et eos, ut erat solitus, 
cum medico apparatu recepit. Postero die interrogantibus eis 
cui pecuniam numerari yellet ait : >Nunquid hestema cena in- 
tellexistis ea me non indigere?« Quos cum ob hoc tristes vi- 
disset .XXX. uncias accipi iussit ne aspernari regis liberalita- 
tem videretur *. De hoc narrat Valerius libro .IIII. quod apud 
Athenas nobile scortum spospondit iuvenibus (se) posse cor- 
rurapere eius temperanciam, et nocte veniens iuxta eum accu- 

^ buit nec in aliquo eius continenciam labefecit et deridentibus 

adolescentibus, quod animum eius illecebris flectere non potuisset, 

pactumque victorie precium reposcentibus respondit, non de 

statua, sed de homine se posuisse pignus ^. Fuit Athenis quid^m 

adolescens Polemo nomine, ut ait Valerius libro .IV. ^, tantis 

iUecebris deditus ut ipse eciam de infamia propria gauderet. 

Cumque semel ex convivio post solis ortum surrexisset, vino 

gravis et unguentis optimis delibutus, amictus veste perlucida 

et sertis capite redimito, et Xenocratis scolas vidisset apertas, 

unde quis casu exibat *, intravit ut prudentissima precepta te- 

mulencie lasciviis posset deridere. Cumque omnes propter hoc 

indignarentur discipuli Xenocratis ipse Xenocrates vultu ma- 

turo, obmissa re de qua disserebat, de modestia et temperancia 

* 

1 .VI. H; lib. .VI. cap. de mutacione reriim et forfcune CRLNADGB. 
2 ante quas casu transibat CRLNAOGB; keine derartige bestimmung 
in Val. Max., Polycr., Bromyard, Spec. hisfc. u. docfcr., Joh. Vall. 



a Cic. Tuscul. V, XXXII, 91. Vinc. Bell. Spec. hist. V, 14: Val. 
(Max. IV, III, Exfc. 3). Joh. Vall., Comp. III. V, 22, bl. 129 b: TulL 
.V. tuscul. qu., c. VIII. Diog. Laerfc. IV, 8. Sfcob., bd I, s. 138, Sermo 
V, nr. 118; mifc vielen class. parallelsfcellen bei Mullach a. a. o., s. 106. 
Bruson., lib. I, de absfcin. efc confcin., bl. 17 a. Erasm., lib. VII, Xeno- 
crafces 7. Cosfco, Fuggilozio, s. 505. Plufcarch Reg. efc Imper. Apophfch. 
Alexander 30, Moral., bd. I, s. 217; Paley, Greek Wifc, bd. I, s. 42. 
Democrifc. ridens, s. 100: Xenocrafci philosopho Alexander Magnus quin- 
quaginfca fcalenfca donarafc, quae fcamen ille acdpere recusayifc, fcanfco dono 
sibi opus non esse dicens. Tnm Alexander: »Ergo nullos amicos habes, 
quibus aliquo opus fifc? Mihi quidem ad benefaciendum amicis omnes 
Darii opes vix satis fuerunfc, et fcu, in quos usus quinquaginfca coUocare 
fcalenfca debeas, nescis.« Alexander u. Phocion: Plufcarch, Phocion, c. 
XVIII, Vifcae, bd. II, s. 894. Aelian., Var. Hist. I, XXV; XI, 9. Car- 



269 

* joyas que le diesen. E, Senocrates convidolos a cenar en aca- •bi.sa* 
deniia do estava y, segunt era acostunbrado, dioles la cena con 
muy poco aparato. El dia siguiente preguntaron los mensajeros 
que a quien mandava que diesen aquellas cosas que le trayan. 
Senocrates les dixo : ^^jComo non entendistes en la cena de anoche 
que yo non avia menester aquesos dineros que vosotros me 
traes?« E como los mensageros se enojasen y Senocrates los 
viese tristes tomo del oro que le trayan treynta on§as, pero 
no(n) mas, porque paresciese que non menospreciava la liberalidad 
del rrey Alixandre. E dise Valerio en el libro quarto ^ que 
fue en Atenas unmo^o, llamado Polemo, dado a tantas desonesti- 
dades, que se gosava deser infamado por ellas. E como una 
, ves aqueste mo^o se levantase de un conbite *, despues de salido 
el sol^, muy pesado de vino, ungido todo de unguentos muy 
buenos y vestido de una vestidura rresplandeciente y la su 
cabe^a cercada de guirlandas, e como aqueste mo^o pasase por 
aventura por las escuelas de Senocrates y las viese abiertas 
entro en ellas a fin de escamecer con la su desonestidad y lu- 
xuria los muy prudentes mandamientos de la filosofia. E como 
todos los que estavan con Senocrates lo indignasen y abomi- 
nasen los sus dichos Senocrates solo dexo aquello de que estava 
fablahdo y con un gesto muy grave y maduro comen§o de 

fablar de modestia y tenperancia. E el mo^o Polemo oyendo 

■* 

1 sesto h. 2 h schiebt »que< ein. 3 solo h. 

* 
danus, de consolat., lib. III, bl. 94 b. Guicciardini , Detti, bl. 119 b. 
(Burton), Anatomy of Melancholy, bd. II, .s. 45. b Val. Max. IV, III, 
Ext. 8. Mit berufung auf diesen in Vinc. Bell. Spec. hist. V, 14; J. de 
Gessolis, bl. XLIX a, indem unmittelbar vorher eine ganz S,hnliche ge- 
schichte, angeblich auch nach Valerius, vonYpocras erz§,hlt wird; Joh. 
ValL, Oomp. III, V, 22, bl. 129 b; Dialog. Creatur., cap. CXXI: deho- 
mine et muliere. Diog. Laert. IV, 7. Qregor von Nazianz, Carmin. 
lib. I, sect. II, Poemata moral., v. 778 bis 787: 

OSto) t* dcvCxTfjrdc xs xal &xpa)TOg ^v, 

^fiax' ^x^uyoOoav doiJ.Ava)g poav »T( {is 

Nexp4^ Tcapsuvdcoavxes ^navfiaons;* 
Migne a. a. o., Ser. gr., bd. 37, sp. 736. Bruson., lib. I, de abstin. et 
contin., bl. 17 b. Erasm., lib. VI Apophth. varie mixta, Chirosophus 88 : 
Xenocrates. Guicdardini, Detti, bl. 80 a, L'hore, bl. 200 b. L'Estrange, 
Fables of Aesop, 2 part., p. 7: Xenocr. and Phryne, 



270 

loqui cepit. Cuius persuasoriam eloquenciam et grayitatem 
bi.78b * sermonis Polemo audiens primo detractam de capite coronam 
deiecit, postmodum vero pallium deposuit et convivalis oris 
hilaritatem repressit \ ad ultimum totam luxuriam postergavit ^ 
sicque unius oracionis medicina sanatus, ex infami philosophus 
evasit *. 

Gap. LXn. Demas. 

Demas, philosophus, atheniensis, Alexandritempore claruit. 

Hic Demas quendam qui necessaria funeribus vendebat 
dampnavit cum probasset eum magnum lucrum optasse, quod 
contingere illi sine multorum morte non poterat. Hoc factum 
Seneca scribens probat non esse laudandum. »Non enim«, in- 
quit, »quicquid reprehensibile est dampnandum^.c Hic dum Ale- 
xander obtinere vellet ' Athenas restitit '^, persuadens Athenien- 
sibus ut non traderent ei civitatem. Tandem Alexandro ipsam 
per vim obtinente, Demas adhesit Alexandro, exhibens se fa- 
miliarem ei et dicens Atheniensibus : ^Videte ne, dum celum 
custoditis, terram amittatis^c Huius Dematis dictum fuit: 
Amico mutuam me erogante^ pecuniam, ipsum et pecuniam 

perdam*. 

* 

1 ebenso Bromyard; deposuit Val. Max., Polycr., Spec. hist. u. doctr., 
Joh. Vall. 2 deposuit CRLNADGB; exuit Val. Max., Polycrat., Spec. 
hist. u. doctr., Bromyard, Joh. Vall. 3 H fiigt hier noch »et obsideret« 

ein. 4 rogante GRLN Spec. hist. u. doctr., J. de Cessolis. 

* 

a Val. Max. VI, IX, Ext. L Mit hinweis auf diesen Vinc. Bell. 
Spec. hist. VI, 11 (Heljnandus) ; doctr. VI, 55; Joh. ValL, Prolog. in 
Conun., bL 1 fg.; u. Comp. III, V, 22, bl. 129 c; Bromyard. Audire, 
A XXVI, Art. X, XXXVL Ohne nachweis in Polycrat. VHI, IX, bd. IV, 
s. 251. Hieron. Comment. in Osee, lib. I, cap. I, y. 2, Migne, bd. 25, 
sp. 823 C. Diog. Laert. IV, 16. Gregor von Nazianz, Poemata moral. X, 
de virtute, v, 793 bis 801, Migne, Ser. gr., bd. 37, sp. 737 A. Bruson., 
lib. IV, de oratoria, bl. 149 b. H. Sachs, das ander buch, das ander 
theil, bl. 83 : Polembn warde von dem unziichtigen leben durch eynige 
lehr bekeret; mit berufung auf Plutarchus (de adulat. et amico, c. XXXII, 
MoraL, bd. I, s. 86). Pia Hilaria Angelini Gazaei, Londini 1657, bd. II, 
8. 391 bis 93 : Polemo, juvenis atheniensis, scholam philosophi Xenocratis 
docentis intrans ebrius repente evadit sobrius, audita ab eo temperan- 
tiae laude. Andere stellen bei Mullach a. a. o.) s. 105. b Vinc. Bell. 
Spec. hist.V,29: utait Seneca, (de benef. VI, XXXVIII, 1; XXXIX, 1). 



271 

la gravedad de la palabra de Senocrates liiego primera mente 
lan^o de sy la guirlanda que traya en la su cabe^a y desnudose 
la vestidura rresplandeciente y rreprimio en sy el alegria de 
la su yiciosa boca y cara y al fin aparto de sy toda luxuria 
y desonestidad en tal manera que por la medecina de la su 
oracion de solo Senocrates fue sano aquel mo^o, y el que era 
ynfame escapo fecho filosofo. 

Cap. LXI. Demas. 

* Demas, filosofo de Atenas, florescio en tienpo de Alexahdre. * wsab 

Aqueste Demas como viese a uno que andava vendiendo ^ 

las cosas necesarias para mortaja rreprehendiolo y dannolo di- 

siendole y provandole que, como el desease grant ganancia, que 

aquesta non le podia a el acaescer syn muerte de muchos. E 

Seneca escriviendo prueva que non se puede este fecho alabar, 

disiendo que qualquier cosa que es de rreprehender , que esa 

mesma non es de dannar. Aqueste Demas como Alexandre 

quisiese aver la cibdad de Atenas ^ persuadia a los ateneses que 

non gela diesen, antes que gela rresistiesen. A la fin ovo Ale- 

xandre la cibdad. E Demas allegose a Alexandre. E los ate- 

neses queriendo celebrar y exibir divinaies onrras a Alixandre 

Demas les dixo: ^Ved vosotros que, mientra el cielo guardays, 

non perdays la tierra.« De aqueste Demas fue aquel dicho 

egregio: al amigo que me rruega por dineros prestados (s)y 

gelos do, a el y a los dineros pierdo. 

« 
1 mendigando h. 2 h fflgt »y el« ein. 

« 
Ygl. L^Estrange, Fahles of Aesop, 2Part, s. 38: Demades a Coffinmaker. 
c S. Demosthenes, s. 166, z. 11. d Val. Max. VII, II, Ext. 12. Bruson., 
lib. ITI, de imperio et imperatore, bl. 91 b. Erasm., lib. VI Apophth. 
varie mixta 198. Guicdardini, Detti, bl. 107 b ; L'Hore, bl. 302 b. De- 
mocrit. ridens. s. 100 : Principum ira non provocanda. e Vinc. Bell. 
Spec hist. V, 29; doctr. VII, 15. J. de Gessolis, bl. XLVb. Gaec. Balb., 
8. 31, XXXVI; Friedr. 119: Mutuum si amico dederis, des utrumque 
perditum. Shakapere, Hamlet, act. I, sc. III: Polonius to Laertes: 

Neither a borrower, nor a lender be! 

For loan oft loses both, itself and friend. 
J. L. Bird, Untrodden Tracks in Japan, London 1880, Vol. I, s. 368: 
Japan. Proverbs: A man who lends money toa friend, will uever more 
see his friend or his money. 



272 



Cap. LXin. Anaximenes. 

Anaximenes orator fuit ^ Alexandri [magni] * magister in 
oratoria arte, qui historiam [ipsius]'* Alei^andri scripsisse fertur '. 
bi.79aDe hoc refert Valerius quod, cum Alexander iratus ad * di- 
ruendum Lampsacum civitatem ferretur cum impetu progressum 
extra menia habuit obviam Anaximenem preceptorem suum. 
Sciensque Alexander quod Anaximenes preces ire sue vellet* 
opponere iuravit se non facturum quicquid ille petisset. »Peto«, 
inquit, »ut Lampsacum diruas.« Et isto modo salutem urbi 
[obtinuit]'^^ 

Cap. LXIV. Epicurus. 

Epicurus, philosophus, atheniensis, quamvis, ut ait Hie- 
ronymus, literas non didicerit et artem disputandi, teste Boecio, 
ignoraverit, tamen niulta egregia dicta ab eo reperiuntur "". 
Primo omnem cruciatum doloremque dampnat, modicum qui- 
dem contemptibilem pronunciando, magnum vero non diutur- 
num^. Item dicit sapienti raro ineunda coniugia quia multa 
incommoda admixta sunt nupciis. Et quoniam • divicie et ho- 
nores et corporum sanitates et cetera que indifferencia nomi- 
namus nec bona nec mala sunt, sed velut in medituUio posita, 
usu et eventu vel bona vel mala fiunt, ita et uxores [sitas] ^ 
in bonorum malorumque confinio. Grave est autem sapienti 
venire in dubium utrum bonam vel ® malam ducturus sit *. 

Hieronymus quoque quasdam Epicuri sentencias ita refert : 
Epicurus, voluptatis assertor, quod valde mirandimi est, omnes 



1 80 CRLN; orator magnus. Hic fnit H; orator magnus fuit ADQB. 
2 CELNADGB Spec. hist. 3 CRLNADGB; qui a quibusdam creditur, 
historiam Alexandri, que sine nomine fertur, scripsisse Spec. hist. 4 op^ 
poneret CRLNADGB Spec. hist. u. doctr. ; manifestum erat fufcurum ut 
preces suas irae eius opponeret Val. Max. 5 CBLNADGB; obfculit, 
quod Athenis similifcer accidisse fertur H ; salus urbis unius vaframenfci 
beneficio obfcenfca esfc Spee. hist. u. doctr., J. de Cessol. ; haec velocifcas 
sagacifcafcis oppidum exifcio subfcraxit Yal. Max. 6 quomodo CRLN 

Hieron., Spec. hisfc. 7 Hieron., Spec. hisfc. ; scias CRLNADGB. 8 an 
Hieron., Spec. hisfc. 



273 



Cap. LXIL Anaximenes. 

Anaximenes. orador fue y maestro de Alixandre en el arte 
oratoria, el qual se dise que oyo escrito la estoria de Alexandre. 
De aqueste cuenta Valerio que como Alexandre fuese con grande 
yra a destruyr la cibdad de Labsaco fallo que salia a el ya 
fuera de la cibdad Anaximenes, su maestro. E sabiendo Ale- 
xandre que le venia a faser plegarias porque non la destruyese, 
antes que Anaximenes le (ablase alguna cosa, jilro Ale^andre 
de non faser nada de lo que le rrogase. Estonces Anaximenes 
dixo a Alexandre: »Paes agora yo te pido que destruyas la 
cibdad de Labsaco.c E por esta manera la cibdad fue deli- 
brada y escapo, que non * fuese destruyda. •w.es» 

Cap. LXIIL Epicuro. 

Epicuro, atenes, como quiera que, segunt dise Geronimo, 
nunca aprendio letras y, segunt Boecio testifica, non sopo el 
arte de disputar, enpero muchas cosas son del falladas egregia 
mente dichas. Desia aqueste que el ^ onbre sabio pocas veses 
se deve ligar por casamiento porque muchos incomodos y dannos 
son mesclados con las bodas. Desia mas que las rriquesas y 
las sanidades de los cuerpos, que nin eran bienes nin males. 

Geronimo rrecuenta algunas sentencias de Epicuro en esta 
guisa : Epicuro due afirmador del deleyte lo qual mucho es de 

1 al h. 

* 

a Vinc. Bell. Spec. hist. V, 39. Diog. Laert. II, 3. b Vinc. Bell. 
a. a. 0.; doctr. V, 165: Val. (Max.) VII, (III, Ext. 4). J. de Cessolis, 
bl. VIII a. Bruson., lib. II, de callidit. et prudent., bl. 35 b. Erasm., 
lib. VI Apophth. varie mixta, 208. Niederl9.ndisch im anseiger fur knnde 
der teuischen vorzeit, herausgegeben von J. Mone, IV jahrgang, 1835, 
Earlsruhe, sp. 481 fg. Guicciardini, Detti, bl. 9b; L*Hore, bl. 24 b. 
Hazlitt, Old english Jest-Books, bd. I, s. 87fg. : Howe the cite ofLam- 
sac was saved from destruction. Pausanias VI, XVIII, 2 bis 4. L^Estrange, 
Fabl. of Aesop., Sec. Part., s. 26: Alex. and Anax. Pauli, Schimpf und . 
ernst, nr. 508. c WSrtlich aus Vinc. Bell. Spec. hist. V, 39; weder 
der index zu Hieron. noch der zu Boetius weist auf eine solche stelle 
hin. d a. a. o. : Tertull. in Apologet., (XLV, Migne, bd. I, sp. 500 B). 
e Vinc. Bell. Spec. hist. V, 40: Hieron. c. Jovinian., lib. I, (c. 48, Migne, 
bd. 23, sp. 280 B). 

Bnxle^ 18 



274 

libros suos replevit oleribus et pomis vilibusque cibis dicens 
bi.79besse utendum quia * cames et exquisite epule ingenti cura et 
solicitudine misere preparate maiorem penam habeant in in- 
quirendo quam voluptates ^ in abutendo. Gorpora eciam nostra 
cibo tantum et potu indigere. Ubi aqua et panis sit * et cetera 
similia, ibi nature satisfactum esse • ac quicquid superfuerit *, 
non ad vite necessitatem spectare, sed ad vicium voluptatis*. 
Dixit preterea eos qui camibus vescuntur * indigere eciam hiis 
que non sunt carnium. Dicebat et eos qui simplici utuntur^ 
victu cames non querere, eos ^ autem qui de mense abundancia 
cogitant que labore nimio indiget et cura, sapiencie operam 
dare non posse^ 

Seneca quoque de elegantibus dictis Epicuri infrascripta 
scripsit: Honesta res est leta paupertas, illa vero non est ho- 
nesta que non est leta °. Satis magnum alter alteri theatrum 
est®^ Nemo ita exit de vita tanquam intravit*. Si cui sua 
non videntur amplissima, licet tocius mundi dominus sit, miser 
est'. Aliquis vir bonus eligendus est nobis ac semper ante 
oculos habendus ut sic, tanquam illo spectante*, vivamus et 

omnia, tanquam illo vidente, faciamus''. Si ad naturam vixeris 

» 

1 voluptatem Hieron., Spec. hist. u. doctr. 2 Hieron.; sunt H 

Spec. hist. u. doctr. 3 ebenso Hieron., Spec. hist. u. doctr. ; ubi panis 
et aqua suMciunt ad satisfaccionem nature CBLNADGB. 4 supra 

fuerit Hieron., Spect. hist. u. cloctr. 5 ebenso Spec. hist. u. doctr.; 

vescantur Hieron. 6 abutantur Hieron. ; contuntur Spec. hist. u. doctr. 
7 Sapiencie quoque operam dare nos non posse dicebat si mense abun- 
dandam cogitemus que labore nimio et cura indiget GRLNADGB Spec. 

hist. u. doctr., Hieron. 8 sumus CBLNADGB Spec. hist., Seneca. 

* 

a Vinc. BelL, Spec. hist. V, 40 ; doctr. V, 95 : Hieron. c. Jovin., lib. II, 
(11, Migne a. a. o., sp. 300 C). (Latini), Fiore, Epicuro, s. 13, vgl. Se- 
neca, s. 51. b a. a. o. in Spec. hist. u. doclr.: Hieron. c. Jovin., (II, 
11, Migne a. a. o., sp. 301 A). (Latini), Fiore a. a. o. : Non pub divenir^ 
savio chi pensa a riccheza e a diletti di mensa, chd troppo fatiche e 
studi richiedei c Vinc. Bell., Spec.hist. V, 41; doctr. V, 104: Seiveca 
(epist. II, 4). Joh. de Hoveden, spec. laicor., de paupertate, bL 1125 d 
u. 127 a, und Joh. Vall., Comp. VI, 5, bl. 141 b, mit hinweis auf die ange- 
fuhrte stelle des Seneca. Seneca de remed. fortuitor., bl. 4b: de pau- 
pertate, de quattuor virtut., bl. 8 b. Pero Diaz de Toledo, Glosa LXXIX : 
Dise Seneca en una epistola a Lucilo que non es pobre el que tiene 
poco, mas el que cobdicia mucho, que grandes riquezas son segund ley 



maravillar que todos los sus libros finchio de fruias y man- 

^anas j yiles manjares, disiendo que devian los onbres usar 

de las cames y de los manjares (ex)^quisitos con muy grant 

cura j solicitud. jO miserables, dise Geronimo, los que aquestas 

cosas afanan por aparejar! Ca mayor pena rresciben en las 

buscar que deleyte en usar dellas. 

Seneca asy mesmo en esta manera escrive los dichos ele- 

gantes de Epicuro; Onesta cosa es la alegre pobresa, ca cierto 

non es onesta^ aquella sy alegre (non) es. Desia mas: los 

amigos asas somos grant teatro el uno al otro. Aquel que 

las cosas que tiene, non le parecen farto abondosas, aunque sea 

sennor de todo el mundo, miserable sera. Nosotros avemos a 

escoger algunt varon bueno que tengamos ante nuestros ojos 

porque asy bivamos como sy el acatase el nuestro bevir y asy 

fagamos todas las cosas como sy el las viese. Sy a la natura 

» 
1 ad h. 2 pobresa h. 

♦ 

de natura la pobreza alegre e contenta, poca cosa es 16 que la natnra 
desea, que la natura poco desea, la opinion nunca se farta; vgL unten 
s. 276, z. 1. J. Balde Sylvae lyricae. Edit. sec. Coloniae Ubior., lib. VII, 
IX : Ad Hieronymum Marsum : Laeta paupertas, s. 207 fg. d Vinc. 
BelL, Spec. hist. V, 41 : Seneca, (epist. VII, 9). Bruson., lib. V, de phi- 
losophia , bl. 171 a. Jani Anysii Sent. 40 in Orelli, PubL Syri Sent. s. 
123. e Vinc BelL, Spec. hist. V, 41: Seneca (Epist. XXII, 11; de- 
provid. VI, 5 : Nemo tam pauper vivit quam nat^s est). Publ. Syr. 466. 
Sentent. falso Inter Publil rec. 220; Friedr. 889. Minucius Felix Octa- 
vius, c. XXXVI, Migne, bd. 3, 1844, sp. 851 A. Camerarii Sent. 188, in 
OrelUs PubL Syri Sent., s. 114. f Vinc. BelL a. a. o.; Specdoctr. V, 104 
u. 146. Pseudoseneca de quattuor yirtut., bL 7 b. Niederlftnd. in Fr. 
J. Mone, Anzeiger, IV jahrgang, 1885, sp. 482, v. 17 fg. VgL Aelian Var. 
Hist. IV, 13; Paley, bd. I, s. 121. g Vinc Bell. Spec doctr. VI, 86: 
Seneca, ep. LXXXIII, (1): sic fac omnia tanquam spectet aliquis ! Ca- 
merarii Sentent. 174 und Jani Anysii Sentent. 46, in Orellis Publ. Syri 
Sentent., s. 114 u. 128. (Corsini), Bosaio, cap. XII, Correctio sui, BC, 
8. 28, Dscheisl-ed-din Bumi, Mesnewi, s. XXIV: 

Unendlich, bruder, ist das himmelszelt, 
Vor gott steh, wo du wandelst auf der welt ! 
Sieh s. 276, z. 7. h Vinc BelL, Spec hist. V, 41; doctr. VI, 86 

(Seneca, epist XI, 6); 42: Sen. epist. X, (5): sic vive cum hominibus 
tanquam deus videat, sic loquere cum deo tanquam homines audiant! 
Albertanus, de arte loquendi, bl. 5a: Seneca in epist. (Latini), Fiore, 
Epicuro, s. 14. 

18* 



276 

' nunquam eris pauper ', si ad opinionem, nunquam eris dives **. 
Exiguum natura desiderat, opinio immensum ^ Multis parasse 
divicias non finis miseriarum fuit, sed mutacio^. Ante circum- 
spiciendum est cum quibus edas et bibas qiram quid edas et 
bi.soabibas, * nam sine amico visceracio leonis et lupi vita est®. 
Si te vis divitem facere non pecunie adiciendum est, sed cupi- 
ditati detrahendum^ Sic fac omnia tanquam spectet Epicurus*. 
Divicie sunt ad legem nature composita paupertas''. Inicium 
salutis est cognicio peccati et meditari mortem*. Corrigi non 
vult qui peccare se nescit*". Ira immoderata insaniam gignit^ 
Non commessaciones, non potaciones, non copule feminarum, 
nec bopia piscium et aliorum huiusmodi que splendido usui 
parantur convivii suavem vitam faciunt, sed sobria disputacio ; 
moderate ergo utantur hiis que splendido convivarum usui pa- 
rantur *, multe enim ex deKciarum epulis molestie generantur*". 
Hec et multa laudabilia dixit Epicurus. Erravit autem 
•in multis plus quam omnes philosophi, nam putavit Deum 
res humanas non curare", sed ociosum esse nichilque agere. 
Dixitque vohiptatem summum bonum° esse et animas cum 
corporibus interire^. 

1 Convivio moderate utuntur qui non immoderate id querunt C 
BLN; hii copiis convivii moderate utantur qui non immoderate eas 
•querunt Spec. hist. u. doctr. 

* 

a Pseudoseneca, de quatt. virtut., bl. 7 b. S. Mone a. a. o., v. 19 fg. 
b Vinc Bell., Spec. hist. V, 41 ; doctr.V, 104 u. 146. Joh. de Hoveden, Spec. 
laicor., de abstinencia, bl. 3 c : Seneca ad Lucil. XIV, (6). (Latini), Fiore, 
a. a. 0. (Corsini), Bosaio, cap. XX, Naturae Lex, A, Seneca, s. 36. Vgl. 
Diog. Laert. X, 12 das epigramm des Athen3,u8 auf Epikur. c Vinc. 
Bell. a. a. o. im Spec. hist. u. doctr. Joh. de Hoveden a. a. o. Verinus, 
bl. 9 a : Natura paucis contenta. (Latini), Fiore a. a. o. (Corsini), Ro- 
saio a. a. o. Pero Diaz de Toledo, s. oben s. 274, anm. c und Glosa 
LXXVII: Dize Boecio en el segundo libro de consolacion: La natura 
de pocas cosas se contenta, e sj la quisieres enllenar de superfluas cosas, 
lo que mas pornas o enpecera o trahera dano o non sera allegre. d Vinc. 
BelL a. a. o. im Spec. hist. u. doctr. sowie auch im letzteren V, 107: 
Seneca in epist. XVIL, (9), (Latini), Fiore a. a. o. Fiore di Virtii, s. 151: 
Boezio dice: Chi secondo natura vuole vivere non sark mai povero im- 
perocche di pocche cose si contenta la natara ; chi vorr^ vivere secondo 
volonta non sar^ mai ricco benchd tutto il mondo fosse suo. e Vinc. 
BelL, Spec. hist. a. a. o. ; doctr, VI, 38. (Latini), Fiore a. a. o. Guicciar- 



277 

bivieres nunca Seras pobre y sy (a la opinion) bivieres nunca 

seras rrico ; muy poco es lo que desea la natura , y no tiene 

medida lo que quiere la opinion. Sy quieres faserte rrico non 

as de annadir a la * pecunia, mas amenguar en la cobdicia. •bi.53b 

Comien^o es de salud aver noticia del pecado y pensar en la 

muerte. Non quiere ser corregido aquel que non sabe el su 

pecar. La yra destenprada locura engendra. El comer y el 

bever, nin el uso con las fenbras, nin el abondo de los pescados, 

nin otras cosas desta manera que rresplandeciente mente se 

aparejan para el convite * de los onbres, non fasen estas cosas 

la vida suave, mas la sabia y mesurada disputacion. Aquellos 

usan moderada mente de las abundancias de los conbites, los 

que non las buscan fuera de moderacion. Muchas molestias 

se engendran de los deleytes de los manjares. 

Estas cosas y otras muchas loables dixo Epicuro , pero 

erro en otras muchas, ca dixo que Dios non curava de las 

cosas umanales y que estava ocioso y non fasia nada. Y dixo 

que la delectacion era el sumo bien. Y dixo que las animas 

morian con los cuerpos. 

* 
1 la vida h. 

* 

dini, Deiti, bl. 6b; L'Hore, bl. 15 b. Vgl. Theophrast, s.282, z.27 fg. 
f Vinc. Bell., Spec. hist. a. a. o. : Seneca (ep. XXI , 7) ; doctr. V, • 146 ; 
mor. III, VII, 2. (Latini), Piore a. a. o. (Corsini), Bosaio, cap. LXXIII : 
Avaritia B, s. 87. Costo Fuggilozio, s. 506: Non h nh ricco nfe felice 
chi ha molto e desidera piu, ma chi ha poco o nulla e si contenta< 
g Vinc. Bell., Spec. hist. a. a. o. : Seneca, (ep. XXV, 4, 5) ; doctr. VI, 36 : 
Sen. ep. XXV. Sieh s. 274, z. 19. h Vinc. BelL, Spec. hist. a. a. o.; 
doctr. V, 103: Seneca ad Lucillum in ep. IV, (8 u. XVII, 8). i Vinc. 
BelL, Spec. hist. a. a. o.; und ohne »et medit. mort.« in doctr. VI, 22: 
Seneca ad LucilL ep. XXVIII, (7); mor. III ', VII, 4: Sen. k Vinc 

BelL, Spec. doctr. VI, 22: Seneca ad LucilL Ep. XXVIII, (7); mor. III, 
VII, 2: Seneca. Joh. ValL, Comp. VII, 5, bL 141 a: Sen. ep. LXXIX. 
1 Vinc. BelL, Spec. hist. a. a. o. ; doctr. V, 133. m Vinc. BelL, Spec. 
hist. a. a. o.; doctr. V, 89. (Latini), Fiore, Epicuro, s. 14 u. 83. n C. F. 
Wilson and R. W, Felkin, IJganda and the Egyptiaij Soudan, London 
1882, bd. I, s. 206: They (the Waganda) believe in a Supreme Being 
who made the world and mankind, and whom they call Katonda or 
the Creator, but they offer no worship to him, as they consider him 
too exalted to pay any regard to mankind. o Seneca, epist. XXI, 9. 
Aul. Gell. IX, V, 2. Cic. de finib. I, IX fgg. p Vinc BelL, Spec hist. a. a. o. 



278 
Glaruit autem Epicurus tempore Giri regis persarum*. 

Gap. LXV. Polistratus et Ipoclides. 

Polistratus et Ipoclides, philosophi, discipuli Epicuri, imo 
et eodem die nati et in fiue eorum vite simul uno et eodem 
die mortui sunt**. 

Gap. LXVL Galistenes. 

Galistenes philosophus Aristotelis ^ discipulus fnit. Hunc, 
bi.80but dicitur in historia Alexandri, * ad Alexandrum misit idem 
Aristoteles^ ut cum eotamquam conciliarius d^eret, monuitque 
eum ut cum eo taliter loqueretur ut apud regias aures vel si- 
lencio tucior vel sermone esset accepcior"". Fuit autem ab Ale- 
xandro gratanter acceptus. Quadam ergo die in solemni con- 
vivio inter amicos Alexandri ebrios orta mencione rerum gesta- 
rum a Philippo patre eius, cepit se Alexander patri preferre 
et rerum suarummagnitudinem usque ad celum extoUere, as- 
senciente maiore conyiyarum parte. Glitus autem fiducia ami- 
cicie regis cuius palmam tenebat, senex et sapiens, Philippi 
memoriam tuebatur, ob quod iratus rex, telo a satellite rapto, 
eundem in conyiyio trucidavit, qua cede exsultans ' mortuo pa- 
trocinium Philippi laudemque obiectabat, postea vero, intellecto 
facinore, se occidere voluit. Flens ergo amplectebatur cadaver 
et vulnera contrectabat et confitebatur demenciam. Interfecis- 
setque se nisi intervenissent amici. Becordabatur enim quod 
nutrix sua soror fuisset Gliti et quod preter illum alios eciam 
amicos interfecerat scil. Amyntam consobrinum, novercam et 
fratres suos et plures Macedonie principes. Ob hoc ergo, ut 
ait Justinus^, Alexander quatuor diebus non comedit donec 
universi exercitus sui precibus exoratus est ; super omnes autem 
valuerunt Galistenis familiaris sui persuasiones et preces qui 
bi.8ib ab ipso rege ad prodenda * memorie acta tunc temporis fuerat 
deputatus. Bevocato ergo ad bella animo, [chorasmos et dahas] ^ 
sue subiecit dicioni. Tunc non saliitari tantum, sed adorari se 
iubet^, quod a plurimis consiliariis eius dissuadebatur. Nam 
et quidam maximus natu ex suis [ita] * dixit [ei] ® : »Si dii habi- 
tum corporis tui aviditati animi tui parem esse voluissent orbis 
terre te non caperet et altera manu orientem , altera manu 



279 

Plorecio Epicuro en tienpo de Ciro, rrey de Persia. 

Cap. LXIV. Polistrato. 

Polistrato j Ypoclides discipiilos fueron de Epicuro, y en 
uno y eae jnesmo dia nascieron entramos y en otro y ese mesmo 
dia fueron entramos muertos. 

Cap. LXV. Calistenes. 

Calistenes, filosofo, discipulo fue de Aristotiles. Aqueste 
segunt se dise en la estoria de Alexandre ovo enbiado Aristo- 
tiles a Alexandre para que andoviese con el asy como su con- 
sejero. Y amonestole primera mente Aristotiles que en tal 
manera fablase con Alexandre que acerca de las rreales orejas 
o el su callar lo fisiese seguro o el su bien fablar acepto. E 
mandose Alixandre non sola mente saludar, mas adorar lo qual 
le era rreprovado de los sus consejeros, especial mente de 
* aqueste Calistenes y de otro de los suyos el qual era onbre«bi.64» 
de grant linaje, ca le desian : sy los dioses avian querido f aser 
el abito de tu cuerpo tan grande como fisieron la golosina de 
la tu cobdicia cierta mente la tierra non te podria sostener y 
con el un bra^a Ilegarias a Oriente y con el otro a Ocidente. 



1 Aristotiles C. 2 Justin. Spec. hist.; insultans H; qua cede facta 
insultans CRLNADGB. 3 Justinus libro XII CRLNADGB Spec. hist. 
4 Justin.; carasmos et daas H Spec. hist.; daos CRLNADGB. 5 CRL 
NADGB Curtius. 6 CRLNADGB; Alexandro Spec. hist. u. doctr. 



a Dieses kapitel iibersetzt im Mer des Hist., Quint aa&ge, chap. IX, 
De Epicurus, bd. I, bL 107 b, mit ausnahmo von »Satis magnum« bis 
»intravit«, s. 274, z. 15 u.' 16; »Multis parasse* bis »mutacio«, s. 276, 
z. 2 u. 3; »Sic fac« bis »nature«, s. 276, z. 7 fg. b Val. Max. I, VIII, 
Ext. 17. c Ich habe die »Historia Alexandri magni, regis Macedonie, 
de preliis« vergebens nach dieser stelle durchblattert , wohl aber ihre 
quelle gefunden, nemlich Val. Max. VII, II, Ext. 11. Vinc. Bell.,» Spec. 
hist. V, 46: Val., lib. VIL Polycrat. VIII, XIV, bd. IV, s. 298. Joh. 
ValL, Comp. III, V, 16, bl. 128 b u. Brevil. IV, 1, bl. 160 d: Val. VU. 
Pseudoseneca, de quatt. virtut., bl. 3 a. d Vinc. Bell., Spec. hist. V, 
45: Justinus, lib. XII, (VI bis VII, 1). 



280 

occidentem contingeres. Quid tu ignoras diu crescere arbores 
magnas * et ima hora extirpari ? Stultus est qui fructus earum 
expectat ', altitudinem non metuit *. Vide ne, dum ad cacumen 
venire ^ contendis, cum * ipsis ramis quos comprehenderis de- 
cidas. Leo quandoque minimarum avium fuit pabulum. Nichil 
tam firmum est cui periculum non sit ab invalido. Denique 
si deus es tribuere beneficia mortalibus debes, non sua eis 
eripere. Si autem homo es, id quod es semper te esse cogita. 
Stultum est eorum meminisse propter que tui obliviscaris*^.« 
Inter reliquos vero Alexandrum super hac demencia arguentes 
ne scil. adorari se permitteret acerrimus extitit Calistenes phi- 
losophus qui et adorare recusavit, ob quod iratus Alexander 
insidiarum sibi paratarum finxit eum conscium , truncatisque 
crudeliter omnibus membris eius, abscisis naso, labiis et auribus, 
deforme ac miserandum spectaculum reddidit. Insuper cum 
bi.ssacane in cavea * eum claudi iussit* et ad metum ceterorum 
circumferri. Quo facto Lisimacus, Calistenis auditor, precepta 
salutis ab eo recipere solitus, misertus tanti viri, non culpe, 
sed libertatis penas pacientis, venenum ei in remedia calami- 
tatis dedit*. Quo audito, Alexander Lisimacum obici leoni 
iussit. Sed cum ad conspectum eius concitatus leo impetum 
fecisset manum aminiculo ® involutam leoni obiecit seque ab 
illo defendit. Quod videns Alexander ammiratus est et am- 
miracio in satisfaccionem cessit carioremque propter constan- 
ciam virtutis habuit. Lisimacus vero animo magno regis, velut 
parentis, contumeliam tulit*. 

Cap. LXVII. Anaxarcus. 

Anaxarcus philosophi tempore Aiexandri^ claruit. 

Hic videns Alexandrum nitentem regiones orientales oc- 
cupare velle et ad insulas Occeani exploratores dirigere (ad ex- 
plorandum) '^ qualiter insulis et ignoto mari bella agere posset. 



l' spectat CRLNADGB Spec. hiat. u. doctr., Curt. 2 metit Spec. 
hist. (u. doctr.?); metitur Curt. 3 pervenire Curt., Spec. hist. u. doctr. 
4 Curt.; in HCRLNADGB Spec. hist. u. doctr. 5 ebenso Spec. hist. 
u. doctr. ; oblivisceris Curt. 6 ebenso Spec. hist. ; amiculo Just. 7 ex- 
plorari HCRLN; exploravit ADGB. 



281 

^Y tu non vees que los arboles grandes prolongada mente 
crescen y en una pra son derribados? Loco es aquel que espera 
fruto dellos y non teme la su altura. Pues vee tu que mientra 
tienes de sobir arriba non caygas ^ de los rramos a que te 
tienes. Non ay ninguna cosa tan firme que non tema el pe- 
ligro de la su cayda. Y 'sy tu onbre eres piensa muchas veses 
aquello que tu eres, ca loca cosa es menbrarte de aquellas cosas, 
por las quales a ty mesmo olvidas. E entre todos los que 
rredarguyan a Alixandre de aquesta locura : ]nandarse adorar, 
y el que mas agra mente lo rreprehendia era Galistenes, el qual 
rrefuso de lo adorar, por lo qual Alexandre fue tanto yrado 
contra el que finjo que Calistenes era particionero con otros 
algunos que le tenian asechan^as ^ para lo matar, por lo qual • 
mando faser cruel justicia de Calistenes y mandole cortar pies 
y manos y todos.sus mienbros y las narises y los be^os y fisole 
traer asy por met^r miedo en los otros, lo qual veyendo Lesi- 
maco, discipulo de Calistenes, el qual era acostimbrado de rres- 
cebir de Calistenes mandamientos de virtud, amercendeado de 
un tal varon padescer pena syn culpa, para rremedio de las 
sus calamidades diole a bever pon^onna a fin que non penase 
y que muriese luego y saliese de los tormentos que padescia. 

Cap. LXVI. A^naxarco. 

Anaxarco, filosofo, florescio en tienpo de Alixandre.. 

Aqueste veyendo que Alexandre tentava de ocupar las rre- 
giones * orientales y que avia enbiado sus adalides y onbres •w.s^b 
que sabian mirar la tierra a que viesen las yslas del mar Oceano 
para que le avisasen en que manera podria conquistar aquellas 
yslas y como podrian faser guerra por aquel mar non nave- 

1 ayas h. 2 acechan^as h. 

« 
a Parallelstellen in Lemaires ausgabe des Gurtius, Paris 1823. 

b Vinc. Bell., Spec. hist. V, 61; doctr. V, 125: Quintus Curcius (VII, 

VIII, 12 bis 26). Gobii Scala celi, Ambicio, bl. X b. c Bruson., lib. I, 

de aulicorum offidis, bl. 14 a. d Hondorff, bl. 66 a: in cbroniken. 

e Vinc. Bell., Spec. hist. V, 46: Justinus, (XII, VI, VII, 2; XV, III, 3 

bis 10). Boccacio, de casibus, lib. ITII (im anfange): de Calisteno phi- 

losopbo, bl. 51 b fg. H. Sachs, das ander buch, das ander theil, bl. 

XClVfg.: Von Callistene, dem weysen naturlichen meister. . Vgl. Diog". 

Laert. V, 4 fg. f Vgl. Diog. Laert. IX, 58. 



282 

et * quod interminabile opus aggrederetur ^ dixit ei frustra eum 
tanta assumere ad quorum finem peryenire ^on posset, cum ex 
doctrina Democriti preceptoris sui mundos innumerabiles'' esse 
constaret. Cui Alexander: »Heu me miserum quod nec uno. 
quidem potitus sum **.€ Hic Anaxarcus a quodam * tyranno cy- 
prorum morte dampnatus est et cum, tanquam ptisana, ton- 
bi.8ib deretur * pilo aiebat ministro carnifici : »Tunde * Anaxarci pel- 
lem ^, Anaxarcum enim non tundi8°.« Gum autem vice alia 
torqueretur, ut ait Valerius libro .DI.®, nec uUa yi inhiberi 
posset quin '^ tyrannum amarissimorum dictorum verberibus 
ipse torqueret, amputacionem lingue minanti ei ait: »Non erit, 
effeminate adolescens, hec pars mei corporis tue dicionis.c 
Protinusque dentibus abcissam et commanducatam linguam in 
os eius expuit'*. 

Cap. LXVin. Theofrastus. 

Theofrastus philosophus Aristotelis® discipulus* et succes- 
sor^ fuit. Cum enim, ut ait Agellius in libro acticarum noc- 
cium, Aristoteles® confectus senio esset a discipulis exoratus est 
ut ipse eligeret loco sui eius magisterii successorem ^ quem 
sequerentur. Erant autem in eius studio Theofrastus ex Lesbo 
insula et Menedemus ^^ ex Bodo. Aristoteles® autem iussit sibi 
afferri vinum lesbium et rodium, et utrumque satis approbavit, 
sed lesbium magis. . Unde nemini dubium fuit quin lepide simul 
et verecunde successorem illa voce non vinum elegisset, sed 
Theofrastum *^^ 

Huius Theofrasti has legimus esse sentencias: Expedit tam 
probatos amicos amare quam amaturos probare^. Amicicias 
immortales esse oportet^ Quanti est sine anima corpus, tanti 
est sine amicis homo'". Cum amicis oraciones breves, amicicias 



1 eciam CRLNADGB. 2 aggrederetur vel aggrediebatur H. 

3 Vicocremite CRLN; Nicocrione ADGB; Ntxoxpdcov Diog. Laert. 4 tun- 
deretur CRLNADGB; confunderetur TertuU., Spec. hist. 5 follem C 
RLN Spec. hist., TertulL 6 lib. .IIL cap. de paciencia CRLNADGB. 
7 quo minus Val. Max. 8 Aristotiles C. 9 deligeret loci sui et ma- 
gisterii successorem Aul. Gell. 10 ADGB Aul. GelL; Menodemius H; 
Menedomius CRLN. 11 In CRLNADGB Spec. hist. folgt hier: Itaque, 
Aristotile defuncto, omnis achademia ad Theofrastum convolavit. 



283 

gado, e veyendo aqueste Anaxarco que comenfava Alexandre 
una demanda tan dificil, dixole que en vano tomava tanto 
trabajo, ca nunca podria venir al fin del como estoviese escrito 
en la dotrina de Democrito, su maestro, que los mundos eran 
muchos y ynumerables. Estonces rrespondio Alexandre disiendo : 
»;Guay de mi, mesquino, que aun un mundo de tantos como 
son non he acabado de ganar!« Aqueste Anaxarco fue con- 
denado a muerte por Nicocreon^ tirano de Chipre. 

Cap. LXVII. Theofrasto. 

Theofrasto, filosofo, discipulo de Aristotiles y succesor^ 
suyo, del qual leemos las sentencias que se siguen: Conviene 
amar tanto a los amigos provados como provar a los enemigos. 
Y cunple que las amistades sean ynmortales. Qual es el cuerpo 

syn anima, tal es el onbre syn amigos. Con los amigos nos 

* 
1 de nicroante h. 2 subcesor h. 

* 

a Diog. Laert. IX, 44: diceCpouc t' slvai xdafiouc- Glalen., de histor. 
philos. lib. spurius, c. XI: dmeipoDz x6a|iouc ^v x^ &neCp(p xevq), Opera, 
bd. XIX, s. 263. b Vinc. Bell., Spec. hist. V, 61; (Val. Max. VIII, 
XIV, 2); doctr. V, 125: Val. VIII. Joh. Vall., Brevil. II, 4, bl. 156 c: 
' Val. VIII, 15. Bruson., lib. I, de avaritia, bl. 5 b. Juvenal X, 168 spielt 
auf die antwort an. c Vinc. Bell, Spec. hist. V, 61 : Tertull. Apolog. 
(L, Mighe, bd. I, sp. 532 fg.). Clemens Alexandr., Strom. IV, 8; Migne, 
Ser. gr., bd. 8, 1857, sp. 1269. Origenes c Gelsum VII, 53, Migne, Ser. 
gr., bd. 11, 1857, sp. 1497 A. Gregor von Nazianz, Epigramm. IV, 
Migne, Ser. gr., bd. 38,- 1858, sp. 84 A; Poemata moral. X, de virtute 
V. 688, Migne, bd. 37, sp. 730 A. Djog. Laert. IX, 59. Bruson., lib, II, 
de constantia, bL 30 a. d Vinc. BelL a. a. o.: Val. (Max. II l, III, 
Ext. 4). J. de Cessolis, bl. XXXI a : Val. Joh. ValL, Brevil. IV, 3, bl. 
161 d: Val. IV. e Diog. Laert. V, 36. f Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 2. 
g a. a. 0.: Agellius (XIII, V). (Latini), Fiore, Teofrasto, s. 15, anm. 2. 
S. Aristotiles, s. 276, z. 3 fg. h Vinc. Bell. a. a. o. ; Spec. doctr. VII, 14. 
Caec. Balb., s. 25, XV, 7; vgl. Friedr. 5: Ames probatos, non amatos 
post probes. Joh. ValL, Comp. III, V, 25, bl. 129 d: tractatus de spe- 
culo. (Latini), Fiore, Teofrasto, s. 16. Maerlant in Mones anzeiger, 
IV jahrgang, s. 482, v. 39 bis 42. Alciati Emblemata, s. 172 : Amicitia 
etiam post mortem durans. i Caec. Balb., s. 25, XV, 9 : Pythagoras ; 
vgl. Friedr. 140. Cic. p. C. Rab. Postumo XII. Livius XL, 46. k Caec. 
Balb., s. 25, XV, 8: Pjthagoras ; Friedr. 155. Sentent. falso inter Pu- 
blil. rec. 363; Friedr. 294. Albertan. Liber consoL et consiL, cap. XVII, 
8. 43. Vgl. Epicur, s. 276, z. 5. 



284 

longas esse oportet*. Ita amicus esto nt inimicus esse non 
•bi.sab timeas**. Fortunato amico vocatus, * infortunato non vocatus 
presto sis^. Amicum blandum cave cuius verbum semper est 
dulce**. Bonus amicus, [lesus] * gravius irascitur*; Amicum 
ledere nec ioco quidem oportet'. . Amico exhibere ea te decet 
que tibi exhiberi velis*^. Amici fides coagulum est amicicie^. 
Pro amico occidi expedit magis quam cum inimico vivere*. 
Ex inimico vindictam, si inimicum te senserit, perdidisti "", gravius 
enim adversarium securitate decipies^ Nocere nescit qui se 
nociturum prodiderit". Amancium ceca sunt iudicia". Scripsit 
Theofrastus librum de amicicia in quo amiciciam omni caritati 
prefert, sed raram in rebus humanis esse testatur**. 

Hic accusasse naturam dicitur quod cervis et cornicibus 
vitam diutumam, quorum iliud minime * interresset, hominibus 
vero, quorum interfuisset maxime, tam exiguam dedisset vitam, 
quorum si etas posset ' esse longior, omnibus perfectis artibus 

1 Caec. Balb., Spec. doctr., Albert. 2 »ml« statt »^illud minime« 
CRLNADGB; Spec. bist. u. doctr.; id nihil Cic. 3 ebenso Spec. hist. 

u. doctr.; potuisset Cic. 

* 

a Caec. Balb., s. 25, XV, 10: Pythagoras: vgl. Friedr. 36. Vgl. 
Socrates, s. 128, z. 4. b Caec Balb. a. a. o. 11. Vinc. Bell., Spec ' 

doctr. VII, 14: Macrob. in libro saturn. (?). Publ. Syr. 345 und 824. 
Publil. Syr. 245. Aul. Gell.XVII, 14, 4. Hans Sachs, bd. T, bl. 384 c: 
Zwolf weise spruch Publii, des spielmans: der X spruch. Albertan. de 
arte loq., bl. 5a: sic habeas amicum, ut non timeas ipsum fieri inimi- 
cum! Caec. Balb. Friedr. 101 : Ita amicus sis, inimicus ut ne esse horreas! 
Vgl. Chilon, 8. 26, z. 13 fg., u. Bias, s.36,z. 11 fg. c Caec. Balb., s. 25, 
XV, 14: Pythag. Diog. Laert. V, 83, Dejnetrius. Vgl. Chilo, s. 24, z. 11. 
Periander, s. 46, z. 18 fg., u. Isocrates, s. 104, z. 1 fg. d Caec. Balb. a. a. 
o. 12 ; vgl. Friedr. 31 : Blandiloquum cave amicum ! semper dulcedo in 
amarum abierit. Vgl. Zeno, s. 96,z. 13fg. e Caec. Balb. a. a. o. 15. 
Albertan. de arte loq., bl. 4 b. Dagegen Caec Balb. Friedr. 34 : Bonus 
animus laesus gravius multo irascitur, ebenso Publ. Syr. 109, Publil. 
Syr. 53 und Eyering, Proverb. Cop., bd. III, s. 216. Vinc. Bell. Spec. 
doctr. V, 133: ex proverb. sapient. : Bonus araicus lesus inultus gravius 
irascitur. f Caec. Balb, a. a. o. 17; vgl. Friedr. 9. Publ. Syr. 33; 

Seiitent. falso inter Publil. rec. 23; Friedr. 14. Albertan. a. a. o. g Caec. 
Balb. a. a. o. 18; vgl. Friedr. 83. feentent. falso u. s. w. 21. Vgl. So- 
crates, s. 128, z. 8 fg. ; Aristotilea, s. 242, z. 13 fg. ; X istus, bl. 100 a. h Caec. 
Balb. a. a. o. 19; vgl. Friedr. 13. Publ. Syr. 28; Sentent. falso u. s. w. 18. 
i Caec. Balb. a. a. o., Socrates XV, 20, vgl. Friedr. 148. Sentent. falso 



285 

conviene aver breves oraciones ^ y luengas amistades. En tal 
manera sey amigo que non temas de ser enemigo. Al amigo 
bien aventurado ve quando te Uamare, y al mal afortunado 
socorre aunque non te Uame. Guardate del amigo blando y 
de aquel que tiene contra ty la palabra dulce. Ca el buen 
amigo, (ofendido) mas grave mente se ensanna. Al amigo nin 
en juego, nunca le engannes nin dannes. La ie del amigo es 
(el alma) ^ de (la) amistan^a. Por el amigo mas cunple morir 
que bevir con el enemigo. Estonces perdiste la vengan^a ' de 
tu enemigo quando te sintio que eres* su enemigo, muy mas 
grave mente engannaras a tu adversario asegurandolo. Non . 
sabe * enpecer el que demuestra que quiere enpecer. ' Escrivio 
Theofrasto un libro de amicicia, en el qual prefiere * el amistad •bi.wa 
a toda caridad, pero dise que mucho pocas veses se falla er\ 
las cosas umanas la tal amistad. 

Aqueste, se dise, que acusava a la natura porque avia dado 
luenga ^ida a los ciervos y a las cornejas, a los quales non les 
fasia menester mucho, y que a los onbres que tanto les cun- 
pli(ri)a luengo bevir davales breve vida, la vida de los quales 
sy mas luenga podiera ser, en todas las artes perfe(c)ta mente 

1 rrasones h. 2 »Hoc continet coagulum convivia, Varro« iiber- 
setzt im lexicon von Miguel und Morante, Leipzig 1867, mit »E8 (el 
vino) el alma de los banquetes*. 3 verguen^a h. 4 eras h. 5 debe h. 

« * 

u. 8. w. 123. Albertan. Liber consol. et consil., cap. XX, s. 49, z. 14. 
k Caec. Balb, s. 40, § 27; vgl.Friedr. 196. Vinc BelL, Spec. hist. VI, 
2. (Latini), Fiore, Teofrasto, s. 16. 1 Caec. Balb., s.40, §28; Friedr. 
50. Vinc. BelL a. a. o. Joh. ValL, Comp. IIT, V, 25, bl. 129 d: tractat. 
de speculo. m Caec. Balb., s. 40, § 29; Friedr. 131. Publ. Sjr. 834; . 
Sentent. falso inter Publil. rec. 226; Friedr. 226. n Vinc. Bell. a. a. 
0.; doctr, V, 121; VI, 92. J. de Cessolis, bL XVI a. Joh. ValL a- a. o. 
(Latini), Fiore, Teofrasto, s. 16: Le sentenze degli amici sono ciechi, 
corrompono i buoni costumi, il male fan leggiere. Fiore di Virtu, s. 27 : 
Plato ragiona : Amore non ha occhi ; sicch^ questi inamorati in tal modo 
si possono pinttosto appellare odiatori secondo laregola, e servilmente 
ciechi. Costo, Fuggilozio, s. 150: secondo il detto di queir altro che: 
Gli amanti son ciechi e non veggono le cose nella lor qualit^. Meurier, 
Bouq. de philos., bL 41 a. Caro y Cejudo, s. 235: No hay amor feo; 
ahnliche sprichwSrter, s. 102, 273 u. 316. o Vinc.BelL, Spec. hist. 

VI, 2. Hieron. Commentar. in Micheam, II, VII, 5 bis 7, Migne, bd. 25, 
sp. 1219 B. Diog. Laert. V, 47. 



m 

eorum vita erudiretur. Querebatur ergo tunc se, cum illa videre 
cepisset, extingui^ 

Scripsit eciam* librum de diviciis^. Item scripsit librum 
de nupciis, ut ait Hieronymud contra Jovinianum, in quo querit 
an vir sapiens ducat uxorem^ Et cum diffinisset si pulchra 
esset, si morigerata, si honestis ' nata parentibiis, si ipsa sana, 
si dives, sic sapienti aliquando inire matrimonium statim in- 
tulit: »Haec autem raro in nupciis universa concordant*. Non 

•bi.ssaest ergo sapienti uxor ducenda. [* Primum enim impediuntur 
stadia philosophie, nec potest quisquam libris et uxori pariter 
inservire^. Multa sunt que matronarum usibus sunt necessaria: 
preciose vestes, aurum, gemme, sumptus, ancille, supellex varia, 
lectice et exedra deaurata. Deinde per totas noctes garrule 
questiones: IUa omacior procedit in publicum, hec honoratur 
ab omnibus, ego in conventu feminarum misella despicior. Gur 
aspiciebas vicinam? Quid cum ancilla loquebaris? De foro 
veniens quid attulisti? Non amicum habere possumus, non 
sodalem. Alterius amorem, suum suspicatur odium. Si doc- 
tissimus preceptor * in qualibet urbium fuerit * nec uxorem 
relinquere cum sarcina ire possumus. Pauperem alere difficile, 
divitem ferre tormentum.J Adde quod nulla est uxoris electio, 
sed qualiscunque obvenerit^ est habenda. Si iracunda, si fatua, 
si deformis, si superba, si fetida, qualiscunque vicii est, post 
' nupcias discimus. Equus, asinus, bos, canis et vilissima man- 
cipia, vestes quoque et lebetes, sedile ligneum, calix et urceolus 
fictilis probantur priusquam emantur, sola uxor non ostenditur 
ne ante displiceat quam ducatur. [ Attentenda ® est semper eius 
facies et pulchritudo laudanda ne, si alteram aspexeris, se 
estimet displicere. Yocanda domina, celebrandus natalis eius, 
iurandum per salutem eius, ut sit superstes optandum; hono- 

• bi.88branda nutrix eius * et gerula , servus patrinus et alumnus et 
formosus assecla et procurator calamistratus. Quoscunque illa 
dilexerit ingratis amandi.] Si totam illi domum regendam com- 
miseris serviendtmi est. Si aliquid arbitrio tuo reservaveris 
fidem sibi adhiberi non putabit et in odium vertetur '^ et iurgia 

* 

1 In GRLNADGB folgt hier » Aurelio Theofrastus*. 2 ebenso Spec. 
hist. u. doctr.; ez hon. par. Scala celi; hon. par. orta Polycr. ; »nata« 



267 

fueran todos ensennados. E querellavase porque estonces avia 

de morir quando comen^aya a aprender. 

Escrivio asy mesmo (a Aurelio) * Theofrasto un libro •: De 

las bodas, segunt dise Geronimo contra Joviniano, en el qual 

pregunta sy el varon sabio deva tomar muger y concluye que 

sy fermosa fuere y bien acostunbrada y nascida de padres 

onestos, sy fuere sana y rrica *, quando aquestas cosas concur- 

riesen, que lo devia faser. E aquestas cosas todas pocas veses 

concuerdan a las poder fallar en el casamiento asy que la muger 

non la deve tomar el sabio, ca primera mente enbarga la muger 

los estudios de la filosofia, nin puede ninguno servir junta 

mente a la muger y a los libros. (Annade) * que, sy ovieres 

de tomar muger non (puedes faser) * ningunt escogimiento en 

ella, mas (debes rrescebirla) * qual viniere ; sy fuere yracunda 

o loca o fea o sobervia o susia, qual quier que ella pueda ser, 

despues de las bodas lo sabemos. El cavallo y el asno y el 

buey y el perro y los muy viles siervos antes los provamos 

que los conpramos, sola mente la muger non nos la muestran 

porque non nos desplega ante que la compremos. Y sy toda 

la casa le encargares gradescerlo deves a la su fee, e sy al- 

guna cosa rreservares para tu alvedrio que a ella non le en- 

cargues luego piensa que non fias della y luego te apareja 

* 

1 elabreolio h. 2 el fuere sano y rrico h. 3 asy h. 4 fagas h. 
5 rrescibela h. 



nicht in Hieron. 3 CRLNADGB Hieron., Polycrat., Spec. hist. u. doctr. ; 
preceptorum H. 4 Hieron., Polycr., Spec, doctr.; fertur HCRLNADGB 
Spec. hist. 5 ebenso Hieron., Polycr., Spec. doctr. ; venerit CRLNA 

DGB Spec. hist. 6 »attendenda« bis »amandi«, s. 286, z. 27 bis 33, 
nicht in CRLNAD6B Spec. hist., aber in Spec. doctr. 7 ebenso Hieron., 
Polycr., Spec. hist.; vertitur CRLNADGB Spec. doctr. 



a Vinc. Bell. a. a. o. ; Spec. doctr. VI, 44. Joh. Vall., Comp. ITI, V, 25, 
bl. 129 d: dicitur. Cic. Tuscul. III, XXVIH, 69. Diog. Laert. V, 41. 
Bruson. , lib. III , de literis , bl. 107 b. Vgl. Gorgias , s. 98 , z. 12 fg. 
b Diog. Laert. V, 47. Cic. de offic. II, XVI. c Vgl. Socrates, s. 122, 
z. 13 fg. d Bruson., lib VIT, de uxoribus, bl. 211 b. e Vgl. Cicero, 
bl. 91 a; Thales, s. 6, z. 16; u. Crates, s. 84, z. 13. 



288 

concitat et, nisi cito consulueris, parabit ^ venena*. Anus et 
aurifices et auriolos et institores gemmarum sericarumque ves- 
tium si introduxeris periculum pudicicie est, si prohibueris 
suspicionis iniuria. Verum quid prodest eciam diligens custodia 
cum uxor impudica servari non possit, pudica non debeat? 
Infida enim custos castitatis est necessitas, illa vero pudica di- 
cenda est cui licuit peccare, sed noluit. Pulchra cito adama- 
tur, feda facile concupiscit. Difficile custoditur quod plures 
amant ^. Molestum est possidere quod habere vel amare nemo 
dedignatur^ Minore tamen miseria deformis habetur quam 
fermosa seryatur. Nil enim tutum est in quod tocius populi 
vota suspirant. Alius forma, alius ingenio, alius faceciis, alius 
liberalitate sollicitat. Aliquo modo expugnatur quod undique 
a multis incessitur. Quod si propter dispensacionem domus 
et languoris solacia et fugam solitudinis ducuntur uxores multo 
melius servus fidelis dispensat, obediens auctoritati domini et 
dispensacioni eius obtemperans, quam uxor que in eo se estimat 
bi.84a dominari si adversus virifaciat voluntatem, * id est: quod placet 
facit, non quod iubetur. Assistere autem egrotanti magis pos- 
sunt amici et vemule beneficiis obligati quam illa que nobis 
imputet lacrimas suas et hereditatis sue periculum ^, et solli- 
citudinem ^ iactans languentis animum desperacioue conturbet ^. 
Quod si ipsa languerit coegrotandum est et nunquam ab eius 
lectulo recedendum. Aut* si bona fuerit et suavis uxor, que 
tamen raro aut vix ® est, cum parturiente gemendum est, cum 
periclitante torquendum '^. Sapiens autem nunquam solus esse 
potest, habet enim secum omnes qui sunt vel qui unquam ® 
fuerunt boni*, et liberum animum quocunque vult transfert. 



1 ebenso Hieron., Polycr., Spec. hist. u. doctr. ; parat CRLNADGB. 

2 haereditatis spe vendat illuviem Hieron., Polycrat., Spec. hist. u. doctr., 

3 quam illa que per lacrimas semper virum mestificat et hereditatis 
spe solicitudinem CRLNADGB. 4 ebenso Spec. hist. u, doctr., Poly- 
crat. ; conturhat CRLNADGB Hieron. 5 Hieron., Polycr., Spec. hist. 
u. doctr.; at H; ac CRLNADGB. 6 rara aut iiulla CRLNADGB Spec. 
hist ; quae tamen rara avis est Qieron., Polycrat., Spec. doctr. 7 opor- 
tet gemi . . . torqueri CRLNADGB Spec. hist.; geminus . . . torquemur 
Hieron., Polycrat., Spec. doctr. 8 Hieron., Polycrat.; quicunque H 
Spec. doctr. ; quique Spec. hist. ; nicht in CRLNADGB, 



289 

rrensillae, * E sy ayn& non te aconsejas de lo que deves faser*bi.66b 

aparejate pon^onna. E sy le dieres rricas vestiduras y piedras 

preciosas pones en peligro la su castidad, y sy gelas defendieres 

que non las trayga usas contra ella de ynjuria de sospicion. 

(jE que te aprovecha la diligente guarda a la muger ynpudica ? 

Que guardar non se puede, ca muy mala y muy (in)fiel guarda 

de la castidad es la necesidad, y aquella puede ser dicha casta 

que puede pecar sy quisiere. La muger fermosa muy ligera 

mente es amada, y la fea muy ligera mente ama. Muy dificil 

es guardar aquella a la qual muchos aman, e muy triste cosa 

es de poseer aquella muger que ninguno non desdenna aver 

nin amar, nin tan poco es segura aquella en la qual los votos 

de todo el pueblo sospiran. E sy por dispensacion de la casa 

y por solas contra las tristesas y por fuyr la soledad es de 

tomar muger mucho mejor dispensara el siervo obediente a la 

abtoridad del sennor el qual tenplara mejor la su dispusicion 

que la muger que estonces se piensa ensennorear del marido 

quando fase algunas cosas contra su voluntad. E asy mesmo 

mejor pueden asistir las nuestras tribulaciones los ^migos, a 

nosotros obligados por beneficios, que non la ^ muger la qual 

se quexa, sy el marido adolesce, y del ^ su lecho se parte. E 

sy por ventura buena fuere y suave, las quales ison pocas o 

non ningunas, sy por ventura viniere al parto al marido con- 

viene gemir con ella y ser atormentado de los sus peligros. 

Mayor mente que el sabio nunca puede ser solo, ca consigo 

tiene todos los que son y los que ovieron seydo buenos, y 

el su libre animo adonde quiere lo traspasa, e aquellas cosas 

1 a la h. 2 nunca del b. Durch das weglassen des »nunca« 

kommt am leichtesien ein befriedigender, wenn auch vom originale ab- 
weichender sinn in den satz. 

* 

a Einige satze aus dem vorhergehenden in Holkot in librum sa- 
pient., cap. IV, lect. 45, s. 162 als Verba Hugonis de s. Victore in quodam 
libello quem scripsit ad quendam senem. b Publ. Syr. 826 : Maximo 
periculo custoditur, quod multis placet; Publil. Syr. 326. Eyering, Pro- 
verb. Cop., bd. I, s. 618. Caro y Cejudo, s. 189: Lo.de todos deseado, 
a gran peligro guardado. c Bromyard, Matrimonium, M. IIII, Art. 
III, IIII: Hieron. c. Jovin. d Riickert, Weisheit des Brahm., s. 406, 
nr. 48. 

Burley 19 



290 

et quod corpore non potest, cogitacione complectitur. Et si 

hominum inopia fuerit * loquitur cum Deo*. Nunquam minus 

solus erit quam cum solus fuerit^**. Porro liberorum causa 

uxorem ducere vel ut nomen nostrum non intereat vel habea- 

mus senectutis presidia et certis utamur heredibus, stolidissimum 

est. Quid enim ad nos recedentes de mundo pertinet si no- 

mine nostro alius [non] * vocetur * cum et filius non statim 

patris vocabulum referat et innumerabiles sint qui eodem ap- 

pellentur nomine ? Aut que senectutis auxilia sunt nutfire domi 

illum qui aut prior te forte moriatur aut perversissimis ^ mo- 

ribus sit ? Aut certe cum iam ad maturam etatem venerit tarde 

ei videaris mori. Heredes autem meliores et cerciores sunt 

bi.84b * amici et propinqui quos iudicio eligas, quam quos, velis nolis, 

habere cogaris. Licet certa ^ hereditas sit , dum adhuc vivis, 

bene uti ^ substancia tua quam labore tuo quesita ® in incertos 

usus relinquere^^« 

Huius ergo Theofrasti sentencia fuit : Pocius est doctum 

esse quam pecunie confidentem ; doctus enim solus ex omnibus 

neque in alienis peregrinus neque, amissis familiaribus et ne- 

cessariis, inops est amicorum, sed in omni civitate civis est, 

difficilesque fortune casus sine timore potest despicere. At qui 

non doctrinarum, sed felicitatis presidiis se putat esse vallatum 

labidis in itineribus ambulans non stabili, sed infirma flecti- 

tur*« via"^ 

« 

1 ebenso Hieron., Polycrat. , Spec. doctr.; copia defuerit CRLNAD 

GB Spec. hist. 2 ebenso Polycrat., Spec. hist. ; erit Hieron., Spec. doctr. 

3 CRN Hieron., Polycrat., Spec. hist. u. doctr. 4 ebenso Polycrat., 

Spec. hist. u. doctr.; vocatur Hieron ; utatur et vocetur HADGB, s. s. 14, 

anm. 7. 5 ebenso Hieron., Polycrat., Spec. hist. u. doctr.; pravissimis 

CRLNADGB. 6 ebenso Polycrat., Spec. doctr. ; certior Hieron. 7 eben- 

80 Polycrat., Spec. doctr. ; utere CRLN ADGB ; abuti Hieron. 8 ebenso 

Hieron., Polycrat., Spec. doctr. ; quesisti et non CRLNADQB. 9 ebenso 

Hieron., Polycrat., Spec. doctr.; relinque ADGB. 10 confligitur CRL 

NADGB. 11 vita HCRLNADGB. 

■ 

« 
a DscheM-ed-din Rumi, Mesnewi, s. XXIV. Democritus ridens, s. 
110: nach anfuhrung eines scipionischen wortes (s. bL 91 a) heiOt es: 
Rusticus quidam doctum hominem solitudinis amantem accedens rogavit, 
qui ita solus vivere posset. Tum ille : »Ego«, inquit, »8olus esse coepi 
eo temporis momento, quo tu ad me venisti«, significare volens, doctum 



291 

que por el cuerpo non puede, por cogitacion las abra^a. Y 
nunca menos solo es que quando * solo esta. E por ventura •"•»«a 
sy queremos tomar muger por causa de aver fijos, cosas muy* 
vanagloriosas son. E ique pertenesce a nosotros que nos par- 
timos del mundo criar fijos que por ventura mueran ante que 
nos, porque nos metan en aflicion o bivan en tal manera cbn 
nos seyendo de perversas costunbres, con que todavia con ellos 
nos atribulemos ? Cierta mente mejores berederos son los amigos 
y los cercanos los quales puedes escojer a plaser detujuysio, 
que non aquellos que, aunque non quieras, seas costrennido a 
los aver por herederos. 

De aqueste Theofrasto se ]ee aquesta sentencia : Muy mas 
mejor y mayor cosa es ser ensennado que confiante en los di- 
neros, ca el ensennado libre queda de todas cosas nin es pe- 
legrino en las agenas; e puesto que pierda los familiares y 
las cosas necesarias, nin por eso es menguado de amigos, antes 
en toda cibdad es cibdadano, syn ningunt temor por la su 
grant fortalesa puede menospreciar todos los casos dificiles de 
la fortuna. E el que non es dotrinado y confia en los defen- 
dimientos de la felicidad y con la bien aventuran^a se esta bien 
fqrtalescido, aqueste tal por delesnable camino anda y non esta 
asentado en firme via ^, mas en enferma y movedisa. 

1 vida h. 

hominem tum demum solum esse, quum inter ignorautes versatur, a 
quibua animum disjunctum habet et abstractum. L^Eatrange, Fables of 
Aesop, 8. 293 : An Impertinent and a Philosopher. Fr. Kuckert, Erbau- 
liches und beschauliches aus dem morgenland, bd. J, 1837, s. 188: 

WeiOt du, was der einsiedler sprach, 

Als der mann kam in sein gemach 

Und fragte: ^Sitzest du so allein?« 

Er sprach: »Seitdem du tratest ein, 

Bin ich erst ganz allein dahier, 

Denn so lange war gott bei mir.« 
y^l. Dialog. Creatur. LXXI: de pellicano solitario. b Vgl. Scipio, 

8. 316, z. I5fg. c Hieron. c. Jovin. 1, 47; Migne, bd. 23', sp. 276. Polycrat. 
VIII, XI, bd. IV, 8. 264 fgg. Vinc. Bell. Spec. doctr. VII, 4 bis 6; hist. 
VI, 3 fg. bis >mori«, s. 290, z, 12. Kurz berflhrt von Gobii, Scala celi, 
Matrimonium, bL CLXXIX b; NiederlHndisch, inMones anzeiger, IV jabr- 
gang, sp. 483, v. 45 bis 146. Vgl. Aul. Gell. V, 11; Diog. Laert. IV, 
48, Bion, u. VI, 3, Antistenes. d Dieses kapitel fibersetzt im Mer des 

19* 



292 



Cap. LXIX. Diodorus. 

Diodorus * dialeticus * illustris et socraticus in Grecia claruit. 

Hic, ut scribit HieronyiDUS contra Jovinianum libro primo, 
habuit quinque filias dialetica^ insignes [de quibus et Philo 
Cameadis magister plenissimam] ' scripsit historiam ^. 

Cap. LXX. Polemo. 

Polemo, philosophus, auditor et successor Xenocratis, cum 
esset prius illecebris deditus, casu Xenocratis scolas ingrediens, 
habitum animumque mutavit, ut complecius habetur ubi de Xe- 
nocrate*' philosopho actum est. 

Glaruit autem tempore Onie pontificis iudeorum^. 

•bi.86a Cap. LXXL * Antipater. 

Antipater, sydonius, philosophus, omni anno die qua natus 
fuerat febricitavit. Tandem ad ultimam etatem perveniens die 
natalis sui illa febre extinctus est^. 

Cap. LXXIL Arcesilaus^ 

Arcesilaus ^, philosophus, a quo incepit secta achademico- 

rum [novorum] ^ ', habuit ^ amicum pauperem et egrotum, sed 

utrumque'^ pre verecundia dissimulantem.' Quod cum Arcesi- 

laus* comperisset iudicavit sine confusione secrecius fore suo- 

curendum et acceptum pecunie sacculum clam illius pulvinari 

« 

1 dialecticusADGB. 2dialetica8CItLN;dia1ectica8 ADGB. 3 Spec. 
hist., Hieron. ; quaram una Philo nomine Garneadis magistri sui pul- 
cherrimam HCRLNADGB. 4 Diog. Laert.; ArciphilasH; ArcephilasCR 
LNADGB. 5 CRLNADGB Spec. hist.; 6 xfjg iiioigc; 'AxadifjiiCac xaxdpgac 
Diog. Laert. 6 hic habuit H. 7 In CRLNADGB folgt hier : ut assolet. 

« 

Hist., Quintaage, chap. LII, De Theofrastus philosophe, bd. I, bl. 212 fg. 
in ubereinstimmung mit der fassung CRLND. 

a Gew5hnlich Diodorus Cronus genannt. b Vinc. Bell. Spec. hist. 
VI, 27: Hieron. Libro I c. Jovin., (cap. 42, Migne, bd. 23, sp. 273 B). 
Clem. Alexandr. Strom. IV, 19, Migne, Ser. gr., bd. 8, sp. 1332. c Vgl. 
Xenocrates, s. 268, z. 12 fg. d Dieses kapitel iibersetzt im Mer des 
Hist., Quint aage, chap. LV, Des philosophes, bd. I, bl. 214 b. e Val. 
Max. I, VIII, Ext. 16. f Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 24: Hic est Ar- 



293 



Cap. LXVmi. Diodoro^ 

Diodoro * dialetico yllustre j socratico florescio en Grecia. 

Aqueste, segunt escrive Geronimo (contra Joviniano) en el 
libro primero, ovo cinco fijas todas nobles y sabias en la dia- 
fetica, de las quaies Pilon, (maestro de Carneades), escrivio una 
muy (completa) estoria*. 

Cap. LXIX. Polemo. 

Polemo, filosofo, oyder y succesor de Senocrates, como 
primera mente fuese dado a las luxurias y desonestidades, * en-'w-8«»> 
trando a caso en la escuela de Senocrates, mudo el abito y 
el animo, oyendo a Senocrates y a la su admirable dotrina, de 
lo qual esta mas copiosa ^ mente dicho arriba adonde de Seno- 
crates es fecha mencion. 

Plorecio aqueste Polemo en tienpo de Onias, pontifice de 
los judios. 

Cap. LXX. Antipater. 

Antipater, filosofo, fue de Sidon. Aqueste cada anno en 
semejante dia del que fue nascido, le tomava fiebre, a la fin 
viniendo en la ultima edad suya en aquel dia mesmo del su 
nascimiento tan grande le tomo la fiebre que fue muerto. 

Cap. LXI. Arcesilao*. 

Arcesilao^, filosofo, del qual se tomo la seta de los aca- 
demi(c)os (nuevos) tomo un amigo pobre y enfermo ; pero, se- 
gunt suele acaescer, disimulava estas dos cosas con verguen^a, 
lo qual como Arcesilao* syntiese, penso de socorrer secreta 
mente al menester del su amigo syn confusion de la su ver- 
guen^a, e tomo un saco de pecunia y lanfolo secreta mente 
en la su cama y el su amigo non lo sabiendo, como aquel que 

1 alodro li. 2 la una de las quales fue llamada filon , escrivio 
una muj fermosa estoria de su maestro h. 3 soriosa h. 4 arche- 

pilades h. 

* 

chesilas, a quo, ut ait Augustinus, cepit secta academichorum novorum, 
qui dicunt, nichil sciri, sed incerta esse omnia (de civ. dei XIX, 18, Migne, 
bd. 41 , sp. 646 mit berufung auf Varro). Vgl. Diog. Laert. IV, 28 fg. u. 39. 



294 

subiecit, illo penitus ignorante, ut homo inutiliter verecundus 
quod desiderabat* inveniret pocius quam dono acciperet*. 
Hic' cum adversus rempublicam lacedemoniorum ortam sedi- 
cionem de nocte comperisset leges illas Ligurgi continuo ab- 
rogavit que de indempnatis supplicium sumi vetabant '. Com- 
prehensis autem et interfectis sontibus, e vestigio easdem restituit, 
simul utrumque providens ne salutaris animadversio vel iniusta 
esset vel iure impeduriret ^. 

Claruit autem tempore Onie pontificis iudeorum''. 

Cap. LXXUI. Erasistratus. 

Erasistratus medicus floruit tempore Onie pontificis iudeo- 
rum. 

Hic, ut legitur, pulso cognovit amantem. Eefert Valerius 
•bi.86bquod cum Antiochus * Seleuci filius * noverce sue infinito 
amore correptus esset ab Erasistrato medico sanatus est qui 
pulsum eius, modo vegeciorem, modo languidiorem senciens 
secundum accessum noverce et recessum, id patri indicavit. Qui 
carissimam coniugem filio cedere non dubitavit * **. 

Cap. LXXrV. Archimenides. 

Archimenides , philosophus, syracusanus, claruit tempore 

Ciri* i^egis persarum. 

Hic libellum reliquit de quadratura circuli de qua dicit 

Aristotiles ^ quod scibilis quidem est , sed tamen non scitur *. 

«' 
1 80 CRLNADGB Spec. hist. u. doctr., w§,hrend in H hier »vel quo 
indiguitc folgt. 2 F9.l8chlich wird hier eine mafinahme des Agesilaus 
dem Arcesilaus zugeschrieben. 3 GBLN Val. Maz., Polycr., Joh. Yall. ; 
negabant HADGB. 4 CRLNADGB Val. Maz., Spec. hist.; quidam 

nomine H. 5 »ut sanareturc folgt hier in CBLNADGB. 6 Mar- 

celli Beguli consulis romanorum CBLNADGB. 7 »in predicamento 

relacionisc folgt hier in CBLNADGB. 

* 
a Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 24; doctr. V, 50: Seneca in libro II de 
benef., (X, 1). J. de Cessolis, bl. XIII a: Seneca. Gobii, Scala celi, Ami- 
cicia, bl. XIII b: Quidam philosophus habuit qaendam amicum pauperem 
et egrotum, sed pro nimia verecundia suam necessitatem et egritudinem 
nolebat indicare illi. Quod ille comperiens in veste vilissima eius do- 
mum est ingressus et considerans omnes egritudines et necessitates, pe- 
cuniam et omnia medicinalia occulte sibi dimisit, dicenSi quod ille non 



295 

era vergon^oso contra. el su provecho , en tal manera que lo 
que deseava antes lo fallase que lo tbmase. 

Aqueste florescio en tienpo de Onias, rrey de los judios. 

Cap. LXXII. Erasistrato. 

Erasistrato, medico, florescio en tienpo de Onias, pontifice 
y rrey de los judios. 

Aqueste, segunt se lee, conoscio en el pulso los amores de 
un amante. Cuenta Valerio que como Antioco,^ fijo deSeleuco,* 
estoviese corronpido por infinito amor de su madrastra, que 
de aqueste medico Erasistrato fue san{ad)o, el qual tomandole 
el pulso agora gelo fallava mas arrebatado, agora mas languido 
segunt el allegamiento o apartamiento de su madrastra, *Io*bi.57a 
qual el medico descubrio a su padre el qual non dubdo de dar 
logar al fijo con la su cara muger. 

Cap. LXXin. Archeminedes. 

Archeminedes, filosofo, siracusano, florescio en tienpo (de 
Ciro, rrey de Persia). 

Aqueste escrivio un libro de la quadradura del cerco, de 
la qual dise Aristotiles que es cosa sabible, pero que non se 

1 antoralo h. 2 selena h. 

« 

est amicus, qui non sentit et considerat dolores amicorum. Pauli, Scbimpf 

und ernst, nr. 424. b Val. Max. VII, II, Ext. 15. Polycrat. VIII, 

XIV, bd. IV, 8. 298. Joh. Vall., Comm. I, I, 3, bl. 4b: Val. VII, 12. 

Brueon., lib. V, depoenis, bl. 160 b. c Dieses kapitel iibersetzt im Mer 

des Hist. a. a. o. d Vinc. BelL' Spec. hist. VI, 34 : Val. (Max. V, VII, 

Ext. 1). Appian, de rebus syriacis, cap. 59 bis 61, ed. Didot, Paris 1840, 

s. 204 bis 206. Petrarca, del Trionfo d'Amore, cap. II, st. 95 bis 125. 

Novella di Lionardo Bruni Aretino, Verona 1817, s. 17 bis 31. Matteo 

Bandello, Novelle, Milano 1560, vol. IJ. nov. 33, bl. 298 bis 304. Costo, 

Fuggilozio, s. 418 bis 420: DelP amor d*Antioco verso Stratonica, sua 

marrigna, scoverto da Erasistrato medico. D8chel§.l-ed-din Rumi, Mes- 

newi, s. ^6 bis 31. Eine ^hnliche kur von Avicenna berichtet nach dem 

verfasser des Nighiaristan iji Herbelot, Biblioth^ue orientale, unter 

»Sina<, Paris 1697, s. 812 b. Dieses kapitel iibersetzt im Mer des Hist., 

Quint aage, chap. LVI, De Heresistratus medicin, bd. I, bl. 214 b. 

Ein diesen gegenstand darstellendes gemalde findet sich in der gallerie 

zu Cassel. e Vinc. Bell. Spec hist. VI, 43 : legitur. Aristot. Categor. 

V (VII), 17 (Didot), bd. I, s, U, z. 37 fgg. 



296 

Hic propter niniiam studiositatem vita donatus est et * vita 
spoliatus. Cum enim Marcellus Syracusam cepisset, sed propter 
machinacionem Archimenidis yictoriam suam multum ac diia 
inhibitam audivisset, eximia hominis prudencia delectatus, ut 
vite illius parceretur edixerat. Philosophus tunc in domo propria, 
animo et oculis in terram defixis, formas ^ describens in pulvere 
militi qui predandi gracia domum eius irruperat, stricto gladio 
super caput eius tenso, quisnam esset interroganti ipse propter 
nimiam cupiditatem investigandi quod querebat nomen suum 
indicare non potuit, sed, protracto manibus pulvere, »Noli«, 
inquit, »istum disturbare ^. « Ac perinde, quasi negligens im- 
perii, victoris gladio * obtruncatus, suo sanguine artis sue linea- 
menta confudit. Hec narrat Valerius libro octavo^*. 

•bi.86» Cap. LXXV. * Ptolomeus. 

Ptolomeus, philosophus, rex Egipti qui et® philadelphus 

(dicitur), studiosus et librorum cupidus, Demetrium bibliotece 

sue prefecit. Cumque quesivisset ab eo de numero librorum 

viginti milia respondit adesse, sed paulo post usque quinqua- 

ginta milia posse pervenire putabat^. Nunciatum autem sibi 

dixit apud iudeos esse legem ore ipsius Dei editam et digito 

eius scriptam pro qua summopere laborandum esse dicebat ut 

in grecum eloquium conversa in archivis regalibus haberetur °. 

» 
1 soCRLNADGB; et tamen H. 2 CRLNADGB Spec. hist. u. doctr., 
Joh. Vall., bL 137 a, VaL Max. ; formam describens circularem H; for- 
mas et circulos Joh. ValL, bL 155 d; formas vel figuras seu circulos 
DiaL Creat. 3 ebenso Spec. hist. u. doctr. , Val. Max. mit hinzusetzung 
von »ob8ecro« ; »circulum« folgt hier in CRLNADGB. 4 *gladio« nicht 
in Val. Max., Spec. doctr. und Joh. ValL, bl. 137 a, aber bl. 155 d; ne- 
gligens victoris obtruncatus Spechist.; negligens imperium victoris mi- 
litis gladio Dial. Creatur. 5 »Cap. de studio et industria* folgt hier 
in CRLNADGB Speo. hist. 6 »qui et« nicht in CRLNADGB. 

« 

a Val. Max. VIII, VII, Ext. 7. Vinc. Bell. a. a. o. : Valerius Maxi- 
mus in capitulo de studio et industria; doctr. VI, 45. Joh. ValL, Comp. 
V, 7, bL 137 a u. Brevil. II, 2, bl. 155 d. Dialog. Creatur., cap. XCVIl, 
de simia, qui scribebat libros, beide mit hinweis auf Val. Max. Holkot 
in librum sapient. cap. IV, lect. 55, s. 195: Val. Bruson. , lib. V, de 
philosophia, bl. 170 b. H. Sachs, das ander buch, das dritt theyl, bl. 
CLVI fg.: Historia Arcbimedes, der kiinstner, mit berufung auf Plutarch, 



297 

sabe. Por la su grande curiosidad de estudio le fue dada la - 
vida y fue despojado della, ca como Marcelo tomase a Ciracusa 
y por la sabiduria y avisamiento de Archeminedes oyese desir 
que la su vitoria se avia mucho diferido y alongado, Marcelo 
fue mucho deleytado en la grande sapiencia de aquel onbre y 
mando que fuese conservada la su vida, pero como el filosofo 
Archeminedes estoviese en su casa propia, acorvado y los ojos 
fincados en tierra, discriviendo y sennalando las formas y las 
lineas de la su obra en el polvo, un cavallero de Marcelo que 
por causa de rrobar entro en su casa pusole el cuchillo sobre 
la cabe^a , preguntandole que quien era ; pero Archeminedes 
por la grant cobdicia de envestigar lo que se rrequeria a su 
arte non le pudo asy luego esplicar su nonbre, pero derribadas 
las sus manos sobre el polvo dixole: »Yo te rruego que tu non 
quieras desfaserme aqueste cerco que yo aqui en este polvo 
tengo fecho.« El cavallero pensando que menospreciava el 
mandamiento del que era vencedor firiole del cuchillo y cortole 
la cabe^a y confundio^ Archeminedes con la su sangre las lineas 
que avia fecho en la su arte. Esto cuenta Valerio en el libro 
octavo. 

Cap. LXXIV. Tolomeo. . 

Tolomeo Piladelfo, rrey de Egipto, estudioso fiie y muy 
cobdicioso de los libros. E como (a) Demetrio le preguntase 
el numero de los sus libros que tanto era, el le * rrespondio*i>i.67b 
que tenia por estonces veynte mill libros, mas que pensava 
muy ayna Ilegarlos a cinquenta mill. Fuele denunciodo a To- 
lomeo como acerca de los judios era dada ley por la boca de 
Dios y con el su dedo escripta, por lo* qual desia que era mucho 
de trabajar para que fuese traducida en griego para que la 
toviesen en los armarios de los rreyes. E algunos amonestaron 

* 
1 cohondio h. 2 la h. 



(Marcellus, cap. XIX, Vitae, bd. I, s. 368). Bent, Short Sayings, s. 21. 
Dieses kapitel ubersetzt im Mer des Hist., Quint aage, chap. LVIII, De 
Archimenides, bd. I, bl. 214 fg. b Bruson., lib. III, de literis, bl. 108b. 
c Bis hierher in Joh. Vall., Brevil. II, 1, bl. 155c: prout legitur in hi- 
storia scholastica. 



298 

Hec enim erat lex Dei yiyentis. Et ad ostendendam ^ eius 
sanctitatem addidit quod nonnisi a Dei viyentis cultoribus trans- 
ferri potuisset. Nam et Theopompus cum historiis quas scri- 
bebat eam voluisset interserere versus est in amenciam per 
triginta dies ; Theotectus quoque propter eandem causam factus 
est cecus , sed penitentes sanati sunt. Et suggessit regi ut 
scriberet pontifici iudeorum ut iudeos hebraice lingue et grece 
peritos ad eum dirigeret cum lege Dei, qui ad eam transferen- 
dam sufficerent. Quod ut impetraret munera cum epistolis 
mittenda censuit. Aderat autem ibi Aristeus qui longo tem- 
pore calamitati iudeorum compaciens et opportunitate liberandi 
eos inventa, ait: »Quomodo quod postulas obtinebis, tot iudeis 
in regno tuo servientibus ? Solve ergo eos. Nichil erit gracius 
•bi.86b * pontifici iudeorum. Nec ob hoc quod dico me iudeorum af- 
finem estimes, sed quia scio tua interesse si factorem omnium 
Deum honoraveris.« Liberavit ergo rex de iudeis .CXX. milia, 
dans dominis eorum pro capite cuiuslibet .CXX. dragmas ar- 
genti. Cum vero dixisset rex: »Hoc m£^um est«, dixerunt: 
»Magnum quidem est, sed non regi munifico*'.« Tunc scripsit 
rex Eleasaro rogans ut seniores ad eum mitteret qui interpre- 
tacionem legis Dei viventis darent ^. Eleasarus autem mittens 
quod postulabat respondit: »Ad interpretandum legem quam 
postulas misi viros seniores, de unaquaqe tribu sex, legem fe- 
rentes. Tue autem pietatis et iusticie erit ad nos caute eam 
remittere.« Hii sunt .LXX. interpretes qui, licet .LXXIL fuerint, 
more sacre scripture .LXX. dicuntur, que modicum numerum, 
si super aliquam summam excreverit *, sepe subticet. Qui cum 



1 CRLN Comest., Spechist.; ostendendum HADGB. 2 CRLNAD 
GB Spec. hist., Comest.; magnifico H. 3 In CRLNADGB Spec. hist., 
Comest. statt dieses satzes : Tunc scripsit rex Eleazaro in hunc modum : 
»Gentem tuam, que iuxta nos erat, libertati donavi, arbitrans, hoc Deo 
esse jocundum. Quorum quosdam assignavi milicie, alios in palacio meo 
constitui. Leges quoque vestras in biblioteca mea decrevi reponere. 
Bene ergo facies mittendo nobis viros seniores, qui valeant interpreta- 
cionem earum nobis relinquere. Transmisi modo argenti .C. talenta pro 
immolacionibus faciendis et .L. talenta auri ad cratheras et libatoria 
facienda; gemmas quoque sine numero transmisi ad optionem artificium. 



299 

al rrey que escriviese al pontifice de los judios que le enbiase 
algunos judios ensennados en las letras griegas y ebraicas y 
que les diesen la ley de Dios y que ellos fuesen tales que fue- 
sen suficientes para la interpretar. E el rrey Tolomeo entendio 
que para inpetrar aquello del pontifice de los judios, que seria 
bien que le enbiase algunos (regalos) con las sus epistolas. 
Estaba por estonces (alli) Aristeo, el qual luengo tienpo se 
atribulava por la captividad y tribulacion de los judios. E como 
vido aparejava oportunidad para los delibrar dixo al rrey: 
»(iComo entiendes que el pontifice de los judios te enbiara lo 
que demandas , teniendo tu en' el tu rreyno tantos judios en 
servidunbre? Porende sy quieres del aver lo que demandas 
da libertad a estos judios. Nin por aquesto que te digo non 
entiendas tu que yo soy cercano a los judios, mas fagolo por- 
que se que te cunple mucho que tu onrres a Dios, fasedor de 
todas las cosas.« Por lo qual delibro el rrey por estonces 
ciento y veynte mill judios , mercandolos de cada uno de los 
sennores que los tenian y dando por cada uno ciento y veynte 
dra(c)mas de plata. E como el rrey dixese: >Este muy grant 
don es«, rrespondieronle : »Grant don es el, pero non para rrey 
munifico^« Estonces escrivio el rrey a Eleasar, rrogandole 
que le enbiase de los mas viejos del su pueblo que le diesen 
la interpretacion de la ley del Dios biviente. Estonces Eleasar, 
enbiandole lo que le demandava, enbiole a desir que para inter- 
petrar la ley de Dios, que le enbiava seys varones de cada uno 
de lostribus, los quales Uevavan (la) ley. Aquestos * son los'w-B8a 
setenta interpetr(ad)o(re)s los quales, como quiera que fuesen setenta 
y dos, a costunbre de la santa escritura setenta son dichos, 
la qual, quando algunt numero pequenno cresce sobre alguna 
grant suma, non lo cura de pronunciar. Los quales como 

« 
1 magnifico h. 



Tu mandanobis, que ex hiis fierivolueris, quod gracius amplectemur ! 
4 ebenso Spec. hist. ; superexcrescit Comesfc. 



a Fulgosius, bl. 148 d: de Ptolemaeo Philadelpho Aegypti rege. 



300 

venissent ad regem benigne ab eo collecti sunt et ^ responderunt 
regi de hiis que in corde suo erant et precipue de ^ cognicione 
Dei et regni gubernacione. Cumque instruxissent eum de regni 
administracione plenius disputaverunt de uno Deo colendo et 
quod nulla creatura Deus esset. Inde est quod ubicunque 
occurrit eis de trinitate vel sub silencio transierunt vel enig- 
matice transtulerunt ne tres deos colendos tradidisse viderentur, 
•bi.87. similiter [et] » de incamacione verbi mencionem facientes, * ut 
in Ysaia, qui cum dixisset : puer natus est nobis, et addidisset 
sex eius nomina, pro illis nominibus transtulerunt : »magni 
consilii angelus« ne viderentur tradidisse hominem Deum factum. 
Tunc ostenderunt regi rotulum quem habebant *, nec sufficiebat 
ammirari cartarum tenuitatem et compaginacionem que oculis 
comprehendi ^ non posset, quamquam littere auree in candore 
cartarum adeo legibiles apparerent. Introducti sunt autem in 
domum regis secus mare secretam que ad negociorum delibe- 
racionem erat. Et date sunt eis celle singule et quicquid visum 
est eis oportunum ad interpretacionem. Et servantes singulis 
diebus ritum purgacionum et oracionum suarum secundum legem 
in ^ diebus .LXXII. interpretacionem impleverunt. Post hec 
congregavit Demetrius qui super libros erat omnes judeos qui 
erant in Alexandria et de provincia periciores, et lecta est coram 

omnibus translacio et approbata ^. Eleasaro ® vero et templo 

* 

1 et manentes .XII. diebus cum rege. Sciscitatus est ab eis, que in 
corde suo disposuerat CRLNADGB; ausfuhrlicher Spec. hist., Comest.: 
non tamen ad regem intromissi usque ad diem quintum. Imminebat 
enim illa sollemnitas triumphalis pro triumpho scil. quodam, quem 
maiores sui ea die habuerant. Ea igitur die suscepit eos, quos coram 
universitate principum decreverat honorare. Post suscepcionem vero 
duodecim diebus f uerunt cum rege. Et sciscitatus est ab eis, que in corde 
suo disposuerat. 2 de duobus scil. de CRLNADGB Spec. hist., Comest. 
3 CRLNADGB Spec. hist., Comest. 4 attulerant CRLN Comest.; at- 
talerunt Spec. hist. 5 deprehendi Spec. hist., Comest. 6 Statt »in 
diebus« bis »omnes iudeos« in der folgenden zeile lesen wir in CRLN 
ADGB: lavabant se ad mare, preterea interpretabantur ad horam no- 
nam. Deinde transibant ad cibum et ad requiem et consumaverunt 
opus in .LXXII. diebus. Augustinus* dicit, quod miraculose factum sit, 
quod sine difFerencia una et eadem edicio inventa sit et in tot diebus 
interpretati sunt [sint ADGB] legem, psalmos etprophetas. Hieronymus^ 
tamen videtur velle, quod interpretationes sex dierum in sabbato con- 
ferebant ex omnibus conflantes unam. Completo autem opere Demetrius 



301 

viniesen al rrey begnina mente fueron del acogidos y fablaron 
con el rrey de aquellas cosas que eran en el su cora^on, e sobre 
todo de la cogitacion del Dios y de la governacion del su rreyno. 
E sobre todo disputaron de como avia de onrrar a un solo 
Dios y corao Dios non fuese criatura. Y de aUi viene que, 
do quiera que les ocurrio alguna materia que tocase en la tri- 
nidad, o lo traspasaron so silencio o lo trasladaron por enig- 
mas * porque non pareciese que en la su escritura fasian mencion 
de triBS dioses, por semejante fasiendo mencion de la encarna- 
cion del verbo asy como Ysayas el qual como dixese : el mo^o 
es nascido a nos, y annadiese seys nonbres del, por aquellos seys 
nonbres trasladaron ellos: »angel de grant consejo« porque 
non pareciese que en la su trasladacion pronunciava(n) onbre 
deyficado. Estonces dieron al rrey el rrotulo de la ley que 
trayan, el qual tanto era sotil la su letra y tanta era la del- 
gadesa de los sus pargaminos que non podia. ser conprehendida 
con los ojos. Y porende fueron metidos estos interpetradores 
en la casa del rrey cerca de la mar, la qual ^ era logar secreto 
para semejante deliberacion. Y dieron a cada uno una celda 
(y aparato idoneo)^. Cada uno de los dias (gnardavan) la 
costunbre de la su purificacion y de sus oraciones segunt su 
ley. En setenta y dos dias cunplieron su interpetracion. E 
despues de aquesto Demetrio que era sobre * los libros fiso 
ayuntar todos los judios que eran en Alixandria y los mas le- 
trados de la provincia, y fue leyda ante todos la trasladacion 

y aprovada. Y el rrey enbio * dones a Eleasar y al tenpIo»bi.58b 

* 
1 ygnimatos h. 2 elqual h. 3 para donde h. 4 >todos para ver< folgt hier in h. 

convocavit omnes iiideos. Noch ausfiihrlicher Spec. hist. u. Comestor. 
7 In CRLNADGB Spec. hist., Comest. folgt hier: Preterea delata est 
ad regem et coram eo replicata. Cumque interpretes peterent a rege 
dari auctoritatem, ut immobilis perseveraret, hoc se facturum laudavit, 
si deinum ita caute corrigerent eam, ut quod semel iudicatum foret, non 
cogeretur irritari. Et remisit eos honoratos muneribus. 8 Eleazaro 
quoque transmisit munera, in templum vero viventis Dei preter vasa 
misit mensam auream gemmis inpreciabilibus insignitam, cuius spissi- 
tudo cum esset dimidii cubiti, tamen materiam opus superabat®. CRL 
NADGB Spec. hist., Comest. 

a Vino. Bell. Spec. hist. VI, 17: Aogustiii.. (de civ. dei XVIII, 42; Migne, 
bd. 41, sp. 603). b Vinc. Bell. a. a. o.: Hieronymus; der index zu Hie- 

ronymus weist auf keine stelle hin, in weloher sich dieae bemerkung finden kCnnte. 
c Ovid. Metam. II, 5: Materiem superabat opus, im sonnentempel. 



302 

Dei viventis misit rex munera et oblaciones, mensam scil. au- 
ream et gemmis impreciabilibus insignitam*. 

Hic Ptolomeus canones astrorum composuit et multos libros 
conscripsit. Hic fecit descripciones orbis terre ^ per Eratosthe- 
nem ^ philosophum qui adiutus [a]® messoribus Ptolomei invenit 
numerum stadiorum terre in circulo mirabili subtilitate et in- 
genio^. Fuit eciam in quadruvialibus doctissimus *. 

I 

•bi.87b Cap. LXXVI. * Menander. 

Menander poeta comicus tempore Ptolomei Soteri claruit*'. 

Huius apud Hieronimum est illud verbum quod introducit 
Paulus ad Corinthios : corrumpunt bonos mores colloquia prava^ 
Et, ut ait Agellius, iste Menander a Philemone neqliaquam 
pari scriptore in certaminibus comediariim sepius vincebatur. 
Quem cum forte una vice habuisset obvium, »Queso«, iuquit. 



1 Burley schreibt wie so maDche andere (s. Boc. de Oro, s. 316, c) 
hier dem' kSnig Ptolem§.us zu, was von dem gleichnamigen astronomen 
gilt. Doch bringt er spater unter Ptolomaus (cap. CXXI) eine bemer- 
kung, welche vielleicht die hier gemachte berichtigen soUte, es jedes- 
falls kann. 2 Spec. hist. ; Aristophanem H; >et« statt >per Erat.« 

bis »Pto1emei< in CRLNADGB. 8 Spec. hist. 4 Hic eciam in qua- 
druvialibus valde peritus fuit ac doctissimus CRLNADGB, wobei zu be- 
merken, dass die genannten texte diesen satz mit dem ihm in H voran- 
gehenden die stelle wechseln lassen und aufierdem diesem kapitel noch 
anfiigen: Eo tempore Carthaginienses navali prelio Romanos vicerunt, 
Metello consule fugato et Marcum Regulum cum quingentis Romanis 
nobilioribus ceperunt et ex eis .XXX. milia occiderunt. Tandem Car- 
thaginienses Regulum Romam miserunt, ut de pace et commutacione 
captivorum tractaret inter eos et Romanos. Qui Romam veniens per- 
suasit senatui, ne pacem facerent nec propter se vel paucos Romanos 
captos tot captivorum milia Carthaginiensium redderent. Cum Romani 
propinqui et amici eiun retinere vellent, ne in captivitatem rediret, ait, 
se non esse Romanum ex ea die, qua in potestatem Affricorum et Car- 
thaginiensium venisset. IJnde et uxorem, que eum amplexari voluit, 
removit^. Reversus igitur in Affricam angpisto ligno cum acutissimis 
clavis est affixus, ubi stare cogebatur nec in aliquam partem sine atro- 
cissimis penis se potuit inclinare et sic crudeliter peremptus est^ Maluit 
enim ad exquisita supplicia proficisci quam, fide data, hostem fallerec 
et iusiurandum violare. Eo tempore puer Rome de ancilla duplex natus 
est; habens quatuor manus, quatuor pedes, quatuor oculos et totidem 



303 

del Dios biviente y enbiole otras oblaciones entre las quales 
enbio una mesa de oro la qnal era ennoblecida por piedras 
preciosas de ynestimable precio. 

Aqueste Tolomeo conpuso canones de los astros ^ y ordeno 
otros muchos libros. Aqueste fiso la descripcion del mundo por 
Eratostene ^, filosofo, y aqueste fallo el numero de los estad(i)os, 
que era en la ciencia del quadriyio muy eusennado. 

Cap. LXXV. Menandro. 

Menandro, poeta comico ', florescio en tienpo de Tolomeo. 

De aqueste dise Geronimo que fue aquella palabra que 
yntroduse sant Pablo en la epistola a los de Corintio, es a 
saber: las malas fablas corronpen las buenas costunbres. E 
segunt dise Agelio, aqueste Menandro, como quiera que fuese 
mayor escritor que Filemon y mayor filosofo, muchas veses era 
vencido en el estilo de las comedias, al qual, como por ventura 
Menandro se fallase con el, dixole: »Yote rruego, Filemo(n), 

1 a lo8 asirianos h. 2 crastolenes h. 3 cinico h. 

« 

aures, naturam virilem habuit duplicem. Eo tempore primua nummus 

argenteus in urbe figuratus est. 

* 

a Von »TaDdeai« z. 12 an bis hierher ein auszag ans Eatrop. II, XXIV fg. 
b August. de oiv. dei I, XV, l, Migne, bd. 41, sp. 29 ; im auszug Ubergegangen 
in Dialog. Creatur., cap. LVII, de osmerillo et aecipitre: August. de oir. dei I. 
Holkot in librum sapient, cap. XV, lect. 168, s. 557: August. de civ. dei 1,15. 
Livius XVIII, 65. Marq. de Santillana, Proverb. LXX mit der Glosa, Obras, 
8. 55 u. 84. H. Sachs, daa ander buoh, daa dritt theil, bl. CLVfg.: Historia 
M. Reguli; Es schreibt Johann Booatins, (de casibus, lib. V: de Marco Attilio 
Begulo, bl. 66 b fg.). Laronsse, Fleurs histor. , s. 531, Begalus si Carthage. 
c Cic. de offic. I, XIII, 39. J. de Cessolis, bl. XXVI a: ToU. de off. 

« 

a Der geschichte kurz gedacht von Hieroni Chron. Olymp. 125, Migne, 
Ser. gr.,bd.l9, sp. 497 ; vonCyrill. v. Alexandria c. Julian., lib. I, Migne, Ser. 
gr.jbd. 76, 1859, sp. 521D; ebenso von Abulfaraj , Histor. Dynast., s.64. 
b Mit inbegriff der stellen, welche dies kapitel bis hierher in CRLND 
fassung mehr bietet, ist es bis zu dieser stelle ein auszug aus Vincenz 
von Beauyais, Spec. hist. VI, 15 bis 19; Comestor. : (Histor. scholast., 
lib. Esther, cap. YII, de Ftolemaeo Fhiladelpho, Migne, bd. 198, 1855, 
sp. 1499 bis 1501 bis »Hic Ptolomeus canonesc). Tertnll. Apolog. c. 
XVIII, Migne, bd. I, sp. 379 A. Vgl. Pauly, Realencyklopadie, bd. VI, 
erste abth., s. 195, anm. 1. c Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 5: Eusebius 
in cronicis, (Olymp. 115, Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 492). d a. a. o. 
iuzta Hieronymum, (Commentar. in epist. ad Titum, cap. I, v. 12 fgg., 
Migne, bd. 26, sp. 572 B). Vgl. I Epist. ad Cor. XV, 33. 



304 

»0 Philemon, cum bona venia michi dic, cum me vincis non 
erubescis ^'?« 

Mortuus est autem temporibus Onie pontificis iudeoram**. 

Cap. LXXVn. Philemon. 

Philemon, poeta, garrulus et loquax, in certaminibus co- 
mediarum sepe victor Menandri fuit quamvis esset Menander 
pericior. Hic, ut ait Valerius, sepe imm6derati risus vi rapie- 
batur. Paratas * [ei] ^ ficus in conspectu positas asello consu- 
mente, puerum ut illum abigeret inclamavit. Qui cum, [iam] * 
comestis omnibus, supervenisset, »Quoniam«, inquit, »tam tar- 
dus fuisti da nunc merum asello«, ac protinus urbanitatem dicti 
crebro anhelito cachinnorum prosecutus [senile guttur salebris]* 
spiritus angustia pregravavit *". 

Claruit autem temporibus Onie pontificis iudeorum. 

•bi.88a Cap. LXXVin. * Zenon. 

Zenon * stoicus philosophus floruit tempore Ptolomei *. 

Huius est hec sentencia: sapientis est non posse turbari 

• ut racio eius cedat pravis aflfectibus *. Hac eciam racione usus 

est, ut ait Seneca: NuUum malum gloriosum est, mors autem 

gloriosa est, mors ergo malum non est '. Verum et ipse Zenon 

mortem sibi intulit* ut post mortem felicius viveret^. 

» 

1 In CRLNADGB folgt hier: Hic fuit augur et cum ad augurian- 
dum montem ascendisset, ut scribitur .VI. epidi, vidit aquilam contra 
se alas moventem, unde intellezit se moriturum. Qui domum rediens 
contristabatur et febricitare incepit. 2 »Cum autem« in H, >cum 

autem 8emel« in CRLNADGB dem »Paratas« vorangesetzt. 8 Val. 

Max. 4 CRLNADGB Spec. hist., Val. Max. 5 CRLNADGB Spec. 
hist., VaL Max.; se in labris H. 6 S. s. 94, anm. l. 

« 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 5: Agellius (XVII, IV, 1 fg.). Erasm. 
lib. VI Apophth. variemixta, 223. Fulgosius, bl. 113 b: de Menandro 
poeta comico. b Dies kapitel nach der in CRLND vorliegenden fassung 
iibersetzt im.Mer des Hist., Quint aage, chap. LII, De Menander poete, 
bd. I, bL 213 a. c Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 5: Val. (Max.), libro XI, 
(XII, Ext. 6); kurz erwahnt doctr. V, 111. Bruson., lib. V, de risu, bl. 



305 

queme digas (jpor que non has verguenfa quando me venfes?* 
Fue muerto este Menandro en los tienpos de Onias, pon- 
tifice de los judios. 

Cap. LXXVI. Pilemon. 

Filemon, poeta, en las disputaciones de las comedias muchas 
veses fue vencedor de Menandro como quiera que Menandro 
fuese mas sabio. Aqueste, segunt dise Valerio, muchas veses 
era arrebatado y salido fuera de sy de rrisa desmoderada que 
algunas veses le rrecrecia de algunas cosas. E como una ves 
estoviesen unos figos aparejados ante el sobrevino un asnillo 
y comen^olos a comer y a dannar, y Filemo(n) comen^o de 
de llamar al mo^o que amenasase el asno^ el qual como sobre- 
viniese * quando ya eran todos comidos, dixole Filemo(n) : »Pues •bi.es» 
que ya tan tarde veniste da agora del vino al asno.« E tanto 
rrio de aquel dicho que el espeso anelito agragava de grant 
angustia la garganta del viejo Filemon. 

Florescio aqueste en tienpo de Onias, pontifice de los judios. 

Cap. LXXVn. Senon. 

Senon, estoyco, filosofo,»florescio en tienpo de Tolomeo. 

De aqueste es aquella sentencia, es a saber: del onbre 
sabio es non poder ser perturbado tanto * que la su grant rrason 
de lugar a los malos deseos. (Tambien) de aquesta rrason uso, 
(segun) Seneca dise^: ningunt mal es glorioso, y la muerte 
gloriosa es, asy que la muerte non es mal. 

1 mas h. 2 disiendo h. 

• 
177 b. Erasm., lib. VT, Apophtb. variemixta, 8. Gardanus, de consol., 
lib. II, bl. 28 b. Der wahre und erneuerte Esopus, das ist: das ganze 
leben und fabeln Esopi, so ihme pflegen zugeeignet zu werden u. s. w. 
Zuvor niemals also gedruckt. s. 1. et a. (Ein gegen das ende hin ver- 
&nderter Steinh5wel) : Was ist das lachen, s. 232. d Ygl. Diog. Laert. 
Vil, 24. e Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 26. f Vinc. Bell. Spec. hist 
VI, 26: Seneca, (epist. LXXXIf, 7). g Diog. Laert. VII, 28; s. Zeno, 
cap. XXV, s. 94. h Vinc. Bell. a. a. o., Lactandus, (Divinar. Instit., 
lib. III, cap. XVm, Migne, bd. 6, sp. 406 A). Vgl. Chrysipp, s. 108, 
z. 9 fg.; Empedocles, s. 190, z. 21 u. Cato, bl. 94 b. 

Barley 20 



806 



Cap. LXXIX. Zenon. 

Fuit autem similiter et alius ^ philosophus nomine Zenon 
de quo scribit Valerius quod, cum a tiranno de cuius nece 
tractaverat torqueretur, dixit : se socios indicare velle, sed ex- 
pediret ut tyrannus eum secrete audiret, laxatoque eculeo, au- 
rem tyranni morsu corripuit nec ante dimisit quam et ipse 
vita, et iUe parte corporis privaretur». 

Cap. LXXX. Egesias. 

Egesias, alio nomine Egespa ^, philosophus egipcius,' tem- 
pore Ptolomei claruit. 

Hic, ut ait Yalerius, sic pulchre ac lucide mala vite huius 
representabat ut, eorum miseranda imagine audiencium pecto- 
ribus inserta, multis voluntarie mortis appetende cupiditatem 
ingereret^. Ideoque a rege Ptolomeo ulterius de hac re dis- 
serere prohibitus est". 

Cap. LXXXL Ennius*. 

Ennius Quintus * poeta Tarenti claruit , qui a Cathone 
•bi.88b questore Romam * translatus est et habitavit in monte Aven- 
tino^ parco admodum cibo uniusque ancille administerio ^ con- 
tentus^ 

Claroit tempore Machabeorum. 

1 Da die in diesem kapitel mitgetheilte geschiohte sich, wie man 
jetzt annimmt, aaf den eleatischen Zeno bezieht, hat das »alias philo- 
sophusc insofern seine berechtigung, als unmittelbar vorher von Zeno 
Kitieus die rede war. Sollte Burley aber mit jenen worten das hier 
erz2.hlte, wie Yalerius Maximus und nach diesem Johannes Vallensis, 
Yon einem anderen, als dem schon Ton ihm kap. XXV erw9.hnten elea- 
tiachen philosophen haben berichten wollen, so wurden sie nicht am 
platze sein, denn was wir von einer der that des eleatischen Zeno ahn- 
lichen handlung eines gleichnamigen philosophen, beziehungsweise dessen 
tod, zu hdren bekommen, ist wahrscheinlich nur ein von dem gew5hn- 
liehen abweichendee gertlcht von dem bekannten ereignis im leben des 
Eleaten; s. Pauly, Bealencyklop. , bd. VI, s. 2825 u. Mullach, Fragm. 
philosophor. graec, bd. I, s. 266. 2 »alio nomine Egespa* nicht in 
GRLNADaB. 8 egipdils qni HGRLNADGB, indem das folgende »Hic« 
ausfallt in GRLNADGB. 4 GRLNADGB; Gamius Quintinus H. 5 eben- 
so Spec. hist.; »uniu8que« bis »administerio< nicht in GRLNADGB. 



307 



Cap. LXXVIII. Senon. 

Senon fue por semejante otro filosofo que ovo nonbre Senon 
del qual escrive Valerio que como fuese de un tirano atormen- 
tado cuya muerte este Senon avia tratado, dixole que antes 
que lo mandase matar le queria avisar de otros conpanneros 
que tenia que avian seydo en le tratar la muerte, y dixole que 
cunplia que lo sopiese del en secreto. E el tirano mandolo 
soltar del tormento y ynclino la oreja contra el filosofo por 
oyr del lo que le avia de desir. Y Senon travo al tirano de 
la oreja con los dientes, nin antes lo dexo que el filosofo per- 
diese la vida y el tirano de una parte del cuerpo faese privado, 
conviene a saber: de la oreja . 

Cap. LXXIX. Egesias. 

Egesias, filosofo, de Egipto, el qual fiorecio en los tien- 
pos del rrey Tolomeo. 

S^unt dise Valerio, asy lucida y fermosa mente rrepre- 
sentava los males desta vida que fasia a los que lo oyan en- 
xerir y ante-*poner en los sus cora^ones la muy miserable * bi.69b 
ymagen de aquesta vida y de los tormentos della en tanto grado 
que algunos fasia voluntariosa mente cobdiciar su propia muerte, 
por lo qual le fue devedado del rrey Tolomeo que de aquesta 
materia non tratase mas. 

Cap. LXXX. Enio. 

Enio Quinto, poeta, fiorescio en la dbdad de Taranto, el 
qual fue trasladado por Caton questor (a Rroma), y moro en 
el monte Aventino, contento con muy pocas despensas y con 
servicio de una sola syrvienta. 

E fiorecio en tienpo de los Macabeos. 

* 

a VaL Max. III, III, Ext. 3. Joh. Vall, Brevil. IV, 3, bl. 161 d. 
Democrit. ridens, s. 26 : Fortitiido Zenonis, etwas verS.ndert. Dieses ka- 
pitel iibersetKt im Mer desHist., Quint aage, chap. XXXIII, De Zeno, 
bd. I, bl. 201 a. b Nach Diog. Laert. II, 86 hatte Hegesias den bei- 
namen iceKnd^vaxog. c Val. Max. VIII, IX, £xt. 3. Cic. Tnecal. I, 84. 
d Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 39: Euseb. in Cron., (Olymp. 135, Migne, 
Ser. gr., bd. 19, sp. 499 u. 507). Oberaetzt im Mer dea Hiati, Quint aage, 

20* 



308 

Cap. LXXXIL Aristarcus. 
Aristarcus grammaticus claruit tempore Machabeorum *". 

Cap. LXXXnL Pacubius. 

Pacubius, brundusiuus, tragediarum scriptor, nepos Ennii 
poete ex filia, claruit primo Rome, inde postmodum Tarentum 
regressus est et nonagenarius mortuus est^ 

Cap. LXXXIV. Stacius. 

Stacius Cecilius, poeta, contemporaneus Ennii poete, nacione 
gallus, Mediolani obiit*". Huius est hec sentencia, ut ait Agel- 
lius : Inimici pessirai sunt f ronte hilari , corde tristi ^. Hic ^ 
duos libros composuit poeticos, sciL Achilleidem et Thebaidem% 
et claruit Bome. 

Cap. LXXXV. Valerius. 

Valerius Catulus, poeta, veronensis, claruit temporibus Ma- 
chabeorum et Rome bbiit, tricesimum etatis sue annum habens ^ 

Cap. LXXXVL Plotius^ 

Plotius ^ Gallus claruit temporibus Machabeorum qui pri- 

mus Rome rhetoricam latinam docuif^. 

* 

.bi.89» Cap. LXXXVII. * Panecius. 

Panecius philosophus claruit temporibus Scipionis Rome 
cuius et preceptor fuit*". 

* 

1 Burley schreibt hier die werke des Papinius Statius (erstes jahrhun- 
dert n. Chr.) dem Gaecilius Statius (um 200 v. Ghr.) zu. 2 CRLNA 
DGB; Plotinus H. 



chap. LYI, Des poetes : De Ennius, bd. I, bl. 219 a, im anschluss an die 
fassunff GRLND. 

a Vinc. BelL Spec. hist. VI, 75: Euseb. inCron., (Olymp. 155, Migne, 
Ser. gr., bd. 19, sp. 507). b Vinc. BelL a. a. o. : Euseb. in Cron. (Olymp. 
155, a. a. o., sp. 509). c Vinc. BelL a. a. o. VI, 61: Euseb. in Cron., 
(Olymp. 150, a. a. o., sp. 506). d Vinc. Bell. a. a. o. : Gellius (XV, 

IX, 1). e Dieses kapitel bis hierher ubersetzt im Mer des Ilist., Quint 



309 

Gap. LXXXI. Aristarco. 
Aristarco, gramatico, florecio en tienpo de los Macabeos. 

Cap. LXXXII. Pacubio^, brundisiano. 

Pacubio \ brundisiano, escritor de tragedias, nieto de Enio, 
poeta, fijo de su fija, florecio (primero) en Boma. Bespues 
fue en Taranto j murio ende de noventa annos. 

Cap. LXXXIII. Estacio Cecilio. 

Estacio Cecilio , contenporal ^ de Enio , de la nacion fae 
de Francia y murio en Milan. De aqueste fue la sentencia 
syguiente : muy malos enemigos son los alegres de cara y tristes 
de cora^on. Aqueste conpuso ^ dos (libros poeticos) *, es a saber 
(Achilleides y Thebaides)^ y florecio en Rroma. 

Cap. LXXXIV. Valerio Catulo. 

Valerio Catulo, poeta, de Verona, florecio en tienpo de los 
Macabeos y murio en Broma de edad de treynta annos. 

Cap. LXXXV. Plotio Gallo«. 

Plotio Gallo *, el qual florecio en tienpo de los Macabeos, 
fue * el primero que en Broma ensenno la rretorica (latina) ^. •w.eo» 

Cap. LXXXVI. Panecio®. 

Panecio®, filosofo, florecio en Broma en los tienpos de 
Cipion del qual fue preceptor y maestro. 

* 

1 sacupio h. 2 conpannero y contenporal h. 3 oyo h. 4 fijos 
poetas menticos h. 5 archeneydes y athebaides h. 6 galico h. 

7 la nino rretorica h. 8 averio h. 



aage, chap. LV[, De Stace poete, bd. I, bl. 219 a. f Euseb. a. a. o., 
Olymp. 173 u. 180, Migne a. a. o., sp. 615 u. 518. Zu der angabe iiber 
die zeit vgl. Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 102: Ex cronicis. tJbersetzt im 
Mer des Hist , a. a. o., De Valere Gatullus. g Hieron. a. a. o., Olymp. 
173, Migne a. a. o., sp. 515. Cic. fragm. ex epist., ex epist. ad M. Ti- 
tinum. Cbersetzt im Mer des Hist., a. a. o., De Plocius rhetoricien. 
h S. Sdpio, 8. 314, z. 2. 



310 

Huius est hec sentencia: Vitam hominum qui etatem in 
medio rerum agunt ac sibi suisque esse usui volunt ad cavenda 
pericula ex improyisu assidua et prope quotidiana vigilare oportet 
animo prompto semper et intento, more athletarum qui pan- 
cratie vocantur. Nam sicnt illi ad vitandos ^ ictus sunt cauti 
et adfaciendoB ^ sunt parati, ita et animus et mens prudentis yiri 
adTersus vim et petulanciam iniuriarum omni loco atque tem- 
pore prospiciens debet esse erecta, ardua et parata, nunquam 
connivens, nusquam aciem flectens, consilia cogitacionesque 
contra fortune verbera atque insidias inimicorum qnasi brachia 
et manus protendens ne qua in re adversa et repentina incursio 
inparatis et inprotectis nobis oriatur'*. 

Cap. LXXXVm. Titus Livius. 

Titus Livius, historiographus ^ et tragediarum scriptor, ® 
illustris'' Rome claruit ante Julium Cesarem .IK. annis. Fuit 
autem nacione patamius^, id est padnanus, ubi* mortuus est 
anno .UIL Tiberii* Cesaris. Vixit autem annis circiter .LXXX., 
sicut habetur in cronicis Hieronymi et Eusebii Cesariensis **. 
Hic scripsit egregie de bellis romanorum cum Hannibale in 
Ubris centum*. 

•w.89b Cap. LXXXIX. * Possidonius. 

Possidonius philosophus stoicus Panecii discipulus' fuit 
claruitque tempore Scipionis. Hic fuit astrologus magnus, ut 
ait Augustinus in libro de civitate Dei^ 

Cap. XC. Echaton^ 

Echaton, philosophus stoicus, nacione egipcius, Panecii 
discipulus fuit^. 

Huius habentur multa egregia dicta de quibus hec pauca 

excerpta sunt: Desines timere si sperare desierisV Queris quid 

* 

1 GRLNADGB Spec. hist. a. doctr., Aul. Gell.; vitandum, facien- 
dam H. 2 ebenso Spec. bist. u. doctr.; oboriatur Aul. Gell. 3 Wie 
man sieht, waren Titus Livius und Livius Andronicus in den augen Bur- 
leys dieselbe persdnlichkeit. 4 patavius ADGB; parayius CBLN. 5 ubi 
edam ADGB. 6 imperii Tiberii CRLN ; imperii Cesaris ADGB. 7 Cra- 
ton CRLNAirGB. 



.-' > / -J i? , 




'311 ' Ni. C/, .r.^tfv^t:^'' 



>^' / 



Cap. LXXXVn. Tito' Livio. 

Tito^ Livio, ystoriografo, escritor de tragedias muy yllufitre, 
florecio en Rroma en los tienpos de Hanibal, cartagenes, nueve 
annos ante Julio Cesar y fue patavino, es a saber paduano 
donde fue muerto el anno quarto del ynperio de Tiberio Cesar. 
Bivio cerca de ochenta annos, segunt se rrecuenta y escrivieron 
Eusebio y Geronimo en las sus coronicas. Aqueste escrivio 
egregia mente las peleas de los rromanos con Hanibal^en los 
sus libros. 

Cap. LXXXVIIL P o s i d o n i o. 

Posidonio , estoyco , discipulo de Panecio , florecio en los 
tienpos de Cipion y fue grande astrologo, segunt dise sant 
Agostin en el libro de civitate Dei. 

Cap. LXXXIX. (E)caton. 

(E)caton, fllosofo estoyco, de la nacion de Egipto, disci- 
pulo fue de Panecio. 

Del qual se fallan muchas cosas egregia mente dichas, de 
las quales estas pocas que se siguen son tomadas : Dexaras de 
temer * sy dexares de esperar. ^Quieres saber que aya apro- 

1 titulivio h, 2 tomar h. 

• * 

a Vinc. Bell. Spec. hist. YI, 49 : Agellius in libro noct. attiear., (XIII, 
XXVII, 3 fg.); doctr. V, 27. Dieses kapitel ubersetst im Mer des Hist., 
Quint aage, chap. LVII, De Pavecius philosophe, bd. I, bl. 215 b. b Vinc. 
Bell. a. a. o., VI, 116: Eufleb. His temporibus (Ciceronis) . . . Tjtus Li- 
vius historicus . . . clari habentur. c Vinc. Bell. a. a. o. VI, 58: £a- 
seb. ex Cron., (OlTmp. 148, Migne a. a. o., sp. 504) : Eo tempore (Oniae) 
clarus habitus est Tytus Livius, tragediarum scriptor, qui ob ingenii 
meritum a Livio Salinatore, cuius liberos erudiebat, libertate donatus 
eat. d Euseb. a. a. o., Oljmp. 180 u. 199, Migne a. a. o., sp. 517 u. 
538. e' Dieses kapitel ubersetzt im Mer des Hist., Quint aa^e, chap. 
LIV, De Titus Livius hjstorien, bd. I, bl. 215 fg. f Gic. de offic. III, 
II, 8. g Augnst., de civ. dei, V, II u. V, Migne, bd. 41, sp. 142 und 
145. Dieses kapitel ubersetzt im Mer des Hist., Quint aage, chap. LIV, 
De Possidonius astrologien, bd. I, bl. 216 a. h Vinc. Bell. Spec. hist. 
VI, 106: dicitur. Cic. de offic. III, XV, 62. i Vinc. Bell. a. a. o. : epist 
Senece ad Lucillum quinta, (6). 



312 

profecerim, respondeo: amicus miclii esse cepi*. Si vis amari 
ama^. Quesitam fait ab Echatone: an beneficinm dare servus 
domino possit. Bespondit: »Quedam sunt beneficia, quedam 
officia et quedam ministeria. Beneficium est quod alienus dat ; 
alienus autem est qui potest absque reprehensione cessare. 
Officium est filii, uxoris, amici et ceterarum personarum quas 
necessitudo suscitat et opem ferre iubet. Ministerium est servi 
quem condicio sua eo loco posuit ut nichil eorum que prestat 
imputet superiori^c 

Cap. XCI. Marcus. 
Marcus Callidius orator claruit tempore Pompei regis^ 

Cap. XCU. Diodorus. 

Diodorus Siculus , grece historie scriptor, clarus habetur, 
tempore Pompei r^is*« 

•bi.9o* , Cap. XCin. * C u r i o. 

Curio, popularis orator, claruit Bome temporibus Pompei. 
Hic in Affrica pre amissi exercitus pudore mori maluit quam 
de illo loco evadere'. 

Cap. XCIV. Scipio. 

Scipio romanorum consul ab eventu a£fricane victorie dictus 

»• 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VI^ 106 ; Item in sexta, (6). b Vinc Bell. 
a. a. 0. in Spec. hist. : Item in nona, (4) ; doctr. VI, 88. Sentent. falso 
inter Publil. rec. 848 u. 306: Quae est ars parandae amidcie? Si vis 
amari, ama! Martial. £pigr. VI, XI, 10: Ut ameris, amal Mureti In- 
stit. puer. 82 : At nisi ames alios et te quoque nuUus amabit, in Orellis 
Publ. Sjri Sentent., s. 155. Marq. de Santillana, Proverb. I, ama y te veras 
amado, Obras s. 29; auch in der zu dieser stelle gebOrenden Glosa von Pero 
Diaz de Toledo : el proverbio ; Proverb. II : Si querras, seras querido. Boccao- 
cio, Decam. IX, 9. Guicciardini, Detti, bl. 71 a; L*hore, bl. 175 b: Ama chi 
t*ama I (Burton), Anatomy of Melancholy, bd. II, s. 82 : Love others to be 
beloved thyself! Seneca de quatuor virtutibus, bl. 18 a: primo Deum time 
et eum ama, ut ameris ab eo! Zweimal bringt das Mer des Hist. eine 
iiberBetzung dieses kapitels, jedoch nur bis »quesitum fuit«, z. 2, und 
mit tibergehung des zweiten ausspruches, zun&chst unter dem titel : De 
Graton philosophe, Quint aage, chap. LIX, bd. I, bl. 416 a (also in iiber- 
einstimmung mit der in CBLND vorkonmienden lesart des namens dieses 



313 

vechado? Rrespondole que he comen^ado de ser amigo de mi 
mesmo. Sy quieres ser amado ama. Pregmitaron a (E)caton 
sy el siervo podria dar beneficio a su sennor. El rrespondio : 
»Unos son beneficios y otros oficios y otros servicios. Beneficio 
es aquel(lo) que da ^ la persona enagenada, y ageno es aquel 
que puede * cesar syn rreprehension. Oficio es el del fijo o el*w.60b 
de la muger o de las otras personas a las ^ quales la necesidad 
del debdo su(s)cita y despierta a faser bien o dar ayuda a los 
parientes que la ovieren menester. El servicio es el que eP 
siervo fase al qual la su condicion lo puso en tal logar que nin- 
guna cosa de lo que fase por su sennor gelo puede contar a cargo.« 

Cap. XC. Marco. 
Marco Calidio, orador, florescio en tienpo de Ponpeo. 

Cap. XCI. D i o d (o) r u s. 

Diod(o)rus Sycu(lu)8 escritor tue de la griega estoria y 
fae avido por claro en los tienpos de Ponpeo. 

Cap. XCn. C u r i 0. 

Curio, popular orador, florecio en Rroma en tienpo de 
Ponpeo., Aqueste como fuese en Africa con la hueste de los • 
rromanos por verguen^a que la su gente fue desbaratada mas 
quiso morir que escapar bivo de la batalla. 

Cap. XCm. Cipion. 

Cipion, consul de los rromanos, del avenimiento que ovo 

« 
1 68 h. 2 lo8 h. 3 8U h. 

philo8ophen), sodann nnter dem titel: De Hecaton philosophe, chap. 
LVIII, a. a. 0., bl. 220 b mit berufung auf Vincent rhystorial en son 
Vle livre et chapitre CVIe . , . aussi Tulles ou IITe liure de8 offices. c Vinc. 
Bell. Spec. hist. a. a. o., Seneca inlibro de benef., (III, XVIII, 1). d Vinc. 
Bell. Spec. hist. VI, 116: Eusebius, (Chron., Olymp. 181, Migne a. a. o., 
sp. 517). tl^bersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. LXV, Des poetes 
et orateurs, bd. I, bl. 221 a. e Vinc. Bell. a. a. o. : Eusebius, (Chron., 
Olymp. 183, Migne a. a. o., sp. 520). Obersetzt im Mer des Hist. a. a. o. 
f Vinc. Bell. a. a. o.: Ensebius, (Chron., Olymp. 182, Migne a. a. o., sp. 
519). Mit Tollem namen 0. ScriboniuR Curio. tTbersetzt im Mer des Hist, 
a. a. 0. 



314 

est affricanus qui Affricam sua probitate devicit. Hic multo 
tempore Panecii * philosophi auditor fuit ', de quo victoriarum 
magnarum miri et laudabiles actus leguntur in historiis ro- 
manorum, sed quia philosophus magnus erat, ideo qitedam pm- 
dentissima eius dicta et acta commendabilia hic interserenda 
sunt. Hic optimis moribus adeo omatus eztitit ut pius in 
patrem ^, liberalis in sorores, bonus in suos et iustus in omnes 
fuiase legatur **. Narrat enim Valerius Mazimus * de eo quod 
post yictoriam in Hispania habitam ubi a romanis procui extitit, 
dum esset annorum .XXHH.^, princeps romani exercitus directus 
est in Affricam ubi, Garthagine capta et victoria maxima (a) 
romanis ^ obtenta, inter ceteros captivos in sua(m) pote8tate(m) 
. redactos quos in Garthagine clausos habebat puellam nobilem 
et decoram vidit, nobiliori ^ illius civitatis iuveni desponsatam, 
qui, accersitis parentibus eius et sponso, inviolatam tradidit, 
aurum quoque pro redempcione puelle oblatum summe dotis 
bi.90beius ''' adiecit, qua continentia et magnificencia universa gens 
victa, que forte alias cessura hon fuisset, ^ romani imperio po- 
puli cessit ® ". Narrat eciam idem Valerius libro tercio ® quod 
cum Scipio accusaretur de pecunia apud senatum, respondit: 
»Gum totam Affricam potestati vestre subiecerim nichil ex ea 
• quod meum diceretur preter cognomen retuli^.« Fuit enim 
dictus Scipio Affricanus quia Affricam devicit. Item addidit: 
»Non me thesauri affricani, nec fratrem meum asiani avaros 
reddiderunt. Nam uterque nostrum magis invidia quam pecunia 
locuples est*.« Dum *® semel Bome apud senatum, ut ait 

1 Panaetias war der freund des P. Sdpio Aemilianus Africanus 
minor, von welcbem in diesem kapitel weiterhin gesprocben wird, nicht 
aber des Africanus maior» von dem zun&chst die jrede ist. Auf den 
ersterenbeziehtsichs 814, z.26 bis s. 316, z. 14 u. s. 316, z. I6bis s. 318, z. 9. 
auf den letzteren das ubrige. 2 matrem Spec. bist., Gic. 8 »libro .111. cap. 
VI« folgt hier in CRLNADGB. 4 CRLNADGB Spec. doctr., J. de Cessolis, 
Val. Max.; XX Vll H Spec. hist. 5 de affricanis CRLNADGB. 6 nobili 
CRLNADG Job. Vall., Dial. Creat. ; nobilissimo B Val. Max , Spec. bist. 
u. doctr. 7 CRLNADGB; fuerat H. 8 accessit CRLN. 9 »cap. 
Vl< folgt hier in CRLNADGB. 10 quum Val. Max., Spec. hist. u. doctr. 

* 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 48: Tullius in libro primo de offic, 
(XXVI, 90). b Vinc. Bell. a. a. o. VI, 47 : TuUias in Lelio, (de amic. 



815 

en la yitoria de Africa fae Uamado Africano porque con la su 

bondad vencio la gente de Africa. Este fue muclio tienpo oydor 

y discipulo de Panecio, filosofo, del qual maravillosos actos se 

disen en las estorias de los rromanos, asy de la virtud suya 

como de las sus grandes vitorias, pero porque fue filosofo y 

discupulo de Panecio ^ enxerimos en este libro muy prudentes 

dichos y comendables fechps suyos. Aqueste en tanto grado 

fue ornado de buenas costunbres que se lee aver seydo pia- 

doso contra su madre y liberal contra sus hermanas y bueno 

contra los stiyos y justo contra todos. Cuenta del Valerio que 

despues de la vitoria avida en * Espanna , que , como Cipion • bi. ei 

fuese de veynte y quatro* annos, que fue por principe del pueblo 

rromano en Africa adonde tomo a Cartago y ovo grant vitoria 

de los africanos. Y entre los otros ca(p)tivos que vinieron a su 

poderio, los quales tenia encerrados en la cibdat de Cartago, 

tenia una mo^a noble y fermosa la qual era desposada con un 

mancebo generoso de aquella cibdad, la qual Cipion dio a sus 

parientes y a su esposo guardada y syn corronpimiento, y torno 

del oro que le avian dado por rredencion de la mo^a a vueltas 

de grant dote que le dio para su casamiento, por la qual con- 

tinencia y magnificencia de Cipion toda la gente de aquella 

tierra que por ventura en otra manera se detoviera y rrebelara, 

toda se dio al pueblo rromano. Cuenta asy mesmo Valerio en 

el libro tercero ^ que, como Cipion fuese acusado aute el senado 

que avia avido grandes averes, el rrespondio : »Como yo sojud- 

gase toda Africa a vuestro poderio, de todo ello non me quedo 

synon el rrenonbre solo.« Iten dixo mas: »Los (tesoros) afri- 

canos a mi, nin (losasianos) a mi hermano, non nos fisieron 

avarientos, antes cada uno de nos mas es rrico de ynbidia, que 

non de dinero.« Dise esemesmo Valerio en el libro sesto que, 

« 
1 flosipo h. 2 siete h. 8 quarto h. 

* 

III, 11). c Vinc. Bell. a. a.o.; doctr. V, 100: Val.(Max.), IV, (III, 1). 

J. de Cessolis, bl. IX b : Val. Joh Vall., Brevil., IIL 1. bl. 158 b: Val. 

libro IV. Dial. Creatur., cap. CXXI: de homine et muliere : Val. IV, HI. 

El Marqaes de Santill., Glosas 4 los Proverb. , Obras, s. 75: Valerio. 

Kirchhof, Wendunmutfa, 1,24 mit parallelen. Larousse, Fleurs histor., 

s. 151 : Continence de Scipion. d Bromyard, Judices, J IX, Art. IFI, XIII. 

e Val. Max. III, VII, 1. J. de Cessolis, de lado scach., bl. XXXII a. 



316 

Valerius Hbro .VI.*, duo contenderent ' quis eorum ^ in Hispa- 
niam mitteretur ^, quorum uterque mitti procurabat, omnium 
consulum sentencia fuit ut ille mitteretur in quem sentencia 
Scipionis inclinaretur ^. Qui ait: >Neutrum ex hiis mitti michi 
placet quoniam alter nichil habet et alfceri nichil satis est.€ 
Eque enim malam licentis imperii magistram iudicavit inopiam 
et avariciam. Sicque neuter eorum missus est *. Dicebat Scipio : 
nichil esse difficilius quam amiciciam usque ad extremum vite 
diem permanere^. Interdum enim dimittitur ® contencione lu- 
xurie vel alicuius commodi ^ quod idem adipisci titerque ami- 
corum non potest .'. ' Pestem quoque maiorem nuUam esse di- 
cebat in plerisque amiciciis quam glorie cupiditatem ex qua ob 
*bi.9i»eertamen honoris et glorie inimicicias maximas sepe * inter 
amicissimos extitisse videmus ^. Idem eciam de se ipse solitus 
erat dicere: nunquam se minus ociosum esse quam cum esset 

ociosus, nec minus solum quam cum esset solus® "^. Dicebat eciam 

• 

1 »cap. quartoc folgt hier in CRLNADGB. 2 contenderunt ADGB. 
3 uter Val. Max. ; ut adversus Variatum in Hispaniam mitterentur C 
RLN und wahrscheinlich auch Spec. hist. und doctr., vorausgesetzt dem 
»mitteretur« ihrer im ilbrigen mit CRLN (ibereinstimmenden stelle habe 
der drucker den strich uber dem e beizugeben vergessen. 4 ADB 
lassen alles zwischen diesem und dem folgenden »mitteretur< liegende 
aus. G hatte wahrscheinlich einen diesen texten ahnlichen vor sich, sah 
die sinnlosigkeit der stelle ein und setzte daher »conclu8um est« nach 
>mitteretur«. 5 ebenso Val. Max. , Spec. hist. u. doctr.; declinaret 

CRLNADGB. 6 ebenso Spec. hist.; dirimitur Spec. doctr.; dirimi ta- 
men interdum Cic. 7 alicuius profectus vel commodi H ; luzurie vel 
alterius commodi CRLNADGB Spec. hist. u. jdoctr.; vel uxoriae con- 
ditionis vel commodi alicuius Cic. 8 Von s. 314, z. 26 an bis hierher 
folgen sich die beigebrachten stellen wie im Spec. hist. , ohne dass es 
mQglich ist, zu bestimmen, ob Burley die originalquellen ansah oder nicht. 

Joh. Vall., Brevil. IIl, 1, bl. 158 c: Val. IV. DiaL Creatur., cap. CIX: 
de damula et lupo: VaL III, geht nur bis »devicit«. 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 48; doctr. VIII, 15: Val. (Max.), VI, 
(IV, 2) Dialog. Creat. LXXXII, de grife tyranno: Val. VL J. de Ces- 
solis, bl. XV b: VaL Bromyard, Ministratio, M VIII, Art. II, IX. b (La- 
tini), Fiore, Scipio Africano, s. 19. Hondorff, bl. 297 b. c Vinc. Bell. 
Spec. hist. a. a. o.; doctr. VI, 89: Tullius in libro de amic, (X). J. de 
Cessolis, bL XXI b. d Vinc. Bell. a. a. o. im Spec. hist. u. doctr. : 

Tullius in libro deamic., (X). e Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o.; VII, 
11; doctr. VI, 41: Tullius in terciolibro de offic, (1, 1). Erasm., lib. V, 



317 

« 

como una ves en Broma dos onbres contendiesen ante el senado, 
sobre qual dellos seria enbiado en Espanna contra un principe 
que se llamava Variato el qual estava rrebelde contra los rro- 
manos, la sentencia del senado fue que aquel fuese enbiado 
en el qual la sentencia de Gipion fuese ynclinada, el qual dixo 
que^ le plasia que ninguno de aquellos fuese enbiado por quanto 
el uno dellos non tenia cosa ninguna, al^ otro ninguna cosa le 
era asas. Y asy se demostro la mengua y avaricia de aquestos 
en tal manera que ninguno fue enbiado dellos. Desia Cipion 
que non avia cosa mas dificil que conservar el amistad fasta 
el postrimero dia de la vida, ca algunas veses se quiebra el 
amistad por contencion de luxuria o por otro * movimiento de*bi.eib 
algunas cosas que el uno y el otro quieren ganar. E non ay 
pestilencia alguna que mayor sea en las mas de las amistades 
que la cobdicia de la gloria y de la onrra de las quales suele 
nascer tal debate que solemos ver entre los muy grandes amigos 
nascer en esta causa grandes enemistades. Iten desia de sy 

mesmo que nunca estava menos solo que quando solo estava. 

• 
1 >nonc hier eingeschoben in h. 2 el h. 

* 
Scipio major, 1. Joh. Vall., Comp. VI, 14, bl. 139 d: Ambros. lll, de 
offic (mimaterior.) post princip., (I, 2, Migne, bd. 16, 1845, sp. 145 C). 
(Latini), Fiore, Scipio Africano, s. 84. El Marques deSantill., Prover- 
bios, Obras, s. 27. Democrit. ridens, Vita solitaria, s. 110, bringt nach 
anfuhrung dieses satzes noch ein anderes, hierher geh^rendes, aber 
8. 290, anm. a, schon mitgetheiltes wort. Bent, Short Sayings, s. 476. 
Das Mer des Hist. sagt, bd. I, bl. 216 a, chap. LIV, bei aufzahlung der 
Scipione: Quant cestuy Scipion fut interrogue, quelle chose il faisoit 
lors qu*il estoit seul , respondit que jamais n^estoit mgins seul que a 
Theure qu'il se trouvoit seul, et que jamais n^estoit moins oysif que a 
rheure qu*il ne faisoit riens. Lesquelles parolles sont subtilles, car jacoit 
ce que rhomme prudent et sage soit aucunesfois separe corporellement 
de la multitude des hommes, toutesfois il n'en est pas eslongne en pen- 
see : car tousjours a avec soy cogitations honestes qui le acompaignent. 
£n oultre suppose que Thomme cesse et se desiste des operations exte- 
rieures, toutesfois la raison et Tentendement ne sont jamais en oysivete, 
mais touq'ours labeurent et excercent leurs offices: car Thomme sage 
et bien instruict trouve en tout temps aucune chose pour le occuper. 
S*il est jour, son oeil peult lyre, sa langue enseigner et sa main escripre. 
S*il est nuyct, son ame qui est en liberte entre en contemplacion et 
specule les choses intelligibles, tesmoing Huguition. Boc. de Oro, s. 401| 



318 

quod, ut milites equos propter crebras contenciones preliorum 
ferocitate exultantes domitoribus tradere solent ut hiis fiacilius 
possint ^ uti, sic homines secundis rebus effrenatos sibique pre- 
fidentes tanquam in girum racionis et doctrine duci oportet ut 
perspiciant rerum humanarum imbecillitatem varietatemque 
fortune*. Idem solebat conqueri quod in rebus omnibus ho- 
mines diligenciores essent, ut quisque faciliter posset dicere quot 
capras vel oves haberet, quot vero amicos haberet utique ' di- 
cere non posset^. 

Cap. XCV. Tullius Marcus. 

Tullius Marcus, cognomento et Gicero^, romanus, vir no- 
bilissimus inter consules romanorum, Julii Cesaris tempore cla* 
ruit, qui ^ philosophus maximus et studiosissimus fuit yalde. 
Hic, uxore repudiata, rogatus fuit ab Hyrcio principe ut soro- 
rem eius duceret in uxorem ^. Qui non acquievit , dicens se 
non posse uxori et philosophie pariter operam dare''. 

Scripsit autem Tullius egregios libros plurimos sub titulis 
inf rascriptis : de officiis libr. .HL, de amicicia libr. unum, de 
senectute libr. unum, de oratore libr. .ni., de paradoxis libr. 
unum, philippicarum libr. unum, rethoricorum libr. .IHL^, 
bi.eib'*' tusculanarum questionum libr. quinque, oracionum libr. .XII., 
invectivarum libr. sex, de legibus libr. tres, de fine boni et 
mali libr. quinque, de natura deorum libr. .UL, de divinacione 
libr. .H., de fato libr. unum, de creacione mundi libr. unum, 



1 Cic, Spec. doctr.; possent flCRLNADGB Spec. hist. 2 so Cic; 
presidentes Spec. hist. u. doctr. 3 »utique« ausgelassen in CRLNADGB. 
Spec hiat. u. doctr., Cic 4 cognomento Marcus et Cicero CRLNAD 
GB. 5 »qui< bis »valde« nicht in CRLNADGB. 6 »in uxorem* 

nicht in Spec. hist. u. doctr., Hieron. 7 CRLNADGB; .1. H. 



z. 6 bis 8: El sabio, quando esta solo, ha grand solas consigo mesmo 
tan bien de noche commo de dia. Ruckert, Weisheit des Brahm., s. 554, 
nr. 42. Vgl. ein wort des Antisthenes in Diog. Laert. VI, 6; Paley, 
bd. II, s. 8. firasm., lib. VII, Antisthen. 24. Bent a. a. o., s. 320: La- 
. cordaire: Nothing is achieved without solitade. 

a Vinc. BelL Spec. hist. a. a. o.; doctr. VI, 125: Tull. in lib. I de 
offic, (XXVI, 90). b Vinc Bell. Spec Wst. VI, 47; doctr. VII, 14: 



81d 

Desia asy mesmo que asy como los cavalleros suelen dar sud 
cavallos a los domadores para que los tiren la su ferocidad y 
aparten dellos la su bravesa para que sean fechos mas mansos 
para poder dellos mejor usar, que bien asy se deve faser de los 
onbres que son fecbos fieros y bravos con las bien aventuran^as, 
a los quales se deven dar tales presidentes ^ que los trayan por 
el giro de la rrason y de la dotrina para que acaten la fla- 
quesa de las cosas umanas y la variedad de la fortuna. Iten 
acostunbrava desir que en todas las cosas solian ^ los onbres 
ser mas diligentes pues que los que tienen cabras y ovejas 
suelen saber el numero de quantas tienen, y non saben el nu- 
mero de sus amigos. 

Cap. XCIV. TuIIio. 

TuIIio, Marco Cicero, rromano, may noble fue entre los 
consules de los rromanos y florecio en tienpo de Julio Cesar, 
el qual fue muy grant filosofo y muy estudioso. Aqueste rre- 
pudio de sy la muger y fue rrogado del principe Hircio ^ que 
tomase a su hermana por muger, pero, el non quiso disiendo 
que non podia junta mente dar obra a la muger y a la filosofia. 

Escrivio TuIIio muchos libros egregios so los titulos ynfra 

escritos : De oficios tres. De amicicia uno. De senetute uno. 

De oratore tres. De paradoxas uno. La rretorica vieja. Las 

filipicas uno. La rretorica nueva quatro. Las tosculanas 

quistiones * cinco. De las oraciones * dose. De las inve(c)tivas •w.esi 

seys. De leyes tres. De la fin del bien y del malo cinco. 

De la natura de los dioses tres. De adevinacion dos. Del fado 

uno. De la creacion del mundo uno. Los dialogos a Hor- 

• 

1 Obgleich dies «presidentesc wabrscheinlich nur auf einer falschen 
lesart von »prefidentes« beruht, habe ich das wort doch nicht streichen 
wollen, da es den satz nicht sinnlos macht. 2 devian h. 3 ciro h. 
4 grataciones h. 



Tull.in Lelio, (dean\^c., XVII, 62). (Latini) Fiore, Scipio Africano, s. 19. 
Xhnlicb Sokrates s. Diog. Laert. II, 30. b Vinc. Bell. Spec. hist. VII, 
6 : (doctr. Vll, 6) Hieron. c. Jovin., libro I, (cap. 48, Migne, bd. 23, sp. 
278 C). Vgl. Theophrast, s. 286, z. 10; Thales, s. 6, z. 16; Crates, s. 84, 
z. 18. 



320 

de iusticia et iure naturali libr. unum \ de particione oracionis 

libr. unum, dialogorum ad Hortensium libr. unum, de acha- 

demicis libr. unum*, de republica libr. sex, de agricultura 

libr. .1., topicorum libr. unum, venerearum, [id est :] ' gestorum 

contra Venerem libr. .1., invecticarum contra Salustium libr. .1., 

invectiyarum contra Catilinam,, et sunt oraciones, .111., de con- 

siliis libr. 11. , de rebus militaribus libr. .1., item de sinonimis, 

de gloria humana, de consolacione, de laude Cathonis, de re- 

sponsis aruspicum, de pronosticis libr. unum; item scripsit 

epistolas multas. 

Item de dictis TuUii hec pauca moralia ad erudicionem 

legencium hic inserta sunt. Ex libro de officiis excerpta*: 

Omnis virtus ^ in activis ^ consistit, a qua tamen sepe fit inter- 

missio, multique dantur ad studia redditas^. Scire debemus 

quecunque in terra ^ gignuntur ^ ad usum hominum creari, 

homines autem hominum causa fuisse generatos ut ipsi inter 

se, alii aliis, prodesse possint. In hoc autem debent naturam 

ducem sequi et communes utilitates ferre ® debent in medium''. 

Quare suscipienda sunt bella ut sine^ iniuria viyatur in pace^. 

Itaque paci que nichil habitura sit insidiarum semper est con- 

bi.9s» sulendum*. * Tocius iniusticie nuUa dampnabilior quam eomm 

qui, ut maxime fallant, id agunt ut boni esse videantur^ Li- 

beralitate et beneficencia nichil est nature hominis accomodacius, 

sed hec debet habere multas cauciones, videndum est enim primo 

ne obsit quod datur beneficium vel illi cui datur yel alii ; sunt 

enim multi cupidi splendoris et glorie, qui ab aliis capiunt 

quod aliis largiantur, et sic aliis nocent ut in alios liberales 

existant. Nos autem ea liberalitate utamur que amicis prosit 

et nemini noceat; demum ne major sit liberalitas quam facultas 

* 
1 Dies werk folgt in GRLNADG erst nach dem »De agricultara«, 
z. 3. 2 ADGB; .1. HCRLN. 3 »primo« statt »excerpta« CRLNADGB. 
4 virtutis omnis laus Spec. hist., Cic. 5 accione CRLNADGB Spec. 
hist., Cic 6 terris CRLNADGB Spec. hist. u. doctr., Cic. 7 ebenso 
Spec. hist. u. doctr.; gignantur Cic 8 CRLNADGB; ferri H; af- 

ferre Cic, Spec. hist. u. doctr. 9 ebenso Cic, Spec hist. u. doctr.; 

post sine CRLNADGB. 

« 

a Mit ausnahme des »Liber de justicia et jure naturali« fQhrt auch 
yincenz von Beauvais, Spec. hist. VII, VI, alle bis hierher angegebenen 



321 

tensio uno. De rrepublica seys. De agricultura. De justicia 
7 derecho natural. De los topicos. Las verrinas uno [i. e.] de los 
feehos contra Verro. Ynvectivas^ contra Salustio *. Ynvecti- 
vas ^ contra Catilina ^ que son quatro oraciones. De consejo 
dos. De oraciones. De las cosas militares. De las synonymas. 
De la gloria umana. De consolacion. De alaban^as de Gaton. 
De las rrespuestas de los adevinos. De las pronosticas. Iten 
escrivio muchas epistolajs. 

E de los dichos de Tullio son tomadas estas pocas cosas 
morales que se siguen para ensennamiento de los leyentes y 
primera mente del libro de los oficios : Toda alaban^a de vir- 
tud en el fecho cousiste, de la qual algunas veses se fase inter- 
mision. Saber devemos que las cosas que en la tierra se en- 
gendran, para el uso de los onbres son criados y los onbres 
por causa de los onbres fueron nascidos porque ellos entre sy 
unos a otros podiesen aprovechar. E en aquesto devemos seguir 
a la natura por guiadora y traer los comunes provechos en 
medio de todos. Por eso son de faser las batallas porque se 
pueda bevir en pas syn ynjuria. De todas las ynjusticias non 
ay alguna mas capital que la de aquellos que, como quiera que 
fasen muy grandes engannos, fasen tales cosas que paresca que 
son buenos. Non ay ninguna cosa mas provechosa a la natu- 
ralesa del onbre que la liberalidad y la beneficencia, pero aquesta 
deve aver muchas cautelas, ca es de ver que el beneficio que 
se fase non enbargue a aquel a quien se da o a otro, ca son 
muchos (avidos) de onor y de gloria que tiran* de unos por 
tener que dar a otros * en tal manera que enpecen a los unos «bi.esb 
por mostrarse liberales en los otros, pero nosotros asy devemos 
usar de la liberalidad que aprovechemos a los amigos y a nin- 

1 ynvegetivas h. 2 salustrio h. 3 catherina h. 4 tirar h. 

bticher auf und zwar in derselben reihenfolge, nur dass das dritt- und 
zweitletzte ihre stellen wechseln. b Vinc Bell. Spec hist. VII, 7: 

Tull. libro I de offic, (VI, 19). c Vinc. Bell. a. a. o., Spec doctr. VI, 95 : 
Tnll. de offic. 1, (VII, 22). d Vinc Bell. Spec. hist. a. a. o.j doctr. 
V, 44 : Tull. de offic I, (XI, 34). Albertanus, liber de consol. et consil., 
cap. XLIX, 8. 109, z. 17: Tull. e Vinc Bell. a. a. o.*in Spec hist. 

u. doctr. : Tull. de offic I, (XI, 35). f Vinc Bell. Spec hist, a. a. o. : 
Tull. de offic I, (Xm, 41). 

Bariey 21 



322 

et tandem ^ pro dignitate tribuatur unicuique ^, quod est fun- 
damentum iusticie. Nichil enim liberale quod non sit iustum *. 
Spectandi eciam sunt mores eius in quem beneficium confera- 
tur' et animus eius circa nos et communitas et societas vite 
et ad nostras utilitates beneficia prius coUata^. Omnium so- 
cietatum nuUa est prestancior, nulla firmior quam cum boni 
viri similes moribus familiaritate coniuncti sunf. Nichil enim 
amabilius, nichil copulacius quam morum similitudo bonorum ; 
in quibus enim eadem studia, eedem voluntates, in hiis fit ut 
alter in ^ altero delectetur ut in ^ se ipso ; et sic xmus fit ex 
pluribus *. Nichil laudabilius, nichil maius claroque viro dignius 
placabilitate et clemencia que tamen ita probanda est ut adhi- 
beatur reipublice causa severitas sine qua ciyitas non potest ad- 

bi. 9s b ministrari. * Omnis enim animadversio et castigacio debet yacare 
a contumelia nec ad eius qui punit aut castigat aliquem, sed 
ad reipublice utilitatem referri. Cavendum est eciam ne maior 
sit pena quam culpa, et ideo prohibenda est ira^ in puniendo 
maxime, nimquam enim iratus qui ad puniendum accedit medio- 
critatem illam tenebit que inter parum est et nimium. Qui 
ergo reipublice presunt legibus * similes sint que ad puniendum 
non iracundia, sed equitate ducuntur*^'. Luzuria, cum omni 
etati turpis sit, senibus maxime fedissima est^. Tanta est 
iusticie yis ut nec illi qui maleficio aut scelere pascuntur sine 
ulla eius particula yivere possint, nam et principes latronum, 
nisi equaliter predam disperciantur ^, aut interficientur a sociis 
aut relinquentur^. Male se habet res dum^ quod yirtute effici 
debet, illud® pecunia comparatur^ Hominem cum alterius in- 
conmiodo suum agere conmnodum magis est contra naturam 
quam mors. Sicut enim, si unumquodque corporis membrum 
hunc haberet sensum ut posset putare se yalere si proximi 
membri yalitudinem detraxisset*®, debilitari ac interire totum 
corpus necesse esset ^^, sic, unusquisque nostrum si ad se rapiat 
commoda aliorum detrahatque cui possit emolumenti sui gra- 
ciam, societas hominum et communitas eyertatur necesse est\ 
Errat qui yicium ullum corporis aut fortune yiciis auimi grayius 
existimat™. Quid interest utrum ex homine quis in beluam 

•bi.98»se cony^tat aut^* * sub hominis figura immanitatem belue 
gerat°? Illa promissa seryanda non sunt que eis ipsis utilia 



323 

t 

gunos non dannemos. Non ay cosa alguna liberal que non sea 
justa. La luxuria como en toda la hedad del onbre sea susia, 
pero en los yiejos es muy mas torpe y fedionda^ 

* 

1 fidionda h. 



1 ebenso Spec. hist. ; et tandem ut Spec. doctr.; tum ut Gic. ; ne 
tandem in prodigalitatem yertatnr, sed unicuique pro dignitate, quod 
8uum est, tribuat, fundamentum enim iusticie est ORNL ADGB. 2 cuique 
Gic, Spec. hist. u. doctr. 3 ebenso Spec. hist. u. doctr. ; »oonferetur< 
und »conferturc Cic. 4 »in< nicht in CBLNADGB Spec. doctr., Gic, 
alter altero delectetur, ut in se ipso Spec. hist. 5 GBLNADGB Spec. 
hist. u. doctr., Gic; legi . . . ducitur H. 6 princeps . . . dispertiat 
Cic, Spec hist. u. dectr.; dividat GRLNADGB. 7 cum Spec doctr., 
Cic 8 id pecnnia temptatur Spec doctr., Cic 9 ebenso Spec hist.; 
ad se traduxiaaet Cic 10 ebenso Gic, Spec. hist. ; est CRLN. 1 1 an 
Spec hist., Cic 

* 

a Vinc BelL Spec hiat. a. a. o.; doctr. V, 48: TulL de offic I, 
(XIV, 42 fg.). b Vinc BelL a. a. o. im Spec hist. u. doctr. : TuU. 
de offic I, (XIV, 45). c Vinc BelL Spec hist. a. a. o. ; doctr. VI, 38 : 
TulL de offic I, (XVII, 55). d Vinc BelL a. a. o. im Spec. hist. u. 
doctr.: TulL de offic I, (XVII, 56). Joh. ValL, Gomm. II, VII, 2, bl. 
55 a: TulL de offic I, XVIL VgL Gic de amic XXV, 92. Pythagoras, 
8. 72, z. 8 fg. nnd Aristoteles, s. 242, z. 8 fg. e Vgl. Socrates, s. 118, 
z. 19 fg. ; > Arcb jtas, s. 92, z. 20 fg.; Plato, s. 222, z. 5 fg.; Socrates, s. 
132, z. 7 fg. ; dagegen Plutarch, bL 104 d. f Vinc. Bell. Spec hist. 
VII, 8; doctr. VI, 2 fg. : Tull. de offic I, (XXV, 88 fg.). Bis ^clemendac 
in Albertahus, liber de consolat. et consil. L, s. 123, z. 10 fgg.: TulL 
Von »piohibenda< bis »nimiumc , s. 322, z. 17 bis 19, in Joh. de 
Hoveden, Specnl. laicor., de ira, bl. 88 d : Tull. lib. I de offic g Vinc 
Bell. Spec hist. VII, 9; doctr. V, 160; VI, 14: Tull. de offic l, (XXXIV, 
123 fg.). (Latini), Fiore, Tuilio, s. 26. h Vinc Bell. Spec. hist. VII, 
10; doctr. V, 30: TulL de offic II, (XI, 40). Joh. ValL, Gomm. I, I, 
4, bl. 4ct Tull. de offic (Latini), Piore, Tullio, s. 28. Fiore di Vir- 
tti, s. 154: uno Savio. Pero Diaz de Toledo, Glosa XXXIV: Ca se- 
gund dize sant Agustin en el libro de la dbdad de Dios: De tanta 
ezcellencia es la virtud de la justicia, que aun los malos no pueden 
bevir sin ella, quanto mas la comunidad de los buenos. i Vinc Bell. 
Spec doctr. V, 148: TulL de offic II, (VI, 22). k Vgl. Plato, s. 226, 
z. 30 fg. 1 Vinc Bell. Spec hist. VII, 11 : TulL de offic III, (V, 21, 
22). m a. a. o.: TulL de offic III, (VI, 26). n a. a. o. VII, 12; 
TulL de offic. III, (XX, 82). 

21» 



324 

non s«nt quibns illa promittis-. 

Idem in libro de amicicia: Nulla ezcusacio est si amici 

causa peccaveris, nam cum conciliatrix amicicie virtutis opinio 

fuerit diflficile est amiciciam manere si a yirtute defeceris. Quod 

si rectum statuerimus vel concedere amicis quicquid velint vel 

impetrare ab eis quicquid velimus perfecte quidem sapiencie^ 

sumus^ si nichil habeat res vicii^. Hec ergo lex in amicicia 

sancciatur ut nec rogemus ' res turpes nec rogati^ faciamus. 

Turpis enim excusacio est et minime accipienda ' si quis contra 

rempublicam amici causa fecisse se fateatur". Precipiendum 

ergo bonis est ut, si in pravorum amicicias ignari aliquo casu 

inciderint, ne existiment se ita alligatos ut ab amicis in rem- 

publicam peccjEintibus discedere non possint *. [Improbis autem 

poena statuenda est ^.] Nec minor statuenda est pena hiis qui 

alterum secuti [erunt quam iis qui ipsi] * fuerint impietatis 

duces ^ \ Non michi miDoris cure est qualis respublica post 

mortem meam futura sit quam qualis sit hodie*. Hec igitur 

prima lex amicicie sancciatur ut ab amicis honesta petamus^ 

et amicorum causa honesta faciamus ', consilium vero libere dare 

gaudeamus, plurimumque in amicicia amicorum bene suadencium 

valeat autoritas^. Sciendum est nuUam in amicis esse maiorem 

bi.08bpestem quam adulacionem que est vicium * hominum levium 

et fallacium, ad voluptatem omnia loquencium, non ad verita- 

tem^ NuUa hec est amicicia cum alter verum non vult audire, 

ad menciendmn alter paratus est^\ 

Idem in libro de senectute: Tantum cibi et potus adhi- 

bendum est ut vires reficiantur, non opprimantur^ Avaricia 

senilis quid sibi velit non intelligo. Quid enim absurdius esse 

potest quam quo minus restat vie eo plus viatici querere''? 

Frustra sperat adolescens vel promittit • se diu victurum °. 

Quid enim stulcius quam incerta pro certis habere°? cum^® 

enim illa etas multo plures quam senectus habeat casus mortis; 

facUius enim adolescentes in morbos incidunt, gravius egrotant, 

tristius curantur^. Mors eciam contingit adolescentibus , ad- 

» 

1 ebenfio Spec. hist. u. doctr. ; sapientes CBLNADGB; perfecta qui- 

dem sapiencia Cic. 2 ebenso Spec. hist. u. doctr.; simus Cic. B CB 

LNAD6B Cic, Spec. hist. u. doctr.; rogitemus, rogitatii acceptanda H. 

4 discedant Spec. hist. u. doctr. 5 Cic. 6 Cic.; fuerint Spec. hist. 



325 

Asy mesmo en el libro de amicicia dise que non devemos 
rrogar a los amigos cosas feas nin faserlas sy nos las rrogaren. 

Asy mesmo dise en el libro de sene(c)tud : iQue cosa pnede 
ser mas absurda que buscar mucha vianda quando poco queda 
por andar del camino? Y diselo por viejos avarientos. 

n. doctr.i fast ebenso wie Gic. 7 Cic, Spec. hist.u. doctr.; ducem H 
CRLNADGB. 8 In CRLNADGB folgt noch »Omnia brevia tollera- 

bilia esse debent, etiamsi magna 8int.« Auch im Spec. hist. fiodet sich 
dieser satz, folgt aber nicht unmittelbar auf den ihm hier vorhergeh- 
enden. 9 ebehso Spec hist. u. doctr. ; »vel promittit* nicht in Cic 
10 quoniam . . . habet CRLNADQB 8pec. hist. u. doctr. ; Quin etiam . . . 

habet Cio. 

. ♦ 

a Vinc BelL Spec hist. VII, 12: Tull. de ofBc III, (XXV, 94). 
(Latini), Fiore, Tullio, 8.31. b Vinc BelL Spec hist. VII, 13; doctr. 

VI, 85 : (TulL, in libro de amic (XI, 37 fg.). c Vinc BeU. a. a. o. im 
Spec hist. u. doctr. : (TulL) de amic (XII, 40). d Vinc BelL Spec 
hist. a. a. o. ; doctr. VL 93 : (TulL) de amic (XII, 42). e Vinc Bell. 
Spec hist. a. a. o.: (TulL) de amic. (XII, 43). (Latini), Fiore, Tullio, 
8. 32 fg. f Plutarchi Reg. et Imper. Apophth., Pericles, III, Opera 
moraL, bd. I, 8.223. Erasm., V Pericles, 19: Amico roganti, ut pro se 
falsum diceret testimonium, ad cui adiunctum erat jusjurandum, hoc est, 
perjurium, respondit, se quidem amicum esse, sed usque ad aram. Bent, 
Short Sayings, s. 435. Democrit. ridens, s. 67 : Quae ab amicis petenda ? 
Publios Rutilins: Amicus usque ad aras, a quo honesta tantum petenda. 
Plutarch a. a. o., Themistocles, IX, s. 222. g (Latini), Fiore, Tullio, 
8. 32. (Corsini), Rosaio, cap. XLI, Honesta amicitia, Tullio, s. 56. h Vinc 
Bell. Spec hist. a. a. o.; doctr. VI, 85: (Cic) de amic (XIII, 44). J.de 
Cessolis, bl. XLa. i Vinc Bell. Spec hist. VII, 15; doctr. VI, 89: 
(Cic) de amic. (XXV, 91). Albertanus, lib. de consolat. et consiL , cap. 
XIX, 8. 46: TulL, etwas verandert. k Vinc Bell. a. a. o. im Spec 
hist. u. doctr. : (Cic) de amic (XXVI, 98). 1 Vinc Bell. Spec hist. 

VII, 16: (Cic) in libro de senect. (XI, 36). m Vinc Bell. a. a. o. VII, . 
17: (Cic) de sen. (XVIII, 65 fg.). (Latini), Fiore, TuUio, s. 86. PubL 
Syr. 65 : Avidum esse oportet neminem, minime senem. PubliL Syr. 35. 
Lib. de morib., s. 137, nr. 18: Monstro similis est avaritia senilis. Quid 
enim stultius est, quam via deficiente viaticum augere? Pseudosen. de 
morib. 18. Sentent. falso u. s. w., Friedr. 197; Weliflin 209. n Cato 
lib. IV, D. 37: * 

Tempora longa tibi noli promittere vite! 

Quocumque incedis, sequitur mors, corporis umbra. 
o Vinc Bell. Spec hist. VII, 17; doctr. VI, 13 u. 100: (Cic), de senect., 
(XIX,* 68). p Vinc BelL a. a. o. im Spec hist. u. doctr. : (CSc) de 
senect. (XIX, 67). (Latini), Fiore, Tullio, s. 2% 



326 

yersante et reptignante natura, et ideo gratius. Senibus yero 
Tenit tanquam sponte, nulla vi adhibita, et ideo levius. Bicnt 
ergo poma ex arboribus , si cruda sunt ^, vi ayelluntur *, si 
matura [intacta] ^ decidunt, sic vis adolescentibus vitam aufert, 
senibus maturitas*. 

Item in libro de paradoxis: Omnis sapiens liber^ omnis 
stultus servus". Cui libero imperabit qui non potest cupidi- 
tatibus suis imperare*? Quid est libertas? Potestas vivendi 
ut velis. Quis [autem]* vivit ut vult? Qui racione* vivit, 
qui gaudet ofGcio, qui nec legibus quidem® propter metnm 
paret, sed eas sequitur et colit, qui nichil dicit, facit vel co- 
bi.94»gitat nisi libenter et libere. Soli ergo sapienti * convenit ut 
nichil faciat invitus *, nichil dolens, nichil coactus '. Gum ser- 
vitus sit obediencia fracti animi atque abiecti et arbitrio suo 
carentis, quis neget ^ omnes leves, omnes cupidos, omnes im- 
probos esse servos'? Nunquid ille liber est cui mulier imperat, 
cui leges imponit, prescribit, iubet, vetat quod ei videtur? Nec 
ille imperanti aliquid negare potest vel audet recusare. Ego 
istum non tantum servum, sed eciam servum nequissimum ap- 
pellandum puto, licet amplissimam familiam nactus sit^. 

Item in libro philippicarum : NuUum armatorum est pre- 
sidium, caritate ^ et benevolencia civium oportet principem esse 
septum, non solum armis^ Omne malum nascens facile oppri- 
mitur, inveteratum plerumque fit robustius ^. Turpis faga mortis 
omni morte peior est*. Cuiusvis hominis errare est, nullius 
autem, nisi insipientis, in erroreperseverare". Posteriores enim 
cogitaciones, ut aiunt, solent esse sapienciores ''. Optimus est 
portus pereunti mutacio consilii**. 

Idem in libro rethoricorum : Sapiencia sine eloquencia pa- 

rum prodest, eloquencia sine sapiencia nunquam prodest, sed 

plerumque nimium obest^. Attentos auditores facimus si ea 

« 

1 CRLN Spechist. u. doctr., Gic. ; sint HADGB. 2 ebenso Cic., 
Spec. hist. u. doctr.; evelluntur CRLNADGB. 3 ORLNADGB Cic; 

sunt, tacta saltem H. 4 CRLN ADGB Spec. hist. u. doctr. ; igitur Cic. 
5 recte Spec. hist. u. doctr. ; recta sequitur Cio. 6 ebenso Spec hist. 
u. doctr,; »quidem< nicht in CRLN; iiber die verschiedenen lesarten 
der parad selbst s. Bouillets ausg. 7 CRLNADGB Spec. hist.', Cic; 
negat H. 8 ebenso Spec. hist., Cic.; sed caritate CRLNADGB. 



327 

Dise en el libro de las paradoxas: Todo sabio es libte, 
y todo loco es siervo. Y, (jquien se ensennorea libre mente de 
ninguno sy primero non puede ensennorearse de sus cobdicias? 
^Que cosa es libertad? Poderio de bevir a tu voliintad. Y, 
(iquien es aquel que bive como quiere? Aquel que derecha mente 
bive, y aquel quegosa del oficio, el que non obedesce a las 
leyes por miedo, mas siguelas y onrralas, y aquel que ninguna 
cosa fase, dise o piensa que libre non sea o de buena mente 
dicha, asy que sola mente al sabio conviene que non faga cosa 
alguna costrennida mente, nin cosa de que se duela, nin que 
sea contra su voluntad. 

Dise asy mesmo en el libro de las felipicas que todo mal 
quando nasce y es rresiente, ligera mente se apremia, pero sy 
es envejecido mucho se fase fuerte y rrobusto. Peor es la des- 
onesta fuyda de la muerte que toda muerte. 

Dise asy mesmo en el libro de la rretorica : La sabiduria 
syn eloquencia poco aprovecba, y la eloquencia syn sabiduria 

nunca aprovecha, antes algunas veses enbarga. Entonces fasemos 

* 

a Vinc Bell. Spec. hist. VII, 17; doctr. VI, 100: (Cic.)i de senect., 
(XIX, 71). b Anton. Melissa I, 8 (al. 23), sp. 797 C: Mdjiog 6 a6^)0^ 
iXsb^pd^ Ts xal &px(ov xftv p,up(oug xoO atb^iono^ ^XQ ^sonixag. Paultre 
des Ormes, Morale primit., s. 53: L^homme trop attacli^ aux biens de 
ce monde est un captif dans un palais somptueux; le philosophe est 
libre dans tout runivers. c Vinc. Bell. Spec. hiat. VII, 19; doctr. V, 
14 u. 118: VI, 8 u. 58: Tullius in libro de paradoxis, (V). J. de Ces- 
solis, bl. XXXIV b. (Latini), Fiore, TuUio. s. 30. d Vinc. Bell. Spec. 
hist. a. a. o. ; doctr. VIII, 15 : (Cic), de parad., (V, I, 33). e Seneca 
epist. L1 V, 6 : Sapiens nihil inyitus facit, necessitatem effugit, quia vult, 
quod illa coactura est. Aristoteles, nber den nutzen der philosophie, 
8. 242, z. 10. f Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o.; doctr. V, 14; der letzte 
satz auch im Spec. doctr. V, 11. Cic. a. a. o. 34. g Vinc. Bell. Spec. 
hist. a. a. o.: (Cic), de parad., (V, I, 35). h Vinc Bell. a. a. o.: 

(Cic), de parad., (V,II,36). i Vinc Bell. a. a. o. VII, 20: In Philip- 
pica secunda, (XLIV). k Vinc Bell, a. a. c; doctr. VI, 43; In Phi- 
lipp. VII, (vielmehr V, XI). (Latini), Piore, Tullio, s. 31. I Vinc Bell. 
Spec. hist. VII, 20; doctr. VI, 115: In Philipp. VIII, (X). Boc de Oro, 
s. 181, c: Socrates : mejor es la muerte, que la vida deshonrrada en este 
mundo. m Vinc Bell. Spec hist. a. a. o.; doctr. VI, 22: (Tull.) in 
Philipp, XII, (II). n Vinc Bell. a. a. o. im Spec hist. u. doctr.: (Tull.) 
in Philipp. XII, (II). o Vinc Bell. Spec hist. a. a. o.; doctr. VI, 22: 
(TuU.) in Philipp. XII, (II). p Vinc Bell. Spec hist. VII, 21 ; doctr. 



328 

que dicturi sumus noya, magna et utilia esse demonstramus et 
nos ^ dociles [eos]^ facimus si aperte et breviter sunmiam cause 
exponamus' cum quem docilem vis facere simul et attentum 
facias [oportet] ^. Nam et is maxime docilis est qui attentissime 
paratus est audire\ 

.w.94b Cap. XCVI. * Catho. 

Catho Marcus Porcius, stoicus, philosophus et poeta^ la- 
tinus, claruit Rome tempore Virgilii*'. 

Hic tante constancie vir fiiit ut glorie eius nullus unquam 
laudando profuerit nec vituperando nocuerit. Hic, Ucet gentilis 
humauam tamen gloriam fugiebat, sed, ut de illo scribit Sa- 
lustius, quo minus appetebat gloriam eo magis illum gloria 
sequebatur "". Hic animas perpetuas esse existimans tandem tedio 
duplice quartane lassatus se ipsum occidit ut meliorem vitam 
inveniret *. Augustinus autem in libro * de civitate Dei dicit 
quod Catho se ipsum occidit, victoriam Cesaris impacienter 
ferens et ei subici nolens*. Unde dicit Seneca ad Lucillum 
epistola .XXHH. : Idem iam non tantum Caesari, sed sibi iratus 
nudas in vulnus manus egit et generosum illum contemptorem- 
que omnis potencie spiritum non emisit, sed eiecit '. 

Hic rempublicam docuit virtutibus magis quam armis ' tuen- 
dam, dicens ad romanos, ut ait Augustinus libro® de civitate Dei : 
»NoIite«, inquit, »existimare maiores nostros armis rempublicam 



« 



1 nos breviter HCBLNADGB Spec. hist. 2 Spec. hist. 3 ex- 

ponimus Spec. hist. 4 Obgleich Cato Uticensis, anf welchen sich die 

erste halfte dieses kapitels bezieht, auch einige verse schrieb (Plutarch, 

Cato minor, cap. VIII, Vitae, bd. II, s. 909), so bezeichnet Burley ihn 

doch wohl nicht wegen dieser ihm wahrscheinlich nicht einmal bekannten 

thatsache als einen poeta, sondern nur, weil er ihn entweder fiir den 

verfasser des Carmen de moribus des Cato Censorinus hielt oder noch 

wahrscheinlicher , weil er in ihm den dichter der verse des Dionysius 

Cato sah. 5 libro primo CRLNADGB. 6 libro .V. CRLNADGB. 

« 

VI, 52 : (Tull.) in prologo rethoricorum, (de invent. rhetor. I, 1). Latini, 

Fiore, Tullio, s. 31. Dies kapitel bis bierher iibersetzt im Mer des Hist. 

Quint aage, chap. LXVII : Des poetes et orateurs. Et premier de Ciceron, 

bd. I, bl. 221 fg., einige wenige worte im anfange eingefiigt. Am ende 

wird hinzugesetzt : Autres graves et notables sentences peuvent estre 

extraictes dMcelluj, mais maintenant nous en passerons. 



329 

los aiiditores atentos sy aquellas cosas que aTemos de desir de- 
mostranios ser nuevas y grandes y provechosas, y nos a ^ otros 
fasemos ensennados, * sy abierta y breve mente la suma de la*i>u63a 
causa esplicamos. Sy ensennado (a uno) ^ quieres faser fas (le) 
junta mente atento, ca muy docil es aqud que atenta mente 
es aparejado a oyr. 

Cap. XCV. C a t o n. 

Caton, Marco Po(r)cio, estoyco filosofo y poeta latino, flo- 
recio en Rroma en tienpo de Virgilio. 

Aqueste fue yaron de tanta constancia que ninguno le 
pudo alabando aprovechar nin vituperando dannar. Aqueste, 
como quiera que fuese gentil, enpero fuya la nmana gloria, 
mas, segunt del escrive Salustio ', quanto el menos cobdiciava 
la gloria tanto la gloria seguia mas a el. Aqueste, teniendo 
que las animas fuesen inmortales, de enojo que tenia de quar- 
tana doble matose a sy mesmo como quiera que sant Agustin 
dise en el libro decimo nono^ de la cibdad de Dios, que Ca- 
ton mato a sy mesmo por(que) inpaciente mente sufrio la vi(g)- 
toria de Cesar y por non querer ser sometido a el. 

Aqueste ensenno que la rrespublica devia ser mas defendida 
por yirtudes que por armas. Desia mas, segunt dise Agustino en 
el libro quinto de la cibdad de Dios : »Non querays pensar que 
l08 nuestros mayores oviesen fecho por foer^a de armas la cosa 

1 a no8 otros breve mente h. 2 te h. 3 salnstrio h. 4 primero h. 

* 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VII, 21 : (Tull.) in rethorica prima (ad He- 
renn. I, IV). Pero Diaz de Toledoi Glosa I : Tulio en la rethorica nueFa. 
b Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 107: Eusebins, (Chron., Olymp. 178; Migne, 
Ser. gr., bd. 19, sp. 517 fg.). c Sallust., Catil., LIV* d Vinc Bell. 
a. a. 0. VI, 107; VII, 75; doctr. VI, 109: Euseb. in chron., (Olymp. 194, 
Migne a. a. o., sp- 530). tJ^brigens bringt Vincenz von Beauvais, Spec. 
faist. VII, 75 nach anfQhrung dieser stelle eine andere aus Heljnandus, 
in welcher auseinandergesetzt wird , dass in der chronik des Eusebius 
weder Cato uticensis, noch der Censor, noch der sohn des ersteren ge- 
meint sein k5nne. (Latini), Fiore, Cato, s. 22. Vgl. Chrisippus, s. 108, 
z. 9 fg. ; Empedocles, s. 190, z. 20 fg. und Zeno, s. 304, z. 20 fg. e Au- 
guat. de civ. Dei XIX, IV, 4, Migne, bd. 41, sp. 630; vgl. VaL Max. 
V, I, 10. (Latini), Fiore, Cato, s. 22. f Seneca, epist. XXIV, 8. g Vgl. 
Periander, s. 44, z. 12 und Plato, s. 224, z. 26 fg. 



330 

ex parva magnam fecisse. Si ita esset multo pulcherrimam ' nos 
eam haberemus quippe sociorum atque civium, preterea equomm 
atqiie armorum maior nobis copia quam illis est, sed alia faere 
que illos magnos fecerunt, que nobis nulla sunt, scil. domi in- 

bi.96a rtiistria, * foris iustum imperium, animus in consulendo liber, 
neque libidini neque delicto obnoxius; pro hiis nos habemus 
luxuriam atque avariciam, publiee egestatem, privatim opulen- 
ciam ; laudamus divicias , sequimur inerciam ; inter homines 
bonos et malos discrimen nullum ; omnia yirtutis premia am- 
bicio po8sidet'.« 

Item de reliquis sentenciis Gathonis ' alique sunt hic posite : 
Humana vita prope velut ferrum est; si exerceatur conteritur, 
si non exerceatur rubigo consumit. Similiter videmus homines 
exercendo conteri^, sin autem, inercia atque torpedo plus de- 
trimenti facit quam exercitacio ^. Item dicebat militibus suis : 
»Cogitate cum animis vestris si per laborem quid recte feceritis; 
labor iste recedet * a vobis cito, beneficium a vobis uon recedet * 
dum vivitis. Sed si qua per voluptatem nequiter feceritis vo- 
liQ)tas cito abibit, nequiter factum apud vos semper manebif^.c 
Item : amicicie si forte ignoranter cum pravis conciliate fuerint 
dissuende ® magis sunt quam discindende^. Item: multo melius 
est quosdam acerbos habere inimicos quam eos habere amicos 
qui dulces, id est: adulatores videntur*. Illi enim verum sepe 
dicunt, hii autem nunquam^ Cum a Gathone quereretur qaid 
maxime expediret in re familiari, respondit: »Benefacere''.« 
»Quid secundum?« »Bene® pascere.« »Quidtercium?« >Bene 

bL Mb vestire ®.« »Quid quartum ?« »Bene arare ^ ®.« * Cumque que- 
reretur: »Quid est fenorare?« respondit: »Quid occidere ho- 
minem^« 

Scripsit autem Catho librum de moribus ^^ qui multas et 
egregias sentencias continet, que sentencie partim prosaico ser- 
mone, partim metrico a pueris in scolis frequentantur ^. 

« 
1 Ebenso Aug., Sall. ; pulcriorem CRLNAD. 2 Rentendis eiuB no- 
tabilibus CRLNADGB. Die in diesem absatze enthaltenen spriiche wur- 
den von Cato Censorinus aufgestellt. 3 converti ac conteri H, s. s. 14, 
anm. 7. 4 CRLNADGB Aul. Gell.; recedit H Spec. hist. u. doctr. 
5 ebenso Spec. hist. u. doctr.; abscedet Aul. Gell. 6 ebenso Cic, Spec. 
hist. u. doctr.; dissolvende CRLNADGB. 7 ebenso Spec. hist.; Bene 



331 

publica grande de pequenna, . ca sy asy fuese muclio mas fer- 
mosa la temiamos nos por quanto de cibdadanos y de conpanneros 
y de armas y de caTallos muy mayor abundancia tenemos nos 
que ellos tovieron; pero toyieron ellos otra cosa que los flso 
granded, la qual non tenemos nos, es a saber : en casa grande 
industria y fuera sennorio justo y cora^on libre en las cosas 
que avian de consejar, ei qual non lo tenian culpado nin en- 
susiado de luzuria nin de delicto8.c Desia mas que entre los 
buenos y los malos non ayia diferencia por quanto la cobdicia 

poseya todos los gualardones de la virtud. 

» 

pascere Gic, Plin. ; 8i bene pascat Erasm. ; Bene mangiare Latini. 8 eben- 
80 Spec. hist. ; Satis bene Cic; mediooriter Plin., firasm.; fare beneLa- 
tini. 9 GBLNADGB; vesiiri H Spec. hist.; si bene vestiat Erasm. ; 
male pascere Cic; vestire Lat. 10 ebenso Spec hist., Erasm., Cic; 
lavorare Lat. 11 Dass hier nicht das »carmen de moribasc des &1- 
teren Cato (Aol. Gell. XI, II, 2) gemeint ist, sondern die distichen des 

Dionysius, leuchtet ein. 

« 

a August. de civ. Dei V, XIII, 5, (Migne, bd. 41, sp. 157). Sallnst. 
CatiL LII. Vinc BelL Spec doctr. YI, 15 von »8ed alia faere< an: Sa- 
lust. in Catil. Pero Diaz de Toledo, Glosa XII: Agustin. b Vinc. 
Bell. Spec hist. VI, 107: Agellins, (XI, II, 6 aus dem Carmen de mo- 
ribus des Cato Censorinus); Spec doctr. V, 76. (Latini), Fiore, Gato, 
s. 20. c Vinc Bell. a. a. o.: Agellios (XVI, I, 4 aus der rede des 
Cato Gensorinas an die rdmische reiterei vor Numantia, griechisch von 
Musonius Bufos ebd.); Spec doctr. V, 75: legitar. (Latini), Fiore, Gato, 
s. 21. Boc de Oro, s. 217, z. 15 fgg. : Platon: 8i tu lasrares en faser 
bien, la laseria perderas, e el bien que fisieres te fincara; si sabor ho- 
vieres del pecado, perderas elsabor, e finoarte ha elpeoado. d Vinc 
Bell. a. a. o.; doctr. VI, 98: Gatho, Tull. de amic (XXI, 76; vgL de 
offic I, XXXIII, 120). (Latini), Fiore, Gato, s. 21. e (Latini), Fiore, 
Cato, s. 22. f Vinc BelL Spec hist. a. a. o.; doctr. VI, 92. Gic de 
amic XXIV, 90. g Vinc BelL Spec hist. a. a. o.: Tullias (de offic 
II, XXV, 89). Plin. hist. nat. XVIII, VI, 5. Bruson., lib. II, de foenore, 
bl. 72 a. Erasm., lib. V, Gato senior, 54. (Latini), Fiore, Gato, s. 21. 
h Vinc Bell. Spec hist. a. a. o. Dieses kapitel tlbersetzt im Mer des 
Uist., Quint aage, ohap. LXXIII: De Cathon, bd. 1, bl. 226, indem hin- 
zugefiigt wird : Toutesfoj Henry de Hervordia dit, que tel livre ne fut 
point compose de cestay Cathon pour ce qu*il alleg^e Virgile et autres 
qui n*avoient point encores riens escript durant son temps, mais grande 
espace apres iuj; folgt noch eine kurze hinweisang auf Dyogenes Ba- 
bylonius. Ausgelassen ist die Qbersetzung des satzes: »Unde« bis »eje* 
cit€, s. 328, z. 17 bit 20. 



332 



Cap. XC VII. Diogenes. 

Diogenes, babylonins, pbilosophus stoicus % precepior Anti- 
patris philosophi, tempore Cathonis floruit ^ ^. 

Cap. XCVni. Antipater. 

Antipater, philosophus stoicus'', acutissimi ingenii vir, 
Dioge^iis babylonici discipulus fuit. 

Cap. XCIX. Salustius. 

Salustius, philosophus et poeta romanus, claruit^ tempore 
Julii cuius inimicus* et emtdus fuit. 

Hic scripsit de bello catilinario ' librum unum , item de 
bello iugurtino librum .l.\ 

Cap. C. Plancus*. 

Plancus Munatius^ Ciceronis discipulus orator insignis 
Rome claruit. 

Hic dum Galliam comatam regeret Lugdunum condidit'. 

* 

1 claruit CELNADGB, indem es weiter heisst: Hio omnibus rebus 
spretis et a se reiectis cepit in Babilonia mendicare, ut perfeccius bea- 
titudinem attingeret. Quod percipiens Cesar iussit at, cum quo civium 
eum liberet comedere, ut ille eum prestito mandato refioeret. Cui qui- 
dam pictor adiunctus ut eius eloquenciam addisceret vel sciencia sua 
delectabile consorcium ac solacium vicibus quam plurimis philosopho 
exhiberet, post tempus vero aliquod decursum pictor predictusi qui phi- 
losophi euologium [eulogium ADGB] Tisitaverat, in mensis spacio hoc 
neglectum traxerat, quare admirans philosophus, quo pervenisset suus 
pictor, incipiebat sciscitari, quo pervenisset. Pictor vero cognoscens, 
quja pingendo se fovere non posset, et prospiciens quia medici lautam 
contrahunt vitam, sibi usurpavit habitum medicine induitque pallium 
vario subductum magnamque cucuUam capiti superponens sic medicum 
se dixit. Post processum vero temporis predictus pictor suos visitando 
infermos Diogeni obviavit. Quem tunc aspiciens in animo cogitavit: 
Estne hic tuus pictor? non tamen audens sibi loqui propter vestium 
honorabilitatem. Preterivit ergo pictor et stetit cogitando philosophus. 
Altera vero dierum iterum obvians sibi dixit philosophus: »Et pictor 
qualis es ? Es modo medicus ?c Sed indignans pictor : »Quando fueram 
tuus pictor?« Cui philosophns: »Antiquitus formulas mortuas fecisti 
vivas apparere, iam vero vivos inter mortuos fads respirare ! *< Et sic 
pictor cum pudore recessit et post hoc ad suum loculnm remeavit. 



333 

Cap. XCVI. * Diogenes. 'w.«3b 

Diogenes de Bavilonia, filosofo estoyco, florescio en tienpo 
de Caton. 

Cap. XCVII. Antipater. 

Antipater, fllosofo estoyco, fue de muy agudo ingenio y 
florescio en tienpo de Diogenes de Bavilonia cuyo discipulo fue. 

Cap. XCVm. Salustio^ 

Salustio \ filosofo y poeta, rromano, florecio en tienpo de 
Julio* cuyo enemigo y inbidioso fue. 

Aqueste escrivio un libro de la batalla catilinaria ^, yten 
otro libro de la batalla jugurtina, yten otro libro de Agamemnon. 

Cap. XCIX. Planco. 

Planco Munacio discipulo fue de Ciceron y orador muy noble. 
Este florecio en Rroma. 

Y como rregiese^ la provincia de Galia coma.ta ende edifico 
(Liona) *. 

1 salastrio h. 2 tullio h. 3 cathelinaria h. 4 rrigiese h. 5 al 

consul rron h. 

• 

2 Sallust war yielmehr ein partei^S.nger O&sars, denn dieser ist doch 

wohl mit »Julius« gemeint. 3 D ; catelinario HCRLNAQB. 4 Hieron. ; 

Plautus Armadus HCBLNADGB; Munatius Plautus Spec hist. 

* 
a Boo. do Oro, 8. 148, a. 

• 

a Vgl. Diog. Laert. VI, 81. b Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 111: 
Cic. in libro .III. de offidis, (XII, 51). Im anschluss an die fassung des 
kapitels in CBLNDG ilbersetzt im Itfer des Hist, Quint aage, chap. 
XXXIX: de Djogenes, philosophe babylonien, et de Carneides, bd. I, 
bl. 204 b. c Vgl. Diog. Laert. VII, 121. d Euseb. Chron., Olymp. 
180, Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 517. VgL Vinc. BeU. Spec. hist. VI, 
116. e Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. Beide s&tze tlbersetzt im Mer 
des Hist., Quint aage, chap. LXVII: De Crispus Saluste, hystorien, bd. I, 
bl. 223 a. f Vinc Bell. Spec hist. VII, 60. Euseb. Chron., Olymp. 
189, Migne, Ser. gr.,.bd. 19, sp. 525. Auch diese beiden s&tze Ubersetzt 
im Mer des Hist., Quint aage, chap. LXXV: De Plaudos, bd. I, bl. 227 b, 
(France la com^e pour cause que les habitateurs portoient grandes comes 
ou cheveulx). 



m 



Cap. CL Titus*. 

Titus^ Lucrecius poeta Fompei tempore claruit. 

Qui amatorio poculo in furorem versus est, libros autem 
bL 96a aliquos per interyalla insanie conscripsit quos * postmodum emen- 
davit ', tandem propria manu sua se interemit anno etatis sue 
.XLIin.*. 

Cap. Cn. Lucius. 

Lucius Pomponius poeta, nacione bononiensis, scriptor atel- 
lanarum' claruit tempore Fompei^ 

Cap. Cm. Plautus. 

Plautus, comicus, philosophus, Tullii discipulus, Rome claruit. 

Hic propter annone defectum, quia pauper erat, ad molas 
manuarias pistori se locayerat tempore famis, ibique, quociens 
vacasset ab opere, scribere fabulas ac vendere solitus erat''. 
Fuit autem eloquentissimus ^. 

De sentenciis eius nobilibus quedam hic posite sunt: Pe- 
cunia soUicitudinum causa est et caput*. Sibimet esse suffi- 
cientem primum bonum est'. Vis tibi vite honorem deferri? 
Liter miseros vivito'. Si pro meritis nobis reddendum non 
putamus ipsi nosmet fallimus^. Quidnam, o stulte, miri est 
si qui te novit despicit, qui non novit diligit*? Li amiciciam 
et fidem stultum ne receperis^. Lasipiencium et reproborum 
facUius promeretur^ odium quam dileccio^ Nemini te nimis 



1 Hieron. ; Viias HOBLNADaB Spec hist. 2 Cicero emeDdavit 
Hieron. ; cito emendavit Spec. liist. 3 Hieron., Spec. hist. ; cathilinarii 
HGBLNADGB. 4 Bnstmetur odiam quam coUegium GRLNADGB Spec. 
hist. u. doctr. 



a Vinc.Bell. Spec hist. VI, 95: ex cronicis. Eoseb. Ghron., Olymp. 
170, Migne, Ser. gr„ bd. 19, sp. 515; vgl. Teuffel, Gesch. der rdmiflchen 
litteratur> § 203, 1. Dieskapitel ubersetKt im Mer des Hist., Quint aage, 
chap. LXV : Des poetes et orateurs, bd. I, bl. 221 a. b Vinc Bell. 

a. a. 0. Euseb. Ghron., Olymp. 172, Migne a. a. o. sp. 516. c Vinc. 
Bell. a. a. o. VI, 55. Euseb. Ghron., Oljmp. 145, Migne a. a. o. sp. 508. 
Aul. Gell. III, III, 14 fg. d Vinc Bell. a. a. o. mit dem susatz: unde 



335 



Cap. C. Tito*. 

Tito* Lucrecio, poeta, florecio en tienpo de Ponpeo. 

El qual beviendo yervas que le dio una muger que lo amava 
fue enloquescido, pero escrivio algunos libros por los entrevajos 
del tienpo que estava sano ; los quales despues enmendo, y a la 
finmatose asy mesmo el anno quarenta y quatro de la su hedad. 

Gap. GI. Lucio Ponponio. 

Lucio Ponponio, poeta, de la nacion de Bolonia, escritor 
(de las atellanas)^ florecio en tienpo de Ponpeo. 

Gap. GII. Plauto. 

Plauto, poeta comico, discipulo de Tullio fue. 

Aqueste por pobresa y dificultad de aver pan para comer 
alquilose a un molin(er)o para traelle unas muelas de mano, 
e quando quiera que vacava de la su obra acostunbrava de 
* escrevir fabulas y venderlas. Aqueste fue muy eloquente. •w.ei. 

Y de las sus sentencias morales aqui son escritas las que 
se siguen: El dinero es causa y cabe^a de las solicitudineg '. 
El primer bien es ser suficiente el onbre a sy mesmo. (SQuieres 
que te fagan onrra por derecho? Bive entre los mesquinos. 
Nunca rrescibas en tu amistad nin en tu fe al onbre loco. Los 
onbres nescios y los malos mas ligera mente sostienen la mal- 
querencia que el amor^. Nunca te fagas muy conpannero a 



1 vito h. 2 del catalinario h. 3 de las coaas y de las solici- 
tudines h. 4 colegio h. 

» 

Hieronymus in aigilladone eloquende cuiusdam emuli sui dicT e Yinc^ 
Bell. a. a. o. ; doctr. VI, 74 : Plaut. in Aulular. f Vinc. Bell. Spec. 

hist. a. a. o., doctr. V, 103: Plaut. in Aulular. g Vinc Bell. Spec. 
hist. a. a. o.: Plaut. in Aulular. Boc. de Oro, s. 383, z. 12 bis 14: acon- 
panneme con los rricos, e fue grande mi duelo, porque vi mejores pannos 
que los mios e mas fermoso afeytamiento qu*el mio, e aconpanneme con 
lo8 pobres, e folgue. h Vinc. Bell. a. a. o. : Plaut. in Aulular. i Vinc. 
Bell. a. a. o., doctr. V, 129, 138 u. 172: Plaut. in Aulular. k Vinc. 
Bell. Spec hist. a. a. o.: Plaut. in Aulular. 1 Vinc. Bell. a. a. o., 

doctr. Vr, 38: Plaut. in Aulular. 



336 

socialem feceris\ Res ^ nimium singularis est homo, parem 
ferre ' non poiens, maioribus inyidens, minores despiciens, -ab 
equalibus dissenciens^ 

•w.«6b Cap. CIV. ♦ Virgilius. 

Virgilius, poetarum optimus "", nacione mantuanus, Gremone 
studiis eruditus est, deinceps, sumpta toga magisterii, Medio- 
lanum ivit. Post breve autem tempus Bomam profectus est *. 

Hic ideo Virgilius vocatus est quasi a virga eo quod mater 
eius sompniavit se parituram virgam que usque ad celum per- 
tingeret; quod nichil aliud fuit nisi quia paritura erat illum 
qui loquendo de altis celum tangeret, ut ait Huguicio*. 

Hic philosophia naturali preditus eciam nigromanticus fiiit' 

et mira quidem illa arte fecisse narratur'. In porta Neapolis 

Gampanie dicitur fecisse muscam eneam que onmes muscas ab 

urbe expellebat^ In eadem urbe macellum sic construxisse 

fertur ut ibi caro nulla putresceret^ Narrat enim Alezander 

* 
1 Nimia tamen singularitas fugienda est, nam si nimis singalares 
sumus, parem ferre non possumus, minores despidmus , maioribus invi- 
demus, ab equalibus dissentimus. CRLNADGB. 2 padens ferre H; 

parem ferre non paciens Spec hist. u. doctr. 

« 
a Vinc. i3ell. a. a. o. im Spec. hist. u. doctr.: Plant. in Aulular. 

(Latini), FiorCi Plato, s. 20. b Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 55; doctn 

V, 12t^; VI, 38. (Latini), Fiore a. a. o. Dies kapitel ubersetzt im Mer 

des Hist., Quint aage, chap. XXV: De Plautus poete, bd. I, bl. 227 b, 

im anschluss an die in CRLNDG vorliegende fassung. c Vinc. BelL 

Spec hist. VII, 61 : Helynandus, libro XXVI: August. de civ. Dei I, (IH, 

Migne, bd. 41, sp. 16). Joh. ValL, Comp. VIII, 2, bL 143 a. d Vinc 

Bell. Spec. hist. VI, 116: Eusebius (Chron., Olymp. 177, 180 und 182, 

Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 518 u. 520). e Joh. ValL a. a. o. derselbe 

satz, nur »Hugo« statt »Huguicio«. Vgl. F. W. Genthe, Virgils eklogen, 

metrisch iibersetzt mit einer einleitung iiber Virgils leben und fortleben, 

Magdeburg 1830, s. 74. H. F. Massoiann, in der Eaiserchronik, Quedlin- 

burg, bd. III, 1854, s. 436, gedenkt noch dner anderen ableitung. Zur 

sache vgl. Plato, s. 214, z. 16 fgg. f Joh. Vall. a. a. o. Massmann a. 

a. 0., s. 437 bis 439. D. Comparetti, Virgilio nel medio evo, Livomo 1872, 

bd. II, s. 61. g Bromyard, Avaritia, A XXVII, Art. XIV, LIX, spricht 

z. b. von einem : speculum, in quo arte magica (romani) potuerunt vi- 

dere, quando inimid a longe eis appropinquabant. h Vinc BelL Spec 

hist. VII, 61: Helynandus, Hbro XX VL VgL Polycrat. I, IV, bd. III, 

8. 24. Joh. ValL, Comp. III, 2, bl. 143 c: Polycr. I, IV. Gervasius von 



387 

ninguDO. Muy singular cosa es, (non) sofrir el onbre a su ygual ; 
a los menores menospreciamos, de los mayores avemos ynbidia, 
de los yguales nos apartamos. 

Cap. Cm. Virgilio. 

Virgilio, el mejor entre todos los poetas, fue de la nacion 
de Mantua y fue ensennado en los estudios en Cremona* y 
despues de tomada la toga del magisterio fue a Milan y des- 
pues de breve tienpo fue en Broma. 

E aqueste fae llamado Virgilio porque su madre sonno que 
paria una verga que llegava fasta el cielo, lo qual non fae 
otra ninguna cosa synon que avia de parir a Yirgilio el qual 
fablando de las cosas altas avia de Ilegar fasta el cielo, segunt 
dice Hugo. 

Aqueste, como ya fuese muy aprovechado en los estudios 
de la filosofia despues fue muy nigromantico del qual se cuenta 
que oviese fecho por arte maravillosa las cosas que se siguen. 
Disese que en Napol en la puerta que se Ilama (de) Canpania 
ovo fecho el musco eneo ^ que lan^ava todas las moscas de la 
cibdad. E disese que en esa mesma cibdad asy ovo hedificado 

la camiceria que ninguna carne en ella se podia podrir. Como 

» 
1 de quermonja h. 2 eneas h. 

» 
Tilbury, Otia imperialia III| Dedsio X, de domibas Podiensibus, in G. 
W. Leibnitz, Scriptor. rerum brunsvicens. Hanov. 1707, bd. I, s. 963, 
vgl. damit F. Liebrecht, Gerv. v. Tilb., Hannov. 1856, s. 98 bis 105; 
Massmann a. a. o , s. 444. Wie der zauberer Virgil Neapel von mucken 
und blutegeln befreite, so die hl. jungfrau die wohnung einiger mOnche 
auf dem Sinai von schlangen und drachen, damit die frommen m&nner 
auf der hOhe jenes unwirthlichen berges ausharren und den kOrper der 
hl. Eatharina entdecken m()chten; s. 6. Pezius, Thesaurus anecdotor. no- 
vissimiis, Augastae Vindelicor. 1721 bis 23, tom. II, pars III, sp. 496; 
Georgii Prioris Gemnicensis Ephemeris, sive Diariam Peregrinationis 
transmarinae a. D. 1507 ; Devotissimi Patris P. Dorlandi De Nativitate 
Conversione et Vita b. virg. Katherinae oratione soluta non inelegans 
Libellus, Lovanii 1513. Nach einem anderen ebenso glaubwtirdigen be- 
richte handelte es sich in dem letzteren falle jedoch nur um mucken, 
also ganz wie bei Virgil ; s. Vita di S. Caterina da Marco Filippi, Venetia 
1592, bl. 159 a. i Vinc. Bell. a. a. o.: Helynandus, lib. XXIV. Vgl. 
Massmann a. a. o., s. 444, wo nach Simon Dachs knrtzweil. zeitvertreiber, 
1700, 8. 58 etwas Hhnliches von den Prager fleischb&nken berichtet wkd. 
Bwtlej 22 






338 

Neqnam in libro de HAtariB rennn qtiod maoelliim neapolita- 

num cames lUesas a cormpcioiie din seryare non poteratf sed 

hanc incommoditatem pmdencia Virgilii excepit recludentis 

camem, nescio qna yi berbamm conditam, qne, qningentis annis 

elapsis, recentissima et optimi saporis snavitate commendabilis 

reperta est\ Neapolis cnm letali peste sangnissugamm yexa- 

retnr liberata est a Yirgilio cum sangnissnga anrea, proiecta 

in pntenm. Qna post mnltomm annomm cnrricnla eztracta et 

>bL«7»pnteo pnrgato, innnmerabilis exerdtns * sangnissngamm aqnas 

ciyitatis inyasit nec prins potnit pestis sedari qnam iUa sangnis- 

snga anrea in profimdnm einsdem pntei mitteretnr^. Prefatns 

edam Alexander Neqnam narrat qnod Yirgilins ortnm snnm 

aere inmiobili, vicem mnri obtinente, mnnivit et ambivit et 

pontem anrenm constmxit cuins beneficio loca destinata pro 

arbitrio yolnntatis sne adire consneyit*'. Gampanile qnoddam 

didtor consbmiase sic nt tnrria ipsa lapidea eodem modo mo- 

yeretnr qno campane dnm pnlsarentnr^ Ortnm qnendam sic 

fedsse I^tnr nt in eo non plneret*. Debalneis eins mira et 

incredibilia^ narrantnr'1 Greditnr eciam ab eo factnm illnd 

mirabile qnod dicebatnr »salTacioRome'.< Erat enim in templo 

qnodam consecrado omninm statuamm, qne statne scripta no- 

mina in pectore babebant gentis iUins cnins imaginem gesta- 

bant, et tintinnabulnm unaqueque statua ad collum babebat. 

Erantque sacerdotes die noctuque semper vigilantes qui eas 

custodiebant. Et que gens in rebellionem consurgere conabatur 

contra imperium romanum, statua illius conmoyebatur et tin- 

tinnabulum illius moyebatur in coUo eius, et statna illa mox 

digitum indicem protendebat yersus illam gentem et yersus 

nomen illius gentis quod in ea erat scriptum, quod nomen 

scriptum ac captum * sacerdos principibus continuo deportabat 

et mox exercitus ad eam gentem reprimandam mittebatur^. 

•bi.97b * Hic scripsit libros tres Bucolicomm, Georgicomni et 

Eneidos^ Vixit autem annis .LHI. ^ Et Brundisii obiit. Ossa 

yero eius Neapolim translata sunt\ 

Claruit autem tempore Pompei regis magni ^ °*. ' 

♦' 

1 CRLNADGB ; innerrabilia H. 2 »ac captam* nicht in CRLNA 
DQB Spec. hist. 3 »regi8 magnic nicht in CRLNADGB. 



381^ 

fuese Napol trabajada por mortal pestilencia de sanguisuelas 

Virgilio fiso una sanguisuela de oro j lan^ola en un poso y 

luego cesaron todas las otras. £ despues de muclios * annos*bi.e4b 

alinpiando aquel poso sacaron aquella sanguisuela de oro j 

luego crescio grant multitud de sanguisuelas en todas las aguas 

y nunca antes ceso aquella pestilencia de sanguisuelas fasta que 

tomaron aquella sanguisuela de oro a aquel poso. E disese 

que en tal manera fiso un huerto que nunca en el Uoyia* Y 

creese que aqueste oyiese fecho en bannos^ otras cosas marayillosas. 

Este escrivio los libros de los Georgicas * y (Bucolicos y) • 

Eneydas y biyio cinquenta y tres annos. 

♦ 
1 h schiebt »yc ein. 2 giorgicas h. 3 yolanquetas h. 

* 

a Alexandri Neckam de naturis reruni libri dno ed. by Th. Wrighti 
London 1863, 8/310 (in Berum Brittanicar. Medii Aeyi Scriptores). Joh, 
yalL, Comp. III, % bd. 143 a : Neckam. Gervasius y. Tilb. a. a. o. XII, 
de carne imputrescibili macelli, ygl. damit Liebreoht a. a. o., s. 105 fg. 
Eonrad y. Querfurt, Leibnitz a. a. o., bd. II, 1710, s. 6% (bei Compa- 
retti a. a. o. II, s. 169). b Neckam a. a. o., s. 309 fg. Joh. VaU. a. 
a. 0.: Neckam. Comparetti a. a. o. II, 62. c Neckam a. a. o., s. 310. 
Joh. Yall. a. a. o. Eine andere sage iiber den garten Yirgils folgt wei- 
ter untenz.17 fg. In einer yon beiden beschreibungen yerschiedenen, aber 
nicht minder wiinderbaren Weise spricht Geryasius yon Tilbury, XIII, 
de hortu Virgilii et tuba enea, a. a. o., s. 964; ygl. damit Liebrecht a. 
a. 0., s. 106 fg. u. 262.; und Massmann a. a. o. s. 447. d Vinc. BelL 
Spec. hist. VII, 61 : Helynand., libro XXVI > mit dem zusatze: sed hoc 
yerum non videtur cum usus campanarum nondum inventum esset, nisi 
forte usus eorum prius fuerit apud paganos, quam apud christianos, 
e Vinc. Bell. a. a. o.: Helynandus a. a. o. Vgl. z. 12 fgg.mit der vorletz- 
ten anm. f Vinc. Bell. a. a. o. : Hel. a^ a. o. Anders gestaltete be* 
richte bei Qervas. y. Tilburj a. a. o. XV, de balneis puteolanis, s. 965, 
(Comparetti, II, 174), und Konrad v. Querfurt a« a. o., s. 697 (Compar. 
II, 170). Massmann a. a. o., s. 447. g XS\m die »idea del Salvatio 
Bomaec, vgl. Comparetti a. a. o.t bd. II, 74 fg« h Vinc. Bell. a. a. o. : 
Hel.a. a. o. Neckam a. a. o. vgl. dazu Comparetti 11,8. 74 fg. Joh. Vall., 
Comp. VIII, 2, bl. 143 b. Nach mittheilung der stelle aus Neckam heiOt 
es weiter: Hec ibidem narrat Hugo superaddens quod illud palatium 
dicebatur Coliseum et quod in medio erat imago romane provinde tenens 
pomum aureum in manu ut domina et regina omnium, et erat hec ibi 
deposita arte necromantie. Massmann a. a. o.» s. 421 bis 432. i Vinc. 
Bell. a. a. o. VII, 62. k a. a. o. VII, 63 : secundum cronica. 1 a. a. o. 
VII, 60 : ex cronic (Euseb. Olymp. 190, Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 527). 
Massmann a. a. o. IH, 441 fg. m Dieses kapitel tibersetzt im Mer des 

22* 



840 



Cap. CV. Jnlius. 

Jnlins Celsus lustoriographus scripsit diligenter de bello 
Cesaris libmm qnem in quinqne libros distinxit in quibus multa 
doctrinalia (et) notabilia^ continentur de quibus pauea hic posita 
sunt*: Naturale est omnes homines studio liberalitatis ^ incitari 
et condiciones servitutis odisse^. Animi demencia est et mol- 
licies, non yirtns, inopiam paulisper ferre non posse. Facilius 
inyeniuntur qui se morti ultro offerant quam qui dolorem pa- 
cienter ferant^ Berum omnium magister est usus^ Quod 
Tolumus Hbenter credimus, et que sentimus ipsi reliquos sentire 
speramus *. Inter duos bellantes tunc ' tempus agendi de pace 
est dum sibi uterque confidit et ambo pares yidentur, sed si 
paulnlum fortuna unius creyerit ^ yix utetur condicionibus pacis, 
nam superior yidetur nec equa parte contentus erit qui se omnia 
habiturum sperat'. Terrot hominibus consilium mentemque 
eripit et membra debilitat*. Fortuna plerumque eos quos plu- 
rimis beneficiis omayit ad duriorem casum reservat^. 

.bi.i»» Cap. CVI. * Accius Lucius. / 

Accius Lucius poeta Rome claruit'. 

Hic Julio Cesari yenienti in coUegium poetamm nunquam 

l mirabUia CRLNADGB. 2 libertatis CBLNAD6B Spec. hist. ; 
libertati studere Caes. 3 hoc unum CBLNADGB Spec. hist. u. doctr., 
Gaes. 4 quod si alteri paululum fortuna tribuerit CBLNADGB Spec. 
hist. u. doctr.; ^tribuisset* in indirecter rede Caes. 

Hiflt., Quint aage, chap. LXXI, Des poetes. Et premierement de Virgile, 
mit dem einzigen kaum nennenswerthen unterschiede, dass der inhalt 
der werke Yirgils kurz angedeutet wird; bd. I) bl. 225 fg. 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VII, 5. b a. a. o. : Julius Celsus in libro I ; 
(Caes. de bello gall. II [, 10). Supplem. Aululariae A. Codro Uroeo Auctore : 

£t omnes libertati natura student. 

Omni malo, omni exitio peior servitus. 
c Vinc BeU. a. a. o.: Jul. Cela. a. a. o ; (Caes. debello gall. VII, 77). 
d a. a. 0., doctr. VI, 43: Jul. Cels. :II. libro; (Caes. debellociv. 11,8). 
e Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o.; doctr. V, 121: jul. Cela. a. a. o. vgl. 
spec. hist. a. a. o. Jul. Celsus in libro I : libenter homines id, quod volunt, 
credunt; (Caes. de bello civ. II, 27). f Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o.; 
doctr. V, 44: Jul. Cels. in tercio libro; (Caes. de bello dv. III, 10). 
Fiore di Virtii, s, 46 : Cesare dice. g Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. : 



341 



Cap. CIV. Jullio. 

Jullio Celio, estoriografo, escrivio diligente mente la ba- 
talia del Cesar en un. libro que departio en cinco libros en los 
quales muclias cosas notables y de grant dotrina se contienen 
de las quales algunas cosas aqui breye mente son dichas. Na- 
tural cosa es, todos los onbres ser yncitados al estudio de la 
libertad e aborrescer toda servidunbre. Locura es del animo 
y granttemesa (y non)^ virtud non poder sofrir paciente mente* 
la pobresa. El uso es maestro de todas las cosas. Todas 
aquellas cosas que queremos ^ de buena Yoluntad creemos y las 
que sentimos esperamos nosotros que los otros asy las syenten. 
Entre dos batalladores solo un tienpo esta de fablar de la pas, 
es a saber, quando cada uno dellos confia de su virtud y en- 
tramos paresce que estan yguales en las fuer^as; e sy la 
fortuna otorgare al uno mas yentaja sobre el otro este tal apenas 
usara de las condiciones de la pas, nin sera contento de la parte 
ygual el que espera averlo todo. El espanto tira a todos el 
consejo y el esfuer^o y debilita^ a los mienbros. La fortuna 
por la mayor parte a aquellos que de mucbos beneficios ha 
omado, para mas duros y desastrados casos los rreserva. 

Cap. CV. * (Accio)* Lucio. •w.es. 

(Accio)* Lucio florescio en Roma. 

Aqueste como Julio Cesar entrase en el colegio de los poetas 

« 
1 de la h. 2 Es ist zwar mCglich, dass ^paoiente mente« in 

diesen satz kam, weil der tibersetzer yon dem »paulisper« desselben auf 

das. »pacienter< des folgenden ausspruches ubergieng; ich habe jedoch 

nicht geSiUdert, weil die stelle, wie sie ist, einen befriedigenden sinn 

gibt. 3 h schiebt hier >y que« ein. 4 dibilita h. 5 cacio h. 

« 

.Tul. Cels. in .IIII. libro; (Hirt.de bello alezandr. c. 18). h Yinc. Bell. 

Spec. hist. a. a. o. ; doctr. VI, 123 : Jul. Cels. in .IIII. libro ; (Hirt. a. a. o. 

c. 25). Dialog. Creatur., cap. I, de sole et luna: de talibus enim dicit 

poeta : Tolluntur in altum, ut lapsu graviori cadant. Vgl. Boc. de Oro, 

s. 302, k. Firdusi, s. 346 a: 

So ist das dasein wechselvoll und kurz 

IJnd hinter jeder h5he folgt ein sturz. 
i Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 80: Euseb. in cronicis, (Olymp. 160, Migne, 
Sen gr., bd. 19, sp. 509). 



S42 

assnrrexit, non maiestatis eiiis immemor, sed quia in compa- 
racione omnium studiorum aliquanto se superiorem esse con- 
fidebat. Quapropter insolencie crimine caruit quia ibi Yoluminum, 
non imaginum certamina exercebantur*. • 

Cap. OVJi. Terencius. 

Terendus Publius, poeta, cartbaginiensis , Rome claruit 
tempore Octaviani imperatoris Augusti qui grecas litteras summo 
studio didicit^^ et in Arcbadia mortuus est^ 

Scripsit autem comediarum librum elegantem in quo mores 
multorum ad precavenda pericula annotavit. Huius tale l^tur 
epitaphium : 

Natus in excelsis tectis Cartbaginis alte 

Romanis ducibus bellica preda fui. 
Descripsi mores hominum iuyenumque senumque 

QuaUter et servi decipiant dominos, 
Quid meretrix, quid lexo, doii * quid fii^t ayarus. 
Hec quicunque legis ', sic, puto, cautus * eris*. 
Huius bee sunt sentencie : Ita fere corrupta^ est bominum 
natura ut aliena melius judicet quam sua^ lus summum sepe 
summa est malicia'. NuUa res tam facilis est quin sit diffi- 
cilis si inyite fiat*. Nonne boc flagicium est te aliis consilium 
dare, foris sapere, tibi autem auxiliari non posse^? Que dum 
• bL98b incipias dumque ignores • gravia * sunt, ubi cognoveris faciliora 

erunt*. Homine imperito nicbil iniustius, qui nicbU rectum^ 

* 

1 Hieron. Chron. sagt dies von Terentius Yarro, nicht von Fubl. 
Terentius. 2 CRLNADGB; dolis H Spec. hist. 3 legit . . .'erit 

CRLNADGB Spec. hist. 4 ebenso Spec. hist.; tutus CRLNADGB. 

5 comparata Spec. hist. Terent. 6 Terent.; ignoras HCRLNADGB 

Spec. hist. 7 CRLNADGB Spec. hist. u. doctr., Terent. ; racionis H. 

» 

a Vinc. BeU. Spec. hist. VI, 80: VaL (Max. III, VII, 11). Dieses 
kapitel liberBetEt im Mer des Hist., Quint aage, chap. LXIX, De Lucius 
Actius poete, bd. I, bL 223 b. Eingeschoben ist die iibersetzung der auf 
Attius sich beziehenden stelle des Gellius XIII, II, 5. b Euseb. Chron. 
Olymp. 174, Migne a. a. o., sp. 515: Terentius Varro vioo Atace in pro- 
yincia narbonensi nascitur qui postea XXXV annum agens graecas lit- 
teras summo atudio didicit. o Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 72 ; Euseb. 
in cron. : Publ. Terentius, carthaginiensis, comoedianun soriptor, ob in- 



843 

non se levanto a el y non lo fiso porque sele olvidava la grande 
excellencia de la su magestad, mas por quanto Lucio ^ confiava 
de su excellencia ser mas alta que todos los estudios, por lo 
qual (carecio del)^ crimen de la ' ynsolencia; non se leyanto 
a el por quanto en aquel logar donde eran mas se exercitava 
el debate de los volumenes que de las ymagenes de las cosas* 

Cap. CVI. Terencio. 

Terencio Publio, poeta, de Cartago, florescio en Rroma en 
tienpo de Octaviano A(u)gusto. El qual con grande estudio aprendio 
las griegas letras y fue muerto en Arcadia. 

Escrivio un libro muy elegante de comedias en el qual 
anoto ^ las costunbres de muchos por donde los onbres se guar- 
dasen de muchos peligros. 

Del qual se leen estas sentencias que se siguen : En tanto 

grado es ya cerca de corronpida la naturalesa de los onbres, 

que judgan mejor las cosas agenas que las suyas. El grant 

derecho muchas vegadas es grande malicia. Ninguna cosa es 

tan facil que, sy contra tu voluntad la fisieres, non sete faga 

dificil. ({Non entiendes'^ que aquesta es una grant culpa dar 

tu consejo a los otros y saber en las cosas de fuera, y tu non 

poderte en tu casa a ty mesmo ayudarte de consejo? Non ay 

ninguna cosa mas ynjusta que el onbre nescio el qual non 

piensa que non ay ninguna cosa que derecha mente se faga 

« 
1 jnlio cesar b. 2 cacio conociendo h. 3 la su h. 4 anoro h. 

5 entiendas h. 

* 

genium et formam libertate donatus, in Archadia moritor, (Olymp. 155, 
Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 507). d Vinc. Bell. a. a. o.: legitur. In 
Lemairea ausgabe des Terenz, Faris 1827, bd. I, s. OLYI nnter dem 
Elogia veterum de P. Terentio. e Vinc. Bell. a. a. o. VI, 73: in Heauton- 
timerum, (y. 503 fg., Act. III, Sc. I gegen das ende). f Vino. Bell. 
a. a. 0. : in Heautont., (v. 796, Act. IV, Sc. V gegen das ende). g Vinc 
Bell. Spee. hist. a. a. o.; doctr. V, 11 : in Heantont, (v. 805 fg., Act. IV, 
Sc VII). Vgl. Jani Anysii sentent. 211, OrelU, Publ. Syri Sentent;, b. 128. 
h Vinc. Bell. hist. a. a. o.: in Heautont., (v. 923 fg., Act. V, Sc. I etwa 
in der mitte). Ein beispiel in De la gulpeja 4 de la paloma 6 del al- 
caravan, cap. XVIII von Calila 6 Dymna im 51 bde der Eacritor. espaft. 
i Vinc. Bell.la. a. o.: in Heautont., (v. 1060 fg., Act. V, Sc. 6). 



344 

putat nisi quod ipse sentit *. Errat longe, mea * sentencia, qui 
imperium credit esse gravius vel stabilius [vi quod fit quam 
illud]* quod amicicia [adj^iungitur^. Istud est sapere: non 
solum quod ante pedes modo est yidere, sed eciam ea que fa- 
tura sunt prospicere \ Inspicere tanquam in speculum vitas 
hominum quemque iubeo atque ex aliis sumere exemplum sibi ^. 
Quam inique comparatum est ut hii qui minus habent semper ' 
aliquid dicioribus addant * °. Dum* maxime (hominis) * prospere 
sunt res, tunc maxime oportet meditari eum^ quo pacto ad- 
yersam erumnam ferat ' ne aliquid ® animo sit novum , et sic 
quicquid preter spem eveniat in lucro deputare*. Nichil est 
quin male narrando possit depravari \ 

Agellius vero libro nono has Publii* refert sentencias: 
Malum est consilium quod mutari non potest^ Beneficium 
accipit dando qui digno dedif". Feras, non culpes quod mutari 
non potest\ Cui plus libet quam par est plus vult quam licet". 

Comes facundus in via pro vehiculo est"* Improbe Neptunum 

• 

1 Terent.; a mea HCRLNADGB Spec. faist. u. doctr. 2 Spec. hist. 
u. doctr,, Terent.; eo HCRLNADGB. 3 CRLNADGB Spec. hist. u. 
doctr., Terent. 4 CRLNADGB Spec. hist. u. doctr., Terent.; super- 
addant H. 5 Quum . . . tum Terent. 6 hominum H ; homini secunde 
CRLNADGB Spec. hist. ; hominum secunde Spec. doctr. ; nicht in Terent. 

7 ebenso Spec. hist. u. doctr. ; nicht in CRLNADGB; secum Terent. 

8 quid CRLNADGB Terent. 9 d. h. Publilii Syrl 

* 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 73, doctr. V, 121 : iu Adelphis, (v. 99 fg., 
Act. I, Sc. TI in der mitte). Boc. de Oro, s. 214, d. Paultre des Ormes, 
Morale primit., s. 101 : L*homme m^chant m^dit de tout le monde et 
rien ne lui parait bon chez les autres. b Vinc. BelL Spec. hist. a. 

a. o., doctr. VI, 2: in Adelph., (v. 65 fg., Act. I, Sc. I gegen das ende). 
c Vinc. Bell. Spec hist. a. a. o.; doctr. V, 19: in Adelph., (v. 387fgg. 
Act. 111, Sc. III in- der ersten halfte). d Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. 
0.; doctr. VI, 37: in Adelph., (V; 416, Act. III, 8c. III gegen das ende). 
Dialog. Creatur. , cap. XLIV, de lucio et trincha. Jani Anysii sentent. 
102, Orelli, Publ. Syri Sentent. 125. Eyering, Proverbior. copfa, I, s. 134: 
Aus eines andern schaden klug werden. e Vinc. Bell. Spec. hist. a. 
a. 0. ; doctr. V, 48 u. 149 : in Phormione, (v. 41 fg., Act. I, Sc. l). f Cato, 
lib. I, D. 18 : Cum fueris felix, que sunt adversa, caveto ! Anton. Melissa 
I, 70 (al. 148), sp. 981 B: Ildvxcov ooo xtSv TcpaYpidtTCDV xaTevo8oi)|iiv<ov, ix- 
bix^^ jiexapoXijv • xal ndcXiv noxk b%b dTcpoofioxiJTCDv oi)|j.«pop(&v xoxXo6|j.svoc 
(pavTdbl^ou T& y^pyiaidL xal xpeCxTova. g Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. ; 



345 

synon la que el fase. Esto judgo yo por saber : no (solamente) 
conoscer aquellas cosas que agora tenemos ante los pies, mas 
(tambien) acatar aqnellas cosas que son adyenideras y proye- 
erlas antes que vengan. Mando que la(s) vida(s) * de los onbres •bi.esb 
sean miradas asy como en espejo porque de las vidas de los 
otros cada uno tome exenplo para la suya. Quando las cosas 
son muy bienaventuradas a los onbres entonces conviene al tal 
onbre pensar mucho en la manera que deve soportar el adversa 
cayda sy le viniere porque ninguna cosa non le sea nueva al 
su animo, y sy alguna cosa le viniere allende del mal que 
espera develo contar a ganancia. Ninguna cosa es tan bien 
dicha que, rrecontandola mal, non sea mala. 

Malo es el consejo que non puede ser mudado. Aquel al 
qual mas cunple de lo que par ^ es mas quiere que le cunple. 

Grant bordon es para el camino el conpannero rrasonado. Nunca 

« 
1 poco h. 

doctr. V, 27 ; VI, 125 : in Phorm., (v. 241 fgg., Act. II, So. II). h Vinc. 
Bell. Spec. hist. a. a. c; doctr. VI, 51: in Phorm., (v. 696 fg., Act. IV, 
Sc. IV). i Aul. Gell. XVII, XIV, 4. Publ. Syr. 398; Publil. Syr. 362. 
Albertanus, lib. deconsol. et consil., cap. XXIX, s. 63, z. 14: per sapientes 
dici consuevit. Joh. ValL, Comp. IV, 11, bl. 183 c: Agellius XVIII. 
k Aul. Gell. a, a. a. o. Polycrat. VIII, 14, bd. IV, s. 299 legt diesen 
und die folgenden s&tze dem PubL Clodius beL Joh. ValL a. a. o. PubL 
Syr. 75 ; Publil. Syr, 55. Macrob. Saturn. II, VII, 11. 1 Polycrat. a. 
a. 0. Macrob. a. a. o. PubL Syr. 225 ; Publil. Syr. 176. Aul. Gell. a. a. 
0. : »vitari< statt «mutaric Joh. ValL a. a. o. : vitare non potes. Jani 
Anysii Sentent. 68 in Orellis PubL Syri Sentent., s. 124. Publ. Syr. 739: 
Stultum est timere, quodvitari non potest; Publil. Syr. s. 107, Adnot. 
100; Sentent falso inter Publil. rec. 353, Friedr. 352; Pseudosen. de 
morib. 39; Proverb. Friedr. 100. Lib. demorib., s. 139, nn 39: Morieris: 
stultum est u* s. w. Verinus, bl. 9a: 

Quod nequeas vitare, fugis? Mors omnibus instat 
Nec formidanda est, nec fugienda tibi. 
(Latini), Fiore, Seneca, s. 46 : Follia fe di temere quello, che non si puote 
cessare. (Burton), Anatomy of Melancholy, bd. II, s. 83: Fearnotthat, 
which cannot be avoided! m AuL Gell. a. a. o. Polycrat. a. a. o. 
Joh. Vall. a. a. o. PubL Syr. 147; Publil. Syr. 106. Macrob. a. a. o. 
n AuL GelL a. a. o. Vinc. Bell. Spec. doctr. VI, 38 u. 50: Macrob. in 
libro saturnal. (a. a. o.). Polycrat. a. a. o. Joh. Vall. a. a^ o. Publ. 
Syr. 127. Publil. Syr. 104. Jani Anysii Sentent. 135 in Orellis PubL 
Syri Sent., s. 126. 



346 

accusat qui iterum naufragium facil*. Yelierem referendo in- 
iuriam inyitas novam^. Nunquam periculum sine periculo vin- 
citur°. Nimium altricando amittitnr veritas^ Pars b^eficii 
est quod petitur si bene n^es *. Necesse est ut multos timeat 
quem multi timentf. 

•bi.w. Cap. CVni. * Varro. 

Yarro Marcus orator Bome claruit tempore Octaviani im- 
peratoris, qui yixit .XC^ annis^ vir doctissimuSt acuti ingenii 
et in omni seculari erudicione peritus\ 

Hic, ut ait Isidorus libro ethimologiarum ', apud latinos 
iunumerabiles libros scripsit''. Scripsit autem libros antiqui- 
tatum .XLL quos in res humanas divinasque divisit, humanis 
rebus .XXV., divinas vero .XVI. tribuit. 

Scripsit autem ad auditorem atheniensem libmm moralem* 

iu quo multa utilia et notabilia continf ntur de quibus hic pauca 

annotata sunt: In multis contra omnes sapere desipere est^. 

Ficte referas graciam' invite danti. Vix datum ne reputes^ 

• 

1 .CX. CRLNADGB. 2 eth. lib. .1. CRLNADGB. 3 CRLNA 
DGB Varro, Spec. hist. u. doctr.; gradas H. 4 putes yarro, Spec. 
hiat. u. doctr. 



a Aul. Gell. a. a. o. Polycrat. a. a. o. Joh. Yall. a. a. o. Publ. 
Syr. 818; Publil. Sjr. 264. Maorob. a. a. o. b Aul. Gell. a. a. o. 
Poljcrat. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Fubl. Syr. 744; Publil. Sjr. 64^. 
Macrob. a. a. o. c Aul. Gell. a^ a. o. Vinc. Bell. Spec. doctr. V, 73 : 
ex proverbiis sapient. Polycrat. a. a. o. Albertanus, lib. de oodsoI. et oon- 
sil., cap. XLII, 8. 96, z. 4. Joh. ValL a. a. o. PubL Syr; 515; Publil. 
Syr. 383. Macrob. a. a. Oi d Aul. Gell. a. a. o. Polyerat. a. a. o. 
Joh. Vall. a. a. o. PubL Syr. 482; Publil. Syr. 416. Macrob. a. a. o. 
Verinus, Diaticha» bl. 14 a. e Aul. GelL a. a. o. Publ. Syr. 536 und 
PubliL Syr. 469: belle neges; Joh. Vall. a^ a. o.: velle neges; Macrob. 
a. a. 0.; PubL Syr. 537 und Polycrat. a. a. o.: cito neges. f Polyorat. 
a. a. o. Publ. Syr. 448; Sentent. falso inter Publil. rec. 217; Friedr. 205. 
Macrob. Saturn. II, VII, 4. Seneca de ira: II, XI, 4: Laberianus ille 
yersus. Erasm., lib. VI, Apophth. yarie mixta 248. Albertanus, lib. de 
consol. et consiL, cap. XXI, 8. 52, z. 1 : multoa enim timere debet, quem 
multi timenti Publ. Syr. 444; Publil. Syr. 338. Lib. de morib. 61 : Qui 
a multis timetur, timet. Seneca, epist. CV, 5 : qui timetur, timet. Pseu- 
dosen. de morib. 61. Jani Anysii Sentent. 98 in OrelliB Publ. Syri Sent., 



347 

el peligro se Venee syn peligro. Mucho altercando se declara la 
verdad. Parte fases del beneficio sy bien niegas lo que te de- 
mandan. Necesaria cosa es que tema a muchos aquel a quien 
muchos temen. 

Cap. CVn. Marco Varro. 

Marco Varro florecio en Broma en tienpo del enperador 
OctayianOf el qual bivio noventa annos y fue varon muy en- 
sennado y de agudo yngenio y bien ensennado en todos fechos 
seglares. 

Aqueste, segunt dise Ysidro en el libro de las ethimologias, 
conpuso ynumerables libros entre los abtores latinos y escrivio 
quarenta y un libros de las antig uedades los quales dividio en 
las cosas umanas y divinas. E fiso veynte y cinco libros de 
las cosas umanas y dies y seys libros de las divinas. 

Y escrivio (al auditor athenes) ^ un libro moral en el qual 

muchas cosas notables y provechosas dixo, donde dise que non 

« 
1 a teniente su abditor h. 



8-. 125. St. Mazim. IX , sp. 780 A : Aristoteles : '0 icoXXotc (fofupbz ^v 
TcoXXoug ^popslxai, (ohne namen in Anton. Melissa IT, 1 (al. 103), sp. 1008 A) ; 
Democritus: 8v y&p icdvxec (popofSvrai, ndvxac ^o^zXzoLt,, St. Mazim. a. a. o.; 
Anton. Melis8a,8p. 1005 B. Cie. de offic. 11, VII, 24: Qoi se metui volent, 
a quibus metuentur, eosdem metuant ipai, necesse est. Auson. Sept. 
Sapient. Sent. Feriander, v. 10: Multis terribilis caveto! Yinc. Bell. 
Spec. doctr. Y, 74 n. 136: ex proverbiis Bapientmn : Bevera qni timetur 
a multis, multos timet et est minus, quam servus, dominus, qui servos 
timet, tutissima vero res est, nichil timere preter deum; ebenso in J. de 
Cesfiolis,bl. LVIa, aberohnequellenangabe. Democr. ridens, s. 159. Dieses 
kapitel iibersetzt im Mer des Hist., Quint aage, chap. LXIX, De Tberence, 
bd.I, bl. 223a, mit ausnahme des »Fera8< bis »licet<, s. 344, 2. 15 fg. g Vinc. 
Bell. Spec. hist. VII, 57 : Euseb. in cronic. : Anno imperii Augusti .XV. regni 
vero Herodis .V. Marcus Terencius Varro prope nonagenarius moritur. 
(Olymp. 189, Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 525). h Vinc. Bell. a. a. o. : 
August., libro VI, de dv. Dei, (cap. II, Migne, bd. 41, sp. 177). i Isi- 
dor. Etymol., lib. VI, VII, 1; Migne, bd. 82, sp. 237 B. Vgl. Teuffel, 
Geschichte der r(5m. litteratur, § 165 bis 169. k Vgl. Ch. Chappuis, 
. Sentences de M. Terentiua Varro, Faris 1856, s. 52 fgg. 1 VincBell. 
Spec. hist. VII, 59; doctr. V, 124: de sentenciis Varronis moralibus. 
Chapp., 8. 64, nr. 10. m Vinc. Bell. a. a. o. im Speo. hist. u. dootr,, 
V, 51. Ciiapp., s. 64, nr. 13. 



348 

beneficium, sed predam*. Seniel dedit qui rogatus, bis, qui 
uon rogatus dat^. Extorquere est plus quam semel rogare°. 
Turpissimum est in datis fenus sperare, pulcherrimum est cum 
fenore data reddi ^. Ex animo dantis censetur munus parvum 
vel magnum". Amici diyitum palee sunt circa grana^ Vis 
probare amicum, calamitosus fias*. Non refert quis dicat, sed 
quid dicatur ^ ^. Alit concordiam mores ad cohabitancium ani- 
mos formare^ Nemo suum putet quod extra se ipsum est^. 
Non tam laudabile est meminisse quam inyenisse, hoc enim 
alienum, illud proprii est muneris \ Excellentissimum * genus 
docendi est exemplorum subdicio"". Eo tantum studia inter- 
mittantur ne obmittantur, gaudet enim natura yarietate''. Ni- 
• bi.99b chil * magnificum docebit qui a se nil didicit**. PaJso magistri 
nuncupantur auditorum narratores^. Non essemus pauperes si 
nesciremus quid esset paupertas \ Nescire quid est ^ paupertas 
optimus est ad sunmias diyicias progressus'. Non est miser 
nisi qui se credit esse ■. Nusquam deveniet qui quot videt se- 
quitur callesS Non tam modeste quis sua miratur^, quam 
aliena ; hoc autem fit quoniam nemo sibi invidet ". Impericie 
signum est quod difficillimum est exigere fieri cito^. Nulla 
iactura gravior est sapienti* quam temporis^. Viatores non 
sunt ut eant, sic et vita non sui causa fit, sed ut preclarum 
aliquid in ea fiat^. Non est felicitas que secum recipit mi- 

• 
1 quis, sed quid dicat GBLNADGB Spec. hist. u. doctr., Varro. 
2 ebenso Spec. hist.; elucentissimam Yarro. 3 ebenso Spec hist^ o. 
doctr.; sit Varro. 4 ebenso Varro, Spec. hist.j metitur CRLNADGB. 
5 saienti CBLNADGB Varro, Spec hist. 



a Vinc. Bell. a. a. o. im Spec. hist. u. doctr. Chapp., s. 64, nr. 13. 
b Vinc. Bell. a. a. o. im Spec. hist. u. doctr. Chapp., s. 64, nr. 14. (La- 
tini), Fiore, Marco Varo, s. 37. c Vinc. BeU. a. a. o. im Spec. hist. 
u. doctr. Chapp., s. 64, nr. 15. d Vinc Bell. a. a. o. im Spechist., 
Chapp., s. 66, nr. 16. e Vinc. Bell. Spec hist. a. a. o. ; doctr. V, 46. 
Chapp., s. 66, nr. 17. Bruson., lib. 1, Benefidorum ezamen, bl. 27 a. 
Verinus, Disticha, bl. 3a: 

Non quantum dederis, sed qua tu mente dedisti, 
Pensandum est, placat victima parva Deum. 
Dieselbe wahrheit lehren auch die Lamas der Mongolei, denn : The at- 
titude of the mind decides the nature of the act. He that offers a cup 



849 

es mesquino synon aquel que se cree serlo. 

• 

of <x>ld water only , in a proper spirit , has presented a gift qnite as 
acceptable as the most magnificent of donations, s. J. Gilmour, Among 
the Mongols, London, Relig. 'fracti Society, 1883, s. 221. f Vinc. Bell. 
Spec. hist. a. a. o. ; doctr. YI, 7 n. 90. J. de Cessolis, bl. XL a: Varro. 
Ghapp., 8. 66, nr. 20. g Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. ; doctr. VI, 90. 
Ghapp., 8. 66, nr. 21. Publ. Syr. 32: Amicum an nomen habeas aperit 
calamitas; Publil. Syr. 42. J. de Gessolis, bl. XLa: Varro; bl. XLb: 
Amici precipue in adversis rebus cognoscuntur, in quibus quicquid pre- 
statur. Flutarch, Apophth. lacon. Namertes, Opera moral. I, 283. Ve- 
rinus, Disticha, bl. 13a: 

TemporibuB duris veri noscuntur amici. 
Ah fidos paucos experiere tibi. 
Guicciardini, Detti, bl. 107 b, L'Hore, bl. 302 b : Diceva Valerio Massimo 
u. 8. w. Hondorff, Promptufir. exemplor., bi. 298 a : In der noth erkennt 
man den freund. Garoy Gejudo, 8.95: Echate & enfermar, ver&s quien 
te quiere bien j quien te quiere mal* Vgl. Isocrates, s. 102, z^ 20 fgg. 
nnd Aristotiles, s. 238, z« 13 fg. h Viuc Bell. Spec. hist. a. a. o. 

Ghapp., 8. 66, nr. 22. Spec doctr. VI, 47 ; Seneca in libro de .IIII. vir- 
tutibus: Non te moveat dicentis antoritas, nec quis, sed quid dicat at- 
tendas (bl. 5b: nec quis dicat, sed qnid dicatur, attende)! Pseudosen. 
de morib. 18: Audita rebus, non personis aestimes! Proverb. Friedr. 140. 
Verinus, Disticha, bl. 22 b: 

Nec te dicentis moveat reverentia, sed quid 
Dixeraty attendas, qua ratione probetl 
i Vinc. Bell. Spec hist; a. a. o.; doctr. V, 56; VI, 88. Ghapp., s. 70, nr. 33. 
k Vinc BelL Spec hist. a. a. o. Ghapp., s. 70, nr. 34. 1 Vinc Bell. 
a. a. 0. Ghapp., s. 72, nr. 44. m Vinc. Bell. a. a. o. Ghapp., s. 72, 
nr. 46. n Vinc Bell. Spec hist. a. a. o.; doctr. VI, 45. Ghapp., 8.78, 
nr. 62 u. 66. o Vinc Bell. Spec a. a. o. Ghapp., s. 78, nr. 67. 

p Vinc Bell. a. a. o. Ghapp., s. 78, nr. 68. q Vinc Bell. Spec. hist. 
a. a. 0.; doctr. V, 103. Ghapp., s. 86, nr. 94. r Vinc Bell. a. a^ o. 
im Spec hist. u. doctr. Ghapp., s. 86, nr. 95. s Vinc Bell. Spec hist. 
a. a. 0. Ghapp^, s. 86, nr. 96. (Latini), Fiore, Marco Varo, s. 37. Gar- 
danus, de consol., lib. III, bl. 77 b: neque enim aliud necessarium est, 
ut non sis miser, quam quod misernm te non credas. /Seneca de reme- 
diis fortuitor., bl. 4b: de paupertat^: Nesds te opinione, non re labo- 
rare? Pauper es, quia videris. t Vinc Bell. Spec. hist. a. a. o.; doctr. 
V, 108; VI, 49 u. 51. Ghapp., s. 86, nr. 92. u Vinc Bell. Spec hist* 
a. a. 0. Ghapp., 8. 90, nr. 109. v Vinc Bell. Spec hist. a. a. o.; 
doctr. V, 94. Ghapp., 8. 90, nr. 1 1 1. Vgl. Apulejus, s. 254, z. 28 fgg. w Vinc 
Bell. Spec hist. a. a. o. Ghapp., s. 90, nr. 113. x Vinc. Bell. Spec 
hist. a. a. 0.; doctr. V, 142; VI, 31. J. de Gessol., de ludo scach., bl. 
III b: Varro. Ghapp., s. 90, nr. 115. 



3B0 

seriam*. Adulacionia €6t spectamen ^ cum laus postnlacionein 
precedit \ Contempnendi sunt ineruditorum contemptus si vis 
ad summa progredi^ Multi laudem amittunt quando ipsi lau- 
dem de se predicant^ 

Scripsit eciam Varro librum de cultu deorum. 

Gap. GIX. Gallus. 

Gallus Gomelius, poeta foroiulensis ', claruit tempore Octa- 
yiani imperatoris. 

Quadragesimo autem quarto etatis sue anno propria se 
manu interemif. 

Gap. GX. Oracius. 

Oracius Flaccus poeta illustris Bome clarnit tempore Octa- 
viani imperatoris Augusti'. 
•buoo» Hic'*, ut ait Valerius*, cum esset pontifex et lovi * edem 
dedicaret ac in solemnium nuncupacione verborum postem tenens 
mortuum fiUum suum audivisset'' nec manum a poste removit 
nec Yultum a publica religione ad priyatum dolorem deflexit ^ 
ne patris magis quam pontificis partes egisse videretur^. 

Scripsit autem librum sermonum et epistolarum et car- 
minum eneudorum», item poetriam* et de remediis. 

Mortuus est autem Bome anno etatis sue .LVU.^^ 

Gap. GXI. Xiatus. 

Xistus, pytagoricus, plulosophus, qui claruit tempore Octa- 

viani \ 

« 

1 spedmeii Yarro, Spec. hist. 2 Spec. hidt., Euseb.; fortiyiensis 
flCBLNADGB. 3 Es bedarf wobl kaum der erw9.bi)ung, dass Bmrley 
im folgenden auf den dicbter Horaz bezogen bat, wad Yalerius Maximus 
von Horatius Pulvillus bericbtet. 4 Valerius libro .V. cap. ultimo 
CRLNADGB. "^5 VaL Max., Spec. bist. u. doctr.j reflexit HCRLNAD 
GB. 6 librum epist. et carm., librum odarum CRLNADGB. 7 CRL 
NADG Spec bist., Euseb.; .LVI. H; .LVIII. B; Horaz wurde nicbt ganz 

57 jabre alt. 

* 

a Vinc. BelL Spec. bist. a. a. o. Cbapp., s. 94, nr. 129, b Vinc 
Bell. a. a. o. Cbapp., s. 94, nri 180. c Vinc. BelL a. a. o« Cbapp., 
8. 98, nr. 141. d Vinc. Bell a. a. o.; doctr. V, 174. Cbapp., s, 98, 
nr. 142. (Latini), Fiore, Marco Varro, s. 89: Molti perdono lode per 



351 
E escrivio Varro otro libro yntitalado : De cultn deorum. 

Cap. CVni. Gallio Cornelio. 

Gallio Comelio, poeta, clarescio en tienpo de Octayiano Cesar. 
Y * este ayiendo qnarenta y quatro annos con su propia •«•««• 
mano se mato. 

Cap. CIX. Oracio. 

Oracio Flacco, poeta yllustre, florescio en Rroma en tienpo 
de Cesar Augusto. 

De aqueste dise Yalerio Maximo que como fuese pontifice 
de Jupiter y estoviese en los sacrificios solennes ^ que le vino 
nueva que era muerto su fijo, pero que nunca se aparto de 
la publica rreligion por ser inclinado al priyado dolor porque 
non paresciese que avia en el mas partes el padre que el pontifice. 

Este escriyio un libro de los sermones y otro de las epis- 
tolas y de los cantares y el libro de las odas ^, iten la poetria 
y el libro de rremedios. 

E murio en Broma a los cinquenta y siete annos de la 
su hedad. 

Oap. CX. Xisto». 

Xisto', pitagorico, filosofo, clarescio en tienpo de Octa- 

yiano enperador. 

♦ 

1 solepnes h. i ridaa h. 8 crispo h. 



• 



db che si lodano. Dieses kapitel bis hierher ubersetzt im Mer des Hist., 
Quint aage, chap. LXIII : Des poetes. Et premier de Marcus Terencius 
Yarro poete, bd. I, bl. 220 mit tibergehung des satzes : »non tam modeste« 
bis »invidet<, s. 348, z. 18 fg. e Yine. Bell. Spec histi YII, 60. Euseb. 
Ghronic. Oljmp. 188» Migne, Ser. gr., bd. 19| sp. 525. f Vinc. Bell. 
Spec. hist. VI, 116: Euseb., (Chron. Olympi 179, Migne a. a. o., sp.517). 
g Vgl. Xenophon, s. 150, & 19 fg. und Anaxagoras, s. 82, z. 8 fgg. 
h Val. Max. V, X, 1. Vinc. Bell. (Spec. hist. IV, 33; doctr. V, 39 : Val. V) 
gibt den richtigen namen: Horatius Fulvillus, ebenso Hieron. Epist. 
LX, 5, Migne, bd. 22, sp. 592: Gic. pro domo, cap. 54. Brnson., lib. II, 
de constantia, bl. 81 b. i Vinc. Bell. Spec. hist. VII, 67. k a. a. o^: 
Euseb. in Gron., (Oljmp. 179, Migne, bd^ 19, sp. 580:) iLVII. etatis sue 
anno. Dieses kapitel tlbersetzt im Mer des Hist., Quint aage, chap. LXXI : 
De Orace poete, bd. I, bL 226 a. 1 Easeb. Ghron^, a. d. 1, Migne, a« 
a. 0., spi 532. 



352 

Scripsit librum sentenciarum moraUum nobiHmn qnem En- 
chyridion appellavit, quem Rufinus presbyter claro apertoque ^ 
sermone ad preces [Aproniani] ^ cuiusdam de greco in latinum 
transtulit, de quo libro beatus Augustinns mencionem facit in 
libro .II. retraccionum \ De hoc libro ista notabilia excerpta sunt : 

Eciam in minimis caute age ^. Non est minimum in yita 
hominem* negligere minima °. Honora quod iustum est propter hoc 
ipsum quod iustum est''. Qualis vis esse dum oras Deum, talis sem- 
per esto •. Opta tibi evenire, non quod vis, sed quod expedit '. Qua- 
lem vis esse proximum tibi, talis et esto tu proximis tuis '. In 
omni quod bene agis actorem deputa Deum \ Nichil preciosum 
ducas^ quod possit auferre a te homo malus '. Hoc solum bonum 
puta quod Deo dignum est ^. Cum semetipsum quis amplius diligit, 
buoobinde'^ iniusticia nascitur^ Qui amat quod non * expedit non 
amat ^ quod expedit "". Intolerabilis fit malicia cum laudatur \ 
Melius est lapidem frustra iactare ^ quam verbum °. Ante omnia 
yerbis tuis tempus requirito^. Tunc loquere quando tacere non 
expedit**. Melius est vinci vera dicentem® quam vincere men- 
cientem'. Cum prees hominibus memento quia ^ et tibi preest 
Deus ■. Et iudicans homines ^® scito quia et tu ipse iudicaberis * ^ 
a Deo\ Maius periculum est iudicantis quam eius qui iudi- 
catur''. Age magna, non magna pollicens^. Tunc eris sapiens 
cum te non putaveris sapientem ^* ^. Multitudinem fidelium 
non invenies, rarum est enim omne quod bonum est *. Excru- 

cient te liberi male viventes plus ^' quam morientes^. Vivere 

• 

1 »apertoque< iiicht iii CRLNAD6B. 2 Rufin.; Ayamam CELN 
ADGB. 3 CRLNADGB;liominam H; inhumana vita Rufin. 4 Rufin. 
dicas HCBLNADGB. 5 Ex syii ipsius amore Rufin. 6 amabit Rufin. 
dieser satz nicht in CRLNADGB. 7 jacere Rufin. 8 ebenso Rufin. 
a vera dicente CRLNADGB. 9 quod Rufin. 10 Vindictam exercens 
Rufin. 11 judiceris Rufin. 12 Non eris sapiens, si te reputaveris sa- 
pientem Rufiui 13 magis CRLNADGB Rufin. 

« 

a August. Retractat., lib. II, cap. 42, Migne, bd. 32, sp. 647. b Mul- 
lach, Fragm. Phil. graecor., bd.T, s. 523, nr. 7. c a.a. o., s. 523, nr. 8. 
d a. a. 0., 8. 524, nr. 58. e a. a. o., s. 525, nr. 72. f a. a. o., s. 525, nr. 80 ; 
cf. versos allatos a Platone Aloib. II, s. 143 ed. Steph. Socrates, s. 128, 
z. 8 fg. Vgl. ein wort des Pythagoras in Boc de Oro, s. 138, a. g Mul- 
lach a. a. o., s. 525, nr. 81. Dial. Creatur., cap. LXXXVII, de grife ty- 



353 

Escrivio "un libro de sentencias morales y notables al qual 
llamo Encheridion, el qual libro Rufino, presbitero, en abierto 
y claro sermon traslado de- griego en latin, del qual libro sant 
Agustin fase mencion en el segundo libro de las rretrataciones, 
del qual aqui son sacadas las cosas notables que se siguen: 

Fas cauta y sabia mente tan bien en las cosas pequennas 
como en las grandes, ca non es pequenna cosa en la vida de 
los onbres menospreciar las cosas pequennas. Tal- sey syenpre 
qual querrias ser quando alguna cosa rruegas a Dios. La ma- 
licia quando es alabada mas intolerable se fase. Ante todas 
las cosas rrequiere tienpo para tus palabras y estonces fabla 
quando ya non cunple callar. Quando tovieres poder sobre los 
onbres mienbrate que Dios lo tiene sobre ty. Y sabe que sy 
judgares a los onbres, que tu has de ser judgado de Dios ; ca 
mayor peligro es del judgante que del judgado. Estonces seras 

* sabio quando por sabio non te judgares. El bevir non es en«w.66b 

» 

ranno : Basilius : Talis esto aliis, quales et peroptas circa te esse alios ! 
cap. LXIV, de njcticorace et alauda gibt dies als wort Trajans aus Gesta 
Romanor. Eutrop. VIII, 5: Inter alia dicta hoc ipsius (Trajani) fertur 
egregium. Amicis enim culpatibus, quod nimis circa omnes communis 
esset, respondit: >Talem se imperatorem esse privatis, quales esse sibi 
imperatores privatus optas8et.« (Angeffihrt in Vinc. Bell. Spec. doctr. 
VI, 1 u. 6; und in Hondorff, bl. 61 b). Seneca, epist. XLIII, 9: Sic cum 
inferiore vivas, quemadmodum tecum superiores velles vivere! (Spec. 
doctr. VI, 1). Anton. Melissa II, 55 (al. 74), sp. 1145 A: Evagrii: rCvou 
Totg Tiaatv (S)g ai) ^dXstg zob^ Tidcvxag; sp. 1200 D: 

TotouTog Xa^i ToTg cpCXotg xal xolg TziXoL^ 

OEoug aeaux^ xouaSs tuyX^^^S'-^ ^iXetg. 
Flores de Filosofia, Ley XVII, in Dos Obras u. s. w., s. 44. Boc. de Oro, 172, b. 
Vgl. Socrates, s. 128, z. 8 fg.; Aristoteles, s. 242, z. 14 und Theophrast, 
s. 284, z. 5 fg. h MuUach a. a. o., s. 525, nr. 155. Vgl. Bias, s. 36, z. 17 fg. 
i Mullach a. a. o., s. 525, nr. 122. k a. a. o. s. 526, nr. 123. 1 a. 
a. 0., nr. 130. m a. a. o., nr. 133. n a. a. o., nr. 142« o a. a. o., 
nr. 144. p a. a. o., nr. 150. q a. a^ o., nr. 151. Vgl. Stob., bd. II, 
s. 34, Serm. XXXIV, 7, 8 : Pythagoras. r Mullach a. a. o. , nr. 155. 
Cf. Porphyr. ad Marcellam, cap. XIV: xal t6 ^xT&a^at T'dXYj^ Xifovxa 
tJ vtx^v &Tcax(5vTa, Porphyrii philos. ad Marcellam, ed. A. Muius. Medio- 
lani 1816, s. 28. s Mulla6h a. a. o., nr. 172. t a. a. o., nr. 173. 
u a. a. 0., nr. 174. v a. a. o., nr. 187. w a. a. o., nr. 188. Vgl. 
Socrates, s. .110, z. 4 fg. u. s. 124, z. 11 fg. x MuUach a. a. o., nr. 234i 
Cf. Juven. Satir. XIII, 26 seq. y Mullach a. a. o., s. 528, nr. 245, 

Buxley 23 



354 

quidem non est in nobis, recte antem vivere in nobis est*. 
Si vis cum leticia animi vivere noli multa agere, in multis 
enim accionibus minor eris^. Grandempenam putato cum in 
desideriis obtinueris ^ Nunquam compescet * desiderium pos- 
sessio desideratorum ^ Magnam scito' sapienciam per quam ferre 
potes ineruditorum insipienciam *. Ea que oportet discere et 
ita facere non * coneris facere antequam discas*. Sicut in bonis 
actibus-* laudari vis ita in delictis pacienter accipe si culperis^ 
Quorum laudes contempnis [eorum] ^ nec derogaciones magni 
pendas^. Sentenciam que misericordiam vetat non solum non 
ten^re, sed audire, recusa^^. Si quid dederis ut hominibus 
bi.iou innotescat®, non homini, sed proprie libidini prestitisti *. * Vesti- 
mentum putato * anime *® corpus tuum , mundum igitur illud 
serva^**. Animam mors non perdit, sed vita mala*. Aures 
tuas non omnibus committas °*. Sapiens sequitur Deum, et Deus 
sequitur" animam sapientis**. 

Cap. CXII. Athenodorus. 

Athenodorus, Tharsensis, stoicus philosophus, claruit tem- 
pore Octaviani". 

Huius sentencia fuit : Tunc scito te omnibus cupiditatibus 
esse solutum cum eo perveneris quo nichil Deum roges quin 
possis rogare palam^. 

Cap. CXm. Ovidius. 

Ovidius Naso poeta claruit tempore Tiberii^^ ^* Cesaris et 
mortuus est in exilio '. 

Hic scripsit libros poeticos metricos de nuce libr. unum, 
invencionis libr. unura, epistolarum libr. unum, sine titulo libr. 
.IH., de arte amandi libr. .HI., de remedio amoris libr. .H., 

* 

1 Ebenso Rufin. ; moraris CBLNG; moriaris ADB. 2 sedatEufin. 
3 scito esse Rufin. 4 ne Bufin. 5 bene factis Rufin. 6 Rufin. . 7 re- 
fnge Rufin. 8 innotescas Rufin. 9 esse putato Rufin. 10 anime 
tue putato CRLNADGB. 11 id conserva Rufin. 12 »8equitur« nicht 
in Rufin. 13 Der grund dafiir, datis Burley Ovid, obgleich nur dessen 
letzte lebensjahre in die regierung des Tiberius fallen, doch dem zeit- 
alter dieses kaisers zuschreibt, ist wahrscheinlich darin zu suchen, dass 
er sich fiir diese stelle des Vincenz von Beauvais, Spec hisfc. VII, 105, 



355 

nos, pero el bien bevir en nosotros es. El sabio sigue a Dios 
y Dios sigue al anima del sabio. 

N 

Cap. CXI. Athenodoro*. 

Athenodoro *, tarsiense, filosofo estoyco, florescio en tienpo 
de Octaviauo. 

Del qual fae aquesta sentencia : Estonces entiende que estas 
libre de todas cobdicias quando venieres a tal tienpo que non 
rruegues cosa a Dios que non gela puedas rrogar publica mente. 

Cap. CXII. Marco Ver(r)io. 

Marco Ver(r)io Placco *, gramatico, florescio en tienpos de 
Octaviano A(u)gusto. 

Cap. CXIII. Ovidio. 

Ovidio Naso, poeta, florentino, florescio en tienpo de Tiberio 
Cesar y fue muerto en destierro. 

Aqueste conpuso muchos libros metricos y poeticos los 
titulos de los quales son estos : De nuce uno. De las epistolas 
uno. De sine titulo tres. De arte amandi tres. De rremedio 

1 antemodoro h. 2 flacio h. 



bediente. Nachdem dieser den tod des Augustus berichtet und die obige 
angabe iiber Atbenodor gebracht, geht er auf Ovid tiber. 



a Mullach a. a. o., s. 528, nr. 248. b a. a. o., nr. 253; cf. (s. 846) 
Democriti fragm. moral., nr. 92. c Mullach a. a. o., nr. 266. d a. a. 
o., nr. 275. e a. a. o., nr. 280; vgl. s. 195, Pythagor. Carmen aur., 
V. 30 fg. f Mullach a. a. o., nr. 288. Vgl. Stob., bd. I, s. 268, Sermo 
XIV, nr. 18: Pythagoras. g Mullach a. a. o., nr. 289. Vgl. Demophili 
Sent., nr. 20, s. 498. h Mullach a. a. o., s. 529, nr. 826. i a. a. o., 
nr. 330. k a. a. o., nr. 334; cf. Porphyr. ad Marcell., cap. XIV; T^ 
8fe ^OXQ 'c? ^oqptXst xal x^ ^ocftXst v$ Sv xcji xa^ap^ ocotxaTi Soxoooav xal 
Tipagtg &x6Xoi>0^€ xal Xdyog. 1 Mjillach a. a. o., s. 530, nr. 381. m a. 
a. 0., 8. 532, nr. 392. n a. a. o., nr. 401. o Vinc. Bell. Spec. hist. 
VII, 105: Euseb. in cron. , (a. d. 8, Migne, Ser. gr. , bd. 19, sp. 531). 
p Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. ; doctr. V, 36. Seneca epist. X, 4. q Vinc. 
Bell. Spec. hist. VII, 106. r Euseb. chron., olymp. 184 u. a. d. 18, 
Migne a. a. o., sp. 521 u. 588. 

23* 



356 

metamorphoseos libr. .XV., de fastis libr. .VI. *, dicitur tamen 
qnod fecit .XII., sed ultimi sex non habentur, de tristibus 
libr. .V., de vetula libr. unum, de fortuna libr. unum. 

. Cap. CXIV. Marcus. 

Marcus Verrius Flaccus grammaticus Octaviani temporibus 
claruit^. 

Cap. CXV. Valerius. 

Valerius Maximus Octaviani Augusti tempore claruit''. 

Hic librum edidit de factis et dictis antiquorum Tiroruni 

bi.ioibmoralibus qui * apud gentiles romanos et grecos habebantur 

famosi et illustres, addens ex propriis quedam ad yirtutum com- 

mendacionem et viciorum detestacionem pertinencia luculento 

sermone ex quibus pauca hic inserta sunt**. 

Lento gradu ad vindictam sui divina precedit ira tardita- 
temque supplicii gravitate compensat*. Dulcedo vite et multa 
facere et pati turpiter cogit \ Humane imbecillitati gravissimum 
est necessitas '. Quid prodest foris esse strenuum si domi male 
vivitur ^ ? IUa potencia tuta est que viribus suis imponit mo- 
dum^ Locupletem fEicit hominem non multa possidere, sed 
modica desiderare^. Nulla tam modesta felicitas est que ma- 
lignitatis dentes vitare possit^ Alienis incommodis suorum 
adhuc expertes insultant "". Optima vindex insolencie varietas 
condicionis [humane] ^ °. Eloquencie omamenta in pronuncia- 
cione apta et convenienti corporis motu consistunt, quibus cum 
se instruxerit^ tribus modis homines aggreditur scil. aures 
eorum penetrando, oculos demulcendo, animos invadendo''. 

Cap. CXVI. Chalcenterus*. 

Chalcenterus ' philosophus , ut ait Isidorus libro ethimo- 

logiarum, miris apud grecos laudibus extoUitur quod tantos libros 

« 
1 Spec. hist. n. doctr., Val. Max. 2 ebenso Spec. hist. u. doctr.; 
instnixit Val. Max. 3 Isidor.; Galciterus H; Chalcitecus ADGB. 

« 

w 

a Vinc. Bell. Spec. hist. VII, 106. b Vinc. Bell. a. a. o. VII, 105. 
Euseb. in cronicis, (a. d. 9, Migne a. a. o., sp. 531). c Vinc. Bell. a. ^. 
0. VTl, 123: sicut apparet ex ipso eiusdem volumine. d Vinc. Bell. 



357 

amorio uno. Metamorfoseos quinse. De fastis seys. De tristibus 
cinco. De ponto uno. De vetulj^ uno. De pulice. /^ 

Cap. CXIV. Valerio Maximo. 

Valerio Maximo florescio en tienpo de Octaviano A(u)gusto. 

Aqueste fiso un libro de los fechos y dichos morales de 
los antiguos varones griegos y rromanos del qual aqui son 
puestas algunas sentencias: 

La divinal yra con sosegado paso procede a la vengan^a, 
y la tardan^a del su castigo, con mayor pena la conpensa. 
Rrico fase al onbre non el poseer de las muchas cosas, mas 
el desear de las pocas. Aquel tiene muy mucho el que desea 
poco. * Non es en ninguno tanta umilldad que de la dulce-r •w.e?. 
dunbre de la vanagloria non sea tannido. Muy grant jues es 
de la locura del onbre la variedad de la condicion o estado. 
Los ornamentos de la eloquencia mucho consisten en la pro- 
nunciacion de los dichos y en la conveniencia y mesura del 
cuerpo, ca por tres maneres han de entender los eloquentes a 
los que los oyen, es-a saber penetrando las sus orejas, y fa- 
lagando los sus ojos, y rrobando los sus cora^ones. 

Cap. CXV. Calcenterus^ 

Calcenterus \ filosofo, segunt dise Tsidro, por grandes ala- 

ban^as es comendado por los griegos, ca disen que conpuso 

» 
1 calciterus h. 

a. a. 0. e Vinc. Bell. a. a. o. VII, 124; Spec. doctr. VI, 125: Val. 
(Max.), I, (I, Ext. 3). Verinus, Disticha, bl. 7 a: Deus tarditatem sup- 
plidi poenae gravitate compensat: 

Quid rides? gravitate Deus tormenta rependet 
Et gliscit tardis grandior ira moris. 
Jani Anysii Sentent. 148 in Orellis Publ. Syri Sentent., s. 126. f Vinc. 
Bell. Spec. hist. a. a. o. : Val. (Max.), II, (VI, Ext. 12). g a. a. o. : Val. 
(Max.), II, (VII, 10). h a. a. o.; Spec. doctr. VH, 2: Val. (Max.), II, 
(IX). i Vinc. Bell. Spec. hist a. a. o.: Val. (Max.), IV, (I, Ext. 8). 
k a. a.o.; Spec. doctr. V, 103: Val. (Max.), IV, (111,6). 1 Vinc. Bell. 
Spec. hist. a. a. o. : Val. (Max.), IV, (VII, Ext. 2). m a. a. o. : Val. (Max.), 
a. a. 0. n a. a. o.: Val. (Max.), a. a. o. ; Spec. doctr. VI, 123: Val., 
libro V. Vinc'.Bell. Spec. hist. IV, 92; VII, 127; doctr. VI,51: Val. 
(Max.), VIII, (X). 



358 

ediderit quantos quisque nostrum alienos scribere propria manu 
vix possit^ 

•wio»* Cap. CXVIL * S e n e c a. 

Seneca, cordubensis, vir doctissimus, [stoicus, Sotionis] ^* 
discipulus, Lucani poete patruus, Rome claruit et Neronis im- 
peratoris, dum iunior esset *, preceptor fuit °. 

Huius tempore gloriosi apostoli Petrus et Paulus Bome 
predicabant. Cum igitur Seneca et multi de domo Cesaris ad 
Paulum confluerent fuit Seneca beato Paulo adeo familiaris, 
videns in eo divinam scienciam^, ut se ab eius coUoquio vix 
separare posset. Et quando cum ore ad os alloqui non vale- 
bat * frequentibus datis et acceptis epistolis ^ eius coUoquio 
amicabili et consilio fruebatur. Scripta quoque Pauli coram 
Cesare legit et in cunctis eum ammirabilem ® reddidit. Senatus 
autem de Paulo senciebat alta"^. 

Hic ^ de admiranda tenacitate sue memorie ita scribit in 
primo libro declamacionum: Memoriam in me floruissealiquando 
ut non tantum ad usum sufficeret, sed in miraculum usque 
procederet non nego. Nam et duo milia bominum nomina re- 
citata, quo erant ordine dicta, reddebam et ab ipsis qui ad 
audiendum preceptorem nostrum convenerant singulos versus et 
a singulis dictos ^ , cum plures quam ducenti efficerentur ab 
ultimo incipiens usque ad primum recitabam, nec ad complec- 



1 Eusebi; stoice seccionis H; Stratini stoyci CRLNGB Pseudosen.; 
Strati stoici AD. 2 imperatoris cuius et GRLNADGB. 8 ebenso Spec. 
hist.; propter divinain scienoiam, quam in eo viderat CBLNADGB. 
4 valeret Spec. hist.; poterat CRLNADGB. 5 Sieh die briefe in J. A. 
Fabricius, Codex apocryphus Novi Testamenti, Hamburgi 1703, bd. II, 
s. 892 bis 904 ; wider abgedruckt in J. A. Giles, Codex apocryph. Novi 
Testamenti, London 1852, s. 503 bis 505. Eine italianische tibersetzung 
aus dem 14 jahrhundert in Collezione di opere inedite o rare dei primi 
tre secoli dellalingua, pubbl. per cura della R. Commiss. pe' testi di 
lingua nelle prov. dell' Emilia, voL I: Miscellanea di opuscoli inediti 
rari dei secoli XIV e XV. Torino 1861, L^epistole di Sen. a S. Paolo 
e di Paolo a Se;i. pubbl. di C. Guasti, s. 295 bis 301. tJber die glau|>- 
wiirdigkeit dieses briefwechsels s. ausser Fabricius a. a. o., s. 880 bis 
892, Nicolaus Antonio, Biblioteca vetus ed. Bayer, Matriti 1788, bd. I, 
s. 39 bis 41 , nr. 138 bis 143. Mehr bei Teuffel , Gesch. der r5m. litt., 



359 

tantos libros quantos cada uno de nos (apenas) podria escrevir 
de agenos por su propia mano en todos los dias de su vida. 

Cap. CXVL Seneca, cordoTes. 

Seneca, cordoves, filosofo muy sabio, discipulo de Socion, 
estoyco y tio fue de Lucano, poeta, y florescio en tienpo de 
Nero enperador, e quando Nero era pequenno fue su maestro. 

E en aqueste tienpo los gloriosos apostolos sant Pedro y 
sant Pablo predicavan en Broma. fl como Seneca y muchos 
de la casa del Cesar confluyesen a Paulo entre todos los otros 
Seneca fue mas familiar suyo tanto que veyendo en el la di- 
vinal ciencia apenas se podia tenplar de ia su fabla. E quando 
non se podian fablar enbiavanse epistolas en las quaies usavan 
de los sus coloquios y consejos. E Seneca ovo leydo delante 
del enperador las epistolas de Paulo y en cada uua de las sus 
sentencias lo ovo por maravilloso. 

Aqueste Seneca de la capacidad de la su memoria y del 

su maravilloso rretener el mesmo asy escrive en el principio del 

libro de las sus declamaciones : Tanto ovo florescido en mi la 

memoria algunas vegadas * que non sola mente me abondava * bi.67b 

para el uso della, mas aun procedia en grado de miraglo y non 

lo quiero negar, ca dos mill nonbres rresados, yo los tomava 

dichos por la orden que estavan ; e fasia mas, que de los dis- 

cipulos que venian a oyr a nuestro maestro davame cada uno 

un verso fasta que Ilegavan mas de a dosientos versos y yo 

tornavagelos a rresar, comen^ando del postrimero y bolviendo 

fasta el primero. E no(n) sola mente era la mi memoria ligera 

« 

§ 289, 9. 6 ebenso Spec. hist.; amicabilem GELNADG3. 7 Dieser 
absatz findet sich nicht in CRLNADGB, ob aber, weil er sich aiif Se- 
neca, den vater, bezieht, ist eine frage, die ich weder bejahen noch ver- 
neinen will. 8 datos Sen. 



a Isidor. Etymol. VI, VII, 1, Migne, bd. 82, sp. 237 B. Suidas unter 
AC8u|jL0C Aidu^ou spricht von bnkp x& zpujxikici, xal icsvxax6aia pCpXioc b Eu- 
seb. Gbron. a. d. 13, Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 531. Seneca epist. XLIX. 
c Euseb. Chron. a. d. 66, Migne a. a. o., sp. 543. Seneca de quattuor 
virtutibus, bl. 1 b. d Vinc. Bell. Spec hist. X,9: Ex gestis s. Pauli. 
Dieser absatz wdrtlich in Seneca de quatt. virtut. a. a. o. 



360 

tenda ^ tantum que vellem velox michi erat memoria, sed et ad 
continenda que acceperat'. 
•bi.iosb Hic Seneca vite continentissime fuit * quem beatus Hiero- 
nymus annumerat sanctorum cathalogo, illis epistolis provocatus 
que leguntur Pauli ad eum et ipsius ad Paulum**. Hic ante 
biennium quam Petrus et Paulus martirio coronarentur a Nerone 
hac causa mortuus est. . Ipse enim Nero, quadam die * respi- 
ciens Senecam et verbera que sibi in puericia intulerat ad me- 
moriam reducens, infremuit ac tanquam iniuriarum ulcionem 
expetere de illo cupiens, sed tan^uam preceptori deferens pre- 
cepit ut quod vellet mortis genus sibi eligeret. Ipse autem 
quasi suave mortis genus arbitrans in balneo mori, incisionem 
vene utriusque brachii elegit*. Unde et quodam presagio recte 
vocatum est nomen eius Seneca, id est: se necans^. 

Scripsit autem Seneca elegantissime infradescriptos libros: 
Librum metricum * qui dicitur ludus Senece de morte Claudii 
libr. unum, ad (Aebucium)* Liberalem de beneficiis libr. .VII., 
ad Neronem de clemencia libr. .111.'*, de moribus * libr. unum, 
de remediis fortuitorum malorum ad Gallionem, de immatura 
morte libr. .X., de questionibus naturalibus libr. .VIH., de- 
clamacionum libr. .X. ^, de sentenciis diversorum oratorum libr. 
unum, item tragedias decem, item epistolas ad Lucillum Balbum 
plurimas, item epistolas ad Paulum apostolum plurimas®", de 
constancia sapientis, proverbiorum, de providencia, de artibus 
liberalibus, de quatuor virtutibus, de beata vita, de matrimonio, 

1 Sen. ; complectendum H. 2 CRLNADGB Sen. ; vice H ; aliquando 
Spec. hist. 3 Nur hin und wider sind dem in prosa geschriebenen 

buche verse eingeflochten. Dieses buch nicht angegeben in CRLNADGB. 
4 Eusebium PCRLNDGB; Eburtium A. 5 In CRLNADGB folgthier: 
ad Faulum vero de quatuor virtutibus libr. unum. Das von dem h. Mar- 
tin, erzbischof von Braga (f 580), verfasste aber Senecas namen tra- 
gende buch ist nicht an den apostel Paulus gerichtet, wenigstens nicht 
in der von mir benutzten ausgabe, sondern enthalt nur in der einlei- 
tung nachrichten uber die angeblichen beziehungen Senecas zu Paulus 
und Petrus. 6 »Lib. de moribus, remediis fortuit. u. s. w., de senten- 
ciis diversor. orator., epistol. ad Paulum, proverbiorum , de artibus li- 
beralibusc und »declamacionum libri X« werden in der obigen liste dem 
Lucius Annaus Seneca mit unrecht zageschrieben. Die beiden ersten 
werke verfasste wahrscheinlich der in der vorigen anm. genannte Martin, 
die »declamaciones« (d. h. »controversiae«) M. Ann^us Seneca. 7 CRL 



361 

para abra^ar todo lo que queria, mas tan bien para rretener 
lo que avia rrescebido. 

Aqueste Seneca fue onbre de muy continente vida tanto 
que sant Geronimo desia averlo puesto en el catalogo de los 
santos, provocado de aquellas epistolas que se leen de Seneca 
a Paulo y de Paulo a Seneca. El qual Seneca dos annos que 
sant Pedro y sant Pablo fuesen coronados por martirio del en- 
perador Nero fue muerto. 

Escrivio Seneca muy elegante mente los libros que se si- 
guen. Fiso un libro de metros y prosa el qual es Uamado 
ludo (de la muerte de) Glaudi(o). Fiso otro libro de beneficios 
y fiso dos libros de clemencia a Nero y fiso otro libro de mo- 
ribus, otro libro de los rremedios de los casos fortuytos a Galio, 
otro libro de ynmatura morte y de las questiones naturales * 
ocho libros, de las declamaciones nueve libros, de lassentencias 
de los diversos oradores un libro. Iten de las tragedias dies, 
iten las epistolas a Paulo. De la yra. De la tranquilidad del 
animo. De los proverbios. De (la providencia) ^. Deiasartes 

liberales. De las quatro virtudes. De vita beata. De matri- 

• 

1 morales h. 2 pnidenda h. 



NADGB ; IX H. 8 nonnuUas. Ex quibus hic ialiqua notabilia inserere 
volui. Jn libro de moribus : CRLNADGB, folgen dann die im nachworte 
angegebenen ausziige. 



a Senecas Controversiar. libri 1 prologus. b Vinc. Bell. Spec. hist. 
X, 9: Hieron. in libro de verbo vite.* SiehHieron., lib. de viris illustrib., 
cap. XI J, Migne, bd. 23, sp. 629 A. c Vinc. Bell. a. a. o.: fertur autem 
relacio. Joh. Vall., Comp. IV, 17, bl. 134 d: Boetius, lib. III, de consol. 
phil., cap. V, (Migne, bd. 63, sp. 742 A) ubi ait expositor, quod Sidonius 
refert Dieser absatz bis hierher wQrtlich in Seneca de quattuor virtut. 
a. a. 0. J. de Cessolis, bl. I b : Quemadmodum de Nerone legimus, quod 
ipse Senecam, magistrum suum, vivere noluit, eo quod ipse increpaciones 
suas ferre non posset. Gualteruzzi, cento Novelle antiche, nr. 71, s. 103. 
(Latini), Fiore, Seneca, s. 39. Sueton. Nero, cap. 35. Tacit. Annal. XV, 
60 bis 63. Massmanns kaiserchronik, bd. III, s. 691 : Senecas tod. d Joh 
ValL a. a. 0. YgL was iiber diese ableitung Seneca de quattuor virtut. 
a. a; 0. sagt. e Vgl. zu den bis dahin genannten biichern Vinc. Bell. Spec. 
hist. IX, 102 und X, 9.v 



362 

•b].io3«de terremotn, ^*" contra supersticiones, adMarchiam, de conso- 
lacione filii sui ad Helbiam matrem. 

Quouiam autem universi homines diversis calamitatibus 
sunt subiecti placuit huic operi librum Senece de remediis for- 
tuitorum malorum annectere ut remedium in angustiis habeant 
qui hunc libellum inspexerint. Incipit liber Senece de remediis 
fortuitorum malorum ad Oallionem : capitula de morte, de de- 
coUacione, de morte in peregrinacione , de morte in iuventute, 
de morte sine sepultura, de egrotacione, de maliloquio malorum, 
de exilio, de dolore, de paupertate, de impotencia, de amissione 
oculorum, de amissione liberorum, de naufragio, de rapina la- 
tronum, de inimicis, de amissione amicorum, deamissione uxoris^ 
De sentenciis quere infra. 

Cap. CXVin. Quintilianus. 

Quintilianus, poeta, qui tempore Galbi imperatoris claruit, 
ab Hispania Bomam venit et publicam scolam ibi tenuit^. 

Hic scripsit libros de oratoria institucione .VIII., item li- 
brum causarum de quibus libris pauca excerpta hic posita sunt. 

De oratoria institucione : Utinam liberorum nostrorum mo- 
res non ipsi perderemus. Infanciam statim deliciis solvimus. 
Mollis educacio quam indulgenciam vocamus omnes nervos mentis 
•bi. losbet corporis frangit*. Consuetudo est certissima loquendi * ma- 
gistra utendumque plano ^ sermone est ut nummo cui publica 
forma* est*. Usitatis enim tucius utimur®. Item in libro .H.: 
Non est estimandum cuius quisque etatis sit, sQd quantum in 
studiis iam eflfecerit'. Carendum est non solum vicio* turpi- 
tudinis, sed eciam suspicione ^. Ingenia puerorum nimia emen- 
dacionis severitate deficiunt, nam et desperant et dolent et no- 
vissime oderunt et, quod maxime nocet, dum omnia timent nichil 
conantur^. Aliena vicia quisque reprehendi mavult quam sua *. 
Ne temptes quod effici non possit^. Idem in libro (.VHI.)* 



1 Die obige inhaltsangabe pasat genau auf das beseichnete buch 
in der fassung, in welcher es drei in Deutschland herausgekommene 
ausgaben desselben s. 1. et a. bringen. Nach dem katalog der biblio- 
thek des brittischen museums w&ren sie in EOln 1470 (Hain 1465), K5ln, 
Zell, um 1470 und Strassburg 1480 gedruckt worden. Eine vierte nach 



363 

monio. De terremoto, Contra supersticiones. De consolacion 
a Marehia. Iten otro libro de consolacione a Helbia^ su madre. 
Iten las epistolas a Lucillo. 

Cap. CXVIL Quintiliano. 

Quintiliano, poeta, florescio en tienpo de Galba, enperador, 
y fue de Espanna y paso en Rroma, y tovo ende escuela * publica. • w- 68< 

Y escrivio ocho libros de la ynstitucion oratoria, iten otro 
libro de las causas. 

Dise en el libro primero de la oratoria ynstitucion: jO 
pluguiese a Dios que nosotros non perdiesemos las costunbres 
de los nuestros hijos ^ ! mas luego desatamos la justicia con 
deleytes. La costunbre muy cierta maestra es de la fabla. Dise 
en el segundo iibro: Non es de estimar de ninguno de quanta 
hedad sea, mas quanto aya aprovechado en los estudios. De- 
vemos nos guardar non sola mente de qualquier pecado o deso- 
nestidad, mas aun de la su sospecha. Cada uno mas quiere 

rreprehender los vicios agenos, que non los suyos. Dise en el 

« 

1 delbia h. 2 libros h. 

« 

demselben katalog in Rom 1485 erschienene ausgabe ordnet anders an, 
gibt aber doch denselben inhalt. " 2 plane Quint., Spec. hist. 3 Quint.; 
fama HA.DGB Spec. hist. 4 crimine Quint., Spec. hist. u. doctr. 5 V 
HADGB Spec. hist. u. doctr. 

a Sieh Pauly, Bealencyklop&die, bd. VI, erste abtheilung, s. 1039. 
b Vinc. Bell. Spec. hist. X, 121*: Euseb. in cron., (a. d. 69 u. 89, Migne, 
Ser. gr., bd. 19, sp. 545 u. 550). c Vinc.Bell. Spec hist. a. a o.; 

doctr. VI, 12; VII, 9: Quint. de orator. instit., I, (11,6). d Vinc. Bell. 
Spec. hist. a. a. o. : Quint. a; a. o., I, (VI, 3). e a. a. o. : Quint. a. a. 
0. I, (V, 71). (Latini), Fiore, Quintiliano, s. 56: Le parole usate piii 
sicuramente usiamo. f Vinc. BelL Spec. hist. X, 122: Quint. a. a. o., 
in II, (I, 7). (Latini), Fiore a. a. o. g Vinc. BelL Spec. hist. a. a. o.; 
doctr. V, 27 u. 114: Quint. a. a. o., II, (11,14). (Latini), Fiore a. a. o. 
h Vinc. BelL Spec. hist. a. a. o.; doctr. VI, 12; VII, 9: Quint. a. a. o., 
II, (IV, 10). i Vinc.BelL Spec. hist. a. a. o.: Quint. a. a. o., II, (V, 16). 
(Latini), Fiore, Quintiiiano, s. 56. k Vinc. BelL Spec. hist. a. a. o.; 
doctr. V, 123: Quint. a. a. o., II; nachdem in V, 123 diese stelle mit 
dem hinweis auf lib. II gegeben worden, heisst es weiter: Idem In .IIII. 
libro: temptanda nonsunt, que effici omnino non possunt, (IV, V, 17). 
(Latini), Fiore a. a. o. Vgl. Chilon, s. 26, z. 4 fg. 



364 

Princeps qui vult omnia scire necesse habet multa ignoscere *« 
Tam deest avaro quod habet quam quod non habet ^. Viciosa 
iactacio fert audientibus non modo fastidium, sed plerumque 
odium». Afflante fortuna, pene omnia decent^ Pulcherrimi 
operis studio yacare mens nonnisi ab omnibus viciis libera 
potest^ Melius certe suadebit aliis qui prius persuasit sibi'. 
Idem in libro causarum : Tocius hominis libertas est oculos 
perdidisse ^. Oculi sunt per quos paupertatem * ferre non pos- 
sumus. Oculi tota nostra luxuria sunt ; hii nos in omnia vicia 
precipitant, mirantur, adamant et concupiscunt \ Omnis te- 
meritas animorum calamitate corporis frangitur, et confriges- 
cunt ^ impetos mencium quos non explicant ministeria mem- 
brorum^ Non habet causam loquendi cui credi non potest; 
ablata [est ab eo] ^ omnium membrorum fides, omnis sermonis 
autoritas^ 

•»>i-io*» Cap. CXIX. * Plutarcus. 

Plutarcus, philosophus, institutor Trayani imperatoris, ut 

dicitur in Policrato lib. .V., fidelis in sentenciis et in verbis 

luculentus et in sacrario morum cautus arbiter fuit ut facile 

Trayani imperatoris preceptor possit agnosci'. 

» 
1 Spec. doctr., Qiiint. ; paupertates HDGB Spec. hist. 2 frigescunt 
Spec. hist., Quint. 3 Spec. hist. 

a Vinc. Bell. Spec. hist. X, 122; doctr. V, 68: Quint. in iV., (viel- 
mehr VIII, V, 3). (Latini), Fiore, Quintiliano, s. 57. Vgl. Lessings fa- 
beln, drittes buch, nr. 3 ; das geschenk der fejen. b Vinc. Bell. Spec. 
hist. X, 123: Quint. a. a. o. in VIII, (V, 6 u. IX , III, 64); spec. mor. 
III, VII, II: Hieronym. (epist. c. 15, Migne, bd. 22, sp. 826). Joh. Saresb. 
Enthetic. in Polycrat., bd. III, s. 9, v. 22. Joh. de Hoveden, de avaricia, 
bl. 20 d u. 21 c : Seneca in proverbiis, (vgl. Controv. yil, 18). Publ. Syr. 
754. Publil. Syr. 628. (Latini), Fiore a. a. o. c Vinc. Bell. Spec. hist. 
a. a. 0.: Quint. a. a. o., VIII, (vielmehrXI, I, 15). (Latini), Fiore a. a. o. 
d Vinc. Bell. a. a. o. : Quint. a» a. o., VIII, (vielmehr XI, III, 147). (La- 
tini), Fiore a. a. o. e Vinc. Bell. a. a. o.: Quint. a. a. o., VIII, (viel- 
mehr XII, I,.4). f Vinc. BeU. Spec hist. a. a. o ; doctr. VI, 53: Quint. 
a. a. 0., VIII, (vielmehr XII, I, 29). Lib. de morib, s. 137, nr. 14: Ora- 
torem te puta, si tibi ante omnes, quod oportet, persuaseris! Pseudosen. 
de morib. 14; Proverb. Friedr. 28. g Vinc. Bell. Spec hist. X, 124, 
doctr. V, 176 : Quint. in libro causarum in prima causa (Declam. II pro 



365 

libro quinto: El principe que quiere saber todas las.cosas ne- 
cesario es que aya de perdonar * muchas. Iten en el libro nono : 
*Tanto fallesce al avariento lo que tiene como lo que non tiene. 
Mejor podra persuadir a los otros el que primera mente a sy 
mesmo oviere persuadido. Non es en (ninguno) ' tanta facundia 
de bien fablar que non yerre p tarde^udee quando las pala- 
bras non concuerdan coa el cora^on. 

La libertad de todo onbre esta en aver perdido los ojos,' 
ca los nuestros ojos son toda la nuestra luxuria, ca estos nos 
alan^an * cada dia en todos vicios, mirando *, amando y cob- 
diciando. Toda locura de cora^on por la calamidad ^ del cuerpo ' 
se quebranta. Non tiene causa de fablar aquel a quien no(n) 
puede ser creyda la verdad, pues quetirada es del toda fe de 
palabras y toda abtoridad es apartada de los sus sermones. 

Cap. CXVm. Plutarco. 

Plutarco, filosofo, ynstituydor y maestro fue de Trajano ® 
enperador. E segunt se dise en el Policrato en el libro quinto 
este fue fiel en las sentencias y rresplandeciente en las palabras 
y muy moderado en las costunbres * tanto que bien ligera mente • bi.68b 

podia ser conoscido por maestro del enperador. 

* 
1 ynorar h. 2 ningunt logar h. 3 alca^an h. 4 maravillan- 
dose h. 5 ca las calamidades . . . quebrantan h. 6 trojano h. 

« 

caeco, c. IX, aber »debilita8« statt »liberta8«). h Vinc. Bell. a. a. o. 
(Declam. II pro caeco, c. X). Seneca in libro de remediis fortuitor. : 
Intelligendum est, partem esse jnnocentie cecitatem, oculi enim sant 
irritamenta viciorum, duoes scelerum. Ovidius in libro trist. 11,(103): 

Heu mihi, cur vidi? cur noxia lumina fed? 
Idem in libro III, (V, 49): 

Inscia quod crimen viderunt lumina, plector 
Feccatumque oculos est habuisse meum. 
(Latini), Fiore, Quintiliano, b. 91. Seneca, de remediis fortuitor., bl. 6a: 
de amissione oculorum : Hinc oculi adulterium monstrant, hinc incestum, 
hinc domum, qnam concupiscat, hinc urbem. Irritamenta sunt vivorum, 
duces scelerum, fomenta malicie. Vgl. Demokrit, s. 178, z. Ifg. und 
Plato, 8. 218, z. 20 fg. i Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. : Quint. in II 
causa. (Declam. I pro caeco VI). k Vinc. Bell. a. a. o. X, 125: Quint. 
in XVll causa, (vielmehr XIX, Infam. in Matr. II, XI). (Latini), Fiore, 
Qointiliano, s. 58. 1 Polycrat. V, Prolog., bd. III, s. 261. 



366 

Hic libellum pulcherrimum conscripsit * de constitucione 
politica cuius titulus est : Trayani imperatoris institucio, in quo 
qualis debeat esse princeps, eleganter scripsit. Scripsit eciam' 
librum de magistratuum moderacione qui intitulatur: archi- 
gramaton '. . Scripsit et pulcherrimum librum de paciencia. 

Trayano autem auditori sqo ad imperium sublevato bec 
verba scripsit: Plutarcus Trayano salutem. Modestiam tuam 
hoveram non appetere principatum, quem tamen semper mo- 
rum ele^ancia mereri studuisti. Quo quidem tanto dignior 
iudicaris quanto a crimine ambicionis videris esse remocior. Tue 
igitur virtuti congratulor et fortune mee, si tamen recte gesseris 
que[m] * probe meruisti. Alioquin te periculis et me detra- 
hensium linguis subiacere^ non dubito cum et ignariam im- 
peratorum Boma non ferat et sermo publicus delicta discipu- 
lorum refundere soleat in preceptores. Sic Seneca Neronis sui 
discipuli merito detrahencium carpitur linguis. Adolescencium 
suorum temeritas in Quintilianum refunditur. Et Socrates in 
bi.io4i)pupiIlum suum fuisse clemencior criminatur. * Tu vero quidvis 
rectissime geres, si non recesseris a te ipso. Si primum te com- 
posueris, si tua omnia disposueris ad virtutem recte tibi pro- 
cedent universa. Politice constitucionis maiorum tibi vires ex- 
sculpsi*, cui si obtemperas Plutarcum vivendi habebis* lauto- 
rem. Alioquin presentem epistolam testem invoco quia ad per- 
niciem imperii non pergis, autore Plutarco^. 

Hic Plutarcus principibus .ini. conatur ingerere scil. re- 
verenciaiji Dei, cultum sui, disciplinam officialium, potestatum 
afifectum et proteccionem subditorum '^. 

Idem Plutarcus, ut dicitur in libro de migis philosophorum, 
servum habebat hominem nequam et contumacem, sed libera- 
libus disciplinis eruditissimum. Contigit autem ut ei, nescio 
quam ob rem, tunicam detrahi cedique iuberet. Loro ceperat 
ille verberari durissime cum tamen culpam inficiaretur, dicens 
se nil deliquisse. Postremo cum nil proficeret rogando veniam 
vociferare cepit et inter verba seva et obiurgatoria loqiii non 
ita se habere Plutarcum ut philosophum deceret. Irasci turpe 
esse, si presertim qui de malo ire sepius dissertaverat librum- 
que pulcherrimum de paciencia scripserat. Adiciebat esse pro- 
brosum quod doctrinam moribus impugnabat qui mentis ab 



367 



Aqueste fiso un libro muy fermoso de la constitucion po- 
litica y yntitulole : Institucion (de Trajano, emperador,) * en el 
qual elegante mente descriye* quetal deva ser el principe. Escri- 
vio asy mesmo otro libro de la moderacion de los magistrados 
el qual es yntitulado archigramaton '. Escrivio asy mesmo 
otro libro muy fermoso de paciencia*. 



1 trojano b. 2 discrive h. 8 archimigrameDtos h. 4 In h folgt 
noch : a trajano enperador, yielleicht der anfang einer beabsichtigten 
iibersetzang des folgenden lateinischen absatzes. 



1 G; constitoit HADB; scripsit ad Traianum Spec. hist. 2 Spec. 
hist., Poljcr. ; quem recte gesseris probe meruisti Bromjard. 3 sub- 
iectum iri Spec hist., Polycr., Bromyard. 4 ebenso Spec. hist.; ex- 
pressi Polycr. ; exclusi Bromjard. 5 habes Spec. hist., Polycr., Bromjard. 



a Vinc. Bell. Spec. hist. XI, 48. b a. a. o. Polycrat. V, I, bd. 

III, 8. 261 fg. Bromjard, Consilium C XI, Art. II, III. c Vinc. Bell. 
a. a. o. 



868 

# 

integritate prolapsus, effusus et provolutus in iram plurimis 
vulneraret ^ innoxium plagis ^ Ad hoc Plutarcus lente et le- 
viter et summa cum animi gravitate ait: iNunquid quod^ va- 
•bi.io5apuIa8 tibi irasci videor? * Estne ira mea si a me debitum 
recipis? Ex vultune meo aut * ex voce aut * ex colore, an sal- 
tem ex verbis ira me corruptum intelligis aut correptum? Michi 
quidem neque oculi, ut opinor, truces sunt nec turpiter neque 
inaniter clamo neque in spumam ruboremque fervesco neque 
pudenda dico aut penitenda neque omnino trepido ira aut gestio. 
Hec omnia quippe nescis '^ irati signa solere esse?« Et siraul 
ad eum qui cedebat conversus, »Interim«, inquit, »dum ego et 
hic disputamus tu hoc age et sine iracundia mea [retunde] ® ser- 
vilem contumaciam [et] ' iniquum [penitere] ® doceas [pocius] ^ 
quam obiurgare®*. 

Cap. CXX. P 1 i n i u s. 

Plinius Secundus, comensis, orator et historiographus in- 
signis, claruit tempore Trayani imperatoris. 

Huius plurima extant opera raulti ingenii^. Liberalibus 
enira studiis raaximam operam dedit. Scripsit enim bella orania 
que unquam cum romanis gesta sunt® que in .XXXI. ^® volu- 
minibus comprehendit °. Item scripsit naturalis historie libr. 
.XXXVII. quos imperatori Vespasiano" direxit. Scripsit ad 
diversos epistolas" centum*. 

Fuit enim in equestri milicia industriosus valde et procu- 
raciones maximas et continuas integer administravit^, ad hoc 
ab imperatoribus constitutus. Videns autem per Trayani ixn- 
peratoris precepta multitudinem christianorum opprirai ac tru- 
cidari, corapassione promotus, ad imperatorem retulit quidem : 
•bi.io6binnumerabilia * hominum milia quotidie obtruncabantur in 
quibus omnino nichil deprehendebatur sceleris admissum nec 

aliquid contrarium romanis legibus gestum nisi quod antelu- 

* 

1 mulctaret Spec. hist. 2 so Spec. liist.; culpis seu plagis HAD 
GB, 8. 8. 14, anm. 7. 3 ebenso Spec. hist. ; quia Joh. Vall. 4 an 
Spec. hist. 5 si nescio irarum signa esse solent Spec. hist. ; hec enim 
signa sunt ire Joh. Vall. 6 Spec. hist., Job. Vall. 7 Joh. Vall. 

8 ebenso Joh. Vall.; jurgare Spec. hist. 9 Plin. Hist. natur. Praefat. 15. 
10 XXXVIIT H, vgl. Plin. Epist. V, ITI, 5. 11 d. h. dem uns seinem 



369 



Cap. CXIX. Plinio. 

Plinio segundo, veron^, orador y estoriografo insigne, 
florescio en tienpo de Trayano ^ enperador. 

Del qual se fallan muchas obras que ovo fecho con el su 
grande yngenio y ^ ovo dado muy grande obra a los liberales 
estudios. Escrivio todas las batallas que con los rromanos 
fueron avidas las quales conprehendio en treinta y tino' vo- 
lumenes. Iten escrivio treynta y siete libros de la natural 
estoria los quales enderescio al enperador Yespasiano. Escrivio 
asy mesmo epistolas enbiadas a diversos onbres. 

E fue PKnio muy industrioso en la equestre cavaUeria y 
administro syenpre entera mente muy grandes (y continuas) * 
procuraciones por quanto el era constituydo .de los enperadores 
para este oficio. E veyendo aqueste Plinio grant muchedunbre 
de christianos que eran atormentados y muertos por mandamiento 
deste Trayano ^ enperador , rrecontole al enperador en como 
muchos miUares de onbres matavan cada dia por su mandado, 
en los qtiales ninguna cosa non se faUava cometida que de deHcto 

fuese, nin cosa que fuese contra las leyes rromanas salvo que 

* 

1 troyano h. 2 In li steht »y« nach »fecho<. 3 veynte y nueve h. 
4 continentes h. 

vornamen nach bekannteren Titus Vespasianus. 12 Die wahrscheinlich 

hier gemeinten Epistolae haben nicht den §,lteren Flinins, welcher die 

beiden vorher angegebenen werke schrieb, zum verfasser, sondern den 

jiingeren, von welchem auch, mit ausnahme des ersten satzes, der rest 

diesl^s kapitels handelt. Obwohl nemlich der inhalt des bezeichneten 

satzes auch auf den jiingeren Plinius bezogen werden k5nnte, ist doch 

dabei an den §.lteren zu denken, weil die worte aus Suetons De viris 

illustribns entnommen sind und dieses buch mit der zeit des Domitian 

abschloss; s. Teuffel, R6m. litt., § 347, 7. 

* 

a Vinc. Bell. Spec. hist. XI, 47. Joh. Vall., Brevil. IV, 3, bl. 162 c: 
libro IV de nugis philosoph. Vgl. dagegen Archytas, s. 42, z. 18 fg., 
Sokrates, s. 118, z. 16 fgg. und Plato, s. 221, z. 17 fg., sowie je eine 
vorschrift des Sokrates, s. 132, z. 7 und des Cicero, s. 322, z. 16 fg. 
b Der anfang dieses kapitels in Vinc. Bell. Spec. hist. XI, 67: secund. 
cron. (Euseb. Chron., a. d. 108, Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 554). c Vinc. 
Bell. a. a. o.r Tranquillus in cathalogo virorum illustrium. d Vinc. 
Bell. a. a. o. ohne quellenangabe. e a. a. o.: Tranquillus a. a. o. 
Buxley 24 



' m 

canos hymnos Christo cuidam canebant Deo. Adulteria et cetera 
huiusmodi crimina apud eos illicita haberi et arceri penitus 
inveaiebantur ^, cetera vero secundum leges communes ageban- 
tur. Tunc Trayanus deorevit ut Ghristiani non requirerentur *, 
sed, si qui inciderent ', ponirentur^ 

£x dictis Plinii (ad Catilium Seyerum)^ in epistola: Animi 
magnitudo nichil ad ostentacionem, omnia vero ad conscienciam 
refert recteque &cti mercedem, non ex populi sermone, sed ex 
£^to petit^. Idem in epistola [ad Yoconium Bomanum] ^: Ad- 
diacto libro quem tibi misi^ adnota que putaveris corrigenda, 
sic enim magis credam cetera tibi placere si quedam cognovero 
displicuisse \ I;tem in epistola (ad Nonium ® Maximum) : Dum 
yita suppetit enitazaur ut mors quam paucissima que abolere 
possit inyeniat^ 

Cap. CXXI. Ptolomeus. 

Ptolomeua pbilosophus (pheludiensis)^ tempore Adriani im* 
per^oris in geometria et a^trologia clarissimus fuit. 

Ipse e^im, plus addidit in astronomia quam fuerat ® id to- 
t^m qnod wtie scriptum invenit. Fuitque edncatus Alexandrie 
et cum instrumentis astronomicis observavit astra*. Habitavit 
autem in Alexandria et in Rodo ', et composuit multos Kbros, 
seil. librum qui vocatur almagestus^ de sciencia stellarum et 
bi.ioeamot^ celestium oor-^^^porum , item de iudiciis quadripartitum, 
item iibrum qui dicitur centiloquium ^ \ 

1 »inyexuebantur« nicht in Spec. hist. 2 nqn quidem requirantar 
sed si qui tamen inpiderint puniantur Spec hist. ; copquirendi non aunt 
Traian. Plinio, cp. 97. 3 si deferantur et arguantur puniendi sunt 

a. a. 0. 4 Gatilio Severo Plin.; Cathulianum H; Catulium Spec. 

hist. u. docti:. 5 Spec^ doctr.; Voeonio Bomano Plin. ; ad Voeonium 
Spec. hist. 6 Nonio Maximo Plin. ; Navum Magnum et Maxino^um H ; 
Vanum Mazimum Spec. hist. 7 pheudensis HADGB. 8 Mart.; esset 
HADGB, 9. iudiciarium et quadripartitum oentilogium Mart. 

* 

a C. Plini et Traiani epistularum liber, cap. XCVI, s. 28 u. epist. 
XCVn, 8. 232 ixL C Plini Caecilii Secundi epistul. libri IX, Epifitul. ad 
TKfvian. lib., Pan^gyr. Rec. H. Eeil, Lipsiae 1858. Vinc Bell. Spec 
hist. XI, 66: Shis^b. tercio libro, (Hist. ecd. III, 23, Migne, Ser. gr.» bd. 20, 
sp. 28B C), TertuLl. in apolog* (cap. 11, Migne, bd. l, sp. 272 fg.); auch 
in Kuseb. Chron., Migne» bd. 19, a. d. 108, s. 553. AIbufai:ajt Hystor. 



371 

predieavan aver seydo nascido ^ un Christo (a) qnsd cantavau 
himnos antelucanos y) el qual afirmavan ellos ser Dios, pero 
que todas las otras cosas, que todas las fasiam segunt las leyes 
* comunes. Entonces Trayano *, enperador, establecio que non •«.«>* 
faesen buscados los christianos para los martirisar, pero que, 
sy algunos publica mente fuesen fallados que predicavan contra 
la ley de los gentiles, que aquellos solos fuesen punidos. 

De los dichos de Plinio leese en k epistola a (Catilio Se- 
vero) ^ : La grandesa del cora^on ninguna cosa de las que fase, 
non las quiere rreferir a la demostracion, mas a la conciencia, 
nin el bien fecho non quiere rrescebir la merced de las palabrais 
del pueblo, mas del fecho propio. Iten desia: Bn la epistola 
que te enbio sy algunas cosa^ del quitares^ y coiregieres, estonces 
yo creere que todo lo otro en el contenido te plase quando de 
ty conosciere que algo del te ha desplasido. Yten en la epistola - 
a Nonio * Maximo : Nosotros procuremos de bevir asy, mientra 
la vida nos dexare, que la muerte quando viniere &IIe muy 
pocas cosas que apartar de nos. 

Cap. CXX. Tolomeo. * 

Tolomeo, felud(i)enses, filosofo, florescio en tienpo de Adriano, 
enperador. Este muy claro en astrologia y geometria® fue. 

Este mas annadio en el astronomia que fue todo lo que 
antes de sy fallo escrito. Este tue criado ^ Alixandria y con 
estrumentos estava aguardando lasr estrellas. Y moro en Ali- 
xandria y en Brodas. Y este conpuso miiicho^ libtos, es a saber : 
el libro que es Ilamado almagesto de la ciencia de las estrellas 
y de los movimientos de los cuerpos celestiales. Iten fiso otro 
libro de los juysios, partido en quatro partes, el qual es dicho 
centiloquio ^. 

1 nascido ante los annos de lucaoio h. 2 troyano h. 3 carilo h. 
4 non quitares h. 5 mano h. 6 geumetria h. 7 centilogio h. 

* 

Dynast., s. 75. b Vina Bell. Spec. hist. XI, 67; doetr. V, 129: (Plin. 
epist. I, XXII, 5). c Vinc. Bell. Spec hist. a. a. o. ; doctr. VI, 57; 
(Plin. epist. III, XIII, 5). d Vinc. Bell. Spac. hist,. a. a. Oi; doctr. V, 
25: (Plin. V, V, 8). e Martinus Minorita in corpus historic. Medii 

Aevi, ed. a J. G. Escardo, Tom. I, Lipsiae 1723, sp. 1574. f Boc. de 
Oro, 8. 316, z. 9 bis 12. g a. a. o., s. 316». 6. h Martinus a. a. o. 

24* 



372 

Hic non fait onDs de regibns I^pti qni Ptolomei Yocati 
sunt , sed Ptolomeos fbit nomen eins , r^aii titnlo carens ' \ 
Yixit antem annis JiXXXVilL^ 

De proYerbiis eins mondibns hec notabilia hic scripta snnt: 
Insipiens est qni sni ipsins qnantitatem ignorat*. Cnm aliqnis 
sibi phicet ad hoc dednctns est nt ira Dei snper ipsnm sit^ 
In bonis qne nobis a Deo confemntnr bonitatem largitomm 
considera, in malis antem pnrgacionis ant remnneracionis bo- 
nitatem attende^ Qnanto magis fini appropinqnaYeris bonnm 
cnm augmento open^'. - Panper non est qui suo intellectni 
dominatnr'. Qui inter sapientes humilior est sapiencior existit, 
sicut locns profhndior ceieris lacnnis aqua copiosior est^. Non 
disseras nisi cnm eo qui Yeritatem concedit, nec respondeas 
nisi a te querenti consilium et cupide recipienti^ Tuum con- 
silium ne committas ei qui secretum proprium non celaYit^ 
Qui in mundo permanere Yult cor paciens adYersitatibus pre- 
paret^ Qui per alios non corrigitur per.ipsum alii corrigen- 
tur ". Inter altos alcior est qui non curat in cuius manu sit 
mundus^ Gecitati iuYidi hominis Yidetur quod alterius boni 
ablacio sit sibi bonum^ Qui in dignitate sua non extQllitur 
parum in eius amissione tristatur^. Qui in mendacio confidit 
cito deficiet. IJltime promissiones hominum sunt caYe*''. 

•w.io«> Cap. CXXn. * Secundus'. 

Secundus philosophus Athenis claruit tempore Adriani im- 

peratoris qui philosophatus est, omni tempore silencium serYans 

« 
1 W9,hrend Burley hier zwischen dem astronomen Ptolem^us und 

den kdnigen dieses namens richtig unterscheidet, hat er sie im 75 kap., 

8. 266 Yermengt. 2 caute G; cariores Mart. 

♦ 

a Boc. de Oro, s. 316, c. b Martinus a. a. o.: ^ixit autem annos 
LXXVIII. Boc. de Oro, s. 317 : e fino de setenta e ocho annos. c Boc. 
de Oro, s. 317, z. 8: el necio es el que non conosce a si mesmo. d a. 
a. o.y z. 9. e a. a. o., z. 10. f a. a. o., s. B17, b. g a. a. o., s. 317, 
z. 16 : nin enprovece el que ha buen entendimiento. h a. a. o., s. 317, 
z. 19. i a. a. o., s.318,z. 4: non te tomes a disputar sinon con quien 
sabe la verdad, nin des consejo sinon al qu^ telo demandare. k a. a. 
o., s. 318, z. 5: nin digas tu poridad al que la guardare. 1 a. a. o., 
s. 318, z. 6 fg. m Martinus a. a. o. Boc. de Oro, s. 318, z. 12. Costo, 
Fuggilozio, 8. 547 : h notabil sentenza di Tolomeo che dice : Ohi non se 



873 

Este non fue de los Tolomeos, rrejes de Egipto, pero fde 
llamado Tolomeo, como quiera que careciese de rreal titulo. 
Y bivio ochenta y ocho annos. 

E de los sus proverbios morales se fallan escritos los que 
se siguen : Nescio es aquel que non sabe conoscer la cantidad 
de sy mesmo. En los bienes * qne son dados a nosotros de«bi.e9b 
Dios deyemos considerar la bondad del dador, y en los males- 
la bondad de la purgacion o rremuneracion devemos atender. 
Quanto mas te allegares a la tu fin tanto mas procura de obrar 
bien con acrescentamiento. Non es pobre aquel que se ensen- 
norea del su entendimiento. Aquel que es mas umillde de entre 
los sabios, aquel es mas sabio ; asy como el logar que es mas 
profundo es mas copioso de aguas (que las otras) ^ lagunas, 
bien asy el sabio umillde mas abondado es de sabiduria. Non 
disputes con aquel que te negare la verdad, nin respondas si- 
non a aquel que te demandare consejo o al que cobdicia de 
ty lo rrescebir. Non cometas tu consejo (a) aquel que el su 
secreto propio non pudo encelar. Qualquier que quiere ensen- 
norear en el mundo apareje el cora^on paciente a las adversi- 
dades. Los ynbidiosos parescen onbres ciegos, pues les paresce 
que el bien ageno quando lo pierden los que lo poseen, les plase 
tanto como sy lo cobrasen ellos. El que non se gloria en la 
su dignidad poco se turbara quando la perdiere. Ayna des- 
fallecera el que en la mentira confia. 

Cap. CXXI. Segundo. 

Segundo, filosofo, fiorecio en Atenas en tienpo del enpe- 

rador Adriano, el qual filosofo guardando silencio todo el tienpo 

♦ 
1 y dertas h. 

« 

corregge per altri n^ anco graltri si corregono per lui. n Martinus 
a. a. 0. Boc. de Oro, s. 319, z. 15. o Boc. de Oro, s. 319 fg. p Vgl. 
Boc. de Oro, s. 320, z. 6: El acucioso es el que non le enbarga el su 
delicio de pensar en la sn fjn, nin le enbarga otrosi el grand acaesci- 
miento que le acaesce. q Martinus a. a. o. r 8. Boc. de Oro, s. 602 fgg. 
Den dort beigebracfaten nachweisen ilber die bearbeitungen ist noch hin- 
znzufiigen, dass eine unbegreiflicher weise 1878 von mir Ubersehene 
italig.nische iibersetzung desselben nach der Vincenz - f assung sich 
in (Latini), Fiore, Secondo, s. 36 bis 72, findet und dass femer auch 



874 

m 

et pitagoricam yitam ducens. Gausa antem eiiis tacitumitatis fuit 

hec. Cum adhuc parvulus esset missus est a progenitoribus 

ad discendum. Et cum in scolis esset mortuus est pater eius. 

Aadiyit autem in scolis aliquando quod omnis mulier fomica- 

trix esset et impudica. Tandem post multos annos remeayit 

in patriam suam, omnem ^ gerens peregrinandi consuetudinem, 

bacuhim et peram secum ferens, coma capitis et barba prolixa. 

Hospitatus est autem in domo propria, nemine domesticorum 

ipsum agnoscente, neque eciam propria matre. Volens ergo 

probare de, mulieribus si forte verum esset quod audierat, 

Yocayit unam de ancillis, promittens ei .X. aureos si persua^ 

deret matri condormire sibi. Ac illa consenciens ancille vespere 

fecit eum ad se introduci. Cumque illa estimaret se cum illo 

carnaliter commisceri debere ille velut propriam matrem am- 

plectens inter ubera illius dormiyit usque mane. Mane autem 

Gum vellet egredi et discedere illa apprehendens eum ait : »Ut 

me temptares hoc feci8ti.c Qui dixit: »Nequaquam, domina 

mater. Neque enim dignum est illud vas reingredi ^ unde 

exivi.< Ula vero sciscitante quisnam esset, respondit: ȣgo 

•bi.io7asum Secundus filius tuus.c "^ IUa vero cogitans in semetipsa 

et non ferens confosionem examinata est. Secundus vero sciens 

quod propter loquelam suam mors matri contigisset hanc a se 

iti poatemm exegit penam ne amplius loqueretur. Et sic usque 

ad mortem taciturnitatem servabat*. 

Circa vero idem tempus anno domini .CXV. ^ Adrianus 

imperator veniens Athenas audivit de illo eumque ad se venire 

facions, priui^ eum salutavit, ille autem tacuit. Tunc admiratus 

ait< «Loquere, pbilosophe^ ut a te aliquid disGamus^« IIlo 

« 
1 comunem Spec. hist. 2 me illud vas maculare Spec. hist. 

3 die jahreszahl im Spec hist. nicht angegeben. 4 addiscamus Spec. hist. 



fians Saohs, das ainder buch, das ander theil, bl. XGVI c bis XCVIIb: 
Secundus, der schweigend philosophus, die geschichte behandelt. Ja selbst 
nach Island, freilich mit veranderungen, ist die legende gedrungen, vgl. 
H. Gering, Islendsk Aeventyri, 2 bde., Halle a. S. 1882 u. 1883, bd. I, 
s. 7 bis 11; bd. II, s. 3 bis 5. Endlich erwahnen Secundus kurz Gobii, 
Scala c^i» Femina» bl. CXXnila» und Martinns Minorita a. a. o. , sp. 
1574, z« 4% bis hH, Indem ich mich hier daraof besehraniken muss, auf 



m 

de su Ticla y sigtiiendo la vida pytagorica. S en aquel tienpb 
que Segundo era pequenno fue enbiado de los sus progenitores 
a aprender. T estando el en las escuelas, fue muerto su padre. 

Y entre las otras cosas que en las escuelas oyo (fue) que se 
desia : toda muger es fornicadora^ y non ca^itd». E despues qtie 
por muchos annos aproyecho en la filosofia tomose en su tierra 
bolviendo con el abito y comun costunbre de los peregrinantes, 

* es a saber : con un bordon y una talega y los cabellois luengos *bi.7oa 
y ]a barba crescida. Y vino a hosped&rse en ia su casa propia 
en tal manera que ninguno de los de su casa 1*6 conocio, ni 
aun la su propia madre. E queriendcT provar lo que avia oydo 
de las mugeres sy por ventura fuese verdad, llamo a uila de 
las syrvientes de su madre y prometiole cierta sum^ de oro 
sy tratase con la su sennora que aquella noche el estoViese con 
ella. E la sennora consentiendo*, dixo a la syrvienta que a la 
noche' lo fisiese entrar a ella. E como ella pensase que se avia 
de mesclar a el camalmente el comen^ola de abra^af como a 
propia madre y durmiose entre las sus tetas fasta h, Miannana. 

Y a la mannana quando ya queria salir y partirse elk echando 
mano del dixofe: »Tu has fecho aquesto pot me tentar.« El 
qual le rrespondio: »Non lo quiera Dios, sennora madrie, pero 
non era digna cosa que yo mansillase aquel r^6 de adonde 
sali.« E ella aquexandose que le dixese qttieh era, el ie dixo: 
»Yo soy Segundo, tu fijo.« Estonces ella pensando en sy mesma 
y non podiendo sofrir la tal confusion, saliosele el alma. E 
Segundo sabiendo que por la su fabla avia acontescido la muerte 
a 8u madre diose a sy mesmo dende adelante aquesta pena que 
jamas non fablase. Y asy guardo silencio y callamientb fasta 
su muerte. 

E cerca de aqueste tienpo Adriano, enperador, viniendo en 
Atenas, oyo del y fisolo venir a sy y primera mente lo saludo, 
pero el callo. Estonces Adriano dixole : iFabla, filosofo, por- 

que aprendamos algo de ty.« Pero el perseverando eil el pro- 

* 

1 fornicadera h. 2 consintiendo h. 

♦ 

meine friiheren angaben zu verweisen, so kann ich auch nilr diejenigen 
parallelstellen hersetzen, welche die anmerkungen in meinen mitthei- 
lungen aus dem Eskurial nicht bringen. 

a Gobii Scala eeli, Femina, bl. CXXirna. 



876 

autem in proposito silencii perseyerante , dixit Adrianus Tri- 
pano ^ : »Fac nt philosophus unum verbum loquatur nobi8.« 
Tripanus autemyocans spiculatorem ', ait: >Hunc philosophum, 
nolentem loqui imperatori, Yivere nolumus. Abduc eum- et 
torque.« Adrianus denique spiculatorem latenter evocans ait: 
»Per8uade ei in via ut loquatur'. Si persuasus responderit^ 
decollabis eum, si vero non responderit deduc eum ad me.« 
Ducebatur Secundus ad locum tormentorum. Gui spiculator 
dixit: >0 Secunde, qu^e tacens morieris? Loquere et Yiye^« 
Secundus autem yitam paryipendens mortem tacitus expectabat. 
Spiculator deducens eum ad locum destinatum ait: ^Estende 
ceryicem et suscipe * gladium.« Ille autem extendens ceryicem 
yitam postposuit silencio *. Apprehendens ergo eum duxit ad 
Adrianum dicens Secundum usque ad mortem tacuisse. Tunc 
Adrianus admiratus constanciam philosophi dixit ei : »Quia lex 
ista silencii quam tibi proposuisti nullo modo solyi potest, 
sumens tabulam, istam^ scribe et saltem manu tua ioquere.« 
>bi.io7b Qui scripsit in hnnc modum : * »Ego quidem, Adriane, non te 
timeo, sed quia princeps huius temporis yideris existere me 
quidem occidere potes, sed yocis mee proferende nuUa tibi po- 
testas est.« Adrianus autem legens ait: »Bene excusatus es, 
sed adhuG [quedam] ^ tibi problemata propono ut ad ea michi 

respondeas. Quorum primum^: 

« 
1 tTber diesen namen vgl. Boc de Oro, s. 500, anm. 11 u. s. 610, z. 11. 

2 perseverante Tirpon vocans quendam spiculatorem Spec. hist. XI, 70. 

3 Loquere ei in yia et persnade ei ut loquatur Spec hist. 4 respondeat de- 
colla Spec. liist. 5 vives Spec. hist. 6 suscipe in ea Spec hist. 7 Speci 
hist.; dicens HADGB. 8 Spec. hist. 9 Der hauptsache naeh grundet 
sich diese unterredung auf die Altercatio Hadriani cum Epicteto, (Orelli, 
Qpuscula Graecor. veter. sentent., bd. I, s. 230 bis 239, Mullach^ Fragm. 
philos. graecor., bd. I, s. 518 bis 521). Einige stellen derselben k5nnen 
sogar nach Burlejs - texte berichtigt , beziehungsweise vermuthungen 
richtiger lesarten bestatigt werden, so: mobilitas »agrorum< (Orelli, 
8. 234, Mullach, 8.519) durch »aquarum«, s. 380, z. 9; »8iccita8« terrae 
(a. a. o. in Orelli u. Mullach) durch »irrigatio«, s. 380, z. 10 ; fons agro- 
rum (a. a. o. in Orelli u. Mullach) durch »pons aquarum«, s. 380, z. 15 ; 
hominis culmen (Orelli, s. 233, Mullach a. a. o.) durch »culmen corporis* 
s. 384, z. 9; valve »corporis« (a. a. o. in Orelli u. MuUach) durch »valve 
oris«, s. 384, z. 23; humor venarum vitae (Orelli, s. 234, MuUacha.a.o.) 
durch »humor venarum, alimentum vite«, s. 386, z. 4; vielleicht auch 



877 

posito del su silencio, mandolo tomar el enperador j fiso al 
verdugo que lo Uevase al logar de los tormentos y le persua- 
diese por el camino que fablase, j sy fablase que lo matase, 
pero sy non le rrespondiese y perseverase en el su proposito 
que lo bolviese a el. E el * Uevandolo al logar de los tor-'bi.7ob 
mentos, dixole: »0 Segundo, <jporque quieres morir por callar ? 
Fabla y bive.« Pero Segundo posponiendo la vida, callando 
esperava la muerte. E despues ya de Uegado al logar el ator- 
mentador le dixo: »£stiende la cervis y rrescibe el cuchillo.« 
Y el filosofo estendio la cervis, posponiendo ya la vida. Estonces 
el atormentador tomolo de alli y llevolo a Adriano y dixole 
como avia callado fasta la muerte. Estonces Adriano mara- 
villado de la constancia del filosofo dixole: »Porque esta tu ley 
del silencio que a ty mesmo te posiste en ninguna manera non 
la quieres rromper toma a lo menos aquesta tabla y escrive 
en ella con tu mano alguna cosa.« El qual escrivio en esta 
manera: »Yo non temo a ty, Adriano, como quiera que tu 
parescas principe de aqueste tienpo, y tu matar puedes a mi, 
pero non avras poderio de faserme pronunciar alguna bos.« 
Adriano leyendo lo que avia escrito, dixole: »Bien has perse- 
verado en el tu proposito, pero yo te fago algunas questiones, 
y tu rrespondeme a ellas.< 

tempestatum »coiicertatur« (Orelli, s. 232 ; Mullach, s. 518) durch »temp- 

tator«, s. 382, z. 22, und sonorum »contractores« (Orelli, s. 233; Mul- 

lach, s. 519) durch »censore8«, s. 384, z. 18. Neben.der Altercatio ist 

Vinc. Bell. Spec. hist. XI, 71 beniitzt worden , z. b. in der bestimmnng 

von »mundus?«, s. 378, vgl. mit Vinc. Bell, (Orelli, s. 227, Mullach, 

s. 516); >deus«, s. 378, vgl. mit dems. (a. a. o. in Orelli u. Mullach); 

>mors«, B. 382, vgl. mit dems. (Orelli, s. 228, Mullach a. a. o.); und von 

»frons<, 8. 384, vgl. mit dems. (a. a. o. in Orelli u. MuUach); zu der 

letzteren stelle muss ich allerdings erwS,hnen, dass die ausgaben hier 

die offenbar aus »imago animi« gefM.l8chte lesart : >imaginatio« bieten. 

Einige fragen mit ihren antworten z. b. Quid est requies? s. 382; Quid 

est, quod genenit verba ? s. 584; Quid est gaudium? s. 384; Quid vene? 

8. 386, sind dieser unterredung eigenthiimlich , ebenso die antwort auf 

Quid est spes ? s. 384 und einzelne bestimmungen z. b. »solatium iu- 

8torum« s. 382, z. 14 unter denjenigen des schlafes und «sine solicitu- 

dine semitac und »indetractabili8 sdencia, incerta fortuna« s. 384, z. 1 

a. 2fg. unter denjenigen der armuth. 

* 
a Victor Yitensis, Historia persecutionis vandalicae opera Th. Bui- 



378 

>Quid est inmidas?< Ille respondit: iMnndus est inoes- 
sabilis circuitus , spectabilis iiuppellex , theorema multiformis, 
etemus tenor, circuitus sine errore.« 

»Quid est oceanus?< »Mundi amplexus, terminus coronatns, 
vinculum ancliticum \ universe nature circumcursus, orbis sus- 
tentaculum et audacie via, limes terre, divisio regnorum, ho- 
spicium fluviorum, fons imbrium, refugium in periculis, gracia 
in yoIuptatibu&< 

»Quid est Deu8?< »Immortalis mens, incontemplabilis 
celsitudo, forma multiformis, multiplex spiritus, incogitabilis 
inquisicio, insopitus oculus, omnia continens, lux [bonorum] * *.« 

iQuid est celum?« »Spera volubilis, tectum immensum.« 

»Quid estsol.« ^Oculus diei, noctis concertatio, nature* 
pulchritudo, caloris circuitus, splendor sine occasu, indesinens 
flamma, celestis viator, omatus diei, celi pulchritudo, horarum 
distributor.« 

»Quid est luna?« »Celi purpura, solis emula, malefacto- 
rum inimica, solamen itinerancium, direccio navigancium, sig- 
num solemnitatum, recirculacio mensium, oculus noctis, presa- 
gium tempestatum.« 

»Quid est homo ?« »Mens incamata, laboriosa anima, parvi 
temporis habitaculum, spiritus receptaculum, fantasma temporis, 
bi.iosa specuIa-*tor vite, lucis desertor, vite consumptio *, eteraus mo- 
tus, transien^ viator, loci hospes, mancipium mortis^.« 

»Quid est terra?« «Basis celi, medituUium mundi, mater 

nascencium, fmctuum custos, gimnasium vite, operculum inferni, 

vivencium nutrix, devoratrix omnium, cellarium vite.« 

« 
1 Altercat. Hadr. et Epict., Orelli, Opuscula, bd. I, s. 231, vielleicht 

eine schlechte lesart fUr: cingulum atlanticum, dxXavTixd^ l^cooxi^p) sieh 

2exo6vdot) 7V(5{JLai a. a. o., s. 217. Der dem spanischen iibersetzer vor- 

liegende text lautete, wie man sieht, vinculum universi, nature circum- 

cursus. Ausgelassen im Spec. hist. 2 Spec. hist. XI, 71; hominum 

HADGB; omnia continens lux Altercat. a. a. o.; qpc&^, 2exo6vdou f^&^oLi 

a. a. o., s. 218. 3 celi et nature HADGB s. s. 14, anm. 7. 4 Alter- 

cat. a. a. o., s. 232 ; contemptor HADGB ; im Spec. hist. und den Yvd^P^at 

keine dieser entsprechende bestimmung. 

nart, Parisiis 1737, lib. T, cap. XV: Qui (Archinimus) cum fortis atque 
invictus in fide maneret, iubet (Geisericus) , eum subire sententiam ca- 
pitalem ; ita tamen oallidus occulte precipiens ut, si in illa hora vibrantis 



378 

»(}Que cosa es mundo P« El escrivio : .»Muiido es circuyto 
non cesable y teorema^ de muchas formas y tenor etemo y 
circuyto syn error.« 

»^Que cosa es el mar Ooeano?« ^Abra^amiento del mundo 
y termino coronado y vinculo de toda cosa y (cir)concurso 
de la natura y sostenimiento del orbe y (via de la audacia) '*^ 
y linde de la tierra y fuente de las tenpestades.» 

»^Que cosa es Dios?« >Mente ynmortal y altesa non con- 
tenplable, forma multiforme, espiritu de muchas maneras, yn- 
quisicion yncogitable y ojo syn suenno.« 

»(iQue cosa es cielo ?« »Espera voluble* y techo syn medida. « 

»(}Que cosa es sol?« »0jo del dia y fermosura del cielo 
y de la Hatura * y circuyto de calor y flama que non cesa, •bi.7i 
caminero celestial; afeytor del dia, fermosura del cielo y des- 
tribuidor de las oras por gracia de la natura.« 

^(iQue cosa es luna?« »Purpula del cielo, ynbidia del sol, 
enemiga de malfechores, solas de caminantes, enderes^amiento 
de navegantes, sennal de solepnidades, circulacion de los meses, 
ojo de la noche, demostracion de las tenpestades.« 

»(;Que cosa es onbre?« »Mente encamada y alma trabajosa 
y morador * de pequenno tienpo, rreceptaculo de espiritu, especu- 
lador de la vida, desanparador de la lus, movimiento etemal, 
caminero traspasante, huesped del logar, siervo de la muerte.« 

>^Que cosa es tierra.« »Basis del cielo, punto del mundo 

y guarda de los frutos y cobijadura del ynfiemo, madre de los 

nacientes y ama de los bivientes, trabajadora de todos.c 

« 
1 corona h. 2 audacia de la vida h. 3 voltable h. 4 morada b. 

gladii pertime9ceret ictum, magis eum occideret, ne martyrem gloriosum 
fecisset; si autem fortem in confessione conspiceret a gladio temperaret. 
Sed ille, ut columna immobilis, Christo solidante fortis effectus, confes- 
sor revertitur gloriosus. (In Migne,.bd. 58, 1847, sp. 200 A). 

a Mit ausnahme der vierten bestimmung alle ubrigen in Vinc. Bell. 
Spec. hist. II, 1. b Die erste, fiinfte, sechste, letzte, zehnte, elfte 

zweite und dritte bestimmung auch in Yinc. Bell. Spec. doctr. VI, 105; 
die drei letzten mit beigefiigter erklSrrang. Spec. mor. I, I, XXVII. 
Guicciardini , Detti, bl. 53 b, L'Hore, bl. 137 b: Aristotile domandato, 
che cosa fusse Thuomo, rispose : »Esempio di imbecillitk, preda del tempo, 
giuoco della fortuna, imagine della inconstanza, suggetto della invidia, 
stoffo della calamitli mondana, il rimanente coUera e flemma.« 



380 

»Quid est dies?< »Radius solis, duodecim signoram re- 

cursus, principium quoiidianum.« 

»Quid est aer?« »Gustodia vite.« 

»Quid lux?« »Facies omnium rerum.« 

»Quid est stella?« »Pictura culminis, gubernacio nauta- 

rum, noctis decu8.« 

»Quid est pluvia?« »Concepcio terre et frugum genitrix.« 
»Quid est nebula?« »Nox in die et labor oculorum.« 
»Quid est ventus?« »Aeris perturbacio, mobilitas aqua- 

rum et siccitas terre.« 

»Quid est aqua?« »Subsidium vite, macularum ablucio.c 
»Quid est flumen?« »Gursus indeficiens, refeccio solis et 

irrigacio terre.« 

»Quid est gelu?« »Siccatorium herbarum, vinculum terre, 

pons aquarum.« 

»Quid est nix?« »Aqua sicca.« 

»Quid est hiems?« »£statis exul.« 

»Quid est ver?« »Parturicio terre.« 

»Quid est e8tas?« »Venusta8 et maturacio frugum.« 

»Quid est mulier ?« »Hominis confusio, insaciabilis bestia, 

continua soUicitudo, indeficiens pugna, quotidianum dampnum, 

tempestas domus, solitudinis ^ impedimentum, viri incontinentis 

naufragium, adulterii vas, pemiciosum prelium, animal pessimum, 

pondus gravissimum, aspis insaciabilis, humanum mancipium \ « 
»Quid est pulchritudo?« »Naturalis capcio, parpi tem- 

poris fortuna, flos marcidus, camalis felicitas, incompositum 

negocium, hutnana concupiscencia^.« 
bi.io8b »Quid est * spiritus?« »Imago Dei.« 

»Quid est amicicia?« »Equalitas animomm .« 

»Quid est amicus?« »Desiderabile nomen, homo vix ap- 

parens, infelicitatis refugium *, non invenienda possessio, secre- 

torum receptor, indeficiens quies, amanda felicitas.« 

« 

1 solitudinis aut solicitudinis HADGB; &\i»p\\^ia^ i{iic68cov, quietis 
impedimentum, 2ex. YV(«^lJt. a. a.. o., s. 220 fg. ; fehlt im Bpec. hist. 

* 

a Die erste, zweite, dritte, vierte, achte und letzte bestimmung in 
Vinc. Bell. Spec, doctr. VI, 10. Guicciardini, Detti, s. 116 a; L'hore, bl. 
325 b. b Vinc. Bell. Spec. doctr. VI, 98 : die flritte , vierte u. letzte 



381 

»(iQue cosa es dia?« »Estiidio de trabajo, rrecurso delos 
dose signos, y principio cutidiano y cuenta perdurable.c 
»^Que cosa es ayre?« »Gluarda de la vida.« 
»^Que cosa es lus?« »Has de todas las coBas.« 
»^Que cosa son estrellas ?« »Pintura del cielo, governa- 
cion de navegantes, fermosura de la noche?« 

»(iQue cosa es pluvia?« »Goncebimiento de la tierra, ma- 
dre de las mieses.« 

»^Que cosaes mebla?« »Noche en el dia y trabajo de los ojos.« 
»(jQue cosa es viento?« »Perturbacion del.ayre y movi- 
miento de las aguas y sequedad de la tierra.« 

»jQue cosa es agua?« »Socorro de la vida, alinpiamiento 
de las susiedad66?« 

»jQue cosa son rrios?« »Corrida non desfallesciente, rre- 
fleccion del sol y rregamiento de la tierra.« 

»iQue cosa es yelo?« »Secador de las yervas y vinculo 
de la tierra y puente de las aguas.« 

»(jQue cosa es nieve?« »Agua seca.« 
»^Que cosa es inviemo?« »Destierro del estio.« 
»^Que cosa es verano?« »Parimiento de la tierra.« 
»(jQue cosa es muger?« * »Confusion del onbre, bestia«bi.7ib 
syn fortuna, continua sol icitud , contienda que nunca desfallece, 
danno cutidiano, (tenpestad de la casa) \ estorvo de soledad, 
anegamiento del varon non casto, vaso de adulterio, pelea apre- 
surada, animal muy malo, peso muy grave, sierpe syn fartura, 
sierva umanal.« 

»^Que cosa es fermosura?« »Prendimiento natural y forma 
de breve tienpo y flor que se marchita y camal bienaventu- 
ran^a y negocio non conpuesto y umana cobdicia.« 

»^Que cosa es amicicia?« »Ygualdad de cora^ones.* 
»(jQue cosa es amigo?« »Nonbre deseado, onbre que po- 
cas veses se falla, rrefugio* delas desaventuran^as, posicion 
que pocas veses se falla, fallador de la misericordia, folgan^a 

syn desfallecimiento, bienaventuran^a muy amada.« 

« 

1 casa del onbre h. 2 fuydor h. 

bestimmniig. c Vinc Bell. a. a. o. VI, 82. d Vina Bell. a. a. o.: 
die drei ersten bestimmungen und »indesinen8 felicitasc. 



«Qmd est fides?« »Inc(^iiite rei eeHdtndo miraBda.€ 

iQnid est yita?« »Beatomm leticia, miserornm mesticia, 
expectatio mortis^c 

>Qnid est mors?« «Etemns sompnns^ dissolncio corpo- 
mm, divitnm pa¥or, panpemm desiderinm, inevitabilis eventns, 
incerta per^rinacio, latro hominis, sompni pater, fnga yite^ 
vivomm decepcio, resolncio omninm .< 

»Qnid est requi6S?« »Refagium laborisqne dulcedo.« 

»Quid est 8enectns?« >Optatnm malum, mors yiyencium, 
Yeneris expers , certa mors , incolnmis languor, mortis meta 
conminnis, expectata mors, sperata mors*^.« 

>Qnid est 8ompnnB?« ^Mortis imago*, labomm qnies, in- 
firmancium votum, miseromm desiderium', medicomm experi- 
mentnmy sapiencia vigilancium, solacinm iustorum, vinctomm 
soIuciOf nniversi spiritns requies.« 

»Quid est agricola?« »Laborum minister, heremi coequa- 
tor \ operator esce, terre medicns, arbustomm plantator, mon- 
cinm coequator.« 

>Quid est navis?« « >Marina operacio, domns absque fun- 
damento, avis lignea, salus incerta.« 

iQuid est nauta?« >Fluctuum viator, equitator marinus, 
hospes orbis, terre desertor, tempestatum temptator.« * 

yQuid est littera?« >Gustos historie, coriservatormemorie.« 
• bi. lote >Qne sunt [divicie ?« > Avari] * * pondus, curarum minister, 

delectacio vermda, insaciabilis inyidia, desiderium inexplebile, 
res desiderata, os excelsum, invisa concupiscencia*.« 

>Quid est paupertas*?« >Odibile bonum, sanitatis vas, 

1 ipY2{itoc aovi^^c, solitudinis amicus, Sex. x*(b^. a. a. o., s. 224fg.; 
fehlt in Alterc u. Spec. hist 2 avarieia? Dirieie HA.DGB; entstanr 
den aus »Diritiae? Auri pondu8« Alterc. a. a. o.» s. 232, Spec. hist. 
XI, 71; nXoQzo^; xpoaoQfv ^opiCov [^puaoii ^opiCov], Orelli, s. 220. 

a Vinc. Bell. Spec. doctr. VI, \P5. Jani Anysii Sentent. 329 : Quam 
tantum amamus, vita ad mortem cursus est, Orelli Publ. Sjri Sentent., 
8. 181. b Erasm., lib. III, Socrates, 90: Idem dicere solet, mortem 
esse similem profando somno aut diutinae peregrinacioni. Aelian, Var. 
Hist. II, 35. c Vinc. Bell. a. a. o. V, 112: die erste, dritte, vierte, 

fiinfte, siebente, neunte und letzte bestimmung. d Vinc. Bell. a. a. o. 
VI, 102: die erste, zweite und funfte bestimmung und »spirans mors«. 
e Anton. Melissa, I, 42 (al. 69), sp. 920 D: Chrysost.: Snvog o654v itepdv 
ioxiv 9i ^-iwoLXoz' np6a%0L\,po^ xal &<fi^{Jiepo€ TeXeuTi^. Ghrysost. in acta apo- 



^iQae coea es fee ?c ^Maravillosa certidunbre de la eoea 
non coiioscida.« 

»^ Que cosa es vida?« ^Alegtia de los bienaventurados 
y tristesa de los mesquinoSf esperamiento de la niuei*te.« 

»^Que cosa es muerte ?« »Snenno perdurable, desatamiento 
de los cuerpos, pavor de los rricos, deseo de los pobres, ave- 
nimiento que non se puede escusar, yncierta peregrinacion, 
ladron^ del onbrOt padre del suenno, fuyda de la vida, apar- 
tamiento de los bivos y rresolucion de todas cosas.« 

>^Que cosa es reposo*?« >flrefrigerio de los trabajos y 
dubdoso avQniQiiento.« 

>^Que cosa es vejes?« >Mal deseado, muerte de los bi- 
vientes, termino comun.« 

>^Que cosa es suenno?« >Ymagende lamuerte, folgan^a 
delos trabajos y voto de los enfermantes y deseo de los mesquinos, 
esperimento de medicos, sabiduria de los velantes, solas de los 
justos^ y solucion de los encadenados^ y folgan^a de todo espiritu.« 

»^Que cosa es labrador?« >Ministro de los trabq'os y 
ygualador * de los yermos y fisico de la tierra y plantador de •bi.7s« 
los arboles y ygualadqr de los montes.« 

>^Que cosa es nave?« >Operacion marina y casa syn fun- 
damento, ave de madera y salud non cifflrta.« 

»^Que cosa es nauta^?« >Gaminante por las ondas y ca- 
vallero sobre la mar y huesped ^ del mundo, desanparador de 
la tierra y tentador de las tenpestades.« 

>^Que cosa es letra?« >6uarda de la estoria y guarda- 
dor de la memoria.« 

>(}Que cosa son rriquesas?« >Peso del avariento y servi- 
dunbre de los cuydados y delectacion vergon^osa y inbidia que 
non puede sanar y deseo que non puede ser acabado y cosa 
deseada y cara muy alta y aborrecible cobdicia.« 

^iQne cosa es pobredad?« >Bien aborrecido y madre de 

1 lago h. 2 esperan^a h. 3 venoedoree h. 4 vicios h. 5 na- 
tura h. 6 hueste h. 

stol. Hom. XXVI, 3 : Stivoc . . . elxc&v Soxt d-avdcxoo, slxcov k<m auvzeXsioi^, 
Migne, P. C. c. Ser. gr., bd. 60, 185&, sp. 202. e Vinc. Bell. a. a. o. 
V, 141 : die vier ersten bestimmungen. f Vinc. Bell. a. a. o. VI, 74: alle 
bestimmungen mit ausnahme von »res desiderata* ; ebenso in Joh. de Ho- 
▼eden, Spec. laicor., de avaritia, bl. 20 d. g Guicciardini, L*hore, bl. 94 a. 



884 

curarum remocio, sine solicitudine semita, sapiencie repertrix, 
n^ocium sine dampno, possessio absque calumpnia, indetrac- 
tabilis sciencia, incerta fortuna, sine solicitadine felicitas*.« 

>Quid est verbum**?« »Proditor animi^« 

>Quid est quod generat verbaPf »Lingua.« 

»Quid est libertas?« >Hominis innocencia.« 

>Quid est Yigilantis sompnium?« >Spes^« 

>Quid est corpa8?« >Domicitium anime.« 

>Quid est caput?« >Gulmen corporis.« 

>Quid est spe8?« >Salutis yia.« 

>Quid est gaudium?« >Tribulacionis oblivio.c 

>Quid est cerebrum?« >Gustos memorie.« 

>Quid est coma?« »Yestis capiti8.« 

>Quid est barba?« >Sexus discrecio.« 

»Quid est £rons?« »Imago animi.« 

Et inde, »Quid sunt oculi?« »Duce8 corporis, vasa lu- 
minis, indices animi.« 

«Quid sunt aure8?« >Sonorum censores.« 

»Quid sunt nares?« »Adopcio odorum.« 

»Quid est os?« »Nutritor corporis.« 

»Quid sunt dentes?« »Mole mordentes.« 

»Quid est lingua?« »Plagellum aeris.« 

»Quid labia?« >Valve oris.« 

»Quid manus?« >Operarii corporis.« 

>Quid digiti?« >Operum plectura.« 

>Quid cor?« »Receptaculum vite.« 

»Quid est pulmo?« »Servator aeris.« 

>Quid jecur?« »Gustodia caIoris.« 

»Quid est fel?« »Suscitacio iracundie.« 

« 

a Vinc Bell. Spec. doctr. VI, 78: alle bestimmungen mit ausnahme 
der vierten, achten und neunten. Joh. deHoveden a. a. o. , de pauper- 
tate, bl. 225 d: odibile bonum, libertatis mater, remocio curarum, feli- 
citas sine solicitudine , facultas sine difficnltate. Vgl. die lobspruche, 
welche Apulejus der armut ertheilt; s. 256 fgg. b Vgl. Solon, 

8. 20, . z. 4 fg. und Socrates, s. 138, z. 2 fg. c (Corsini), Bosaio, cap. 
LXXIX, Turpiloquium, Secondo, s. 93. Jani Anjsii Sentent. 80: Oratio 
est index animi certissimus in Orelli, Fubl..Syri Sentent., s. 124. Vgl. 
eine s. 43, anm. h angefuhrte stelle des Democritus ridens. Espinel, 
Marcos de Obregon, Desc. VIII : la lengua es la mas derta sefial de lo 



385 

sanidad y quitadora de los cuydados y senda syn solicitud y 

falladora de la sabiduria y posesion syn danno de los negocios 

y sustancia syn rreprehension de calupnia y forma incierta y 

bienaventuran^a syn solicitfcd.« 

»(2Que cosa es palabra?« »Manifestacion del cora^on.c 

»^Que cosa es libertad?« »Ynocencia del onbre.« 

»(2Que cosa es suenno del velante?« »Esperan9a.« 

»(2Que cosa es cnerpo.« »Casa del anima.« 

»(iQue cosa es cabe^a?^ ^Cunbre del cuerpo.« 

»(:Que cosa es celebro?« >6uarda de la memoria.« 

»(}Que cosa es cabeIlo?« »Vestidura de la cabe^a.^ 

»^Que cosa es barba?« »Conoscimiento entre el macho y 

la fenbra.« 

^(iQue cosa es fruente?« »Ymagen del animo.« 

»^Que cosa son ojos?« »Guiadores del cuerpo y vasos de 

la lunbre y demostradores del cora^on.* 

»^Que cosa son narises?« ^Sentidora de los sanidos.« 

»^Que cosa es oreja?« >Adopcion de los odores *.« 

>^Que cosa es boca?« »Govemadora del cuerpo.« 

>(iQue cosa son dientes?« >Mordedores de la blandura.« 

>^Que cosa es lengua?« ^A^ote del ayre.« 

>(}Que cosa son be^os?^ >Puertas de la boca.« 

>(iQue cosa son manos?« >Obreros del * cuerpo.« •bi.7»b 

>(jQue cosa es cora^on?* >Rreceptaculo de la vida.« 

>(iQue cosa es pulmon?« >Guardador del ayre.« 

>(}Que cosa es fiel?« >Suscitacion ^ de la yra.« 

1 abdocion de los maxijares h, welches diese antwort mit der vor- 
hergehenden die stelle wechseln lS,88t. 2 solitacion h. * 

interior del alma, que la mucha locuaddad no deja cosa en ella, que 
no lo eche fuera; Bibl. de Autor. espan. , bd. XVIII, 1851, sp. 895 a. 
Eyering, Proverb. copia, bd. I, s. 769: die zung ist des hertzen dol- 
metscher; s. 721. Sebastian Franck, sprichwSrter, Frankfurt a. M. 1541, 
bd. I, bl. 155 b: Hab acht heimlich, was jeder red! 

Drin sihst den menschen conterfeth. 
J. V. Duringsfeid, Sprich^drter der german. u. roman. sprachen, Leip- 
zig 1872, bd. I, nr. 416. Basil. Magnus, Epistol. Classis I, IX: Etxove^ 
6vT(Dg xtov 4;i)x^v s^^^^ o^ Xdyot, Migne, Ser. gr., bd. 32, 1857, sp. 268 C. 
Apophth. Patrum, nr. 68 (32) u. 164: Elnsv 6 &ppa€ notjiijv ACSagov x6 
<yz6[ioL ooO XaXsiv, & §x^i ^ xapdCa oou, Migne, Ser. gr., bd. 65, sp. 337 A 
u. 361 B. Vgl. Ecclesus, IV, 29. d Vgl. Aristoteles, s. 242, z. 6. 

Burley 25 



386 

>Qmd splenPc ^Risns et letide capax.c 
»Qaid est stomachtis ?€ »Cociis ciboram.c 
»Quid 08sa?€ »Bobiir corporis.€ 
»Qnid saiigiiis?€ >Humor yenarum, alimentum yite.€ 
•bi.iMb. »Qaid pedes?€ * >Mobile fuudamentum.c 
»Quid crura?€ »Golumpne corporis.€ 
>Quid coxe?€ >Grurium epistilia.€ 
>Quid yene?€ »Fontes camis.c 
»Quid est quod amarum facit dulce?€ >Fames.€ 
^Quidestquodnon sinitliominemlassumfieri?€ >Lucrum\€ 

Gap. GXXTTT. ApoUonius. 

ApoUonius, philosophus stoicus, nacione calcedonensis, Ce- 
saris preceptor, claruit tempore Antoni(n)i Pii iipperatoris^ 

Gap. GXXIV. Basilides. 

Basilides scythopolitanus ^ philosophus illustris floruit* 
tempore Antoni(n)i cuius eciam preceptor fuif. 

Cap. CXXV. Thaurus. 

Thaurus berytius'^ philosophus stoicus claruit tempore 
eiusdem Antoni(n)i Ki*. 

Ad hunc Thaurum, ut ait Agellius, venerunt Athenas ali- 
quando yisendi gracia cognoscendique causa preses Crete pro- 
vincie et pater ipsius presidis, sed privatus vir. Invitavit Thau- 
rus patrem primo ut sederet. Ac ille ait de filio : >Sedeat hic 
' filius meus primus qui romani populi magistratum tenet.c 
Respondit Thaurus: >Absque preiudicio filii tui tu interim sede 
donec conspiciamus queramusque * quid conveniat an * te sedere 
prius quia pater es, an filium tuum quia ^ gerit magistratum.« 
Cuin autem pater sedisset apposita est altera sella filio. Tunc 
Thaurus hiis qui convenerant verbum fecit de hac re, inter 
•bi.iio» cetera sic dicens ^ : »In ♦ publicis locis* ac officiatis ® patrum 
iura cum filiorum iuribus que in magistratibus aut in potestate 
sunt collata interquiescere debent pauhilum, sed cum extra of- 
ficia aut rempublicam in domestica re aut intus sedetur, am- 
bulatur aut in convivio familiari discumbitur ®, tunc inter filium 



387 

»(iQue cosa es espleni?« »Rrescebidor de la rrisa y de la 
alegria.« 

»(jQue cosa es estomago?« »Cosinero de los manjares.« 

«(iQue cosa son huesos?« ^Fuer^a del cuerpo.« 

>(iQue cosa es sangre?« »Umor de las venas, alimento 

de la Yida.« 

»^Que cosa son pies?« »Fundamento movible.« 
»(iQue cosa son piernas?« »Colupnas del cuerpo.« 
»^Qoe cosa son venas?« »Fuentes de la carne.« 
»(jQue cosa es la que fase las cosas amargas ser dulces?« 

»La fanbre.« 

»(iQue cosa es la que non dexa al onbre cansar?« »La 

ganancia.« 

Cap. CXXIL Basilides. 

Basilides, scythopolitano^ filosofo yllustre^, clarescio en 
Atenas en tienpo del enperador Antoni(n)o Pio. 



1 socropolitano h. 2 illiTstre h. 



1 Euseb. , Spec. hist.; Bacropolitanus HCRLNADGB. 2 claruit 

Athenis CRLNADGB. 3 Euseb.; virecius HADGB; birecius Spec. hist. 
4 dum conspicimus querimusque Spec. hist., Aul. GelL 5 tene Spec. 
hist. ; utrum conveniat, tene AuL GelL 6 qui Spec hist. ; qui magi- 
stratus est AuL GelL 7 ebenso Spec. hist. ; verba super ea re Taurus 
facit cum summa, di boni, honorum atque officiorum perpensatione. 
Eorum verborum sentenibia haec fuit: AuL GelL 8 atque muneribus 
Spec. hist.; atque muneribus atque actionibus AuL GelL 9 ebenso 

Spec. hist. ; sedeatur, ambijletur, discumbatur AuL GelL 



a Diog. Laert. I, 87: SpcoxYjd-slc (B£ag) xC «otfiiv dtv^p(!)«og zipnszcti 
l<pY] >xspda£v(i)vc ; Paley, Greek Wit, bd. II, s. 26 u, 112. Bruson., lib. 
VII, de utilitate, bL 197 b. b Vinc. BelL Spec. hist. XI, 92: Euseb. 
in cron. (a. d. 149 fgg., Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 660). c a. a. o. 
d a. a. 0.: Euseb. in cron. (a. d. 148, Migne a. a. o., sp. 559). 

25* 



388 

magistratum tenentem et patrem hominem priyatom honores 
publicos cessare, naturales autem servare equnm est^.< 

Cap. CXXVI. Galienus. 

Galienus, insignis medicus^, in toto orbe celebris, natus 
est apud Perganum Asie ''. Hic Ipocratis interpres fuit, claruit 
Athenis, Alexandrie et Rome temporibus Antoni(n)i Pii impera- 
toris ^, in quibus locis plurimum in philosophia et sciencia me- 
decine profecit. Vixit autem annis LXXXVII ' • in quibus con- 
scripcioni librorum medicinalium summe utilium plurimum in- 
sudavit. 

Scripsit enim' de demonstracione libr., de elementis libr.', 
de natura' hominis ' libr., de complexionibus libr., de malicia 
complexionis diverse*, de inequali distemperancia libr., de enoxia*, 
de redargucione simulancium egritudines, de calido et frigido, 
de yirtutibus naturalibus " , de compendiositate pulsuum , de 
bona habitudine, de meliori habitudine, de optima habitudine. 
Item edidit Kbrum heresum cui annectuntur libri ^ de consti- 
tucione librorum in medicina et Kbri introductorii, item Kbr. 
conmient4riorum super Kbrum suum de pulsibus et hiis quedam^ 
introducuntur de spermate, de motibus Kqoidis, de utiKtate 
pulsus. Item scripsit Kbr. introduccionum ^ pulsus, de diffe- 
bi.iiob renciis * pulsuum, de causis pulsuum cum conmiento, de com- 
pendio pulsus , de significacione per pulsum *®, de iuvamento 
anheKtus, de causis anheKtus, de iuvamentis membrorum, de 
accidente et morbo ^*, de differencus febrium ^*, de temporibus 
egritudinum, de crisi ^', de creticis diebus ^*, de interioribus **, 



1 Ygl. uber diese angabe Claudii Galeni chronologium elogium. 
Phil. Labbeo Scriptore. Parisiis 1660, s. 40 bis 45 ; fast wortlich wider 
abgedruckt in J. A. Fabricii Biblioth. graeca ed. Harles, fiamburg 1796, 
bd. 5, s. 386 fg. u. in Galeni Opera ed. C. G. Kiihn, Lipsiae 1821 fgg., 
bd. I, 8. XXXIX bis XLII. ' 2 libros V CRLNAGB. 3 >homini8« nicht 
in CRLN. 4 »de malicia compl. div.c nicht in CRLN. 5 enexia CR 
LNADGB. 6 .111. folgt in CRLNADGB. 7 annectitur liber CRLN 
ADGB. 8CRLNG; quiH; quidam ADB. 9 introductorium CRLNADGB. 
10 de significacione pulsus CR.LNADGB. 11 »de catarticis« folgt 

hier in CRLNADGB. 12 ^de typo« folgt in CRLNADGB. 13 ..lU.. 
folgt in CRLNADGB. 14 ».VI.. folgt in CRLNADGB. 



389 



Cap. CXXni. Galieno. 

Galieno, yllustre^, famoso medico en todo el mundo, nascio 
cerca de Pergamo de Asia. Aqueste fue interprete de Ypocras 
y florescio en Atenas y en Alexandria y en Rroma en los tien- 
pos del enperador Antoni(n)o Pio, en los quales logares mucho 
aprovecho en la ciencia de la filosofia y de la medecina. Y 
bivio ochenta y siete annos en los quales mucho trabajo en la 
conposicion de los libros medescinales muy utiles que fiso. 

Ca escrivio: De la demostracion y de los elementos y 
de la natura del onbre y de las conplisiones y de la malicia 
de la conplision diversa. De la (yn)ygual destenperancia y de 
la rredargucion de los disimuladores * de las enfermedades y de •"•^s» 
caliente y seco. De las virtudes naturales. De la (conpendio- 
sidad) ^ de los pulsos y de la buena abitud y de la mejor abitud - 
y de la muy mejor abitud. Iten conpuso otro libro (de las 
herejias) alqual se allegan los otros libros de la constitucion 
de los libros en la medescina y el libro de la introduccion, 
yten el libro de los comentarios sobre su libro de los pulsos 
y (a) aquellos son ■ yntrodusidos (los) del esperma y de los 
rralos movimientos y de la utilidad del pulso. Iten escrivio el 
libro de las yntroducciones del pulso y de las diferencias de 
los pulsos y de las causas de los pulsos con conmento que sobre 
el fiso. Iten de conpendio del pulso y de la significacion de 
los pulsos y del ayudamiento del anelito y de las causas del - 
anelito y de los ayudamientos de los mifenbros y del accidente 
y del morbo ^ y de las cataratas y de las diferencias de las 

fiebres y de typo * y rredargucion • y de los tienpos de las 

♦ 

1 illustre h. 2 conpebiosidad h. 3 que son h. 4 morgo h. 
5 tinpo h. 6 rretugacion h. 

a Aul. Gell. II, II, 1, 5 bis 9. Vinc. Bell. Spec. hist. XI, 92: He- 
lynandus. Joh. Vall., Comp. IV, 9, bl. 138 a: Agellius I. Hondorff, bl- 
206 b: Aul. Gell. b Vinc. Bell. a. a. o. : sicut in cronicis scribit Eu- 
sebius (?). c Boc. de Oro, s. 350. d a. a. o., s. 352. e a. a. o., s. 353, a. 
Villa, Vidas de doze prindpes de la medecina, bl. 63 b : finalmente con 
esta tar^a continua de desuelos llegb a vivir Galeno 87 anos y segun 
otros 140, que con tan grandes estudios no parece verisimil, aunque fue 
hombre robusto j muy membrudo. S. die sprachl. anm. f Vgl. mit 



380 

de Toce, de doloribus ^ mulierum et vulnerum ^, de anathomia, 

de simplici medecina, de perfectis medecinis, de egritudinibus 

mulierum, de^ malo anhelitu, de^ alimentis, de remediis, de 

simplidbus medicinis, de duplicibus medicinis, de proprietate ^, 

de ezperimentis, de ingenio sanitatis, item librum tegni et meta^ 

tegni ^, passionarium antidotarium, librum secretorum suorum 

ad Montheum, de pulsibus et urinis ad Glauconem, librum qUi 

dicitur archimagoga, de yirtutibus farmacorum, de dieta et 

cura, de exercicio cum pila parva , de regimine sanitatis ^, li* 

brum qui dicitur therapeutica ®, librum quendam de tabe , de 

humoribus ^, de humoribus bonis et malis ^®. 

Huius hee leguntur esse sentencie: Sciencia insensato non 

prodest, nec ei quinon utitur prodest sensus*. Potens est homo 

suos dirigere sensus cum cognoverit se ipsum ; nam excellentis 

sapiencie est hominem habere scienciam sui ipsius ne ex di- 

leccione quam habet ad se ipsum^^ fallatur et bonum se re- 

•bi.iii«putet cum non sit\ Idem: Sicut graviter * morbidus , donec 

viyit, non desistit medicine ^^ insistere ut ad salutem peryeniat 

ad quam complete peryenire non potest, sic nos oportet ani- 

marum nostrarum saluti aggregare salutem et bonitati boni- 

tatem adiungere licet nequeamus ingentis et sapientis anime 

attingere statum**. Idem: Olim consueverunt haberi medici 

precipiencium loco et vice subiectorum infirmi, eorum non pre- 

varicando mandata, et ex hoc consequebantur sue ^^ medicine 

profectum, nunc vero infirmus precipit, medicus velut subiectus 

applaudit et infirmorum oblectamentis assenciens curare non 

* 

1 dolore CBLNADOB. 2 »et yulneram^ nicht in CRLNAD6B. 
3 »yulnerum et« statt »mulierum de« CBLNADGB. 4 de diismia, de 
undimiisjc statt »de alim,< bis »8impl. med.* CBLNADGB. 5 »depro- 
prietate* nicht in CRLNADGB. 6 megategni CRLNADGB. 7 ».VL« 
folgt hier in CRLNADGB. 8 »id est de ingenio, sed differunt secun- 
dum traD8lationem« folgt hier in CRLNADGB. 9 »de humoribu8« nicht 
in CRLNADGB. 10 In CRLNADGB folgt hier noch: de cura lapidis, 
de cura ictericie, de fleubotomia, de febribus ad Glauconem, de aposte- 
matibus, item scripsit librum de enchimia, cuius titulus est de ramo 
pomi congelati, item epidimiarum maiorem et minorem, de substanciis 
yirtutum, de non dispensantibus corpus nostrum yirtutibus, de practica 
et medicinali experiencia; item scripsit librum epistolarum ad Patri- 
mnnum; item scripsit cathagenes .VIL, de melancolia .111. , de tiriaca 



391 

enfermedades y de voce y de los dolores de las mugeres y de 

anotomia y de la sinple medescina y de las perfectas medescinas 

y de las enfermedades de las mugeres y del mal anelito y de 

propiedad. De los esperimentos ^ Del yngenio de la sanidad. - 

Iten otro libro (de metategno) *. Y otro libro (passionariam) ^ 

antidotarium y el libro de los secretos suyos a Monteo y de 

los pulsos y orinas a Glaucon e otro libro que es Uamado a(r)- 

chimagoga. De las yirtudes de los farmaceuticos ^. De la dieta 

y cura, del exercicio con pila * pequenna y del rregimiento de 

la sanidad y otro libro que es llamado therapeutica * , y otro 

libro que es Uamado tabe, de los umores y de buenos y malos 

umores y de la cura * de la piedra y de la cura de la y(s)terica. 

De flemo-*tomia. De las fiebres a Glaucon el qual libro es Ua*- •w.TSb 

mado peri'' fiseos, yten otro libro de las apostemas. Iten escrivio 

otro libro del alquiniia el titulo del qual es Uamado del rramo ® 

del pomo congelado. Yten escrivio otro libro de las epidemias ® 

mayor y menor y de la practica *® medicin-al por experiencTa ^^ 

Iten escrivio otro libro de epistolas a Patrimano ^®. 

De agueste Oalieno se leen las sentencias que se siguen : 

La ciencia non aprovecha a onbre syn seso nin (a) aquel que 

non lo usa; ca de animo de onbre sabio es aver noticia cada 

uno de sy mesmo, nin ninguno se deve engannar por el amor 

que ha a sy mesmo ; nin se estime ser bueno, non lo seyendo. 

♦ 
1 espiramento h. 2 metigeno de las passionarias h. 3 sauna- 

ticos h. 4 pildora h. 5 tetrapentico h. 6 calura h. 7 pre h. 8 rre- 

mo h. 9 amidias h. 10 platica h. 11 espirencia h. 12 patermayoh. 

* 

ad Cesarem, de puero epileptico, de examinacione medici, de nominibus 

medicinalibus, de magnanimitate Antonii , de motu individui, de motu 

lacertarum, de adiutorio curatoris, de fide sua, de comate, de odoratu, 

de sompno et vigilia, de signis mortis. Dicit Constantinus in Pantegni : 

Galienum fecisse .C. et .LX. libros, de quolibet verbo medicinali fecit 

unum librum. Dicit Petrus Blesensis : Gralienum semper die decima vite 

medicinalis auxilii abstinenciam sibi indixisse. 11 in se ipso CRLNA 

DGB. 12 medicinis CRLNADGB. 13 RLNADGB; suum HC. 

dieser liste diejenige, welche Vincenz von Beauvais anfgestellt, Spec. 
hist. XI, 92. 

a Boc. de Oro, s. 353, z. 16 fg. b a. a. o., s. 355, z. 10 fg. c a. 
a. o.y 8. 356, c. 



892 

nititur, immo blaudiendo nocere*. Huius eciam Galieno hec 
fuit sentencia, ut scribit Hieronimus contra lovinianum .H.^: 
athletas quorum vita et ars sagina est non posse diu yiyere, 
nec sanos esse animasque eorum nimio sanguine et adipibus 
involutas ^ nichil tenue, nichil celeste, sed semper de carnibus 
et ructu ac ventris ingluvie cogitare*. 

Cap. CXXVH. Trogus. 

Trogus Pompeius, historiographus , philosophus, nacione 
hispanus, claruit Rome tempore Antoni(n)i Pii imperatoris. 

Hic tocius orbis historias a tempore Nini regis assiriorum 
usque ad monarchiam Cesaris Augusti latino sermone composuit 
per libros .XLHH. quorum epitoma et abbreviacionem fecit 
Justinus eius discipulus "". 

•huiuh Cap. CXXVHI. * Justinus. 

Justinus, philosophus, discipulus Trogi Pompei, qui et 
libros eius abbreviavit. Antoni(n)o ' Pio quendam librum de re- 
ligione christiana compositum tradidit et benignum eum christia- 
nis fecit * *, ut ait frater Martinus^ in sua cronica * 

Cap. CXXTX. Porphirius. 

Porphirius philosophus Athenis claruit tempore Gordiani 
imperatoris. 

Hic scripsit librum de isagogis ad categorias Aristotilis. 

Cap. CXXX. Claudianus. 

Claudianus poeta claruit Rome tempore Theodosii senioris. 
Hic scripsit duos libros metricos scil. Claudianum minorem 
et maiorem in quibus multa proverbia utilia ordinavit^ 

Cap. CXXXI. Simachus. 

Simachus, patricius, philosophus claruit Rome tempore 
Anastasii imperatoris ^. Hic sua prudencia rempublicam il- 
lustravit*^. 

1 libro .II. CRLNADGB Spec. hist. u. doctr. V, 155. 2 ebenso 
Spec. hist. u. doctr. ; quasi luto involutas Hieron. 3 Hic Antonio Pio 
HADGB. 4 In diesen von Vinoenz von Beauvais aus der chronik des 



393 



Cap. CXXIV. Trogo.Pompeo. 

Trogo Pompeo, estoriografo, fae de la nacion de Espanna, 
(y) florecio en tienpo del enperador Antoni(n)o Pio. 

Aqueste conpuso en largo sermon las estorias de todo el 
mundo deste el tienpo de Nino, rrey de los asirianos, fasta 
el monarca Cesar y dividiolas en quarenta y quatro lihros. 
Xa epitoma ^ es a saber abreviacion de los libros, la ^ conpuso 
Justino, su discipulo. 

Cap. CXXV. Porfirio. 

Porfirio, filosofo, atenes, florescio en tienpo del enperador 
Gordiano. 

Aqueste escrivio el libro de las ysagogas a'^ las catego- 
rias* de Aristotiles. 

Deo gracias. 

1 epitonja h. 2 que h. 3 y h. 4 latengoricas h. 

« 

Hieronymus (»Ju8tinus philosophus Antonino Pio« bis >tradidit<) und 
ausHugo de sancto Victore (»et benignum* bis »fecit«) zusammengeschrie- 
benen, aber vonjenem auf den letzteren allein zuruckgefiihrten , dann 
Yon Martinus Minorita widerholten satz hat Burley das »di8cipulus« bis 
»abbreyiayit« ^lschlich eingeschoben. 5 Diese angabe beruht auf dem 

Spec. histor. 

« 

a Boc. de Oro, s. 354, a. b Vinc. Bell. Spec hist. XI, 92; doctr. 
V, 96 u. 155: Hieron. c. Jovin., lib. II, (cap. XI, Migne, bd. 23, sp. 300 B), 
Galeni Adhort. ad artes addisc, c XI (Opera, bd. I, s. 27). J. de Ho- 
veden, Spec laicor., de abstinencia, bl. 3 b. Mit ausnahme der beiden 
sHtze dieses kapitel ubersetzt im Mer des Hist., Sixiesme aage, chap. XX, 
De Helius, surnomm^ Adrian, XVe empereur, bd. II, bl. 28 b, nach der 
CBLNDfassung. c Vinc. Bell. Spec hist. XI, 94. Martin a. a^ o., sp. 
1574. d Vinc Bell. sa a. o. : Hugo (a sancto Victore, Excerptionum prior., 
lib. VII, cap. ni, Migne, bd. 177, 1854, s. 248 D); Hieron. epist. LXX, 
4, Migne, bd. 22, sp. 667; Chron., Migne, Ser. gr., bd. 19, sp. 559 fg.: 
Justinus philosophus. e Martinus a. a. o. : Justinus Philosophus. fVgl. 
Vinc Bell. Spec hist. XVIII, 101. g a. a. o. XXII, 14: Sigibertus. 

(Sigeberti Gemblacensis Chronica, 407 : Inter quos (blasphemantes) pre- 
cipue Simmachus orator furebat, qui etiam scriptis epistolis agebat de 
idolatria et de repetenda ara Victoriae, Migne, bd. 160, 1854; sp. 73B). 



bl 



Hic scripsit libnuii epistolanua de quo pauca notabilia 
hic pouuntnr. Omnis ostentacio non caret suspicione mendacii 
quia quicquid assumitur proprium non putator^. MoUis est 
animus diligentis et ad omnem sensum doloris arguitur; si 
/ c n^ligencius tractes ^ marfescit ut rosa , si durius contineas * 
liquescit ut lilium**. Semper natura gaudet equalibus et fa- 
•"«•miiiare sibi est omne quod simile' est'. * Natura rerum est 
ut qui balbuciunt plus loquantur, aflfectant enim copiam ser-» 
monis pudore defectus^. Pro optimis viris quisquis interve- 
nerit * non magis illorum videtur iuvare commodum quam suum 
commendare iudicium ". Minus est alienam sententiam spemere 
quam a propria discrepare '. Illa vestis decenter induitur que 

* 
1 Ebenso Spec. hist.; tractas CBLNADOB. 2 teneas Spec. hist. 
3 ebenso Spec. hist. u. doctr.; simile sibi CRLNADGB. 4 intervenit 
CRLNADGB Spec. hist. 

■» 
a Vinc. Bell. Spec. hist. XXII, 14. b a. a. o. c a. a. o.; Spec. 
doctr. VI, 38: Hugo asancto Victore, (Eruditionis didascalicae lib. I, c. II, 
Migne, bd. 176, 1854, sp. 742 A: Pythagoricum namque dogma erat, 
»similia similibus comprehendic, ut scilicet anima rationalis, nisi ex om- 
nibus composita foret, nuUatenus omnia comprehendere posset, secundum 
dicit quidam: 

Terram terreno comprendimus, aethera flammis, 

Humorem liquido, nostro spirabile flatu. 
Spec. mor. I, III, CIV. Sed omne animal diligit sibi simile, ut dicitur 
in Ecclesiastico XIII, (19 fg.). Sentent. falso inter Publil. recept. 292: 
Plerumque similem dudt ad similem Deus. Cic, de seneet., III, 7. Hom. 
Odyss. XVII, 218: d)g alel Tdv djiotov dtyet d-eog d)€ t6v djiotov. Aristot. 
Ethica Nicom. VIII, 1, 6: *E|ji7csdoxXf)^ * x6 ydtp &|jioiov xo9 6(io£ou icpCeod-ai. 
Galeni ad Pisonem de Theriaca liber, c. III, Opera XIV, s. 225. Boc. 
de Oro, s. 84, b: Sed. Fiore di Virtu, s. 27: Fra Tommaso dice u. s. w. 
Costo , Fuggilozio , s. 377 : secondo quello antico e filosofico proverbio : 
Ogni simile il suo simile appetisce. Guicciardini, Detti, bl. 7 1 b, L*hore, 
bl. 176 b: Pari con pari bene sta e dura. Agricola, Fiinfhundert sprich- 
wQrter , nr. 1 56 fg. , 155 : Schlim schlem querit sibi similem. Eyering, 
Proverb. copia, bd. II, s. 116, 120, 128, 562, 673. J. v. Duringftfeld, 
SprichwOrter, bd. I, nr. 601. Espinosa, Dialogo, bl. 102 a: Cada buho- 
nero alaba sus agujas, (Sbarbi, bd. II, s. 272) ; Tal para tal, Pedro para 
Juana u. a. m. Democrit. ridens gibt verschiedene anekdoten unter 
dem titel: Par pari est, s. 8, 17 (vgl. 216), 24, 52, 154 u. 170. d Vinc. 
Bell. Spec. hist. XXII, 14; doctr. V, 170. e Vinc. Bell. Spec. hist. a. 
a. 0. f a. a. o. 



m 

non trahit pulverem nec in terram demissa calcatnr'. In re 
aperta piget esse prolixum, in arduis autem rebus multum valet 
diligencia longior*. Omnis aflfectio impaciens est eciam iuste 
et legitime tardidatis °. Patriam defectu alimentorum laboran- 
tem periculosum est inhabitare, crudele et impium deserere**. 

Cap. CXXXII. Priscianus. 

Priscianus grammaticus claruit tempore Justiniani impera- 
toris. 

Hic scripsit Juliano consuli * volumen maius de partibus 
oracionis. Scripsit eciam volumen minus de constniccionibus 
et aliud minimum de accentibus *. Item scripsit librum de na- 
turalibus questionibus quem direxit ad Cosdroe regem persarum*. 

Eius est illa sentencia ^ : Nichil in humanis adinvencionibus' 
ex omni parte perfectum * '. 

Liber de vita et moribus philosophorum impressus per me 
Conradum de Homborch, admissus autem ac approbatus ab 
alma universitate coloniensi, desinit feliciter. 

* 

1 consuli ac patricio CRLNADGB Spec. hist. 2 In CRLNADGB 
Spec. hist. folgt liier: et hec omnia de grammatica. 3 »in maiore vo- 
lumine« folgt hier in CRLNADGB Spec. hist. 4 In CRLNADGB folgt 
hier: esse credo. Patet edam, eoserrare, qui dicunt eum fuisse tempore 
luliani apostate, qui fuit antea longo tempore. Sed scripsit luliano 
consuli ac patricioi sicut legitur in titulo ipsius libri, eine fast auch in 
den worten ubereinstimmende, §.hnliche bemerkungim Spec. hist. XXII, 50. 

« 

a Vinc. BelL Spec. hist. XXII, 14. b a. a. o.; Spec. doctr. V, 94; 
VI, 57: Sjmachus in epistolis suis. c Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o.; 
doctr. V, 94. d Vinc. Bell. Spec. hist. a. a. o. e Vinc. Bell. Spec. 
hist. XXII, 50. f Vinc. Bell. a, a. o. : Prisciani libri ubique patent, 
cuius est illa sententia in maiori volumine ; Spec. doct. VII, 14 : Tullius 
in libro de amic. (XXI, 79): Et quidem omnia preclara (rara); nec quic- 
quam difficilius est quam reperire, quod sit omni ex parte in suo ge- 
nere perfectum. 



396 



Naehwort. 

Obwohl Walter Burley, von dessen »Liber de vita et mo- 
ribus philosophommc wir in diesem bande einen widerabdrock 
besorgt haben, f&r die geschichte der philosophie nicht ohne 
bedeutnng ist^, auch seiner zeit als »Doctor planus et per- 
spicuusc ' hoch berfihmt war , sind dennoch nur sparliche 
nachrichten Gber sein leben bis jetzt bekanqt geworden. Aus- 
ser stande, sie durch selbstandige studien zu erganzen, mOssen 
wir uns darauf beschranken, das bereits aufgefundene und oft 
nachgeschriebene noch einmal zu widerholen , beziehungsweise 
in das gehorige licht zu stellen. 

Wie aus einer von Burley selbst gemachten bemerkung ' 
geschlossen werden kann, wurde er 1275 in England gebo- 
ren. Seine jugendjahre fielen somit in die glanzperiode des 
Duns Scotus. Kein wunder daher, dass er sich dem »Doctor 
subtilisc nicht nur in Oxford anschloss, sondem auch sei- 
nem lehrer, als dieser sich nach Paris begab, dorthin folgte. 

♦. 
1 J. Bmckeri historia critica philosophiae , Lipsiae, bd. III, 1766, 
8. 856. Geist der speculativen philosopbie von D. Tiedemann, Marburg, 
5 bd., 1796, 8. 215 bis 227. W. G. Tennemann, Qeschichte der philo- 
sophie, Leipzig, bd. VIII, 1810, s. 906 bis 908. Fr. Cberwegs grund- 
riss der geschichte der philos., 6 aufl., Berlin, bd. II, 1881, s. 243. 
2 G. Cave, Scriptor. eccles. historia literaria. Appendix, H. Wharton 
et R. Gerii, Ozonii 1743, s. 35. 3 Quandam expositionem [sc. in li- 
brum Perihermenias, uti constat ex Ms. Lambeth 143] finiisse se scribit 
anno Ghristi 1337, aetatis suae anno 62. Scriptomm illustrinm majoris 
Brytanniae Catalogus. Autore J. Bales. Basileae, bd. I, 1557, s. 412. 
Hibliotheca Britann. Hibern. auctore Th. Tannero. Londinil748, 8.142, 
anm. n. 



/ 



397 

Wann dies aber geschah oder ob vielleicht beide zusammen 
giengen, ist bis jetzt ebensowenig ermittelt als das jahr, in 
welchem Burley nach England zuruckkehrte * ; nur so viel 
wissen wir, dass er 1305 mitglied des Oxforder Merton colle- 
giums war ^. Unter allen umstanden kann sein aufenthalt auf 
der Pariser universitat nur von verhaltnismassig kurzer dauer 
gewesen sein. Trotzdem muss er aber dort die augen der ge- 
lehrten in nicht geringem grade auf sich gezogen haben, da 
sie ihm in folge seiner guten disputierkunst den schon oben 
erwahnten ehrentitel beilegten^. 

Von 1305 an scheint Burley in Oxford gelebt und dort 
als »sacerdos secularis« * dem studium der philosophie obge- 
legen zu haben. War er aber friiher ein unbedingter anhanger 
des Duns Scotus gewesen , so anderte sich dies jetzt. »Fuit 
aliquando Guilhelmi Occami Parisiis condiscipulus sub Magistro 
Joanne Scoto, subtili doctore, sed sui praeceptoris in Anglia 
postea devenit acerrimus impugnator ^.« Als solcher, sowie als 
gelehrter iiberhaupt, konnte er nicht verfehlen, die allgemeine 
aufmerksamkeit auf sich zu ziehen. Ihm wurde daher auch 
(as tis said) « die leitung der studien des englischen kronprinzen, 

1 Wenn HoUinshed zu trauen wS.re, hatte Burlejs reise sich selbst 
bis nach Deutschland erstreckt. >In his youth (Walter Burlie) was 
brought up not onlie in Martlne OoUege in Oxford, but also in the 
universities and schooles abroad beyond the seas in France and Ger- 
manie< ; the third volume of Ohroniclee by E. Hollinshed (London 1587), 
s. 414 a, z. 30 fgg. So wie die nachricht hier gegeben wird, ist sie un- 
bedingt falsch, da die S^lteste deutsche universitat, Prag, erst im jahre 
1348 gestiftet wurde. 2 The history and antiquities of the university 
of Oxford by A. k Wood of Merton Oollege, published in English from 
the original Md. in the Bodleian library by J. Gutch. Oxford 1792, 
bd. I, s. 412 j anm. b: Occurrit socius coUegii Mert. an. 1305. 3 Oom- 
mentarii de scriptoribus britannicis auctore J. Lelando. 2 vol. Oxonie 
1709, bd. II, s. 354 : Lutetiae Farisiorum disputandi acumine ingenio- 
sissimus plane judicatus est. Testis optimus in liac parte mihi esse 
potest Hermannus Schedellus Noricobergensis , nam et ille Burlaei ar- 
gutis argumentis non sine honorifica mentione assurgit. Wood a. a. o., 
s. 213. 4 Wharton in Oaves Appendix a. a. o. mit deui zusatze: ex 
nonnuUorum tamen sentencia.ordinis franciscani socius. 5 J. Pitsei 
Relationum historicar. de rebus anglicis, tom. 1, Parisiis 1619, s. 435. 
Ahnlich Bale a. a. o. und Oave a. a. o. 6 Wood a. a. o., s. 412. 

Vgl. B. Twyne, Antiquitatis academiae oxoniensis apologia (Oxoniae 1608), 



m 

des spateren Eduard III, tibertragen. Die damit verbundene 
stellung scheint Burley indessen nur kurze zeit innegehabt zu 
haben. Denn da das volk 1327 den genannten fnrsten schon 
in seinem vierzehnten jahre, dem namen nach wenigstens, zur 
herrschaft berief, nachdem Eduard 11 des thrones fiir verlustig 
erkl*art worden war, bleibt uns nicht viel zeit fiir einen uni- 
versitatsaufenthalt des jungen prinzen. Sei dem indessen, wie 
ihm wolle , kaum hatt« Eduard lU den thron bestiegen , als 
Burley von seiner regierung nach Rom geschickt wurde, um 
dort die kanonisation des grafen Thomas von Lancaster zu be- 
treiben *. Nicht lange nachher »when the ladie Philip, daugh- 
ter to the earle of Heinault, should come over into England 
to be married to king Edward, this doctor Burlie was reteined 
by hir and appointed to be hir almoner and so continued in 
great estimation in so much, that after Edward prince of Wales, 
eldest sonne to king Edw^rd, commonlie cailed the blacke prince, 
was bome (1330) an dable to leame his booke, the said Burlie 

among other was commanded to be one of his instructors^.« 

* 
lib. III, 117, 8.297: »Rex ipse Edwardus, illias nominis post conquestam 
Angliae tertius, qui olim sub praeceptis doctoris Gualteri Burley Oxoniae 
studaerat, autore Jo. Anglico in rythmicis suis, anno regni octavo, ad 
oxonienses retinendos maleficos illius dispersionis autores gravissimis 
supplidis affecit.« Inwiefern diese angabe glaubwiirdig ist, muss fiir 
den augenblick unentscHeden bleiben, da die angefuhrte quelle selbst 
bis jetzt nicht aufgefunden worden ist, s. commission zur herausgabe 
bayer. u. deutsch. quellen - schriften , quellen zur bayer. u. deutschen 
geschichte, Mtinchen, bd. IX, 1 abth., 1868, s. 486 : Johannes anglicus. 
1 Federa, Conventiones etc. inter reges Angliae et alios quosvis 
imperatores, reges etc. ab anno 1101 ad nostra usque tempora, accur. 
Th. Rymer, Londini, bd. IV, 1707, s. 269 : Ad papam pro canonizatione 
Thome, nuper comitis Lancastrie : Pro cuius quidem prosecutione negotii 
dilectos nostros magistrum Walterum de Burle, sacrae paginae profes- 
sorem . . . vestrae beatitudini recommendamus et mittimus ad expe- 
ditionem congruam praemissorum. Dat. London ultimo die mensis Fe- 
bruarii (1327). 2 Hollinshed, bd. III, s. 414 a, z. 44 fgg. Burley wSre 
demnach erzieher des vaters und des sohnes gewesen, vorausgesetzt, dass 
die angegebenen nachrichten glauben verdienen. Wahrscheinlich wer- 
den sie allerdings dadurch, dass die familie Burley das englische prinzen- 
erzieheramt um diese zeit f5rmlich gepachtet zu haben scheint. ISo 
wurde ein verwandter Walter Burleys, welcher dem schwarzen prinzen 
als mitschiiler gedient hatte, spater erzieher des sohnes seines ehema- 



m 

Doch hielten ihn seine beziehnngen zum hofe nicht ab, sich 
schriftstellerisch so thatig zu zeigen, dass sein name nicht nnr 
in England, sondern sogar in Deutschland einen guten klang 
hatte. Daher »and afterwards for his wisedome, good demea- 
nor and learning he was reteined with the bishop of Ulmes 
in Suabenland, a region in high Germanie ^« Uns liegt ein 
bleibendes denkmal dieser beziehungen in Burleys schrift ilber 
die ethik des Aristoteles vor. Denn diese schrieb nach seinem 
eigenen gestandnisse der englische professor auf anregung sei- 
nes deutschen gonners*. 

Wenn wir jetzt noch erwahnen, dass 1337 als Burleys 

ligen kameraden nnd, nachdem sein zdgling kdnig geworden war, ein- 
flussreicher rathgeber desselben. Hollinshed a. a. o. Allerdings kann 
es auffallen, dass Hollinshed, welcher ausfuhrlich Burleys beziehnngen 
zum englischen hofe beriihrt, nicht erw&hnt, jener sei auch erzieher 
Eduards III gewesen. Da er indessen kein leben Walthers schreiben 
wollte, so spricht die nichterwS,hnung dieser thatsache nicht unbedingt 
gegen deren glaubwtlrdigkeit. 

1 HoUinshed a. a. o., z. 33 fg. 2 Reverendo in Christo patri et 
domino, domino Ricardo, divina disponente clementia ulmensis sedis 
episcopo, Gualterus de Burleo, sacre pagine inter ceteros floride univer- 
sitatis doctores minimus professor, humilis vestre dominationis ^ervitor, 
in via salutem et gratiam et in termino gloriam sempiternam. Etsi 
multorum auctorum scripta in philosophia morali vestra sollicitudo per- 
legerit, ex quibus solide refectionis nutrimenta percepit, his tamen non 
contenta quadam ingluvie cupit de mids, quas de mensis majorum ca- 
dentes avide recollegi, velut famelica satiari. Verecundor post tantos 
doctores quicquam scribere, sed ad illud spiritus obedientie me compellit ; 
extorsit vestre dominationis instantia, quod tanquam indignum tenebris 
perennibus duxeram occultandum eo presertim quod, etate et valetudine 
ingruentibus , torpescit spiritus, ingenium hebetatur et qui quondam 
jnvenilis etatis motibus agitatus cuncta, que studiose conceperam aliis 
quasi thesauros sapientie per varia scripta ausu presumpsi temerario 
commendare rubore perfusns pertimesco invidie materiam prestitisse 
que, ut quidam sapiens enuntiat, eo securius aliena subsanat, quo sua 
simili pericnlo non exponit, unde quod tunc invexit audacia, jam vere- 
cundia detestatur. Ne tamen negligentie torporive ascribat vestra pru- 
dentia, quod formidat imperitia et erubescentia nititur declinare, scripsi 
pavidus super libros ethicorum, que senili memorie nunc occurrunt, ali- 
qua que particulariter prius scripseram compendiosius recensendo. Ex- 
positio Gualteri Burlei super decem libros ethicorum Aristotelis. Venetiis 
1500. bl. la. 



400 

iodesjahr angesetzt wird ^ so haben wir damit alles beigebracht, 

was mit einiger gewisheit uber das leben dieses gelehrten bis 

jetzt gesagt werden kann. [Auch die unter L. Stephens lei- 

tung erscheinende englische biographie sagt im wesentlichen 

nicht mehr K] 

Als schriftsteller sehr thatig, verfasste Burley zahlreiche 

philosophische werke *. Eine genaue rechenschaft tiber diesel- 

ben wurde indessen hier zu weit fQhren. Wir miissen uns 

darauf beschranken, nur das von uns herausgegebene ^Liberc 

in betracht zu ziehen. Li der weise des so oft von Burley 

angefQhrten »Liber de vita philosophorumc des Diogenes Laer- 

tius geschrieben, theilt es alle eigenschaften seines vorgangers. 

Wahrend aber des Griechen buch, am schlusse einer grossen 

gianzYoilen zeit zusammengeschrieben, weit hinter ihr zurtick- 

bleibt, bezeichnet die arbeit des Englanders den inmitten vieler 

ungeniessbaren schreiberei wohlthuenden versuch, die bis da- 

hin langweilige darstellung der geschichte der philosophie durch 

eine biographische behandlung derselben neu zu belebeii. In 

rficksicht auf die zeit, in welcher es verfasst wurde, kann das 

buch daher ein entschiedenes verdienst beanspruchen * und mit 

recht sagt Tennemann, es sei »merkwurdig als ein beweis des 

strebens, die schranken des damaligen historischen wissens zu 

erweitem, wenn es gleich als fibersetzung aus Diogenes Laer- 

tius und als kompilation an sich ohne werth und von groben 

fehlem und misgriflPen angeftillt ist*.« Der letztere tadel ist 

allerdings nur zu wahr. Denn Burley verwechselt Epaminon- 

* 

1 Cave a. a. o. 2 [L. Stephens dictionarjr of national biography, 
London, voL VII, 1886, s. 374 fg.] 3 Kataloge derselben bei Leland 
a. a. 0., Bale a. a. o., Pitsius a. a. o., J. A. Fabricius, Bibliotheca la- 
tina mediae et infimae aetatis ed. J. D. Mansi, Patavii 1754, bd. I, 
s. 306; Tanner a. a. o., s. 143 [Stephens spricht von »130 treaties«]. 
4 Los escritores del siglo XVI, entre ellos Luis Vives, solo conocieron el 
tratado latino que despreciaron por las peregrinas fabulas que encerraba, 
sin tener presente que habia ejercido tanta influencia en los eruditos de 
la edad media ; Obra? de D. Inigo Lopez de Mendoza, Marques de San- 
tillana, compil. por A. de los Bios, Madrid 1852, s. 611. Die stelle habe 
ich weder in Jo. .Lodovici Vivis Valentini opera, Basileae 1555, finden, 
noch viel wenigerdie richtigkeit des von A. delosRios iiber die schriftateller 
des 16 jahrh. ausgesprochenen urteils prufen k3nnen. 5 a. a. o., s. 906. 



401 

das mit Epimenides \ Isocrates mit Socrates ^, Anacharsis De- 
mocritius und Demetrius mit Democrit ^, Xenophanes mit Xe- 
nophon*, Cato mit Diogenes*, Agesilaus mit Arcesilaus*. 
Gleichnamige oder auch nur in einem ihrer namen uberein- 
stimmende personlichkeiten werden zu einer und derselben, so 
Zeno Kiteus und Zeno der Eleat^, ein sonst nicht genannter 
Gorgias und Gbrgias Epirota ®, Aeschines, der sdiuler des So- 
crates, und der redner Aeschines®, Diogenes von Babylon und der 
von Sinope*^, Caecilius Statius und Papirius Statius^^ Titu^ Li- 
vius und Livius Andronicus ^*^ Scipio Aemilianus Africanus 
minor und Scipio Africanus major **, Dionysius Cato^ Marcus 
Porcius Cato Censorinus und Uticensis ^*, Terencius Varro und 
Publius Terentius ", Publius Syrus und Publius Terentius ^*, 
Horatius Pulvillus und der dichter Horatius '^, L. Annaus und 
Marcus Annaus Seneca ^^, endlich Plinius der jiingere und der 
altere '®. Wie viele tibrigens von den hier aufgezahlten ver- 
stossen auf Burley selbst, wie viele auf die von ihm benutzten 
handschriften kommen, muss nattirlich unentschieden bleiben. 

Ein andrer punkt, den wir hier bertihren mtissen, ist die 
frage, ob Burley die quellen*®, welche er anfiihrt, auch wirk- 
lich benfitzt hat. Immer geschah dies wenigstens nicht. Ei- 
nige beispiele werden dies beweisen. 

S. 12, z. 18 bis s. 14, z. 3, >Hic€ bis »senectute€ ist statt 
aus Cic. de senect. XX, 72 aus dem Spec. hist. UI, , 120 ge- 
nommen, da dieses, wie das liber de vita s. 14, z. l, »resisteret< 
mit dem »obsisteret« Ciceros vertauschi 

S. 90, z. 12 bis s. 92, z.,5, »Hic€ bis »posset« stimmt 

* 

1 S. 56. 2 8. 100. 3 8. 180. 4 s. 192. 5 s. 200. 6 s. 294. 
7 8.96. 8a.a. 0. 9 8.158. 10 8.200. 118.308. 12 8.310. 13 8.314. 
14 s. 328 und 830. 15 s. 342. 16 s. 344. 17 s. 350. 18 s. 35:<. 
19 8. 368. 20 Wenn A. de los Rios a. a. o , s. 610 (vgl. dessen Uistoria 
critica de la literat. espaiiola Madrid, bd. III, 1864, s. 271) sagt, das 
»Liber de vita« sei >e8crito con presencia del tratado de natur [sic] 
rerum del ingles Alejandro Neckan (8ic]«, so ist diese angabe, welche 
das ganze buch unter den einfluss des »De naturis rerum« zu bringen 
scheint und deswegen misleiten kann , dahin zu beschr3,nken , dass 
* Neckams werk mit demjenigen Burleys nur • einige beriihrungspunkte 
in demkapitel des Yirgil und einen kaum nennenswerthen in einem satze 
des von Socrates handelnden kapitels hat. 

Boxley 26 



402 

Dm t cyi Mtmng aos Gt. de moiteL XiL, 39 bis 41 gom mit 
itnsjjtnogtu vLtB V mcaiz tud BesnraB in ^*— >** ^pec InsL. 
IV« 80, entitamint daher aller waknchenifichkeit nach anch 



a 102, c. 12 h» 25, >CiiiD€ bis >Kbenla estc beraht 
aof deni Spec hist. IV, 91 nnd nicht aof IsidoTS eirniologien, 
irie der sate >Sic eqp> Fhilippasc n. s. w., s. 162, z. 22, be- 
weisL Er findet sich nnr in jenem, denn in diesen stdit statt 
desten: >PhiIippam qnoqne principes popnli poshdare, qno &- 
dfias posset opprimere spoliatam canibns orbenuc Mehr fiber 
das kapitel, wekhes diese steHe bringt, s. 403. 

S.170, K.2bisl0, iPeridesc bis itradidenitc nahm Bnr- 
ky aas dem Spec. hist. IV, 42 and nicht ans Jnstin IH, Vll, 
8 fg,; der anfmg dieser stelle bis ^derastarentc, z. 6, findet 
sich nemlieh gar nicht in Jostin, wohl aber in Vinzoiz Ton 
Beaayds. 

8. 170, z. 10 bis 20, »Hicc bis >ge8sitc; da in diesem 
aaf VaL Max.. (Vill, IX, Ext. 2) rerweisenden cifiite Bnrley 
genaa dieselben worte >Fertar qaidamc bis >fefeUitc aaslasst 
wie das Spec. hist. IV, 42, so ist wohl mit gmnd anzanehmen, 
dieser habe ihm als qaelle gedient. 

8. 170, z. 20 bis 25, >Camqaec bis >ocaIosc; in dieser 
aaf Cic. de offic. I, 144 beroheaden stelle einen sich Liber de 
Tita nnd Spec. hist. lY, 42 in >ad colloqnendom de consal- 
tacionibus pablicis semel consedissentc gc^en >de commoni of- 
ficio conyenissentc des Cicero, in itransiretc g^en >praeteriretc 
nnd in ^continentesc gegen labstinentesc 

8. 176, z. 9 bis 14, »Aratus> bis >Hec Angnstinnsc wort- 
lich ans Spee. hist. VI, 25 entnommen. Angnstin de ciy. dei 
XVI, 23 weist zwar anf Gen. XV, 1 bis 5 hin,.setzt aber 
nieht, wie Spec. hist. nnd Liber de vita, die stelle selbst her. 

8. 324, z. 10 bis 16, ^Precipiendumc bis >ducesc stimmt 
wSrtlich mit Spec. hist. VII, 13 gegen den anders gewandten 
satz in Cic. de amic. XII, 42. 

S. 324, z. 30 bis 34, ^Frustrac bis >curantur«, hier be- 
dient sich Burley nicht nur im ersten satze derselben wendung 
wie Vincenz von Beauvais im Spec. hist. VII, 17, sondem 
stellt auch die satze genau so zusammen wie dieser. Beide 



408 

weichen daher in der gleichen weise yon Cic. de senect. yT^T ab. 

S. 324, z. 34 bis s. 326, z. 5, »Mors« bis ^maturitasc 
bietet gen^u diieselbe anordnung wie Spec. hist. a. a. o. im 
unterschiede von Cic. de senect. XIX, 71. 

S. 340, z. 5 fg., »Naturale< u. s. w. Dieser satz ist un- 
bedingt aus Spec. hist. YII, 5 genommen, da das beiden gleiche 
»naturale< bis »incitari« gegen Casars >omnes autem homines 
natura libertati studere«, de bello gall. III, 10, ihre yerwandt- 
schaft bekundei Es ist daher wahrscheinlich, dass auch die 
fibrigen satze dieses kapitels der angegebenen quelle nicht di- 
rekt entstammen. 

S. 356, z. 23 bis 27, »Eloquencie< bis >inyadendo<. Die- 
ser satz bezeugt seine abhangigkeit yom Spec. hist. durch dessen 
wortliche tibereinstimmung mit demselben gegen die yon bei- 
den abweichende ausdrucksweise des Val. Max. YIII, X. 

FiXr andere stellen muss Burley neben der afterquelle sich 
auch den originaltext angesehen haben. 

S. 160 u. s. w. »Cap. XXXVII<. Da in diesem kapitel 
die scene mit der Lais (s. 160, z. 19 fggOi die stellen des Val. 
Max., s. 160, z. 22 bis s. 162, z. 11, des Isidor, s. 162, z. 12 
bis zur letzten zeile, und Helinands, s. 164, z. 1 fg., sich ganz 
so folgen, wie im Spec. hist. IV, 91, dayon zu schweigen, dass 
das letzt genannte kapitel auch im anfange die stelle s. 160, 
z. 5 bis 14, >Ut« bis >solucius« bringt, so ist wohl nicht 
daran zu zweifeln, dass Burley seine angaben iiber Demosthenes 
nach dem Spec. hist. arbeitete, er schlug aber auch Val. Max. 
und Helinand nach, da er in den ihnen entlehnten satzen aus- 
ffihrlicher als Vincenz yon Beauyais ist. t^^ber die stelle Isi- 
dors, 8. 162, z. 12 fgg., ygl. s. 402. 

8. 212, z. 14 bis s. 214, z. 2, >Hic< bis >circumdatus 
erat<. Den grossem theil dieser stelle entnahm Burley aus 
Spec. hist. VI, 27, wie daraus heryorgeht, dass er einen aus- 
zug aus Val. Max. gibt, welcher mit dem in jenem buche ent- 
haltenen tibereinstimmt. Dabei sah er sich aber auch die quelle 
an, wie der yom Spec. hist. ausgelassene, hier aber sich fin- 
dende satz >animo enim< bis »circumdaCus erat< des Val. Max. 
beweist. 

S. 280 u. s. w., >Cap. LXVn<. Im kapitel Anacharsis 

26* 



404 

folgt Bnrley genau der anordnung des Spec. hist. V, 61. Doch 
muss er sowohl Diog. Laert. als auch Yal. Max. nachgeschlagen 
haben, denn aus jenem stammt das >a quodam tyranno Gypro- 
rum dampnatus est«, s. 282, z. 5 fg., und aus diesem das »nec 
ulla vi« bis »torqueret« , z. 9 fg. Die erstere angabe bringt 
Vincenz Yon Beauvais nemlich gar nicht und statt der letzteren 
sagt er einfach : icum a tyranno torqneretur.« 

S. 66, z. 5. Trotz der berufung auf Justin ist die stelle 
wahrscheinlich aus dem Polycrat. VII, 4 genommen, da wir 
hier den in Justin fehlenden zusatz »sed patre longe dicior« 
bis »ma1uit quam habere« finden. Doch hatte Burley auch 
Justin vor augen , denn Johann von Salisbury erwahnt seine 
quelle nicht. 

Im allgemeinen ergibt sich als resultat der gemachten be- 
merkungen die annahme, Burley habe, wo inuner einer seiner 
mittelalterlichen vorganger eine der seinigen gleiche anordnung 
zeigt, jenen auch bentitzt. Ob er ihn aber nur allein ansah, 
oder auch auf die originalquelle zuriickgieng, ist in den ein- 
zelnen fallen schwer zu entscheiden. Wie mangelhaft tibrigens 
sein buch auch sein mag, wie viele ungenauigkeiten ihm auch 
zur last gelegt werden konnen, wir mfissen doch Tiedemanns 
urtheil fiber dasselbe unterschreiben , dass diese »art von ge- 
schichte der philosophie wesentlicher mangel ungeachtet . . . 
diesen zeiten sehr brauchbar war^«. Auch gefiel es so gat, 
dass z. b. Johannes Vallensis * in seiner Summa de regimine 
vite es ausgiebig bentitzte, ja wohl auch ausschrieb. 

S. 82, z. 12 bis s. 84, z. 2, »Interrogatus« bis »aperto« 
scheint Joh. ValL, Brevil. III, 1, bl. 159 e, benutzt zu haben, 
da er ahnlich dem »in secessu magis quam in fronte beatior« 
eine erklarung beigibt, welche derjenigen Burleys inhaltlich 
verwandt ist. 

S. 140, z. 20 bis 142, z. 3, »Et ut ait« bis »sacius esse«. 
Die hier erzahlten thatsachen folgen sich in gleicher weise in 
Joh. Vall., Comp. III, III, 12, bl. 163 a. 

S. 180, z. 1 und 6. Joh. Vall., Comp. IV, 2, bl. 132 d 

1 a. a. 0., 8. 215. 2 Ich nehme dabei die in Scriptores ordinis 
minorum rec. L Waddingiis, Bomae 1806, s. 144 gemachte berechnung 
als richtig an. 



405 

spricht, wie Burley, von Democritus statt von Anacharsis De- 
mocritus und Demetrius. 

S. 212, z. 7. Da wir Burleys zusatz zu Cicero »ob hoc 
concludens« u. s. w. in Joh. Vall., Comp. III, II, 6, bl. 117b 
wider begegnen, konnen wir wohl schliessen, dieser habe jenen 
abgeschrieben. 

S. 314, z. 22 fg. Joh. Vall. nimmt Brevil. HI, 1, bl. 158 b 
aus Burley den in Val. Max. III, VII, 1 nicht enthaltenen satz 
»Fuit enim dictus Scipio Africanus, quia Africam devicit.« 

Vielleicht liesse sich die hier gegebene liste noch vergros- 
sem, allein im mittelalter ist diese art, sich ein buch zu nutze 
zu niachen , zu gewohnlich , um langere aufmerksamkeit zu 
verdienen. 

Ausgaben des Liber de vita zahlt L. Hain, Repertorium 
bibliographicum , Stuttgartiae 1826, nr. 4112 bis 4124 nicht 
weniger als dreizehn auf. Diesen sind noch hinzuzufiigen : 

1 (14) : Incipit libellus de vita et moribus philosophorum 
et poetarum. S. 1. n. a., in 4, goth., 98 ff. et 12 ff. de table, 
31 lign. a la page, signat. probablement sortie des presses de 
Cologne, un peu apres 1470 *. 

2 (15) : Vita omnium philoso|phorum* et poetarum cum auc- 
toritatibus et senltentiis aureis eorundem annexis. 1 Holzschnitt 1 
Venales habentur in raonte diui Hy]larii apud Sanctum Clau- 
dium in edibus | Badulphi Lasileau. s. a. 60 bl. zu 40 u. 41 z., 
bl. 1 b unbedruckt, goth. buchst., sign. , bl. 54 a: Explicit. 
Tabula presentis opusculi alphabetica philosophorum nomina 



1 Bulletin du bibliophile publ. par J. Techener, Paris 1857, s. 547 ; 
Brunet, Manuel du libraire, 5 ^d., Paris, bd. I, 1860, sp. 1407, nr. 2; 
die iibrigen von Brunet yerzeichneten ausgaben stellen sich zu denen 
Hains folgendermassen: 1 = 4115, 3 = 4122, 4 = 4113, 5 = 4117, 
6 (V) = 4112, 7 (2°) 4114, 8(3<>) = 4116, 9(40) = 4121, 10 (5<>) = 4120, 
11 (6°) = 4119, 12 = 4123, 13 = 4124. J. G. Th. Graesse, Tr^sor de 
livres rares et pr^cieuz, Dresde, bd. I, 1859, fiihrt dreizehn ausgaben 
in derselben reihenfolge, wie Brunet, an, nur dass er die bei diesem 
zweite die achte stelle einnehmen lS.8st. 2 [Ich h9.tte gern alle ab- 
weichungen der alten drucke genau angegeben, muste jedoch mit 
rucksicht auf die mittel des litterarischen vereins davon abstehen.] 



406 

efficatioresqiie eorum sententias snccincte complectens incipit 
feliciter. BL 60 a: Finitur tabula. Oct. [Paris 1500 ?] 

3 (16) : Yita omnium philosojphorum et poetarum cum 
auctoritatibus et sen-|tentiis aureis eorumdem annexis. | Zeichen 
des druckers mit der inschrifb ^ : le pelican und Demarnef | Ve- 
nales reperiuntur in vico sancti Jacobi ad | intersignium Pelli- 
cani, 8. a. 60 bl. zu 41 z., bl. 1 b unbedruckt, goth. buchst., 
sign. Auf bl. 54 a endet das buch und beginnt das register, 
wie in der vorigen ausgabe. Oct. [Paris 1510?] 

4 (17) i Vita philosophorum et poejtarum cum auctorita- 
tibus et sen-{tentiis aureis eorundem annexis | darunter »Gar- 
men tumultuarium« von drei distichen. | Auf dem letzten blatte 
(60 a) : Liber vita philosophorum inscriptus : moralium | dogma- 
tum vbertate afatim refertus : im-|pressus in officina industrij 
Henrici Gran calcographi : in oppido imperiali Hage-{nau ciuis : 
in vigilia Thome apostoli anno dni.-Mdx finit feliciter. BI. 1 b 
unbedruckt. Die ersten sieben blatter, welche das titelblatt 
mit »tabula philosophorum« und »sententiarum et auctorita- 
tum< enthalten, nicht gezahlt. Bl. 8 ist unbedruckt. 40 und 
41 zeilen auf der seite, goth. buchst., sign. Oct. 

5 (18): Eine sechste, desinens in Seneca, cap. CXXXI, 
erschien sine nomine autoris bei Joh. Enoblauch, Argentinae 
1516^ nach Fabricius a. a. o., s. 306 u. 122 Anton. Cartul. 

6 (19): Vita omnium | philosophoram et poetarum cum 
aucto|ritatibus et sententiis aureis eorundem annexis. | Darunter 
das zeichen ^ des druckers Bemard Aubri. | 96 bl. zu 33 z., 
goth. buchst., sign. Auf bl. 87 a endet das buch und beginnen 
die tabellen, welche nr. 4 (17) bringt. Als schluss folgt dann 
carmen tumultuarium. Duodez. 

Von diesen neunzehn drucken habe ich neun im brittischen 
museum gesehen und verglichen: 

1) den ersten Koburgers, s. 1. et a., nr. 4112 Hains (von 
mir unter C angedeuteten), 

2) den Von Johann von Westfalen in L5wen herausge- 
gebenen, nr. 4120 Hains (L), 

* 

1 Brunet a. a. o., s. 810. 2 g,Iinlich dem Roces, s. Brunet, bd. III, 
1862, sp. 1199. 



407 

8) den von Homborch in Koln besorgten, nr. 4121 Hains (H), 

4) den zweiten Koburgers ^ Ntimberg 1477 erschienenen, 
nr. 4123 Hains (R), 

5) den von Creussner 1479 in Ntimberg herausgegebenen, 
nr. 4124 Hains (N), 

6) den in der obigen liste als funfzehnten aufgefiihrten (D), 
7 bis 9) den sechzehnten der genannten ^iste (G), des- 

gleichen den siebenzehnten (A) ^ und neunzehnten (B). 

Alle diese ausgaben stimmen bis zum kapitel des Xistus 
(s. 350) fast ganz tiberein. Denn bis dahin besteht der unter- 
schied zwischen ihnen nur darin, dass der H-text, abweichend 
7on den ubrigen, die wenigen worte : » Aristarcus grammaticus 
claruit tempore Machabeorum« als 81 kapitel bringt und in 
einigen lebensbeschreibungen weniger bietet, als jene, nemlich 
im kapitel des Plato, s. 214; Aristoteles, s. 234; Hermes, 
s. 262 ; Ptolemaus, s. 296 ; Menander, s. 302 und des Diogenes, 
s. 332. 

Yom kapitel des Xistus an aber zeigt sich eine solche 
verschiedenheit, dass sie eine tabellarische tibersicht erfordert. 

H CRLN 8 ADGB 

Cap. 111 Xistus 110 De Xisto 110 de Xisto 

» 
1 In beiden ausgaben Eobnrgers sind die anfangs- und endworte 

(beziehungsweise -silben) jeder seite genau dieselben mit einziger aus- 

nahme von bl. 76 a{b und dass in dem jUngeren drucke auf bl. 20 b 

(Anaxagoras, Crates) unrichtiger weise ein abdruck von bl. 25 b (aus 

dem kapitel >de Socrate«) und auf bl. 21 a (Stilbon, Archilogus, Sy- 

monides) ein abdruck von bl. 84 a (aus den kapiteln des Pericles und 

Themistocles) geraten ist. In folge dessen fehlt hier der grdssere theil 

des 18 kapitelsj sowie kapitel 19 bis 21 und. die erste hS,lftede8 22 ka- 

pitels. Noch sei bemerkt, dass die erste auflage mit kleineren buch- 

staben gedruckt ist und bedeutend mehr abkiirzungen enthS.lt, als die 

zweite. 2 Die seiten von A und D decken sich einander yoll8tS.ndig 

bis auf diejenigen von bl. 3, wo ein sehr geringer unterschied ist und 

im kapitel »de Seneca«, bl. 45 bis 53» welche in D einen andern inhalt 

bieten, als in dem mit den iibrigen ansgaben ubereinstimmenden A. 

Jedoch ist der satz der buchstaben in beiden auflagen nicht derselbe, 

auch ist A etwas kleiner, als D. 3 RLN scheinen fast nur widerab- 

drilcke von C zu sein. Nicht allein, dass sie in ihren lesarten meistens 

mit ihm dbereinstimmen, sie haben auch die gleichen Iticken mit ihm 

gemein, s.' 26, z. 10 fg. lassen alle vier das zwischen dem ersten »lex« 

und »8cil.« stehende aus; s. 48^ z. 10 fg. »gignere« bis »iterum«; 8.58, 



408 



s. cap. 119 



H CRLN 

cap. 112 Athenodorns 
cap. 113 Ovidius 
cap. 114 Marcus 
cap. 115 Valerius 
cap. 116 Galciierus 
cap. 117 Seneca 
cap. llSQuintilianus 
cap. 119 Plutarcus 
cap. 120 Plinius 
cap. 121' Ptolomeus 
cap. 122 Secundus 
cap. 123 Apollonius 111 de ApoUonio 121 (120) de Apollonio 
cap. 124 Basilides 112 de Basilide 122 (121) de Basilide 
cap. 125 Thaurus 
cap. 126 Galienus 
cap. 127 Trogus 
cap. 128 Justinus 



ADGB 

111 de Athenodoro 

112 de Ovidio 

113 de Marco 

114 de Valerio 

115 de Calcitero 
s. cap. 131 

116 de Quintiliano 

117 dePlutarco 

118 de Ptolomeo 

119 de Secundo 



113 de Galieno 

114 de Trogo 



123 (122) de Thauro 

124 (123) de Gaiieno 

125 (124) de Trogo 

126 (125) de Justino 



cap. 129 Porphirius 115 de Porphirio 127 (126) de Porphirio 
cap. 130 Claudianus 116 de Claudiano 128 (127) de Claudiano 
cap. 131 Simachus 117 de Simacho 129 (128) de Simacho 
cap. 132 Priscianus 118 de Prisciano 130 (129) de Prisciano 
s. cap. 117 119 de Seneca 131 (130) de Seneca 

Wenn bis zum kapitel des Xistus die neun ausgahen von 
dem, der genau unterscheiden wollte, in zwei fassungen getheilt 
werden konnten, so spaHen sie sich dagegen von dem bezeich- 
neten punkte an, wie die obige tabelle zeigt, in drei, da wir 
in dem durch CRLN reprasentirten texte zwolf kapitel weniger 
als in dem durch H vertretenen finden, der in ADGB vorliegende 
aber eine mittelstellung zwischen beiden einnimmt. Denn 
einestheils stellt er sich auf die seite des H-textes, sofem er 
von den zwolf kapiteln , welche dieser mehr hat, als CRLN, 
nur das des Plinius sich nicht aneignet, anderestheils nahert 

er sich der CRLN-fassung, indem er, wie sie, die lebensbeschrei- 

« 

z. 5 fg. »8cripsit< bis »orationem« ; s. 170, z. 16 fgi »melle« bis »dul- 
corem« ; s. 194, z. 1 fg. »Hic« bis »ut« , welch letztere worte indessen 
auch DG nicht setzen. 

l Sieh die vorhergehende anmerkung. 



409 

bung des Seneca ans ende des buches stellt und aus ihr die 
kapitel au&immt, bei welchen er wegen ihres im CRLN- und, 
H-texte verschiedenen inhaltes zwischen beiden zu wahlen hatte. 
Doch trat dieser fall nur zweimal ein. Denn jene acht aus- 
gaben unterscheiden sich dem inhalte nach in den hier in be- 
tracht kommenden kapiteln allein in denjenigen des Qalenus und 
Seneca, unbedeutend injenem, betrachtlicher indiesem. Wah- 
rend wir in H nur einige nachrichten (iber das leben des letzt- 
genannten und eine liste seiner werke finden, bringen die an- 
dem acht fassungen nicht allein fast alle diese angaben, son- 
dern eine grosse anzahl von bemerkungen aus Senecas echten 
und unechten schriften, so aas In libro de moribus ', in primo 
libro de clementia ad Neronem * , libro H de clemencia ^ , in 
libro primo de beneficiis *, in libro H de beneficiis *, in libro IH 
de beneficiis *, libro IIII de beneficiis ^, libro V de beneficiis ®, 
libro VI de beneficiis®, in libro de remediis fortuitorum ^®, 
libro primo questionum naturalium ", libro II**, libro III ^*'*, 
libro V **, libro VI », libro VII *«, libro VIH ^^ in tragedia 
quam vocat troade *®, in aliaquam vocat tyeste ^*, in (Octavia)*®, 
in hercxile ethereo**, in hercule furente**, in thebaide^*, in 
ypolito**, in edippo", inmedea*^, in agamemnone *^, de im- 
matura morte *® , in epistola prima ad Lucillum ** und viele 
andere satze ohne quellenangabe bis zum ende '®. 

Die frage, welche von diesen beiden alteren fassungen die 
ursprfinglichere ist, wird sich kaum entscheiden lassen. Man 
kann eben so gut annehmen, der originaltext sei um einige ka- 
pitel bereichert, der inhalt anderer aber gekurzt worden, als er 
sei um einige kapitel geklirzt, der inhalt anderer aber berei- 

chert worden. Dazu kommt, dass sich auch aus beiden fas- 

» 

1 Koburgers erste ausgabe, bl. 78 a, z. 26. 2 bl. 73 b, z. 10. 

3 bl. 74 a, z. 16. 4 a. a. o., z. 19. 5 bl. 74 b, z. 19. 6 bl. 75 a, z. 6. 
7 a. a. o., z. 10. 8 a. a. o , z. 28. 9 a. a. o., z. 25. 10 a. a. o^ z. 30. 
11 bl. 75 b, z. 17. 12 a. a. o., z. 20. 18 a. a. o., z. 25. 14 b. 76a, 
z. 12. 15 a. a. 0., z. 14. 16 a. a. o., z. 22. 17 bl. 76b, z. 5. 18 a. 
a. 0., z. 14. 19 a. a. c, z. 17. 20 VIII, a. a. o., z. 29; der angefiihrte 
spruch findet sich Octav. II , v. 83 fg. : Luxuria , victrix orbis u. s. w. 
21 a. a. 0., z. 81. 22 bl. 77 a, z. 2. 28 a. a. o., z. 8. 24 a. a. o., 
z. 9i 25 a. a. o., z. 14. 26 a. a. o., z. 17. 27 a. a. o«, z. 19. 28 a. 
a. 0., z. 26. 29 a. a. o., z. 28. 30 bl. 89 a. 



410 

sungen ein grund f&r die grS8sei« atsprangliclikeit einer jeden 
ableiten lasst. Wer fQr den H-text sls den Sltesten auflaitt, 
kdnnte znm bew^eise Beiser ansicht sich darauf berufen, dass 
dieser sehr passend mit dem satze tKihil in hamahis adin* 
vencionibns ex omni parte perfectum< abschliesse^ also gewisser- 
massen mit einer entschuldigung seines verfassers fOr begangene 
' fehler ; ein umstand, welcher dann noch zu allerlei gUnstigen 
folgerungen in betreff des charakters Burlejs yerarbeitet wer- 
den kann. DafQr aber, dass wir in dem CBLN-text die ur- 
sprtinglichere fassung des Liber de vita vor uns haben, wird 
man geltend machen kSnnen, dass ^ie uns Seneca als den letz* 
ten der heidnischen philosophen vorfiihrt. Denn gerade mit 
ihm abzuschliessen , muste, so kann man weiter behaupten, 
dem englischen scholastiker um deswillen besonders passend 
erscheinen, als auf diese weise sein buch mit den lehren eines 
mannes endete, welcher im mittelalter vor allen andem heid- 
nischen schriftstellern sich hohes ansehens erfreute, weil man 
in ihm so viele christliche anklange zu finden glaubte. Ware 
es erlaubt, bei Burley neuere ansichten vorauszusetzen, so wiirden 
wir sagen, die anordnung sei getroffen worden, um zu zei- 
gen, dass die heidnische philosophie selbst auf die christliche 
hinfiberleite, da der letzte vertreter jener so viel elemente dieser 
in sich trage. So verlockend diese ansicht tiber das verhalt- 
nis beider texte indessen auch ist, so muss ich doch gestehen, 
dass mir die erstere, weniger »tiefe«, mehr fiirsich zu haben, 
auch die umanderung der H- in die CRLN-fassung wahr- 
scheinlicher zu sein scheint, als dieser in jene. Schwerlich wur- 
den Senecas aussprtiche im mittelalter aus einem buche ent- 
femt, viel eher, wenn sie ihm fehlteu, eingetragen. 

Hatten mittelalterliche schriftsteller sich begntigt, das buch 
in der zu ihrer zeit erlaubten weise duszubeuten, so gab es 
im 17 jahrhundert a Sala als sein werk heraus unter dem titel: 
»Tractatus de vita et moribus philosophorum veterum Anastasii 
a Sala Mombellensis J. U. D. cum sapientum dictomm ac in- 
dicis adiectione locupletisrima. Casali 1603 ^.« Im ganzen 
bringt dieser tractatus neunzig »vitae«, bleibt also in der zahl 

« 
1 144 seiten oline die vorrede nnd das register. 



411 

der philoeopken weit hinter dem Liber zurfick. Ausserdem 

ktirzt er noch in vielen kapiteln. Wenn das buch dennoch 

dem umfange nach seinem originale nicht so sehr nachsteht, 

so riihrt dies daher, dass er manche kapitel bedeutend erweitert, 

z. b. das des Cicero^ floraz^, Virgil^, Ovid*, Celsus* u. a. m. 

Dabei begeht er dieselben fehler, wie Burley, mit rficksicht 

auf Epimenides *, Isokrates ^, Demokrit ®, Horaz ® u. s. w., ja er 

vermehrt sie noch, wie wenn er von Hermes Trismegistus, da 

er ihn mit dem gotte Mercur verwechselt , die hirtenflote er- 

funden werden lasst, freilich setzt er hinzu »utrum iste Mer- 

curius, qui vocatur Hermes Trismegistus, an alius fuerit, qui 

ista invenerit, dubium est *®.« Ein dem Liber voUig fremder 

philosoph, mit namen Xenophrates, hat sich auch eingeschlichen ^ ^ 

seine aussprftche sind indessen weder bedeutend noch zahlreich, 

ein paar derselben erinnem an ahnliche des Xenocrates und 

Pythagoras. Doch das geniigt, um ein buch zu charakterisieren, 

welches seinen verfasser in lacherlich bombastischen epigrammen 

preist. 

Wie das verhaltnis eines anderen dem Liber de vita ver- 

wandten buches zu diesem selbst ist, bin ich ausser stande 

festzustellen , weil mir das gehSrige material nicht zu gebotfe 

steht. Ich muss mich darauf beschranken, dem leser die sache 

vorzulegen. Scardeone sagt in seiner angabe de Antonio Car- 

tulario : »Diogenem Laertium imitatus, de vita et moribus phi- 

losophorum ex diversis authoribus tam latinis quam graecis plu- 

rima scitu digna passim dispersa in unum volumen non parvo 

labore studioque coUegit. Quod quidem et delectationem et 

eruditionem legentibus non mediocrem afferre potest. Hoc opus 

ego ipse aliquando perlegi et summopere placuit^ *.« Voss wider- 

holt diese worte ^® ; Mansi aber sagt in bezug auf das buch : 

»simile an idem quod Gualtero Burley alii, alii Guilelmo Ra- 

* 

1 S* 95 bia 106. 2 s. 113 bis 115. 3 s. 115 bis 121. 4 s.. 121 
bis 126. 5 8. 125 fg. 6 s. 16. .7 s. 30. 8 s. 56. 9 s. 113. 
10 s. 80. 11 8. 78. 12 Bernardini Scardeonii Ganonici Patavini de 
antiquitate urbis Patavii et claris civibus patavinis libri III. Basileae 
1560, lib. II, classis X, s. 242. Obiit Ant. Gartularius anno salutis 1440. 
13 G. J. Vossii de historicis latinis libri III» edit. altera, Lugduni Ba- 
tav. 1651, lib. III, s. 802: Ant. Gartularius, 



\ 



412 

mesej ^ tribaunt • • . Nnllain qnin etiam libelli ejnsdem ye- 
terem italam editionem novi ^.c Eben so wenig habe ich eine 
ansgabe im brittischen musenm anffinden konnen, nnd Panizzi 
hat doch gut ^orge dafur getragen, anch die unbedentendsten 
italianischen bficher aufzukaufen. Vielleicht ist daher das 
bnch nur der unrichtig aufgefassten angabe einer handschrift 
entsprungen. 

Bestimmtere angaben, alsfiber dieses angebliche, dem Liber 
de yita ahnelnde werk des Gartnlarius lassen sich Hber die 
fibersetzungen des buches beibringen. 

Die spanische, welche uns zunachst beschaftigen soU, fuhrt 
f) den titel > Vida y costunbres de los viejos filosofosc '. Sie hat 

* 

1 Tanner, bibl., s. 363 : EJktat in bibliotheca Panlina Londini opas 
cnjusdam Gulielmi de vita et moribus philosopborum ad Gutbelacum; 
sed an sit Rameseganus, nesder Ez Lelando (s. 216). Ms. exfcat bibl. 
Bodl. Laud. D. 83. 2 Bei Pjk^cius, a. a o., s. 122 fg. 3 A. de Iob Rios, Hist. 
crit., bd. V, 8. 270 bezeicbnet das buch als «Vidas 6 dicbos de los pbi- 
Idsofos antiguos 6 Cordnica de las fa^anas de los fildsofos.c Gegen den 
ersten titel ist weiter nichts zu erinnem, als dass er nicht derjenige 
der handschrift ist, gegen den zweiten aber mussen wir verwahrung 
^inlegen, da die von A. de los Rios ausgesprochene yermuthung (Obras 
del marq. de Santill. , s. 610), das unter dem zweiten titel Yon Pero 
Diaz de Toledo erw&hnte buch sei dasselbe mit der Vida, unrichtig ist. 
So yiel ich gesehen, erwHhnt Pero Diaz die »cronica de las fazaiias de 
los philosophosc viermal, jedoch nar einmal in solcher weise, dass man 
sie mit Burleys buch zusammenstellen kdnnte, n&mlich in der Glosa VI, 
in welcher er nach derselben eine antwort des Anacharsis bringt (s. 50, 
anm. g). Die drei anderen fS.lle zeigen deutlicb, dass Diaz das Liber 
de vita oder eine fiberBetzung deselben nicht im auge hat, denn in dem 
einen falle, Glosa LX, spricht er yon dem »libro tercero« (s. 151, anm. k) 
und in dem anderen, Glosa XXIV, von dem »libro septimo« (s. 20, anm. e) 
des in rede stehenden buches. Ein drittes mal endlich, Glosa.V, er- 
zahlt er nach dem »libro primero«, wie CEsar von einem friiheren waffen- 
gef§.hrten veranlasst wird, auf einem spazierritte anzuhalten, damit er 
sich gegen eine falsche anklage vertheidigt, eine anekdote, welche nicht 
in Burley steht. Es ist demnach unbegreiflich, dass A. de los Rios seine 
vermuthung iiberhaupt wagte. . Auf eine »cronica de los filo8ofos« be- 
ruft sich Pero Diaz zweimal (Glosa XLV, s, s. 44, anm. c und Glosa 
LXXXVIII, 8. 8. 243, anm. g), an beiden stellen k6nnte allerdings das 
Liber de vita gemeint sein^ allein die mitgetheilten s&tze, da sie sehr 
allgemein gehalten sind und mit jenem titel auch andere bucher be- 
zeichnet werden kdnnten, erlauben keinen bindenden scbluss. Zur ver- 



413 

den H-text ziir voraussetzung und ist stellenweise sehrgenau, 

mituuter aber erlaubt sie sich grosse freilieiten, (ibergeht auch 

hin und wider satze, fQgt dagegen nur einmal eine stelle ein ^ 

Im ganzen zahlt sie 125kapiteP, also sieben weniger, als ihr 

original, weil Aratus, cap. 43 ; Apollonius, cap. 123 ; Thaurus, 

cap. 125; Justinus, cap. 128; Claudianus, cap. 130; Simachus, 

cap. 131 imd Priscianus, cap. 132 iiberschlagen worden sind. 

Nach Amador de los Rios ware das werk am ende desvier- 

ze hnten jahr hunderts entstanden und flir die entwicklung der 

spanischen litteratur von solcher bedeutung gewesen, dass 

»cuya influencia no solo alcanzo en el sentido de la doctrina 

a los mas distinguidos ingenios de la primera mitad del siglo XV 

entre los cuales tuvo senalado lugar el docto marques de San- 

tillana sino que trascendio tambien, con provecho de las letras, 

al campo de la historia en el concepto de la forma *.« So un- 

begrlindet nur im ersten augenblicke diese behauptung auch 

schien, so ist sie doch nicht so tibertrieben, als man zu glauben 

geneigt sein konnte. Denn wenn A. de los Rios gesehen hat, 

dass ein theil * der vorrede des marques von Santillana zu sei- 

» 
theidigung der von A. de losRios au8ge8procheneii>aii8icht auf die anfuhrung 
dieser »cronica de los philosophos* von seiten de8 Pero Diaz hinzuweisen, 
ist jedoch nicht thunlich, weil Amador de los Rios die iibersetzung mit 
diesem titel nicht auffuhrt. 

1 S. 91. 2 A. de los Rios, Histor. crit., bd. V, s. 271, anm. 1: El 
cod. que hemos examinado y se custodia en la bibliotheca escurialense 
4 III I, contiene hasta ciento veinte biografias. Floranes dice haber 
visto otro de que faltaban cuatro. 3 Historia critica de la literatura 
espanola, Madrid, bd. V, 1864, s. 270; Obras del Marques de Santill., 
8. 610: Este numeroso repertorio estaba destinado k ejercer en el siglo 
XV una influenda eztraordinaria tanto en los estudios morales como 
en los histdricos, d. h. Spaniens. 4 Erst A. de los Rios hat die fruher 
der vorrede des genannten buches fehlenden §§ IV bis VII nach dem 
Gancionero de Ixar (s. G. Ticknor, History of span. literat., 4ed., Boston 
1872, bd. I, 8. 454, anm. 3) in ihr recht wider eingesetzt (Obras del 
Marques de SantilL, s. 150), ohne sie' jedoch als Qbersetzung zu bezeichnen. 
Doch ist dies kein unbedingter beweis, dass er nicht gewust hat, es 
seikein selbstftndiges werk. Denn er kdnnte es sehr wohl verschwie- 
gen haben, um seinem helden durch den nachweis, dass er in diesem 
falle nur der bearbeiter fremden gutes war, keinen eintrag zu thun. 
Was mich aber veranlasst, anzunehmen, A. de los Rios sei die abbangig- 
keit dieser §§ von dem Liber de vita bekannt gewesen, ist der umstand, 



414 

nem »Bia8 contra fortnna c ^, welche schrifb dem im gefangnis 

schmachtenden Femand Alyarez de Toledo trost bringen sollte, 

auf dem ftinften kapitel Yon Barleys bnch beruht, so mochte 

er sich in seinem bombastischen stile nm so mehr zu diesem 

urtheile berechtigt glanben, als ihm zufolge die Qbersetzung 

des englischen buches diejenigen castiUanisch geschriebenen 

werke hervorrief, welche kurze biographieen bedeutender Spanier 

bringen ; man denke z. b. an Gteneraciones j semblanzas por 

*Feman Perez de Ouzman! 

Eine deutsche fibersetzung des Liber devita besitzen wir 

in »das buch yon dem lejben vnd sitten der heydnischen maister^.c 

Als grundlage diente der AD6B-text, wie nicht nur die reihen- 

folge der kapitel beweist, sondem anch die grossere ausfQhr- 

lichkeit derjenigen lebensbeschreibungen , welche von Plato', 

Aristoteles *, Hermes *, Ptolomaus •, Menander ^ und Diogenes® 

handeln. Indessen auch der H-text ist herangezogen worden, 

denn bl. GXLH bringt das aus dieser quelle heryorgegangene 

kapitel »Yon dem maister Pliniusc. Cap. 36, das des Euripides, 

« 
dasB nur so sein urtheil ilber die art und .weise, wie der matques das 
fragliche buch bentltste, sich erklftren l&sst. Er sagt a. a% o.> s. 611 : 
»el marques es por cierto uno de los que mas lo >e8plotaron« como 
queda en otro lugar [wo ?] adyertido, y sin duda debi6 poseerlo, citan- 
dolo el doctor Pero Diaz de Toledo que ub6 de iodos sus libros, legun 
hemos antes notado; pero ni lo pone el cuarto duque del infantado 
entre los de su librerfa, ni eziste ahora en la de Osuna.* Da das »lo« 
dieaes satzes sich nur auf das yorhergehende »libro latino« (8. 8. 4, 
anm. 2*) beziehen kann, wiirde A. de los Bio8 hier bei dem marques hin- 
reichende kenntnis des Lateinischen yorau88etzen , um ein in dieser 
sprache geschriebeaes budi zu verstehen. Wie diese angabe jedodi mit 
der andern sich reimt, der genannte habe iateinische 8chrift8teller nur 
in ubersetzungen gelesen, da er keinen methodischen unterriekt inihrer 
sprache geno88en (s. a. a. o., 8. LXXXV u. XIX), daruber klftrt an8 A. 
de lo8 Bio8 nicht auf. 

1 Obras del Marque8 de Santillana, 8. IdObis 154; die hier mitge- 
theilten au88priiche des Bia8 stimmen, naturiich abgesehen von ver- 
schiedenen lesarten, genau mit denen der von un8 verdffentlichten Qber- 
8etzung; den iibrigen theil des kapitek hat der marque8 freier behan- 
delt. 2 Aug8burg, Sorg, 1490; Hain a. a. o., nr. 4125. Nach Grae88e 
a. a. 0.) 8. 577, auch 1519 von Enoblauoh in Strassburg gedruckt. 
8 bl. 80 fg. 4 bL 89 fg. 5 bl. 98 fg. 6 bL 115 fg. ; doch fehlt die 
getichichte des Begulus. 7 bl. 118 b. 8 bL 131. 



415 

und cap. 82, das ded Aristarch, felileiix, wahrsclieinlicli auch 
noch manche satze in den einzelnen lebensbeschreibungen. 
Zum wenigsten lasst der nmfang des buches dies yermuthen. 

Hatte der marques von Santillana die von Burley gege- 
benen nachrichten flber Bias in einem seiner biicher benutzt, 
so istHans Sachs dagegen unbedingt fiir zwei seiner gedichte in - 
dem buche der heydnischen meister verpflichtet. Sein von 
Misostemon ^ handelndes gedicht wdrde schon durch diesen na- 
men auf Burleys werk hinweiseh , sofern es den von ihm be- 
gangenen fehler, aus Myson Strymonis ein wort zu machen, 
widerholt. Ausserdem aber zeigt auch der inhalt des gedichtes 
die quelle an, denn sein verfasser bringt ebenfalb den nur von 
Burley dem philosophen in den mund gelegten grund ftir sein 
scheinbar unberechtigtes lachen, nemlich, dass es der menschen 
treiben sei, welches ihm nnr zu viel veranlassung dazu gebe. 
Nicht minder klar ist die herkunft des gedichtes »Epimeni- 
des« *• Einerseits lasst es, wie sein vorbild, den Perserkonig 
an den Greter philosophen statt an den Epaminondas geschenke 
schicken, andererseits folgt es genau den in Burleys buche 
zusammengestellten angaben tiber jenen. Da demnach Hans 
Sachs die iibersetzung von Burleys buche kahnte, so ware es 
nicht unmoglich, dass wir auch in den fibrigen stellen, welche 
berdhrungspunkte zwischen dem buche von dem leben und 
sitten der heydnischen maister und den gedichten Hans Sachsens 
bieten, eine direkte verbindung anzunehmen hatten. Es wird 
sich das aber schwerlich so gut wie in den angeffihrten fallen 
beweisen lassen. 

Die italianische iibersetzung, welche unter dem titel »Vite 
de' philosophi moralissime 1521« in Venedig erschien, beruht 
wahrscheinlich, da sie 131 kapiiel enthalt, ebenfalls auf dem 
ADGB-text. Ein beatimmteres nrtheil kann ich nicht fallen, 
weil ich sie nur aus Mansis angabe kenne^. 

1 Bd. I, bl. 241. 2 bd. II, th. II, bl. XCII c 8 Bei Fabricius a. 
a. 0., bd.' I, 8. 806. Die angabe, die Qbersetznng enthalte 181 kapitel, 
also genaa so viele als die ADGB-texte, fS.IIt einigermassen auf, weil 
diese kapitelzahl nnr anf unrichtiger, freilich in der Pariser und Ha- 
genauer ausgabe gleicher weise beliebter, zS.hlnng beruht. Beide gehen 
nemlich vom 119 auf das 121 kapitel iiber. EnthHlt daher das italia- 



416 

Im Franzosisclien ist keine eigene fibersetziuig rorhanden, 
zum wenigsten ist mir keine bekannt. Wie aber die Flores 
de filosofia in die Historia del cayallero Gifar ^ eingeflochten 
sind, 80 eine Qbersetzung des bei weitem grosseren theils des 
Liber de vita in das Mer des histoires. Denn nicht weniger 
als neunundsechzig ' und zwar unter ihnen die langsten kapitel 
des werkes von Burlej finden wir in dem letztgenannten buche 
ubersetzt. 

Dem lateinischen texte unserer ausgabe des Liber de vita 
u. s. w. ist die von Homborch yeroffentlichte fassung desselben 
zu grunde gelegt worden, weil ^ie diejenige ist, welche der 
spanische tibersetzer bentltzte. Abweichende lesarten sind, wo 
immer von einiger bedeutung, eingetragen, auch die original- 
quellen und parallelen, so oft es nothig erschien, zur verglei- 
chung herangezogen worden. Auf diese weise wird eine ein- 
sicht in die verkettung der stellen leicht ermdglicht. 

Eine bestimmte rechtschreibung fUr den druck festzustellen, 
hat mir miihe genug verursaclit. Oenau die unregelmassig- 
keiten irgend eines alten buches widerzugeben, ist freilich die 
bequemste, heut zu tage nur zu oft befolgte art, jeder schwierig- 
keit aus dem wege zu gehen, kann aber wohl nur diejenigen 
befriedigen, welche, wie die verehrer von Notes and Queries, 
ihren hochsten ruhm darein setzen, genau in die fussstapfen 
unwissender kleriker zu treten und im engen bdndnisse mit 
ihnen dasselbe wort in einer und derselben zeile bald so, bald 
anders zu schreiben. Ausser stande, mich zu dieser hohe der be- 
geisterung zu erheben, habe ich mich der unangenehmen auf- 
gabe unterzogen, herauszufinden, welche rechtschreibung etwa 
als richtschnur fiir unsem druck gelten kdnnte. Diejenige 
Burleys selbst entdeckt zu haben, beanspruche ich nicht. Das 

wiirde tiberhaupt nur demjenigen gelingen, der ein von jenem 

* 

nische buch wirklich 131 kapitel, so muss es seiner vorlage auch in 
diesem seinem fehler gefolgt sein. 

1 Sieh Dos obras did4cticas y dos leyendas, Madrid 1878. 2 cap. 
2 bis 7, 16 bis 20, 23 bis 25, 27, 30, 82, 37 bis 53, 56. 59, 64, 68, 70, 
72 bis 74, 76, 79, 81, 84 bis 97, 99 bis 101, 103, 104, 106 bis 108, 110 
und 126. 



417 

selbst niedergeschriebenes buch einsehen konnte. In ermang- 
lung dieser moglichkeit will ich mich damit begnugen, die re- 
geln zu befolgen, welche fQr die zeit, in welcher das Liber de 
vita u. s. w. erschien, als massgebend angesehen werden konnen. 
Sehen wir uns, um sie herauszufinden, die uns zuganglichen 
ausgaben des bucfees an, so machen wir die unerfreuliche wahr- 
nehmung, dass alle neun der grosten willkiir in der recht- 
schreibung sich befleissigen. 

Hinsichtlich der vocale bemerken wir, dass i 'und y in 
ein und demselben worte erscheinen : hiems, heroicus, stoicus, 
tirannus, Diogenes, Italia, Isidorus und hyems u. s. w. Da 
sich beide vocale mehr oder weniger das gleichgewicht halten, 
ist in allen f Sllen die jetzt libliche schreibart durchgefQhrt 
worden. In his, welches C immer hiis druckt, haben wirein 
zweites i auch da eingesetzt, wo H es nicht hat. Der vocal 
u wird fiir den consonant v und dieser f(ir jenen gesetzt, in 
unserer ausgabe glaubten wir aber die richtige unterschei- 
dung beider buchstaben durchfGhren zu miissen. Wie gewohn- 
lich in alten schriften und drucken wird ae durch e gegeben, 
als allgemein giltige regel musste dies beibeh^ilten werden, 

Weniger ist iiber die consonanten zu bemerken. Vor i 
werden c und t willkiirlich gesetzt, da jenes aber haufiger, als 
dieses vorkommt, haben wir es iiberall eingefiihrt. Wo i statt 
j steht, ist jenes durch dieses ersetzt worden. Zwischen mn 
fiigt C fast durchgehends ein p ein, wir haben diesen brauch 
iiberall durchgefiihrt. >Michi« und »nichil«, wenn auch in H 
nicht das regelrechte, sind dennoch immer in der angegebenen 
weise gedruckt worden, weil diese formen dort vorkommen 
und der erste druck Coburgers sie immer anwendet. 

Die eigennamen sind in allen ausgaben sehr gemishandelt 
worden. Doch glaubten wir uns berechtigt, vielleicht besser 
gesagt, verpflichtet, iiberall da den richtigen namen zu setzen, 
wo nicht etwa eine mittelalterlich falsche form der imrichtigen 
schreibart zu grunde liegen konnte. V^ahrend wir daher nur 
anmerken, dass wir in den drucken Iheronymus, Themistades 
u. a. m. begegnen, schreiben wir mit ihnen Alchipiades, Ar- 
chimenides, ^ristotiles, Artaxerses und Xerses, Calistenes, Ege- 

Burley 27 



418 

sias, Eraclitus, Ligargos, Oracios, Permenides, Pitacliiis, Possi- 
donins und Zoroasies. 



Die spanische flbersetznng des buches Ton Bnrley, welche 
hier zum ersien male veroffentliclit wird, berulit auf demjenigen 
texte, welchen uns die mit h-in-I bezeichnete handschrifl der 
eskurialbibliothek erhalten hat. Sie bildet den ersten theil ^ 
eines sammelcodex, entstammt dem anfange des 15 jahrhun- 
derts, ist auf papier geschrieben und hat 30 bis 32 zeilen auf 
der volien seite. Die namen der philosophen, wenn sie den 
kapiteln als fiberschriften dienen, und die trennungszeichen c| 
zwischen den einzelnen satzen sind mit rother dinte einge- 
tragen. 

tJber das verfahren, welches ich in bezug auf die recht- 
schreibung beobachtet habe, sind /olgende bemerkungen zu 
machen. 

Obwohl im allgemeinen in den wortem, welche die hand- 
schrift mit b oder v statt u schreibt, der jetzt gebrauchlichen 
schreibart ihr recht eingeraumt worden ist, habe ich b doch 
in absente, abtoridad und cibdad beibehalten, weil von diesen 
wSrtern das erste und dritte immer, das zweite meistens^ in 
der angeftlhrten weise von h-III-I geschrieben worden ist, iiber- 
dies alle drei in den altspanischen drncken sich unbestrittenes 
burgerrecht erworben haben. Dagegen schien das einmal vor- 
kommende abditor dem dreimal gesetzten auditor gegentiber 
verandert werden zu mfissen. 

H&afig sind die falle, in welchen die handschrifl b an die 
stelle von v setzt, wie ja auch heutiges tages noch diese beiden 
buchstaben so oft mit einander verwechselt werden. Wir sehen 
daher biviente, bivir, bivo, bolver, bos, conbidar, conbite, en- 
biar, enbidia oder ynbidia und enbidioso oder ynbidioso. Da 
der text selbst nur bivir, biviente, bolver, conbidar, conbite, 
enbidia und enbidioso kennt, in den fibrigen wortem aber das 

« 

1 Cber den zweiten theil vgl. Jahrbiich far rom. und engl. litte- 
ratur, bd. 10, Leipzig 1869, s. 303. 2 genauer funfmal abtoridad 

gegen zweimal actoridad. 



4id 

b Yorherrsclit \ so hielt ich es fiir geboten, alle immer mit b 
zu schreiben. 

Wahrend h in hedad, hedificado und heminencia sich vor- 
geschoben hat, ist es fiberall yerschwunden in desonestidad, 
desonesto, desonrra, onesto, onor, onorable, umanal, umano, 
umilldad und umor. In anbetracht dessen glaubte ich mich 
berechtigt, das h in dem je einmal vorkommenden honrrar 
und honorifica zu streichen. Desgleichen ist h, wo es in athe- 
nas, athenes und thesoro gesetzt worden, im drucke wegge- 
lassen, weil die grossere anzahl der falle^ daflir entschied. 
Haver hat in der handschrift nur in den formen des pras. in- 
dicat. das h beibehalten und auch in diesen nicht immer^ 

Im drucke wechseln je nach der handschrift i und y, da 
ich, gleichformigkeit hicr durchzufGLhren, nicht fur geboten hielt. 
Wo immer der consonant j statt des vocales i vom schreiber 
gesetzt worden, hat der druck geandert. 

Mit ausnahme von millesio , das einmal mit einem I ge- 
schrieben worden, finden wir ein doppeltes 1 in excellentia, mill, 
millesio, Milleto, mitelleno, umilldad, umillde und yllustre, es ist 
daher in diesen wortem beibehalten worden. Dagegen habe ich 
in salir, dessen formen achtmal 11, elfmal aber 1 zeigen, der letz- 
teren schreibweise den vorzug gegeben. In folge dessen er- 
scheint auch nur ein 1 in salida, trotzdem ihm die handschrift 
in beiden stellen, in welchen es vorkommt, ein doppeltes 1 gibt. 

Das in aluedrio, aprouar, beuer, cauallo, escriuir, prouar 
und soberuia aufkretende u ist im drucke durch v widergegeben 
worden, weil v besser als b jenem buchstaben zu entsprechen 
scheint. Wenn dagegen arbol, abundancia, abogado, bestia 
und rebelar der gewohnlichen schreibart folgen, so hat dies 
seinen grund darin, dass in ihnen die handschrift nur je ein- 
mal das b nicht anwendet. 

Brittisches Museum, tt^^«»«^^ i7^«o.-l- 

den 4 August 1884! Hermaiui Knust. 

1 Genauer siebenma] bos gegen einmal vos; vier und dreissigmal 
enbiar gegen zweimal enviar; je zweimal bivo und vivo. 2 FQnf 

und dreissigmal Atenas gegen elfmal Athenas, sechs und zwanzigmal 
atenes gegen vier und zwanzigmal athenes, viermal tesoro gegen ein- 
mal thesoro. 8 Immer he, fnnfmal has, sechsmal as, zw51fmal ha» 
einmal avemos, fiinfmal han. 

27* 



420 

Die in dem obigen aufsatze eingeklammerteii stellen sind 
1886 hinzugeffigt worden. 

AUein diejenigen lesarten habe ich angegeben, welche die 
bedeutendsten schienen; falsche dagegen sind ohne weiteres 
verbessert. 

Um den text nicht allzu sehr durch klammem zu entstellen, 
sind diese nur da gesetzt worden, wo es unbedingt nothwen- 
dig war. Dabei bezeichnen eckige klammern die nicht aus H 
stammenden anderungen, runde dagegen eigene vermuthungen. 
Freilich ist diese unterscheidung nicht immer beachtet. 

Ich bitte, s. 5, z. 9 «departidoc, s. 11, z. 8 und s. 33, z. 24 
»dificil€, s. 69, z. 2 »dotrinas€, s. 93, z. 25 ^atrayac, s. 121, 
letzte zeile »68€ (s. 228, z. 14 bis 17), s. 221, z. 12 »mostran- 
dogelo€ und s. 289, z. 1 »rrensillas€ zu lesen. 

Grjon im Waadtlande, tt rr 

den 16 September 1886. ^* ^* 



421 



Verzeichnis der bentltzten btlcher^ 

Albertani Brixiensis liber consolationis et consilii ed. Th. Snnd- 
by. Haoniae 1873. 

Desselben Tractatns de arte loqaendi et tacendi. Kolophon: 
ab Albertano cansidico brixiensi ad instmctionem filiomm saorom 
compositas. Colonie 1487. (L. Hain, Bepert. Bibliogr., Stattgart 1826. 
nr. 403.) 

D.And. I AlciatiEmble- | mataDenvoab | ipso Antore recognita 
ac, I qaaedesiderabantar,ima- | ginibaslQcapletataetc.Lygdvnil564. 

Antonii Melissae Loci commanes in J. P. Migne, Patrol. cars. 
complet. Series graeca poster. VoL 136, Paris 1865. 

L. Apalei Opera omnia rec. G. F. Hildebrand, 2 voLi Lipsiae 1842. 

Vita Aristotelis ex codice Marciano graece nanc primam edita. 
Kec. L. Eobbe, Lngdani Batavoram 1861. 

D. Magni Aasonii Opera omnia ex edit. bipontina rec. 3 vol. 
Londini (Valpy) 1823. 

Caecilii Balbi de Nagis Philosophoram qaae sapersant. Rec. E. 
Wolfflin. BasUeae 1855. 

S. A. Bent, Short sayings of great men with historical and 
explanatory notes. London 1882. 

Joannis bocacii de certaldis histori|ographi prologas in libro de 
casijbas virorom illastriam incipit. (Hain, nr. 3338.) 

Bocados de Oro s. Enast, Mittheilangen ans dem Eskarial. 



1 Die titel der hier nicht angegebenen bucher finden sich dort, 
wo sie zaerst angefiihrt worden. Wenn nicht eine besondere bemerkung 
das gegentheil angibt, beziehen sich die angaben aus den griechischen 
classikern auf die au8gabe von Didot, die aus den lateinischen auf die 
ausgabe von Lemaire. 



422 

« 

Doctissimi viri Joannis de Bromjard in snmam predicantiam . . . 
prologos. Narenbergk 1485. (Hain, nr. 3994.) 

L. D. BroBonii Contarsini Lacani Facetiaram exemploramqae 
Ubri Vn. Romae 1618. 

(Bobert Barton) The anatomj of melancholj bj Democritas 
janior. 12 edit. 2 vols. London 1821. 

'Th. (^antipratani Hiracnlorum et exemplonun memorabilinm sni 
temporis libri dao, in qaibas praeterea ex mirifica Apam Eepab. 
aniversa vitae . . . ratio traditar. Daaci 1606. 

Hieron. Cardani Casteilionei Mediolanensis de consolatione libri 
tres. Yenetiis 1542. 

Caro j Cejado, G. M., Refranes j modos de hablar castellanos 
con los latinos qae les corresponden j la glosa j explicacion de los 
qae tienen necessidad de ell^. Madrid 1792. 

Dion jsias Cato , Disticha de moribas in poetae latini minores 
rec. Aem. Baehrens, Lipsiae, bd. 3, 1881. 

(J. de Cessolis) Incipit libellas de lado scachoram et de | dictis 
factisqae nobiliam viroran} philosophoram et antiqaoram. s. 1. et a. 
(Hain, nr. 4892). 

Corsini, Eosaio dellaVita, trattato morale attribaito a Matteo 
de' Corsini e composto nel 1373 ora per la prima volta pabblicato 
(da F. L. P.oUdori). Firenze (Societi poUgraf. ital.) 1845. 

Costo, T., n Faggilozio di Tomaso C. diviso in otto giomate. 
Venetia 1600. 

Democritas ridens sive Campas Recreationam honestaram cam 
Exorcismo Melancholiae. Amstelodami 1649. 

Pero Diaz de Toledo , glosas, za (bl. 1 a) : Los proaerbios de 
Yfiigo lo I pes de Medo<^a con sa glosa. Bl. 1 b anbedrackt. Bl. 88 b : 
Fenesce los proaerbios de iiiigo | lopes de mendoga Marqaes de | ^an- 
tillana Con el tractado de pro|aidencia contra fortana conpae|sto 
por diego de valera. Impressos | en Seailla por Menardo Ungatlale- 
man t Stanislao polono con paiieros. A qoinze dias del mes | de 
noaienbre. Ano del Senor de { mill z qaatrocientos t noaeta z qaatro. 
Gothische bachstaben, 31 z. Signat. Die proverb. enden bl. 84 a. 
(Hain, nr. 10207.) 

Dscheiai-ed-din Rumi, Mesnewi oder doppelverse des Scheich 
Newlana Dsch. Rumi. Aus dem persischen iibertragen von G. Rosen. 
Leipzig 1849. 



J 



423 

DyalogUB creataramm moralizataa indastria et ezp. Conradi de 
homborch incole coloniensis. 1481. s. 1. (Hain, nr. 6126.) 

Erasmos, Des., Apophthegmatam ex optimis atriasqae linguae 
scriptorib. per Des. £r. Boterodamam collectoram libri octo. Ba- 
sileae 1645. 

Espinpsa, J. de, Dialogo, en lavde de las Mvgeres. Intitolado 
Ginaecepaenos. Diviso en V partes. Interloqatores Philalithes y 
Philodoxo. Milan 1580. 

E. Eyering, Proverbioram Copia. Eissleben 1601. . 

Fiore di Virta rivisto i ridotto alla saa vera lezione. Roma 
1761. Vorrede unterzeichnet Gio. Bottari. 

Franck, Seb., Sprichworter, 2 bde., Franckenfart am Meyn 1541. 

Falgosii, Bapt., Genaensis, Factoram et dictoram memorabiliam 
lib. IX. Colon. Aggrippin. 1604. 

Galeni, Cl. , Opera omnia car. C. G. Eiihn. 20 vol. Lipsiae 
1821 bis 33. 

Gesta Romanorom ed. H. Osterley. Berolini 1872. 

Gobii, Johannes, Scala celi. Labec 1476. (Hain, nr. 9405.) 

Gaicciardini, Ladov., Detti et fatti piacevoli et gravi di diversi 
principi, filosofi et cortigiani. Baccolti dal Gaioc. et ridotti aMo- 
ralita. In Venetia appresso Domenico Nicolini 1565. 

Desselben : L^hore di ricreatione di M. Lad. Goicc. Patricio Fio- 
rentino. Les heares de recreation etc. Paris 1636. 

Holkoth, Eoberti, in libram sapientiae regis Salomonis prae- 
lectiones CCXIIII. s. 1. 1586. 

Hondorff, A., Promptaariam exemploram historien and exempel- 
bnch aas hl. schrift and vielen bewerten scribenten gezogen darch 
A. H., weiland pfarrer zy Droyssig. Nan aber mit vielen historien 
vermehret darch V. Starmiam Ladimoderatorem Bitterfeldensem. 
Leipzig 1580. 

Johannes de Hoveden, Specalam laicoram, handschrift, britt. 
maseam, kSnigl. bibl. 7. c. XV. 15 jahrh. A catalogne of the MSS 
of the king's library. By D. Casley. Lpndon 1734. 

Joannis Saresberiensis opera omnia ed. J. A. GiLes. 5 vol. 
Oxonii 1848. 

Samma Joannis Valjlensis de regimine vitehomane: sea | viri- 
dariam doctoram : ex optimis qai|basqae aathoribas comportata : etc. 
impr. per . . . Joannem Knobloach et Paalam getz, cities (enthSllt : 



424 

Commnniloqniam, Compendiloqninm , Breviloqninm nnd De yita re- 
ligiosa). Argentinae 1518. 

Ennst, H., Mittlieilnngen ans dem Esknrial, Ttibingen, 1880. 
Bibliothek des litterarischen vereins in Stnttgart, band 141. Pro- 
verb. bnenos, s. 1 bis 66; Boc. de Oro, s. 66 bis 414. 

(Knnst, H.,) DosObras didacticas y dos-Leyendas. Pnblic. por 
la Sociedad bibliografica. Madrid 1878. Flor. de filosofia, s. 19 
bis 83; Cast. y dotrinas, s. 255 bis 293. 

Laronsse, P., Flenrs historiqnes des dames et des gens dn monde 
par M. P. L. Paris, Laronsse et Bryer, 1862. 

Derselbe, Flenrs latines des dames et des gens dn monde par 
M. P. L. ebendaselbst 1879. 

Latini, Brnnetto, Fiore di filosofi e di molti savi attribnito a 
Br. Lat., testo ridotto a miglior lezione da A. Capelli. Bologna 1865. 

L'Estrange, R., Fables of Aesop and other eminent mytholo- 
gists by Sir B. L'Estr. 3 ed. London 1699. Fables and stories- 
moralised, being a second part of Aes. fables. London 1699. 

Lopez de Mendoza (Inigo), Marqnes de Santillana, Obras de, 
pnbi. por J. A. de los Eios, Madrid 1852. 

Macrobii, A. Th.^ Opera ed L. Janns , 2 voL, Qnedlinbnrgi et 
Lipsiae 1848 bis 52. 

St. Maximi Loci commnnes in J. P. Migne, Patrol. cnrs. compl., 
Ser. graeca, Paris, bd. 91, 1860. 

Medrano, Jnl. de, La silva cnriosa, Paris 1583. 

La Mer des Histoires, Paris, Galliot dn pre, 1536. 

Menrier, Q., Le bonqnet de philosophie morale, jadis esparse entre 
plnsienrs anthenrs italiens et ores entierement et monlt snccinctement 
radnn6e et rednicte par demandes et responses par G. M. Anvers 1568. 

Moribns, Liber de, s. Publil. Syr. ed. WSlfflin. 

Mnir, J., Metrical translations from Sanskrit Writers, with an 
introdnction , prose versions and parallel passages from classical 
anthors. London 1878. 

MuUach, F. G. A., F>ragmenta philosophornm graecomm, 3 vol. 
Paris 1860 bis 1881. 

Olympiodori Vita Platonis, ed. A. Westermann in Diogenes 
Laertius ed. E. G. Cobet, Paris 1850. 

Orelli, J. C, Opuscula graecorum veterum sententiosa et moralia. 
Graece et latine. 2 vol. Lipsiae 1819 bis 21. 



425 

Paley, F. A., Greek Wit. A collection of smart sayings and 
anecdotes, translated from the greek prose writers. 2 voL Lon- 
don 1881. 

Fanli, J., Schimpf und emst. Heransgegebeh von H. Osterley, 
Bibliothek des litterarischen vereins in Stnttgart, band 85, 1866. 

(Panltre des Ormes, Ch.), La morale primitive ou pens6es, ma- 
ximes, proverbes et sentences des Orientaox par M. Ch. P. des 0. 
Paris (1857 ?). 

Porphyrius de vita pythagorica ed. A. Westermann in Diogenes 
Laertius ed. E. G. Cobet, Paris 1850. 

Proverbios buenos, s. H. Knust, mittheilungen aus dem Eskurial. 

Publii Syri Mimi et aliorum sententiae ed. J. C. Orellius, Lip- 
siae 1822. 

Publilii Syri Sententiae ed. E. Wolflflin. Accedit incerti au- 
toris liber qui vulgo dicitur de moribus. Lipsiae 1869. 

Publilii Syri Mimi Sententiae. Rec. 0, Friedrich. Accedunt 
Caecil. Balbi, Pseudosenecae, ProVerbiorum, falso inter Publilianas 
receptae, sentenciae. Berolini 1880. 

Biickert,Fr., die weisheit des Brahmanen. 4 auflage, Leipzig 1857. 

Sachs, Hans, gedichte, 5 bde., Niirnberg 1558 bis 1579. 

Santillana, marques de, s. Lopez de Mendoza. 

Sbarbi, J. M., El refranero general. lObande. Madrid 1874 bis 1 878. 

(Pseudo-)Seneca de quattnor virtutibus (s. Hain, nr. 14624). 

(Pseudo)Seneca s. Publil. Syri Mimi ed. Friedrich. 

Stobaei, Johannis, Florilegium rec. A. Meineke. 4 bSlnde. Lipsiae 
1855 bis 1857. 

Michaelis | Verini Hispani | Poetae ac Juvenis Dojctiss. Dis- 
sticha de moribus | Coloniae (1550?). 

Villa, Estevan de, Libro de las vidas de doze principes de 
la medicina y de su origen. Por Fray E. de Villa Monge de S. Be- 
nito en el Real de S. Joan de Burgos y Administrador de la Bo- 
tica. Burgos 1647. 

Vincentius Bellovacensis Specnlum historiale, (Strassbnrg), Men- 
thelin 1470. 

Desselben Spec. doctrinale, ebendaselbst. 

(Desselben) Spec. morale, ebendaselbst. 

Wolf, Chr. W. Fr. A., Litterarische analekten. 4 bande. Berlin 
1816, 1817. 



426 



Register zu den parallelstellen. 



Abraham a Sta Clara, Etwas fClr 
alle, 6, c. Heilsames gemisch ge- 
masch, 117, g. 118, b. Narren- 
nest, 89, e. 126, b. 155, b. 173, e. 
267, d. 

Abul-Pharagias, Historia dynast., 
114, c. 308. a. 870, a. 

Aelian, Var. histor., 18, a. 82, a. 

112, c. 149, b. 152, a. 195, c. 199,f. 
216, e. 242, d. 268, a. 275, f. 382, e. 

Aelius Lampridius, de Alez. Severo, 

134, i. 
Aesopi fabul.,' Venetia 1520, 6, c. 
Alacoicou {iud^oi, 'EvexiT^oi 1644 (und 

Athen 1862), 6, c. 
Agricola, fiinfhundert sprflche, 122, 

a. 265, d. 394, c. 
Alamanni, Luigi, (135, p.) 
Albertanus, de arte loquendi, 21, f. 

38, h. 42, h. 78, b. 90, a. 124. b. 

127,1. 128, a,b. 134, g, i, m. 135, 

p, q. 266, c. 275, h. 284, b, e, f. 321, 

d. 323, f. 325, i. 346, i. 346, c,f. 
Consolationis, 56, c. 97, e. 127, 
i. 128, a,b. 131, n. 28^, k. 284, i. 

Alciatus,Emblemata, 6, c. 10, f. 26, 

e. 34, c. 77, e. 122, d. 283, h. 
Aleman, M., Guzman, el Alfarache, 

113, e. 

Altercatio Hadriani, 376, 9. 378, 1. 
Ambrosius, de off. ministeriorum 
post principi, 316, e. 



Andersen, Bilderbuch ohne bilder, 

16, a. 
Anthologia persica, 42, h. 
Antonio, Nicolaus, 358, 5. 
Antonius Meliasa, Loci communes, 

6, c 10, f. 12, a. 18, c, f. 19, 1. 20, 

e. 22, c. 24, g. 25, q. 29, f. 31, m. 
37, i. 38, h. 39, i. 41, h. 44, e. 45, 

f. 50, a. 83, d. 89, e. 100, f. 103, 
'm, 0. 104, a. 128, b. 138, b. 147. f . 

167, g. 201, d. 221, f. 240, di 327, 
b. 344, f. 346, f. 352, g. 382, e.* 

Anysius, Janus, Sententiae, 11, i, 1. 
24. h. 36, g. 41, h. 44, b. 63, h. 78, 
b. 89, e. 90, d. 128, c. 133, o. 135, 
p. 240, a. 275, d, g. 843, g. 344, d. 
345, 1, n. 346, f. 367, e. 382, a. 
384, c. 

Apophthegm. Patrum, 18, a*. 81, i. 
266, c. 384, c. 

Appian, 295, d. 

Apuleius, de deo Socrat., 145, g. 
255, c, d, e, f. 256, a, b, c, d. De 
dogmat. Platon , 214, d. 217, b. 

. Pro se, 120, e. 161, e. 258, b. Dia- 
logi, 265, a. 

Aratus, 177, g. 

Arbuthnot, 10, f. 

Ariosto, Orlando furioBo,38, f. 238, i. 

Aristot. Ethica Nicom;, 13, e. 76, d. 
84, a. 245, b. 394, c Categor., 
295, e. Eudemior. , 82, b. 84, a. 



427 



(Liber philosopbor. 72, f). Polit^, 
6y b. 30, b. Bhetn 120, c. 122, d. 
Secret. secret, 114, c. 244, a. De 
Vegetab., 190,0. 

Arriani Expedit, 19, n. 

Athenaeus, 144, b. 220, a. 

A ugastinus, de oiTitate Dei, 9, d. 18,f. 
46, f. 48,b,c. 65, c. 66, a. 68, e, 
71, c 81,e,f. 84, fi 109, e. 111, g. 
153, i. 155, a. 158, b. 177, e. 189, 
g. 193, f. 195, a. 217,c.f.g. 227. 
a,b,c 265, a. 267, d. 293, f. 301, 

a. 303, b. 311, g. (323, h.) 329, e. 
331, a. 336, c 347, h. Epistol., 
172, c. Retracti, 352, a. Sermon., 

131 , k. Quaestionesin Pentateuch., 
182, e. 

AureliuB Y^^^te^» ^^> 8>* 

Ausonius, Edjllia, 77,e.Ludu8, 19, n. 
VII Sap. Sent, Bias, 39, i. 231, c 
Chilo, 27, n. Cleobul, 42, b. 135, 

. 0. Periander, 346, f. Pittacua, 31, 
e. 78, b. 104, a. 238, i. Solon, 19, 
n. Thales, 50,k. 

Balbus, Caecil., 18, d. 19, m. 21, f. 
24, f. 25, m. 36, e. 38, b, c, d, e, g, 
h. 42, a. 56, b, c 77, g, h, i. 78, a. 

c, d. 79, e. h. 89, d. e. 90, a, b, c, d. 
96, c 97, e, f. 122, a, b. 124, b. 
125, e. 126, a. 1 27. g. h, i. 128, a, 

b. 129, d, e, f, g, h, i, k. 130, a, c, 

d, e, f. 131, g, i, k, 1, m, n, o, p^ 

132, a, b, c, d, e, f, g, 133, h, i, k, l, 
m, n, 0, p, r, s, t. 134, a, b, c, d, e, f, 
g, h, i, k. 1, m. 135, n, o p, q, r. 136, 

a, b,c, d, e,f, g,h,i, k. 137,I,m,n, 
Of p» qi r, B. 139, e. 151, k. 153, f, 
g, h. 167, f, h, i. 180, h, i. 181, k, 1. 
203, d, e, f. 204, a, d. 206, f. 207, 
i. 209, k. 210, a, b, c e. 211, f. 
225, 1. 231, b, c, d. 238, b, d. e f, i. 
240, a. 255, a. 265, d. 266, a„ b, c 
267, d. 271, e. 283, h, i, k. 284, a, 

b, c, d, e, f, g, h, i. 285, k, 1, m. 
Balde, 10, f. 74, a. 75, b, d, g, h. 274c 



Bandello, Novelle, 295, d. 

Barbazan u. M^n,Fabliaux, 204, b. 

Barthy Fabular. aoBopicari libri V, 
6, b. AdverBarior. Commentar. 
libri sezaginta, 258, b. 

Basilius Magnus, epistoL, 384, c. 

(Benserade), Fables d^Esope, 6,c. 

Bent, Short Sayings, 10, f. 15, b. 
16, c. 20, e. 22, d. 24, a. 21, n. 34, 
c 36, g. 37, 0. 89, 1. 40, f. 42, e. 
49, e. 71, d. 72, f. 83, c 112,d. 
117, g. 119, f. 124, d. 131, p. 135, 
0. 138, b. 146, c 168, a. 172, c 
173, e. 195, g. 199, e. 204, a. 296, 

a. 316, e. 325, f. 
BernarduB SilyeBtris, 190, d. 
Besse, Histoire des comtee de Car- 

casonne, 34, a. 

BibUa, Genes., 177, e. ExoduB, 19, 1. 
Leyiticus, 19, 1. Deuteron., 19, 1. 
Proverb., 97, e. 104, a. 137,8. 
Eccles., 19,1. 79, i. EccIub, 384, 
c Ey. Matth., 14, c. 19, 1. Ev. 
Lucae, 14, c 19, 1. 24, a. Acta, 
177, g. Ep. ad Roman., 245, e. 
ad Corinth., 303, d. ad Ephes., 
19,1. ad Colo88.« 19, L 

Bird, Untrodden tracks in Japan, 
25» 0. 271, e. 

Bocados de Oro, 4, e. 10, f. 15, b. 
18, f. 21, g, h. L 22, b. 26, d, c 27, 
f, 31,n. 41,g,h. 42, h. 44, c 50, 
b,h. 61, b. 72, f. 76, c 79,f,g. 
82ta,d. 100, f, 104,a. 105,1, 110, 
f. 112, d, 118, a. 122, c 126, c 
129, h. k. 131, k. 134, m. 137, b. 
138, b. 142, a. 143, f. 145, f. 146, 
c 149, d. 173, c 182,b,c,d. 184, 

b. 185, c 186, a, c, d,e. 195, d. 
201, d. 202, a, c 203, g. 204, b, c 
205, e 206, a, b, c, d, e. 207, g,h, 
k. 208, a, b, c, d, e, f g, 209, i, k. 
211,g,h,L 218, d. 223, g. 224, a, 
b, c d. 225, e, f; g, h, ik. 226, a. 
228, a, b, 230, a, b, c, d,e, f, g, h, i, 



428 



k, 1. 2a4, b, c. 235, d, e, g. 236, a, 

b. c, d, e, f, g, h, i, k, 1, n. 238, i. 
240> b. 241, h. 242, b. 243^ i, 1. 262, 
a. 265, a, b, c, d, e, f, g, h, i, k, 1, m, 
n, 0, p, q, r, 8, t, u, t, w, x, y,B. 265, 

d. 266, c. 267, d. 316, e, 327, 1. 
381, 0. 335, g. 341, h. 344, a. 352, 
f, g. 371, f, g. 372, a, b. c, d, e, f, g, 
h, i, k, 1, m. 373, n, o, p, r. 376, 1 . 
389, c d, e. 391, a, b, c. 393, a. 
394, c. 

Boccado, de- caftibus, 88, b. 281, e. 

803, b. Decam., 312, b. 
Bodin, de la demonomanie, 114, c. 
Boetius, de consolac. philosoph., 84, 

e. 157, b. 187, f. 227, d. 238, g. 
361, c* De musica, 68, b. 180, g. 
190, b. 

(Boullenger de Biverj), Fables et 

contes, 120, e. 
Bridges, Prometheus the Firegiyer, 

139, d. 
Bromyard, Summa predicantium, 

5,k. 14, a. 21, f. 28, f. 34, c. 50, 

h. 64, b. 71, d. 73, h. 77, e. 82, a. 

83, d. 85, l. 88, b, c. 92, g. 98, b. 

151, k. 152, a. 162, c. 164, a. 195, 

c. 196, c. 197, d, e. 198, c. 212, c. 
265rd. 267, d. 270, a. 289, c. ^15, 

d. 316, a. 386, g. 367, b. 
Bruni Aretino, 295, d. 
BruBcambille (DeslaurierB), 265, d. 
Brusonius, Faoetiar. exemplorum- 

que libri VIJ, 6, b, c. 9, b. 10, a. 
c,d,f. ll,i,k, 1. 12, a. 15,b. 16, 
b,c. 18, n. 20, e. 21, f. 22, d. 23, 

f. 24, a, e. 27, p. 30, a. 32*, b, o. 
34, b, c. 36, f, 39, k, 1, m. 40, a, c. 
42, h. 50, a, b, c, d, g, h. 53, c. 54, 

a. 55, b. 57, k. 72, c. 81, i. 82, a. 
83, d, e. • 85, 1. 86, a< 87, b. 88» a. 

b. 90, e. 92, g. 96, a, b. 08, d. 112, 
a. 118, e. 114, a,c. 115, e. 117,g. 
118, a. 1 19, f. < 120^ c, d, e. 122, d. 
123, e. 124, a. 125, e. 180, f. 138, 



b. 139, d, e. 142, a. (143, f). 144, 
c 145, e. 146, a. 147, e,f. 149, d. 
152, ft. 155, b, c 159, c 161, e, f . 
162, a. 164, b. 167, g. 169, b,c. 
170, c,c 172, b. 178,6. 175, a,c. 
178, c 180, a. 188, a. 196, c 199, 
6,f. 201, c 206, c 208, b. 209, k. 
212, c 213, i. 220, a. 221, f. 222, 
c 226, a. 227, d. 235, f. 237, c. 
241, h. k. 242, b, d. 243, f^ 1,1. 252, 
f. 265, d. 266, c 268, a. 269, b. 
270, a. 271, d. 273, b. 275, d. 281, 
0. 283, b. c. 287, a, b. 295, b. 296, 
a. 297, b. 304, c 331, g. 348, e. 
351, h. 384, a. 

Bdchmann, GeflUgelte worte, 38, h. 

Buffon, 138, b. 

(Burton), Anatomy of niLelancholy, 
10, f. 16, c 27, 0. 85, 1. 96, b. 135, 
p. 267, d. 268, a. 312, b. 345,1. 

Gaesar, de bello gallico, 340, b,c, 
d, 6, f. 

Caloidius, 82, b. 

Calila e Dimna, 343, h. 

Camerarius, Sententiae, 204, b. 240, 
a. 274, e,g. 

CantipratanuB, 92, g. 206, f. 

•Cardanus, de consolac, 82, a. 85, 1. 
96,b. 113,c 114, a. 124, d. 179, 
d. 212, c 223, d. 233, c 268, a. 
305, c 349,8. 

Caro j Cejudo, Refranes, 10, f. 27, 
p. 31, n. 38, g. 76, c, d. 110, f. 128, 

a. 138,b 186, a. 285, n. 289, b. 
349, f. 

Cassianus, Collation, 114, c 
Cassiodor., de artibus ac discipl. li- 
• beral. litterar., 68, c 
Castigos y Dotrinas, 100, g. 134, m. 

209, i. 224, 6. 
Cato, Disticha, 11, 1. 19, 1. 24, ^. 

26, a. 42, h, m. 90, d. 122, d. 132, 

b. 138, b. 222, a. 237, c 325, n. 
344, f. 

Cessolis, J< de, de ludoscachorunv» 20, 



429 



e. 73,h.92,g. 112, a. d. 114, c. 117, 
g. 124,d. :i27,i, 129, k. 142,a. 
161, f. 164, b. 175, d. 178, b. 179, 
d,e. 197,6. 213,1, 219, e. 220, d. 
225,1. 269, b. 271, e. 273, b. 283, 

d. 285, n. 294, a. 303, c. 315, c. 

e. 316, a. 325, h. 327, c. 346. f. 
349, f, g, X. 361, c. 

Chalddius, 100, c. 

Chronica, qua continetur historia 

Platonis, 227, a. 
ChrysostomuB , in acta apostol., 

382, e. 
Cicero, de amidtia, 37, h. 76,* d. 
'238;i. 314, b. 316, c. d. 318, b 

328, d. 325, b. c, d, e,h, i, k. 331, 

d, f. 395, e. Academ., 11 1, h. 172, 
b. De divinat., 6, b. 88, b. 141, 

f. 215, e. De fato, 114, c De fi- 
nibos bonor. et malor., 277, o. 
De legibns, 238, c. De offic, 73, 
h. 76, c 170, e. 173, e. 175, d. 226, 

e. 231, a. 287, b. 303, c 311,f.h. 
314, a, b. 316, e. 318, a. 321, b, (j. 
d, e, f. 323, a, b, c, d, f, g, h, i, 1, m, 
n. 825, a. 331, d. g. 333, b, 346, f. 
De oratdre, 88, c 139, c De re- 
pablica, 158, b. 267td. Desenect., 

14, a. . 15. c 76, a. 92, a, c f. 98, c, 
d. 168, a. 228, d. 232, a. 325, 1, m, 
o, pi 327, a« 344, c Epist. ad fa- 
mil., 90 , c. ad Qaintum fratr., 
227, d. Fragm., 309, g. Parad., 
34, c 109, g, h, i, k. 327, c, d, f, g, 
h. Philipp., 327, i, k, 1, m, n, o, p. 
pro domo, 351, h. pro Babirio, 
283, i. Quaest. Tuscal., 4, a. 10, f. 

15, c 3U d. (68, e). 70, b. 82, a. 
83, d, 99, c 109, g,L 111, h. 114, 
c 124, d. 132, f. 186, e. 138, b. 
189, e. 140, b. 155, a. 180, b. 195, 
d. 200, a. 212, c 220, a. 281, e. 
268f a. . 287 , a. 307, c Rhetor., 

. 238, i. 329, a. Verrinae, 210, e. 
Clemens Alex., Paedagog., 169, b. 



Strom. 2,h. 10, c U. h. 283,c 292,b. 
Cobet, Prosopograph'ia Xenophont., 

11«, d. 
Comestor,. Histor. scholast., 303, b. 
Comparetti,. Virgilio nel medio evo, 

336, f. 339, a. b, f, g, h. 
Cornelias Nepos, 56, b. 
(Corsini), Bosaio, 3, d. 4, a. 5, f, h. 

23, f. 34, c 44, e. 78, b. 85, 1. 96, ji. 
. 103, q. 129, f, i. 134, b, m. 136, f. 

137, 1. 195, g. 204, d. 221, e. 225, 

1. 275, g. 276, b, c 277, f. 325, g. 

384, c 
Costo, Fuggilozio, 13, e. 20, c 24, a. 

c 42, h. 73, h. 79, f. 85,1. 100, f. 

J22,a. 161, f. 196, c 268, a, 277, 

f. 285, n. 295, d. 372, m. 394, c 
Crusius, 252, f. 

Curtius, 267, d. 281, b. 

Cyrill. Alex. ady, Juliannm, 5, k. 
303, a. 

Dachs, kurtEweiliger zeitvertreiber, 
837, L 

Defrasnay, Mythologie, 50, h. 242, b, 

Demetr. Phaler., Bias, 37, i, k, 1, m, 
n, 0, p. Chilo, 24, g, h, k. 25,1, 
m, n, 0, q.. 26, a, b, c, d, e. 27, f, g, 
h, i. 32, c Cleobul., 42, d, e, f, g, 
h. 43, i, k, ], m, n, o. 44, a, c, d, e. 
Periander, 45, m, n, o, p, q, r, s. 
46, a, b. PittacuB , 31, f^ h, i, k, 1, 
m. Solon, 18, b, c, e, f, g, i, k, 1. 
Thales, ll,g,l. 13,.b, c,d, e. 

Democrit., fragm. moralia, 355, b. 

Democrit. ridens, 14^ o. 31, n. 39,1, 

. m. 42, h. 70, a. 86, a. 92, d. 117, 

g. 133, q. 137, n. 139, e. 151, k. 
. 173, c 180, d. 209, k. 268, a. 271, 
. d. 290, a. 307, a. 316, c 325, f. 

346^ f. 384, c 394, c 
Demophilus, Sentent., 355, g. 
Dialog.Creatur., 46, f. 73, h. 82, a. 

85,1. 92, g. 97,e,f. 114, a. 116, f. 

117, g. 184, i. 152, a. 153, f. 162, b. 

I79,f. 180,i. 196,c 197,d,e. 201, c 



430 



203, d. 204, b, d. 213, g, h. 218, d. 
227, d. 232, h. 287, a. 2381, i. 255, 
a, 266, d. 266, b! 267,d. 269, b. 291, 
a. 296, a. 303, b. 315, c, e. 316, a. 
329, a. 341, h. 344, d. 352, g. 

Diaz, Pero, de Toledo, 20, e. 34, e. 
42, h. 44, c. 50, g. 72, f. 78, h. 92, 
g. 112, d. 134, m. 137, 8. 151, k. 
, 222, b. 223, d. 227, d. 229, e. 237, 
a. 243, g. 266, c. 274, c. 276, c 
312, b. 323, h. 331, a. 

Dictaphilosoph., (203,d, e. 204, d. 
207, i. 208, h. 225, 1. 238, b. 266, d). 

Diodor. Siculus, 33, f. 

Diogen. Laert. , Aeschines, 157, d. 
Anaxagoras, 81, d, e, f, h. 82, a, b. 
83, c, d. 84, d, e, f. Anaxarchus, 
281 , f. 283, a, c. Anarcharsis, 49, 
d, e. 50, a, b, c, d, e» f, g, h, i. 52, 
a, b. 53, c, d, e, f, g, h. Anaxi- 
mand., 48, a. Anaximen., 65, c 
273, a. Antisthenes, 152, c, d. 291, 
c. 316, e. Arcesil., 293, f. Ari- 
stipp, 124)d. 143, g, h. 144, a,b, 

c. 145, d, e, f, g. 146, a, b, c. 147, 

d. e, f, g. 149, a, b, c, d. 150, a 
307, b. AriBtot, 234, c. 235, d, e, 

f. 240,a,o»d,e. 241, f, g, h, i,k. 
242, a, b, c, d. 243, f, g, i,k, 1. 245, 

e. 250, a. 281, e. Bias, 33, f. 34, 
b« 36, a, b, c,d, f, g 37, h, i, k, 1, 
m» n, o, p. 38, a. 39, k, 1, m. 40, a, 
c,d.d87,a. Bion,291,c. Chilon, 
24, a, b, e, h, i, k. 25, l,' m, n, o, p» q. 
26, a, b, c, d, e. 27, f, g, h, i, k, 1, m, 
28, a, b. "Chrysipp , 108, d. 109, 

^ g, h. Cleanthes, 86, a. Cleobul., 
' 40, e, f. 41, g, h. 42, d, c, f, g, h. 43, 
i, k, 1,'m, n,o. 44, a, c, d, e. 45, f, g, 
h. Crates, 85,1. Democrit., 177, 
i, k. 178, a. 192, e. Diogen. Si- 
nop., 97, b. 124, d. 192, e. 195, c, 

g. 196,0. 198, c. 199, e,f. 204, a. 
d. 206, c. 207, h. 208, b. 333, a. 
Kmpedocles, 190, f. Epicur., 276, 



b. Epimenid., 55, b. 56, a. 57, d, 
e, f, g. Eudid., 161, d. Eudoxus, 
177, d. Heraclit., 189, d,g. Me- 
lissus, 192, c. Miso., 53, i, k. 54, 
a. Periander, 45, i, k, 1, m, n, o, p, 
q, r, 8. 46, a, b, c. Phaedon, 252, 

c. Pherecid., 57, h, i, k. 58, a, c, 

d. Pittactts, 29, e, f. 30, a, b, c. 
31, d, f, g, h, i, k, 1, m, n. 32, a, b, 

c, d. Plato, 161, c. 214, d. 216, a. 
217, b, c. 218, d. 221, f. 226, a. 
233, d. Polemon , 270, a. Prooe- 
mium, 13, f. 70, a. 81, e. 84, h. 
142, c,d. Protagoras, 106, a. Py- 
thagoras, 70, a. 71, d. 72^ a, d. 
74, a 75, b, c, d, e, f, h. 7^, c, d. 
81, a. 252, a. Socrates, 110, a,b, 

d, f. 112,d. 113, e. 115, e,f. 116, 
a,c,d. 117, g. 118, b,c. 120, c,d, 

e, 122, d. 128, e. 125, e. 126, b, c, 
e,f. 137; t. 138, a. 139, d. 140, c. 
141, d. 142, a, b. 143, d, 318, b. 
Solon, 18,i. 14, b, c. 15,a,b. 16, 
d,e,f, g, h^i,k. 18, a, b, c, e, f, g. 
19, h,i,k,L 20,c, d, e. 22,d,e. 
28, g. Speusipp, 253, h. Stilpon, 
87, b. Thales, 2, a, b. 3, c, d, f. 
4, c,d,e. 5,.g, h,i, k. 6,b,c. 9,b. 
10,b,c,d,f. ll,g,h,i,k,l. 12, a. 
13, b, c, d, e, g. Theophrast., 288, 
e. 284, c. 285, o. 287, a. b. Xe- 
nocrat., 265,b,c,d. 267, d. 268, a. 
269, b. Xenophon, 150, b, c, d, e, f, 
g, h, i. 152, a, b. Zenon, Citteus, 
d5,b,o, 96, b. 305, d, g. 833, c. 
Zenon, Eleat., 96, a. 

Dorland, de s. Catheriaa, 336, h. 
Douglas, China, 114,c. 
Dscheiy-ed-Romi, Mesnewi, 257, e. 

275, g. 290, a. 295, d. 
D&ringsfeld, Sprichwdrter , 384, a 

394, c. 
Enxemplos, libro de los, 50, h. 
Epistolae de Seneca a S. Paolo, 358,5. 
Erasmus, Apophthegm., 6, b. 10, b. 



r 



431 



c, d, f, 11, g, k, 1. 12, a. 18, c, d, e. 
14, a, b, d. 16, c. 20, c e. 22, d. 24, 
a, b, d, h, i, k. 25, 1, m, n, o, p, q. 
26, b, c, e. 27, f, g, h, i, d, p. 30, b, 

c. 84, b. 39, 1, m. 49, e. 50, a, b, c, 

d. e, f, b, i. 52, a. 53, c, d, e, f, g, h. 
54, a. 69, f. 70, a. 76, d. 77, e. 81, 
i. 82, a. 83, c, d. 86, a. 92, g. 98, 
b,d. 110, f. 112, d, 113, e. 114, a, 
c. 115, e,f. 117,g. 118, a,b. 120, 
c, d, e. 123, e. 124, e, d. 125, e. 126, 
c. 131, p. 139, d,e. 141, d,f. 142, 
a. 144, a, b, c. 1 45, e, g. 146, a, b, 
c. 147, d, e, f, g. 149, a, b, c, d. 159» 
r. 161, f. 162, a,b. 168, a. 172, a. 
173, e. 175, a,d. 188, a. 195, c,g. 
196, c 198, c. 199, e,f. 200, b. 201, 

c, d. 204, a. 206, c 207, h. 208, b, 
h. 209, i, k. 212, c 221, f. 226, a. 
237, c 288, a. 240, a,d,e. 241, g, 
h, k. 242, b, c, d. 243, f, g, i, 1. 246, 
ti. 265, d. 266, c 267, d. 268, a. 
269, b. 271, d. 273, b. 304, a. 305, 
c 316,'c 325, f. 331, g. 846, f. 
382, b. 

Bsopus, der wahre und erneaerte, 

305, c 
Espinel, Marcos de Obregon, 237, 

a. 884, c 
Espinosa^Bialogo, 13, e. 112, d. 173, 

e. 394, c 
Euripides, 19, n. 

Eusebius, Ghron., 46, e. 61, c 105, 
m. 155, c 177, c 181, b. 190, a. 
284, b. 235, e. 303, c 307, d. 308, 
a,b,c 309, f. 811, (b), cd. 313, 

d, e, f. 329, b, d. 333, d. 334, a, b, 
c 336, d. 339, 1. 341, i. 342, b, c 
347, g. 351, e, f, k, 1. 355, o, r. 356, 

b. 359, b, c 363, b. 369, b. 370, a. 
887, b, c Hist. eccles. , b70, a. 
(Euseb., 95, a.) 

Eutrop., 88, g. 803, a. 352, g. 
Eyering, Proverbior. copia, 10, f. 
18, a. 19, 1. 25, 0. 31, n. 36, g. 42, 



h. 75, h. 78, b. 104, a. 120, c 129, 

i. 134 , c 138 , b. 284, e. 289, b. 

344, d. 384, c 394, c 
Fabricius, 368, 5. 388, 1. 
Fiore di Virtti, 31, n. 41, h. 44, e. 

64, b. 73, h. 77, h. 79,f. 81,i. 89, 

c90,d. 92, d. 104, a. 127, i. 129, 

h, i, k. 130, a. 131, k. 132, b. 134. 

g,h,i. 151, k. 173, e. 185, e. 197, 

e. 201, c 202, c 211, f. 218, d. 

225, i. 226, a. 230, b, k*. 266, b. 

276, d. 285, n. 323, h. 340, f. 394, c 
Filippi, S. Catherina, 336, h. 
Firdusi, von Schack, 127, i. 238, i. 

341, h. 
Flores de filosofia, 129, k. 230, k. 

352, g. 
Frank, Seb., Sprichw5rter, 21, f. 

138, b. 884, c 
Fulgentius, Mythologia, 212, a. 
Fulgosius, Factor. et dictor. memo- 

rab. iibri IX, 6, b, c 10, f. 29, f. 

64, b. 114, a. 149, c 152, c 169, d. 

201, c 216, a. 237, a. 297, a. 304, a. 
(Funda, 217, b,c.) 
Gabriae Tetrasticha, 6, c 
Gailer von Kaisersberg, 140, c 142, 

a. 231, e. ' 

Galeniopera, 9, d. 10, a. 19, o. 50, 

g. 82, a. 111, h. 120, e. 122, d. 

149, c 184, c, d. 204, d. 283, a. 

388,1. 393, b. 394, c 
Gartenlaube, 78, h. 
Garth, the poetical ^orks , 267, d. 
Gazaeus, Pia Hilaria, 270, a. 
Gellert, 200, b. 
Gellius, Noct. att., 27, p. 72, c, e. 

106, a. 112,a,b,c, d. I18,a. 149, 

b. 155, b. 161, f. 164, b. 178, c 
179, d. 182, a. 188, c 199, d. e. 
208, h. 214, c 237, a. 241, h. 246. 
a. 252, d. 255, b. 277, o. 283, f. 
284, b. 291, c 304, a. 308, d. 311, 
a. 331. b, c 334, c 342, a. 345, i, 
k, 1, m,n. 346, a, b, c, d, e. 389, a. 



432 



Genthe, Virgils eklogen,. 336, e. 
Gering, Islendsk Aeventuri, 373, r. 
Gesta Romanor., 5,k. 64, b. 73, h. 

74, a. 75, b, c, d, e, g, h. 197, d. 
Gervasius von Tilbury, 336, h. 339, 

a, c f . 
Gllmour, Among the Mongol8,348, e. 
Gobii, Scala celi, 5, k. 64, b. 73, h. 

98, b. 117, g. 162, a. 175, d. 178, 

c. 212, a. 223, d. 246, a. 281, b. 
291, c: 294, a. 373, r. 375, a. 

Gleim, 77, f. 120, e. 

Gobin, Les loups ravissans, 265, d. 

Gregor. Nasianz., De verbo apostoli, 
61, a. Epigramm., 283, c. Ora- 
tion., 96, b. 195, e. 245, e. Poe- 
mata, 85, K 177,1. 195, e. 269, b. 
270, a. 283, c. 

Griffis, the Micados empire, 25, o. 

(Gualteruzzi,) le cento novelle an- 
tiche, 6, c. 361, c. 

Guicciardini, L., Detti, 112, d. 123, 
e. 141, d. 162, a. 268, a. Hore, 
18, n. 120, e. 139, e. 199, f. 383, g. 
Detti u. Hore, 6, c. 9, b. 10, b, f. 
11, k. 20, c, 6. 21, f. 24, a. 26, e. 
•27, n. 36, f. 38, f. 40, f. 41, h. 50, 

a, b, h. 53, h. 76, c. 85, L 88, b. 
90, a. 99, e. 106, a. 110, f. 116, e 
118, b. 128, a. 133, q. 135, p. 139, 

d. 146, a. 147, d. , 162, b. 176, a. 
196, c. 207, k. 208, i, h. 209, k. 
220, a. 238, i. 240, d. 242, b. 243, 
f,g. 265, d. 266, b. 269,b. 27J,d. 
273, b. 276, e. 312, b. 849, f. 379, 

b. 380, a. 394, c. 

Hazlitt, English jest books, 6, c 1 1 7, 

g. 162, a. 273, b. 
Uelinandus, (161, f. 164, b. 197, e. 

198,b. 203, f. 225,1. 232, a. 255, 

a 270, a. 336, c, h. 337, i. 339, d, 

e,f,h. 389, a). 
Herbelot, I>\ Biblioth. orient., 295,d. 
Herodot, 2, a. 3, e. 14, c. 60, 2. 61, a. 
Herolt, Promptuar. exemplor., 195, 



e, g. 197, e. 

Hieronym., Comm. inDaniel., 175. 
b. inMicheam, 97, e. 167, f. 243, 
g. 285, c. in Osee, 270, a. in ep. 
ad Titum, 303, d. c. Joannem 
Hierosoljm., 99, f. 189, d. cJo- 
vinian., 85, 1. 98, b. 116, f. 152, e. 
156,0. 195,b,c,(f,)g.2ll,k. 219, 
e. 273, b. 274, a, b. (289, c.) 291, 
c 292, b. 319, b. 393, b. c. Pela- 
gian., 109, f. c Rufinum, 68, a. 
74, a, 76, b, c, d. 77, e, f. 79, i, 1, 
(n.) 81, a. 110, f. De viris illustr., 
361, b. EpistoL, 10, f. 82, a. 85, 
L 99, e. I10,f. 152, a. 159, c 168, 
a. 182, b. 218, b. 231 , e. 351,'h. 
364> b. 393, d. EtymoL , 162 , i. 
In Chroni, 9, 3. il3, h. 29, d, 160, 
a. 175, b. 189, d. 303, a. 309, g. 
393, d. s. Eccles., 72, a. s. Ge- 
nes., 182, e. s. Matth., 23^, g. 

Hindu law, institutes of, 53, h. 

Hirtius, de bello alexand., 340, g. 
34l,h. 

Historia Alexandri M. de praeliis, 
166, e. (279, c ) 

Holkot, in librum sapientiae^ 46, f. 
90, e. 108, b. 116, L 117, g. 118, a. 
125, e. 143, c 162, c 175, d. 289, 

a. 296, a. 303, b. 

Homer, Ilias, 141, e. Odyss. 394, c 

Hondorf, Promptuarium exemplor., 

10, f. 12, a. 18, c, 0. 24, a. 26, c 

27, 0. 39, k. 73, h, 83, d. 88, c 96, 

b. 97, k 112,0. 141, d. 142^^,^. 
143, f. 147, d. 199, e, 237, c 240, 
d. 243, f,L 265, c 281, d. 316, b. 
349, f. 352, g. 389, *a. 

Horaz, Odae, 124, a. 243, g. . 

Hrabanus Maurus, 46, 1. 

Hugo a sancto Victore, Didascalicon, 

68, c 110, c 393, d. 394, c 
Irving, Washington, Sketch book, 

55, b. 
Isidor, Chronic, 98, a. Etymol. 9, 



433 



e. 46, a. 58, b« 68; d. 98, a« 111, i. 

179, h. 184, c. 281, e. 347, i. 859. a. 
Isocrat. ad Dexnon., 26, a. 44, e« 100, 

c, e, f, g. 101, h. 102, a, b, c, d, e, f» 

g, h. 103, k, 1, m, o, p. 104, a, b, d, 

e,f,g,h,i. 105,k,.l, 128, b. 
Jamblichus, Adhortatio ad philo- 

sophiam, 24, g. De Py thag, vita, 

72,b,d. 73, h. 76,a,o. 
Johann Ton Capna, Directorium hu- 

manae vitae, 288, i. 
Joh. de Hoveden, Specnlnni laico- 

rum, 42, e. 76, d. 85, 1. 266, o. 274, 

c. 276, b, c. 323, f. 364, b. 383, f. 
884, a. 398, b. Manuscript. 

Joh; SariBberiensis, Entheticon, 20, 
e. 42, h. 364, b. Polycrat., 9, c 
13, f. 16, b. 18, c. 23, i. 38, g. 48, 
b. 56, c, 58, f. 66, b. 68, e. 71. d. 

e. 76, b. 79, n. 87, b, i. 85, 1. 100, 

d. 109, h. 110, e. 111, g. 112,d. 
118, a. 123, e, 124, b, c. . 126, b. 
145, g. 151, k. 153, f, g. 161, f. 
166, a. 170, e. 173, d. 175. d. 195, 
c,f,g, 203, e. 211, k. 216, a. 217, 
b, d, f. 218, a,c. 223, e. 225, 1. 227, 

d. 232, f. 237, a, c. 245, d. 266, b. 
267, d. 270, a. 279, i. 291, c 295, 
b. 336, h. 345, k, 1, m, n. 346, a, 
b, c, d, e, f. 365, 1. 367, b. 

Joh. Vallens., Comp., 5, k. 9, d. 14, 

a. 16, b;. 23, f, i. 27, p. 34, c 48, 
c 61, a. 66, b. 68, b, e. 71,d,e. 
72, c, e. 73, h. 74, a. 75, b, c, d, e, 

f, g, h. 76, a, b. 77, e, f. 79, n. 81, 

b, i. 82, a, b. 83, d. 85, 1. 87, b. 90, 

e. 96, c 98, c, d. 99, e. 100, d. 110, 

f. 111, h. 112, a, c, d. 1 14, a, b, c 
116, f. 117, g. 118, a.d. .119, e,f. 
120, c,d. 123,e..l24,.a,b,c,d. 125, 
e. 126, a, d. 127, g, h, i. 128, a, b. 
129, d, e, f, h, i, k. 130, a, c, d, e. 
133, 0. 134, g. 138, b. 139, d, e. 
140, b, c 141, f,.g. 142, a. 143, c, 
d. 145, g. 152, a,e. 155, a. 160, b, 

Barley 



161, f. 164, b. 166, a. 172, c 178, 
c. 179, e,i.. 180, a, b, c, d, e. 182, 
a, b, 188, a. 195, c, g. 196, b, c. 
197, d, e. 198, a, c 199, d, e,f. 200. 
a,b. 201, c 203, d, e., 204, d. 207, 
i. 208, h. 209, k. ^ll,k..212,b,d. 
214,a,b,c 215, e. 216, a. 217, b, 
Cd,f,g. 2]8,c 219, e« 220, a,c 
221, e. 228, d. 225,1. 227, a, d,e. 
228, d. 231, e. 232, i, a. 233, d. 
234, c. 235, e, f, g. 237, b, c. 238, 
a, b, c, d, f, h. 243, m. .245, c, d, e. 
246, a. 253, h. 255, b. 256, b, d. 
267, d. 268, a. 269, b. 270, a. 274, 
c 277, ki 279, c 283, b, d, h. 285, 
1, n. 287, a. 296, a. 316, e. 336, c, 
e, f, h. 339, a, b, c, h. 345, i, k, 1, n. 
346,a,b,c,d,e. 361, c. d. 389, a. 
Brevil., 20, e. 23, f. 34, c 66, b. 
82, a. 84, b. 85, 1.87, b. 92, g. 96, 
a. 110, e. 114, a. 118, a. 142, a. 
151, k. 173, e. 195, f, g. 196, c, d. 
197, d, e. 198, c 200, b. 201, c, e. 
211, k. 213, g, h. 218, d. 220, b. 
223, d. 266, b. 279, c 283, d. 296., 
a. 297, c 307, a. 315, c, e. 369, a. 

. Communil., 88, a. 295, b. 323, d, h. 

Johnson, Orient. religions, 112, d. 

Ju8tinu9, 63, a. 66, b. 81, b. 155, d. 
170, b. 281, c 

Juatinuq Martyr, 245, e. (393, d,e.) 

Juvenal, 10, f. 50, c 139, d, 283, b. 
353, X. 

K5hler, 40, f. 

Eirchhoff, Wenduiimuth, 44, e^ 114, 
i. 123, e. 162, c 184, d. 242, b. 
245, e. 315, c 

Eoch, die siebenschl&ferlegende, 
55, b. 

Eonrad von Querfurt, 339, a,f. 

Lacordaire, 316, e. 

Lactantius, Diyin. instit. lib. III, 
9,b. 85,1. 108, d. 110, f. 177, b. 
190, f. 305,0, 

Lafontaine, Fables, 6^ 0. 88, c 122, d 

28 



484 



C 38, g. 50, hi ^5, b. 56, d; 71) d. 
117, g. 122, d. 188, b. 159, c 161, 

f. 190i l 1^5, g. 196> c 252, f. 
303, b. 315, c FleurB latin., 10, 
fw 34, c ^8« g. 55, b. 71, d. 124, a. 

Lassberg, Jobef vdn, Lied^r8aal-,50jli. 
(LaryBi>, Fidre, 68« ei 71, d. ll&, e. 

1:^7, h,i. 128, a, b. 129, d, e^ f, i, k. 

130, a,d. 132,b,f, g. 133, i. 134, 

g, m. 135^ o. 178> b. 179, e^ f. 183, 
f. 211, k. 216, a. 221, f. 293, o. 
237, c. 238, c, d, e, f» 274, a, b. 
276, h. 276,b,Ci d,e. 277, f, in. 283, 
g,b. 265, k,B. 31(1, b)e/ 818, b. 
323» f, h. S25, e^ g, m, p. 827, o^ k, 
p. 329, d, e. 33U b» c, d, e, g. 336, 
a, b; 345,1. 348, b. 349, s. 350, d. 
361, c d63, ^, f, g, i, k. 364, a, b; 
(J, d. 365, h, k. 378, r. 

Lemskire, Curtiae, 281, a« Tereiiz, 
343^ d. 

Lemsii, L.j libri tres) 220,6. 

Le Sage, le diable boiteux, 16, a. 

Le8»ii>g, Fabein, 364, a. 

L^Estfangei Fablee ci Aesop, 6, c 
34, c 38ig. 56|bi 88, b. 123, c 
267, d. 269^ b. 270,b. 273, b^ 291) Ai 

LewM, Life of Goethe, 131, k. 

Liber de moribus, 36, g. 42, -e. 44, e. 
53, h. 7B,b.-89, e. 101, h» 115, e^ 
137, n. 138, b. 202, C 281, c 288, 
i. 325, m. 345, 1. 346, f. 364, f. 

Liebrecht, Gervasius von Tilbury, 
886thi 339» a,c 

Littr^, 1^2, d. 184» a, C, d« 

Livius, 283, i. 303, K 

Mftorobi , demtt. Scip., 68, b. 7&, a. 
(b), 189, h. 220, c 232, b. 263, b. 
SaA^am^ 112, d^ 126^ d. 198» a^ 
199, d. (284, b.) 845, k, 1, m, n. 
346, ^, b, c, d, e, f. 

MaeHbni, 266, h. 

Martial, 76, c 312, to. , 

Maartibiie Minofita^ 87 1, e^ b* 37^, b» 



jAi 378, zt» q» r. 39^, t, e. 

Massmafan, di^ kais^rChifontk, ^5, 
b. 886, e, f, hi 33», C, f, h, 1; 361 ,«. 

Maliniusi St., -Lbci' CoknmuineB) 6, c. 
10,d,f. 11, k. 12, at 18,c,f,g,l. 
20, c; e. 22, c 44, d, ^. 45, q;. 27, 
p. 31, In. 86» 1>, g. 39, i, k, l. 40» c 
41, hi 44, c 45, f, (1, r. 50, % h. 78, 
b. 83, d. 87» K 96, b. 100, f. 103, 
m, 0, ^. !25, d. 188, b. 141, d. 142, 
a. 144, c. 147» e, f. 201, d. 208, c 
209, i. 221, f. 240, d, c 241, k. 265, 

d. 846, f. 

MedranO, lii dilvci euriosft, <t,^. 1 1 8, b. 
Menanddr, 24, g. 27, p. ^,ci. 
MeroUrius Trismegistes, 265, a. 
Mer des Histoiires, 26^^. ^8, c 32, 

e. 40, d. 45, f 46, d.- 66, a; 81, c 
84, f. 86, a. 87, b. 92, g. 95, a. 97, 

f. 105, 1. 139, e. l*2i b. l67, L 169. 
c 171, f. 175, C lt6, b. 177, c, h. 

• 181, L 186, f. 188, c 18^, b; 191. 

g. 192, d. 2li, c dl4, c 23B, e. 
250, b. 253, g. 262» a. 279, ar. 291, 
Ci 292, d. 29^, c, d. 29t, a.- 304, b. 

• 307, a, d. 308, c 30^, i g; 811, a, 
e,g. 812, b. 818| d, e» f. 816, c 
827-, Ix. 831» h. 833,b,e,f. 334, a. 
336, b. 8d9,m 842» a. •^, f. 850, 
d. 351»k; 393,b. • 

Iteurier, Bouqueft d^e- phfloiscphie, 
9,f. 18, L 20, c ^l,n.- 36^,f. 53, 
h. 85, 1. 127, 1. 128, b. 18», c 147, 
d. 179, C 209, k.- 2d8, i» 240» d. 

• 258i a. 285, n. • 
Minilfeius Felix, 2^5, fe. • • 

Mone,- Anzdiger, 278j h. ^75,- f. 276, 

• a. 288, h. 291, c • • 
Itoutpn, 1^8 pltld belldd fabled de 

Phfedrfe» 88, b, C 
Muir» Translations, 10, o. 18, f. 42, 

h. 129, k. 
Mnllach, Fragmenta phDbsophortim 

graeooT., 48, c 74, h, • 76, b, d, e, 

f» h. 76, a. 77,e. 84, c 02, c 96, 



435 



a. 100, c 106» a. 144, c 145, d. 

146, c 177, g, k. 179, f. 18», d, f, 

g. 190, e. 192, a, c, e. 195, d, g. 
. 196, c 214, d. 217, f. 223, d. 253, 

h. 255, b. 265, b. 268, a. 270. a. 

306,1. 352,b,c,d,e,f,g, 353, h, 

i, k, 1, m, B,,o,p,q,r,g,t,u,v, w, 

X, y. 355, a, b, c d, e, f, g, h, i, k, 1. 

m, n. 
Muret, lustit. puer., 19,1. 44, e. 

120, e. 139, & 240, d. 265, d. 312, b. 
Neckani, de uaturis rerum, 216, a. 

339, a, b, c, h. 
^Neveleti mytholog. aesopica, 6t c. 

50, h. 242, b. 
Nili Sententiae, 53, h. 
Noble, Memoirs of the protectoral 

houae of Cromwell, 216, a. 
Olympianus, Fabeln, 162, b, 
Oljmpiodor., Vita Flatonis, 215, e. 

216, a; 218, d. 
0*Meara, Napoleoneinexile, 27, p. 
Origenes c. Celsum, 283, o. 
OsseibiAh, 128, a. 
Ovid., Metamorph., 19. o. 79, n, o. 

301, 0. Trist, 72, f. 238, i. 365, h. 
Paley, Greek Wit, 4,e. 6,b,c. 10, 

f. ll,k,l. 12, a. 14, c. 15, b. 18, 

k. 20, e. 21, f. 22, d. 24, e. 25, q. 

26, e. 30, b. 36, f. 37, i, k, 1, m, n, 

o, p. 39, k, 1, m. 40, e. 49, e, 50, c, 

d, g, i 53, c, f. 54, a. 56,. b. 60, 2. 
64,.a. 90, a. 110, f. 112, d. 113, e. 
115>e. 116, a. 117, g. 118, b. 120, 

e. 123, e. 125, e. 126, f. 131, p. 
141, d. 142, a. 144, b. 145, d. 146, 
b,c 147, e. 149,b,d. 195,g. 196. 
a 199, e. 204, a, d. 206, c 207, h. 
208, U 220, a. 226, a. 240, a. 241 , 
h,i. 242, b. 243,f,g,i,l. 265, d. 
267, d. 268, a. 275, f. 387, a. 

Papias, Vocabulista, 218, d. 
Park, Old friends in a new. dress, 

6,c 
(Paultre d^$ Ormes,) Morale primi* 



tiire, 72, f. 240, d. 342, d. 327, b. 
844, a. 

Pauli, Schimpf und emst, 5, k. ] ^, e. 

. 117,g. 118, a.. 126, a. 162, a,c 

. . 198, c 201, c 204, d. 266, b. 273. 
b. 295, a. 

Pauly, reakncyclopAdie, 66,7. 68, 

. 1. 96, a. 116, c» 183, g.. 184, a. 
188, c 303, a. .306, 1. 863, a. 

.Pausanias^DesonptioGraeciae, 216, 
a. 273, b 

Pavesi, II targa, 6, c 

Petrarca, Trionfo d'amore, 295, d. 

PetrusAlfonsitDisoipl.oleric, 90, a. 

Petrus Manducator (162, b). 

Pezius, Thesaums, 336, h. 

Phaedrus, 34, c 88, b, c 120, e. 

Plato, Alcibiades, 139, d, 352, f. 
GonviT., 112, a. Oriton, 110, d. 
De republ., 76, c 169, b. 227, d 
Gorgias, 140, b. Phaedo, 220, c 
Phaedrus, 110, d. Timaeus, 228, d. 

Plautus, Aulularia, 335, e,f, g,'h, i, 

. k, h 386^ a. 340, b. 

Plinins, Epist, 147, g. 368, 10. 370, 
a. 371, b, iC, d. Historia natur., 
lOf. 38,g. 46,1. 159, d. 331, g. 
368, 9. • • 

Plutarch, An seni sit ger^ respubl., 
90, e. Apophth. lacon^ 21, f. 64, 

. a. 115,e. 349, gi Apophth. reg. 
et imp., 56, b. 173, e. 268, a. 325, 
f.. Apophth. Bomanor., 101, h. 
131, p. 135, o. Comp. Catonis et 
Aristot. , 237, c .Comp. Solonis 
et Poblicol. , 15, c Conjugalia 
praecepta, 98, b. Consolat. ad 
ApoUon., 16, c 82, a. De adulat. 
et amico, 270, a. De amic mul- 
tit., 76, d. De defectu oculor., 
238, e. De educat. puer., 20, c 
De inimicor. utilitate, 209, i. De 
profect. in virtute, 209, k. De 
superstitione, 238, c De vita Ho- 
meri, 60, 2, 61, a. 76, d, Cato ma- 



436 



jor, 118, cL 185, o. Cimoii, 172, 

c. Demoath., 160, b. 162, b. 164. 

b. Fabius Maz., 170, c. Frag- 
menta, 120, & Lykarg, 62, 1. 
Lysand., 207, i. Marcelltts, 297, a. 
Marius, 9, b. Periclea, 170, a. 
Phocion, 268, a. 80I011, 4,e.5,k. 
1 0, n. 22, di 49, e. Themist., . 1 72^ 
a. 178, e. 175,0. 

PorphyriuB, de vita Fythagor., 72, 

d. 74, a. 75, b, c, d, e, f, g, h. 76, 

c, d. 

Porphy rii philosophia adMarcellum, 

92, g. 353, r. 355, k. 
Prisciani libri, (396, f). 
Proclus, Vita Homeri, 60, 2. 61, a. 
Proverbios buenos, 234, a. 243, n. 
Proverb. sapient., (282, h. 284, e). 
Proverb. Friedrich, 36, g. 42, e; 137, 

n. 210, d. 281, c 349, h. 364, f. 
Publilius Syrus, 26, a. 36, e, g. 38, 

h. 41, h. 42, e, h. 78, b, c 120, b, 

e. 128, a. 129, f, h, i. 131, k. 132, 

a. 133, 0, q, s. 134, c, d, i, 1, m. 
135, 0, p. 136, a, g. 137, n, p,q. 
138, b. 167, f. 181, L 201, d. 222, 

b. 231, c 238, d, i. 266, c 275, e, 
g. 284, b, e, f. h. 285, m. 289, b. 
825, m.. 345, i, k, 1, m, n. 846, a, b, 

c. d, e, f. 849, g. 864, b. 
Pythagoraa, Carmen aureum, 77, e. 

855, c 
Quintilian., InstiL orator., 69, f. 88. 

c 863, c, d, e, f, g, h,.i, k. 364, a, 

b, c, d, e, f, g. 365, h, i, k. 
Rabelais, 131, k. 
Banke, RCmische pftpst^, 216, a. 
Recueil, Nouveau, des fabl. d^fisope, 

6,c 
Romolus, 162, c, 
Rose, FAbles of Aesop and Babrius, 

6,c 
RUckert, Erbauliches u. beschau- 

lichesaufl dem orient, 46, f. 291, 

a. Gesammelte gedichte, 129, k. 



Fer8i8cheyieneilen,265,k. Weis- 
heit des Brahmanen, 10, f. 81, h. 
122, d. 124, a. 186, d. 189, f. 209, 
i. 228, b. 241, h. 265, t 289, d. 
.316, e. 
Sachs, Hans, 10,b,f. ll,g,k,l. 12, 
a. 25, p. 26, c 27, 1. 89, k. 42, h. 
50, h. 54, a. 55, b. 56, a, b, c 57, 

d. e, f. 90, a. 123, e. 139, e. 144, c. 
. 146rb,c 147, d. 196, c 204, b. 

240, c 242, b, c, d. 243, f, g, 1, 1. 
265, d. 270, a. 281, c 284, b. 296, 

a. 308, b. 378, r. 

SallustiuB, CatiUna, .329, c 381, a.. 

Santillana, Marques de, Proverb., 
19,1. 38, h. 90, a. 131, k. 134, m. 
803, b. 812, b. 315, c 316, e. Bias 
contra fortuna, 38, c 40, d. 82, b. 

Satyrus (196, a. 211, k). 

Sbarbi,.Refranero general, 6, c 18, 

e. 112, d. 118, b.. 394, c . 
Scherr, Deutsche cultur- und sitten- 

geschichte, 116, b. 
Schiller, gedichte, 90, d. 92, b. Biirg- 
. schaft, 73,h. Rauber, 38, g. 
Schneider, 12, 2. 14, 8, 6. 26, 6. 30, 

1 ,. 3, 4, 6. 33, f . 37, p. 40, 1, 6. 62, 1. 
Seneea, L., . Ann., . de benef ., 108, a. 

109,1,1. 120, c,d. 158, a. 180, a. 

188, c 197, d, c 270, b. . 294, a. 

313, c. De const. sapient.,. 87, b. 

109, k. 117, g. De ira, 114, a, b. 

119, f. 131, k. 200, b. 201, c 221, 

c 346, f. De provid., 103, q. 141, 
. g. 179, i. 275, e. De tranq. animi, 

96,.b. 199,f. Devitabeata, 109^ 
. h. Epistol. , (38, h. 42, e.) 72, a* 
. c 84, g. 85, J. 86, a. 107, 0. 108, 

d. 109, g, h. 110, 3. 118, b. 120, a. 
. 124, a, d. (135, p, q.) 188, b. 180, 

c,d,e,f. 189,d,e,f. 195, g. 217, 

b. 231, e. 233, c 274, C 275, d, e, 
g,h. 276, b,d. 277, f, g, h, i, k, o- 
305, f. 311, i. 312, a. b. 327. c 329, 

f . 346, f. 352, g. 355, p. 359, b. 



437 



,. Phoeni^., 130, f. QuaQflt. natur., 

120, e. Troad., 42, b. 
Seneca, M. AnD^ Controvers., 361, 

a. 864, b. 

•Seneca, (Psendo*), De qnat. Yirtut., 
45, q. 238, a. 275, f. 276, a. 279, 
c 812, b. 349, h. 859, o. d. 361,.c. 
De moribus , 86, g. 42, e.- 58, h. 
76, d. 77, f. 78, b. 89, e. 101, h. 
1 15, e. 185, o. 187, n. 138, b. 202, 

c. 210, d. 231,. c 288, i. 265, d. 
. 325, m. 845, 1. 349, h. 864, f. De, 

remediis fortuitor., 83, d. 115, e. 
202, c. 212, b, c d. 274, e. 349, s. 
365, h. 
Sententiae falsointerPublil. recept., 
36, e, g. 88, h. 41, h. 42, e. 78, a, 

b, c. ^O, d. 127, g, h. 128, a. 129, 
h. i. 180, f. 181, k. 132, a, 6. 188, 
o, q, 8. 184, b, m. 185, o. 136, a, g, 
i. 187, n, p. 138, b. 167, f. 181, 1. 
208, e. 231, c. 238, i 275, e. 288, 
k. 284, f, g, h, i. 285, m. 312, b. 
325, m. 345, 1. 846, f. 394, c. 

Shakspere, Hamlet, 18, e. 102, d. 

108, n. 271. e. 
Sigebertug Gemblacends , Chronica, 

393, g. 
Simonides, 19, n. • 
Solinus, 46, f. 88, c 107, b. 169, d. 

188, b, c. 
Solon, der deutnche, 19,1. 
Sophocles, 19, Ui 
Sosiadia VII sa^^ientum consiliar 10, 

f. 18, g. 19,k,l. 24,g,k. 25,n,o. 

26, e. 27, f, i. 81, g. 87, 1. 48, m, n. 

46,a.. 
De speculo (288, c, d. 283, k 285, 1). 
Stobaeus, Florileg., 6,c 16, b. 18, 

f, g. 19. n. 24, f. 22, c, d. 29, f. 31, 

d. 50, a, g. 56, b. 90, a, d. 100, f. 
101, h. 115, e. 120, c 122, b. 129, 
h. 134, m. 147, f. 152, a. 170, e. 
173, e. 199, e, f..201,d. 208, c 221, 
f. 241, L 265, d.,267,d. 268, a. 



353, q. »355. f, 

Sttda(182,i). 

Sueton, Nero, 861, c Titus, 88, g. 
Suidas, 60,2. 61, a. 179, d. 
•Symmaohus, in epistolis, (395, b). 
<1\udtu8, Anaales, 361, c . 
Tendlau, Fellmeiers abende, 118,b. 
Terent., Adelpfai, 76, c 344, a, b, c, d. 

Heantontim. r 343 , e , f , g, h, i. 
. Phormio, 844, e, g, 345, h. 
.TerentiuB Varro, 248, m. 255, f. 847, 

k, 1,^ m. 348, a, b, c, d, e. 349, f, g, 

h, i, k, 1, m, n, o, p, q, r, 8, t, u, v, 

w, z. 350, a,b, c,d. 
TertuUian. Apologet., 140, c 148, d. 
. 179, e. 278, b.. 283, c 308, a. 810, 

a. Ad natione8, 6, c 
Tenffel,R0mi8ohe litteraturgeschich- 

te 223, f. 334, a. ^47, L 369, 12. 
Townsend, Three hundred Aesops 

fables, 6,c. 
Tzetzes, Chiliades, 60, 2, 
Valerius Maximus, .5, k. 10, c. 16, b, 

c 19, n. 20, c 28, f. 29,.g. 84, c 

37, h. 58, f; 61, a. 71, c 73, h. 81, 

i. 82, a. 84, a. 88, a, b, c. 90, e. 

92, g. 96, a. 97, g, h. 98, d. 99, e. 
. 100, b. 108, b. 110, e. -123, c 124, 

c 126, b 139,d.e. 142, a. 152, a. 

157, a. 159, c 160, b. 162, a. 166, 

c 169, b, c 170, a, 0, d. 172, h, b. 

173, e. 175, c d. 178, c 188, a, c. 

196, c 197, e. 198, c 213, g, h. 

214, a. 215, e. 217, f. 220, d. 223, 
. d. 227, d^ 237, c 238, a. 252, b, f. 

265, c 266, c 268, a. 269, b. 270. 

a. 271,.d. 273, b. 279, b, c 283, b, 
. d. 292, e. 294, b. 295, d. 296, a. 

304, a, c 307, a, c 315, c^ c 316, a. 

329, e. 342, a. 851, h. 357,e,f,g, 
. h, i, k, 1, m, n, 0. 
Velez de Guey.,El diablo cojuelo 16,a. 
Verinus, Di8ticha de moribus, 11, 

L 18, e. 36, g. 76, d. 92, c 127, 
. h, L 132, b. 138, c 276, c 345, 1. 



4S8 



346, d. 348, e. 349, f, b. .857, e. 
Victor VitenBis, Historia perieontu)- 

nis TBndalioae, 377, a. 
Villa , dose prindpea de la medi- 

cina, 188, d. 186,cd,e. 285,e. 

237, a. 288, d. 241, h. 242, b. 248, 

fir. 389, e. 
Vinoent Bellov., Speo. doctr^ 8, d. 

16,«. 20, e. 28, f. 26, a. aO^ a. 31, 

d. 34, c. 86, e. 37, h^ 42, a, e, h. 
48, 0. 66, a. 68, e. 72, a, f. 78» h. 
76,c,d. 77,e,f. 78, b. 81, c, 82, 

a. 64, a. 86, 1. 88, a. 92, d, f, g. 
97, h. 98, b. 107, c. 108, a. 1 10, e, 
f. 111. g. 112,a,b,d. 114, c. 116, 
f. 117, g. 120, c 128, e. 124, a,d. 
127,g,h,i. 128, a,b. I29,d,e,f, 
h, i, k. 180, a, e. 181, k, o. 182, b, 
f, g. 133, o, p, q. 184, d, g, i, m. 
185,a 187, p. 189, d,e. 151, k. 
152, a. 157, a. 159, d. 160, b. 164, 

b. 166,c. 167, i. 169, b,c. 170, e. 
173, e. 175, b. 178v 6. 179, d, e, g. 
187, f. 190, e, f. 195, f, g. lUO. c. 
197, e* 198, c. 212, a. 213, h, 217, 

f. 219,6. 220, c,d. 223, d. 225,1. 
227,d,e..228,d. 229, e. 281. b,c, 

e. 282, h. 283, b. 237, c 238,a, b, e, f , 

g. 248, m. 255, a, e, f . 256, a, c, d. 
m, c 270, a. 271, e. 273, b; 274, 
a,b,c. 275,f,g,h. 276,b^c,d,e. 
277, f, g, h, i, k, l, m. 281, h. 283, 
b, h. 284, e. 285, n. 287, a. 291, c 
294, a. 290, a. 304, c 811, a. 812, 
b. 815, e. 816,.a,c,d,e. 318, a,b. 
819, b. d2i,c,d,e. 828,a,b,cd« 

f. g, h. 325, b, c, d^ h, i, k, o, p. .827, 
a, c d, i^ k, 1, m, n, o,p. 829, d. 
831. a, b, c, d, e, f. 385, e, f, i. 
386,a,b..840,d,e,£. 341,1 343, 

g. 344, a, b, c d, e, g. 845, h, n. 
346, c t 847, 1, m. 848, a, b, c e. 
349, f, g, h, i, n, q, r, t, T, x. 360, d. 
351, h. 852, g. 855, p. 357, c h, i, 
n, 0. 863, b/ g, h, k. 864, a,.f, g. 



871^ b, %4. 879, bu 8SQ, a,b. 881, 
C d. 882,ft, c d, 888, e, f. 884, a. 
898» U 894, c d. 895, b, c.f. ^. 
histor., 5,k. 9,d. 10, e.. 14, a« 16, 

, a, 19.Q, 20,«. 28, f. 26, a. 29^ g. 
«4,0. 86, e. 37, h. 42, a, Ik. 48, c 

. M,e, 59,g. 61, c88,a. 66,b. 68, 
a, e.. 71, d. 72, a. 78^ g,rh. 74, a- 
76, b,c d» e,l, g, h. 7& b, o, d. 77, 
e, f. 79, i, 1. 81, a» b, e,f J. 82, a. 

. 84, a,.e, f. 85, 1. 86, a. 87, b. 91, g. 
92, a, d, e, f , g. 95, a. 98, b, c d. 
105, m. 106, a. 107, b, o. 108, a,b, 
C d. 109, e, f, g, h, i, k, 1. 1 10, b, c 
e,f. 111, g. 112, a, b,d, 114, c 

. 116, £. 117, g. 118, a. 120» 0. 128, 
e. 124, a,.d. 126, b. 127,g,h,i. 
128« a, b. 129, d, c £ h, i, k. 130, a. 
6. 131, k,o. 132,d,f,g. 133,i,n, 
0, q. 134, d, g. 139, e. 140, e. 142, 
a. 148.d. 151,k. 152,a,d,e. 155, 
a, b^ c d. 157, a, b, o. 158, a, b. 
159, cd. 160, a,b. 161, f. 162, a, 
c 164, b. 166, ce. 167, i. 168, a. 
169,b,cd. 170,a,b,cd,e. 172, 
a. 173, e. 175, a,cd. 177, cd, f, 
g,l. 178,0. 179,d,e,g,h. 180, f, 
g. 181, 1. 182, a. 187, f. 188, b, o. 
189, d, e, f, g, h. 190, a, b, c d, e, f. 
lOftb. 198^f. l9B,b,cf,g. 1^6, 
c 197.0. 198, b,c 199, d. 203, e. 
211, k. 212, a. 218^ g.i. 214, b,d. 
215, e. 216, a. 217, by f. 219,e. 220, 
Cd. 228, d« 225,1. 227, d. 228, c 

d. 229^cf. 231.a,b,cd,e. 232, 
&g. a,b, 233, ce. 284, b. 285,6. 
237, c 238, a, b, c d, c h. 248, m. 

. 252, e,f.253, h. 255, a, CC i- 256, 
a, c d. 260, a. 268, b. 265, a, c 
266, c '268, a. 269; bu 270, a, b. 
271, c 278, a, b, c d, e. 274, a, b, 
c 275^ d, e, f, h. 276, b, c d, e. 277, 
f,g, h,i,l,m,p. 279, cd. 281, b, 

e. 288, hr c d, f,.g, h. 284. b. 285, 
k, 1, n, 0. 287, a. 291, c 292. b, f . 



m 



294, a. 295, d, e. 296, a. 301, a, b. 
303, b, c, d. 304, a, c. 305, e, f, 
h. 308, a, b, c,d. 309, f. 311, a, b, 
c,h,i. 312,a,b.313,c,d,e,f. 314, 

a, b. 315, c. 316, a, c, d, e. 318, a, 

b. 319, b. 320, a. 321, b, c, d, e, f. 
323, a, b, c, d, f, g, h, i, 1, n^ m 9^5) 
a, b, c, d, e, h, i, k, 1, m, o, p. 32?, 
a, c, d, f, g, h, i, k, 1, m, n,o, p. 329, 

a, b, d. 831> b) t^ d, ^* fy g> li^ ^t 

b, d, e, f. 334, a, b, ^ d. ^» e, f, g, 
h,i,ktl. Slt6, a. b, c^ d) h; 3&t> i. 

339, d, e, f, h, i^ k« 1. 340> a^ b, <d^ d^ 

e, f , g. 341> h, i. B42, ^ e. 848» d^ 
e» f, g, h, i. 344, a, b,o,d,e,g. 445» 
h. 347, g, h, 1, m. 348, a^ b^ e, d, e, 

340, f, g, b, i, k, 1, m, h, o, !►, q, t, s, 
t, u, v,w, i. 3M),tb)b,€,ll. dJil,e. 

f, h) i, k. S35, 0, p, i^t 856, It-, b^ C) 
d. 857, e, f, g, h, i, k, 1, A) ii| o< 
B61j b, ^ e. 363* b,©, d, e, ft g> h, i, 
k. 364, a, b» e, d,e, f, g» St5, h, 1; 
k» 367,ii> bv ^ 369, a, b> (ft, d> «< 
eVO, ai 371, bv o^ di 676, 2v 878^ ^< 
i79, a. 888^ 2t 387» b« <i. 889, ft, b, 
f. B98, b, o,d, f, g. 304, % b< c d^ 
e^ B9&, a, b, o^ d^ e^ fw 

(Vincent. Bellot.) Spec. mor., \% e. 



21, f. 56, c 78, b, d. 79, e, h. 

85, 1. 97, f. 122, a. 125, e. 126, 

a. 130, f. 136, i. 138, b. 164, b. 

180, i. 195, e, g. 198, c. 206, f. 207, 

i. 266, c 277, i, k. 364, b. 379, b. 

394, c. 
Vii-gii» Aetieis, 212, c 
Vischer, Lyrische g&nge, 19, n. 
Vita Aristot., Anonymi, (ed. Robbe), 

234> G. ^35« «, f, g. 287) W&4S,C) e. 

253, h. 
Vitravius, de architectuira, 140> e< 
Wackernagd, 40, f. 
Westerman^, L^bensbesehreiban^ 

gen Homers, 60,2« 
Wilson and Felkin, tJganda, Il7t,n. 
Wilkinson, the mAnneri attd eas- 

tomB bf the ^no. Egyptien», 4, b. 

5}h. 
Wilmane, 40, f* 
Wright, Bdl^Mi Of laMn storietfj 

50, h. 162, c 
^«h6phttn» Apdlogift, 142^ ilh 
Yoe, Shawy, the Bnrman, il8,d. 
T*iopd, 27, p% 
ZambriAl, lAbiro di noTBlle antiche, 

78, k 151) k. 185, e. 201, c 202, c 



p^S A H>^ 
^ Or THf \ 

UNIVERS1TY 



or 



S^i irc^y^ 



it 



440 



Inhaltsregister. 



Barlei, 0«, Liber de yita et moribnfl 

philosophorum, 2. 
AcduB, c. CVl, B. 340 •. 
Aeschines, c. XXXV, s. 156. 
Aeschylus, c LVI, s. 252. 
Aesopus, c. XXIVi s. d4. 
Aldbiades, c. XXXIV, s. 152. 

■ 

Anachards, c. X, s. 48. 
Anaxagoras, c. XVIII, 8. 80. 
Anazarchus, c. LXVII, 8. 280. • 
Anazimander, c. IX, s. 48. 
Anazimenes Euristrati (aus Milet), 

c. XVI, 8. 64. 
Anazimenes lampsacenuB, c. LXIII, 

.8. 272. 
Antipater sidonins, c. LXXI, 8. 292, 
Antipater stoicna, c XCVIII, 8. 332. 
Antisthenes, c. XXXIII, s. 152. 
Apolloniu8, * ' c. CXXIII, s. 386. 
Apuleiu8, c LVIII, s. 254. 
Aratu8, * c LXIII, 8. 176. 
Arce8ilau8, c. LXXII, 8. 292. 
Archilochus, c. XXI, s. 86. 
Archimede8 (Archimenides) , c - 

LXXIV, 8. 294. 
Archytas, c XXIII, 8. 90. 
Aristarchus, c LXXXII, 8. 808. 
Ari8tide8, c XLI, 8. 174. 
Ari8tippu8, c XXXI, 8. 142. 
Aristoteles, c LIII, s. 234. 
Athenodorus, c CXII, 8. 354. 



Basilides, c CXXIY, b. 386. 
Bias, c. V, 8. 32. 
Calidius, Marcu8, c. XCI, 8. 312. 
Callisthenes, c. LXVI, s. 278. 
Cameades, c LI, 8. 212. 
Chilon, c III, 8.* 22. 
Chr78ippu8, c XXIX, s. 106. 
ClaudianuB, * c CXXX, 8. 392. 
Cleobu]u8, c. VI, 8. 40. 
Cornelius Gallu8, c. CIX, 8. 350. 
Crate8, c* XIX, 8.. 65. 
Demades (Dema8), c LXU, 8.270. 
DemocrituB, o. XLIV, s. 176. 
Demostbenes, c XXXVJI, s. 160. 
Didymus chalcenteru8, c. CX VI, 356. 
Diodorug (Cronus), c. LXIX, 8. 292, 
Diodorns sienlua, c. XCII, s. 312. 
Diogenes babylonius, c XCVII, s. 

332. 
Diogene8 cynicus, c L, s. 192. 
Empedode8, c XLVIII, 8. 190. 
Enniu8, c LXXXI, 8. 306. 
Epicuru8, c. LXIV, s. 272. 
Epimenides, c XII, s. 54. 
Erasistratus, c LXXIII, s. 294. 
Eudozus, c XLII, 8. 176. 
Euripides, philosophus, c. XXXVI, 

s. 158. 
Euripides, poeta, c XLVI, s. 186. 
Galenus, c CXXVI, 8. 388. 
Gorgias, c XXVI, s. 96. 



1 Zur bequemlichkeit des lesers und um nicht das lange namen- 
verzeichnis zweimal zu drucken, istes hier gleichalphabetischgeordnet. 
2 £in * hinter dem namen eines philosophen zeigt dessen ausfall in 
der Ubersetzung an. 



/ 



441 



Hecaton, c. XC, s. 310. 
Hegesias, c. LXXX, s. 306. 
Heraclitus, c. XLVII, s. 188. 
Hermes, c. LX, s. 262. 
Hippoclides, c LXV, s. 278. 
Hippocrates (Ipocras), c. XL V, s. 180. 
Homerus, c. XIV, s. 58. 
Horatius, c. CX, s. 350. 
Isocrates, c. XXVII, s. 100. 
Julius Celsus, c. CV, s. 340. 
Justinus, * c. CXXVIII, s. 392. 
Livius, c. LXXXVIII, s. 310. 
Lucrecius, c. CI, s. 334. 
Lycurgus, c. XV, s. 60. 
Menander, c. LXXVI, s. 302. 
Myson (Misosternon), c. IX, s. 52. 
Munacius Plancus, c. C, s. 332. 
Ovidius, c. CXni, s. '354. 
Pacubius, c. LXXXIII, s. 308. 
Panaetius, c. LXXXVII, s. 308. 
Parmenides, c. XLIX, s. 192. 
Periander, c. VII, s. 44. 
Pericles, c. XXXIX, s. 170. 
Phaedon, c. LV, s. 252, 
Pherecides, c. XIII, s. 56. 
Philemon, c. LXXVII, s. 304. 
Pittacusj c IV, s. 28. 
Plato, c. LII, s. 214. 
Plautus, c. CIIl, s. 834. 
Plinius, c. CXX, s. 368. 
Plotinus, c LIX, s. 258. 
Plotius Gallus, L.,c. LXXXVI, s. 308. 
Plutarchus, c. CXIX, s. 364. 
Polemo, c. LXX, s. 292. 
Polystratus, c. LXV, s. 278. 
Pompeius Trogus, c. CXXVII, s. 392. 
Pomponius bononiensis, L., c. CIV, 

s. 334. 
Porcius Cato, M., c. XCVI, s. 328. 
Porphyrius, c. CXXIX, s. 392. 
Posidonius, c. LXXXIX, s. 310. 
Priscianus, * c. CXXXII, s. 895. 



Protagoras, c. XXVIII, s. 104. 
Ptolemaeus Philadelphus, c. LXXV, 

s. 296. 
Ptolemaeus, Claudius, c. CXXI, s.370. 
Pythagoras, c. XVII, s. 66. 
Quintilianus, c. CXVIII, s. 362. 
Sallustius, c. XCIX, s. 332. 
Scipio, c. XCIV, 8. 312. 
Scribonius Curio, C, c. XCEI, s. 312. 
Secundus, c. CXXII, s. 372. 
Seneca, L. Annaeus, c. CXVII, s. 358. 
Simonides, c. XX JI, s. 88. 
Socrates, c. XXX, s. 108. 
Solon, c. II, s. 12. 
Sophocles, c. XXXVIII, s. 168. 
Speusippus, c. li VII, s. 252. 
Stacius Caecilius, c. LXXXIV, s. 308. 
Stilbon, c. XX, s. 86. 
Symmachus, * c. CXXXI, s. 392. 
Taurus, * c. XXV, s. 386. 
Terentius, c. CVII, s. 342. 
Thales, c. I, s. 2. 
Themistocles, c. XL, s. 172. 
Theophrastus, c. LXVIII, s. 282. 
Tullius Cicero, M.,,c. XCV, s^ 318. 
Valerius Catulus, c.LXXXV,s.308. 
Valerius Maximus, c. CXV, s. 356. 
Varro, c. CVIII, s. 346. 
Vergilius, c. CIV, s. 336. 
Verrius Flaccus, M., c. CXIV. s. 356. 
Xenocrates, c. LXI, s. 264. 
Xenophilus, c. LIV, s. 252. 
Xenophon, c. XXXII, s. 150. 
Xistus, c. CXI, s. 350. 
Zenon fcitieus, c. XXV u. LX XVIII, 

s. 94 u. 304. 
Zenon fileates, c LXXIX, s. 306. 
Zoroastes, c. VIII, s. 46. 
Nachwort 396. 
Bucherverzeichnis 42 L 
Begiflter zu den parallelstellen 426. 



\ 



RETURN TO: CiRCULATION DEPARTMENT 

198 Main Stacics 



LOAN PERIOD 1 
HomeUse 


2 


3 


4 


5 


6 


ALL BOOKS MAY BE RECALLED AFTER 7 DAYS. 

Renewals and Recharges may be made 4 days prior to the due date. 
Books may be renewed by calllng 642-3405. 


DUE AS STAMPED BELOW. 


JUN 1 2 2000 






O^lo^l^^b 





























































FORM NO. DD6 
50M 



UNIVERSITY OF CALIFORNIA, BERKELEY 
Berkeley, Califomia 94720-6000 




«i^ I 



LD 21-100m-12,'43(8796s) 



U.C. BERKELEY LIBRARIES 




C03a7i07mi 







I 



^ - i^p; ■■ ,1